ZONACIÓ LITORAL 1. És causada per factors ambientals depenents de la profunditat. 2. La variabilitat de les condicions ambientals provocarà una variabilitat del paisatge submarí. 3. La zonació més marcada serà a les costes rocoses. 4. Els canvis de paisatge es visionen en forma de franges horitzontals.
ZONACIÓ LITORAL
ZONACIÓ LITORAL
Zona supra-litoral o zona d’esquitxades
ZONACIĂ“ LITORAL
Zona medio-litoral o zona de marees
ZONACIÓ LITORAL
Zona infra-litoral
ZONACIÓ LITORAL
Zona circalitoral o coral·lígen
ZONACIÓ LITORAL Altres factors que provoquen canvis en el paisatge submarí 1. El substrat 2. Proximitat de la costa
EL SUBSTRAT Es generalitzen tres tipus de substrat:
1.Roca
2.Sorra 3. Fangs
PROXIMITAT de la COSTA Es defineixen dos tipus de zones: 1. Zona nerítica, zona a prop de la costa.
2. Zona oceànica, zona lluny de la costa.
L’ECOLOGIA És la ciència que estudia i relaciona les condicions ambientals amb els organismes vius. Els ecosistemes seran la base del seu estudi.
HÀBITAT + ÉSSERS VIUS = ECOSISTEMA
ECOSISTEMES MARINS Existeixen dos ecosistemes clarament diferenciats: ECOSISTEMA PELÀGIC
ECOSISTEMA BENTÒNIC
LA SELECCIÓ NATURAL 1. El medi està determinat per una sèrie de condicions ambientals o factors. 2. Els factors seleccionaran els organismes aptes per habitar en el medi. 3. Aquesta selecció s’anomenarà SELECCIÓ NATURAL.
XARXA TRÒFICA MARINA Representa l’entramat de relacions entre diversos organismes marins causades pels seus desitjos alimentaris. 1. Per a cada ecosistema, es podrà definir una xarxa tròfica específica. 2. Les xarxes de cada ecosistema podran relacionar-se entre si.
XARXA TRĂ’FICA MARINA Productors
Productors Consumidors
TAXONOMI A És la part de la biologia que classifica els éssers vius en grups. Els organismes marins que estudiarem formaran part dels regnes VEGETAL i ANIMAL.
TAXONOMI A REGNE VEGETAL Diatomees
REGNE ANIMAL Esponges
Cnidaris
Dinoflagelats
Mol·luscs
Anèlids
Algues verdes o cloròfits
Crustacis
Equinoderms
Algues vermelles o rodòfits
Ascídies
Peixos
Algues brunes o feòfits
Rèptils
Mamífers
Fitoplàncton
Fanerògames marines
REGNE VEGETAL • Algues unicel·lulars • Esquelet extern de silici • Formen part del fitoplàncton
DIATOMEES
REGNE VEGETAL • Algues unicel·lulars • Proveïdes de flagels • Formen part del fitoplàncton
DINOFLAGELATS
REGNE VEGETAL • Algues macroscòpiques • Bentòniques, en diferents ambients • La majoria de les espècies són d’aigua dolça
ALGUES VERDES
REGNE VEGETAL • Algues macroscòpiques • Bentòniques, en diferents ambients • Són les algues amb les estructures més complexes
ALGUES BRUNES
REGNE VEGETAL • Algues macroscòpiques • Bentòniques, en llocs ombrívols • Delimiten el límit inferior del circalitoral
ALGUES VERMELLES
REGNE VEGETAL • Planta amb flor • Bentònica de fons sorrenc, en llocs il·luminats • Posidonia oceanica es un planta endèmica del Mediterrani FANERÒGAMES
REGNE ANIMAL • Animal sèssil, filtrador • D’ambients bentònics • Els coanòcits provocaran els corrents que ajudaran a la filtració
ESPONGES
REGNE ANIMAL PÒLIP
MEDUSA
• D’ambients bentònics
• D’ambients pelàgics
• Sèssil, filtrador
• Zooplàncton macroscòpic
• Poden ser individuals o colonials
• Organismes individuals CNIDARIS
REGNE ANIMAL Estudiarem tres classes de mol·luscs • GASTERÒPODES • BIVALVS • CEFALÒPODES
REGNE ANIMAL • D’ambients bentònics • Normalment amb closca d’una peça espiralada • Representat en la majoria d’ambients tan aquàtics com terrestres GASTERÒPODES
REGNE ANIMAL • D’ambients bentònics, normalment arenosos • Closca de dues peces, unides lateralment • Organismes filtradors BIVALVS
REGNE ANIMAL • D’ambients bentònics com pelàgics • Exclusivament marins • Són el mol·luscs més desenvolupats CEFALÒPODES
REGNE ANIMAL • D’ambients bentònics de diferents zones • Els poliquets són la classe d’anèlids més representada en el medi marí • Presenten diferents tipus d’estratègies que repercuteixen en els hàbits alimenticis
ANÈLIDS
REGNE ANIMAL • D’ambients bentònics com pelàgics • Organismes de moltes diverses formes, tan microscòpics com macroscòpics • Presenten un esquelet extern anomenat exoesquelet
CRUSTACIS
REGNE ANIMAL • D’ambients bentònics de diverses característiques • Els peus ambulacrals l’ajudaran a desplaçar-se o a capturar les preses EQUINODERMS
REGNE ANIMAL • D’ambients bentònics de diverses característiques • Organismes filtradors colonials o individuals • Coberts per una túnica protectora ASCÍDIES
REGNE ANIMAL • Vertebrats tan d’ambients bentònics com pelàgics • Dividits en • Elasmobranquis o cartilaginosos • Osteïctis PEIXOS
REGNE ANIMAL • Vertebrats d’ambients pelàgics • Actualment les seves poblacions estan en regressió en tot el món • Caretta caretta, és l’únic representant en el Mediterrani
RÈPTILS
REGNE ANIMAL • Vertebrats tan d’ambients pelàgics com bentònics • Presenten una respiració pulmonar • Organismes vivípars
MAMÍFERS
ELS RECURSOS - LA PESCA ARTS MAJORS D’Encerclament Teranyina Art clar D’arrossegament Art de bou
ARTS MENORS Ormeigs de parany Cadups Nanses Gàbies per a cloïsses Arts de platja modificats Sonseres Ormeigs d’ham Palangre Poteres Arts de fons Tresmall Soltes
ELS RECURSOS - LA PESCA ARTS MAJORS
ELS RECURSOS - LA PESCA ARTS MENORS • Ormeigs de parany: representen un parany d’entrada fàcil però de sortida impossible • Art de platja: les xarxes són recollides des de la platja
ELS RECURSOS - LA PESCA ARTS MENORS • Ormeigs d’ham: s’utilitzen hams a l’extrem de les cordes per a la pesca de lluç - palangre - o del calamar - poteres • Arts de fons: utilització de xarxes situades arran de fons.
ELS RECURSOS Per solucionar la sobrexplotació del medi marí causada per la utilització massiva d’arts majors, se’ns presenten dues propostes efectives: 1. L’aqüicultura
2. La conscienciació ambiental