ArquiTati a Manresa una exposici贸 de
JAUME ROURE
itaT iuqrA asernaM a ed 贸icisopxe anu
ERUOR EMUAJ
22 20 2014
novembre desembre
Sala d’exposicions de la Casa Lluvià. Seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Delegació del Bages-Bergadà C/Arquitecte Oms, 5. Manresa Horari de visites: de dimecres a dissabte de 18 a 20:30 h
La bona arquitectura, pel que fa als seus valors plàstics, es basa en l’adequada utilització de la llum, entenent el concepte de llum com a eina generadora de colors, textures, plans, i volums, creant les llums i les ombres d’allò que l’home percep. L’arquitectura, com les seves germanes en les belles arts, l’escultura i la pintura, comparteix l’origen màgic i creador de la llum. L’obra d’en Jaume Roure n’és un exemple de la utilització de la llum, maridant en aquesta exposició la creació pictòrica amb la recreació arquitectònica, basada a la vegada en la visió intimista, moderna, i de crònica social de la filmografia d’en Jaques Tatí. La Delegació del Bages-Berguedà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, mantenint la seva tradicional vocació d’agent cultural de referència en el territori, us presenta aquesta exposició, amb la complicitat i la sensibilitat creativa de Jaume Roure, dins dels actes de commemoració dels 25 anys de la creació de la seva seu. Enric Masana
Mon oncle, (1958)
Delegat al Bages-Berguedà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
Tativille, Jacques Tati (1964)
Playtime, (1967)
Aquesta exposició d’en Jaume Roure, de lectura molt directa, podria semblar senzilla o bàsica. I més si pensem que aquesta sèrie deriva d’imatges extretes de les pel·lícules d’en Jacques Tati: per tant ja li haurien donat la feina feta. Poc a poc. Que sigui directa és ja de per sí un difícil encert que persegueix tothom qui exposa. I que sigui simple o senzilla, res de res. Tot al contrari: Roure n’agafa les imatges, les recull i versiona, arrodonint tons, traient o posant el que li interessa, deixant trams per acabar i centrant l’atenció en l’important. Les condueix perquè reflecteixin els seus sentiments envers l’emoció que li provoquen les pel·lícules. Quina diferència hi ha entre pintar un quadre a partir d’un sensible motiu directe, un tram urbà, un bodegó, una figura del natural, o fer-ho d’un emocionant fotograma, i que per ell mateix ja porta afegida una forta càrrega plàstica? Com es pot millorar allò que ja és sublim?. Art sobre art. Josep M. Sarrate
Arquitecte i pintor
Playtime IX 58,5 x 95 cm oli sobre cartr贸
La voisine 97 x 130 cm oli sobre cartr贸
Living room 97 x 130 cm oli sobre cartr贸
Mon Oncle VII 30 x 41 cm oli sobre taula
Mon Oncle V 30 x 37,5 cm oli sobre taula
Mon Oncle III 22 x 27 cm oli sobre taula
Mon Oncle II 40,5 x 61,5 cm oli sobre cartr贸
Les invit茅s 97 x 130 cm oli sobre cartr贸
C’est moi 97 x 130 cm oli sobre cartró
www.jaumeroure.com