Margarida Piera / Trama i Escriptura

Page 1

Margarida Piera Vinent

Trama i Escriptura

Sales d’exposicions del Consell Comarcal del Solsonès Pati Gòtic Sala Francesca de Llobera Sala Teatre

Trama i Escriptura Margarida Piera Vinent


Imatge coberta: Un espai que és una pàgina. Núm. 4, (Vista interior de la peça)

2012.


Trama i Escriptura Margarida Piera Vinent

1


2


Trama i Escriptura Margarida Piera Vinent

SALES D’EXPOSICIONS DEL CONSELL COMARCAL DEL SOLSONÈS Pati Gòtic Sala Francesca de Llobera Sala Teatre C/ Dominics,12 (Pl. Consell Comarcal) Solsona

HORARIS Dies 8, 9, 10 de setembre, oberta matí i tarda A partir del 15 de setembre: Dissabtes, d’11h a 14h, i de 17h a 20h Diumenges i festius, d’11h a 14h 3


4


5


Trama i Escriptura

Hi ha un espai que és una pàgina. No hi ha res, però hi cap tot, perquè el buit es dimensiona, creix, es transforma, atret per imatges que són correspondències. Aquesta pàgina en blanc diuen, alguns, que és l’abisme, la pulsió que ens aboca al no res, la necessitat de fondre’ns en l’infinit, una imatge del silenci que ens allunya de la comprensió essencial. Una metàfora de la destrucció, l’isolament i la mort. D’altres hi veuen el marc on es concretarà el prodigi. El buit és en aquest cas la matriu, la font on es nodreixen les formes, l’impuls primer que sustenta una idea que no es formalitza en res conegut però que és plena de significats. Ara ja no és la pàgina en blanc, ara ja és escriptura, o dibuix, gravat, relleu, colors, volums. Forma. En aquesta nova realitat no hi ha res d’arbitrari, en què se sustentaria, llavors, la significació? Henry James ho formulà amb l’exemple de la figura de la catifa que veiem més enllà de la trama dels fils, la idea general que ordena els propòsits, el fil ocult d’on pengen les perles. Entenem, doncs, que hi ha d’haver una sintaxi, és a dir, unes lleis combinatòries irrenunciables, les afinitats i les concordances que lliguen uns elements amb els altres, uns acords imprescindibles, necessaris. Entre la realitat i aquestes imatges definitives no hi ha un lligam objectiu. Això no vol dir que s’hi pugui arribar temptant la casualitat. Perquè no serà mai a partir de l’atzar que arribarem al sentit. L’experiència personal, l’emotivitat subjectiva, el temps íntim, són a l’inici de l’aventura expressiva. Però la imatge artística que en resulta és una projecció intel·lectual, construïda a mitges per la tradició, la qual afaiçona l’ofici, i per la voluntat de dir com mai no s’havia dit, de fer com no s’havia fet mai. D’aquí que l’artista, el subjecte que crea l’objecte artístic, aquesta construcció que ens meravella, transita sempre per un terreny incòmode, insegur. A vegades sembla fins i tot fantàstic, irreal, inexplicable. I no pot evitar mai la fractura entre la seva intimitat més autèntica i l’obra que resulta de voler-la explicar. 6


D’aquest desfici ja n’han parlat els grans autors en les seves obres memorables. Diuen que ja s’ha dit tot, i probablement deu ser cert. El poeta Foix, desconcertat per la tensió de les forces contràries, declamava: <<¿Les imatges funestes / eren en mi o en la natura brava? // I (...) les ficcions –i jo en visc!, fan esclava la ment, o són els seus camins celestes?>> Un poc temps abans, un altre poeta heroic, Verdaguer, censurat però també venerat, havia intentat comprendre un deliri semblant: <<Per què, per què, enganyosa poesia / m’ensenyes de fer mons? // Per què escriure més versos en l’arena? / Platja del mar dels cels, / quan serà que en ta pàgina serena / los escriuré amb estels?>> I encara molt abans, l’utòpic, místic, visionari Ramon Llull havia intuït aquesta mateixa contradicció: <<–Digues, foll, ¿quina cosa és meravella?–. Respòs: –Amar més les coses absents que les presents; e amar més les coses visibles, corruptibles, que les invisibles, incorruptibles.–>> Tots tres darrere del gran i inabastable misteri. Certament, el que mou l’energia del creador, el que el desvetlla i l’encoratja, el que l’anima a omplir la pàgina en blanc i a donar forma al buit, és una força indetectable que va més enllà de qualsevol exercici de voluntat, perquè és anterior a un determini conscient. Un altre antic, encara més antic que els altres, ho expressà amb una imatge feliç. És Lucreci, que intentava explicar com era el món, i també, per tant, la natura humana: <<Com l’assedegat que en el somni vol beure, i esgota formes d’aigua que no l’assacien, i mor abrasat per la set enmig del riu. Així Venus enganya els amants amb simulacres...>> Qui ara escriu aquest text no ha llegit directament Lucreci, si el cita és perquè ha llegit Borges, el qual s’hi refereix per explicar l’essència del desassossec. Per tant qui escriu ara aquest entramat lingüístic està traduint el text d’algú que prèviament havia traduït, literalment o no, Lucreci, i hauria d’admetre, si en fos advertit, que de fet l’ha adaptat molt lliurement, perquè qui té ganes a hores d’ara d’anar a trobar la cita exacta de Borges? La història de la cultura i de les idees estètiques sí que és una construcció arbitrària, contra natura. Es basteix sobre l’efecte dels miralls. És discurs, forma, res més. Un atemptat a la pàgina en blanc. Una trajectòria que dimensiona el buit. Només això. I tant com tot això. PASQUAL FARRÀS

7


1/ 2/ 3/

Trama i escriptura

Un espai que és una pàgina

8

Llibre d’hores


5/

9

4/

Habitacions

Una trama de tinta negra


1/

Trama i escriptura

Però aquelles coses que no tenen significat per elles mateixes estan entreteixides en atenció a les coses que són significatives. SANT AGUSTÍ, La ciutat de Déu

Text vol dir teixit. ROLAND BARTRES, El plaer de l’escriptura

10


Som punts d’enllaç dins d’uns camps de possibilitats creuats. VILÉM FLUSSER, Una filosofía de la fotografía

Alfabet 1, 11

2011.


Fortalesa roja, 2011. 12


Fortalesa blava, 13

2011.


Laberint 1, 14

(Fragment) 2011.


Alfabet 2, 15

(Fragment) 2011.


Laberint 3, 2011. 16


17


2/

Un espai que és una pàgina

En cap moment no sé de què estic parlant, ni de qui, ni de quan, ni d’on, ni amb què, ni per què. SAMUEL BECKETT, Worstward Ho

18


El llenguatge intenta fer present les coses, però només deixa una absència que requereix més paraules. DERRIDA, De les Gramatologies

Un espai que és una pàgina. Núm. 6, (Fragment) 2012.

19


Un espai que és una pàgina. Núm. 1, 2012. 20

Un espai que és una pàgina. Núm. 4, 2012.


Un espai que és una pàgina. Núm. 3, 2012. 21

Un espai que és una pàgina. Núm. 2, 2012.


Un espai que és una pàgina. Núm. 3, 2012. 22


Un espai que és una pàgina. Núm. 2, 2012. 23


Un espai que és una pàgina. Núm. 5, 2012. 24


25


3/

Llibre d’hores

Nunca seré del tiempo aunque en el tiempo viva. JUAN EDUARDO CIRLOT, Brownyn

26


Llibre d’hores. Hora 5, 2010 -2012. 27


Llibre d’hores. Hora 1, 2010 -2012. 28


Llibre d’hores. Hora 2, 2010 -2012. 29


Llibre d’hores. Hora 7, 2010 -2012. 30


Llibre d’hores. Hora 8, 2010 -2012. 31


Em sento múltiple. Sóc com una habitació amb innombrables miralls fantàstics que desvien cap a reflexions falses una única realitat anterior que no està en cap altra i està en totes. FERNANDO PESSOA, Llibre del desassossec

No cal ser Cambra _per estar Encantada_ No cal ser Casa_ El Cervell té Passadissos _que excedeixen El Lloc Material_ EMILY DICKINSON, Amherst. LXXX poemes

32


4/

33

Habitacions


Habitacions. Núm. 2. Virginia Woolf, Una cambra pròpia, 2012. 34


35


36


Habitacions. Núm. 10 Anton Txèkhov, El jardí dels cirerers, 2012.

37


La nostra llibertat és la llibertat del laberint. JOSEP PALAU I FABRE, Poemes de l’Alquimista

Una trama de tinta negra. Núm. 1, 2010. 38


5/

Una trama de tinta negra


Una trama de tinta negra. NĂşm. 2, 2010. 40


41


Una trama de tinta negra. NĂşm. 3, 2010. 42


43


OBRES EXPOSADES 1 / TRAMA I ESCRIPTURA Fortalesa roja, 2011. Litografia i linòleum. 32,5 x 31 cm. PU. Fortalesa blava, 2011. Litografia i linòleum. 32,5 x 31 cm. PU. Alfabet 1, 2011. Serigrafia. 22,5 x 22,5 cm. PU. Alfabet 2, 2011. Serigrafia i litografia. 28 x 21,5 cm. PU. Plànol, 2011. Litografia i aiguatinta. 25 x 23 cm. PU. Laberint 1, 2011. Litografia. 31 x 29,5 cm. PU. Laberint 2, 2011. Litografia i aiguatinta. 31,5 x 31,5 cm. PU. Laberint 3, 2011. Aiguatinta. 28 x 28 cm. PU. Trajecte 1, 2011. Punta seca i aiguatinta. 30 x 28 cm. PU. Trajecte 2, 2011. Punta seca i litografia. 31 x 32 cm. PU. Creu lila, 2011. Litografia i polpa de paper. 28 x 30,5 cm. PU. Sorra i cendra, 2011. Linòleum. 33 x 27 cm. PU. L’expansió del temps 1, 2011. Monotip, xilografia i aiguatinta. 54 x 44 cm. PU. L’expansió del temps 2, 2011. Aiguatinta, serigrafia i xilografia. 54 x 44 cm. PU. L’expansió del temps 3, 2011. Monotip, serigrafia i aiguatinta. 54 x 44 cm. PU. L’expansió del temps 4, 2011. Litografia, xilografia i aiguatinta. 54 x 44 cm. PU. Totes són peces úniques.

2 / UN ESPAI QUE ÉS UNA PÀGINA Núm. 1, 2012. Litografia i punta seca. 48 x 42 x 15 cm. PU. Núm. 2, 2012. Linòleum i litografia. 42 x 43 x 15 cm. PU. Núm. 3, 2012. Litografia i polpa de paper. 42 x 43 x 15 cm. PU. Núm. 4, 2012. Litografia, linòleum, serigrafia i polpa de paper. 44,5 x 40 x 15 cm. PU. Núm. 5, 2012. Serigrafia i aiguatinta. 46 x 44 x 15 cm. PU. Núm. 6, 2012. Aiguatinta. Estampació en sec. 44 x 38 x 15 cm. PU. Núm. 7, 2012. Litografia. 44 x 40 x 15 cm. PU. Núm. 8, 2012. Litografia i serigrafia. 44 x 40 x 15 cm. PU. Núm. 9, 2012. Litografia i serigrafia. 44 x 40 x 15 cm. PU. Núm. 10, 2012. Serigrafia, aiguatinta, litografia i polpa de paper. 44 x 40 x 15 cm. PU. Núm. 11, 2012. Litografia, serigrafia i polpa de paper. 44 x 40 x 15 cm. PU. Núm. 12, 2012. Serigrafia. 42 x 51,5 x 15 cm. PU. Totes són peces úniques.

44


3 / LLIBRE D’HORES 24 obres corresponents a les 24 hores del dia. Cadascuna és una peça única. Llibre d’hores 1-24, 2010-2012. Punta seca i aiguatinta. 26,5 x 20,5 cm. 4 / HABITACIONS Núm. 1, Víctor Català, Solitud, 2012. Estampa digital giclée. 11,5 x 29,5 x 21,2 cm. Núm. 2, Virginia Woolf, Una cambra pròpia, 2012. Estampa digital giclée. 11,5 x 29,5 x 21,2 cm. Núm. 3, Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, 2012. Estampa digital giclée. 11,5 x 29,5 x 21,2 cm. Núm. 4, Ramon Llull, Llibre d’amic e amat, 2012. Estampa digital giclée. 11,5 x 29,5 x 21,2 cm. Núm. 5, Emily Dickinson, Amherst. LXXX poemes, 2012. Estampa digital giclée. 15 x 21 x 15 cm. Núm. 6, Franz Kafka, La transformació, 2012. Estampa digital giclée. 15 x 21 x 15 cm. Núm. 7, Lewis Carrol, Alícia en terra de meravelles, 2012. Estampa digital giclée. 15 x 21 x 15 cm. Núm. 8, Fernando Pessoa, Llibre del desassossec, 2012. Estampa digital giclée. 15 x 21 x 15 cm. Núm. 9, Edgar Allan Poe, La màscara de la Mort Roja, 2012. Estampa digital giclée. 15 x 21 x 15 cm. Núm. 10, Anton Txèkhov, El jardí dels cirerers, 2012. Estampa digital giclée. 15 x 21 x 15 cm. Núm. 11, Stéphane Mallarmé, Carta a Cazalis, 2012. Estampa digital giclée. 15 x 21 x 15 cm. Núm. 12, Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, 2012. Estampa digital giclée. 14,7 x 29 x 14 cm. Edicions de 10 exemplars.

5 / UNA TRAMA DE TINTA NEGRA Núm. 1, 2010. Estampa digital giclée. 70 x 100 cm. Edició de 10 exemplars. Núm. 2, 2010. Estampa digital giclée. 70 x 100 cm. Edició de 10 exemplars. Núm. 3, 2010. Estampa digital giclée. 70 x 100 cm. Edició de 10 exemplars. Coixí alfabètic 1, 2012. Estampa digital giclée. 41 x 29 x 2 cm. PU. Coixí alfabètic 2, 2012. Estampa digital giclée. 41 x 29 x 2 cm. PU. Paisatge, 2012. Estampa digital giclée. 43 x 20 cm. Edició de 10 exemplars. T’ESCRIURÉ SEMPRE T’escriuré sempre, 2011-2012. Serigrafia.13 x 54 x 4 cm. Peça única.

45


MARGARIDA PIERA VINENT Neix a Maó (Menorca) el 1959. Viu i treballa a Barcelona. És llicenciada en Filologia Catalana i en Belles Arts, en l'especialitat de gravat, per la Universitat de Barcelona. Treballa de professora d'institut.

46


Exposicions individuals 2005

Geografies del record. Sala de Cultura “Sa Nostra” de Maó. Fundació “Sa Nostra”. 2001

L'ordre dels signes. Coures, estampes i cal·ligrafies de paper. Museu Molí Paperer de Capellades.

Carpeta de gravats 2000

Meditació en VII temps. Sèrie de 7 litografies.

Llibre d'artista 2003

De la mirada. Sèrie de 10 fotolitografies amb text de l'autora.

Col·laboracions i exposicions col·lectives 2005

I·lustració de la Revista de llibres Caràcters n.33. Publicacions de la Universitat de València. Vint-i-cinc anys, vint-i-cinc cartells. Exposició de serigrafies en motiu del 25è aniversari de l'IES Joan Salvat-Papasseit. 2004

Sense títol. Exposició organitzada per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Obra seleccionada pel Departament de Gravat: Pedres. 2003

Sense títol. Exposició organitada per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Obra seleccionada pel Departament de Gravat: De la mirada. Llibre d'artista i deu peces litogràfiques. 2000

Patrim 2000. Exposició a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona de l'obra adquirida per la Facultat de Belles Arts, en concepte de patrimoni. Printexbo. Exposició d'Art Gràfica Europea. Escola de Belles Arts de Bologna. Obra seleccionada pel Departament de Gravat de la Universitat de Barcelona. 47


AGRAÏMENTS:

Consell Comarcal del Solsonés

EDICIÓ

Margarida Piera margaridapiera@gmail.com TEXT

Pasqual Farràs (Solsona, 1959) ha publicat dues novel·les: La mort del fabulador (Quaderns Crema, 1999) i El vigilant i les coses (Edicions de 1984, 2009) DISSENY DEL CATÀLEG

Jaume Roure FOTOGRAFIES

Juan Castaño IMPRESSIÓ

Treballs Gràfics ENMARCACIÓ

Angle Joel Oliver DISSENY DE L’EXPOSICIÓ

05 AM arquitectura Joan Arnau Carme Muñoz

Amb la Col·laboració de Fustes Jané Dipòsit legal: B-25.451-2012

48


Imatge coberta: Un espai que és una pàgina. Núm. 4, (Vista interior de la peça)

2012.


Margarida Piera Vinent

Trama i Escriptura

Sales d’exposicions del Consell Comarcal del Solsonès Pati Gòtic Sala Francesca de Llobera Sala Teatre

Trama i Escriptura Margarida Piera Vinent


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.