gestió i edició electrònica de documents

Page 1

DISSENY DE CONTEXTOS EDUCATIUS BASATS EN L'ÚS DE LES TIC

Cas 4

Disseny d'una aula virtual. Aplicacions per a la comunicació telemàtica Gestió i edició electrònica de documents. Un curs de la facultat d'estudis continus

Isabel Taixés Dolcet Juny 2010



INFORME SELECCIÓ ENTORN VIRTUAL Arrel de la consulta efectuada, i després d'estudiar el cas concret i el seu context, tenint en compte els recursos al nostre abast i les tendències del mercat actual (sobretot el que estan fent altres institucions d'ensenyament superior, presencials i a distància), emetem el següent informe, que acaba plantejant una proposta concreta d'actuació: 1. Anàlisi del context 2. Proposta de tres plataformes: una de codi obert, una de comercial i una a mida des de zero. Característiques. 3. Anàlisi dels avantatges i inconvenients que aporten al cas. 4. Justificació de la tria d'una plataforma. Taula d'aplicabilitat 5. Canvis posteriors en el disseny d'aprenentatge amb l'ús de les TIC


1. ANÀLISI DEL CONTEXT 1.1. La facultat La facultat d'estudis continus forma part d'una universitat canadenca.És una institució amb una tradició d'educació presencial de més de quaranta anys de vida, dedicada a oferir formació per al món del treball (cursos de capacitació, d'inserció laboral o de reciclatge). . Es tracta d'una institució molt dinàmica que intenta adaptar-se contínuament a les demandes actuals i futures del mercat. Actualment ofereix trenta-cinc programes de formació de primer cicle, alguns d'ells a distància segons els mètodes tradicionals, a prop de 10.000 estudiants cada any. Això suposa uns 50 cursos per sessió, comptant que hi ha tres sessions de 4 mesos de durada cadascuna.

1.2. El professorat El personal docent oscil·la entre 370 i 400 persones. La gran majoria dels docents són professionals reconeguts en el seu medi, que desenvolupen la seva professió paral·lelament.

1.3. l'alumnat Els estudiants que assisteixen a aquesta facultat tenen una edat mitjana de 33 anys i prop del 80% treballa, a temps parcial o complet. Tenen competències d'ús de la web de manera desigual: tots utilitzen el correu electrònic i estan familiaritzats amb la navegació i la consulta de documents en línia, però no tots tenen ordinador amb connexió a Internet a casa, raó per la qual la facultat ofereix accés als laboratoris d'informàtica els set dies de la setmana de 06.00 a 23.00 hores.

1.4. incorporació de les TIC En un primer moment, fa quatre anys, es va crear una plataforma amb funcionalitats molt limitades per a allotjar informació dels cursos sobre la web i amb el suport d'un especialista en aquest format.


Fa dos anys la facultat es va afegir a la utilització d'una plataforma d'aprenentatge comuna a tota institució universitària, WebCT. Després de diverses temptatives, i sense massa èxit, es va decidir contractar un dissenyador instruccional per mirar de donar suport als docents i promocionar l'ús de la plataforma com a complement a les classses presencials. Les seves funcions són la de formació en WebCT , consultoria i assistència en la producció dels materials. Pel que fa als recursos materials, es va habilitar una oficina pel dissenyador i una sala per a la formació i els professors. Només una petita proporció dels docents se senten motivats o tenen el temps necessari per a redissenyar els seus cursos i incorporar l'ús de les TIC. El dissenyador instruccional ha de respondre a una clientela d'entre 15 i 20 docents per sessió.

1.5.objectius del professor La matèria Revisió de textos forma part del programa de redacció de primer cicle. Correspon a 3 crèdits del programa d'estudis, és a dir, a 45 hores de treball a l'aula, amb trobades setmanals de 3 hores durant 15 setmanes. Es calculen 6 hores setmanals més de treball autònom per part de l'estudiant. El programa té com a objectiu general desenvolupar les competències redaccionals d'aquelles persones per a les quals la redacció de textos és fonamental en el seu àmbit quotidià de treball. El docent és una persona motivada per treballar amb les tecnologies i al mateix temps un usuari avançat de programes d'edició de textos. Porta sis anys impartint el curs, de manera que disposa d'experiència i abundant material pedagògic. Vol introduir les TIC per apropar-se a la realitat del treball dels professionals de l'àrea, però només disposa de tres mesos ...


2. Proposta de tres plataformes: una de codi obert, una de comercial i una a mida des de zero. Característiques. Actualment existeixen moltes plataformes al nostre abast amb característiques ben diferents. Saber quina és la més adequada per al nostre cas no és una tasca fàcil. D'entrada, podríem classificar els entorns virtuals d'aprenentatge en tres grans grups, explicarem les seves característiques i escollirem una plataforma de cada tipus: -plataformes de codi obert ( Open Source)(no confondre amb plataformes gratuïtes): la disponibilitat del codi font possibilita que es facin personalitzacions del producte, correccions d’errors i desenvolupament de noves funcions. Això ens garanteix què el producte podrà evolucionar encara que desapareguin els creadors de la plataforma. La comunitat d’usuaris creixerà més ràpidament. D'entre tots els exemples possibles (:...............) hem escollit Moodle per les seves característiques i per seva presència actual al mercat -plataformes comercials: com el seu nom indica, es tracta d'un producte, generalment de pagament, ofert per una empresa amb unes altes prestacions adaptades a unes necessitats presumiblement estàndars d'un determinat sector, per exemple l'e-learning. Tenen un cert nivell de configuració. La facultat d'estudis continus va apostar per WebCT, potser quan era gratuïta, ara és de pagament. Ens quedarem amb aquesta plataforma. -plataformes a mida des de zero: es disposa de prou pressupost per encarregar a un equip potent d'informàtics i dissenyadors instruccionals el disseny d'una plataforma adaptada a les nostres necessitats específiques. Un exemple podria ser l'entorn UOC, en el qual ens basarem. Està clar que aquesta opció és inviable amb els recursos i el temps de què es disposa en aquest cas...

CAMPUS UOC Versió analitzada

WebCT

Moodle

www. uoc.edu

www.webct.com Blackboard Learning Suite CE

Http://moodle.org

4.x

Blackboard Learning System CE 6.1 Enterprise License

Moodle 1.9

entre $15.000 i $35.000

Moodle és un projecte open source, gratuït

Preu ???? Comercialització 4

La plataforma es pot fer servir en 4 mode ASP o en forma d'instal·lable (versió 3.x). La instal·lació es pot completar en una setmana

Hosted installations 10% On-site installations 90% 1 mes d'instal·lació mitjana

La instal·lació del programari i posada en marxa del servei és trivial. El cost d'integració es pot estimar en sisnou mesos. El manteniment del programari es redueix a l'actualització de versions.

Automatitzar l’Administració

3

Alguns tràmits, sistema de validació unificat d'usuari, accés automàtic a la gestió de la plataforma

Disposa de sistema de batch

Alguns tràmits, sistema de validació unificat d'usuari, accés automàtic a la gestió de la plataforma

Avisos

3

Els avisos es mostren a la pàgina 2 d'inici

email automàtics i notificacions

A la pàgina d'inici, e-mails automàtics

Perfils

3

El sistema s'associa a una 1 persona física, de manera que un cop registrat, pot escollir quin perfil vol

La gestió de perfils d'usuari és bastant limitada

El sistema de perfils s’associa a una persona física i permet una gestió distribuïda d’aquests.

3


Gestió de la Informació

1

La informació que es lliura als estudiant s'escriu a plantilles i es segueix per logs

0

Permet publicar, editar, definir caducitat i veure estadístiques

Treball en Grup 3

Existeixen grups de treball tancats (cal estar matriculat) que fan servir les mateixes eines que l'aula

2

Disposa d'un espau de treball en grup amb fòrums i carpetes compartides

Es poden crear grups que poden "veure's" entre ells o no. Cada activitat individual (p. ex. Un fòrum) pot configurar-se per a tota la classe o només per a un grup (encara no funciona amb totes els mòduls

Comunitat

3

Directori de persones, taulell d'anuncis, fòrum i xat

4

A més d'algunes eines pròpies per facilitar la comunicació entre els usuaris

La comunitat d'usuaris i desenvolupadors de Moodle és actualment molt activa i dinàmica. Està organitzada al voltant de moodle.org. Les traduccions, alguns mòduls i gran part de la documentació són obra d'aquesta comunitat. Els diversos fòrums de debat existents constitueixen una eina de suport bastant eficaç. moodle.com proporciona serveis de pagament (assistència tècnica,consultoria, desenvolupament a mida...)

Dispositius d’Accés

3

Es pot accedir mitjançant IE i Mozilla. L'administració requereix un client especial windows

4

Navegadors i PalmOS

• Apache (o un altre servidor web) Compatible amb qualsevol navegador

Plataforma Local

0

No permet cap tipus de funcionament Off-line

0

Eines d’avaluació

0

No disposa de cap eina de Question&Test

3

Hi ha una Base de dades de tests que es va enriquint a mida que se'n generen de nou

El professor pot crear qüestionaris amb preguntes de vertader/fals, de respostes múltiples, de resposta lliure, d'aparellar i d'altres tipus. Les preguntes es van acumulant en una base de dades i són reutilitzables en altres qüestionaris i en altres cursos. També es poden importar des de fitxers externs (formats WebCT, IMS QTI i altres). Hi ha molts paràmetres configurables: es poden reordenar les preguntes aleatòriament cada vegada que un estudiant emplena el qüestionari, es pot mostrar la resposta correcta després que la conteste l'estudiant, etc. El sistema pot calcular i mostrar les puntuacions automàticament.

Sincronia

2

xat

3

Xat, whiteboard

Dins de cada curs, el professor pot programar sessions de xat en diferents sales. Les transcripcions s'arxiven automàticament i es poden fer accessibles o no. El professor pot posar tasques als estudiants. Aquestes tasques poden consistir a penjar un fitxer o fer una activitat fora de línia. La tasca té una data de venciment. El professor pot avaluar-la.

Idiomes

2

Es pot canviar l'idioma un cop s'ha entrat al sistema. Resulta fàcil afegir un altre idioma al sistema

3

Múltiples idiomes amb alguna eina de correcció ortogràfica

39 paquets d'idioma, inclosos el català, castellà... Tots inclosos a la distribució oficial de Moodle. La traducció es pot fer per mitjà de formularis web. El CENT coordina la traducció oficial al català. L'administrador estableix un idioma per defecte per a tot el lloc. Cada usuari pot triar l'idioma per a la interfície (però el professor pot imposar l'idioma del seucurs: p. ex. un curs d’anglès en anglès.)

Personalització de l’entorn

4

Tant el menú com la pàgina d'inici es poden assignar a un perfil i a un domini

2

Múltiples entorns dins d'una sola instal·lació Els instructors poden canviar les icones de navegació i esquemes de color per a un curs. Instructors # pot canviar l'ordre i el nom d'elements de menú per a un curs. Institucions # pot crear la seva pròpia mirada i la sensació de plantilles a través de tot el sistema, incloent els seus propis logotips institucionals, capçaleres i peus de pàgina

El sistema proporciona suposat defecte aparença plantilles. Els professors poden canviar les icones de navegació i esquemes de color per a un curs. Els professors poden canviar l'ordre i el nom d'elements de menú per a un curs. Institucions poden crear la seva pròpia mirada i la sensació de plantilles a través de tot el sistema, incloent els seus propis logotips institucionals, capçaleres i peus de pàgina. El sistema pot suportar múltiples institucions, departaments, escoles o altres unitats d'organització en una sola instal lació en la qual cada unitat pot aplicar la seva pròpia mirada i la sensació de plantilles, així com les imatges institucionals, capçaleres i peus de pàgina.

Reaprofitar el coneixement

0

1

Hi ha eines que permeten la utilització de Eines que permeten l’evolució de la planificació d’una les conclusions del tancament d'un curs aula tenint en compte el treball generat en l’anterior. per al nou curs

Eines de Seguiment

2

Informes complexos d'assistència a un aula

1

Genera informes d'assistència

Informes complexos d'assistència a una aula

Planificació de l’Aprenentatge

3

Des de la planificació de l'aprenentatge el professor pot

1

Els instructors i els estudiants poden publicar esdeveniments i anuncis que

Els estudiants poden veure els seus calendaris amb lectures del curs i activitats, les seves qualificacions i les

L'usuari pot baixar al seu ordinador els fitxers que el professor haja penjat en el curs.


enllaçar recursos de l'aula amb el calendari personal de l'estudiant

apareixen en el calendari dels cursos en tasques a completar . RSS disponibles línia. Els estudiants poden veure les seves qualificacions.

Recursos de l’Aula

4

Recursos de comunicació 3 compartits, personals, llistes d'usuaris i recursos per a l'edició i gestió del Pla Docent i recursos didàctics

Fòrums, email, calendari, xat, whiteboard, student tips, syllabus, content module, glossary, image database, search, resume course, quizzes, self test, student presentations, homepages, my progress, my grades, languages, …

Recursos de comunicació compartits, personals, llistes d'usuaris i recursos per a l'edició i gestió del Pla Docent i recursos didàctics

Integració de continguts amb la plataforma

1

La integració automàtica és molt 1 senzilla

Disposa d'una eina d'autor senzilla i permet integrar documents. No integra automàticament materials SCORM

La utilitat de backups permet compartir cursos amb altres instal·lacions de Moodle. Els materials del curs es poden importar/exportar en arxius de format ZIP. Compatibilitat amb SCORM Es poden importar exercicis en diversos formats: WebCT, Blackboard, IMS QTI ialtresPermet desar el registre de seguiment de l'estudiant

Eines d’Autor

2

Editor del pla docent

3

HTML editor with spell checker CMS in database format Continguts senzills

Disposa d'una eina de creació, gestió i reaprofitament de documents complexos. Els professors poden compartir contingut amb altres instructors i estudiants a través d'un repositori central d'objectes d'aprenentatge. El dipòsit pot ser de tot el sistema i per cada unitat administrativa.

Funciona sobre Solaris i Oracle

2

WebCT Vista funciona sobre J2EE i Oracle. compatible amb MS SQL Server.

Compatible amb Oracle, MS SQL Server. MySQL, PostGreSQL,

Ha seguit les 10 normes bàsiques de Nielsen heurístics específics

??

IMS Content Packaging 1.1.3, IMS QTI 1.2.1, Microsoft LRN, SCORM 1.2

AICC, IMS Content Packaging 1.1.3, IMS Content Packaging 1.1.4, IMS QTI 1.2.1, IMS Enterprise 1.1, SCORM 1.2, SCORM 1.3

Arquitectura 0 Base del Sistema

Usabilitat

3

El desenvolupament de la interfície de la versió 4 ha estat guiat per la usabilitat

1

Compliment dels 0 estàndars d'instrucció

L'aplicació requereix només una base de dades i poder coexistir amb les taules des d'altres aplicacions.

Correu

4

Solució de correu molt complerta

2

funció de correu electrònic intern per individus i grups. Els estudiants poden adjuntar arxius i els arxius poden enviar missatges a comptes de correu externes i buscar les línies d'assumpte de correu electrònic.

No hi ha missatgeria interna. Els usuaris han de tenir una adreça de correu externa. El professor pot subscriure els estudiants a un fòrum de manera que reben els missatges per correu electrònic.

Modularitat

2

Desenvolupada en mòduls no estandard

1

Es poden integrar aplicacions amb mòduls de compartició d'usuaris i informació

És un entorn modular i flexible: el professor pot triar quins tipus d'activitats utilitza en cada curs. Un curs pot constar només de materials o p. ex. Pot incloure una sèrie de fòrums de debat. Es poden activar i desactivar temporalment activitats individuals o nuclis complets. L'arquitectura modular de Moodle permet crear fàcilment eines addicionals programades en PHP. Hi ha una plantilla i documentació.

Extres El Portafoli de Blackboard està Moodle té una àmplia gamma de mòduls de tercers que disponible com un complement a Vista. poden ampliar la funcionalitat de diferents maneres. A més, molts PowerLinks opcionals estan disponibles de proveïdors de programari o els clients que els han creat.

Les columnes Campus UOC i WebCT tenen una valoració del 0 al 4, basada en Anàlisi dels factors crítics de 17 Plataformes d´eLearning, UOC, http://cv.uoc.edu/~grc_5456_w03/v2/excels/campus.csv La informació textual de les columnes Web CT i Moodle, està extreta, a més, de: -Reference Citation: EduTools. (2010). CMS: Product Comparison System. Retrieved June 13, 2010 from http://www.edutools.info/compare.jsp?pj=4&i=552,616 -Selecció d’un entorn virtual d’ensenyament/aprenentatge de codi font obert per a la Universitat Jaume I. Centre d’Educació i Noves Tecnologies de l’UJI amb la col·laboració del Servei d’Informàtica i del Gabinet Tècnic del Rectorat,Maig de 2004 http://cent.uji.es/doc/eveauji_ca.pdf

3. Anàlisi dels avantatges i inconvenients que aporten al cas.


Segons Josep Ma Boneu les plataformes d'e-learning haurien de tenir quatre característiques bàsiques, imprescindibles: -Interactivitat: aconseguir que l'usuari sigui conscient de que ell és el protagonista de la formació. -Flexibilitat. fàcil adaptació a l'estructura de la institució, i als seus plans d'estudi, als continguts i estils pedagògics de l'organització. -Escalabilitat: capacitat per funcionar correctament amb un petit o gran nombre d'usuaris, ha de poder creixer amb la organització -estandarització: en benefici de la usabilitat i durabilitat dels cursos i la possibilitat de fer un seguiment dels estudiants. Tant ell com d'altres autors remarquen la importància en el moment actual de tenir en compte a l'hora d'escollir una plataforma altres factors com : -el codi obert -la gratuïtat -l'arquitectura multiidioma o la internacionalització, que faciliti la traducció. -la tecnologia emprada (programació PHP,Java,Perl i Phyton, llenguatges Open Source). -àmplia comunitat d'usuaris i documentació -ús d'estàndars -productes molt fàcils d'utilitzar i aprendre, que permetin treure el màxim rendiment -separació entre el comntingut, la presentació i l'estructura, que permeti modificar una part sense afectar la resta.

Si mirem la taula de comparacions de les tres plataformes escollides veurem que totes tenen altes prestacions en la majoria d'apartats i servirien per al cas que ens ocupa. Quins serien doncs els seus avantatges i inconvenients específics? -a mida des de zero: desenvolupar una plataforma a mida, agafant com a model de referència el campus de la UOC, és un projecte inviable en tres mesos.Optar per WebCT no ha estat una decisió de la Facultat d'estudis continus, sinó una proposta engegada a nivell de comunitat universitària. La proposta d'una plataforma"a mida des de zero" de la uinversitat canadenca hauria de consensuar-se a nivell extrauniveristari i això sol ja implicaria uns mesos de tràmits administratius ...Per altra banda, la institució no té les possibilitats econòmiques necessàries. Descartat. -comercial: basar-se en la plataforma disponible (WebCT) semblava d'entrada la solució més còmoda perquè ja es disposa de la infraestructura: el dissenyador instruccional (que fa la formació i dona un cop de mà amb els materials) i els espais acondicionats. No obstant, en els últims anys algunes institucions universitàries que havien optat d'entrada per plataformes comercials, com WebCT (inicialment gratuïtes i ara de pagament després d'alguns canvis estatègis i processos de fusions empresarials) han optat per un gir cap a les plataformes de codi obert. Per altra banda, fins ara WebCT no ha tingut massa acceptació a la facultat d'estudis continus


i, per tant, no cal veure's condicionat pel fet que ja hi hagi molts professors que usin aquest entorn ni molt materials elaborats en aquesta direcció. El canvi no seria trumàtic. -de codi obert: aquestes plataformes, que han sofert una ràpida evolució en els úiltims anys i són ara tendència, sembla que ens garantiran a més llarg termini la inversió logística, material i de recursos humans, sense dependre dels canvis que pugui introduir una companyia. Les comunitats d'usuaris s'encarregaran de matenir actiu i evolucionar el producte. Moodle és gratuït, fàcil d'implementar i de gestionar administrativament per part de la institució, i també és fàcil d'emprar per part dels usuaris. Necessita només un administrador de la comunitat educativa, que podria ser el mateix dissenyador instruccional, un professor o algú del personal administratiu de la facultat d'estudis continus amb coneixements informàtics. El dissenyador instruccional, enlloc de formar en WebCT o faria en Moodle, i els diners que s'estalviarien, a la llarga, en pagar les renovacions de les llicències de WebCT podrien dedicar-se a reciclatge del professorat, campanyes d'implementació generalitzada o a la producció de materials audiovisuals. Moodle és també molt versàtil, i s'adapta a diferents plantejaments tecno-pedagògics, de manera que suposa un avantatge per una facultat com aquesta, amb un ventall tan ampli de cursos de formació i reciclatge de diferents àmbits. Si pensem també en l'elevat nombre de professor, vora 400, i el seu escampall de materials pedagògics, Moodle és segurament la millor opció per la seva facilitat d'integrar i reciclar recursos de diferents tipologies. A més, la concepció modular de l'entorn facilita que el professor pugui utilitzar la plataforma aprofundint més o menys: per a començar, per exmple n'hi hauria prou d'aprendre a penjar fitxers i crear un fòrum.


4. Justificació de la tria d'una plataforma. Aplicabilitat.

El dissenyador instruccional recomana al professor de Revisió de textos que es decanti per Moodle com a plataforma ara que vol introduir les TIC. Ell el podria ajudar a tirar endavant un projecte, seguint el model ADDIE, que serviria de prototip per generalitzar l'ús de Moodle en la següent sessió (quatre mesos més tard). El mateix dissenyador instruccional donarà d'alta el curs i els usuaris i li farà unes quantes sessions personalitzades d'introducció a la gestió i les eines del Moodle. Amb això i els tutorials de la plataforma (ell que ja està avesat amb la informàtica) podrà controlar l'entorn i adaptar els materials per començar d'aquí a tres mesos amb l'alumnat la nova proposta de curs, a tall experimental. Si funciona, mirarien de plantejar la seva generalització als altres cursos. Durant aquesta primera fase de disseny i desenvolupament, el dissenyador instruccional recolzarà el professor en la producció i adaptació dels materials, i en els plantejaments teòrico-pedagògics de suport, i durant la primera fase d'implementació de quatre mesos, l'ajudarà a resoldre els problemes tècnics i els dubtes que puguin sorgir a l'aula. La fase d'anàlisi del procés permetrà revisar el curs (plantejament, eines, materials, temporització, avaluació...) i introduir els canvis pertinents. Ja s'ha exposat que l'alumnat de la Facultat d'estudis continus té una mitjana d'edat més alta que un altre centre universitari. Malgrat no ser "nadius digitals", l'ús de l'entorn Moodle és bastant senzill, amigable i intuïtiu, les operacions bàsiques es realitzen sense dificultat i amb familiaritat amb entorns de treball web (formularis d'edició, enviament de fitxers, fòrums). Recordem també que l'usuari disposa d’un sistema d'ajuda contextual.No caldrà doncs una formació específica: el mateix professor, en iniciar-se el curs presentarà l'entorn i les eines a emprar. Això sí, necessitarà una aula amb ordinador i canó de projecció, i potser li aniria bé emprar un parell de dies l'aula d'informàtica.

5. Canvis posteriors en el disseny d'aprenentatge amb l'ús de les TIC.

Comencem per especificar el funcionament pràctic a l'hora de dissenyar els cursos a Moodle: Els professors poden optar entre tres formats de curs: per setmanes, per temes i format social. Els dos primers consten d'una seqüència de nuclis, cada un dels quals pot contenir diverses activitats d'aprenentatge: materials docents en qualsevol


format, fòrums de debat, exercicis, deures, etc. El format social s'articula al voltant d'un fòrum. La pàgina principal del curs té un ampli cos central i dues columnes laterals: al cos central van apareixent cronològicament les lliçons a mida que el professor les activa, i en els dos espai laterals, es poden escollir i articular alguns blocs interessants amb diferents continguts: calendari, missatges, activitat recent, usuaris en línia, participants, perfil d'usuari, activitats, qualificacions, RSS, enllaços a blogs o webs... A l'hora d'exposar els continguts en les lliçons, el professor disposa d'un sistema d''etiquetes que remeten a documents, imatges, enllaços web...i d'un extens conjunt d'eines per a emprar a l'hora de dissenyar les activitats: fòrum, xar, wiqui, glossari, base de dades, enquesta, consulta, JClic, lliçó,quadern virtual, qüestionari, qüestionati HotPotatoes, SCORM, tasques (en línia, penjar un fitxer, activitat fora de línia o càrrega avançada de fitxers). L'entorn registra totes les accions dels membres del curs. El professor pot obtenir informes d'activitat per a cada membre que detallen quins dies ha entrat, quantes accions ha fet, quines activitats ha realitzat i quines no, quants enviaments a cada fòrum, quantes vegades ha visualitzat un recurs, etc. El professor pot avaluar i qualificar la major part d'activitats. Pot baixar les qualificacions en un fitxer de text o en format Excel. Tota aquesta estructura al servei del curs de Revisió de textos implicarà segurament canvis bastant més profunds dels que el professor ha plantejat en la seva conversa telefònica inicial al dissenyador instruccional. De moment ha parlat només d'un cas concret d'activitat: la correcció de textos, que ara realitza de forma manual i voldria acabar fent de manera digital. Però tot just acaba de començar...

Observacions del professor: 1.Treballa amb molts exercicis, acompanyats de textos teòrics i exemples. La plataforma li permetrà amb molta facilitat exposar els textos teòrics, pujant els fitxers o enllaçant-los des de la Web, i crear els exercicis amb les activitats més adients de Moodle, o enllaçar-los. Tot dependrà de si prefereix que els alumnes imprimeixin i entreguin els exercicis en format paper o prefereix que els resolguin i trametin electrònicament, tal i com es fa ara en el món laboral.

2. Exemple d'activitat: els alumnes han de realitzar a casa seva una sèrie de treballs pràctics, en els quals els proposa corregir textos, que després avalua.Procediment: es lliura a l'alumne un text i aquest el torna amb les esmenes oportunes. El professor el revisa i afegeix en un altre color les correccions definitives, i el retorna a l'alumne amb el comentari i l'avaluació pertinents. Tot en format paper i amb bolígrafs de colors verd i vermell.


Penso que l'eina de Moodle ideal per fer aquest doble camí d'anada i tornada del document és una tasca amb càrrega avançada de fitxers (activitat avaluable), però fins i tot es podria emprar la missatgeria interna del Moodle o una wiqui (aquesta també és avaluable i serviria, a més, per activitats col·laboratives entre els alumnes).

3.Degut a la seva experiència, el docent ha acumulat gran quantitat d'exercicis, correccions d'exercicis, treballs pràctics, textos teòrics escrits per ell mateix, una sèrie de llocs web d'interès per al curs, el programa del curs, una sèrie de presentacions PowerPoint utilitzades en classe, etc. Tot aquest material podrà anar-se incorporant al curs, articulant l'esquelet de les lliçons, o com a material complementari d'ampliació o reforç.

4. La seva trajectòria i acompliment professional li permeten estar al corrent de les competències requerides a les persones que volen treballar en aquest àmbit. Podrà afegir al curs enllaços a diccionaris en línia, pàgines web d'interès, RSS, un blog d'aula...per oferir recursos i dinamisme al curs.

5. La inversió de temps inicial es veurà recompensada pel creixement de la motivació dels alumnes i per la facilitat de correcció dels exercicis i l'avaluació global a partir dels informes d'activitat.Si li interessen els qüestionaris i les activitats autoavaluatives podrà anar introduint poc a poc enunciats a la base de dades i construir sofisticades proves amb resultats exportables a fulls de càlcul.

El fet d'introduir tots aquests canvis, segurament acabarà implicant una nova manera d'enfocar la matèria: un nou tempo, una nova estratègia expositiva, una nova manera de presentar els exercicis i fins i tot, potser un nou enfocament pedagògic.


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.