e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent by ISABEL TAIXÉS

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent una experiència i una proposta de blended learning en el context de Dibuix Artístic de Batxillerat

Isabel Taixés Dolcet

Curs 2009-2010

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Isabel Taixés Dolcet

Aquest treball ha estat possible gràcies a una llicència d'estudis retribuïda del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.

Tutor Dr. Albert Macaya Ruiz Universitat Rovira i Virgili

Llicència Creative Commons

A la Matilde i el Salvador que em van fer néixer i créixer

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Isabel Taixés Dolcet

Agraïments: a l'Albert Macaya, per acceptar la supervisió del projecte, als meus companys i companyes de Departament i de claustre, perquè de tots he après, a l'Eloïsa Valero, per la bibliografia, a la Teresa Felip, per deixar-me entrar a la seva aula, al Josep Creus, pel seu cop de mà amb el Moodle, a l'Imma Oliveres i la Gemma Alegria per la revisió del text, a la direcció de l'INS Gabriel Ferrater pel suport al projecte i les facilitats a la fase d'implementació, a l'Institut Obert de Catalunya (IOC): a Francesc Pomés per l'accés al centre i als materials, a Joan Queralt per l'aproximació a Mahara, a Ferran Cardenyes i David Laporta pel seus consells, a la meva família per la seva paciència i suport, i, sobretot, als 33 alumnes que van accedir a fer de conillets d'índies i em van autoritzar la publicació de tot el seu procés de treball. a tots i totes, moltes gràcies

Índex Introducció , 1 1. Marc teòric 1.1. L'aprenentatge de tipus mixt: blended learning, 3 1.2. L'entorn Moodle, 5 1.3. e-portafoli, 7 1.4. El disseny tecnopedagògic, 10 2. El projecte de recerca creatiu: Curs Moodle: e-portafoli creatiu (in/out), 12 2.1. Anàlisi, 13 2.2. Disseny, 17 2.3. Desenvolupament, 21 2.4. Implementació, 34 2.5. Avaluació, 39 3. La recuperació d'una matèria pendent: Curs Moodle: e-portafoli pendent, 54 3.1. Anàlisi, 55 3.2. Disseny, 58 3.3. Desenvolupament, 61 4. Conclusions, 70

5. Referències, 74

6. Annex 6.1. Documentació del procés d'implementació, 77

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artĂstic de BAT

Isabel TaixĂŠs Dolcet

Introducció

Introducció La introducció de la informàtica, després internet i ara la web 2.0 han suposat canvis profunds en molts àmbits professionals, també en el món de l'ensenyament. Vivim un moment de transició. El curs d'assessorament Moodle realitzat a l'institut el curs 2008-2009 va suposar a nivell personal el replantejament d'algunes qüestions relatives a la pràctica docent: ja no es tractava d'emprar l'ordina dor com una eina o com a suport d'una determinada pràctica, Moodle posava damunt de la taula una plataforma virtual d'ensenyament-aprenentatge sencera, amb eines de comunicació, recursos, tasques, elements d'avaluació, planificació, accés al registre d'accions de l'alumnat....les possibilitats eren infinites, però els dubtes sobre com emprar a l'aula de manera eficaç un entorn tan potent encara més grans. Existia la possibilitat d'introduir-lo gradualment a l'àrea, o de desenvolupar un projecte més ambiciós. La convocatòria de llicències retribuïdes va ser l'excusa per posar fil a l'agulla i acabar concretant un projecte: “La tutorització amb Moodle en l'aprenentatge per competències: el portafolis digital i la recu peració de pendents de Dibuix Artístic a Batxillerat”que plantejava l'aplicació de Moodle a un treball creatiu de recerca que l'alumnat desenvolupa cada trimestre fora de l'aula, i al tractament de la matè ria pendent de Dibuix artístic de primer de Batxillerat. La intenció no era desenvolupar el programa de l'assignatura, pujant els continguts i els exercicis a Moodle, sinó aprofitar les característiques de l'en torn virtual, sobretot la possibilitat de tutorització, per millorar un parell de situacions que es donen a l'aula i que es trobaven poc resoltes. Era una excusa també per repensar la pròpia acció docent i iniciar un procés de formació. L'obtenció de la llicència ha permès tirar endavant el projecte durant aquest curs acadèmic, comptant amb la supervisió del Dr. Albert Macaya, professor de l'Àrea de Didàctica de l'Expressió Plàstica del Departament de Pedagogia de la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia de la Univesitat Rovira i Virgili. Es va creure convenient centrar la formació en dos àmbits: la fonamentació dels criteris d'investigació (curs de l'ICE de la UB Bases metodològiques per a la recerca educativa. Mòdul bàsic i tallers) i uns coneixements mínims d'e-learning (tres matèries del màster Educació i TIC de la UOC: Fonaments del disseny tecnopedagògic en e-learning, Disseny tecnopedagògic de programes, cursos o assignatures i Disseny de contextos educatius basats en l'ús de les TIC). Durant la fase de documentació es va contactar amb l'Institut Obert de Catalunya (IOC), institució educativa pionera en l'aplicació de l'e-learning a secundària, i es va poder accedir als continguts d'al gunes matèries de modalitat de Batxillerat artístic, així com intercanviar opinions sobre el disseny general, l'estructura de les assignatures, els continguts, la temporització, l'avaluació i la recuperació dels cursos en línia de l'IOC. Per bé que les característiques dels cursos Moodle que es proposen en aquest projecte són força diferents als seus, començant per la modalitat semipresencial, i continuant perquè no persegueixen el desenvolupament íntegre del temari, l'experiència del professorat de l'IOC en el disseny de cursos en línia i en la tutorització d'alumnat em va ser de gran ajuda en la concreció de la fase de disseny. La feina d'uns mesos es va materialitzar finalment en la creació de dos cursos Moodle, un per a cada línia de treball: -el projecte de recerca creatiu, anomenat primer “in/out” (a causa del tema treballat en l'aplicació a l'aula) i finalment “e-portafoli creatiu”. -la recuperació d'una matèria pendent, anomenat “e-portafoli pendent”. Ambdós cursos tenen elements en comú: s'han plantejat com a cursos de modalitat mixta (blended learning) que combinen algunes sessions presencials amb un treball fora de l'aula i amb la possibilitat

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Isabel Taixés Dolcet

de consultoria virtual, que, a més, empren el portafoli digital com a eina de registre del procés d'aprenentatge i que intenten fomentar la col·laboració entre l'alumnat. Tenen també elements diferenciadors, ja que persegueixen objectius diferents. El curs “in/out” va ser el primer en dissenyar-se perquè ja comptava amb la base del treball trimestral de la matèria de dibuix artístic.Va aplicar-se a l'aula entre el segon i el tercer trimestre. El curs que ara es presenta “e-portafolis creatiu” ja incorpora les modificacions que s'han considerat necessàries després del procés d'implementació, a partir de l'avaluació de l'experiència i els suggeriments de l'alumnat. El curs “e-portafolis pendent” va dissenyar-se després, i no ha passat de la fase de desenvolupament. S'aplicarà a l'aula el proper curs acadèmic. El darrer pas ha estat la redacció d'aquesta memòria. Els dos cursos Moodle es presenten per separat i els precedeix un capítol més teòric que introdueix alguns conceptes d'e-learning: el model mixt d'aprenentatge, l'entorn Moodle, el portafolis digital i el disseny tecnopedagògic. Com que el disseny dels dos cursos s'ha basat en el model instruccional ADDIE, s'ha considerat adient exposar-los seguint les diferents fases del procés. En l'annex es mostren alguns exemples del treball de l'alumnat: el contingut d'un blog, les entrades al fòrum de presentació dels projectes, algun intercanvi d'opinions en el fòrum o a través de la missatgeria interna, la pluja d'idees inicial i la relació d'artistes aportada al glossari. A la fase d'implementació s'inclouen algunes fotografies en petit format per il·lustrar la memòria en format paper sense carregar excessivament el pes del document digital. Les adreces URL i els enllaços permeten consultar els àlbums fotogràfics, les presentacions de diapositives i els vídeos allotjats a internet, així com accedir als qüestionaris i mapes conceptuals. I finalment el canvi de títol és més una qüestió de forma que de contingut. Penso que el paper que ha acabat tenint el portafoli en els dos projectes demanava més protagonisme i que el nou títol reflecteix millor el contingut del treball. No és que la tutorització i les competències hagin passat a un pla secun dari, però són conseqüència directa del seguiment d'un curs de tipus mixt desenvolupat a l'entorn Moodle, emprant com a eix del curs un portafoli digital.

Marc teòric

Aprenentatge de tipus mixt

1. MARC TEÒRIC 1.1. Aprenentatge de tipus mixt (blended learning) Blended learning, aprenentatge de tipus mixt, combinat o de modalitat semipresencial són expres sions que s'acostumen a emprar com a sinònimes, però no sempre amb la mateixa càrrega conceptual. Segons la definició de Josh P. Bersin (2004:15, citat per M.Maina, 2010): “L'aprenentatge de tipus mixt és la combinació de diferents «mitjans» de formació (tecnologies, activitats i tipus d'esdeveniments) per crear un programa de formació òptim destinat a una audiència específica. L'expressió «de tipus mixt» significa que la formació tradicional dirigida per l'instructor/a es complementa amb altres formats electrònics”. Blended learning pot ser també la combinació de modalitats d'ensenyament (o mitjans de lliurament) o la combinació de mètodes d'instrucció, però generalment s'entén com a combinació d'aprenentatge presencial amb formats electrònics. Alguns autors afegeixen la importància del consultor/a o tutor/a, i finalment hi ha qui centra la seva atenció en els objectius del context d'aprenentatge, les teories i metodologies pedagògiques, les noves potencialitats i usos... Per exemple, Osgurthorpe y Graham (2003:227, citat a M. Bonet, 2006) afirmen que “l’objectiu dels qui empren l’aproximació blended és trobar l’equilibri harmoniós entre l’accés en línia al coneixement i la interacció humana cara a cara.” I Aiello i Willem (2004: 5, citat a M. Bonet, 2006) asseguren que el blended learning va més enllà del fet de decidir si s’usen o no les TICs i s’estructura sobre les dicotomies següents: • presencialitat vs. no presencialitat, • centrat en l’ensenyament i el professor/a vs. centrat en l'alumnat i l’aprenentatge, • transmissió de coneixement vs. desenvolupament de capacitats, • cultura escrita vs. cultura audiovisual, • ús tradicional de tecnologies (pissarra, llibre, etc.) vs. ús de les noves tecnologies (vídeo digital, Internet, ordinadors, etc). La idea més extesa és que l'aprenentatge de tipus mixt és la millor opció perquè reuneix els avantatges i potencialitats de l'aprenentatge presencial i de l'aprenentatge en línia. Però els resultats no són tan clars. A més, la implementació i la investigació es centren fins ara sobretot en l'educació professional i superior, no a secundària. Els tres principals motius que fan decantar el públic per un curs de tipus mixt són, segons Graham, Allen i Ure (2003, citats per Bonk, Graham i Cross, 2005): la millora de la pedagogia, un major accés i flexibilitat, i l'augment de la rendibilitat. Moore (2004) destaca com a beneficis potencials: • accés a una gamma de tecnologies apropiades, • possibilitat d'individualització del procés d'ensenyament-aprenentatge i dels recursos, • gran allotjament per a estudiants i professorat de diverses edats, estils, experiència, nacionali tats i cultures, que es poden connectar des de múltiples contextos com ara llars, llocs de treball, biblioteques, i des de diferents països,

•

major flexibilitat i rendibilitat pel que fa a l'espai, el temps, les tasques, l'escalabilitat, el

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

•

Isabel Taixés Dolcet

valor i les infraestructures, increment de la satisfacció dels estudiants i professorat.

Les possibilitats d'implementació de cursos de tipus mixt en tota mena de contextos educatius, dins i fora de l'ensenyament reglat, són infinites. D'entre tots els elements positius assenyalats pels experts, possibles avantatges d'aplicar el model mixt a secundària serien: • major comoditat i flexibilitat. L'alumnat gaudirà dels avantatges de l'aprenentatge en línia i mantindrà la interacció i l'atenció que s'ofereix cara a cara en la formació presencial. • millora la qualitat i quantitat de la interacció humana entre els agents implicats en l'ambient d'aprenentatge; • dóna més coherència al contingut, multiplica l'accés a diferents tipus de materials i augmenta la qualitat de la formació; • més proximitat al món real, millor preparació per al món professional; • més proximitat a les eines i entorns que els són familiars (xat, xarxes socials...); • facilitat de revisió dels materials per ajustar-los a les necessitats concretes d'aprenentatge de cada grup, i el seu posterior reús; • escalabilitat: es pot començar per una proposta modesta que es pot anar ampliant. • Possibilitat de col·laboració d'experts en línia; • el nivell de desenvolupament dels materials, en millora la comprensió; • control del procés d'aprenentatge per part de l'estudiant; • possibilitat de seguiment al detall del treball de l'alumne/a per part del professor/a; • presència i assistència individualitzada del consultor/a; • possibilitat d'adaptació i personalització de nivells i itineraris; • facilitat per afegir activitats complementàries d'ampliació o reforç; • propostes de treball en grup, tasques col·laboratives; • construcció de sentiment de pertinença a una comunitat; • possibilitat de fomentar la reflexió: blogs, portafolis; • augment de la satisfacció de l'alumne/a i davallada de l'índex d'abandonament dels cursos. Reptes: per assolir els objectius perseguits, caldrà partir d'un disseny tecnopedagògic acurat que tingui en compte els objectius del curs i les característiques de l'entorn i els usuaris: • maquinari necessari, programari i banda ampla, • nivell dels alumnes, • capacitació de tots els agents implicats: alumnat i professorat, • suport tècnic i logístic adequat, • suport de tutorització, • suficient flexibilitat i escalabilitat per adaptar-se a la situació d'ensenyament-aprenentatge creada, • disseny d'activitats d'avaluació pertinents.

Marc teòric

L'entorn Moodle

1.2. L'entorn Moodle Hi ha tres tipus de plataformes digitals: les de codi obert, les comercials i les que es dissenyen a mida. Moodle, WebCT i la UOC són exemples de cadascun dels models en el món de l'ensenyament. Segons Josep Ma Boneu (2007) les plataformes d'e-learning haurien de tenir quatre característiques bàsiques imprescindibles: • interactivitat: aconseguir que l'usuari sigui conscient que ell és el protagonista de la formació. • flexibilitat: fàcil adaptació a l'estructura de la institució, i als seus plans d'estudi, als continguts i estils pedagògics de l'organització. • escalabilitat: capacitat per funcionar correctament amb un petit o gran nombre d'usuaris, ha de poder créixer amb l'organització. • estandarització: en benefici de l'ús i la durabilitat dels cursos i la possibilitat de fer un segui ment dels estudiants. Tant ell com d'altres autors remarquen la importància en el moment actual de tenir en compte a l'hora d'escollir una plataforma altres factors com: • el codi obert, • la gratuïtat, • l'arquitectura multiidioma o la internacionalització, que faciliti la traducció, • la tecnologia emprada (programació PHP, Java, Perl i Phyton, llenguatges Open Source), • àmplia comunitat d'usuaris i documentació, • ús d'estàndards, • productes molt fàcils d'utilitzar i aprendre, que permetin treure el màxim rendiment, • separació entre el contingut, la presentació i l'estructura, que permeti modificar una part sense afectar la resta. Les plataformes de codi obert (Open Source) (no confondre amb plataformes gratuïtes) són aquelles en les quals la disponibilitat del codi font possibilita que es facin personalitzacions del producte, cor reccions d’errors i desenvolupament de noves funcions. Han sofert una ràpida evolució en els últims anys i són ara tendència, sembla que ens garantiran a més llarg termini la inversió logística, material i de recursos humans, sense dependre dels canvis que pugui introduir una companyia. Les comunitats d'usuaris s'encarregaran de mantenir actiu i evolucionar el producte. Moodle és un entorn de codi obert que ha anat posicionant-se en el món de les plataformes digitals fins a aconseguir una alta quota de mercat en l'ensenyament universitari i ara a secundària: Moodle. xtec.És fàcil d'implementar i de gestionar administrativament per part de la institució, i també és fàcil d'emprar per part dels usuaris. Moodle és també molt versàtil i s'adapta a diferents plantejaments tecnopedagògics, amb facilitat per crear, integrar i reciclar recursos de diferents tipologies, gràcies a la concepció modular de l'entorn. Per exposar els continguts en les lliçons, el professorat disposa d'un sistema d'etiquetes que remeten a documents, imatges, enllaços web...i d'un extens conjunt d'eines per emprar a l'hora de dissenyar les activitats: fòrum, xat, wiqui, glossari, base de dades, enquesta, consulta, JClic, lliçó, quadern virtual, qüestionari, qüestionari HotPotatoes, SCORM, tasques (en línia, penjar un fitxer, activitat fora de línia o càrrega avançada de fitxers). Moodle ofereix la possibilitat de registrar el procés formador, deixant constància amb data de totes les accions realitzades per qualsevol participant en el curs, amb la possibilitat de mostrar els materials i posar dates d'obertura i tancament a les activitats, i també d'avaluar amb les escales preestablertes totes les accions. Els recursos i activitats propis de l'entorn permeten presentar materials, recollir activitats i emprar tot un seguit d'eines que es convertiran en

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Isabel Taixés Dolcet

aliades per fomentar la interacció, en la línia del constructivisme, de l'alumnat amb el contingut (mitjançant la resolució de les activitats proposades) i entre els estudiants, obrint espais per a compartir informació i construir coneixement. La plataforma virtual permet dissenyar tasques curtes però significatives gràcies a la interacció formador/a-alumne/a (Laurillard,1993, citat per Almirall et al., 2007), en el nou paper del professorat com a guia del procés d'aprenentatge. Moodle permet també fomentar amb molta facilitat estratègies com les activitats col·laboratives, els intercanvis d'opinions, el treball per projectes, la presentació del treball individual, la compartició de recursos, l'autoavaluació i l'avaluació del treball dels companys/es, accions que agafen rellevància pel fet de quedar enregistrades i ser públiques. Moodle és l'entorn escollit per desenvolupar els dos cursos de tipus mixt: e-portafolis creatiu i eportafolis pendent. Puntualment però, es realitzaran algunes activitats fora de la plataforma: • Moodle.xtec no disposa de l'eina portafoli. S'emprarà un blog amb aquesta finalitat. Cada alumne/a tindrà el seu i s'enllaçarà al blog del curs, que es col·locarà en un dels blocs laterals de Moodle, per tenir totes les eines accessibles des del mateix entorn, i evitar la dispersió. • també s'emprarà alguna eina Web 2.0: l'enquesta de valoració final per garantir l'anonimat (Formulari de Google Docs) i la taula d'organització de torns pel muntatge de l'exposició (taula de Google Docs).

Marc teòric

e-portafoli

1.3. e-portafoli “Podem dir que el portafoli és un instrument docent i discent amb dos objectius: afavorir la reflexió dels alumnes per a la millora del seu aprenentatge i l’obtenció d’un recull d’evidències per acreditar-ne la competència” (M. Valero, 2006) No sempre el concepte està tan clar i sota el nom d'e-portafoli de l'estudiant, carpeta d'aprenentatge, carpeta digital, portafoli electrònic o digital, podem trobar que s'està parlant d'una simple col·lecció dels millors treballs de l'estudiant, un conjunt d'evidències reunides per demostrar el progrés en el temps, una estratègia d'aprenentatge, un repositori de materials per a l'avaluació, un espai pel desen volupament professional, un contenidor, un diari d'aprenentatge... En l'àmbit artístic i en el món professional fa molt de temps que s'empren els portafolis com a mostra de la producció personal. Per extensió, l'educació artística els ha emprat com una eina d'aprenentatge recorrent, en diferents contextos i nivells, des de l'educació universitària fins a l'escola. Ha rebut dife rents noms: carpeta d'aprenentatge, dossier, book, quadern de camp, llibreta personal... i materialment ha tingut diferents mides i formats fins a arribar al portafoli digital, en forma de presentació, document de text amb incrustacions de dibuixos i fotografies, vídeo o blog. El contingut ha donat molt de pes a les imatges, i s'ha basat generalment en la reproducció de les obres generades per l'artista o l'alum nat, acompanyades de referències, reflexions, esbossos i/o proves. Fora d'aquests àmbits, els primers exemples d'aplicació de portafolis s'inicien a mitjans del segle XX a les escoles Montessori i després als anys setanta a l'educació secundària del Regne Unit i dels Estats Units d'Amèrica (EUA). Una de les primeres definicions del terme és la de Knapp el 1975. En el nostre entorn educatiu, l'interès pels portafolis és relativament recent i va lligat als canvis introdu ïts en els estudis universitaris en el procés de convergència cap a l'Espai Europeu d'Educació Superior, i als darrers canvis normatius a Secundària. En aquest context, el portafoli es valora com a una eina versàtil que permet demostrar i comunicar els aprenentatges realitzats al llarg del temps, dins del nou enfocament competencial que prioritza la formació integral, i intenta relacionar els àmbits personal, acadèmic i professional. La majoria d'investigadors coincideixen que l'ús del portafoli implica un replantejament de les metodo logies aplicades a l'aula, i que respon a una perspectiva cognitiva-constructiva de l'aprenentatge (Barberà, 2009): • el control passa al subjecte d'aprenentatge i se'l predisposa a una personalització del procés. • s'afavoreix la possibilitat de compartir experiències d'aprenentatge amb d'altres i en d'altres contextos (acadèmic, laboral o comunitari). L'avaluació va lligada a les competències, i, a més dels registres pertinents del professorat per deter minar l'avaluació sumativa i formativa, es realitzen processos d'avaluació recíproca entre l'alumnat i activitats d'autoavaluació. La funció del tutor/a és important per potenciar el procés de reflexió de l'estudiant. El professor/a actua com a facilitador de l'aprenentatge i desenvolupa habilitats d'estímul i de suport. El portafoli és una col·lecció de documents seleccionats pel mateix estudiant com a evidències del procés d'aprenentatge i les fites assolides. Per tant, el portafoli hauria de: servir per usos acadèmics però també personals, tenir caràcter privat i ésser propietat de l'usuari, mantenir-se durant uns quants cursos, estar basat en internet i poder-se emprar des de diferents localitzacions (Rodríguez et al., 2009).

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Isabel Taixés Dolcet

Hi ha diferents classificacions: • portafoli material i portafoli electrònic, • portafoli de treball i portafoli de presentació, • portafoli com a estratègia d'aprenentatge, com a instrument de reflexió i com a eina tecnològi ca, • portafoli shopping troley, toast rack, spinal column i cake mix (Webb e al.,2002, citats per Valero, 2006). La seva estructura i els apartats que conté varien notablement, però algunes propostes podrien ser: • activitats obligatòries, activitats complementàries, reflexions, currículum vitae i d'altres (Rodríguez et al., 2009). • carpetes: d'autodiagnòstic, de treball individual, de treball grupal, de comunicació, d'avaluació i d'altres tasques pròpies (Barragan et al., 2009). Encara que es desenvolupi en diferents formats, tots aquests estils de portafoli coincideixen en certes característiques: flexible, reflexiu, narratiu, col·laboratiu, multimodal, semiestructurat i personalitzat (Correa, 2009). Tal i com afirma Mireia Valero (2006) “ per a la implementació del portafoli com a eina formativa, és cabdal determinar el format o tipus de portafoli que es vol dissenyar en relació a diferents aspectes (Poyatos Matas, 2003): • el contingut: cal determinar si serà disciplinar o interdisciplinar; • l’objectiu perseguit en la seva realització: pot ser un portafoli per aprendre (avaluació formativa) o per acreditar (avaluació sumativa) o ambdós alhora; • el grau d’estandardització i estructuració de l’exercici: pot ser un portafoli de format lliure, un portafoli semi-estructurat o un portafoli totalment estructurat; • el temps de realització: pot ser un portafoli d’un quadrimestre, d’un curs o de tota una carrera; • el destinatari: pot ser per al professorat, per a una institució, per al seleccionador/a de personal o d’altres; • la presentació: pot ser impresa, electrònica o de les dues maneres.” Considerant la informació anterior, quan es comunica una experiència d’implementació d’un portafoli, s’haurien d’especificar les seves característiques, la seva finalitat i tots els detalls del seu desenvolu pament. L'intent de potenciar la implementació de portafolis digitals ha conduït alguns ICEs i un grup d'interès de la UAB: GI-IDES CAES, a organitzar cursos i realitzar publicacions sobre el seu ús. Hi ha força projectes en marxa a diferents universitats espanyoles, alguns del quals s'han exposat en comunicacions en diferents congressos d'innovació educativa i fins i tot en jornades monogràfiques. El grup CAES (Blanch et al., 2009) pensa que l'ús del portafoli ha representat per a l'estudiant: • un augment significatiu de la seva participació a l'aula, tant presencial com virtual; • una major conscienciació del seu propi procés d'aprenentatge; • un augment del compromís amb el propi aprenentatge, ja que és el protagonista de les activitats que es desenvolupen; • un ús i incorporació de nous recursos didàctics i tecnològics que afavoreixen i faciliten el desenvolupament de competències transversals i específiques de l'assignatura; • una construcció conjunta de coneixement en la mesura en què permet compartir materials, reflexionar i coordinar-se amb diversos grups d'estudiants;

Marc teòric

• •

e-portafoli

una avaluació compartida i més justa que incorpora l'avaluació externa del professor/a, la coavaluació entre companys i companyes i l'autoavaluació; una major conscienciació i coneixement del procés d'aprenentatge i del seu progrés, amb un seguiment continuat i retroalimentat.

Els investigadors també remarquen els avantatges del portafoli digital respecte del portafoli material, per la facilitat d'incloure-hi documents i imatges en diferent format, presentacions, vídeos i enllaços de tota mena. Les experiències d'ús de portafolis digitals a l'ensenyament superior, i també l'ePEL (Portafoli Europeu de les Llengües), han estat valorades positivament i s'han desenvolupat sovint amb programari propi per la dificultat de trobar eines assequibles que s'ajustessin a les necessitats específiques, o s'han tirat endavant emprant com a portafolis eines més bàsiques com blogs, wiquis o presentacions de diapositives. L'aparició de funcions portafolis com Exabis, SPDC i Mahara obren noves possibilitats, però caldria difondre i potenciar el seu ús i, en el cas de secundària, enllaçar el portafoli a l'entorn Moodle.xtec per poder treballar en una sola interfície. L'Institut Obert de Catalunya (IOC) ja va assajar el curs passat el portafoli Mahara lligat a Moodle a les tutories dels cursos en línia i aquest curs sembla que l'introduiran en el tractament de les competències. No obstant, el portafoli per si mateix no garanteix la millora d'un procés d'ensenyament-aprenentatge. Com afirma Shulman (1999, citat per Barragan et al., 2009) “...serà la teoria sostinguda respecte de l'ensenyament la que determini el que constitueix un ítem convenient per incloure en el portafoli, el que val la pena documentar, considerar per a la reflexió, el que es creu útil...”

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Isabel Taixés Dolcet

1.4. El disseny tecnopedagògic Tota acció formativa, presencial, mixta o en línia, requereix una planificació, més o menys explícita, més o menys conscient. La introducció de les TIC a les aules, la utilització dels entorns virtuals d'aprenentatge fan necessari repensar, no només l'organització de la matèria, sinó la manera de programar i dissenyar els cursos. Per aconseguir un producte coherent, que integri els avantatges de l'experiència presencial i les possibilitats dels nous recursos, cal fer una anàlisi del material que es vol elaborar des de tres àmbits (Sangrà, 2000): • el disciplinari (relatiu a la matèria, que inclourà decisions sobre l'enfocament conceptual). • el metodològic (planificació de l'aprenentatge, contingut, acció docent, avaluació...). • el tecnològic. Fins ara a Secundària es relacionen els dos primers i es concreten en programacions més o menys detallades. La forma d'aquestes programacions ha anat lligada als canvis del sistema educatiu, tant pel que fa a conceptes, com a nomenclatura i estructura. Sovint aquestes modificacions només han suposat una variació “formal” i no han implicat una gran transformació de plantejaments pedagògics. S'han adaptat les programacions als nous models amb pocs canvis a l'aula. Incloure l'apartat tecnològic com a element intrínsec en el material que es vol elaborar no és incloure un apartat més a la programació. La pregunta és cóm relacionar els tres àmbits: disciplinari, metodològic i tecnològic, sense perpetuar models educatius que es quedin a mig camí de les possibilitats que aquests mitjans ofereixen per a una millora de la qualitat educativa. El sector de l'e-learning pot oferir-nos la seva experiència en la creació de diferents tipus de cursos i, possiblement també, nous plantejaments teòrics i noves maneres de “programar”: En el màster Educació i TIC de la UOC i, més concretament en la matèria Fonaments del disseny tecnopedagògic en e-learning, es remarca la importància de l'ID (instructional design). L'explicitació del procés de disseny ve determinada per la necessitat de coordinar un equip de professionals multidisciplinar (pedagogs, dissenyadors instruccionals, dissenyadors gràfics, informàtics) i pels costos de producció de materials multimèdia i cursos en línia. S'anomena disseny formatiu o disseny tecnopedagògic en e-learning la descripció del procés en el qual: • s’analitzen les necessitats d’aprenentatge i l’entorn on es manifestaran • es defineixen els objectius de la formació • es trien els recursos més adequats, tenint en compte els processos d’aprenentatge • es desenvolupen els continguts i les activitats • es dissenya l’avaluació Hi ha diversos models de disseny tecnopedagògic: ASSURE, prototipatge ràpid, de quatre compo nents (4C/ID)... La metodologia ha d'estar al servei dels objectius d'aprenentatge i, per tant, no es pot generalitzar un model de disseny que ignori les didàctiques específiques de determinades matèries o àmbits professionals (Guàrdia, 2000), però existeix un model de disseny tecnopedagògic genèric, anomenat (en anglès) ADDIE, que seria adaptable a qualsevol context educatiu. ADDIE és l'acrònim de les cinc fases del procés: 1) Analysis (Anàlisi)

Marc teòric

2) 3) 4) 5)

El disseny tecnopedagògic

Design (Disseny) Development (Desenvolupament) Implementation (Implementació) Evaluation (Avaluació)

Requeriments o accions de cada una d’aquestes etapes: 1. Anàlisi: El pas inicial és una avaluació de necessitats: l’entorn (organització), les persones (alumnes potencials) i el contingut. El resultat serà una descripció d’un problema i una solució proposada, el perfil de l'usuari, la descripció dels recursos i el marc temporal. 2. Disseny: Desenvolupament del programa del curs en funció de l’enfocament didàctic general. Seqüenciació de continguts. Descripció d'objectius, metodologia i avaluació. Concreció dels mitjans tècnics. 3. Desenvolupament: Redacció del text del mòdul didàctic, storyboard, gravació del vídeo i programació de les pàgines web i multimèdia, d’acord amb la manera de fer arribar la informació escollida. Planificació i generació de les activitats educatives, elaboració del material del professor/a. 4. Implementació: La fase d’implementació es pot referir a un prototip, una prova pilot o una implementació total del projecte didàctic. Inclou: la publicació de materials, la formació del professorat i l'alumnat, el suport tècnic, la revisió de continguts. 5. Avaluació: Caldria fer una avaluació durant el procés (formativa) i una altra al final de la formació (sumatòria) per tal de determinar: • avaluació del curs i com millorar-lo • avaluació del coneixement de l'alumnat • avaluació del procés de transferència de la formació

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Isabel Taixés Dolcet

2. EL PROJECTE DE RECERCA CREATIU: CURS Moodle e-portafoli creatiu Es va plantejar l'experiència com un cicle d'investigació-acció sobre una acció educativa que ja s'estava duent a terme (el treball trimestral a la classe de Dibuix artístic de 2n de Batxillerat) i sobre la qual es volien introduir una sèrie de variables per veure les possibles millores. A continuació s'explicitarà tot el procés seguit des dels primers moments fins a la concreció dels elements que integren el model tecnopedagògic, la implementació del curs a l'aula, l'avaluació i la posterior revisió dels materials i del procés. Seguirem com a pauta expositiva les 5 fases del model ADDIE: anàlisi, disseny, desenvolupament, implementació i avaluació.

El projecte de recerca creatiu

Anàlisi

2.1. Anàlisi A la fase d'anàlisi es posen sobre la taula tots els elements que intervenen en el procés per establir una línia d'actuació i determinar possibles reptes i amenaces que després dificultarien el desenvolu pament del projecte. Es defineixen les característiques del centre, l'alumnat, l'enfocament pedagògic, els objectius, la temporització, els recursos i els reptes. EL CENTRE El centre és un institut amb quatre línies d'ESO i sis de Batxillerat, dues d'elles de Batxillerat Artístic. És l'únic centre que ofereix aquesta modalitat d'estudis a la comarca. Té vora mil alumnes, i una vuitantena de professors i professores. El curs 2008-09 va sol·licitar un curs d'assessorament Moodle per al professorat i va engegar l'espai Moodle.xtec del centre. Alguns Departaments i bastants professors/es l'utilitzen. L'ALUMNAT L'alumnat de Batxillerat és molt variat i prové de centres molt diferents, públics i concertats de la ciutat i de pobles de dues comarques. Hi ha dos grups de primer i dos de segon de Batxillerat. L'alumnat implicat en el procés és el de 2n de batxillerat artístic, que cursa els crèdits 4, 5 i 6 de la matèria de Dibuix artístic. La professora-dissenyadora-formadora coneix els alumnes perquè els ha tingut durant el curs anterior en els crèdits 1, 2 i 3. Per tant, és sabedora del bagatge conceptual i procedimental, del nivell de coneixements i de l'estil d'aprenentatge de l'alumnat pel context i per l'experiència anterior. Pot explicitar les necessitats de l'alumnat en funció de les seves característiques específiques i de les concrecions curriculars de la matèria. La comunicació serà segurament més fluïda, es poden simular millor les condicions d'un curs semi-presencial i es pot veure millor l'evolució del treball trimestral sense ajuda de Moodle del curs anterior. Hi ha dos grups desiguals de 13 i 20 persones. Tenen 4 hores setmanals de Dibuix Artístic, en dues sessions de 2 hores. L'ENFOCAMENT PEDAGÒGIC La proposta no s'identifica amb un model pedagògic transmissor de coneixement, sinó amb un model facilitador o centrat en l'aprenentatge, que incorpora elements del model col·laboratiu. En el binomi pedagògic instructivisme-constructivisme, la balança es decanta a favor del constructivis-me, ja que no s'ha centrat l'atenció en la transmissió de dades, ni es pretén determinar ni controlar rigorosament el resultat de les activitats, sinó que més aviat es vol esdevenir un facilitador que dóna suport a l'estudiant davant d'una nova situació d'aprenentatge, en la qual aprofitarà el seu bagatge previ, i l'estimularà perquè construeixi el seu propi coneixement, en aquest cas en una direcció crea-tiva. Aquest curs es basa, com diu Rowland Gallop (2002, citat per Almirall et al, 2007) referint-se al constructivisme, “en la participació activa de l'estudiant en la resolució de problemes i el pensament crític respecte d'una activitat d'aprenentatge que considera rellevant i atractiva”. L'enfocament didàctic d'aquest curs perseguiria un aprenentatge centrat en l'alumne/a controlat pel professor/a. Variables didàctiques associades a l'ensenyament i a l'aprenentatge: • resultat d'aprenentatge: es persegueix el coneixement interdisciplinari (continguts propis de la matèria de Dibuix artístic i de les altres matèries de modalitat, filosofia, història de l'art, temes d'actualitat), habilitats de pensament de caràcter superior (procés creatiu que ha de concretarse en una proposta final) i habilitats de processament de la informació (portafolis digital per documentar el procés de reflexió, la recerca de documentació i les diferents etapes del procés).

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

•

Isabel Taixés Dolcet

metes i objectius: El professor/a ha establert els objectius generals del projecte, però concre ta amb l'alumnat les metes i objectius del treball concret a desenvolupar i que seguirà diferents camins segons l'experiència prèvia de l'estudiant i els seus interessos, sense un marc de refe rència estàndard. estratègia didàctica: No hi ha ritme marcat per l'estudiant mitjà, sinó ritme propi de l'alumne/a; l'estudiant rep una informació inicial del professor/a (power-point amb exemples d'artistes sobre el tema marc que pretén obrir la mirada, i visualització d'exemples de treballs d'exalum nes per evidenciar la possibilitat d'infinites estratègies, línies de treball i formats) i després se'l força a accedir a múltiples fonts d'informació (haurà d'aportar tres exemples a la bases de dades del Moodle i justificar la tria, també haurà de documentar en el blog les fonts emprades durant el seu procés creatiu). avaluació: El disseny del curs busca potenciar el procés: portafolis digital (explicitació de la idea inicial, exposició de les reflexions, dels passos, dels esbossos en el blog), suggeriments als companys i companyes en diferents moments del projecte, amb la intenció de no avaluar només el resultat, sinó la capacitat dels estudiants d'aplicar el coneixement en un projecte creatiu. També força, al final, que l'alumnat desenvolupi habilitats d'autoavaluació i que avaluï el curs (eines, estratègies, ritme, informació, claredat expositiva...). funció del professor/a: el professor/a no controla l'accés de l'alumne/a a la informació ni dirigeix l'aprenentatge, defineix el context ampli i la situació d'aprenentatge, intenta ser un facilitador que ajudi els estudiants en el seu procés, mitjançant el plantejament d'estratègies (pluja d'idees, activitats col·laboratives, visibilitat del procés per augmentar la motivació), el seguiment de les activitats (recordatoris, intervenció en els blogs i els fòrums-retroacció d'expert ) i la tutoria ( missatgeria interna en l'entorn Moodle) . funció de l'estudiant: Els estudiants busquen la solució al problema plantejat, sense esperar que el professor/a els mostri el camí o els doni la informació, per tant tenen un paper totalment actiu i es responsabilitzen del propi aprenentatge: fixen el ritme de treball (només acotat a uns mínims), accepten (o refusen) el repte de treballar en un entorn obert (blog) i busquen construir coneixement i significat (de fet, saben que es valorarà, a més de la qualitat de la solució apor tada, la justificació del camí seguit, l'originalitat, la recerca de solucions no estereotipades i la implicació en el procés). entorn d'aprenentatge: els estudiants treballen amb accés a múltiples recursos, de manera individual i es força la participació en una activitat col·laborativa (confecció d'una base de dades d'imatges) i algunes propostes d'interacció en grup (contesta a les entrades del fòrum i comentaris al blog dels companys i companyes).

”L'ensenyament per descobriment generalment implica no tant el procés de conduir els estudiants a descobrir “el que hi ha allà a fora” sinó a descobrir el que tenen als seus propis caps”. Segons aquesta definició de Bruner (1961, citat per Almirall et al., 2007), el tema In/out (treball obert sobre el concepte dins-fora, interior-exterior) i la proposta de treball creatiu i reflexiu alhora, situen aquest projecte en el marc de l'ensenyament per descobriment. El curs podria ser un exemple d'aprenentatge autèntic perquè busca que hi hagi creativitat i descobriment dins i fora de l'aula, com a conseqüència d'haver plantejat el treball en un escenari en el qual són rellevants les experiències prèvies de l'alumnat i els elements que configuren el seu món real i que de ben segur, formaran part i condicionaran el seu procés creatiu i la seva obra.

El projecte de recerca creatiu

Anàlisi

ELS OBJECTIUS Els objectius que es van explicitar en el moment de presentar el projecte de la llicència eren els següents:“Com a professora de Dibuix Artístic, en paral·lel al treball a l'aula, proposo a l'alumnat cada trimestre un treball personal, creatiu, generalment pràctic, sobre un tema. A començament de primer són temes més acotats i al final de segon el marc d'actuació és mes conceptual: Tres rotlles de paper WC blancs, els racons de casa, la llibreta de camp, Què és el dibuix?, La meva àvia, la ciutat, autoretrat, el quadern personal, el viatge... Aquest treball suposa una petita recerca i permet desenvolupar totes les competències de l'àrea, en ser una proposta oberta que, sense abandonar els continguts treballats a classe, dóna cabuda a l'expressió de l'imaginari individual, i insisteix en la necessitat d'experimentació. La tècnica i el suport són sempre lliures i les propostes de format van variant des d'un petit quadern fins a papers de 100 x 70 cm. Tot sovint el resultat d'aquest treball es mostra a l'exposició de final de curs de l'alumnat de 2n de Batxillerat Artístic. Valoro positivament l'aportació d'aquest treball trimestral al procés d'aprenentatge de l'alumnat, però penso que encara li podria treure més suc si pogués tutoritzar-lo de manera individual sense neces sitat de menjar-me temps a l'aula (que no podria dedicar llavors a fer el seguiment del treball in situ ) i si pogués pautar el seu calendari amb el Moodle (per evitar aquells alumnes que el fan a última hora). També es podria aprofitar l'autoavaluació i la col·laboració entre l'alumnat per enriquir el procés d'interacció i l'autoexigència. (...) Caldria veure si la introducció de l'entorn Moodle, i el disseny de materials i recursos emprats(...)aporten una millora en l'adquisició de les competències pròpies de l'àrea i en les competències generals de Batxillerat.” LA TEMPORITZACIÓ La fase d'anàlisi s'inicia a principis de desembre. S'estableix un calendari pel curs en el qual es determina que les fases de disseny i desenvolupament ocuparan els mesos de desembre-gener (abans de les vacances de Nadal es donarà d'alta el curs per poder treballar en el seu disseny) i la fase d'implementació al centre es durà a terme a cavall entre el segon i el tercer trimestre, i durarà un parell de mesos. S'iniciarà el treball amb l'alumnat a meitat de febrer (quan hagin acabat les presen tacions del treball de recerca de Batxillerat) i durarà fins a meitat d'abril (per no afectar la dinàmica de final de curs). Per tant, a principis de febrer caldrà anar al centre a concretar els detalls de la imple mentació amb la direcció i el Departament d'Educació visual i plàstica de l'institut, i a donar d'alta els usuaris del curs Moodle. A mig maig tindrà lloc l'exposició de final de curs: caldrà participar a les reunions organitzatives amb els companys i companyes del departament, seleccionar les peces i contribuir al muntatge de l'exposició. Maig i juny serviran per a l'anàlisi de les dades recollides i la redacció de la memòria.

PLANIFICACIÓ Tasques Anàlisi Disseny Desenvolupament Implementació avaluació muntatge exposició

Desembre

gener

febrer

març

abril

maig

juny

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Isabel Taixés Dolcet

ELS RECURSOS En el moment de presentar el projecte de llicència, ja es comptava amb el suport de la direcció de l'institut i dels companys i companyes del departament, per tal que la fase d'implementació es realitzés amb l'alumnat del centre. Les activitats previstes es desenvoluparien dins de la matèria de Dibuix artístic II i s'integraria el treball dins de la programació de l'assignatura. Es disposa dels espais i recur sos habituals en el centre, fins i tot per al muntatge de l'exposició final. No obstant això, no hi ha cap partida específica per al desenvolupament del projecte. Cal disposar d'una aula amb projector a totes les sessions presencials i d'ordinadors per a l'alumnat a la segona i tercera sessions presencials. Segurament s'haurà de sol·licitar algun canvi d'aula. Caldrà buscar un espai per guardar les obres fins a la data de l'exposició, i organitzar la logística (ho raris, tasques...), preveure les despeses i els materials necessaris per al muntatge. L'alumnat ha de disposar d'ordinador personal i connexió a internet. També de màquina fotogràfica digital o escàner per reproduir les obres. Generalment, a Batxillerat tothom disposa d'aquestes eines, potser només algun alumne/a de la comarca que viu durant la setmana fora del domicili familiar, tindrà la infraestructura necessària només el cap de setmana. Si es detectés alguna mancança, s'hauria de preveure l'accés de l'alumnat a la biblioteca del centre alguna tarda fora de l'horari lectiu, on hi ha connexió a internet, ordinadors i escàner. O deixar alguna càmera fotogràfica, però en última instància també podrien fer les fotos amb el mòbil. Per tant, els recursos no són cap problema. ELS REPTES En acabar la fase d'anàlisi cal detectar i preveure els elements que podrien dificultar el desenvolupa ment del projecte. Es plantejaven interrogants en tres direccions: • dificultats de tipus tecnològic: problemes a l'hora de dissenyar el curs amb el Moodle, proble mes tècnics a la fase d'implementació, inseguretat del docent davant l'alumnat pel control dels mitjans, dubtes sobre la capacitat per oferir un producte ben connectat i coherent. • implicació de l'alumnat: per bé que aquesta experiència es lligui al contingut d'una assignatura, l'alumnat pot “passar” bastant d'ella si no se'l motiva suficientment, sobretot pensant que estan a segon de batxillerat, i van realment molt pressionats per la càrrega lectiva del curs i la selecti vitat. Poc abans de començar la implementació, es va enviar a tot l'alumnat un correu electrònic de presentació del projecte, per sol·licitar la participació. • L'ús responsable que l'alumnat faci de l'espai virtual i la manca de control dels elements com el blog que no formen part de l'entorn Moodle i sobre els quals el professor/a no té capacitat de decisió.

El projecte de recerca creatiu

Disseny

2.2. Disseny Un cop posats damunt de la taula i analitzats tots els elements que intervenen en el procés, cal començar el disseny tecnopedagògic del curs Moodle. El marc conceptual ja s'ha explicitat en parlar d'objectius i bases pedagògiques, ara caldrà tenir-lo present i combinar-lo amb els elements tecnolò gics, per acabar obtenint un producte a mida, conseqüència d'unes acurades interaccions entre els elements disciplinaris, els metodològics i els tecnològics, que acabi definint unes determinades estra tègies didàctiques, les eines a emprar i la seqüenciació d'activitats. És una fase important, de presa de decisions. En alguns dissenys instruccionals la fase de disseny i la de desenvolupament es barregen i confonen. Entenem que a la fase de disseny s'estableixen les interaccions entre els elements i s'acorda el marc, la durada, les tasques, les eines, els recursos necessaris, el sistema d'avaluació. Després es baixarà al detall i a la fase de desenvolupament es concretaran els materials, el redactat, les imatges, el dis seny gràfic... Anem doncs a exposar els diferents apartats de la fase de disseny: TEMA Es comença per decidir el tema a treballar: dins-fora, interior-exterior. És un tema ampli i suggeridor, que permet discursos i línies de treball molt diferents, que pot donar joc a plantejaments conceptuals, expressius, explícits... Es va dubtar a l'hora de concretar el títol: Intrus et extra, Intro, Rera la pell, Permeabilitat?..però finalment es va escollir in/out, per la possible doble lectura i la relació amb l'àmbit tecnològic que també vol tenir aquest projecte. FORMAT Es decideix el format del treball: les mides durant el procés de treball són lliures, però el format final no podrà ser superior a 1m2, pensant en l'exposició final. CREACIÓ DEL BLOG DEL CURS Finalitat: recordar el funcionament del portafoli digital i enllaçar els blogs de l'alumnat. Es col·loca en un bloc lateral al Moodle perquè tothom pugui accedir amb facilitat als blogs dels companys i companyes des de la mateixa interfície de treball. CONTINGUT DEL CURS: • Desenvolupament d'un projecte de recerca personal, en les dues vessants reflexiva i creativa, al voltant d'un tema proposat. L'objectiu és remarcar la importància del procés, de l'experimen tació, de la troballa. Caldrà deixar constància d'aquest procés en un seguit d'esbossos, proves, reflexions, documentació... que es recolliran en una carpeta d'aprenentatge o portafoli. • Interactuació amb els companys i companyes per enriquir aquest procés. Es presentarà la proposta inicial de treball i l'obra final a classe. • Mostra dels resultats a l'exposició de final de curs. • Insistència en la interacció entre l'alumnat, de manera que durant el procés de treball puguin mostrar al professor/a o als companys i companyes el que estan fent i aquests puguin fer comentaris, de manera que contribueixin al desenvolupament del procés. Per això cal que el portafoli de treball personal es “publiqui” a la xarxa, cal que sigui digital. • En paral·lel al treball personal, cerca d'exemples d'obres d'artistes que il·lustrin el tema tractat i crear, en col·laboració, un banc d'imatges, accessible per tothom, de manera que es tingui a mà una biblioteca d'imatges que ampliï perspectives del tema tractat.

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Isabel Taixés Dolcet

CONCRECIÓ DEL MODEL MIXT Es concreta la combinació mixta: dues sessions presencials a l'inici, un mes o mes i mig de treball personal amb tutorització virtual i una sessió presencial final. SEQÜENCIACIÓ D'ACTIVITATS • 1a sessió presencial: presentació del projecte i les seves particularitats metodològiques i de planificació, presentació del tema a treballar i visualització d'exemples. Pluja d'idees. • 2a sessió presencial: contacte amb l'entorn virtual. Explicació de les eines. L'alumnat presenta el seu projecte en un fòrum, i després fa tres comentaris a les entrades dels companys o com panyes. • Treball pel seu compte, fora de l'aula, durant un mes, amb consultoria en línia. Confecció del portafolis digital i aportació de tres imatges a una base de dades sobre el tema treballat. Afegir aportacions als portafoli dels companys i companyes. • 3a sessió presencial: exposició a classe del projecte realitzat, autoavaluació, valoració del curs. • Presència d'algunes obres a l'exposició de final de curs de l'institut. CONCRECIÓ DELS MITJANS TÈCNICS Moodle era l'entorn escollit des de bon començament i la modalitat de curs mixt o semipresencial. Quedava veure quines eines de l'entorn s'utilitzaven i com s'organitzava l'entorn i la tutorització en línia. Com a eines de comunicació asíncrones calia: 1. un tauler d'anuncis, per poder enviar comunicacions de caire general a tots l'alumnat: recorda toris, notificació de canvis... Es tria el fòrum inicial per aquesta tasca. 2. un correu intern per comunicar-se amb qualsevol persona del curs: el professor/a o qualsevol alumne/a. Aquesta funció la desenvolupa la missatgeria interna del Moodle. 3. un fòrum a disposició de l'alumnat com a espai de comunicació intergrupal, per consultes puntuals, dubtes...Es crea un fòrum anomenat “social”. Es tria l'estructura de curs per temes, de manera que cada unitat correspon a una sessió presencial o a una activitat en línia. A l'espai d'entrada al curs, la introducció dóna la benvinguda i presenta breument el projecte, amb l'explicació de les característiques principals (model d'aprenentatge tipus mixt i estratègies pedagògiques) i el resum en un mapa conceptual. Al tema 1 es presenta el projecte als alumnes, també l'espai Moodle, i s'especifica el procés de treball, la planificació, els criteris d'avaluació i el tema a treballar. Després, cada tema presenta la seva seqüència d'activitats, la des cripció de les tasques a desenvolupar i la temporització. Eines de Moodle a emprar, en funció de les accions a fer per l'alumnat: 1. El portafoli, com a quadern d'aprenentatge en el qual es deixa constància del procés. Es va provar la bitàcola i la wiqui de Moodle, perquè hagués estat còmode tenir-ho tot en el mateix espai de treball, però finalment es va optar per un blog pel fet de ser un espai més àgil i intuïtiu, on penjar o enllaçar textos, fotos i vídeos, amb una interfície més amable i versàtil, modificable a conveniència de l'alumnat, més semblant als espais que empren habitualment (xarxes socials...). El blog és propietat de l'alumne/a (de manera que el professor/a no té el control) i ell o ella poden decidir sobre el nivell de privacitat, fent-lo públic o mantenint l'accés restringit al professor/a i algun company/a. Permet que qualsevol persona pugui fer comentaris a les entrades i es pot emprar perquè interactuïn entre ells fent comentaris als blogs dels com panys i companyes.

El projecte de recerca creatiu

Disseny

2. El banc d'imatges sobre el tema amb exemples aportats per l'alumnat, accessible per tothom. Es va pensar en emprar un fòrum o la base de dades de Moodle, però finalment es va optar per l'eina glossari de Moodle perquè és molt fàcil d'emprar (a diferència de la base de dades) i cataloga les entrades per triplicat, de manera que s'hi pot accedir pel nom de l'alumne/a, l'autor/a de l'obra o la classificació temàtica que s'hagi establert (en aquest cas, es va optar per classificar les obres artístiques per gèneres). 3. Presentació del projecte inicial. S'empra un fòrum general de Moodle, dedicat exclusivament a aquesta tasca. 4. Interacció amb els companys i companyes. Es realitza en forma de comentaris a les entrades realitzades per l'alumnat al fòrum de presentació dels projectes i als blogs. 5. Els blocs laterals afegeixen informació complementària. Selecció dels blocs laterals a la pan talla Moodle: A l'esquerra i de dalt a baix: • Persones: permet accedir als perfils de tots els usuaris del curs, i, si es vol, enviar-los un missatge. • Usuaris en línia: permet saber si algú està connectat en aquell moment al curs • e-portafolis in-out: enllaç al blog del curs (és un blog HTML) • Activitats: permet accedir directament (sense haver de cercar-los a la lliçó corresponent) als diferents tipus d'activitats presents en els curs, en aquest cas a: consultes, fòrums, glossari, recursos i tasques. • Administració: permet accedir a les qualificacions i al perfil personal d'usuari. A la dreta, i de dalt a baix: • Missatges: permet veure si hi ha missatges pendents de lectura. • Calendari: permet visualitzar les dates significatives del curs en un calendari, per recordar la planificació. Si es vol, es poden afegir més blogs amb enllaços a pàgines d'interès, l'informe d'activitat recent, etc. AVALUACIÓ L'avaluació de l'alumnat tindrà en compte totes les activitats realitzades, però se centrarà sobretot en el desenvolupament del projecte i la seva concreció en una obra final. A la fase de desenvolupament es concretaran els percentatges de cada acció i s'explicitaran els criteris de valoració de cada apartat. És important deixar clar a l'alumnat que, més que l'obra final, es valorarà el camí seguit i la documen tació que justifiqui aquest procés de treball en el portafolis digital. Per establir la qualificació definitiva, es compararà la nota obtinguda amb l'autoavaluació que farà l'alumne/a de si mateix, en funció de tres paràmetres: implicació en el projecte, procés de treball i resultat final. RECURSOS Ja s'ha comentat que, en un curs de tipus mixt, l'alumnat ha de tenir ordinador i connexió a internet. Per reproduir els exemples del seu procés creatiu en el portafolis digital (blog) haurà d'emprar la màquina fotogràfica o l'escàner. Aquestes imatges no tenen una funcionalitat artística, sinó només documental: volen donar una idea de cóm és la peça (sigui una prova fotogràfica, un esquema, un esbós o una obra més definitiva). La resolució ha de ser baixa per no alentir la descàrrega i consulta dels documents virtuals, ja que és pensada per una visualització en pantalla, no en una impressió.

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Isabel Taixés Dolcet

No és fàcil reproduir dibuixos i obres artístiques amb un mínim de qualitat. La fidelitat del color, les subtileses, la llegibilitat d'algunes tècniques com el grafit es perden si no controlem bé la llum, el contrast o les variables de la càmera. Per tant, llegirem aquestes imatges amb aquest filtre, intentant un mínim de nivell de qualitat per no desvirtuar excessivament la lectura, però sense perdre un temps excessiu en obtenir un alt nivell de qualitat en les reproduccions. Per bé que els alumnes poden considerar-se "nadius digitals", no tots tenen el mateix nivell de fami liaritat amb la tecnologia. Es preveu fer una breu introducció de l'entorn Moodle i de la creació i ús del blog, a la segona sessió presencial. De totes maneres, els blogs de Blogger i Moodle ham estat escollits també pel seu funcionament senzill, amigable i intuïtiu. A més, els usuaris disposen d'ajuda contextual. MATERIAL DE SUPORT: 1. Presentació amb diapositives d'exemples d'artistes la producció dels quals pugui ajudar a il·lustrar el tema que ens ocupa. S'intenta que la selecció no sigui excessivament llarga i que abraci autors i autores d'èpoques, estils i plantejaments artístics ben variats, també que hi hagi presència d'artistes contemporanis de les nostres contrades i un mínim de presència femenina. 2. Presentació amb diapositives de treballs d'exalumnes a la matèria de Dibuix artístic. Els exemples no corresponen al tema tractat, però intenten mostrar un ampli ventall de possibilitats tècniques i expressives. El fet de mostrar obres d'altres alumnes acostuma a donar bons resul tats, potser perquè veuen més propers els resultats i els permet fer-se una idea del nivell a assolir (convé seleccionar bé els exemples i que mostrin un alt nivell de resolució plàstica i de plantejament conceptual). Va bé aportar exemples de diferents passos d'un procés, o exemples de diferents solucions a un mateix enunciat perquè també els ajuda a clarificar la relació pro posta-procés-infinites solucions. 3. Presentació amb diapositives d'algunes il·lustracions seves del curs anterior, per recor dar algunes troballes i motivar-los, comentar els aspectes positius, just abans d'engegar un nou procés. Descontextualitzades, i després d'uns mesos, semblen gairebé obres alienes. 4. Mapes conceptuals per sintetitzar l'estructura dels curs, les tasques a fer, el calendari... L'un es troba al final de la introducció: organigrama. L'altre a l'apartat d'introducció de la Primera sessió presencial: mapa conceptual. 5. Visita a l'exposició Classes de memòria: D'un projecte creatiu a un projecte educatiu. D'un projecte educatiu a un projecte creatiu. Sala d'Art Jove, Generalitat de Catalunya. 6. Qüestionari anònim. A fi d'avaluar el projecte i poder introduir els canvis pertinents per a la seva millora, a l'última sessió presencial es demanarà a l'alumnat que ompli un qüestionari. Per garantir l'anonimat, el document s'elaborarà amb el Google Docs (Formulari) i es penjarà a la xarxa. L'alumnat hi accedirà mitjançant un enllaç i les seves respostes es traslladaran a un full de càlcul, a punt per extreure'n les dades pertinents.

El projecte de recerca creatiu

Desenvolupament

2.3. Desenvolupament A la fase de desenvolupament es van elaborar, baixant al detall, tots el materials. El curs que es va dissenyar, i que es va aplicar a classe, tenia un disseny menys estructurat i un format amb més presència de text, i menys enllaços per obrir. Els continguts eren bàsicament els mateixos però la manera de presentar-los era notablement diferent. El contacte amb els professionals de l'Institut Obert de Catalunya (IOC), tal i com s'ha explicat a la introducció, i l'experimentació a l'aula, van propiciar un nou format, més sintètic i entenedor. No s'ha considerat necessari mostrar les dues versions del curs Moodle, perquè els continguts no han variat, i a la fase d'avaluació ja s'especificaran els canvis introduïts. A més, així l'explicació es correspon amb el curs disponible a la xarxa. Per documentar la memòria en format paper i evitar la necessitat d'obrir contínuament enllaços a l'hora de seguir el discurs en la memòria en format digital, s'il·lustren les explicacions de forma bastant gràfica amb còpies de pantalla del Moodle i la reproducció dels continguts dels diferents apartats. S'afegeixen també les adreces dels documents enllaçats. A continuació anirem presentant els continguts del curs, segons l'ordre d'aparició, amb l'explicació que permet contextualitzar cada element: ESPAI D'INTRODUCCIÓ El primer tema de Moodle es divideix en dos apartats: -e-portafoli creatiu és l'espai de benvinguda i presentació del curs. -e-portafoli creatiu in-out: és l' inici del propi curs, amb l'accés als espais de comunicació: -Tauler d'anuncis -Fòrum social -Missatgeria interna E-portafoli creatiu és el títol genèric del curs. Podria aplicar-se a l'aula treballant qualsevol tema. Com que per a la seva implementació es va escollir el tema “in/out”, el subtítol del curs de mostra és e-portafoli creatiu in-out, però s'hauria de canviar i adaptar al tema que ens ocupi cada vegada. L'espai de benvinguda presenta el curs, fa referència a la llicència retribuïda del Departament d'Educació i al copyright Creative Commons. Generalment, la redacció d'un curs Moodle va dirigida directament als usuaris, de manera que l'espai d'introducció acostuma a destinar-se a una breu presentació del curs i les seves característiques, l'espai de comunicació i les normes o consells aplicables al conjunt de temes. Com que aquest curs haurà de penjar-se a la xarxa i anirà a parar primer a mans del professorat (i no respon al prototipus més generalitzat de curs que desenvolupa el contingut íntegre d'una matèria), s'ha trobat més adequat complementar la descripció del curs amb un quadre-resum on es sintetitzen les característiques principals. A la taula s'esmenten les estratègies pedagògiques emprades i els principals elements que configuren la concreció del model d'aprenentatge mixt. L'enllaç a un mapa conceptual permet una ràpida idea de conjunt. A l'hora d'emprar el curs a l'aula, el professorat podria suprimir la taula, si ho considerés necessari.

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Per enviar un missatge a qualsevol membre del curs, també el professorat, aneu al bloc esquerre “Persones”, i cliqueu sobre “Participants”. Seleccioneu de la llista a la persona que us interessi i quan s'obri el seu “Perfil”, escolliu la pestanya “Envia missatge”.Podeu fer consultes en qualsevol moment del curs per resoldre dubtes. A la inversa, podeu rebre també comentaris o suggeriments del professorat sobre el vostre treball.A més, al bloc lateral dret Missatges trobareu recordatoris dels missatges rebuts, pendents de llegir, i l'historial de missatges rebuts i enviats .

Isabel Taixés Dolcet

Aquest fòrum estarà dedicat exclusivament a la comunicació per part del professorat d'anuncis i notícies generals a tot l'alumnat

Aquest fòrum pot emprar-se en qualsevol moment del curs per consultes entre l'alumnat

El projecte de recerca creatiu

Desenvolupament

http://cmapspublic.ihmc.us/rid=1HQLSJ98Y-WN8394-12D0/organigrama%20curs%20e-portafoli%20creatiu.cmap

TEMES 1 a 6 El desenvolupament del projecte es realitza en els sis temes següents. Cada tema correspon a una sessió presencial o a una activitat que cal desenvolupar fora de l'aula. Aquí també els quadres sinòptics donen una idea ràpida del contingut i el desenvolupament de cada tema, i cal obrir els enllaços per accedir a la informació de cada apartat. Al costat del títol, sempre s'especifica la temporització. Com que les classes de Dibuix artístic es desenvolupen en franges de dues hores seguides, les sessions presencials s'han adaptat a aquesta unitat temporal. És relativament fàcil partir el contingut en dos blocs, en el cas de comptar amb hores soltes. TEMA 1. PRIMERA SESSIÓ PRESENCIAL La primera sessió presencial té dos blocs de contingut ben diferenciats, que s'han identificat com a “introducció” i “tema in/out”. Es parlarà primer dels aspectes genèrics del projecte, de les particularitats del model semipresencial d'aprenentatge, de les eines, del calendari i l'avaluació, i en una segona fase s'introduirà el tema a treballar, en aquest cas “in/out”, i es realitzaran les primeres accions encaminades a contextualitzar i motivar el fet creatiu. Integren l'apartat d'introducció: • presentació de l'espai Moodle. Comprovar si l'alumnat coneix o no la plataforma Moodle i donar un cop d'ull als espais i les eines a emprar. • explicació del projecte • explicació del procés de treball: el portafolis digital, el projecte personal, el banc d'imatges i la col·laboració • planificació • • •

mapa conceptual criteris d'avaluació Autor: Drets d'autor i llicència Creative Commons

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Isabel Taixés Dolcet

In/out és un projecte de treball semipresencial dissenyat per als alumnes de 2n de Batxillerat Artístic que pretén introduir en un exercici de caire reflexiu i creatiu de la matèria de Dibuix Artístic, algunes eines de seguiment i treball cooperatiu, pròpies d'un entorn virtual d'aprenentatge, amb l'objectiu de centrar l'atenció en el procés.

PÀG. 26

Podem parlar del dins/fora dels objectes, dels éssers humans, dels espais, de les situacions, de mi, dels altres... de les característiques, els límits i les relacions entre ambdós elements. Podem acostar-nos al tema des d'un vessant més literal o metafòric, i podem escollir una línia més expressiva o conceptual. Les combinacions són infinites

Aquest espai servirà per transcriure la pluja d'idees que es realitzarà a l'aula, un cop plantejat el tema i després de visionar els exemples d'artistes i exalumnes proposats pel professor/a. D'aquesta manera tothom podrà consultar i tenir accés a aquest document.

Un autor/a que s'acull a una llicència de Creative Commons permet que el contingut de la seva obra es pugui copiar i distribuir sempre que en sigui reconegut com a autor/a, i amb unes determinades condicions: ús comercial o no, i amb possibilitat o no de generar obres derivades. Per tant, no vol dir que l'obra no tingui copyright, sinó que s'ofereixen alguns drets a terceres persones sota certes condicions, en la línia de col·lab oració de la web 2.0.Per exemple, aquest símb ol vol dir que cal el reconeixement com a autor/a, que no es permet l'ús comercial de l'ob ra original ni de les possib les ob res derivades, la distrib ució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'ob ra original.

El projecte de recerca creatiu

Desenvolupament

1. Inicialment hi haurà un parell de sessions presencials a l'aula: -presentació del projecte i del tema de treball:in/out. Visualització i comentari d'obres de diferents artistes i d'exalumnes de la matèria de Dibuix Artístic. Pluja d'idees de possibles enfocaments del tema proposat. -presentació del curs Moodle, les diferents eines a emprar, els terminis de lliurament. L'alumnat entrarà al fòrum per presentar el seu projecte personal i crearà el seu blog. 2. Durant un mes l'alumnat tirarà endavant el seu projecte, treballarà de manera autònoma amb el suport de l'entorn virtual. Caldrà reflectir l'evolució del procés personal en unportafoli digital (blog), aportar 3 exemples que il·lustrin el concepte in/out a una base dedades general i fer suggeriments al treball dels companys i companyes en un fòrum (>3) i en els portafolis digitals (>3) en diferents moments. 3. Tercera sessió presencial: -posada en comú a l'aula per mostrar l'evolució dels projectes de l'alumnat. -preparació de la visita a una exposició i de l'entrevista que es farà a l'artista. 4. Segon període de treball personal d'un mes de durada amb possibilitat d'emprar leseines de comunicació de Moodle per a realitzar consultes als companys i companyes i/o alprofessorat. 5. En una última sessió presencial l'alumnat exposarà el seu treball a classe, lliurarà elmaterial i es farà una valoració del funcionament del curs. 6. Exposició final. L'objectiu principal d'aquest curs és el procés creatiu que l'alumnat desenvolupa al voltant del tema proposat. Per tant l'avaluació se centrarà sobretot en aquest procés, però també tindrà en compte totes les altres accions sol·licitades. En el treball "in/out" s'avaluarà (70%): -el portafoli digital com a eina per mostrar i documentar el procés de treball i com a eina personal de suport al propi procés d'aprenentatge. -la coherència i l'evolució des de la idea inicial al resultat final, el grau d'implicació i el procés de recerca de solucions no estereotipades, la quantitat i qualitat de les proves i esbossos. -el resultat final del treball:el nivell conceptual, plàstic i tècnic, l'originalitat i l'adequació al tema proposat. Pel que fa a les altres accions sol:licitades es mirarà (30%): - implicació i qualitat de les aportacions al fòrum de presentació dels projectes. -quantitat i contingut dels comentaris als portafolis digitals companys/es. - nivell d'adequació de les imatges al tema i maduresa del comentari justificatiu en les entrades al glossari. S'ha plantejat el projecte dins d'un marc conceptual ampli que permet enfocar el treball en qualsevol direcció però us trobeu en l context de la matèria de Dibuix artístic. Seria interessant que aprofitéssiu tot allò que heu aprés durant els dos anys a les matèries teòriques i pràctiques del Batxillerat Artístic i que reprenguéssiu algunes de les línies de treball que havíeu encetat. Recordeu quatre consells abans de començar: • Aprofitar i tenir en compte els conceptes apresos a nivell teòric i pràctic: coneixement i ús adequat dels materials (“control del paper”, suports, tècnica), enquadrament, punts de vista, perspectiva, proporcions, llum, ombres, clarobscur, valor de línia, traç, gest, taca, estructura, importància del conjunt sobre les parts... • Passar a l'acció ben aviat. No cal passar temps i temps mirant que “arribi la inspiració”, la idea genial deixarà de serho si no sabem materialitzar-la, si no trobem la manera de transmetre-la gràficament. De què vull parlar? I, sobretot, de quina manera? • Potser millor no tancar el procés al començament, fer proves en diferents direccions, però un cop s'ha decidit una línia, insistir en el procés de recerca tot introduint petits canvis, reelaborant, eliminant, afegint, canviant la tècnica, el punt de vista, l'enquadrament, la llum, l'escenari... • Emprar tots els recursos i els estris que ens calguin: calcar, retallar, enganxar, ampliar, reduir, sessions prèvies de fotos per buscar solucions a determinats problemes plantejats, fotocòpies, escàner, ordinador... Jugar amb ells mirant de no perdre l'objectiu inicial a nivell comunicatiu i expressiu. • No ofegar l'obra pretenent transmetre cinquanta missatges alhora. Ni tampoc incloure elements superflus, tendir a l'economia de mitjans. “Cal?”, sovint la solució més simple és la que millor funciona. Però simple no vol dir pobre. S'ha de treballar per arribar-hi. • Gaudir amb l'experimentació, deixant-nos seduir pels materials i per les troballes,“embrutar-nos “ i endinsar-nos en la pròpia obra, deixant que ens parli. • No llençar res, tot és reutilitzable i tot ajuda a entendre el nostre procés. I val la pena tenir tot el material a mà per veure com funciona. • Mirar de no triar el camí fàcil, buscar solucions originals i no estereotipades, personals. El fet d'haver de traspassar les imatges a l'e-portafoli no ha de condicionar el nostre treball ni pel que fa a la mida ni a la tècnica. Podem escanejar o fer fotografies digitals per penjar-les al blog. És igual d'àgil, si només volem documentar el procés, i no precisem unes fotografies d'una gran qualitat. Ànim, i, com sempre, molta sort.

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Moodle és un entorn virtual de codi lliure que s'ha acotat de moment als usuaris del curs, però el portafoli digital, en format b log, és ob ert (si vosaltres no decidiu el contrari). Per tant, caldria no Perdre de vista la "visib ilitat" del vostre treb all, i tenir en compte el tema dels drets d'autoria, el respecte en les intervencions, la redacció i les faltes d'ortografia.

Isabel Taixés Dolcet

En qualsevol tipus de treball s'han de citar sempre les fonts d'informació emprades i especificar l'autoria dels textos i imatges que no són nostres. Aquest tema es fa encara mésrellevant quan pengem treballs a internet, en format obert. Mireu de trobar imatges de codi lliure i enllaceu les obres artístiques sempre a la pàgina original. Penseu també a signar o identificar amb claredat les vostres obres.

http://cmapspublic.ihmc.us/rid=1HQLQ5SVV-XN8DT2-10FZ/mapa%20conceptual%20inout.cmap.cmap.cmap

El projecte de recerca creatiu

Desenvolupament

A l'apartat el tema in/out: • es presenta a l'alumnat el tema a treballar • s''il·lustra amb una presentació de diapositives amb exemples dels següents artistes: Estudi sobre l'embrió humà de Leonardo da Vinci, Natura morta de Sánchez Cotán, Apunts de camp de Jordi Sabater Pi, Dona-flor, retrat de Françoise Gillot de Picasso, Autoretrat de Jenny Sa ville, Jo de Marc Quinn, màscares Dan, Fràgil d'Ester Ferrando, En espiral d'Albert Macaya, Tiny Tales de Clara Oliveras, D'on venen les imatges? De Jordi Abelló Vilella, Perruqueria I de Lídia Pérez, Passadís suspés de Cristina Iglesias, Sputnik de Joan Fontcuberta, Si te he visto, no me acuerdo de Jordi Labanda, Prince de Narcís Gironell i The bride de Joana Vasconcelos. http://www.authorstream.com/Presentation/itaixes-544424-e-portafoli-creatiu-exemples-obres-in-out/ •

I també amb exemples d'obres d'exalumnes sobre altres temes, i amb il·lustracions dels propis alumnes del curs anterior. No es disposa d'autorització per reproduir aquestes obres.

Com a tasca a desenvolupar per part dels alumnes només hi ha la pluja d'idees, que s'escriurà a l'ordinador de l'aula connectat al projector, enlloc de fer-ho a la pissarra, per tenir la llista accessible posteriorment des del Moodle. S'acaba aquesta primera sessió presencial amb un conjunt de consells pràctics previs a la fase d'acció.

TEMA 2. SEGONA SESSIÓ PRESENCIAL Es tracta de la sessió més “tecnològica” de totes. Caldrà disposar de projector i d'ordinadors per a l'alumnat . Es pot començar per comprovar la familiaritat dels estudiants amb l'entorn Moodle , repassar les eines a emprar i veure si funcionen totes les contrasenyes. Aquesta sessió consta de dues parts ben diferenciades: -el fòrum de presentació de projectes L'alumnat haurà disposat d'uns dies per a pensar la línia del seu treball i avui haurà d'esbossar el seu projecte en un fòrum de Moodle. S'obrirà el fòrum i cadascú farà la seva presentació, tot explicant què pensa fer i de quina manera. A continuació caldrà llegir les entrades dels companys i companyes i llavors començarà el torn de comentaris creuats. Es tracta d'aportar idees, suggeriments o crítiques amb intenció constructiva, que puguin ajudar en aquesta fase inicial. Caldrà fer un mínim de tres aportacions als projectes dels altres. Acabat el torn d'intervencions, el professorat “tancarà” aquest espai aportant un comentari a cada presentació. -la creació del portafoli digital Es donaran les instruccions per a la creació d'un blog i el seu funcionament bàsic. S'hauran de recollir les adreces URL per poder-les enllaçar al blog del curs. Convenir alguns acords pel que fa a la capçalera (títol i introducció del blog) per aconseguir una certa unitat. Després, cadascú organitzarà els continguts i el disseny lliurement. A partir d'aquí l'alumnat ja disposa de les eines per iniciar la fase de desenvolupament del seu projecte de recerca creatiu personal.

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Isabel Taixés Dolcet

Afegiu un tema de debat al fòrum, poseu com a "assumpte" el títol del vostre treball i en el "missatge" expliciteu amb claredat: -De què vull parlar? -Quina serà la meva línia de treball prevista?

Després de llegir totes les presentacions, "contesteu" a tres entrades del fòrum, afegiu tots aquells suggeriments que penseu que us ajudarien a vosaltres: com enfocaríeu el tema? com plantejaríeu la pràctica? Quins referents tindríeuen compte? a quines fonts acudiríeu? ... Perquè ningú no quedi sense cap aportació, un d'aquests tres companys/es ha de ser el que us precedeix a la llista.Només es valoraran els comentaris entrats abans del dia...

Aquest fòrum es dedicarà exclusivament a: -l'exposició inicial de la línia de treball prevista per l'alumnat, el dia ... a l'aula. -l'entrada de comentaris abans del dia ....

Per deixar constància de l'evolució del vostre projecte creatiu, i no mostrar només el resultat final, confegireu un portafoli digital en el qual es recolliran tots aquells elements que us han ajudat en el desenvolupament del vostre projecte creatiu. Per fer aquest portafoli digital emprarem com a eina un blog personal, que enllaçarem al blog de la matèria i al Moodle.

El projecte de recerca creatiu

Desenvolupament

TEMA 3. INICI DEL TREBALL PERSONAL FORA DE L'AULA Un cop presentat el projecte al fòrum (títol, descripció i línia de treball), l'alumnat ha de començar a treballar pel seu compte. Durant un mes aproximadament, desenvoluparà el seu projecte i anirà en grossint el seu portafoli digital en un treball individual fora de l'aula. Compta amb la possibilitat de tuto rització en línia que li ofereixen les eines de comunicació del curs: el fòrum social per adreçar-se al grup i la missatgeria interna per realitzar consultes individuals a algun company/a o al professor/atutor/a. Durant aquest mes haurà de fer dues tasques més: -mirar els blogs dels companys i companyes, i afegir-hi comentaris (mínim tres) -cercar imatges que il·lustrin el tema in/out i afegir-les a una base de dades per compartir. Poden ser les mateixes imatges que s'emprin pel procés de documentació personal.

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Copia en un document de text les aportacions que hagis fet als altres blogs per ordre cronològic. Assenyala el nom de l'alumne/a i la data en la qual vas fer l'entrada.

Isabel Taixés Dolcet

Sempre que vulgueu podeu entrar als blogs dels altres alumnes per afegir comentaris que puguin ajudar-los en el seu projecte creatiu. Mínim tres. Per facilitar-ne l'avaluació, reuneix els teus comentaris en un document i adjunta'l com a tasca.

En la primera sessió presencial, es van mostrar tot un seguit d'obres de diferents artistes que tenien una certa relació amb el tema de treball proposat. Es podrien trobar molts més exemples i seria interessant reunir-los en un mateix document, a l'abast de tothom, per enriquir encara més la vostra visió del concepte "dins-fora, interior-exterior". Cadascú de vosaltres haurà d'aportar 3 exemples a la base de dades. Emprarem l'eina "glossari" del Moodle.

Per incorporar els vostres 3 exemples, trieu el camp "afegeix una entrada" Dins de paràmetres generals, poseu el nom de l'autor/a (cognom, nom) com a "concepte". A la "definició" caldria "copiar" o "inserir" la imatge , enllaçant-la a l'adreça d'internet d'on l'heu tret. Recordeu que tenim el deure de citar sempre les fonts... Després podeu afegir: -el títol de l'obra -la data -alguna informació sobre la tècnica, les mides, la ubicació... I finalment hauríeu de justificar la relació de l'obra escollida amb el tema proposat. Si voleu també podeu enllaçar algun fitxer de text o alguna imatge des del vostre ordinador, o un lloc web per a il·lustrar la vostra explicació.

El projecte de recerca creatiu

Desenvolupament

TEMA 5. DARRERA SESSIÓ PRESENCIAL A l'última classe, l'alumnat exposa públicament el seu projecte i s'estableix una mica de col·loqui. A més de l'obra final, mostren i lliuren també tots els esbossos i proves previs. No es tracta de justificar ni descriure l'obra, sinó d'explicitar el procés seguit, els objectius marcats i el resultat aconseguit. És una exposició breu però el fet d'haver de preparar aquesta intervenció i de parlar de la pròpia produc ció, suposa un exercici de maduresa i capacitat crítica, que evidencia la feina feta i els prepara per escenaris habituals en el seu futur professional, a més de desenvolupar la competència comunicativa. I l'alumnat clou el seu procés amb l'autoavaluació. Llavors arriba el moment de la valoració final del projecte. A més del comentari general, es demana a l'alumnat que ompli un qüestionari anònim que es troba allotjat a la xarxa. I per poder reproduir sense problemes les imatges i els textos de l'alumnat durant tot el procés de treball del projecte in/out, inclosa aquesta memòria, es demana l'autorització pertinent a l'alumnat.

Estaries d'accord que la teva obra pogués ser reproduïda en algun treball, publicació o concurs derivat d'aquest projecte, sense finalitats comercials i citant-ne sempre l'autoria?

Fes un breu reflexió auto-avaluativa i qualifica (de l'1 al 10) el teu nivell d'implicació en el projecte, el teu procés de treball i la teva obra final. Raona les teves valoracions.

L'autorització original deia: Aquesta experiència forma part d'un projecte que va obtenir una llicència del Departament d'Educació. Al final, haurà de redactar-se una memòria que expliqui els resultats obtinguts i que s'exposi públicament, juntament amb l'espai Moodle dissenyat, a la pàgina web del Departament (apartat llicències d'innovació educativa). Estaries d'acord que el teu treball fos mostrat en aquest context? L'autorització que ara es proposa diu: Per documentar i il·lustrar les activitats realitzades, de vegades pot ser interessant publicar fotografies en les quals es mostra l'alumnat durant el procés de treball. Autoritzaries la difusió d'imatges en les quals surti la teva persona, sempre en el context educatiu i sense finalitats comercials (pàgina web del centre, revista de l'institut, concursos d'experiències pedagògiques...) ?

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Isabel Taixés Dolcet

QÜESTIONARI EN LÍNIA https://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dDZ2cl9sVHFJSnczS3hXb1A0VUQtMGc6MA Hola a totes i a tots, per poder millorar el disseny tecnopedaggògic d'aquesta experiència educativa, ens cal la vostra sincera opinió. Gràcies per dedicar-hi uns minuts. Com valores el conjunt de l'experiència educativa: molt positivament, positivament, amb indiferència, negativament, molt negativament

Quina creus que hauria estat la temporització adequada per dur a terme tot el projecte? Ara comptaríem que ha estat d'un mes i mig. Un mes, un mes i mig, dos mesos, un trimestre o un semestre. El portafoli digital, com a eina d'aprenentatge personal i de seguiment del procés de treball, hauria de ser un document públic, privat, amb accés restringit al professorat, amb accés restringit a convidats

Què és el que t'ha agradat més? Raona la teva resposta Què és el que t'ha agradat menys? Raona la teva resposta Quines eines i/o activitats afegiries al conjunt del projecte?

El projecte de recerca creatiu

Desenvolupament

TEMA 6. EXPOSICIÓ FINAL Un dels objectius del projecte era exposar finalment les obres de l'alumnat, i un cop acabat el procés cal organitzar el muntatge. Aquest pot fer-se de moltes maneres en funció de l'espai de què es disposi, del temps, del pressupost i de les energies que vulguin dedicar-s'hi. Val la pena intentar mostrar bona part o la totalitat de la producció dels estudiants. Per afavorir la lectura del procés seguit, es poden contextualitzar les peces amb algun text, alguna presentació amb diapositives o un vídeo. És relativa ment fàcil aconseguir la col·laboració dels alumnes perquè els fa il·lusió mostrar en condicions òpti mes la seva obra. Així doncs, poden ajudar en el disseny gràfic de targetes, cartells, panells, textos, organització, trasllat de peces, muntatge i desmuntatge de l'exposició. Cal però una bona coordinació.

Un exemple interessant de muntatge pedagògic d'una exposició va ser Classes de memòria: D'un projecte creatiu a un projecte educatiu. D'un projecte educatiu a un projecte creatiu. Sala d'Art Jove, Generalitat de Catalunya. Es tracta d'un projecte desenvolupat amb alumnes de la Facultat de Belles Arts de Barcelona a l'assignatura d'Interpretació de la Imatge, amb la tutoria d' Aida Sánchez de Serdio, a partir d'un projecte de Daniel García sobre la memòria. L'exposició presentava les obres que els estudiants havien desenvolupat a partir d'un projecte en grup i un MDM (material didàctic multimè dia) interactiu que explicava el projecte pedagògic i el procés de treball seguit pels set grups. L'alum nat s'havia ocupat també del muntatge de l'exposició, fins i tot del disseny del full de sala i la publica ció d'una revista que sintetitzava el projecte.

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Isabel Taixés Dolcet

2.4. Implementació. El projecte didàctic in/out es va implementar totalment a la segona meitat del curs 2009-2010, segons els condicionants i el calendari previst, exposats en els apartats anteriors. A l'annex es mostren exem ples d'activitats realitzades per l'alumnat. CONTEXT D'IMPLEMENTACIÓ, RECURSOS, INFRAESTRUCTURES Recordem que el projecte e-portafoli in/out es va desenvolupar en el context de la matèria de Dibuix Artístic II. El suport del Departament d'Educació visual i plàstica i de la professora que impartia la matèria, van permetre incloure el projecte a la programació de l'assignatura i la seva qualificació formava part de la nota del tercer trimestre. Les obres resultants formarien part de l'exposició de final de promoció de Batxillerat Artístic al mes de maig de 2010. El nombre de matriculats a la matèria era de 33, dividits en dos grups de 13 i 20 alumnes. Es van adaptar les sessions als horaris dels dos grups. Va caler sol·licitar canvis d'aula per disposar d'ordina dors a la segona i tercera classe presencial. Com a presentació, uns dies abans de començar, es va enviar un correu als estudiants on s'explicava breument el projecte i es sol·licitava la seva col·laboració. LA PUBLICACIÓ DE MATERIALS El curs Moodle es va donar d'alta uns dies abans de la seva presentació, a la segona sessió presenci al, i els temes del cos central es van anar obrint successivament a mida que es requerien a l'aula. LA IMPLEMENTACIÓ DEL SUPORT A ALUMNES I PROFESSORS/ES. Uns dies abans, el professor que fa la funció d'administrador Moodle del centre, havia donat d'alta els usuaris: l'alumnat de la matèria de Dibuix Artístic II de 2n de Batxillerat i a alguns professors i profes sores. LA FORMACIÓ DEL PROFESSORAT I L'ALUMNAT Com que algunes matèries del Departament d'Educació visual i plàstica ja tenen el seu espai Moodle, els alumnes ja estaven familiaritzats amb l'entorn i només va caler donar un cop d'ull al curs en gene ral i explicar algunes eines que no havien emprat, com el glossari, la missatgeria interna, les tasques en línia... i ensenyar-los a crear i emprar un blog. EL SUPORT TÈCNIC Fora d'algun error amb la contrasenya per accedir al Moodle i als blogs, no hi va haver problemes tècnics que dificultessin el desenvolupament del projecte.

PRESENTACIÓ FINAL DEL PROJECTE A CLASSE A la darrera sessió presencial, l'alumnat va exposar, un a un, la síntesi del seu treball i va mostrar l'obra final i els esbossos o proves previs. Alguns van haver de demanar ajuda per transportar peces força voluminoses i pesades, però d'altres venien amb les mans a les butxaques perquè havien fet un vídeo i el tenien penjat a la xarxa. Aquells alumnes que no havien encara acabat el seu treball, van tenir la possibilitat de lliurar-lo alguns dies després, però ja no van poder fer l'exposició oral i l'intercan vi final d'opinions amb els companys i companyes.

El projecte de recerca creatiu

Implementaci贸

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Isabel Taixés Dolcet

EXPOSICIÓ Cada any el Departament d'Educació visual i plàstica de l'institut organitza una exposició dels alumnes que acaben el Batxillerat de les arts plàstiques, imatge i disseny. És una exposició que es realitza fora del centre, en un espai d'exposició públic. Acostuma a durar un parell de setmanes i es programa a final de curs. Mostra el treball fet a l'aula en el context de les diferents matèries de modalitat: Comuni cació audiovisual, Volum, Tècniques d'expressió gràfico-plàstica, Dibuix artístic, Disseny. De manera excepcional, el curs 2009-2010 va comptar amb dues exposicions, més o menys paral·leles, en dos àmbits de la ciutat. El fet de gaudir de més metres quadrats va permetre a aquest projecte disposar d'un espai expositiu considerable, no previst inicialment. El muntatge de l'exposició es coordina des del Departament i, un cop es tenen previstes les obres a exposar des de les diferents matèries, i tenint en compte els recursos (projectors, TV, reproductors, emmarcat, ampliacions, material fungible...pressupost), es distribueix l'espai expositiu. Cal revisar que hi hagi peces de tot l'alumnat, i cal després organitzar horaris de muntatge i desmuntatge. Es dissenya una targeta d'invitació impresa i s'envia també per correu electrònic.

Targeta de l'exposició de Batxillerat artístic de l'Institut. Maig 2010.

El projecte e-portafolis in/out es va exposar al Centre d'Art Cal Massó, i s'ubicava just a l'entrada de la sala. Hi havia diferents tipus d'obres a exposar: dibuixos, pintures, sèries fotogràfiques, vídeos i petites instal·lacions. Recordem que el format previst era 1m2, per tant, totes les obres no hi cabien. D'algu nes peces es van escollir esbossos i en d'altres es va pactar polir el format expositiu final. Enlloc d'una explicació contextualitzadora, es va crear una presentació de diapositives amb textos i imatges que intentava resumir els projectes desenvolupats per tot l'alumnat. Les imatges estan tretes dels portafolis digitals (blogs) i de la presentació final del projecte a l'aula, i els textos estan trets del fòrum de presen tació inicial, dels comentaris als companys i companyes, o dels blogs. PRESENTACIÓ DIAPOSITIVES http://www.authorstream.com/Presentation/itaixes-544769-s-ntesi-projectes-in-out-alumnat/ VÍDEOS http://vimeo.com/15346588

El projecte de recerca creatiu

Implementació

L'àmbit expositiu es va tancar per darrera amb dues pantalles on es projectava aquesta seqüència d'imatges i quatre vídeos creats per alumnes. Al mig, entre les columnes, hi havia algunes obres tridi mensionals sobre peanyes blanques, a les columnes peces petites, i a la paret blanca els formats grans i les sèries. L'espai Moodle va servir per acabar d'organitzar el muntatge: un parell d'avisos al tauler d'anuncis van convocar l'alumnat i es van establir els horaris de col·laboració mitjançant una taula del Google Docs. Uns correus de missatgeria interna enviats a alguns alumnes van servir per acabar de concretar els detalls d'alguna peça. FOTOGRAFIES EXPOSICIÓ http://picasaweb.google.es/105061917126795235709/FotografiesExposicio#5521365465532963298

Un cop inaugurada l'exposició, l'alumnat va realitzar alguna visita guiada per a algun grup d'alumnes del centre que volien visitar-la. És un fet formatiu interessant, tant per qui fa de guia com pels alumnes més petits que poden veure l'exemple dels seus companys i companyes.

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Isabel Taixés Dolcet

TEMPORITZACIÓ: CALENDARI El projecte es va ajustar al calendari previst, i aquí es va notar que la temporització dissenyada es quedava curta. Calia haver deixat més temps per al desenvolupament del projecte, sobretot en aques tes alçades de curs, on els alumnes de 2n de batxillerat van molt carregats de feina. Bastants alumnes van organitzar bé el seu temps i van emprar l'e-portafoli per anar deixant constàn cia del procés, però alguns van tenir alts i baixos de dedicació, se suposa que en funció d'altres càrre gues de feina. LA REVISIÓ DE CONTINGUTS El funcionament de les activitats previstes ha estat correcte, però s'observa la possibilitat de millora en alguns punts: • Caldria evitar petits errors, com el de no haver tancat a la data prevista el fòrum de presentació de projectes, a fi de que la comunicació amb el professor es desviés cap a la missatgeria interna i els comentaris al procés cap als blogs, enlloc de focalitzar-se tot per comoditat en un mateix espai (el fòrum). • Cal evitar que l'alumnat pugui confondre la tasca on copiar els comentaris als blogs amb els comentaris al fòrum de presentació inicial del projecte. Seria convenient introduir un comentari aclaridor. • Convindria insistir més en el fet que l'alumnat documenti les fonts, de vegades l'enllaç que construeixen no remet al web original.

El projecte de recerca creatiu

Avaluació

2.5. Avaluació Caldria fer una avaluació durant el procés (per revisar cadascuna de les fases) i una altra al final. Les fases d'anàlisi, disseny i desenvolupament han portat implícit el procés de revisió del propi material que han generat. A la fase d'implementació ja s'han inclòs les primeres impressions que han sorgit mentre s'aplicava el curs a l'aula. Aquí s'avaluarà el conjunt del projecte. L'anàlisi, de tipus qualitatiu, es basarà en: -el treball de l'alumnat i la interacció amb l'espai virtual. -la interpretació del resultat de l'avaluació i l'autoavaluació de l'alumnat. -la informació extreta de l'intercanvi d'opinions a l'aula a l'última sessió presencial. -la valoració que han fet els estudiants en respondre el qüestionari anònim. -les impressions del professorat i la comparació amb experiències anteriors. Recordem que hi havia 33 alumnes, dividits en dos grups desiguals. No es van fer dos grups dins l'espai virtual, l'entorn Moodle i els blogs van restar oberts a tot l'alumnat. Només les activitats de les sessions presencials es van desenvolupar en el marc del grup-classe. S'aniran exposant els resultats per apartats: IMPLICACIÓ DE L'ALUMNAT Assistència • tothom va assistir a la primera sessió presencial • 94 % a la segona sessió presencial • 85 % a la darrera sessió presencial El nivell d'assistència es valora positivament, l'absència a la segona sessió va ser per motius perso nals i la davallada a l'última sessió presencial coincideix amb persones que no tenien encara l'obra acabada, o amb algun alumne/a que començava a abandonar segon de batxillerat. Activitats desenvolupades. • un 94 % de l'alumnat va cloure el procés de treball. Un 6 % només va fer les activitats de la primera i segona sessió presencials (participar a la pluja d'idees i fer la presentació del seu projecte al fòrum, i els comentaris a les entrades dels companys i companyes). • Un 85 % va fer el portafoli digital. Només un 6 % va fer directament l'obra, sense explicitar el procés i un 3 % no va presentar el seu projecte al fòrum ni va fer el portafoli digital, però sí que va desenvolupar el procés de treball pràctic i va presentar l'obra final. • Un 42,5 % va fer les aportacions al glossari. Alguns estudiants que no van penjar exemples havien posat referents al seu blog. Un 18 % d'alumnes no va visualitzar mai el contingut del glossari a Moodle. • un 36,5 % va afegir al Moodle la tasca amb les seves aportacions als blogs dels companys i companyes. D'altres estudiants, van fer els comentaris però no els van copiar i passar al Moodle. Un 9 % no va entrar mai a aquest apartat del Moodle. • Un 24 % de l'alumnat va presentar el treball final amb retard. • El 94 % es va autoavaluar. • El 97 % va autoritzar la reproducció del seu procés de treball.

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Isabel Taixés Dolcet

obra portafoli digial presentació projecte fòrum aportacions glossari percentatge realització activitats

passar a moodle comentaris blogs ús missatgeria interna auto-avaluació valoració experiència autorització reprod. obra 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

El compromís amb la realització de les tasques no difereix de l'habitual. En el desenvolupament del treball trimestral a segon de batxillerat, sobretot cap a final de curs, els índexs de participació i entrega de treballs són semblants. S'observa, fins i tot, una implicació més gran en el nivell de desenvolupa ment del procés creatiu.

Interacció a l'espai virtual • Tothom va rebre comentaris a la seva presentació al fòrum. La mitjana de comentaris a cada entrada va ser de 5,5. Es demanava un mínim de 3. • Del 85 % d'alumnes que van crear el seu portafoli digital, un 14 % va preferir restringir l'accés al blog a un parell de companys o companyes i al professorat. • El 82 % dels blogs creats van rebre comentaris dels companys i companyes. • Un 66 % de l'alumnat va fer ús de la missatgeria interna. I d'aquests, un 54 % ho va fer per iniciativa pròpia i el 23 % com a conseqüència d'una consulta o requeriment del professorat. L'altre 23 % no va respondre a les preguntes o suggeriments. • Un 21 % va emprar el fòrum per consultes al professorat o als companys i companyes, enlloc de la missatgeria interna, un cop acabat l'intercanvi d'opinions de la presentació inicial, i fins i tot algú va adreçar-se al tauler de notícies. • El tauler de notícies va rebre 176 visualitzacions. Un 9 % de l'alumnat no el va mirar mai. • El fòrum de presentació del projecte inicial va rebre 1.333 accions de l'alumnat, 1.134 visualit zacions i 199 enviaments. Un 3 % dels alumnes no hi va entrar mai. • L'apartat de drets d'autor va ser vist pels alumnes 7 vegades, Creative Commons 10, la pluja d'idees 14, el power-point de la 1a sessió presencial 15, els criteris d'avaluació 19, les recoma nacions 22, el mapa conceptual 34, l'enllaç al projecte Classe de memòria: d'un projecte creatiu a un projecte educatiu 37, i la planificació general 53.

Procés • De les 32 idees exposades en el fòrum de presentació del projecte inicial, un 6 % no es van realitzar i un 15 % es van desestimar i reconduir per dificultats tècniques sorgides durant el procés o per manca de planificació. Un 78 % es van desenvolupar fins al final, algunes amb força modificacions de plantejament conceptual, format o tècnica. I alguns projectes van seguir endavant segons la previsió inicial, malgrat les dificultats.

El projecte de recerca creatiu

•

Avaluació

Per a l'exposició final, després de la valoració final de la peça i el procés, es va consensuar amb un 18 % d'alumnes l'acabament, la modificació d'algun element i/o un nou format, conse qüència del treball previ.

Moodle permet al professorat un anàlisi exhaustiu de la interacció de l'alumnat amb l'entorn: conne xions, data, temps, accés a tasques, enviaments, missatges, avaluació... No es pretén arribar a baixar al detall de fer estadístiques de tots els paràmetres, però la possibilitat de consulta d'aquestes dades, tant a nivell d'informes generals d'activitat o participació, com a nivell d'informes individuals d'alumne/a, obre moltes possibilitats a l'hora d'analitzar les dades cara a l'avaluació dels estudiants i del propi disseny del curs. A més de tenir en compte les activitats concretes que s'han especificat com a avaluables, el profes sorat disposa de tot un seguit de registres que poden ajudar a veure el ritme de treball i la planificació seguida pels estudiants. De vegades, les dades són sorprenents perquè no es corresponen amb la nostra idea prefixada del procés de treball de l'alumnat, i el rastre al Moodle deixa entreveure diferents maneres de treballar i diferents nivells d'implicació. Això ha permès afinar l'avaluació al màxim, i con trastar-la després amb l'autoavaluació de l'estudiant. Només en un 25,8 % de casos coincideixen les valoracions del professorat i l'alumnat, en un 35,5 % , els alumnes es valoren per damunt de la nota obtinguda finalment i en un 38,7 % per sota. Cal dir que les variacions solen ser petites, excepte en un 15 % dels casos, en els quals sobta que alguns dels alumnes més implicats en el procés (i que han obtingut resultats força madurs i interessants) s'avaluen a sí mateixos d'una manera rigorosa, mentre que d'altres alumnes que han treballat a última hora, han deixat de fer fins i tot algunes tasques, s'auto-avaluen amb notes excel·lents, en relació a la implicació, al procés de treball o a l'obra final. Pel que fa a la globalitat del curs, el registre de dades evidencia els elements que es converteixen en punts d'interès i els que són més irrellevants i de compromís per l'alumnat. També permet detectar errors en la configuració de les eines i les activitats quan es repeteixen els dubtes. En el curs eportafoli creatiu han tingut menys seguiment les activitats que no han anat lligades a una sessió presencial i que calia pensar a realitzar després, per compte propi: el glossari i els comentaris als blogs. Potser també ha influït el poc pes a l'avaluació final (10 i 10% respectivament) i el fet d'haver-hi de pensar un cop s'està immers en el procés de treball pràctic personal. Cal remarcar que s'ha consta tat que no és aconsellable allargar la data de tancament de les tasques (en el nostre cas el fòrum de presentació de projectes personals) per evitar que s'emprin amb d'altres finalitats. El fet de deixar constància escrita de totes les accions avalua també al professor/a-consultor/a-tutor/a, tant pel que fa al contingut de les seves intervencions com al seu ritme de resposta ràpida a les peti cions dels alumnes. De fet, a l'espai virtual tothom espera una resposta àgil: després d'enviar un correu o un missatge de mòbil restem impacients esperant d'una manera pràcticament immediata el resultat de la interacció, encara que hàgim tardat força a enviar el nostre missatge. Per exemple, un alumne/a que no ha respirat a tres missatges en 26 dies, pot finalment enviar-te'n un després de tots aquest període de silenci i reclamar la resposta l'endemà mateix si no ha rebut la con testa per part de la professora de forma immediata. El contingut de les intervencions ha de mirar de donar resposta a la qüestió plantejada per l'alumne/a, encoratjar-lo a seguir treballant i, alhora, mirar de resoldre els seus dubtes. De vegades,

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Isabel Taixés Dolcet

sobretot a l'inici del procés creatiu, era difícil contestar a plantejaments excessivament genèrics. Es mirava de no aportar solucions tancades, sinó d'oferir indicacions que permetessin acotar el marc d'actuació o el replantejament de la proposta, de la mateixa manera que es faria a l'aula en una posa da en comú o en un intercanvi d'opinions amb un estudiant. Penso que el fet de conèixer l'alumnat facilitava el diàleg. En una situació d'ensenyament-aprenentatge totalment virtual seria tot un repte. El fet de participar en fòrums sembla que no incomoda els estudiants, acostumats al Messenger i al Facebook. Però cal insistir i remarcar la diferència entre les intervencions que es fan en un espai personal amb caràcter social d'aquelles que tenen lloc en un espai educatiu, la funció de les quals és la construcció de coneixement. Sovint mantenen el mateix caire desenfadat i, de vegades, una mica superficial, i estan plenes d'incorreccions gramaticals i ortogràfiques. Per contra, valoro de manera molt positiva el respecte, el to i la correcció de totes les intervencions. Suposo que un cert rodatge en l'ús dels espais virtuals com a espais educatius aniria modelant la forma i la profunditat de les intervencions. La fluïdesa i el domini de les estratègies organitzatives en els espais col·laboratius o de comunicació es notava ràpidament en l'alumnat que no era novell a la UOC, per exemple. Tot requereix del seu temps. També s'evidencia una manca d'homogeneïtat pel que fa a interès i familiaritat amb les noves tecnolo gies per part de l'alumnat, per molt que pensem que són nadius digitals. A alguns i algunes els va costar un mica moure's amb comoditat per l'entorn Moodle i fer el blog. Aquest esforç serà valorat positivament i negativa per una part de l'alumnat. Mentre uns expliciten la introducció dels mitjans com un dels elements més engrescadors del projecte, d'altres el veuen com l'element més impersonal i que els fa anar al ralentí. I no cal comptar que tothom miri amb regularitat el correu... El portafoli digital volia ser una eina de treball personal per anar deixant constància del procés. Alguns alumnes van emprar-lo de manera bastant regular, d'altres de manera intermitent, i d'altres el van confegir al final per explicar el procés seguit. Cap portafolis és igual: alguns alumnes van fer dibuixos, proves o esbossos i els van reproduir, d'altres van fotografiar el procés material de creació de l'obra, o van incloure imatges de referents, alguns van exposar les dificultats trobades en el procés creatiu, d'altres van explicar els objectius o les intencions, les modificacions, les reflexions, les opinions... No tots estaven d'acord en mostrar el seu contingut mentre el confegien: pensaven que era un document excessivament personal i no volien compartir els seus dubtes i reflexions. Van optar per convidar només un parell de companys/es i la professora, però curiosament, alguns han obert el blog quan ha acabat el procés. Potser ara, vist el conjunt de la primera experiència en portafolis digitals, no en restringirien l'accés. L'existència d'una eina dissenyada específicament com a portafoli (enlloc d'emprar un blog amb aquest funció) solucionaria aquest punt perquè el propietari del portafoli pot decidir quina part del seu contingut mostra, a qui i quan. L'explicitació del procés creatiu, sigui en un e-portafoli o una llibreta de camp incomoda a alguns alumnes que volen produir una “obra”, generalment un “quadre”, directament. Forçar-los a engegar un procés d'investigació i a la permeabilitat només s'aconsegueix després d'insistir molt a classe en la importància de la recerca de solucions no estereotipades, en el procés de documentació, en la suma d'esbossos, de proves assaig-error. Un 15 % d'estudiants no van fer el blog i en un altre 9% el seu contingut només reflectia els passos materials desenvolupats sense mostrar cap mena de procés reflexiu. Val a dir que gairebé la meitat d'aquest segon grup d'alumnes eren nous a segon i provenien d'una altra modalitat de batxillerat. No havien cursat doncs les matèries de modalitat de primer. L'inter canvi d'opinions en l'espai virtual va ajudar a desencallar alguna situació, però algun alumne/a va ser

El projecte de recerca creatiu

Avaluació

bastant impermeable als comentaris i suggeriments. Veurem, per contra, que alguns alumnes valoren com a element molt positiu el portafoli digital, com a eina que facilita la introspecció i la presa de cons ciència del propi procés. Es mostra a continuació una sèrie de fragments extrets dels comentaris autoavaluatius de l'alumnat. Han estat seleccionats pel seu contingut, i no són mostres que representin percentualment el conjunt de respostes. Tenen valor a títol de comentari personal, però poden ajudar a entendre el procés de treball de bona part de l'alumnat.

...Crec que en el que em vaig estar més estona va ser sobretot en pensar què volia fer, ja que principalment tenia una idea però no la sabia realitzar bé del tot, no sabia com fer-la a la pràctica, (…) perquè com que no sabia què fer, em vaig desesperar ja que tothom ja tenia una idea... ...També he d'admetre que ho he anat deixant bastant per al final i, a l'hora de fer l'obra final, m'ha faltat algun material a causa de la falta d'organització... ...Per a mi, el meu procés en el meu treball ha estat la millor experiència i la més experimentada, alhora que divertida i diversa, així que l'avaluaria amb la millor nota, que seria un 10, perquè realment he anat fent una progressió, provant amb tintes, papers opacs, transparències, etc... ...El procés de desenvolupament de la idea va sortir paral·lelament a la creació d’esbossos, deixant “la imaginació connectada a la mà “(...) Penso que per la prèvia dedicació al projecte, l’obra final ha estat molt fàcil de portar a terme, diguem que: ha sortit per si mateixa... ...donar-hi mil voltes i buscar noves idees i solucions m'ha ajudat a trobar una cosa nova, una forma de treballar i sorgiment de nous sentiments i idees... ...Em va ajudar molt la meva visita a ARCO, perquè vaig poder veure moltes obres interessants que em van ajudar a crear la meva obra... ...Obra final: no m'esperava obtenir els resultats que he obtingut. Ha estat molt grat i m'ha sorprès en positiu. M'ho he passat molt bé fent aquest treball. M'agrada molt treballar d'aquesta manera: fer el que tu vols fer, com ho vols fer, però sempre dintre d'uns límits, tema. Crec que aquesta ha estat una de les millors, per no dir la millor, obra que he fet mai. Per tant em poso: 10... ...Un dels motius pels quals no he pogut evolucionar d'una manera mes contínua el meu treball és perquè vaig tenir problemes amb la càmera, i he tingut moltes dificultats perquè no podia plasmar les idees que m'anaven venint. Considero que el meu projecte hagués pogut ser més interessant i més treballat. .. ...el meu procés de treball ha sigut intermitent, em podria posar un 5, he anat avançant conforme la quantitat de treball que tenia de les classes i això ha fet potser que no l'hagi seguit tant com hagués volgut... Em costa valorar el meu propi treball d'una manera objectiva i constructiva, si m'hagués de puntuar en una escala de l'1 al 10 escolliria un 7, sempre que faig algun treball una mica més important tinc la sensació que em queda molt encara per recórrer i que el camí que he fet per arribar a la solució final encara no és prou madur ni està suficientment reflexionat. Espero que aquesta sensació amb el temps desaparegui, no vull tenir la sensació que la feina encara no està feta. S'ha d'omplir aquest buit. ...El procés ha estat per parts (fases) a mesura que avançava amb el quadre. L'obra finalitzada ha estat un gran èxit ja que he plasmat el que volia transmetre i he quedat molt satisfet de l'evolució que he fet al quadre...

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Isabel Taixés Dolcet

...El treball ha estat una bona opció per reflexionar, m'ha fet pensar molt, buidar-me per dins, i extreure pensaments. Com a nota de procés em posaria al voltant d'un 7, ja que té molt de treball, potser no pràctic, però si reflexiu... ...Si m'hagués de posar una nota crec que amb prou feines tindria nota per no haver-lo acabat a temps... ...La meva implicació en el treball ha estat completa, m'he quedat absorbida, i quan més feia cada dia, més ganes tenia d'evolucionar-lo.(...) I la meva obra final, per a mi, és la desitjada. Em vaig emocionar al veure-la, pel fet de ser la primera peça de roba que faig amb tanta implicació (...) he de dir que això d'autoavaluar-me no m'agrada perquè jo he intentat fer tot el possible, aleshores.. no sé, cadascú ha fet el que ha pogut i volgut... ...Ha estat un projecte finalment satisfactori tot i que qualifico la meva implicació amb un 6, ja que inicialment les idees volaven pel meu cap però a l'hora de posar-me a treballar ho he deixat bastant pel final, i em sap greu ja que penso que el resultat hagués pogut ser molt millor. Quant al procés de treball, les visites al moodel i al portafolis eren esporàdiques, i sobretot, eren per mirar els projectes d'altres alumnes i deixava a un costat el meu. Finalment quan ja faltaven pocs dies per l'entrega i m'havia decantat per la idea del Gel, era com un; posa't les piles! Vaig començar a fer proves congelant objectes, ninots de filferro, boles de ferro, aliments com potes de calamar o petxines, pedres... A l'hora de la veritat: -Les boles de ferro: es van fondre correctament però pesaven massa i per tant no es van moure de lloc quan el gel va estar fos, cosa que era el que jo pretenia. -La pota de calamar: vaig utilitzar una paella perquè el gel es fongués molt més ràpid i després la pota de calamar és mogués de manera que les potes fessin un joc que podria estar guai a càmera ràpida. El resultat haguera quedat molt bé si no hagués estat pel vapor que em feia la imatge nul·la. La petxina: vaig utilitzar una paella, el gel es va fondre ràpidament i el que pretenia era que quan el gel estés fos, la petxina s'obrís amb el vapor i ens mostrés el seu INTERIOR. Haguera estat com l'IN de l'IN. El vapor feia la imatge nul·la. Finalment: Les pedres: vaig ficar les pedres cobertes d'aigua a congelar en un recipient més gran que un gel de mida normal però amb la mateixa forma. El resultat d'aquest va ser satisfactori, a més al muntar el vídeo a càmera ràpida quedava molt bé. Per què les pedres? perquè tots tenim alguna cosa a dins, fins i tot pedres... ...Personalment estic bastant satisfeta amb el resultat del meu treball, l'única cosa que m'ha fet desesperar-me una mica és que trobava idees però no sabia com plasmar-les o transmetre-les, els resultats de les primeres no m'agradaven i veia que no s'explicaven massa bé. He estat treballant amb aquest projecte des del primer dia, el problema està que he canviat molt d'idees al llarg de tot el temps que ens han donat i al final he arribat a una conclusió que al principi no havia pensat, barrejant moltes idees he trobat la final. (…) em vaig decantar pel vídeo perquè trobo que és una tècnica amb la qual em puc expressar millor que no pas amb la pintura, l'escultura, etc. La meva obra final és un vídeo que tracta sobre el tema una mica del que sóc jo, del que tinc al cap, dels records, de les manies, una mica el que és el meu món, també hi ha imatges del meu físic, i amb això voldria representar que des de fora es veu una cosa, i dins meu n'hi ha una altra. El valoraria amb un 6, perquè he tingut poc temps per poder pensar bé què posaria dins del que seria l' "in", el meu món... ...Tot i que considero que en el meu treball diari a casa he anat avançant dia a dia no he portat el mateix ritme amb el treball a Internet... ...Hi ha un valor reflexiu rere l'obra bastant extens i he dedicat una gran quantitat d'hores a aquest treball... ...El meu treball encara no està suficientment madur com per ser auto-avaluat, com a idea i processos i plantejaments mentals sí que ho podria avaluar. La meva idea principal s'ha desviat una mica de la final ja que he suprimit i afegit coses com passa amb molts treballs. La meva obra no està finalitzada perquè fins fa poc no vaig tenir les idees clares del tot i ara, fet el procés mental i tenint la informació que necessitava, fer l'obra final no requereix gaire temps. Per aquest motiu no puc fer una autoavaluació, perquè no puc comprovar el meu nivell d'implicació... ...Començava amb una idea molt espessa del que volia, és a dir, sabia el que el treball havia de reflectir o el que m'havia de transmetre a mi mateixa, però no trobava la solució per expressar-ho...

El projecte de recerca creatiu

Avaluació

VALORACIÓ FINAL DEL PROJECTE “IN/OUT” A continuació s'exposa el resultat dels diferents apartats de l'enquesta anònima. Valora el conjunt de l'experiència educativa Nombre % alumnes Molt positivament 12 40% Positivament 12 40% Amb indiferència 4 13% Negativament 1 3% Molt negativament 1 3%

Nombre d'estudiants

12 10 8 6 4 2 0 negativament positivament molt negativament amb indiferència molt positivament

Valora sobre sis els següents punts: Valoració 6 5 4 3 2 1

Disseny general tp 6 20% 10 33% 8 27% 5 17% 1 3% 0 0% Nombre % alumnes

Millora vs treball anterior 10 30% 10 30% 8 25% 2 6% 0 0% 3 9% Nombre % alumnes

Interès tema 18 55% 12 36% 2 6% 1 3% 0 0% 0 0% Nombre % alumnes

Nivell tecnològic 15 46% 8 24% 5 15% 2 6% 3 9% 0 0% Nombre % alumnes

Nombre d'estudiants

20 18 16 14

disseny general tecnopedagògic

12 10

millora respecte treball trimestral curs anterior interès tema a treballar

nivell tecnològic requerit

6 4 2 0 1

La valoració del projecte és altament positiva, com es pot veure en els gràfics, tant en la seva globali tat com quan es concreta per apartats. La majoria d'opinions es troben a la franja de l'aprovat, essent majoritàries les valoracions positives i molt positives. Només resten a la franja negativa un 18 % d'es tudiants en parlar del disseny general tecnopedagògic; un 15% de la millora de la proposta respecte

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Isabel Taixés Dolcet

del treball trimestral del curs anterior (un parell d'alumnes són nous a la modalitat i no podien establir la comparació); un 3% de l'interès del tema a treballar, i un 15% de l'adequació del nivell tecnològic.

Quina creus que hauria estat la temporització adequada per dur a terme tot el projecte?

Nombre d'estudiants

Un semestre Un trimestre Dos mesos Un mes i mig Un mes

Nombre % alumnes 2 6% 11 34% 9 27% 6 18% 5 15%

10 8 6 4 2 0 un mes

un mes i mig dos mesos un trimestre un semestre

En el gràfic s'observa la demanda d'una progressió creixent de temps d'execució que es concreta des d'un mes fins a un trimestre (l'opció més valorada).

Valora sobre 5 les sessions presencials Valoració 5 4 3 2 1

Nombre 0% alumnes 6 18% 18 55% 8 24% 1 3% 0 0% contingut

Nombre 0% alumnes 8 25% 12 38% 11 34% 1 3% 0 0% metodologia

Nombre alumnes 7 10 9 6 1 ritme

0% 21% 31% 27% 18% 3%

Nombre d'estudiants

20 18 16 14 12 10

contingut metodologia ritme

8 6 4 2 0 1

En el model mixt d'aprenentatge el disseny de les sessions presencials és clau per l'èxit del projecte. La valoració que n'han fet els alumnes torna a ser positiva, i n'han destacat per aquest ordre: el

El projecte de recerca creatiu

Avaluació

contingut, la metodologia emprada i el ritme. Segurament, el ritme era força àgil, per no dir una mica accelerat. En un context real de blended learning aquest aspecte es pot corregir agafant una mica de temps, si cal, d'alguna altra sessió presencial.

Valora sobre 5 l'interès que per a tu han tingut les següents propostes desenvolupades a l'espai virtual

Valoració 5 4 3 2 1

Nombre Nombre Nombre 0% 0% 0% alumnes alumnes alumnes 12 37% 7 21% 14 43% 3 9% 5 15% 8 24% 8 24% 8 25% 4 12% 7 21% 7 21% 7 21% 3 9% 6 18% 0 0% Compartició Intercanvi opinions Tutorització informació alumnat alumnat professorat

Nombre alumnes 13 7 10 0 3

0% 40% 21% 30% 0% 9%

Nombre alumnes 14 8 5 4 2

0% 43% 24% 15% 12% 6%

Presentació pública Blog com a portafoli

compartició informació entre alumnat intercanvi opinions entre alumnat possibilitat tutorització professorat presentació publica projecte i treball personal creació blog com a registre treball personal

Nombre d'estudiants

14 12 10 8 6 4 2 0 1

En aquest punt els resultats continuen sent positius, però de manera no tan destacada: -compartir informació amb els altres és un element negatiu per al 30% d'estudiants, neutre per a un 24% i positiu per a l'altre 46%. -intercanviar opinions té les mateixes opinions favorables que desfavorables i un 24 % a la franja intermèdia. -la possibilitat de tutorització en línia només és valorada negativament per un 21%, mentre que un 67 % la valoren positivament o molt positiva. -un 66% atorguen una bona nota al portafoli digital: la creació d'un blog com a registre de treball, però un 18% no el veuen com un element positiu. De fet, aquests resultats coincideixen amb el contingut de les auto-avaluacions i els comentaris ex pressats a l'aula. Mentre una part de l'alumnat és partidària i se sent còmoda amb l'ús de les noves tecnologies, un altre sector és més reticent al seu ús, sobretot amb la filosofia de la web 2.0: compartir i construir coneixement. Fins i tot hi havia alumnes que expressaven dubtes a mostrar la seva produc ció, les seves troballes i les seves reflexions, per inseguretat, vergonya o per temor del plagi de les idees exposades.

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Isabel Taixés Dolcet

El portafolis digital, com a eina d'aprenentatge personal i de seguiment del procés de treball, hauria de ser un document Nombre alumnes 25 4 3 1

Públic Accés convidats Accés professorat Privat

% 76% 12% 9% 3%

Nombre d'estudiants

25 20 15 10 5 0 Privat

accés professorat accés convidats

Públic

L'estadística s'aproxima a l'índex de visibilitat dels blogs a l'aula.

Què és el que t'ha agradat menys? Les respostes, obertes, eren molt variades, i de vegades feien referència a més d'un concepte. S'ha intentat condensar-ne el contingut en les frases que apareixen a la taula. la no visibilitat d'alguns blogs complicació i abstracció treball mètode de seguiment treball l'intercanvi d'opinions poques sessions presencial les dates del curs trobar el f il el blog exposar les obres en públic (sense resposta) manca de temps emprar l'entorn tecnològic 0

Nombre d'estudiants

El projecte de recerca creatiu

Avaluació

Alguns estudiants (12%) van deixar la resposta en blanc i un 30% feia referència a temes relacionats amb l'ús de l'entorn tecnològic. Coincideix, doncs, altra vegada amb el nivell d'acceptació mostrat a l'altre apartat de l'enquesta de valoració. Com a exemple, es transcriuen alguns fragments representatius de les respostes de l'alumnat a la pregunta: Què és el que t'ha agradat menys? Potser estic massa acostumat a treballar a classe i el fet de treballar per xarxa se m'ha fet una mica estrany, això no vol dir que n'hagi tret una experiència negativa, ni molt menys. Haver d'explicar el treball, ja que al ser propi i íntim, sento que entren massa dins. El fet de necessitar l'ordinador, ja que és un aparell molt útil però a la vegada un pou sense final i no m'agrada estar-hi.

Què és el que t'ha agradat més? Les respostes obertes s'han sintetitzat en la taula.

el contacte amb el professorat (sense resposta) veure el treball dels altres les eines el portafolis digital el procés de treball el projecte en comú la realització de l'obra el tema del projecte possibilitat expressió personal llibertat tractament tema 0

Nombre d'estudiants

Caldria observar que els quatre tipus de resposta més exposats fan referència al treball pràctic propo sat, amb un 70% de valoració sobre el total. La proposta de treball obert i la llibertat de l'alumnat a l'hora de construir el seu procés d'aprenentatge han esdevingut la clau de l'èxit, l'element més valorat de l'experiència. Els alumnes evidencien que a secundària el professorat no acostuma a programar activitats que els permetin un ampli marge de maniobra per experimentar per si mateixos el camí a seguir. I aquí es on trobem a faltar l'espai de les desaparegudes matèries optatives, que, sense una càrrega lectiva evident, podien dedicar-se a fomentar el treball “de taller”, l'experimentació. Per altra banda, resulta curiosa la resposta d'algú que pensa que en una proposta d'aprenentatge semipresen cial té més contacte amb el professorat que a la classe presencial habitual...gràcies a la tutorització en línia.

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Isabel Taixés Dolcet

Transcripció d'algunes respostes a la pregunta: Què és el que t'ha agradat més? El fet de tenir un projecte en comú i relacionat, amb moltes possibilitats. També m'ha agradat la idea. La llibertat a l'hora de crear el treball. Pràcticament durant tot el curs no hem tingut la possibilitat de mostrar un treball propi, i aquest cop se'ns ha donat l'oportunitat de crear un obra amb totes les llibertats, només amb el condicionant temàtic, el qual al ser tan abstracte ha donat llibertat a la creació d'obres molt diverses. El fet de tenir total llibertat pel que fa a la presentació de l'obra (tècnica etc..) i com abordar el tema. Crec que ha sigut bo per nosaltres tenir aquesta "llibertat" controlada abans que fer els típics treballs tancats i molt pautats, ja que ara es veurà el que realment és capaç de fer cadascú. Poder crear a partir d'un tema un projecte personal, en el qual et pots involucrar totalment i fer un treball molt personal. Trobo que és un projecte en el qual pots anar cap el camí que més t'agrada. El fet de plantejar-te nous conceptes i noves formes de treballar. El primer dia que ens ho va plantejar ja em van començar a ploure un munt d'idees i tenia moltes ganes de fer-ho i de començar el meu projecte. El procés d'evolució: provar coses, veure què és el que no funciona, experimentar, fer tècniques noves, etc. Poder penjar el procés del treball a un portafolis digital m'ha ajudat a saber ben bé quin es el procés de treball que estic seguint. El fet que a partir del portafolis podies intercanviar informació i idees amb companys i professorat, i així l'obra anava evolucionant i no es quedava sols amb una idea inicial i poc treballada. Així també amb aquest mètode tens més constància de treball. La possibilitat de poder veure el treball dels companys i que ells pugin veure el teu propi i així poder tenir opinions diferents. El contacte més directe amb el professorat, com a suport i guia en el camí de la creació artística.

Quines eines i/o activitats afegiries al conjunt del projecte? Les respostes obertes s'han sintetitzat en la taula: més temps una exposició al mateix centre No ho sap una sessió de fotos (No contesta) més contacte directe amb el tutor/a una sessió presencial a mig procés, amb posada en comú Cap 0

Nombre d'estudiants

El projecte de recerca creatiu

Avaluació

Aquest pregunta és la que mostra menys dispersió en les respostes. Un 27% no ho saben o no ho contesten, un 30% no canviarien res i un 33% afegirien més seguiment tutorial presencial, concretantho en una altra sessió presencial a mig procés. Exemples de puntualitzacions a Quines eines i/o activitats afegiries al conjunt del projecte? Afegiria una sessió intermèdia al projecte, per tal de compartir cara a cara les idees amb el professor, i ensenyar-li l'evolució de l'obra fins al moment. Jo posaria algunes classes presencials més, una o dues, durant l'avançament del projecte. Hauria fet més classes amb la tutora encarregada del projecte, ja que n'hem fet molt poques i hauria estat bé fer una posada en comú de com anaven evolucionant les obres un parell de setmanes abans de la seva entrega, per poder veure el teu ritme i poder comentar dubtes en comú, ja que si ho fas a través del blog, no tothom et comentarà aspectes, en canvi en comú a classe, tothom pot parlar. Crec que les noves tecnologies no haurien de treure la relació professor-alumne cara a cara. Ja que algunes preguntes, temes, o evolució de l'obra, no es pot veure clarament a partir d'una pantalla d'ordinador. Doncs la veritat, no hi afegiria res, penso que el projecte estava ben plantejat i que amb tot el que es publicava per internet i el que explicàvem a les classes teòriques n'hi ha prou per poder entregar un treball acceptable. No hi afegiria cap activitat més, ja que a final de curs se'ns donarà la possibilitat d'exposar-ho i crec que és una bona manera de finalitzar el projecte.

COM MILLORAR EL CURS E-PORTAFOLI CREATIU Després de l'avaluació de la fase d'implementació es va creure pertinent introduir els següents canvis: • afegir un fòrum de comunicació genèrica entre l'alumnat, amb el nom de “social” per diferenci ar-lo del fòrum anomenat “tauler de notícies” que serveix perquè el professorat pugui comuni car-se amb tot l'alumnat i del fòrum lligat a alguna activitat concreta (per exemple el fòrum de presentació del projecte personal) • modificar el disseny i l'organització dels materials: estructurar els continguts entre la introducció i els temes, de manera que cada tema correspongui a una sessió presencial o una tasca, i en l'espai previ inicial, s'hi encabeixin la presentació del curs, un resum dels trets més essencials i l'espai de comunicació. Intentar que les explicacions siguin molt breus, que s'accedeixi a la informació amb enllaços i que l'estructura sigui repetitiva i clara. • augmentar el temps de realització del projecte personal, passar d'un mes a dos, o fins i tot a un trimestre. • afegir una sessió presencial a la meitat de la realització del projecte personal, per explicar la marxa dels treballs i fer una posada en comú. • afegir una visita a una exposició que s'adigui amb el tema tractat i que ofereixi la possibilitat de parlar amb l'artista en directe o per xat. • Totes aquestes modificacions ja s'han introduït en el disseny del curs e-portafoli creatiu, algunes per iniciativa pròpia després del resultat de la primera fase d'experimentació i d'altres perquè havien estat els suggeriments més demandats per l'alumnat en la seva valoració final.

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Isabel Taixés Dolcet

El fet d'allargar el temps de desenvolupament del projecte personal ha permès incloure una activitat interessant que no havia pogut encabir-se en el projecte inicial pel poc temps disponible: el contacte directe amb un artista que ens parlés del seu propi procés creatiu. En funció de la programació d'exposicions anual, caldria seleccionar un artista i posar-se en contacte amb ell o amb la sala per sol·licitar una entrevista. Si no hi hagués la possibilitat de coincidir-hi físicament a la sala d'exposicions o al seu taller, es podria concertar una conversa per “xat”. En ambdós casos, prèviament, el professor contextualitzaria la visita a l'exposició i l'alumnat hauria de preparar l'entrevista.

El projecte de recerca creatiu

Avaluaci贸

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Isabel Taixés Dolcet

3. LA RECUPERACIÓ D'UNA MATÈRIA PENDENT: CURS Moodle e-portafoli pendent Aquest curs pretén plantejar una via de solució al tractament de les matèries pendents del curs ante rior. El disseny tecnopedagògic intenta superar el format de curs estàndard en el qual s'exposen una sèrie de continguts i es planteja la resolució d'uns exercicis de cara a preparar la superació d'una prova. Basant-se en l'experiència del curs Moodle e-portafoli creatiu, experimentat a l'aula durant el curs 2009-2010, el curs e-portafoli pendent proposa una actuació basada en una sèrie d'estratègies pedagògiques (el portafoli digital o carpeta d'aprenentatge, el pacte individual de treball i la tutorització en línia) que volen conduir l'alumnat a un aprenentatge significatiu, en el qual el propi alumne es responsabilitza del seu procés de treball i mostra evidències de les competències assumides. Explicarem el procés de generació del curs, seguint com a pauta expositiva el model instruccional ADDIE. El curs encara no s'ha portat a l'aula i, per tant, només podran exposar-se les tres fases inicials del procés: anàlisi, disseny i desenvolupament. S'ha pres com a referència l'assignatura de Dibuix Artístic de 1r de Batxillerat, però el model de curs dissenyat seria aplicable a d'altres nivells i matèries.

La recuperació d'una matèria pendent

Anàlisi

3.1. Anàlisi A la fase d'anàlisi es posen sobre la taula tots els elements que intervenen en el procés per establir una línia d'actuació i determinar possibles reptes i amenaces que després dificultarien el desenvolupa ment del projecte. Es defineixen les característiques del centre, l'alumnat, l'enfocament pedagògic, els objectius, la temporització, els recursos i els reptes. EL CONTEXT El centre El centre és un Institut amb quatre línies d'ESO i sis de Batxillerat, dues d'elles de Batxillerat Artístic. És l'únic que ofereix aquesta modalitat d'estudis a la comarca. Té vora mil alumnes, i una vuitantena de professors. El curs 2008-09 es va sol·licitar un curs d'assessorament Moodle per al professorat i es va engegar l'espai Moodle.xtec del centre. Alguns Departaments i bastants professors l'utilitzen. Pel que fa al tractament de les matèries pendents de Batxillerat i d'acord amb la normativa vigent, el centre programa dues convocatòries de matèries pendents: una a principis d'octubre i l'altra a l'abril , i publica un calendari amb l'horari de realització de cadascuna de les proves de recuperació de totes les matèries de 1r de BAT. Cada Departament estableix els criteris d'avaluació i el tipus de prova a realit zar, igual per a tot l'alumnat de la matèria. Els caps de seminari són els responsables de la seva coor dinació. L'alumnat L'alumnat de Batxillerat és molt variat i prové de centres molt diferents, públics i concertats de la ciutat i de pobles de dues comarques. Hi ha dos grups de 1r i dos de 2n de BAT. La matèria pendent Aquest curs s'adreça als estudiants de 2n de batxillerat artístic que tenen pendent de 1r de Batxillerat la matèria de modalitat Dibuix artístic I, o a l'alumnat que ha canviat de modalitat i s'incorpora directa ment a Dibuix Artístic II. Es tracta generalment d'un grup reduït de persones, que acostumen a comen çar 2n de Batxillerat sense haver fet res per preparar la recuperació de la matèria i amb poca consci ència del pes que suposa fer 2n de Batxillerat amb matèries pendents. No és un fet aïllat, específic de l'assignatura ni de la modalitat de batxillerat. L'alumnat supera la secundària obligatòria recuperant les matèries pendents en el context de la pròpia àrea no superada. No ha hagut de pensar en cóm prepa rar una prova de recuperació específica, en una data aïllada i amb un temps considerable de prepara ció per davant. No ha vist mai que calgui aprovar la totalitat de matèries per superar una etapa educa tiva ni que tingui un nombre acotat de convocatòries per a fer-ho. En aquest context, la preparació de les matèries pendents acostuma a reduir-se a un contacte més o menys intens amb el material del curs anterior els dies previs a la prova. I els resultats de les convocatòries de pendents són decebe dors. Sovint l'alumnat no disposa d'eines ni estratègies per a enfrontar-se a un tipus d'avaluació nova en el seu context generacional. El professorat que ha impartit la matèria coneix bé l'alumnat a final de curs: bagatge conceptual i procedimental, nivell de coneixements i estil d'aprenentatge. Pot explicitar les necessitats i les mancances dels alumnes que no han superat la matèria en funció de les seves característiques específiques i de les competències assolides. Els recursos En el moment de presentar el projecte de llicència, ja es comptava amb el suport de la direcció de l'institut i dels companys del departament, per tal de poder desenvolupar el projecte.

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Isabel Taixés Dolcet

Es pren com a marc el context de recuperació de pendents del centre: calendari i organització general, i es proposa una nova estratègia, que hauria d'iniciar-se a final de juny, tot just es donessin les notes finals de 1r de Batxillerat. L'alumnat ha de disposar d'ordinador personal i connexió a internet. També de màquina fotogràfica digital o escàner per reproduir les obres. Generalment, a Batxillerat tothom disposa d'aquestes eines i, sinó, es podria pactar la presentació d'un portafoli no digital i, un cop començat el curs, facilitar l'accés dels alumnes (fora de l'horari lectiu) a la biblioteca del centre, on hi ha connexió a internet, ordinadors i escàner.

ELS OBJECTIUS. Els objectius que es van explicitar en el moment de presentar el projecte de la llicència eren els següents:“... com a tutora de Batxillerat constato any rere any que un dels problemes que arrosse guen els alumnes durant molt de temps és el tema de les matèries pendents del curs anterior, perquè no disposen d'estratègies per afrontar la prova d'una matèria que van cursar fa quatre o vuit mesos (segons sigui la primera o la segona convocatòria), i no disposen del material idoni per estudiar: apunts, temari clar... Sovint treballen durant l'estiu, i els pares no aconsegueixen que es prenguin seriosament la preparació de la prova amb prou temps d'antelació. Els exàmens de setembre han desaparegut de l'imaginari col·lectiu d'aquesta generació, amb el que això suposava de coixí social, classes particulars i sacrifici de vacances. En aquest nou context calen noves eines. Penso que si l'alumnat tingués la possibilitat de treballar de manera individual i pautada, tutoritzat, seria més capaç de digerir el volum de matèria, estaria més motivat i no tindria excusa per anar-ho deixant.”

L'ENFOCAMENT PEDAGÒGIC: La proposta té en compte els principis del constructivisme i persegueix un aprenentatge centrat en l'alumnat, que desenvolupi experiències autèntiques a partir d'un plantejament tecnopedagògic que miri d'afavorir el procés de reflexió i introspecció de l'alumnat, i d'implicar-lo en unes accions formati ves que es converteixin en rellevants perquè tinguin en compte les seves experiències prèvies i al mateix temps es connectin amb el seu món real. Per a recuperar la matèria pendent, no es donarà a l'alumnat un temari a estudiar ni un conjunt d'exercicis per resoldre, sinó que s'intentarà implicar-lo com a protagonista d'un projecte en el qual haurà de responsabilitzar-se del procés de superació de les competències no assolides. La quadrícula de paradigmes pedagògics d'e-learning de Coomey i Stephenson (2001, citats per Almirall et al., 2007) es basa en el control per part de l'alumnat o del professorat de dues variables: el procés d'aprenentatge, i el contingut i les tasques. En el sector Nord-Est les tasques d'aprenentatge estan especificades, però els estudiants controlen com treballar i assolir les metes i tasques establer tes. El disseny general del curs e-portafoli pendent té aquest plantejament, i posa a disposició de l'alumnat eines per a l'aprenentatge autogestionat. Concreció de les variables didàctiques associades a l'ensenyament i a l'aprenentatge: • resultat d'aprenentatge: es persegueix una millora en l'assoliment dels coneixements propis de la matèria de Dibuix artístic, el desenvolupament d'habilitats de pensament de caràcter superior (reflexió sobre el propi procés d'aprenentatge, concreció de treballs a realitzar i selecció d'evidències que mostrin la millora en l'assoliment de competències) i habilitats de processament de la informació (portafoli digital per documentar la reflexió, la recerca de documentació i el procés d'execució material dels exercicis).

La recuperació d'una matèria pendent

•

Anàlisi

metes i objectius: El professorat concreta amb cada estudiant les metes i objectius del treball a desenvolupar, i que seguirà diferents camins segons l'experiència prèvia i el nivell de l'estudi ant, en el marc de referència de les competències de la matèria. estratègia didàctica: No hi ha ritme marcat per a l'estudiant mitjà, sinó ritme propi de l'alumne; l'estudiant desenvoluparà els treballs pactats i documentarà en el blog les fonts emprades i el seu procés de treball personal. avaluació: L'alumnat haurà d'organitzar el material de manera que mostri l'esforç realitzat i el camí seguit, i aporti evidències de superació en els àmbits identificats a millorar. També ha de desenvolupar habilitats d'autoavaluació . funció del professorat: el professorat no controla l'accés de l'estudiant a la informació ni en dirigeix l'aprenentatge. D'entrada defineix la situació d'ensenyament-aprenentatge, concretant amb l'estudiant els seus punts febles i aportant suggeriments, propostes i vies de recuperació. Dóna suport a l'estudiant davant d'un nou repte educatiu i intenta estimular-lo perquè construeixi el seu propi coneixement, i després, en una segona fase, intenta ser un facilitador que ajudi l'alumnat en el seu procés, mitjançant la correcció de les activitats (en les dates assenyalades) i la tutoria (missatgeria interna en l'entorn Moodle). funció de l'estudiant: Els estudiants tenen un paper totalment actiu i hauran de responsabilit zar-se del propi aprenentatge: fixen el ritme de treball i busquen construir coneixement i signi ficat (no poden presentar senzillament un conjunt d'exercicis realitzats, sinó que hauran d'haver-los escollit i organitzat de manera que justifiquin els objectius perseguits en el contrac te inicial). entorn d'aprenentatge: els estudiants treballen de manera individual i compten amb el suport de l'entorn Moodle per comunicar-se amb els altres estudiants pendents i amb el consultor durant alguna fase del procés. Hi ha programades unes sessions presencials, amb la revisió del treball realitzat fins aleshores.

LA TEMPORITZACIÓ. La fase d'anàlisi s'inicia a principis de desembre. S'estableix un calendari de curs en el qual es deter mina que les fases de disseny i desenvolupament es tiraran endavant quan hagi acabat la fase d'implementació i avaluació del curs e-portafoli creatiu, a fi d'aprofitar l'experiència. El curs es dóna d'alta en el mes de juny i, tot seguit, se'n redacta la memòria.

PLANIFICACIÓ Tasques

desembre

gener

febrer

març

abril

maig

juny

Anàlisi Disseny Desenvolupament

ELS REPTES En acabar la fase d'anàlisi cal detectar i preveure els elements que podrien dificultar el desenvolupa ment del projecte. Es plantegen interrogants en tres direccions: • •

dificultats de tipus tecnològic: problemes a l'hora de dissenyar el curs amb el Moodle, proble mes tècnics a la fase d'implementació. implicació de l'alumnat: el fet de convertir-se en el motor del procés de treball pot fer que

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

•

Isabel Taixés Dolcet

l'alumnat tampoc s'organitzi bé i acabi treballant a última hora. La planificació de les sessions presencials intenta minimitzar aquest efecte. La dificultat dels estudiants per treballar d'una manera poc pautada. La possibilitat de mostrar el treball fet i la tutorització en línia mirarien de reconduir la situació si l'alumnat es trobés una mica perdut.

3.2. Disseny Un cop posats damunt de la taula i analitzats tots els elements que intervenen en el procés, cal co mençar el disseny tecnopedagògic del curs Moodle. El marc conceptual ja s'ha explicitat en parlar d'objectius i bases pedagògiques, ara caldrà tenir-lo present i combinar-lo amb els elements tecnolò gics, per acabar definint unes determinades estratègies didàctiques, les eines a emprar i la seqüenciació d'activitats. És una fase important, de presa de decisions: s'estableixen les interaccions entre els elements i s'acorda el marc, la durada, les tasques, les eines, els recursos necessaris, el sistema d'avaluació. Després s'entrarà en detalls i a la fase de desenvolupament es concretaran els materials, el redactat, les imatges, el disseny gràfic... Els apartats de la fase de disseny són: CONCRECIÓ DEL MODEL MIXT El condicionant principal de tot el disseny tecnopedagògic és el calendari de pendents: hi ha dues convocatòries amb unes dates d'exàmens i un marge temporal de preparació força diferents: -La primera és a principis d'octubre. L'alumnat sap que no ha aprovat a finals de juny. Disposa dels mesos de juliol i agost per treballar pel seu compte i del mes de setembre per establir contactes amb el professorat. -la segona és al mes d'abril. L'alumnat disposa de part d'octubre, i de cinc mesos per treballar i establir contactes amb el professorat, però haurà de compaginar-ho amb la càrrega lectiva de 2n de Batxillerat i amb el treball de recerca. S'ha mirat de fer un disseny que serveixi per a les dues situacions, amb les adaptacions dels terminis i alguna variació en la programació de les sessions presencials. Es proposa un model d'aprenentatge mixt en el qual es combinen tres sessions presencials (en grup o individuals) amb el desenvolupament d'un treball personal fora de l'aula que compta amb la possibilitat de períodes de consultoria en línia. SEQÜENCIACIÓ D'ACTIVITATS Model de recuperació A (juny-octubre) • A1- Es convoca una primera reunió presencial amb tots els estudiants pendents de la matèria que serveix per presentar el cur Moodle e-portafoli pendent i per explicar el procediment de recuperació. • A2- Es torna a convocar tot l'alumnat a principis de setembre per exposar en comú com ha anat el treball a l'estiu i per presentar els portafolis o carpetes d'aprenentatge. • A3- Es convoca de manera individual cada estudiant durant la primera quinzena de setembre per comentar els treballs realitzats durant l'estiu i fer la primera autoavaluació. Es revisen els objectius pactats el mes de juny i, en funció de la correcció dels exercicis, s'estableix la línia d'actuació fins a la data de la prova.

La recuperació d'una matèria pendent

•

Disseny

A4- L'alumnat continua desenvolupant el seu portafoli i a partir d'aquell moment disposa de suport en línia per establir un diàleg sobre el seu treball i resoldre dubtes amb el professorat i/o els altres estudiants pendents, pujant els exercicis a l'entorn Moodle o en un blog. A5- El dia de la convocatòria de la prova, l'alumnat lliurarà tot el treball realitzat, omplirà el qüestionari d'autoavaluació i resoldrà a l'aula un exercici de característiques similars als que presenta. A6- Quan s'hagin publicat les notes de pendents, es podrà efectuar la revisió dels exercicis i el comentari de l'avaluació.

http://cmapspublic.ihmc.us/rid=1HQNQBL5T-1V4KPV6-Z2B/quadre%20resum %20pendents.cmap.cmap

Model de recuperació B (octubre-abril) • B1-Es convoca una primera reunió dels estudiants encara pendents després de la primera convocatòria de recuperació. Pot ser que hi hagi persones noves, que no hagin aparegut fins ara, i per tant, es tornarà a presentar el curs Moodle i es tornarà a concretar el procediment de recuperació. Pacte d'objectius. • B2-Durant dos mesos l'alumnat desenvolupa la carpeta d'aprenentatge o portafoli digital pel seu compte. • B3-Abans de les vacances de Nadal, es convoca a tothom a una reunió individualitzada per fer una autoavaluació, analitzar el treball realitzat fins aleshores i redefinir els objectius pactats.

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

•

• •

•

Isabel Taixés Dolcet

B4-Durant tres mesos els estudiants aniran engrossint el portafoli i gaudiran de la possibilitat de consultoria virtual per mostrar i comentar el resultat del seu treball, resoldre dubtes i obtenir suggeriments de millora. B5-A principis de febrer hi haurà una altra reunió similar a la B3. B6- El dia de la convocatòria de la prova, l'alumnat lliurarà tot el treball realitzat, omplirà el qüestionari d'autoavaluació i resoldrà a l'aula un exercici de característiques similars als que presenta. B7- Quan s'hagin publicat les notes de pendents, es podrà efectuar la revisió dels exercicis i el comentari de l'avaluació.

CONCRECIÓ DELS MITJANS TÈCNICS El curs e-portafoli pendent té una estructura simple i no precisa d'un gran desplegament d'eines i recursos de Moodle. Com a eines de comunicació asíncrones cal: 1. un tauler d'anuncis, per poder enviar comunicacions de caire general a tots l'alumnat: recorda toris, notificació de canvis... Es tria el fòrum inicial per a aquesta tasca. 2. un correu intern per comunicar-se amb qualsevol membre del curs: professorat o alumnat. Aquesta funció la desenvolupa la missatgeria interna. 3. un fòrum a disposició de l'alumnat com a espai de comunicació intergrupal, per consultes puntuals, dubtes...Es crea un fòrum anomenat “social”. Es tria l'estructura de curs per temes, de manera que hi ha dos temes que corresponen a les fases de recuperació, és a dir, als models de recuperació A i B. Eines de Moodle a emprar, en funció de les accions a fer per l'alumnat: 1. Com a portafoli s'emprarà un blog, que s'enllaçarà en un bloc lateral de Moodle. El blog és propietat de l'estudiant (de manera que el professorat no en té el control) i pot deci dir sobre el nivell de privacitat, fent-lo públic o mantenint l'accés restringit al professorat i a algun company/a. 2. Per la signatura del pacte de treball personalitzat es farà servir l'eina “consulta”. 3. Perquè l'alumnat pugui pujar arxius de text o imatges per mostrar al professorat s'emprarà una “tasca”, amb càrrega avançada de fitxers. 4. Els blocs laterals afegeixen informació complementària. Selecció dels blocs laterals a la pantalla Moodle: A l'esquerra i de dalt a baix: • Persones: permet accedir als perfils de tots els usuaris del curs i, si es vol, enviar-los un missatge. • Usuaris en línia: permet saber si algú està connectat en aquell moment al curs. • e-portafolis in-out: enllaç al blog del curs (és un blog HTML). • Activitats: permet accedir directament (sense haver de cercar-los a la lliçó corresponent) als diferents tipus d'activitats presents en els curs, en aquest cas a: consultes, fòrums, glossari, recursos i tasques. • Administració: permet accedir a les qualificacions i al perfil personal d'usuari. A la dreta, i de dalt a baix: • Missatges: permet veure si hi ha missatges pendents de lectura. • Calendari: permet visualitzar les dates significatives i recordar la planificació.

La recuperació d'una matèria pendent

Desenvolupament

Si es vol, es poden afegir més blogs amb enllaços a pàgines d'interès, l'informe d'activitat recent, etc. AVALUACIÓ L'avaluació de l'alumnat es basarà en el contingut del portafoli material o digital i s'establirà en relació als objectius pactats en el contracte. Els estudiants hauran de resoldre el dia de la prova un exercici similar als que presenten, per comprovar l'autenticitat de l'autoria. Per establir la qualificació definitiva, es compararà la nota obtinguda amb les dues o tres autoavaluacions realitzades per l'alumnat durant el procés. Els criteris d'avaluació es concretaran més a la fase de desenvolupament. RECURSOS Ja s'ha comentat que, en un curs de tipus mixt, l'alumnat ha de tenir ordinador i connexió a internet. Si opta pel portafoli digital, haurà d'emprar la màquina fotogràfica o l'escàner a l'hora de reproduir els exemples del seu procés creatiu en el blog. Aquestes imatges no tenen una funcionalitat artística, sinó només documental: volen donar una idea de com és la peça (sigui una prova fotogràfica, un esquema, un esbós o una obra més definitiva). La resolució ha de ser baixa per no alentir la descàrrega i consul ta dels documents virtuals, pensant en una visualització en pantalla, no en una impressió. No és fàcil reproduir dibuixos i obres artístiques amb un mínim de qualitat. La fidelitat del color, les subtileses, la llegibilitat d'algunes tècniques com el grafit es perden si no controlem bé la llum, el contrast o les variables de la càmera. Per tant, llegirem aquestes imatges amb aquest filtre, intentant un mínim de nivell de qualitat per no desvirtuar excessivament la lectura, però sense perdre un temps excessiu per obtenir un alt nivell de qualitat en les reproduccions. Per bé que els alumnes poden considerar-se "nadius digitals", no tots tenen el mateix nivell de familia ritat amb la tecnologia. Es preveu fer una breu introducció de l'entorn Moodle i de la creació i ús del blog, a la segona sessió presencial. De totes maneres, els blogs de Blogger i Moodle han estat escollits també pel seu funcionament senzill, amigable i intuïtiu. A més, els usuaris disposen d'ajuda contextual.

3.3. Desenvolupament A la fase de desenvolupament s'han d'elaborar, baixant al detall, tots el materials. Kilian (2001, citat per Almirall et al., 2007) exposa que “Com a escriptors web que som, hem d'organitzar mentalment el nostre material en forma d'hipertext. És possible que els nostre lectors decideixin no seguir l'estructura que nosaltres hem preparat, però el fet de visualitzar alguna espècie de model per al nostre material, almenys ens ajudarà a escriure amb més facilitat”. Es comença per organitzar l'entorn Moodle. S'estructura en un espai d'introducció i dos temes, cadascun dels quals correspon a una de les dues propostes de recuperació que determinen les dues fases del calendari de pendents. A continuació anirem presentant els continguts del curs, segons l'ordre d'aparició, amb l'explicació que permet contextualitzar cada element. Per documentar la memòria en format paper i evitar la necessitat d'obrir contínuament enllaços a l'hora de seguir el discurs en la memòria en format digital, s'il·lustren les explicacions de forma bastant gràfica amb còpies de pantalla del Moodle i la transcripció del contingut dels diferents apartats. S'afegeixen també les adreces dels documents enllaçats.

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Isabel Taixés Dolcet

Aquest fòrum pot emprar-se en qualsevol moment del curs per consultes entre l'alumnat

Anuncis i notícies de caire general dirigits a tot l'alumnat

L'espai d'introducció es concreta en: • un breu espai de benvinguda, on es recorda la finalitat del curs, que s'ha desenvolupat gràcies a una llicència del Departament d'Educació i que els drets d'autor s'acullen a una llicència Creative Commons. • una taula que recorda les eines emprades en el procediment de recuperació i el calendari de pendents. Es completa amb l'organigrama mostrat a la pàgina 59. • l'espai de comunicació, integrat pel tauler de notícies, el fòrum social i l'explicació del funcionament de la missatgeria interna. De moment, en el tauler de notícies s'han introduït tots els missatges que s'enviarien a l'alumnat com a recordatoris de les successives dates de trobada.

La recuperació d'una matèria pendent

Desenvolupament

L'avaluació es basarà en el contingut del portafoli o carpeta d'aprenentatge. Es tracta d'una eina personal que l'alumnat confegirà segons les seves preferències i que servirà per documentar el procés de treball seguit. El portafoli pot ser material (carpeta, dossier...) o digital (blog) i recollirà totes aquelles evidències que mostrin l'evolució seguida: procés de documentació, esbossos, proves, reflexions, comentaris, exercicis i obres. Si té format electrònic, caldrà fotografiar o escanejar els dibuixos per pujarlos al web, i lliurar al final en una carpeta tots els originals. A l'inici del procés se signarà un pacte de treball personalitzat, integrat per dos documents: -l'autoavaluació de competències: intenta fer reflexionar l'alumnat sobre el nivell d'assoliment de sis competències (4 pròpies de l'àrea i 2 de Bat en general) i els fa proposar actuacions concretes de millora. -la taula d'activitats d'ensenyament-aprenentatge: mira de donar pistes sobre els continguts a treballar en el portafoli, segons les mancances evidenciades a l'autoavaluació de competències i la informació de què disposa el professorat sobre el curs no superat. En les sessions presencials programades l'alumnat presentarà la feina feta i es revisarà el pacte inicial personal, amb la possibilitat de determinar la continuació de la línia de treball o d'establir una nova direcció. Segons el calendari establert, durant un període de temps determinat els estudiants tindran la possibilitat d'emprar la consultoria en línia per resoldre dubtes i/o mostrar el resultat dels seus exercicis, i rebre els comentaris pertinents per part del professorat. El dia de la prova, l'alumnat presentarà el portafoli i haurà d'anar proveït del material necessari per a resoldre un exercici de característiques similars als que es presenten. Farà també l'últim exercici d'autoavaluació i una valoració del curs de seguiment de pendents. La qualificació final s'obtindrà bàsicament a partir de l'avaluació del procés seguit, que s'evidencia en el portafoli digital i en les successives autoavaluacions competencials de l'alumne/a. A aquest concepte s'atorga el 80% de la nota i el 20 % restant correspon a l'exercici realitzat a l'aula durant dues hores. La no coincidència de nivell entre els exercicis i, per tant, el dubte sobre l'autoria del material lliurat, invertirien automàticament els percentatges concedits a ambdós apartats.

Per enviar un missatge a qualsevol membre del curs, també el professorat, aneu al bloc esquerra “Persones”, i cliqueu sobre “Participants”. Seleccioneu de la llista a la persona que us interessi i quan s'obri el seu “Perfil”, escolliu la pestanya “Envia missatge”. Podeu fer consultes en qualsevol moment del curs per resoldre dubtes. A la inversa, podeu rebre també comentaris o suggeriments del professorat sobre el vostre treball. A més, al bloc lateral dret “Missatges” trobareu recordatoris dels missatges rebuts, pendents de llegir, i l'historial de missatges rebuts i enviats.

El tema 1 correspon a la proposta de recuperació A (juny-setembre) i el tema 2 a la proposta B (octubre-abril). Les dues propostes de recuperació es desglossen en sis o set apartats que corresponen a cadascuna de les fases del procés: les sessions presencials individuals o en grup, el treball a desenvolupar per l'alumnat fora de l'aula amb el suport de la tutorització virtual, la mateixa convocatò ria de la prova o la revisió posterior. Cada apartat es concreta en una taula que permet visualitzar ràpidament el contingut, la temporització, el conjunt d'activitats programades i les eines a emprar. Els enllaços remeten als documents o a informació complementària, per bé que les accions a fer per l'alumnat (documents a emplenar, consultes i tasques de Moodle) es deixen fora de les taules per a millorar-ne la visibilitat.

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Isabel Taixés Dolcet

De la mateixa manera que s'ha intentat resoldre la interfície de Moodle d'una manera molt visual, resumint el contingut i la planificació del curs en taules, també es pretén que el material que es lliuri a l'alumnat per establir el pacte individual de treball sigui molt clar i sintètic. Estarà constituït per dos

La recuperació d'una matèria pendent

Desenvolupament

documents i el seu contingut es basa en el Currículum de Batxillerat ( Decret 142/2008 - DOGC núm. 5183), on s'especifiquen les competències, objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de la matèria de Dibuix Artístic i del Batxillerat com a etapa educativa.

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Isabel Taixés Dolcet

Documents del pacte individual de treball: -el qüestionari d'autoavaluació de competències fa referència a les 4 competències específiques de l'àrea de Dibuix Artístic, a desenvolupar entre 1r i 2n de BAT, i a les sis que es proposen per al conjunt de Batxillerat, d'entre les quals cal escollir-ne dues. L'alumnat es valora en cadascuna de les competències i determina una via d'actuació per a millorar, que concretarà en el portafoli digital, aportant evidències del seu procés de superació.

AUTOAVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES http://cmapspublic.ihmc.us/rid=1HPSR38T0-1HDLTB1-104D/autoavaluaci%C3%B3%20competencies %20pendents.cmap.cmap

-la taula de concreció d'activitats d'ensenyament-aprenentatge. S'ha intentat condensar el curs de Dibuix Artístic de 1r de Batxillerat en un llistat de 20 tipologies d'exercicis, que sintetitzen els continguts i objectius conceptuals i procedimentals de la matèria. L'alumnat pactarà amb el professorat la quantitat i el tipus de treball a desenvolupar en el portafoli digital, tenint en compte també el contingut especificat en el full d'autoavaluació de competències i la informació que té el professorat en relació al curs no superat. CONCRECIÓ DE LES ACTIVITATS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE http://cmapspublic.ihmc.us/rid=1HQFTM0PX-15WXGGC-YXR/CONCRECIO%20ACTIVITATS%20ENSEYAPRENENT.cmap.cmap

La recuperació d'una matèria pendent

Desenvolupament

En les sessions presencials de revisió tindrà lloc l'autoavaluació de l'alumnat i la possible redefinició d'objectius i tasques a desenvolupar en endavant, en funció de la feina feta per l'estudiant fins a la data. Amb aquesta finalitat s'han elaborat els documents: Segona autoavaluació i acta de revisió. 2a AUTOAVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES http://cmapspublic.ihmc.us/rid=1HPSR38T1-CCHGBL-104H/2a%20autoavaluacio%20competencies %20pendents.cmap.cmap.cmap ACTA DE REVISIÓ http://cmapspublic.ihmc.us/rid=1HPSR38T1-8VBMSP-104F/acta%20de%20revisi%C3%B3.cmap.cmap

En el període de tutorització en línia, l'alumnat pot mostrar els seus treballs al professorat, com una tasca, emprant l'eina “càrrega avançada de fitxers”, si no ha confegit des del principi el seu portafoli en format digital (blog).I el dia de la prova, els estudiants hauran de presentar el seu portafoli, fer l'última autoavaluació i

realitzar a l'aula un exercici similar als presentats, proposat pel professorat. També ompliran un petit qüestionari de valoració del curs e-portafoli pendent. AUTOAVALUACIÓ FINAL

http://cmapspublic.ihmc.us/rid=1HQFTKBYH-2CWGWHW-YSG/autoavaluacio%20final %20competencies.cmap.cmap.cmap.cmap.cmap

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artĂstic de BAT

Isabel TaixĂŠs Dolcet

La recuperació d'una matèria pendent

Desenvolupament

QÜESTIONARI VALORACIÓ PROPOSTA RECUPERACIÓ

https://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dHh0djREWXg0TDdSRVdOclZnSXJDa1E6MQ

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Isabel Taixés Dolcet

4. CONCLUSIONS En el context de la matèria de modalitat de 2n de batxillerat, el treball pràctic d'una certa complexitat i durada, com a resposta o solució a un enunciat teòric plantejat, és una proposta interessant que desenvolupa tot un seguit d'objectiu propis de la matèria (a nivell conceptual, actitudinal i procedimen tal), però que és difícil d'encabir en la classe ordinària a causa del nombre d'alumnes, el volum de matèria i la pressió de la Selectivitat. La possibilitat de dissenyar un curs semipresencial, com un tre ball trimestral d'experimentació individualitzada, paral·lel al treball a l'aula i amb un seguiment de tutorització on-line es va plantejar com una possible solució. Per altra banda, no es disposa de cap estratègia específica per al tractament de l'alumnat pendent de Dibuix Artístic de primer de batxillerat, de manera que cada any hi ha alguns estudiants que han de recuperar la matèria i no disposen de cap seguiment. La hipòtesi inicial mirava de veure, doncs, si la introducció de la tutorització de l'entorn Moodle podia millorar aquestes dues situacions d'ensenyament-aprenentatge plantejades a l'aula: -el treball trimestral -la recuperació de pendents La hipòtesi centrava l'atenció en la utilització de la tutorització en línia com a element bàsic de canvi, que permetria fer un seguiment individualitzat del treball dels alumnes. El contingut del programa d'especialització Tècnic en disseny de programes, entorns i materials amb suport de les TIC de la UOC, les fonts consultades i l'experiència d'aquests mesos han modificat el plantejament inicial. Perquè una proposta d'e-learning aconsegueixi els seus objectius, cal entendre-la des del principi com una unitat en la qual es tinguin en compte (com s'avançava en el punt 1.4) els elements propis de l'àrea (continguts, nivell, metodologia), els objectius perseguits i les eines tecnolò giques, i tot això en el marc dels principis pedagògics que regeixin la pràctica docent. La interacció d'aquests elements donarà lloc a una determinada proposta educativa que tindrà unes característiques concretes i atorgarà a cada eina un paper dins del conjunt. Té sentit en la seva globalitat i serà avaluable, com a proposta educativa, de manera unitària. Per tant, no s'ha d'entendre el disseny dels cursos com el resultat de la introducció d'unes eines tecnològiques en un context educatiu existent, perquè aquest no resta invariable. S'ha de definir una nova situació d'ensenyament-aprenentatge en la qual els elements tecnològics comparteixen protago nisme i es relacionen a un mateix nivell amb els altres elements que formen part de l'acció educativa: els objectius, els continguts, la temporalització, els participants, la metodologia, les activitats d'apre nentatge i el sistema d'avaluació. En funció de tots aquests paràmetres es decidirà el model de curs (presencial, mixt o virtual), les eines a emprar i el paper que jugarà cadascuna. Els dos cursos Moodle que es presenten són, per tant, dues solucions de disseny tecnopedagògic que miren de canviar el plantejament de dues situacions d'ensenyament-aprenentatge que es donen a la matèria de Dibuix Artístic de Batxillerat: -el desenvolupament d'un projecte de recerca creatiu personal -la recuperació de la matèria pendent del curs anterior El nou enfocament és conseqüència de la “integració” de les TIC a l'aula, i s'ha resolt amb dues propostes de blended learning que empren l'entorn Moodle. En ambdós casos acaben adquirint molt de protagonisme el portafoli digital com a eina d'aprenentatge significatiu i el treball per projectes, d'aquí també el canvi de títol del treball final.

Conclusions

Són dos cursos totalment independents i breus (tant pel que fa a la quantitat de material com al desenvolupament temporal), que podrien considerar-se objectes d'aprenentatge en sí mateixos, si els entenem com “una unitat d'informació digitalitzada ubicada en un context propici per a aprendre alguna cosa” (Almirall et al., 2007:24, mòdul 3). Han estat dissenyats en el context de la matèria de Dibuix artístic de Batxillerat, però serien aplicables a d'altres assignatures, entorns i nivells. Disposen d'algunes de les característiques bàsiques dels Objectes d'Aprenentatge (OA): reusabilitat per a d'altres situacions i/o contextos d'aprenentatge, escalabilitat per poder desenvolupar nous objectes a partir de la seva estructura original, construcció unitària, interoperabilitat i independència de l'estratègia educativa. La disponibilitat d'Objectes d'Aprenentatge en institucions educatives permet l'intercanvi de materials, l'enfoc multidisciplinari i la flexibilització del contingut dels cursos. A la llarga també pot afavorir la vinculació de comunitats interessades en problemàtiques afins i genera coneixement. Això és especialment important en àrees minoritàries com les pràctiques artístiques. Els dos cursos Moodle s'anomenen finalment: e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent. El títol intenta ser breu, fàcil de recordar i explicitar l'eina i l'objectiu bases de cada proposta. En el disseny final dels dos cursos s'ha mirat de fer atenció a les característiques d'un curs de tipus mixt i tenir en compte: • els indicadors de qualitat en un curs en línia pel que fa al contingut de la introducció, a les característiques dels mòduls de formació, al tipus d'interactivitat requerida, als recursos disponibles, les activitats, l'avaluació i la interfície web. • les observacions de Cèsar Coll sobre per a què, com i quan s'aprèn, • alguns consells pedagògics per afavorir la implicació de l'alumnat: • convertir els estudiants en protagonistes del seu propi procés d'aprenentatge, • presentar l'experiència com un fet rellevant en la seva formació, • assignar-los un rol clar i explícit, • mostrar el seu treball, • afavorir l'intercanvi de dades i de materials. • el nou paper del professorat en processos d'e-learning com a: guia del procés d'aprenentatge de l'alumnat, expert que aporta la seva opinió específica quan es requereix, dinamitzador dels espais virtuals i col·laborador en la construcció col·lectiva de coneixement. El curs e-portafoli pendent (exposat en l'apartat anterior) s'ha desenvolupat recentment i encara no s'ha implementat a l'aula. Per al disseny s'han agafat idees del curs Moodle e-portafoli creatiu, del treball per projectes, dels contractes de treball i d'algunes experiències universitàries en el tractament de competències. La proposta combina tots aquests elements i aporta com a novetat un tractament de les matèries pendents que basa la seva estratègia a donar el protagonisme del procés de recuperació a l'estudiant, pactant la línia concreta de treball, en funció dels seus punts febles. El portafoli físic o digital serà l'eina que li servirà per aportar les evidències del seu procés de millora competencial. S'ha apostat per un curs de tipus mixt en el qual es combinen unes sessions presencials grupals o individu als (de presentació o seguiment, en les quals es farà un exercici d'autoavaluació) i un treball desenvo lupat per l'alumnat fora de l'aula, amb la possibilitat de períodes de tutorització en línia. Se suposa que l'acceptació del contracte i el procés reflectit en el portafoli afavoriran la implicació de l'alumnat, i que la programació de les sessions de revisió i autoavaluació ajudaran a la planificació i impediran l'acumulació de treball a última hora. Per evitar la sensació de soledat i inseguretat, l'estudi ant comptarà també amb un fòrum social i amb la consultoria en línia, que li permetrà mostrar els treballs i resoldre dubtes durant el procés.

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Isabel Taixés Dolcet

El curs e-portafoli creatiu ha seguit el cicle d'investigació-acció complet, i en el format final (tal i com s'ha exposat en el capítol 2) ja s'inclouen algunes modificacions fruit de la fase final d'avaluació. La valoració que es fa de l'experiència d'implementació del curs e-portafoli creatiu és molt positiva. La base teòrica de l'e-learning pressuposava un conjunt de bondats a les propostes d'aprenentatge de tipus mixt que potser semblaven excessives de bon principi (resumides en el punt 1.1), però l'experi mentació a l'aula de la proposta i la valoració final de l'alumnat han superat amb escreix les expecta tives inicials, i es confirmen els avantatges del blended learning. L'única dificultat és l'augment del temps de dedicació que implica a l'alumnat i sobretot al professorat. Sovint, en els primers contactes amb l'e-learning s'infravalora el temps d'accés, lectura i interacció en els espai comunicatius, així com el temps i la logística necessaris per pujar les imatges, cercar la informació, reproduir les obres... En el punt 2 s'ha explicat tot el procés seguit i en els annexos es documenta l'experiència aportant: – un conjunt d'imatges que exemplifiquen (amb còpies de pantalla) algunes de les eines virtuals emprades: portafoli digital (blog), entrades al fòrum de presentació del projecte personal, intercanvi d'opinions al fòrum i exemples d'ús de missatgeria interna. – Fotografies de l'exposició final (en el context de l'exposició de final de promoció de Batxillerat artístic de l'institut) – el Material Didàctic Multimèdia: la presentació-resum del treball de tots els alumnes, que contextualitzava les peces a l'exposició (només una selecció d'imatges en la memòria de format paper). Aquesta informació és important per acabar d'entendre el resultat del treball i poder relacionar els comentaris i les valoracions de l'alumnat amb el nivell assolit en les seves propostes finals. L'ús de carpetes d'aprenentatge i portafolis digitals és corrent en el món artístic, i comença a esten dre's en el món universitari, a nivell sobretot de formació de mestres, i/o lligat a l'avaluació de compe tències. No es coneix l'existència d'experiències d'e-learning que desenvolupin projectes de tipus creatiu i reflexiu i que es concretin en propostes d'aprenentatge mixt aplicades a l'ensenyament presencial en l'àmbit de secundària. Generalment es considera que el portafoli ha de ser propietat de l'alumnat per afavorir el procés de reflexió, però si no es disposa d'una “eina portafoli” específica, que permeti establir diferents calaixos (currículum, exercicis, evidències...) i mostrar i/o amagar part del contingut, difícilment podrem mantenir la confidencialitat de la informació ni emprar-lo per a la detecció de punts febles. El blog com a e-portafoli és només una solució parcial, i justifica que alguns estudiants no vulguin fer públic el seu contingut i hi permetin l'accés només al professorat i a un parell de companys/companyes). Seria interessant que Moodle.xtec incorporés l'eina e-portafoli, com ha fet l'Institut Obert de Catalunya (IOC) amb Mahara, i que el Departament d'Educació potenciés aquesta eina en els seus cursos de formació de professorat. El curs e-portafoli digital basa la filosofia en les característiques de l'aprenentatge per projectes, i justament aquest ha estat l'aspecte més valorat per part de l'alumnat: la possibilitat de desenvolupar un projecte personal, el caràcter obert de la proposta, el tema i el marge de maniobra permès. L'alum nat ha valorat també els aspectes comunicatius de l'entorn i els elements que han afavorit el desenvo lupament del seu propi procés (reflexiu, metodològic i/o pràctic) per damunt de la utilització de la tec nologia, i ha destacat sobretot el paper del model mixt, la necessitat de combinació de classes presen cials amb el treball personal fora de l'aula amb possibilitat de consultoria en línia. Aquests aspectes s'han de tenir en compte ja que sovint tendim a programar activitats molt més dirigides i a cercar resultats més immediats, però en el fons menys autèntics, amb menys dosi de reflexió, creativitat i fins i tot, maduresa i implicació.

Conclusions

Cal remarcar també l'ús responsable i la correcció en les intervencions de l'alumnat a l'espai virtual, fet que dilueix un dels temors inicials: la necessitat del professorat d'intervenir i controlar totes les eines i punts del procés. No podem dir el mateix de la correcció ortogràfica... Sembla doncs que el curs e-portafoli creatiu ha aconseguit els objectius inicials i que el format i l'experiència d'implementació podran servir d'exemple a d'altres propostes. Esperem que us sigui útil.

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Isabel Taixés Dolcet

5. REFERÈNCIES BIBLIOGRAFIA Llibres Agirre, Imanol (2005). Teorías y prácticas en educación artística. Ideas para una revisión pragmatista de la experiencia estética. Barcelona: Octaedro/EUB Almirall, Magí; Bellot, Andreu; Casas Roma, Jordi; Chan, MªElena; Gisbert, Mercè; Guàrdia, Lourdes; Lloret Grau, Teresa; Salinas, Jesús; Sangrà, Albert; Schrum, Lynne; Stephenson, John i Williams, Peter (2007).Fonaments del disseny tecnopedagògic amb e-learning. Barcelona: Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya. Bisquerra, Rafael (coord.) (2004). Metodología de la investigación educativa. Madrid: Editorial La Muralla. Gómez Molina, Juan José (coord) (1999). Estrategias de Dibujo en el arte contemporàneo. Madrid: Ediciones Càtedra. Hernández, Fernando (2000). Educación y cultura visual. Barcelona: Ediciones Octaedro. Maina, Marcelo (coord), de la Teja, Ileana i Lundgren-Cayrol (2010). Aprenentatge de tipus mixt: implicacions per al disseny instruccional. Barcelona: FUOC.

RECURSOS ELECTRÒNICS Documents en línia AA.VV. Projecte TRAMA. Formació per al treball en xarxa [En línia] REIRE: Revista d’Innovació i Recerca en Educació.<http://www.raco.cat/index.php/REIRE/article/view/121051/166926> [Consultat el 4 d'abril de 2009] Armengol,Jesús; Hernández, Jordi; Mora, Javier; Rubio, Joana; Sànchez, Francesc J. i Valero, Miguel. Experiencias sobre el uso del portafolio del estudiante en la UPC [en línia] RED, Revista de Educación a Distancia. Núm. monogràfic VIII. 30 d'abril de 2009. Núm especial dedicat a Portafolis electrònics i educació superior <http://www.um.es/ead/red/M8> [Consulta:15 juny 2010] Barberá, Elena; Gewerc Barujel, Adriana i Rodríguez Illera, José. Portafolios electrónicos y educación superior en España: Situación y tendencias [en línia] RED, Revista de Educación a Distancia. Núm. monogràfic VIII. 30 d'abril de 2009. Núm especial dedicat a Portafolis electrònics i educació superior <http://www.um.es/ead/red/M8> [consulta:14 juny 2010] Barragán, Raquel; García, Raquel; Buzón, Olga; Rebollo, Mª Ángeles i Vega, Luisa. E-Portfolios en procesos Blended-Learning: Innovaciones en la evaluación de los Créditos Europeos [en línia] RED, Revista de Educación a Distancia. Núm. monogràfic VIII. 30 d'abril de 2009. Núm especial dedicat a Portafolis electrònics i educació superior <http://www.um.es/ead/red/M8> [Consulta:15 juny 2010] Blanch, Silvia; Fuentes, Marta; Gimeno, Xavier; González, Neus; Rifà, Montserrat i Santiveri , Noemí. Relaciones entre aprendizaje, cognición y tecnologías en la construcción del e-portafolio [en línia]

Referències

RED, Revista de Educación a Distancia. Núm. monogràfic VIII. 30 d'abril de 2009. Núm especial dedicat a Portafolis electrònics i educació superior <http://www.um.es/ead/red/M8> [Consulta:14 juny 2010]. Bonet, M. El blended learning com opció de futur en el postgrau. Aplicació al cas concret d'un curs de doctorat de Comunicació Audiovisual de la UAB [en línia] UOC, 2006? <http://portal.uoc.edu/forums2/eees/files/D_bonet.pdf>[Consulta: 22 juny 2010] Boneu, Josep Ma. Plataformas abiertas de e-learning para el soporte de contenidos educativos abiertos [en línia] RUSC, Revista de la Universidad y la sociedad del Conocimiento, vol 4, núm 1, Monogràfic «Contenidos educativos en abierto», 2007 <http://rusc.uoc.edu/ojs/index.php/rusc/article/view/298> [consulta: 28 maig 2010] Bosco, A. De la supuesta relación entre tecnología e innovación educativa: ¿Cuándo las TIC mejoran la educación? [En línia] REIRE: Revista d’Innovació i Recerca en Educació. 2008 <http://www.raco.cat/ index.php/REIRE> [Consulta: 4 d'abril 2009] Cognitive Design Solutions, Inc. [en línia] instructional Design and Blended Learning, 2003 <http://www.cognitivedesignsolutions.com/Instruction/BlendedLearning.htm#Top>[Consulta: 22 juny 2010] Coll, César. Enseñar y aprender en el siglo XXI: el sentido de los aprendizajes escolares [en línia] En R.A. Masrchesi, J.C. Tedesco&C.Coll (coord). Reformas educativas y calidad de la educación. Madrid: OEI-Santillana. <http://www.ub.edu/grintie >[consulta: 4 abril 2009]. Correa, José Miguel; Jiménez de Aberasturi, Estibaliz i Gutiérrez, Luis Pedro. El e- portafolio en el proyecto Elkarrikertuz: Las narrativas audiovisuales en el aprendizaje de la cultura escolar y la formación inicial del profesorado reflexivo [ en línia] RED, Revista de Educación a Distancia. Núm. monogràfic VIII. 30 d'abril de 2009. Núm especial dedicat a Portafolis electrònics i educació superior<http://www.um.es/ead/red/M8> [Consulta: 14 juny 2010] Fraga Varela, F. i Gewerc Barujel, A. La búsqueda de un software coherente con la propuesta de enseñanza [en línia] RED, Revista de Educación a Distancia. Núm. monogràfic VIII. 30 d'abril de 2009. Núm especial dedicat a Portafolis electrònics i educació superior <http://www.um.es/ead/red/M8> [Consulta: 15 juny 2010] Guasch, Teresa; Guàrdia, Lourdes i Barberà, Elena. Prácticas del portafolio electrónico en el ámbito universitario del Estado Español [en línia] RED, Revista de Educación a Distancia. Núm. monogràfic VIII. 30 d'abril de 2009. Núm especial dedicat a Portafolis electrònics i educació superior <http://www.um.es/ead/red/M8> [consulta: 14 juny 2010]] Mominó, Josep Ma.; Sigalés, Carles i Meneses, Julio (Feb. 2008). L’Escola a la Societat Xarxa. Internet en l’Educació Primària i Secundària [en línia]. <http://www.cibersociedad.net/congres2004/ grups/fitxacom_publica2.php?grup=38&id=521&idioma=ca > [Consulta: 4 abril 2009]

Moore, J.C. ALN Principles for Blended Environments A Collaboration [en línia] Recopilació de Sloan-C Online Research Workshop, abril 2004 <http://www.sloanc.org/publications/books/alnprinciples2.pdf> [Consulta: 23 juny 2010] Muñoz-Justica, Juan; Sánchez, Sonia; Sahagún, Miguel i Bria, Marc. Moodle y los e-portfolio [en línia] Universitat Autònoma de Barcelona. Comunicació a la Moodle Moot Spain,Barcelona 23-25 octubre 2008 < > [consulta:14 març 2010] Onrubia, Javier (2005) Aprender y enseñar en entornos virtuales: actividad conjunta, ayuda pedagógica y construcción del conocimiento [en línia] RED Revista de Educación a Distancia. < > [Consulta: 4 abril 2009]

e-portafoli creatiu i e-portafoli pendent per a Dibuix artístic de BAT

Isabel Taixés Dolcet

Pitarch, Ana; Álvarez, Antonio i Monferrer, Joan. El ePEL: la gestión del aprendizaje a lo largo de la vida [en línia] RED, Revista de Educación a Distancia. Núm. monogràfic VIII. 30 d'abril de 2009. Núm especial dedicat a Portafolis electrònics i educació superior<http://www.um.es/ead/red/M8> [Consulta: 14 juny 2010] Rodríguez Illera, José Luis; Aguado, Gemma; Galván, Cristina i Rubio, María José. Portafolios electrónicos para propósitos múltiples: aspectos de diseño, de uso y de evaluación [en línia] RED, Revista de Educación a Distancia. Núm. monogràfic VIII. 30 d'abril de 2009. Núm especial dedicat a Portafolis electrònics i educació superior < http://www.um.es/ead/red/M8>[Consulta: 14 juny 2010]. Sicilia, Miguel-Ángel. Mas allá de los contenidos: compartiendo el diseño de los recursos educativos abiertos. [en línia] Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC). Vol. 4, núm. 1. Monogràfic Contenidos educativos en abierto. UOC. 2007.<http://www.uoc.edu/rusc/4/1/dt/esp/sicilia.pdf> [Consulta: 10 maig 2010]. Sigalés, Carles; Mominó, Josep Ma; Meneses, Julio i Badia, Antoni (2008) La integración de internet en la educación escolar española: situación actual y perspectivas de futuro [en línia]. Universitat Oberta de Catalunya.Internet Interdisciplinary Institute (IN3). Fundación Telefónica. <http:// www.fundacion.telefonica.com/debateyconocimiento/publicaciones/informe_escuelas/esp/pdf/informe_ escuelas.pdf> [consulta: 6 juny 2010] Sigalés, Carles. Formación universitaria y TIC: nuevos usos y nuevos roles [en línia] Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC).UOC. Vol. 1, núm 1, 2004 <http://www.uoc.edu/rusc/dt/esp/sigales0704.pdf> [Consulta: 20 abril 2010 Valero Mercet, Mireia. Introducció del portafoli de l’estudiant i del portafoli docent a la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra [en línia] 2006 <http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0122107-172845/> [consulta: 15 juny 2010] Valiathan, P. Blended Learning Models [en línia] Learning Circuits. ASTD, 2010 <http://www.astd.org/LC/2002/0802_valiathan.htm> [Consulta: 17 juny 2010]

Webs http://alexandria.xtec.cat/ http://www.blocdeblocs.net/llibre-us-educatiu-dels-blogs/ http://www.educared.net/ http://ioc.xtec.cat http://mahara.org/view/view.php?id=66 http://observatorio.cnice.mec.es/index.php?module=subjects&func=viewpage&pageid=70 http://observatorio.cnice.mec.es/index.php?module=subjects&func=viewpage&pageid=55 http://ocw.ub.edu http://portafolios.udlap.mx/conoce.aspx http://www.transversalia.net http://epsc.upc.edu/projectes/carpeta_competencies http://www.xtec.cat

Annexos

6. ANNEXOS 6.1. Documentació del procés d'implementació Com a mostra de l'experiència es reprodueixen la pluja d'idees inicial, algunes intervencions en els espais comunicatius de Moodle: el fòrum i la missatgeria interna, les entrades al glossari i el contingut d'un e-portafoli (blog). Els exemples seleccionats s'han trobat interessants per la seva qualitat, representativitat o peculiaritat. Serveixen únicament per fer-se una idea del nivell, de l'ús i del tipus d'interacció establerta. Segons el format, es presenten en el seu context original, amb còpies de pantalla, o es transcriu el seu contingut.

http://www.authorstream.com/Presentation/itaixes-565140-annexos/