Power point la vida al mar

Page 1

ZONACIÓ LITORAL 1. És causada per factors ambientals depenents de la profunditat. 2. La variabilitat de les condicions ambientals provocarà una variabilitat del paisatge submarí. 3. La zonació més marcada serà a les costes rocoses. 4. Els canvis de paisatge es visionen en forma de franges horitzontals.


ZONACIÓ LITORAL


ZONACIÓ LITORAL

Zona supra-litoral o zona d’esquitxades


ZONACIĂ“ LITORAL

Zona medio-litoral o zona de marees


ZONACIÓ LITORAL

Zona infra-litoral


ZONACIÓ LITORAL

Zona circalitoral o coral·lígen


ZONACIÓ LITORAL Altres factors que provoquen canvis en el paisatge submarí 1. El substrat 2. Proximitat de la costa


EL SUBSTRAT Es generalitzen tres tipus de substrat:

1.Roca

2.Sorra 3. Fangs


PROXIMITAT de la COSTA Es defineixen dos tipus de zones: 1. Zona nerítica, zona a prop de la costa.

2. Zona oceànica, zona lluny de la costa.


L’ECOLOGIA És la ciència que estudia i relaciona les condicions ambientals amb els organismes vius. Els ecosistemes seran la base del seu estudi.

HÀBITAT + ÉSSERS VIUS = ECOSISTEMA


ECOSISTEMES MARINS Existeixen dos ecosistemes clarament diferenciats: ECOSISTEMA PELÀGIC

ECOSISTEMA BENTÒNIC


LA SELECCIÓ NATURAL 1. El medi està determinat per una sèrie de condicions ambientals o factors. 2. Els factors seleccionaran els organismes aptes per habitar en el medi. 3. Aquesta selecció s’anomenarà SELECCIÓ NATURAL.


XARXA TRÒFICA MARINA Representa l’entramat de relacions entre diversos organismes marins causades pels seus desitjos alimentaris. 1. Per a cada ecosistema, es podrà definir una xarxa tròfica específica. 2. Les xarxes de cada ecosistema podran relacionar-se entre si.


XARXA TRĂ’FICA MARINA Productors

Productors Consumidors


TAXONOMI A És la part de la biologia que classifica els éssers vius en grups. Els organismes marins que estudiarem formaran part dels regnes VEGETAL i ANIMAL.


TAXONOMI A REGNE VEGETAL Diatomees

REGNE ANIMAL Esponges

Cnidaris

Dinoflagelats

Mol·luscs

Anèlids

Algues verdes o cloròfits

Crustacis

Equinoderms

Algues vermelles o rodòfits

Ascídies

Peixos

Algues brunes o feòfits

Rèptils

Mamífers

Fitoplàncton

Fanerògames marines


REGNE VEGETAL • Algues unicel·lulars • Esquelet extern de silici • Formen part del fitoplàncton

DIATOMEES


REGNE VEGETAL • Algues unicel·lulars • Proveïdes de flagels • Formen part del fitoplàncton

DINOFLAGELATS


REGNE VEGETAL • Algues macroscòpiques • Bentòniques, en diferents ambients • La majoria de les espècies són d’aigua dolça

ALGUES VERDES


REGNE VEGETAL • Algues macroscòpiques • Bentòniques, en diferents ambients • Són les algues amb les estructures més complexes

ALGUES BRUNES


REGNE VEGETAL • Algues macroscòpiques • Bentòniques, en llocs ombrívols • Delimiten el límit inferior del circalitoral

ALGUES VERMELLES


REGNE VEGETAL • Planta amb flor • Bentònica de fons sorrenc, en llocs il·luminats • Posidonia oceanica es un planta endèmica del Mediterrani FANERÒGAMES


REGNE ANIMAL • Animal sèssil, filtrador • D’ambients bentònics • Els coanòcits provocaran els corrents que ajudaran a la filtració

ESPONGES


REGNE ANIMAL PÒLIP

MEDUSA

• D’ambients bentònics

• D’ambients pelàgics

• Sèssil, filtrador

• Zooplàncton macroscòpic

• Poden ser individuals o colonials

• Organismes individuals CNIDARIS


REGNE ANIMAL Estudiarem tres classes de mol·luscs • GASTERÒPODES • BIVALVS • CEFALÒPODES


REGNE ANIMAL • D’ambients bentònics • Normalment amb closca d’una peça espiralada • Representat en la majoria d’ambients tan aquàtics com terrestres GASTERÒPODES


REGNE ANIMAL • D’ambients bentònics, normalment arenosos • Closca de dues peces, unides lateralment • Organismes filtradors BIVALVS


REGNE ANIMAL • D’ambients bentònics com pelàgics • Exclusivament marins • Són el mol·luscs més desenvolupats CEFALÒPODES


REGNE ANIMAL • D’ambients bentònics de diferents zones • Els poliquets són la classe d’anèlids més representada en el medi marí • Presenten diferents tipus d’estratègies que repercuteixen en els hàbits alimenticis

ANÈLIDS


REGNE ANIMAL • D’ambients bentònics com pelàgics • Organismes de moltes diverses formes, tan microscòpics com macroscòpics • Presenten un esquelet extern anomenat exoesquelet

CRUSTACIS


REGNE ANIMAL • D’ambients bentònics de diverses característiques • Els peus ambulacrals l’ajudaran a desplaçar-se o a capturar les preses EQUINODERMS


REGNE ANIMAL • D’ambients bentònics de diverses característiques • Organismes filtradors colonials o individuals • Coberts per una túnica protectora ASCÍDIES


REGNE ANIMAL • Vertebrats tan d’ambients bentònics com pelàgics • Dividits en • Elasmobranquis o cartilaginosos • Osteïctis PEIXOS


REGNE ANIMAL • Vertebrats d’ambients pelàgics • Actualment les seves poblacions estan en regressió en tot el món • Caretta caretta, és l’únic representant en el Mediterrani

RÈPTILS


REGNE ANIMAL • Vertebrats tan d’ambients pelàgics com bentònics • Presenten una respiració pulmonar • Organismes vivípars

MAMÍFERS


ELS RECURSOS - LA PESCA ARTS MAJORS D’Encerclament Teranyina Art clar D’arrossegament Art de bou

ARTS MENORS Ormeigs de parany Cadups Nanses Gàbies per a cloïsses Arts de platja modificats Sonseres Ormeigs d’ham Palangre Poteres Arts de fons Tresmall Soltes


ELS RECURSOS - LA PESCA ARTS MAJORS


ELS RECURSOS - LA PESCA ARTS MENORS • Ormeigs de parany: representen un parany d’entrada fàcil però de sortida impossible • Art de platja: les xarxes són recollides des de la platja


ELS RECURSOS - LA PESCA ARTS MENORS • Ormeigs d’ham: s’utilitzen hams a l’extrem de les cordes per a la pesca de lluç - palangre - o del calamar - poteres • Arts de fons: utilització de xarxes situades arran de fons.


ELS RECURSOS Per solucionar la sobrexplotació del medi marí causada per la utilització massiva d’arts majors, se’ns presenten dues propostes efectives: 1. L’aqüicultura

2. La conscienciació ambiental


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.