Ciències per al món contemporani
Unitat 2
2. Evolució (teoria de l'evolució i origen de l'ésser humà) Des de l’antiga Grècia d’Aristòtil, ja es parlava de l’evolució, tot i saber que els éssers canviaven, ells ho consideraven una perfecció de cada espècie.
Georges Cuvier és considerat el pare de la paleontologia, la ciència que estudia els fòssils, tot i creure en la teoria del creacionisme. Ell és l’introductor de l’anatomia comparada, és a dir, a traves de l’estudi d’un simple os era capaç de reconstruir tot l’esquelet de l’animal en qüestió. En un jaciment paleontològic va trobar un esquelet complet d’un animal extingit, ell ho interpretà a través de la teoria del cataclisme, pensant que aquest animal s’havia extingit pel Diluvi Universal. Georges Cuvier
Al 1804, J.B.Lamarck va escriure un llibre anomenat Filosofia zoològica. En el llibre parla sobre “l’escala natural”. Déu crea els infusoris (microorganismes i bacteris) per generació espontània. Aquests infusoris s’agrupen formant organismes més complexos com per exemple les esponges. Aquesta escala es divideix en diferents nivells en els que els organismes que estan més avall són més simples que els que estan en un nivell superior. Lamarck assegura basant-se en la teoria creacionista que l’home és l’individu més perfecte que existeix. Lamarck sintetitza aquesta escala en “La funció crea l’òrgan i els caràcters adquirits s’hereten en les
Jean-Baptiste Lamarck
següents generacions”.
Evolució del crani ens els homos.