Ciències per al món contemporani
Unitat 2
2. Evolució (teoria de l'evolució i origen de l'ésser humà) Des de l’antiga Grècia d’Aristòtil, ja es parlava de l’evolució, tot i saber que els éssers canviaven, ells ho consideraven una perfecció de cada espècie.
Georges Cuvier és considerat el pare de la paleontologia, la ciència que estudia els fòssils, tot i creure en la teoria del creacionisme. Ell és l’introductor de l’anatomia comparada, és a dir, a traves de l’estudi d’un simple os era capaç de reconstruir tot l’esquelet de l’animal en qüestió. En un jaciment paleontològic va trobar un esquelet complet d’un animal extingit, ell ho interpretà a través de la teoria del cataclisme, pensant que aquest animal s’havia extingit pel Diluvi Universal. Georges Cuvier
Al 1804, J.B.Lamarck va escriure un llibre anomenat Filosofia zoològica. En el llibre parla sobre “l’escala natural”. Déu crea els infusoris (microorganismes i bacteris) per generació espontània. Aquests infusoris s’agrupen formant organismes més complexos com per exemple les esponges. Aquesta escala es divideix en diferents nivells en els que els organismes que estan més avall són més simples que els que estan en un nivell superior. Lamarck assegura basant-se en la teoria creacionista que l’home és l’individu més perfecte que existeix. Lamarck sintetitza aquesta escala en “La funció crea l’òrgan i els caràcters adquirits s’hereten en les
Jean-Baptiste Lamarck
següents generacions”.
Evolució del crani ens els homos.
Ciències per al món contemporani
Unitat 2
Charles Darwin va néixer el 12 de febrer de 1809 a la ciutat de Shrewshury, Shropshire, a Anglaterra. Va ser el cinquè fill d’una família benestant. L’any 1825 va graduar-se a l’escola de Shrewshury i posteriorment va estudiar medicina a la universitat d’Edinburgh. El 1827 canvià d’universitat i anar a Cambridge. Allà va conèixer
a
Adam
Sedgwick
i
John
Stevens
Henslow. D’aquest últim el va convertir en un observador meticulós de la naturalesa i el va aficionar a la col·lecció d’espècies.
Charles Robert Darwin
Finalment al 1831 va aconseguir el graduat a
Cambridge. A la jove edat dels 22 anys s’embarca en l’aventura que li canviar la vida a bord del vaixell HMS Beagle. El 27 de Desembre de 1831 a la badia de Plymouth on començà el viatge del Beagle. Navegà durant gairebé 5 anys per tot el món fent escala al Cap verd, Rio de Janeiro, La Terra
del
Foc,
les
Illes
Galàpagos, Sidney, Ciutat del Cap, Tenerife, fins a arribar de nou a Plymouth. Per
fer
aquest
viatge
es
va
emportar dos llibres relacionats
Recorregut del HMS Beagle
amb els seus estudis. -
Un dels llibres era del geòleg Lyell, anomenat Actualisme geològic que tracta l’erosió al llarg dels anys a la Terra que deixa molt clar que La Terra té milions d’anys i no 6000 anys com es creia aleshores.
-
El segon llibre era del demògraf Malthus, anomenat Assaig sobre el principi de població. Aquest parla sobre l’augment exponencial de la població mentre que els recursos ho fan linealment. Això acabarà provocant en un futur una guerra per la supervivència per la falta de recursos en la que només sobreviuran l’espècie més dotada. 2
Ciències per al món contemporani
Unitat 2
Al llarg d’aquest viatge va arribar a les Illes Galàpagos on va trobar una sèrie d’espècies que havien sofert una evolució que els ha permès adaptar-se al medi en el que vivien. L’exemple més clar és el corb marí que havia perdut les ales per tal de poder desplaçar-se millor per l’aigua i aconseguir així l’aliment més fàcilment. Finalment, el 2 d’Octubre de 1836 va arribar a Plymouth, completant així el seu viatge.
Gràcies als seus apunts va desenvolupar tres idees principals: -
Espècies prolífiques
-
Variabilitat
-
Selecció Natural
Aquestes tres idees estan extensament explicades en el llibre titulat L’Origen de les espècies l’any 1859. Aquí demostra que la selecció natural i la diversitat té molt a veure com han anat evolucionant les diferents classes d’animals. Darwin descobreix que en una mateixa espècie mai no trobarà dos individus iguals i que les diferències que hi hagi entre aquests són claus per l’existència..
Actualment diversos evolucionistes han descobert gràcies a les restes d’esquelets trobats
en
els
jaciments
s’ha
pogut
demostrar i explicar l’evolució humana. L’esquelet més antic que
s’ha trobat és
d’una neandertal anomenada Lucy de 5 Esquema de l’evolució de les espècies
milions d’anys d’antiguitat.
3