Açò sí és un llibret by Jesús Peris Llorca

Açò sí és un llibret Llibret de la Falla Ripalda, Beneficència i Sant Ramon 2017

Açò sí és un llibret Llibret de la Falla Ripalda, Beneficència i Sant Ramon 2017 Coordinador: Jesús Peris Llorca Comité editorial: Juan Carlos Royal, Ampa Díaz, José Javier Pardo Parrizas, Noelia Gay Tomillo, Òscar Vidal Disseny i maquetació: Miguel Àngel De Greiff Idea original: Julia Navarro Portada: Toni Colomina Col·laboradors gràfics: Giovanni Nardín, Vicent Almela, Trementina Lux, Marc Martell, Ralf Wandschneider Col·laboradors literaris: Amàlia Garrigós, Mariló Sanz, Pilar Soriano, Juanlu Benito, Verònica Pérez Lloret, Ana Bonafont Martí, Gemma Garzón, Pere Peris.

El llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià El Llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres

Índex Introducció ..................................................................... 4 Falla gran........................................................................ 6 Fabulari: d'«exorcitzar» a «endolímax» ............................... 8 Continguts infantils ....................................................... 39 Falla infantil ......................................................... 40 La tortuga xarradora .............................................. 44 La casa del bosc ..................................................... 46 Comissió....................................................................... 50 Tercer Rally de fotografia ............................................... 61

Açò sí és un llibret (i un fabulari) Jesús Peris Llorca Açò que teniu en les mans és un llibret. Un vertader llibret. Per tamany i per vinculació amb la comissió que l'ha fet i amb els monuments que estaran el març de 2017 a la nostra demarcació. Un llibret de format xicotet, com sempre han sigut els llibrets, i al mateix temps una caixa de sorpreses que s'obri cap a l'infinit. La primera part és, com la nostra falla gran, obra de Giovanni Nardin, un fabulari, una màquina de produir fàbules. Consta de quinze contes escrits -i alguns d'ells il·lustrats- per fallers i amics de la nostra falla entrellaçats per la seua primera i darrera paraula i encadenats i agrupats en xicotetes constel·lacions. Així el primer conte comença per "inconnexos" i acaba per "exorcitzar". El segon -que no és un altre que el saluda de la nostra fallera major, comença per esta paraula i acaba per "endoaural". El

tercer, comença per "endoaural" i acaba per "exorbitament". El quart, tanca el cercle i comença per "endoaural" i acaba per "inconnexos". Amb una xicoteta irregularitat trobarem altres tres constel-lacions o arxipèlags: "Crescendo", "Exoesquelet", i "Endolímax". La darrera, per cert, la tanca el saluda del nostre president. A més, les mateixes paraules que enllacen textos apareixen el cor d'altres textos. "Endo" i"Exo", dins i fora, com el batec d'un cor que atrau i disemina, així funciona la nostra màquina traçant insospitats lligams intertextuals. A la segona part, a partir de la nostra falla infantil, obra de Vicent Almela, trobem relats infantils i fins i tot un dibuix obra d'un dels nostres fallers artistes. També les paraules del nostre president infantil enfrontat al seu particular repte. Després imatges entranyables de la nostra comissió, els col·laboradors que fan possible aquest llibret i, per al record, com cada any, qui som els que sostenim al 2017 l'estimat i més que centenari nom de la millor falla del món: Ripalda, Beneficència i Sant Ramon. Un llibret sugerent, original i divertit. Un màquina que a les vostres mans esdevindrà segur la font de noves fàbules, de nous somnis i dels seus relats.

Fabulari Giovanni Nardin

fabulari de faula, de conte d'invenció, de mite, etc. Sincerament no sé què dir, no sé què explicar. No he vingut a explicar, he vingut a preguntar. ...qui escriu la història? Com s'escriu, com s'esborra? De veritat som lliures d'escriure les nostres històries? Som capaços de jugar a això? Som capaços d'entrar i eixir? Som capaços d'inventar, de crear, de viure una història? ...La resposta espere veure-la o escoltar-la de vosaltres al carrer, com la falla... Gràcies

Inconnexos ens trobàvem. Sense cobertura als dispositius mòbils i ja sense paraules ni gestos, esgotats els arguments. El silenci pot ser la possessió més tenaç, la més difícil d'exorcitzar.

Ampa Díaz Fallera Major I sí. Havia trobat el moment i la forma d’exorcitzar-me de cap a peus i eixir d’una ruta fallera que ja no m’omplia. Ser part d’un col·lectiu, no massa gran i sense pretensions d’èlit, implicat amb l’origen de la nostra festa i la societat actual. No volia deixar res a l’atzar. Dugueren la solució l'esdevenir de la vida i tres síl·labes combinades, tres carrers al raconet mes acollidor del Barri del Carme, RIBESAN, que sona modern i salvaguarda gelosament quasi 150 anys d’història, com les parets del seu casal acullen gent

que ha viscut la mitat d’eixe temps al caliu de la mateixa falla que ha vist nàixer, créixer o reinventar-se a fallers de medul·la que, com jo, creiem en una festa endomorfa que està viva i, per tant, es mou. Amb tot l’entusiasme que cap, el meu company de camí Jose Javier i jo ens agafàrem de la ma i ens endinsàrem a una aventura on la bona acollida fins i tot ens sorprengué i, com no, ens enamorà. I les sorpreses continuaren amb l’inesperat desig que va nàixer dins de mi, potser alimentat per l’eufòria de poder sentir que Ripalda-BeneficènciaSant Ramon és “la meua falla”, sense necessitat de mes qualificatius. Com una fada padrina, em concedia el desig de representar-la en 2017, de la mà de l’experiència i complicitat de Carlos i la il·lusió i innocència de Joan Enric, gran aliat per mirar tot amb ulls de xiquet. Completen el nostre conte, les 3 famílies; millor companyia impossible, veritat? Fallers, amics, ajudeu-me a escriure des d’aquest punt; compteu amb la meua millor predisposició i afany d’aprendre. Esperem unes falles 2017 redones com el nostre 80, amb l’eterna cançoneta endoaural: “la nostra falla és la millor del món”.

Verònica Pérez Lloret L’endoaural mirava la dona bocabadat. Havia provocat un incendi colosal a la Marjal que havia mobilitzat brigades i helicòpters. Ella deia que havia volgut fer una crema ecològica per controlar els matolls que allí s’atrinxeraven impedint créixer l’herba bona. L’incendi va ser inevitable, com canta Deliri. Finalment, allò quedà en no res, però Estela acabava d’arribar a la comunitat de

propietaris i fins i tot les endòspores estaven aterides amb la seua autogestió. Davant l’amenaça propera de l’urbanització de sa casa, els marjalers no sabien què fer ni com parar-la: «No podem anudar-nos a les canyes» va dir un. «-Podem conrear tota la superfície hàbil amb l’albergina purpurata que només creix a la regió»- va dir EstelaTindrà denominació d’origen Marjalera i la vendrem a les principals fires del voltant». Un any després, la purpurata figurava a totes les guies de turisme, els forasters visitaven la Marjal únicament per tastar tal delicatessen, l’arròs amb purpurata era el plat més recomanat pels principals entesos gastronòmics just per baix de la gamba roja de Dénia. Els marjaleros eren líders en exportació i la marjal s’estenia. Els especuladors havien cremat els seus projectes d’hotels de cinc estreles i Estela continuava cremant-ho tot. L’endoaural encara no havia eixit del seu desorbitament.

Amàlia Garrigós Exorbitant era la vida urgent de Lucrècia Brunisenda que mostrava la carn farcida de luxúria pornogràfica i indomable. La seua èpica eròtica l’havia conduït allà on acaben tots els límits. Brunisenda es movia feliç en les tenebres. No volia llum i va haver de cercar un habitacle entre els centenars d’exoplanetes que s’escampen per l’univers. La finalitat era diàfana: escometre les seues gestes diabòliques sense ser vista pel sol. L’astrofísic Didier Mayor, que l’any 1995 va descobrir el primer planeta extrasolar anomenat 51 Pegasi, és va enamorar cegament d’ella amb una força comparable a la de Júpiter, però aquest Pegasi no era habitable. Havien de seguir burxant al bell mig d’un cercle de forats negres. La tasca era gairebé infinita perquè el Centre d’Astrofísica de Harvard els havia comunicat que

hi ha un planetaa per cada estrella i s’estima que la nostra galàxia conté al voltant de 100.000 milions d’estels. Ella no defallí i surcà la via làctia amb la missió espacial Kepler que el 2013 va fer un anunci: el petit exoplaneta KOI-172.02 se situava en zona d’habitabilitat perquè es trobava a una distància prudencial de la seua estrella i molt lluny del sol. Això li conferia unes temperatures ni massa fredes ni massa calentes perquè l’aigua existira en estat líquid i fera possible l’existència d’éssers humans i fins i tot albergar vida extraterrestre. Lucrècia va fer el seu cau allà on feia servir el sexe perfumat per delitar els seus amants que esdevenien esclaus d’amor. Havia triat una sínia situada en un dels extrems del KOI i en aquesta màquina d’elevar aigua que rotava mitjançant un pal mogut per extraterrestres hipnotitzats per l’abominable Brunisenda, ofegava els enamorats que acudien al seu encanteri. Exhaustos de plaer, eren enganxats al llarg d’una cadena sense fi i morien submergits en l’aigua. Lucrècia fotografiava les víctimes. Li agradava guixar els seus rostres marcats rabiosament amb un llapis de punta violeta. I així van passar els dies: col·leccionava els esquelets dels seus amants i parlava amb ells sobre pensaments sense sentit amb una viva excitació que la feia desvariejar i continuar executant fets inconnexos.

Memòria Ana Bonafont Martí Crescendo és la paraula que resum un exercici faller i com és tradicional, vos escric esta memòria, que preten resumir aquells esdeveniments més destacats d'un exercici que ha vingut marcat, en major o menor mesura, pel canvi polític en l'Ajuntament, la necessitat d'adaptació fiscal i la candidatura de les Falles a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. De casa a la possible declaració per part de la Unesco en novembre de 2016, des de la delegació de promoció de Junta Central Fallera també s'ha iniciat enguany el "Club d'embaixadors", amb el qual es preten implicar als valencians que viuen a l'extranger en la promoció de la nostra festa. El nostre faller José Carlos Royal Hernàndez és un d'eixos embaixadors. Celebrades les Falles de 2016 sense incidents i amb els èxits aconseguits pels nostres monuments, en la junta general del 8 d'abril es disolgué formalment la junta directiva, actuant en funcions fins que es nomenara una nova

directiva de la comissió En el mes d'abril es va fer pública l'elecció de les falles municipals per a 2017; la falla gran s'encarregà al projecte presentat per l'equip anomenat Manolo Gar&Cia, i la infantil a Anna Ruiz i Giovanni Nardin. Des d'ací felicitar als artistes de la falla infantil, ja que Giovanni fou l'autor de la nostra exitosa falla gran del 2016. Amb la composició de la nova junta directiva el 22 d'abril, es tornà a presentar com a president de la comissió Juan Carlos Royal Jordán. En la junta general celebrada el 29 d'abril es nomenà la nova junta directiva, composta per: Vicepresidenta 1ª: Mª Carmen Dobon Rovira (àrea econòmica). Vicepresident 2º: Javier Sánchez Rodríguez-Peral (àrea Infantil). Vicepresident 3º: Luís Miguel Royal Jordán (àrea festejos). Vicepresident 4º: Alejandro Martínez Bonafont (área de Relacions Públiques y Associaciones Falleres). Vicepresident 5º: Carlos Capella Bernabéu (àrea manteniment casal) Secretària: Ana Bonafont Martí.

Tots junts han conformat una meravellosa endosimbiosi.

Gemma Garzรณn 18

L’endosimbiosi era perfecta. Havíem aconseguit un espai acollidor i protegit de les mirades, el lloc que durant mesos buscàvem arreu de la ciutat. Els baladres i els rosers exhalaven un perfum intens que ens arribava a poqueta nit, en eixe moment indecís del dia, entre la llum i la foscor, quan a falta de llum s’intensifiquen les olors i les veus. Sempre em dius que el capvespre et fa un poc de por mentre t’arrups contra el meu pit sense sospitar que jo també em trobe inquiet en eixos moments. Mai vaig pensar que el nostre èxode forçat ara fa dos anys ens duria a aquesta ciutat amb un riu sec que s’ha convertit en la nostra casa. Les llums del centre comercial que enfronten el nostre pont ens il·luminen hui també. La nostra llar baix del pont dins de la ciutat, una endosimbiosi perfecta. Ja quasi no queda llum, és l’hora de fer el sopar. Vull preparar-te’n un de ben bo, tinc tot el que necessite per a fer-ho. Hui cuinaré per a tu un sopar exòtic.

Mariló Sanz Mora Exòtic, si, així qualifique este lloc realment paradisíac on m’hi trobe. Però abans... perdó, quin despist, no m’he presentat! Sóc Marcel·lí, un científic que poc havia viscut de la vida, sempre tancat entre les quatre parets del laboratori. Però això ha canviat. I tant! Us ho conte. Resulta que portava endavant una investigació sobre cèl·lules i endoplasma, però em vaig veure obligat a parar-la perquè estava estressat. No podia seguir, necessitava un descans. Tanmateix l’empresa privada per a la que treballe, que és molt esplèndida, em digué que de parar res,

que havia de seguir com fóra. Uff!, no em sentia amb forces i els vaig dir que necessitava un canvi d’aires. Mare meua! Mai haguera pensat que s’ho agafarien de manera tan literal! Per a la meua sorpresa, em digueren que em pagaven unes semi vacances en una illa quasi deserta. Eixe “semi” em va posar alerta i en preguntar, m’explicaren que allà on anava hauria d’emportar-me la feina i també el microscopi, matisant-me que tindria temps per a tot. Quina ingenuïtat!!! La d’ells clar! Quan vaig arribar-hi vaig saber que aquell paratge serviria per a concentrar-me, però la meua concentració estaria més vinculada a estudiar el cos humà. És que hi havia massa temptacions que em convidaven a deixar el microscopi a banda…així que poc vaig fer. L’endoplasma es va quedar sense estudiar i en lloc de dedicar-m’hi vaig passar el temps amb una nativa exuberant. I tant de temps passava amb ella, que els estudis quedaren aparcats, em denunciaren per incompliment de contracte, m’acomiadaren de la feina i ara, aturat, passe més temps a l’illa que en cap lloc, això si, molt ben acompanyat i, la meua relació amb la nativa va, com els acords del Bolero de Ravel que tant m’agrada, in crescendo, crescendo, crescendo...

Pilar Soriano Exoesquelet, exoesquelet, exoesquelet. La xiqueta repetia en la seua ment esta paraula. La havia aprés eixe dia al col·legi i no volia que se li oblidara. Tenia una lluentor especial als ulls i un somriure als llavis i sense adornar-se estava fent el camí de tornada a casa a tota pressa. Va anar directa a la prestatgeria de la seua habitació, va agafar el cargol de mar que havia trobat en la platja a l'estiu i es va sentar al llit a contemplar-lo, a tocar-lo. Per primera vegada l'observava amb deteniment, fins

a eixe dia desconeixia que tenia un cadàver al costat dels llibres de contes. Un cadàver que molava!!!! Li fascinava escoltar el so del mar, quan apagava la llum a les nits. Encara li quedaven per cumplir alguns anys per aprendre que el que sentia, en realitat, era el soroll de l'entorn, ressonant dins de la cavitat de la closca que per un camí endoaural arribava fins al seu timpà i que la similitud dels sorolls produïts pel cargol de mar a la dels oceans, es produïa per la semblança entre els moviments fluctuants dels oceans i el flux d'aire. El moment màgic es va trencar amb els crits del seu germà: A berenar!!!!! Delicadament va besar el cargol de mar i el va col·locar, esta vegada, en la tauleta de nit. Corrent va anar a la cuina per fer els deures mentre es prenia el suc, va obrir el llibre de ciències i es va trobar amb la seua paraula màgica. Va somriure, va mirar al seu germà i li va preguntar: "Tete, qué paraula has après hui en el col·legi?". El xic es va sorprendre, mai s'havia plantejat que diàriament s'aprenen paraules. Després de pensar uns segons, amb un somriure va contestar: endogàmic!!!

Juan Luis Benito Endogàmic socialment. És l´impressió adquirida quan es viu i es conviu molt de temps seguit al mateix veinat, barri, poble, ciutat. I no és que siga una impressió absolutament negativa; pero, al remat, quan venen seguits molts dies d´inamovible rutina quotidiana - sense perspectiva propera de Falles o qualsevol altra festa trencadora -hom té certa sensació de que el teu queviure és una mena de “Show de Truman” personal. Mon pare huí s´ha alçat matí. S´ha abillat i desdejunat, com sempre. I ha eixit a l´hora de

sempre. Ha comprat el pà al forn de sempre. Ha saludat als de sempre, on sempre; i ha refilat cap a ma casa a l´hora de sempre, per a portar al meu fill als extraescolars de quasi tots els dissabtes. Com quasi sempre. Mos pares, com la majoria dels nostres majors actuals, i més amb néts, desenvolupen sempre una tasca totalment impagable d´ajuda domèstica de tota mena, transports, logística, col·laboració docent i psicopedagògica, monitorització de l´oci i el temps lliure, Baby sitters, asistència sanitaria gratuïta 24 h. Etc Etc. Etc. Sembla un exorbitament absolut, pero hui dia, conciliar la vida laboral i la familiar és encara prou quimèric. Sort de les Falles i altres festes, que són un formidable tractament contra la rutina excesiva i la endofòbia.

L'endofòbia era la resposta. Més radical que l'autoodi: intensa, devastadora. Refús d'allò propi, fins fer-lo buit, fins veure-lo com allò salvatge original: no-res simbòlic separat de la realitat per l'exoesquelet

Óscar Vidal Endoformo i abstracte. Així podria definir-vos a Rac, el protagonista de la estranya història que us vull contar. Rac vivia en un lloc molt llunyà. Un lloc que era com una mena de barreja entre paradís, paisatge sonor i garjola sense reixat. Sempre eixia de casa per la nit i solia trobar-se amb els amics a la plaça major, per parlar i riure una estona, sempre sobre el foc i el so fort, el foc i el so fort. Ah! No us ho he dit però, Rac i els seus amics es

caracteritzaven per tenir una obsessió quasi malaltusa pel foc i pels sons quant més forts millor. A més a més, Rac tenia molts sentiments contrariats. Ell no ho sabia però era endogàmic. Malgrat això semblava un bon xicot, sempre amb la broma i les rialles. Però ell ben be sabia de la lluita que es lliurava al seu interior. De vegades era tan amable amb tots i de sobte no deixava que ningú li traspasés el mur que poc a poc s'havia construit per allunyar-se de tothom. I un bon dia del més de març, eixa batalla interna que tant havia durat, va finalitzar. I sabeu el millor? Que jo en vaig ser tèstig. Si amics i amigues, un dels dies de la meua curta estança en eixe lloc tan extrany, vaig contemplar un dels moments sonors i visuals més emocionants de la meua vida i la de Rac. El foc i el so junts, ben forts tots dos van traspassar el llindar del seu mur, del seu escut, del seu exoesquelet.

Noelia Gay Tomillo Èxode no podia més, volia sortir de dins de la seua paraula. Al cap i a la fi, no era més que un vocable de cinc lletres, el mateix que el terme drama, últimament ambdós anaven agafats de la mà. No volia ser un trist terme dins del diccionari, ni tampoc pensar en el seu suïcidi per culpa de la fama, era una paraula sovint molt utilitzada a tots els noticiaris de tot el món. Volia fer el seu alçament, però necessitava de

lémpar dáltres veus, va pensar en la paraula sortida, però li recordava el mateix, tenia olor a terra, mar i cel… I volia canviar de registre. Tindria que exorcitzar el seu significat i canviar-ho per el seu pròxim comboi, que ja era un vocable de sis lletres. El seu lloc al glossari el podria atrapar altre mot que començara per E, però quin de tots el seus devots? no eren paraules molt ben avingudes; emigració, peregrinació, fugida, expatriació, trasllat … Si desaparegueren del diccionari, ningú es donaria compte, seria un xicotet motí, com la dáfegir altres termes més políticament correctes. Èxode, que, inconscientment s´havia aturat en el seu desig, reprengué el pas, desfent el camí recorregut. Semblava una paraula més menuda i marcida que abans i una llàgrima li solcava el rostre. Les seues mans llargues encara sostenien la carta que havia escrit la nit anterior. Què en faria? No ho sabia ni li preocupava. Ara només pensava en les propietats biològiques de les endòspores.

Pere Peris Endospores era un gatet siamés d'uns 3 anyets, la meua relació amb ell es es remunta a fa un parell d'anys, després d'una nit llarga d’amistat, vi, converses i records, es va creuar amb mi just quan arribava a casa, ens miràrem i entenguérem que el destí ens estava unint. És així com Endospores arribà a la meua casa. El nom es una mica estrany, és de veres, però es deu a una antiga història relacionada amb un conte que m'encomanaren

escriure. De fet vaig dubtar entre dir-li Endospores o Endosimbiosi, però finalment em va paréixer més original Endospores. A més a més em feia sensació que em feia més cas cridant-li així. Amb l’altre nom, no es sentia identificat. A banda del nom, el meu gatet era especial per la seua capacitat de donar bons consells. Una vesprada que em sentia molt aclaparat per tindre que prendre una decisió que em pareixia tan vital com difícil, vaig optar per consultar-li a Endospores. Inspirant-me a l'estil del cèlebre polp Paul, li posí sota els seus coixins favorits un paperet amb cadascuna de les opcions possibles i segons on es gitava m'indicava l'opció a triar. I he de dir sincerament que totes les vegades que vaig recórrer a aquesta forma de decidir sent que he encertat. I juraria que Endospores esperava al llarg de la setmana notar en mi el resultat de la seua tria, i en notar-me gestos d'alegria anava al coixí que havia triat i em guinyava l'ull. La màgia felina es multiplicà per dos amb l'arribada d'un nou gatet, però eixa és altra història. Només diré que el vaig anomenar Exoplanetes.

Presidència Juan Carlos Royal Jordán Diria que allò que visqué la comissió l’any passat arribà als exoplanetes; durant l’any següent jo seguiré amb la mateixa il·lusió, força i ganes de repetir, per tornar a veure els components de la comissió contents i feliços per pujar al més alt. Va ser per a mi molt emotiu. Ara ens pertoca començar de zero; hem de mantenir els peus a terra sabent que és una tasca difícil, però no impossible; cal tindre intactes la il·lusió, la força, les ganes de tornar a repetirho i, per davant de tot, fruir les falles. Tot és possible gràcies a uns directius que han estat

dia a dia treballant per i per a vosaltres, per tal que gaudiu tot un any i mantenint eixa flama de cadascú viva per l’amor a aquesta comissió. Exòtic serà gaudir en tot moment del meu quadre d’honor d’enguany, magnífica companyia amb Joan Enric, que cada dia em sorprén mes i Ampa com a Fallera Major, descobrint eixe encís de dona, amant de les falles, apassionada per la nostra festa, que no dubtà en ser la nostra màxima representant, una tasca gens fàcil sense conèixer l’essència de la nostra comissió. Gràcies per estar al meu costat, junt al teu marit Javi, que segur gojarà com ningú d’estes falles. No vull deixar a banda la meua gran família: germans, cunyades, cunyats, nebots per estar ahi recolzant-me en tot moment; mon pare per la quantitat de consells que no para de donar-me. I a tu, guiant-me com has fet des que em tingueres i segur continuaràs fent. Finalment, el meus fills Carlos i Sergio, pel vostre ànim, assessorament i consells; heu sigut i sereu un gran suport. I a la meua dona, companya infatigable tots aquests anys, gracies pel teu recolzament insubstituïble. No hi haurà cap virus, endolimax, ni adversitat que puga amb nosaltres.

Continguts infantils

Ejem Vicent Almela CaballĂŠ

A sovint, intentem educar els xiquets, diguent-los el que han de fer. En canvi, si els xiquets es fixaren en els exemples que els majors donen amb els seus actes veurien que són molt diferents al que ells mateixos diuen que han de fer. Moltes vegades els pares mentre renyen els xiquets els neguen totes les coses que ells mai no deixen de fer.

Que per favor no es barallen ni boneguen al germà i ells a sovint per tontades s'envien a fer la mà.

Creuen que només amb ordres als xiquets pots educar i s'obliden de l'exemple que és de veres important.

Li demana a la xiqueta que deixe ja de cridar i els crits amb que li ho demana se senten en el veïnat.

Que deixen el pau el mòbil i no toquen la consola mentre ells no solten la tablet amb el iphone a tothora.

Li diu el pare al xiquet que ha de ser molt ordenat i després ell moltes coses no sap on les ha deixat

Presidència infantil Joan Enric Benito Pomer El meu poble dins València. La meua llar fallera M´agrada molt sempre que vinc al Barri del Carme, i en especial al nostre Casal faller. És curiós, perquè jo estic acostumat a viure en poblacions no massa grans, amb carrers on no passen massa vehicles, on

molts veins ens coneixem o coincidim als mateixos llocs, o pertanyem a les mateixes associacions. Llocs on els xiquets i xiquetes encara tenim a mà prou parcs, places i espais lliures on trobar amics i amigues, xarrar, jugar amb la pilota, fer jocs, etc. I ara, va, i resulta que, en plena ciutat de València, estic descobrint un lloc on puc fer totes aquestes coses que mágraden, i encara moltes més: el Barri del Carme. Amb unes festes com no n´hi ha altres: LES FALLES! I si el Barri es el meu poble dins València, la nostra Falla, els nostres carrers de Ribesán, són la meua “casa” dáquest poble. I tots vosaltres la meua família fallera, que sempre que he vingut, m´ha acollit tan bé, a la llar del nostre Casal. Segur que mácompanyareu al meu descobriment, en aquest any tan bonic i especial per a mi. I, a més, pel camí, segur que ho passarem fenomenal! Amb els millors desitjos de que així siga, una salutació molt càlida, per a tots, del vostre president infantil.

La tortuga xarradora Marc Sánchez Hi havia una vegada un xiquet que es deia Dani. Al seu aniversari, li regalàrem una tortuga. I l'anomenà Turty. El seu amic Pablo tenia enveja, aleshores li va demanar al seu pare, que era científic, un experiment per a què el seu amic deixara d'estimar la tortuga. Una dia quedaren per passar la vesprada en casa de Dani. Quan Dani es va despistar un moment per traure un joguet, Pablo aprofità per llançar-li l'experiment a la tortuga. De repent, la tortuga començà a fer coses extranyes: se li movia el cap, les pates se li pujaven i baixaven... Començà a parlar i digué: "Estic feliç". I Dani s'enterà i digué: "Perquè la meua tortuga està parlant?". I després Pablo digué: "Jo no he sigut". Com la tortuga podia parlar li ho va explicar tot a Dani i Dani es va enfadar i li digué: "Així em fas un exemple d'amic, mentint-me?" Pablo se sentí malament per haver-li fet mal i va aprendre la lliçò. Els amics es perdonaren i la tortuga va viure feliç i va menjar molt de peix. Fi.

La casa del bosc Elia Capella Marga Martínez Carles Capella PAPÀ: Vet ací una vegada una família la qual va decidir deixar la ciutat per anar a viure al camp. EL IA: Els dos fills van anar a pegar un passeig pel bosc i es van perdre. MAMÀ: El xiquet i la xiqueta estaven atemorits. El sol ja estava amagant-se. Els xiquets es van seure al peu d’un gran arbre quan van vore a uns donyets que hi vivien dins. PAPÀ: Els dos germans van preguntar els donyets si podien ajudar-los a trobar el camí de tornada a casa. EL IA: Els donyets els van ajudar i van guiar-los fins sa casa. MAMÀ: Quan hi arribaren, van trobar els seus pares molt preocupats.

PAPÀ: - A on estàveu? Estàvem molt preocupats. Ja s’està fent de nit!!!!. No sabeu que el bosc es molt perillós? EL IA: - Estàvem al bosc replegant bolets i ens hem despistat. MAMÀ: El pare es va enutjar molt i va cridar-los i pegar-los una palmada al cul. També els va castigar i els va enviar a la cadira de pensar. PAPÀ: Els xiquets encara asustats i molt disgustats van començar a plorar i van prometre els pares que no hi tornarien a despistar-se més. MAMÀ: A l’endemà, els xiquets estaven jugant i la xiqueta es va enfadar amb el seu germà xicotet. Ella li va pegar i li va donar una bona espenta. La mare va anar a vore que passava i consolar el xiquet. Va preguntar-los què havia passat: _ Què ha passat fills meus? La xiquetas va dir una mentira: _ El tete s’ha caigut un bac. La mare que s’havia que això no era cert, va explicar a la xiqueta que dir mentires no estava bé. - No s’han de dir mentides carinyet. I va besar-la. - No has de pegar mai, els conflictes s’han de sol·lucionar parlant, hem d’intentar controlar-nos.

A més a més, el pare va donar-li una palmada al cul. EL IA:- Papi, i tú, perquè em pegues? La mare diu que no es pega. PAPÀ: - Tens raó, no tindria que haver-te pegat carinyet meu. No tornaré a fer-ho mai més, perdona´m. MAMÀ: La mare va parlar amb el pare i el va dir que això no ho havia de fer. Li va dir: - Tú eres el seu exemple, el seu model. Si no vols que els nostres fills peguen no pots pegar-los tú. No et dones compte que és una incoherència. - Tot el que tú fas ho faran ells. PAPÀ: Els quatre van donar-se una forta abraçada i van quedar que mai més pegarien a ningú. EL IA: I conte contat conte acabat.

Comissió Fallera Major 2017 Amparo Díaz Tortosa Fallera Major eixent Laura Bautista De Paz President Juan Carlos Royal Jordan Lucia Agüera Rodrigo Amparo Giménez Tomás Mercedes Andrés Martínez Maria Teresa Andrés Picó Inmaculada Bonafont Martí María Soledad Andrés Pico Elvira Ariza Muñoz Mari Carmen Rivera Flores Cristina Blasco García Maruja Blasco Tortajada Remedios Torres Bosch Inmaculada Bonafont Martí

Violeta Trives González Mª Carmen González Valero Ana María Bonafont Martí Mercedes Bonafont Martí Laura Gascó Retamosa Remedios Bosch López Pilar Calap Dobón Marina Lòpez García Chelo Calomarde Alegre Mª Amparo Cano Villanueva Pilar Carmona López Mª Carmen Chuliá Sanchís Luisa Chuliá Sanchís Gloria Cuenca Latorre Marisa Domingo Calap Mariví Dobón Torró Mª Teres (Mayte) Ramirez Bascuñana Alejandra Peiró García Mª Dolores Domingo Tortosa Mª Luisa Domingo Tortosa Eva Escriba Cañizares Soledad Picó Rodrigo Mª Carmen Fernández Sánchez

Mª Elvira Flores Ariza Vanessa Fuentes Alegre Isabel Martinez Diaz Silvia Pujol García Rosa García Ortolano Conchín García Polaino Felicidad García Polaino Teresa Ascensión García Polaino Cristina García Ribes Gemma Garzón Pérez Noelia Gay Tomillo Mª Angeles Hernández Conejero Mª Dolores Guillem Molina Mª Carmen Dobon Rovira Mª Carmen Hernández Conejero Ana María Hernández Lerma Mª Isabel Herrero Gómez Paloma Marqués Bueno María Talavera Blanco Paz Royal Martínez Monchi Llopis Arribas María José Llopis Blasco Finita Llopis Juan Cristina Ortega Muñoz

Mercedes Martínez Algarra Mª Paz Martínez Gamón Margarita Martínez Guaita Manuela De Paz Roca Raquel Torres Bosch Ana Guaita García Julia Navarro Coll Monserrat Novell Duran Mª Nieves Ochoa Peiró Marijus Peiró De Gracia Mayte Pérez Villarrubia Aurora Villargordo Cazalla Mª Mercedes Pomer Ballester Sarah Patricia Ripoll Hernández Francisca Rodrigo Hernández Ana Romero Romero Mª Amparo Rovira Juan Mª Carmen Rovira Juan Asunción Royal Jordan Mª Isabel Ruiz Herrero Mariola Zapater Fajarí Conchín Serrano Barra Mª Teresa Sevilla Blanco Cristina Sevilla Blanco Empar Pardo Andrés Carmen Tomillo Beamud

Cristina Burriel Blasco Berta Peiró García Aroa Calabuig Cuenca Estrella Torres Sánchez Maruja Torró Cuenca Mª Dolores Tortosa Martí Mª Teresa Villarrubia López Marta Wieden Dobón Carla Wieden Dobón Gemma Dobon Rovira Blas Agüera Burguillos Carles Alfonso Antoni José Miguel Fenollosa Lujan Enrique Andrés Hernández Francisco Andrés Moscardó Jorge Llopis Royal Juan Luis Benito Jiménez Antonio Blasco Tortajada Oscar Bodoque Moreno José Javier Pardo Parrizas Oscar Vidal Belda Vicente Llopis Blasco Enrique Bover Pujol Carlos José Capella Bernabeu

Albert Capella Torres Carlos Capella Torres Joaquín Jesús Carrillo Civera Joaquín Barquero Pérez Alberto Gay Tomillo José María Navas Bonafont Manuel Dobón Torro Juan Ramón Domenech Llopis Juan Ramón Domenech Plo Fernando González Moya Luis Ramón Domingo Asensi José Enrique Domingo Asensi José Vicente Miralles Fernández Roberto Domingo Pedrón Alejandro Vilar Hernández Alfonso Royal Cuenca Sergio Blasco García Fernando Galán Muñoz Joaquín García Isidro David Garrido Rodríguez Alberto Gay Pons Sergio Royal Hernández Rubén Sevilla Romero Jorge Genove Portas Oscar Miralles Fernández Alfonso Royal Jordán

Manuel Pérez Gimeno Antonio Ballesteros Pardo Manuel Calap Dobon Alejandro Llopis Royal José Carlos Royal Hernández Andreu Navarro Bover Fernando López Bonafont Miguel López García Mario Alberto Pérez Andrés Fernando López Yeves Vicente Llopis Juan Javier Sánchez Rodríguez-Peral Alejandro Martínez Bonafont Teodoro Martínez Martínez Francisco Naranjo Redondo José María Navas Pérez Agustín Ochoa Carmona José Agustín Ochoa Peiró Manuel Pardo Conejero Jordi Aureli Hernandez Lerma Fernando Pérez Andrés Vicente Ripoll Hernández Francisco Pérez Miralles Fernando Pérez Noverges

Manuel Pérez Villarrubia Pere Germá Peris Llorca Jesús Peris Llorca Armando Poveda Amores Salvador Pujol García Salvador Pujol Muñoz Ángel Ripoll Hernández Luis Miguel Royal Jordan José Antonio Ruiz Herrero José Ramón Ruiz Muñoz Mario Vilar Hernández Ismael Isabal Ejido José Francisco Sendra Chuliá José Sendra Palazón José Sevilla Tébar Luis Tomas Mico Juan José Torres Beleña Ángel José Tortajada Flach Ángel Tortajada García José Wieden Ortiz Alfonso Yubero Carretero

Junta directiva President Juan Carlos Royal Jordan

Delegat de Loteria Enrique Andres Hernandez

Vicepresident 1º Mª Carmen Dobon Rovira

Comptador Luis Domingo Asensi

Vicepresident 2º Javier Sanchez Rodriguez

Delegada Quotes Noelia Gay Tomillo

Vicepresident 3º Luis Miguel Royal Jordan

Bibliotecària Mª Jose Llopis Blasco

Vicepresident 4º Alejandro Martinez Bonafont

Delegada Protocol Marisol Andres Pico

Vicepresident 5º Carlos Capella Bernabeu

Vicedelegada Protocol Mª Asuncion Royal Jordan

Secretària Ana Bonafont Marti

Vicedelegada Protocol Amparo Delegado

Vicesecretària Estrella Torres Sanchez

Relacions Externes Oscar Miralles Fernández

Tresorer Vicente Llopis Juan

Delegada Agrupació Mª Carmen Dobon Rovira

Delegat Agrupació Jesús Peris Lorca

Delegat Agrupació Alejandro Martinez Bonafont

Delegat de Juvenils Jorge Llopis Royal

Delegat Federació Alejandro Martinez Bonafont

Delegat de Cultura Jesús Peris Lorca

Delegado de Teatre Jose Wieden Ortiz

Delegat de Cultura Oscar Vidal

Delegat Infantil Fernando Perez Andres

Vicedelegada de Cultura Noelia Gay Tomillo

Delegada Infantil Aurora Villagordo Cazalla

Delegat de L’estoreta Alberto Gay Tomillo

Delegat Infantil Carlos Capella Torresa

Delegat de L’estoreta Alejandro Martinez Bonafont

Delegada Infantil Mamen Chulia Sanchis

Delegat Pirotècnia Lucia Aguera Rodrigo

Delegat de Festejos Alberto Gay Tomillo

Delegat de Manteniment Casal Carlos Capella Bernabeu

Vicedelegat de Festejos Alfonso Yubero Carretero

Vicedelegat Manteniment Casal Vicente Llopis Blasco

Delegat de Juvenils Alejandro Llopis Royal

Delegat de Noves Tecnologies Sergio Blasco Garcia

Delegat de Juvenils Sergio Royal Hernandez

Delegat de Noves Tecnologies Alberto Gay Tomillo

Recompenses majors Bunyol Coure Laura Bautista De Paz Ismael Isabal Ejido Manuela De Paz Roca Cristina Burriel Blasco Empar Pardo Andrés Berta Peiró García Aroa Calabuig Cuenca Jordi Aureli Hernández Lerma Bunyol Argent Alejandra Peiró García Bunyol D’Or Ana María Hernández Lerma Juan Carlos Royal Jordán

Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer Mª Teresa Andrés Picó Gemma Dobon Rovira Silvia Pujol García Fernando Galán Muñoz Remedios Torres Bosch Carmen Rivera Flores Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants Mercedes Bonafont Martí Teresa Ascensión García Polaino Maribel Ruiz Herrero Alberto Gay Pons José Sendra Palazón

Comissió infantil President Joan Enric Benito Pomer Laia Capella Martínez Alejandra Pujol Guaita Nicolás Sánchez Trives Carmen Bodoque Guillem Emma Ballesteros Ramirez Alexandre Alfonso Flores Clara Gonzalez Martinez Clara Burriel Blasco Alicia Miralles Sevillano Lucia Cano Villanueva Jaime Miralles Gomez Llura Fajarí Gay Alicia Ripoll Marqués Claudia Flores García Blanca Galán Ochoa Thais Suero Calabuig Mario García Ruiz Eva Royal Martínez

Nuria Blasco Villargordo Julia Meié Domingo Navarro Daniela Yubero Dobon Alba María Ripoll Talavera Oriol Yubero Dobon Catalina Requena Mitienko Albert Gay Llopis Diana Ripoll Talavera Maria Ochoa Calomarde Raul Miralles Soriano Michael Kavanagh Bover Gonzalo Moreno Domingo Sofía Ballesteros Pardo Nerea Parra Liern Elia Capella Martínez Martina Doménech Garcia Rosa Peris Garzón Claudia Requena Chuliá Carmen Ruiz Rivera Rubén Soriano Andrés Martí Peris Garzón Lucía García Ruiz Aitana Alfonso Flores

Marc Sánchez Agüera Valeria Tortajada González Rocío Soriano Andrés Emma Blasco Villargordo José Miralles Soriano

Junta directiva infantil President Joan Enric Benito Pomer

Tresorera Clara Burriel Blasco

Vicepresident 1º Mario García Ruiz

Delegada Claudia Flores García

Vicepresident 2º Gonzalo Moreno Domingo

Secretària Paula Gay Llopis

Comptadora Aitana Alfonso Flores

Vicesecretária Carmen Bodoque Guillém

Recompenses infantils Distintiú Coure Alicia Miralles Sevillano Alicia Ripoll Marqués Nicolás Sánchez Trives Jaime Miralles Gómez Daniela Yubero Dobon Catalina Requena Mitienko Nerea Parra Liern

Distintiú Argent Emma Blasco Villargordo Michael Kavanagh Bover Oriol Yubero Dobon Distintiú D’Or Rosa Peris Garzón Rocío Soriano Andrés Joan Enric Benito Pomer

El nostre futur

Alicia Ripoll Marqués

Daniela Yubero Dobón

Tercer Rally de fotografia

Carlos Royal Segon Premi

JesĂşs Peris Llorca Primer Premi

Albert Capella Segon Premi

Carlos Royal TercerPremi Oscar Vidal

Noelia Gay

Lucía Agüera

Tercer Rally de fotografia infantil

Jara Miralles Primer Premi

Paula Gay Segon Premi

Llura Fajarí Segon Premi

Martí Peris Segon Premi Rosa Peris Segon Premi

Raúl Miralles Segon Premi Eva Royal

Marc Sánchez

José Miralles

Anunciants

Logistic Plus M.P. Direccion: C/ Pou de Mocatil nยบ 3 Tel: 96 279 24 47 Fax: 96 278 07 29 46181 Benisanรณ (Valencia) www.logisticplus.es administraciรณn@logisticplus.es

Soluciones Metรกlicas Laser S.L Avda Cid 15 Pol. Ind. Torrubero 46136 Museros (Valencia) Telf. 961443365 infosmlaser@gmail.com

Forn · Pastisseria Forn · Pastisseria @LeylaRuiz

Leyla Ruiz

@LeylaRuiz

Leyla Ruiz

C/Corona, 32-bajo · 46003 · Valencia

620 531 484

@LeylaRuiz

Leyla Ruiz

C/Corona, 32-bajo · 46003 · Valencia

620 531 484

C/Corona, 32-bajo · 46003 · Valencia

620 531 484

Forn · Pastisseria