CAOS Llibret de la Falla Ripalda, Beneficència i Sant Ramon 2018
Caos Llibret de la Falla Ripalda, Beneficència i Sant Ramon 2018. Coordinadors Jesús Peris Llorca i Juan Carlos Royal Disseny i Maquetació Miguel Ángel De Greiff Comité Editorial Javier Sánchez, Ampa Díaz, Carles Capella, José Javier Pardo Parrizas, Óscar Miralles, Noelia Gay i Pere Peris. Col.laboracions gràfiques Giovanni Nardin, Vicent Almela, Ralf Wandschneider, Carles Capella, Marc Sánchez, Rosa Peris i Emma Blasco. Col.laboracions literàries Begonya Pozo, Manel Marí, Josep Micó Conejero, Verónica Pérez Lloret, Abel Dávila Sabina, Alba Fluixà, Amador Lerma Duart, José Martínez Rubio, Carles J. Capella i Bernabeu, Gemma Garzón Pérez, Pilar Domingo Calap, Llura Fajarí, Eva Royal, Mayte Ramírez, Raquel Torres Bosch, David Garrido, Óscar Miralles Fernández, Jesús Peris Llorca i Anna Bonafont Martí. Depòsit Legal V-3711-2012 El llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’us del valencià. El Llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.
Índex
CAOS: EL MONOGRÀFIC 6 – 43
TS U G N I T N CO FANTILS IN 44 – 53
Y N A A L N L A U AF EN L 54 – 77
CAOS: EL MONOGRÀFIC
Imago Typhonis (explicaciรณ de la falla)
Giovanni Nardin
La Gegantomaquia és una confrontació d’escales. La mirada del gegant és una mirada de dalt a baix, de superioritat física, on la seua mola s’imposa sobre tot allò que és més xicotet. La mirada de l’ésser humà quina altura té? Segons ens conta Hesíode en la seua cosmogonia, la guerra còsmica que originà la creació del món no terminà amb la Titanomaquia. El segon gran intent fou la Gegantomaquia, una confrontació d’escales que terminà amb la derrota dels fills de la terra. Un tercer intent hi hagué, el de l’últim gran i terrorífic fill de Gea, la terra, Typhon de terrible força. Es conta que dels seus molts caps de drac perbocava foc, emitia sons i parlava llenguatges fantàstics, els seus ulls eren de foc i dominava els vents impetuosos. Mogué la seua ofensiva en contra d’eixe Olimp que havia establert el nou ordre, on els éssers humans i la natura es regien segons nous principis, més moderns. Degut a la gran fúria de l’atac, els deus Olímpics han sigut derrotats i Zeus apressat, fins que un Hermes l’allibere per a un últim enfrontament on es diu que el monstre serà vençut. Però, ara que els Olímpics han fugit, quant de temps passarà abans que l’últim fill de la terra acabe el seu règim?
Imago Typhonis Confusió. Crec que es podria definir així, encara que no seria del tot correcte. Quan vols fer alguna cosa que se suposa que vols fer i no la fas perquè no pots. Què és? Eixe sentiment, sensació d’impossibilitat de super-esforç per assolir el que vols fer... o el que has de fer. Què és? És de veres impossibilitat? És de veritat un esforç de tan considerable magnitud? Qui t’ho impedeix? Ningú... No. Un mateix. Per què? Llaços i lligams constants, entreteniment constant i abrasiu respecte a la personalitat, desgastament de la voluntat, adormiment i desgana. Caiguda i solsida de tots aquells valors relacionats amb la humanitat.
Esbòs de la falla
Giovanni Nardin
Sis poemes i quatre proses sobre el caos (i un poema més a tall de pròleg)
Jesús Peris Llorca
A la memòria de Manel Marí, poeta savi i sorneguer, amic generós.
Arribarà el caos a la nostra placeta, arribarà el Tifó amb la tempesta perceptiva i serà Giovanni Nardin el seu herald. I arribarà també un caos de paper a cada casa, arribarà un llibret caòtic per desfer l’ordre i la mesura i els confins. Propagarà Manel Marí la resposta del gin tònic, ocells promesos ens anunciarà Abel. Cossos parlen a cossos als versos de Begonya ressonen en els d’Alba com veus que volen viure encarnades i arrelades al present. Com les multituds inestables de Josep, fins els paranys cibernètics de Verònica. Matins de plaers amagats al fons del caos, retalls de memòria i dies feliços, íntim desordre que amaga el profund ordre, caos socials que repliquen la matèria com un autobús llançat cap a l’abisme. Són paraules d’Amador i Jose, de Pilar i Carles, de Gemma. I arribaràn les flames i Tifó esdevindrà el caos de la cendra en la plaça, Romandrà el llibret a casa vostra com un record de que és el caos el que roman, que és l’inici de tot, que és també el mapa de les nostres vides, de les vostres. Que som caòtics i que anem al caos.
Caos
Begonya Pozo
Com cada nit la matèria Assumeix el risc d’un somni Obstinat que s’amaga Segur entre les ruïnes d’aquest Cos estremit, d’aquesta llar de pur amor: Amor en constant devastació, Obscur com la carn que Sense voler, continua somniant dins d’aquest Cos fèrtil: doll de memòria, Anhel de terra, Oli dels dies i Somni felí de nits invictes. Com cada nit hui tot serà llum, Àmbre roent apegat a la pell dels somnis, Onírica i definitiva textura: Solitud al cau d’un cos caòticament despert.
Un elogi del caos
Manel MarĂ
«Seré ara el glossador de la divina Acràcia...» Joan Salvat-Papasseit (Un enemic de poble).
Si et consensuen l’ordre, desconfia: tan sols és la destral que empra el poder per deixar sense espasmes el plaer de viure allò que l’ordre no voldria; audita lleis, costums, morals... i tria entre els seus caos l’exili més proper, una divina acràcia, aquell recer que fa nit a la nit, i nit al dia. Quan el gest homogeni és l’hegemònic, sense aresta o contrastos insurrectes, quan abunda el fangar de l’harmonia, cal sublevar-se amb un darrer gintònic, alliberar l’efecte dels afectes i no deixar-se endur... i anar fent via.
Pastar el temps
Josep Micรณ Conejero
L’atzar no és més que la mesura de la ignorància de l’home. Henri Poincaré
L’udol afamat arrugava el toll de neu i soterrava la indefensió del son, lenta pluja blanca esborronà el tel del bosc, lenta pluja blanca tallà el camí del raig. l’esclafit primer cisellà les rutes i pastà amb el temps l’esquelet dels ens. sempre hi ha, però, una llum revoltada que esdevé estel canviant de drecera, que esdevé estel fent un gir prohibit. talment, en el calendari dels homes, no fenyem sempre amb farina de blat, enfornem una massa de conflictes i la perícia del foc modela la fesomia i el tast del pa tou, la fesomia i el tast del ser lliure. la gentada, com un núvol esmaperdut, és argila que s’afaiçona sobre el torn, i ara és mosaic de sinapsis reversibles. així madurarà un remolí de batecs, que s’emmascara en la col·lisió dels dies, al si encés per la inestabilitat del viure, al si encés pels passadissos del desig.
Error 404 not found
Verónica Pérez Lloret
Error 404 not found No connectat Bateria Baixa. Connecte el cable Servidor no detectat Windows no respon Reparació d’inici Actualització 24/7 No hi ha xarxes disponibles Apareixerà quan estiga connectat No es reconeix el dispositiu Format no llegible Per favor, torne a intentar-ho més tard Connecta el carregador Nivell de càrrega de la batería massa baix Pàgina no disponible Contingut no disponible
Promesa d’ocells
Abel DĂĄvila Sabina
Invocaré l’aigua, invocaré l’animal insomne i invocaré l’ocell fràgil que saben de mi tan com sap la nit.
Miguel Besares
¿com Fer que el temps torne al lloc del temps, i els vidres desfets d’odis s’ajunten com si fóra la vida un tall invisible? -ferotgeels dies ara són un món que troba el càntic en les traïcions inexactes i pures de les ones .
un Caos asfíxia la llum -llums-
que cauen damunt dels nostres somnis. [i malgrat tot hi ha ocells que fan promeses.]
Caos
Alba Fluixà
Barallar les cartes en una dansa festiva, confonent cossos i veus. Mesclar aleatòriament passions i pors, deixant que un capriciós dau en decidisca la justa proporció. Col·leccionar dies confiant en l’eterna llunyania de la darrera entrega. Viure tot esperant haver viscut un poc. Això, és el caos.
Entre l’ordre i el caos
Amador Lerma Duart
El caòtic ORDRE de la meua vida s’intensifica cada matí cinc minuts després d’obrir els ulls. L’ordre regnant de la meua habitació, pulcra i endreçada per l’innegociable seny de la meua dona, esclafeix com un vidre en el mateix moment en què pose el primer peu sobre la sabatilla del meu ordenat peu 42. A partir d’aquest moment, amb el trenc d’alba, l’ordre regnant del món va engolint-se com el mitjó, massa curt, que em vesteix el peu els dies que he de caminar molt. L’espill del lavabo oblida el seu estat de pura transparència i, com una primavera de manual de botànica, floreix en esguits mentre que l’aigua en regalima per la meua barba. Aviat escoltaré uns xiuxiuejos que aniran convertint-se en crits moderats, ordenats i amenaçadors. Mentalment, amb bon ordre, inicie un compte enrere: cinc, quatre, tres, dos, un... I apareix, cada dia parell i cada dia senar del calendari, la traca d’advertiments de la meua dona de com procedir a rentar-se pels matins sense dibuixar una escena abstracta en la gran finestra que ens retorna la imatge. Pausadament i ordenada em menjaré uns quants grups de seixanta dobles apòstrofs per esborrar la primavera d’esquitxos. Aconseguisc la calma de la meua mitja taronja i els volum dels seus xiuxiuejos, transformats en crits, s’apaga. És el moment en què el seu seny és el meu seny, és
l’instant en què l’autoreflexió em permet carregar, fins la meitat, el nivell de la meua bateria ordenada, estic en el punt en què podré desenvolupar-me unes hores abans de caure en el proper caos. La recent recàrrega d’ordre l’aprofite al màxim amb els dos meus hereus: els prepare el desdejuni, els desperte, els tutele mentre es renten, no siga cas que, en l’altre lavabo, la genètica faça florir nous esguits, els vigile en la cuina mentre es nodreixen de cops vinguts d’Amèrica, de llet procedent d’algun lloc de la Unió Europea i del suc de taronges del bancal de mon pare. Quan ja els tinc amb la romana ben feta i les seues motxilles, amb l’entrepà de sobrassada i la tauleta escolar, penjades a les esquenes, apareix radiant i ordenada la mare que, metòdicament, com cada matí a les 8.45, s’empassarà en uns segons el café, ja tebi, que li he preparat i rossegarà una torrada de pa negre. Els besets d’acomiadament són la carcassa d’inici per deixar la caòtica cuina de l’esmorzar amb l’ordre que dirigeix la vida de la meua família: vaixella en el rentaplats, la taula neta de molles i taques, les cadires arrimades sota la taula i el sòl sense obstacles que entorpisquen la tasca del robot aspirador. El rellotge intel·ligent que porte em comunica, igual que ho fa el gran, redó i analògic que tenim penjat a la cuina, que vaig bé de
temps i puc fer-ho, puc trencar uns instants l’ordre, em promet primer a mi mateix que serà l’última vegada que ho faça, em dic a mi mateix, per convéncer-me, que ni els meus fills ni ningú més em poden vore, faig solemne jurament d’imposar-me una penitència en el gimnàs, el somriure de felicitat i presatisfació em donen l’autorització definitiva: agafe el pot groc i, com quan era menut i em quedava sol a casa, em menge una gran cullerada de cola-CAO i plore de felicitat mentre vaig cap a la dutxa.
Caos
José Martínez Rubio
Les últimes tres setmanes se li van esborrar quasi totes les paraules. Tardava en respondre «bé», «sí», «molt», i a continuació el seu cos fatigat la submergia en un sopor que podia durar hores. El cos, immòbil, concentrava totes les seues energies en aqueixa mà que estrenyia amb força a la persona que l’acompanyava, que s’inclinava sobre el llit per a besar-la, per a preguntar-li com es trobava, si li dolien les cames o si la estimava. S’anà encollint amb els anys, els músculs, la pell, els ossos. La feblesa i els dies ens van encollir també a nosaltres, els que l’observàvem pacient, els que estrenyíem aqueixa mà travessada de guies i goters. La seua mirada, en canvi, tenia una fixesa que jo no sabia interpretar. Si era profunditat o confusió. Angoixa o afecte. Inquietud o por. O tristesa. O probablement res. Els ulls blaus havien perdut la seua lluentor, enfonsats en les seues conques, solcats d’arrugues, però es mantenien fixos en mi. Potser em miraven de l’altre costat, on ja no ocorre gens. Potser des d’una certesa inapel·lable que solament s’aconsegueix a la vora de la mort: la vida també és açò, perdre les paraules, tornar-les inútils. Potser els seus ulls blaus m’observaven des de l’únic record que li quedava en la memòria, aquell món antic i pobre, ple de pols i de violència, envoltat de camps i de verí.
Aquell era també un món ple de cançons i de poesies. Allò que havia romàs en ella els últims anys van ser paraules soltes, fragments i tons dispars, versos solts que jo li ajudava a recompondre fins al punt final. Li demanava que em cantara un romanç i li deia la primera frase. Després continuava ella, amb la mirada sostinguda en mi, imaginant que no era un estrany, i amb un fil de veu repetia i repetia les cançons escoltades mil vegades. El drama de l’alferes i la mare que mata al seu fill. Els dos germans que es troben al cap de molts anys en un taller de Barcelona. La jove asturiana que regava les plantes del seu jardí fins que un cavaller li va demanar en va una una flor. La mort de la pobra Adela per mal d’amors. El militar que arriba al seu poble amb un xiquet en braços. Ni tan sols aquelles cançons d’infància aconseguien mitigar la decrepitud. Les escoltava, les tararejava perquè ella completara el vers, i cada vegada em semblaven més atroces, més perverses. M’oferien accés a un món cruel en el qual les mares mataven els seus fills, o les dones morien a mans dels seus amants, o on l’honra i l’honor eren valors per damunt de la vida. L’educació sentimental dels anys quaranta emergia dels seus llavis tot just com un lament. Aqueixes paraules, caòtiques, inconnexes, anacròniques, eren
l’única forma de continuar junts. De tornar a veure-la alegre i bella, com les vesprades en les quals ens esperava a la porta del col·legi i ens portava de la mà, aqueixa mateixa mà, fins a casa, ens asseia a la taula i ens preparava un bol de xocolata. Ens preguntava paraules en anglès i les repetia perquè riguérem. Ens deia endevinalles o expressions, i immediatament afegia: a que açò no ho sabies? Ens omplia de besos, ens cridava amb aqueix deixe manxec que mai va perdre i del què amb prou faenes queda rastre en la família. Ens recitava poesies de dimonis o de rics i pobres. I ens cantava, una vegada i una altra, i les seues cançons van ser la meua infància. Quan va començar a perdre la memòria, fa ja molts anys, em vaig asseure amb ella diverses vegades per a registrar tot el cançoner popular que ens havia alimentat igual que els flams que deixava refredar en plats profunds amb dues o tres galetes per damunt. Vaig aconseguir recompondre el que la seua memòria començava a oblidar. Des de llavors, va anar perdent més versos i més paraules. Repetia algunes tornades perquè en el laberint de la seua memòria no existia una altra eixida que el vers conegut. Va anar perdent els noms, les referències, al mateix temps que aqueix món antic l’envaïa i ens desplaçava. Les últimes tres setmanes se li
van esborrar quasi totes les paraules. En el llit de l’hospital podia passar-se hores agafant amb força la mà de qui l’acompanyava. Els seus ulls blaus m’observaven amb profunditat o amb estranyesa, qui sap, atempta a qualsevol pregunta o a qualsevol vers. M’observava amb aqueixos ulls apagats, potser perquè no entenia ja gens del món que l’envoltava: les figures desconegudes que li preguntaven com es trobava, que es mantenien al seu costat i li ajudaven a menjar, el lloc blanc, asèptic de l’hospital en el qual passaria setmanes, l’any incalculable que gens tenia a veure amb aqueix temps antic de joventut, pobresa i alegria, les infermeres que referien diagnòstics inexplicables… Enfront d’aqueix caos de temps i de memòria, solament algun vers era capaç de connectar-nos. Solament alguna paraula era capaç de reconèixer-nos en una mateixa memòria. Llavors, el miracle succeïa. Però la seua mirada en canvi romania impassible, perduda malgrat el retrobament, anticipant-nos potser la major de les certeses: dins del caos, alguna vegada, potser per casualitat o per insistència, serem feliços, sabrem qui som i per què vivim; la resta del temps ens quedaran la poesia i les cançons. Potser la memòria d’una felicitat plena.
El caos i tu o tu i el caos
Carles J. Capella i Bernabeu
En pensar amb el significat del Caos ens ve al cap (laberint, confusió, bullit, embroll, escàndol, soroll, tumult,…) tot el contrari al que desenvolupen teories Greges i Filosòfiques, plantejant «El Caos és l’estat en què és troba la matèria abans de l’existència del món tal com ho coneixem i del que sorgiran les forces organitzadores de l’Univers, del Cosmos». Si continuem amb la teoria del Caos que diu «El batre de les ales d’una palometa (papallona) pot provocar un huracà en una atra part del món». Hi ha més teories, encara que no cal continuar. El cas és que de forma quotidiana i si veem el Caos com una situació, esta ho determina com un desenllaç ni previst ni favorable, encara que si és favorable a la següent situació. En canvi el Caos com a condició és un conjunt de situacions que confluïxen o caminen irremeiablement fins a este, un nou Caos. Com apreciació, sent esta una visió subjectiva i encara que et veges rodejat pel Caos i de segur formes part d’este i no ho veus per estar massa prop. En canvi si veus el Caos del veí. En el món de la falla el caos com la teoria de principi de tot, desenvolupa la situació que és l’inici de la següent que portarà a una nova i esta a una atra. Es pot dir que la Falla (les Falles) amb el Caos de la
Cremà comença un nou camí cada any complint una successió de Caos fins aplegar a una nova Cremà i així any darrere any. Ja al conjunt de la societat que està envoltada amb el Caos sense interrupció que provocada pels polítics amb les polítiques caòtiques emprades, sense contemplació i per amunt de tot ells vénen a proposar que el Caos que patim és cosa nostra, aplegant inclús a sentir-nos culpables i si parem i utilitzem el lliure pensament trobem que de l’únic que som responsables i culpables, és de VOTAR a esta mena de polítics majoritàriament corruptes i generadors de nous Caos que ells aprofiten sempre preservant els seus interessos i mantenint la poltrona. Per tant i reflexionant,que va ser primer el Caos o l’ésser humà?
Autobús
Gemma Garzón Pérez
«Aquel autobús tenía un sabor especial. Curioso, pero indiscutible. No todos los autobuses saben igual.» Raymond Queneau. Ejercicios de estilo. L’autobús abarrotat, l’olor pujant des de les cames, l’espai minvat per maletes i atifells, grups amuntonats i mirades que no es creuen sinó per assegurar l’eixida, la traçada necessària per eixir. Quaranta-cinc línies travessen la ciutat i N les coneix quasi totes, un mapa de línies perfectes i acompassades, la geografia dels dies senzills i fiables, la seguretat de no ser ell qui ha de dirigir els seus passos, eixa protecció que no sent des de fa temps i que recupera quan seu al costat de la finestra.
Ell és sempre l’espectador del teatre, just comença la funció quan arriba al seient, afortunadament només mira i no el miren, pensa. Li agrada el ritme de les veus, sobre tot si arriba en murmuri, els idiomes que no coneix, fins i tot els plors inconsolables fan la seua funció. Li impressionen els silencis i les músiques. 95-1-5-28-32-71-89-4 Cau la fantasia, no sap on va, l’autobús agafa una velocitat perillosa, és impossible assegurar l’eixida i està suant. Puja molta calor negra de l’asfalt. No arribarà, no pararà, no importa massa, no reconeix els carrers ni la ciutat. Ja sabia que l’espill era el fons del got, s’han trencat els vidres de la finestra.
El caos interior
Pilar Domingo Calap
Hui en dia vivim immersos en una societat que fomenta l’accés a múltiples informacions i a estar connectats a cada instant, la qual cosa afavoreix la indecisió i el caos intern personal. Qui no s’ha vist davant de tantes opcions que finalment és pitjor l’estrés d’haver de decidir que l’elecció en ella mateixa? Tots tenim un caos interior que, d’una manera o altra, fa que les nostres neurones estiguen en acció en tot moment i inclús fins al punt de no poder ni tan sols dormir. Però... Què seriem sense eixe caos? Què passaria si tot fos senzill, sense opcions múltiples, lineal i... avorrit? Sí, eixa seria una de les paraules que definirien eixe escenari, avorrit. I és que cadascun de nosaltres som el que som gràcies a eixa remor contínua en el nostre cervell que ens dóna la capacitat de decisió (i en certa manera de poder) que ens defineix i ens fa sentir-nos vius.
Encara així, eixe caos i eixa suposada desorganització la tenim d’una manera o altra ben ordenadeta al nostre cabet. Perquè al final, i encara que sone estrany, cadascú s’entén en el seu propi caos. Eixe rebombori d’idees el tenim ben localitzat al nostre interior i sabem, sols nosaltres mateixos, com desembolicar-lo. Per exemple, si veniu al meu despatx veureu una taula amb, a priori, un desordre increïble. Muntanyes de papers, articles científics, notes personals... Però, això sí, que ningú em moga res de lloc! Jo al meu cap sé exactament on tinc cada cosa i on buscar en cada moment. I és que així som, muntanyes d’informació acumulada, desastres per natura, però, ai!, que ningú ens toque eixe caos que és únic i intransferible, i que és el que ens defineix com a nosaltres mateixos.
This is KAOS!
Herr Ralf
Imago Typhonis
Giovanni Nardin
42
S T U G N I T N S L I O T C FAN IN
Falla infantil: Cavall de Troi@
44 – 45
Artista: Vicent Almela
És un gran cavall de Troia el de la tecnologia, on abans tot era joia ara és tràfec i follia.
Tenim centenars d’amics i ens agraden moltes coses: mai es diuen en veu alta i la gent se sent a soles.
Els xiquets i les xiquetes jugaven en el carrer, ara es queden tots a soles i es connecten a internet.
Tant d’invent i tanta cosa ens ha de comunicar però sobre tot serveixen per a fer-nos més aïllats
Baixen els megues i els bits a dins de les nostres cases. I va esmorteint i callant el soroll de les rialles.
Tots vivim en un monòleg però ens sentim connectats. Així no farem les xarxes ni construirem llibertats.
Tant els xiquets com els grans ja no es miren a les cares, ja no miren mai al front que miren només pantalles.
Sentim que amb altres parlem i que ens podem expressar però la veu va perdent-se a l’immens ciberespai.
Mira a la pantalla l’home que va passejant el gos mira la pantalla el pare mentre dóna el biberó.
Volem comprar-nos un mòbil que siga el nou smartphone, i hem pagat només dos plaços i ja és tan vell com la tos.
Ja gent queda en les terrasses però no per a parlar, encara que estiguen juntes tot s’ho conten per whatsapp.
Les coses que no tenim són les més guais i modernes i quan les tenim nosaltres ens pareixen subalternes.
Les nines i els ninotets estan cobrint-se de pols, ningú juga ja a pilota perquè tenen videojocs.
És que és un cavall de Troia el de la tecnologia, on abans tot era joia ara és tràfec i follia.
Ningú juga per les places, ningú juga i va corrent, totes eixes experiències es gaudeixen virtualment. Fins i tot tenim amics dins de facebook i instagram que te’ls trobes cara a cara i ni diuen “com estàs?”.
Versets de Jesús de Paterna
NGUTS I T N CO FANTILS IN
Marc Sánchez
NGUTS I T N CO FANTILS IN
46 – 47
Rosa Peris
Llura FajarĂ
Emma Blasco
Natius digitals
Una adolescent parla sobre
Mayte Ramírez
els jocs tradicionals i la
Els xiquets d’avui dia, naixen i creixen envoltats de les noves tecnologies, tant és així que se’ls crida «natius digitals». Als adults ens impressiona la manera que tenen els xiquets d’accedir a elles i ens fa preguntar-nos quins són els límits del seu bon ús. Les noves tecnologies, com tot, tenen els seus avantatges i els seus inconvenients, per a fer un bon ús sense caure en l’abús us oferisc 8 consells per a l’ús responsable de les Noves Tecnologies en els xiquets: 1. Donar bon exemple. 2. Establir un temps límit. 3. Aprendre amb els fills. 4. Explicar els perills. 5. Utilitzar les noves tecnologies per a algo més que per a jugar. 6. Vigilar la navegació però que no se senten vigilats. 7. Crear un clima de diàleg i confiança. 8. Guiar als xiquets en la navegació.
tecnologia Eva Royal La tecnologia per a mi crec que ens ha apartat del món tradicional, dels jocs de taula i jocs de carrer. A mi m’agrada molt jugar amb els jocs de taula perquè et diverteixes molt i et rius més, encara que hi ha vegades que s’enfadem. I... un mal perdre... Quan era un poc més xicoteta m’encantava jugar al sambori, a polis i cacos, amb terra en el carrer, que encara que en la meua generació no és l’habitual, jo he tingut la sort de jugar molt al carrer. Però el que no ens donen els jocs tradicionals ens el dóna la tecnologia. Amb els nous telèfons, tàblets, ordinadors... tenim l’opció de buscar informació i idees molt més ràpid, investigar sobre temes i veure imatges que d’altra manera seria impossible. Amb les xarxes socials i el whatsapp mantens el contacte amb gent que per distància d’on es viu seria molt més difícil. En fí, que m’encanta la tecnologia però també els jocs tradicionals.
UTS G N I NT TILS O C FAN IN
Una cosa no substitueix l’altra... Es complementen.
Tres generacions de jocs Raquel Torres Hi havia una vegada una xiqueta que vivia en la ciutat de València, s’anomenava Lola i li encantava eixir a jugar amb les seues amigues. Malgrat viure en la ciutat, la xiqueta jugava en el carrer, ja que no hi havia molts cotxes i la ciutat era un lloc tranquil. Amb deu anys disfrutava jugant al sambori, les caniques, les xapes, la comba... El seu joc favorit era l’amagatall, li encantava amagar-se pels arbres del parc. Al seu germà xicotet li agradava més jugar al pollet anglés, eixe divertit joc que deia: «un, dos tres, pollet anglés a la paret». La infantesa de Lola fou molt feliç, sense tindre grans luxes, ja que la seua família era humil i nombrosa. Ella aconseguia divertir-se fins i tot amb una pedra... deixant volar la seua imaginació. Passaren els anys i Lola es va fer una dona, començà a treballar, es casà i tingué un fill. Lola sempre intentà que al seu fill no li mancara de res, ja que ella de xicoteta no havia tingut grans luxes, donat que eren sis germans a casa i compartia amb ells fins i tot el llit. El seu fill Jaume també tingué una infantesa feliç i arribà a jugar al carrer, però ja dedicava molt de temps a veure dibuixos animats a la televisió. A més li encantaven els videojocs. Lola no entenia com el seu fill podia preferir jugar a la consola abans que jugar al carrer al «xurro va» o a pillar. Jaume va créixer i es va fer un home. Estudià i visquè amb els seus pares fins que treballà i pogué independitzar-se. No es casà mai, però trobà l’amor i va tindre una filla. La
seua filla Anna, des de ben xicoteta tingué absolutament tots els luxes, muntanyes de joguets pels aniversaris, tants que obria els regals sense mirar. Li costava molt compartir les seues coses malgrat tindre de tot. Ja amb dos anys sabia utilitzar un mòbil, una tablet i fins i tot en agafar un marc de fotos de casa de la iaia Lola relliscava el seu dit índex com si fos un marc digital o una tablet. Anna tingué una infantesa feliç, però no va saber el que era jugar al carrer, no va poder disfrutar d’eixos jocs tradicionals, ja que ara la ciutat era molt estressant, els carrers estaven plens de cotxes, la gent anava corrent per les voreres i no miraven ni tan sols al front en caminar, anaven mirant els mòbils. El carrer estava plé de perills. Per això jugava en casa, amb coses comprades, jocs digitals... Amb vuit anys tenia mòbil (però la seua iaia amb trenta anys encara no tenia telèfon a casa). Amb deu anys tenia compte d’Instagram (son pare, amb quinze anys quedava al bar del cantó a una hora i el que no estava a l’hora es quedava sense anar al cinema; no hi havia mòbils per enviar missatges). Malgrat això, ella amb la seua curta edat tenia tantes coses que s’avorria, li costava imaginar el que era jugar sense joguets... Com un xiquet o una xiqueta podien divertir-se abans sense les xarxes socials? Com era possible que no tinguéren mòbil? Amb catorze anys li preguntà a la seua iaia Lola a què jugava de xicoteta. La seua iaia li explicà que quan era xiqueta, el que necessitava, ho tenia. No tenia molts luxes, no tenia televisió, no tenia un dormitori per a ella a soles... De xiqueta només
necessitava jugar, embrutar-se, tastar el fang. Li contava entre rialles que moltes vegades es pelava els genolls en caure dels arbres... Anna comprengué que la societat havia canviat, que els xiquets i xiquetes de la seua generació no havien jugat a les mateixes coses que la seua iaia. Sentí una gran enveja de veure que la seua iaia amb no res s’havia sentit plena i ella tenint els joguets d’última generació moltes vegades s’havia sentit buida. De tot això, Anna aprengué una lliçó: que anava a quedar més amb les seues amigues al carrer per anar al cine o passejar, i anava a parlar menys pel mòbil amb elles. Seguiria utilitzant les xarxes socials, però també jugaria amb les seues amigues a jocs de taula. Entengué que la vertadera felicitat no resideix en les coses materials sinó en viure experiències amb les persones. I pensà que el dia que fos mare li parlaria als seus fills de la infantesa de la seua iaia i intentaria que, encara que els seus fills tingueren de tot, també aprendrien a divertir-se tant com la seua iaia en el carrer, sense joguets. Eixe dia la seua perspectiva de la vida va canviar.
UTS G N I NT TILS O C FAN IN
52
Y N A A L L N A U AF L EN
Pilar Domingo Calap Fallera Major Estimats fallers, estimades falleres, amics, amigues, familiars... És un honor per a mi poder dedicar estes paraules a tots i totes vosaltres com a Fallera Major de 2018 de la nostra comissió, la «Millor Falla del Món». Sembla ser que la sang que corre per les meues venes m’ha dut fins ací, i que eixe «virus faller» m’ha despertat una il.lusió que no podia ni tan sols imaginar. L’emoció i l’esperit festiu fan que cadascun dels moments viscuts siga inoblidable, i això que encara queden els millors per arribar junt a tots i totes vosaltres. Per sort, tinc el plaer de comptar amb Javi, que sempre està ahí per recolzar-me i ajudar-me. I, com no, amb Marc i Llura, que donen l’alegria i la felicitat a cada moment compartit. Estic segura que enguany anem a fer tot el possible per que totes i tots recordem l’exercici 2017-2018 com un any especial i ple d’emoció, alegria i festa!
També volguera donar les gràcies a totes eixes persones que han fet possible que estiga jo ací escrivint açò, com són la meua familia i el seu recolzament incondicional. Tampoc no puc oblidar eixes companyes de viatge, les meues cireretes, que fan que cada acte siga esperat, disfrutat, i recordat com a únic i inoblidable. Per últim, agrair a tota la comissió, a totes i tots vosaltres, per estar ahí compartint cada moment, a tota la gent que fa fins l’impossible perquè la nostra falla seguisca sent la «Millor del Món», i desitge de tot cor que seguim cumplint molts anys en la nostra falla junts i juntes. Visca Ripalda, Beneficència i Sant Ramon! Visquen les Falles! Visca València! Un bes molt fort.
Y LLA N A FA N U LA EN
Llura Fajarí Gay Fallera Major Infantil Hola a tots els fallers de la meua comissió. Este any és molt important per a mi i per a la meua família. Per fí sóc Fallera Major Infantil. Ho estava esperant tota la meua vida fallera i ja arribà este moment. A cada acte que vaig la meua família i Javi, Marc i Pilar, m’ajuden en tot i Javi és com mon pare, Pilar com ma mare i Marc com el meu germà. Estic molt feliç de passar este any amb ells, amb vosaltres i amb els meus amics i les meues amigues de l’Agrupació. Este any no seria realitat sense vosaltres. Visquen les Falles! Visca València! I visca la falla Ripalda, Beneficència i Sant Ramón! Bones falles!
Y LLA N A FA N U LA EN
Javier Sánchez Rodríguez President Estimats fallers, veïns i amics de Ribesan: Gracies por acostar-vos a aquestes pàgines, que serveixen per mostrar el present d’una gran comissió com la nostra, amb els projectes i activitats que contínuament fomentem, i el que és més important, amb molt de futur per davant, ja que la nostra comissió infantil no para de créixer i participar activament en donar vida al casal. Així es fàcil sentir-se orgullós de representar com a president aquesta falla (tan diversa i diferent, però al mateix temps tan pròxima i familiar), així com d’encapçalar la directiva, que amb les seues ganes i sacrifici fan possible que tanta il·lusió es puga fer realitat. I una de les meues majors satisfaccions té a vore amb tots els joves que han començat enguany el seu camí en la directiva. Desitge que no finalitzen ací i que continuen molts més anys, aportant noves idees i un punt de vista més fresc a la nostra festa. I ja que parlem d’orgull, no trobe cap més especial que formar part d’un quadre d’honor com el que m’acompanya. Pilar, la nostra Fallera Major, té unes arrels falleres com molt poca gent, i que estan fent que tornen a aflorar uns sentiments com ni tan sols ella pensava, després d’un temps allunyada d’aquest món. Com no pot ser d’una altra manera, aquesta experiència l’està vivint amb tot el seu cor, i disfrutant-la com es mereix.
I què puc dir dels representants infantils... Tenim al Presi Infantil, que és realment i abans que res, el meu presi infantil, el meu fill Marc, que ja portava anys desitjant que arribara este moment i que ho viu amb una passió desmesurada. M’encanta poder compartir l’any amb ell, i viure tot això junts. Però és que al costat tenim la Fallera Major Infantil, la meua Llura, que és com si fora la seua bessona, i que no vol ser menys. No exagere molt si dic que els dos encara anaven en bolquers, i ja estaven pensant en aquest moment junts i planificant-lo tot (tal vegada sí exagere un poquet, però m’enteneu, no?). Ara només fa falta esperar molt pocs dies per arribar a la desitjada setmana fallera. Estic segur que aquest any va a ser inoblidable, i que amb l’ajuda de tots vosaltres, tot l’esforç fet durant l’any ho vorem reflectit, i podrem gaudir de més moments que podrem afegir a l’àlbum de records que compartim des de ja fa alguns anys. No m’agradaria deixar passar l’oportunitat de recordar molt afectuosament els fallers i familiars que desgraciadament ens han deixat enguany. Els trobarem molt a faltar, però sempre formaran part de la història de la nostra comissió. Només em resta desitjar-vos unes bones falles a tots i totes. Vos esperem!!
Marc Sánchez Agüera President Infantil Hola fallerets i falleretes, soc Marc Sánchez Agüera, el vostre presi 2017-2018. Aquest any va a ser magnífic, amb Llura, la meua Fallera Major Infantil, Pilar la Fallera Major i Javi, el President Major, el meu pare. Això de ser faller i president ve de la meua família Rodrigo, sobretot de la meua iaia Loli, ja que a ella li encantaven les falles. La meua família és Traca i jo porte la pólvora en les meues venes i per això m’agraden tants els petards. Quan era xicotet, Llura i jo voliem ser Fallera Major Infantil i President Infantil de Ripalda, Beneficencia i San Ramon (Ribesan) i per fi ha arribat el meu moment enguany, després de esperar uns quants anys per poder alçar la mà
i així ser president. Em fa molta il·lusió que el meu pare estiga al meu costat en tot moment. Aquest any els quatre ho passarem genial. Des que m’anomenaren fins ara a sols hi ha un canvi, la meua felicitat ha estat creixent molt. Gràcies a la meua família per recolzar-me en tot i perquè gràcies a ells el meu somni s’ha fet realitat. Gràcies a la meua mare per apuntar-me a aquesta falla, ja que es un orgull pertànyer a ella i representar-la, i gràcies també a la junta directiva i a la comissió per portar-se bé amb mi, fer-me sentir millor i per fer que tot això siga possible. He anat ja a molts actes i he conegut molta gent i tinc ara molts més amics. Espere seguir passant-ho bé i seguint fent amics. I per acomiadar-me desitjar-vos que passem unes bones falles 2017-2018. Visca Ribesan!
Fotografies de Carles Capella
Y LLA N A FA N U LA EN
Fotografies de Carles Capella
Y LLA N A FA N U LA EN
Fotografies de Carles Capella
Y LLA N A FA N U LA EN
Fotografies de Carles Capella
Y LLA N A FA N U LA EN
Fotografies de Carles Capella
Y LLA N A FA N U LA EN
Fotografies de Carles Capella
Y LLA N A FA N U LA EN
Benvingudes, falleres!
Beatriz Domenech
Sofia Capella
Minerva Ortega
Y LLA N A FA N U LA EN
Bonica Vestida de Fallera David Garrido
Se li nota en la veu, per dins és de colors, com una Fallera, vestida de flors. I m’ompli de vida, recordant la seua rialla. Tant de bo me la trobe, ja entre tantes flors, que vestida amb el seu trage taronja, m’agarre la mà i li diga que a soles no comprenc la vida, no. I que li demane, més, més, més, dóna’m més ... I que li demane... És capaç d’alegrar el dia mes fosc, com una bona xocolata un dia plujós. Quan cremen la falla, mai et sentes sola. Tant de bo em desperte, vestida amb mantellina. Tant de bo que començara de zero, i poder-li dir que he passat la vida sense saber que l’espere, no. I sense que em demane, més, més, més, dóna’m més ... Sense que em demane... Un collar, pintes i la teua cara tan bonica... Amb la seua alegria... Un cosset, la banda i eixa falda tan preciosa... I florida... Quan plante paella li posaré el teu nom, i lentament et menjaré gra a gra. Com la bajoqueta, regal de la terra. Caminant lentament en un passacarrer, vas conéixer sencer el Barri del Carme. Aguantant els monyos fins a l’últim dia. Perquè, passa, tan de pressa, em pregunte. Cada dia, si tu vols, tinc el pla. Passejar des de Sant Ramon, fins a Sant Vicent, i al Micalet. I arribar fins el teu cor, tan gran com un sol, ple de llum i color. I passar les hores recordant el teu somriure... Amb la seua alegría... Adornada i vestida d’eixa forma tan bonica ...Quina alegria... Si veus que tarde, i no arribe, és que hi ha hagut un impediment. Em van deixar retingut, per fer una estona de Farru. He robat, he mentit, i he matat també el temps. I he buscat en els amics, per tindre bons aliments. I és que la realitat que necessite, se n’ha anat darrere d’eixos ullets. Que una nit de foc, et trobe per fi, un dia amb una nit fosca. I esperant per veure si il·luminen la Lluna. Deixa’t voler, digues-m’ho una altra vegada, un dia amb una nit fosca. I esperant per veure si isquera la meua Lluna ...Ai Lluna...Ai Ura...Ai Laura… Si te’n vas, em quede en este carrer sense Fallera... Sense Fallera... Que el casal està cansat ja de despedides... De despedides... Queda’t molt prop de mi, i així els dos, dolç despertar. Sent-me i torna a somriure, que si no, jo no comprenc res. Si te’n vas, em quede en este carrer sense Fallera... Quina Fallera... Que el casal està cansat ja de despedides... De despedides... I passar les hores recordant el teu somriure... Amb la teua alegria... Adornada i vestida d’eixa forma tan bonica... De Fallera...
Les segones oportunitats existixen Oscar Miralles Fernรกndez
La vida et dóna de vegades segones oportunitats, encara que desgraciadament te les lleve pronte. Després de perdre el nostre pare, en pocs anys Paco es va unir a les nostres vides. I no era fàcil, després del pes i rellevància que el nostre progenitor havia marcat en nosaltres. Però ho va fer. Ell era com tots li coneixiem. Sense embuts i sense filtres, natural i bondadós, espontani i hedonista. Amb el temps, vam anar coneixent el seu costat més tendre i pròxim, les seues preocupacions i els seus desitjos. Amb els anys, ens va anar captivant i enamorant. I si mire ma mare, poc més cal afegir. Paco li va donar alegria, un aire fresc de noves il·lusions i plans. Després
d’una vida de malaltia i suport constant, arribava el moment de viure i gaudir. Estaven molt units, com tots vam poder veure-ho. Encara ressonen en el meu cap les vesprades de néts en ma casa, on tots ells s’amuntonaven al voltant de Paco fent-li rabiar. Realment ell ha sigut i serà el seu iaio, qui els va cuidar i sempre recordaran. Ja mai més podré cuinar una paella sense recordar-me de tu, ni veure un partit de futbol i ni tan sols festejar i somriure. Perquè com tu, ningú va saber gaudir més de la vida, «Vivi»;, i per això no plorarem, simplement brindarem per tu. Fins sempre, Paquito.
En memòria de Juan Torres Beleña
Carrer Ripalda número 28 (baix), un dia normal d’Ofrena
acuerdo llamo a Alberto y le digo que soy su Fallera Mayor.
Mamà està pentinant de fallera a algunes amigues i a les seues filles i Papà està molt nerviós perquè veu com s’acosta l’hora de l’Ofrena. La casa dels hueveros a vessar de veïnes i amigues de la falla que entren a dir com estem de guapos i guapes i a preguntar si algú sap posar una faixa o una mantellina.
Reme, any 2014: Papá, tengo mucha ilusión de ser Fallera Mayor.
Arriba el moment clau, el que més t’agradava, avançar-te per recollir els rams de la teua dona i les teues filles. «Juan: Nena, me voy a la falla que no llegamos, todos los años igual. Reme: Nene no me pongas más nerviosa que Reme se ha arrancado los moños y Raquel está llorando, dice que le duelen los pies. Juan: Todos los años igual Nena, es el último año que somos falleros...» Però no, any rere any, se repetia este ritual, encara que els iaios no estaven i ens vestíem en la nostra casa. I és que existeixen molts tipus de fallers, però, sense cap dubte, tu eres faller per amor, per amor a la teua dona i a les teues filles. I això que els teus pares, els Hueveros, Juan i Milagros, foren barraquers i la teua germana Mila Fallera Major. Però tu sempre has disfrutat la falla en companyia de la teua dona i les teues filles. Anys més tard… Mamà, any 2001: Nene, quiero ser Reina de Damas. Raquel, any 2011: Papá, si tú estás de
Papá: Vale, pero yo no quiero saber nada, no voy a acompañaros a nada.» Però no, no et perderes un acte. Ploraves d’amagat veient a la teua dona i les teues filles disfrutar... Igual que demostraves una vegada més la teua tendresa en les bodes de les teues filles duent-les a l’altar. Aquells que tinguèrem la sort de coneixer-te bé, sabem que darrere d’un rostre seriós i una personalitat aparentment tímida s’amagava una persona dolça que es desvivia per la seua família. I això per no parlar de les teues frases cèlebres, que feien riure a tot el món. Eixa mirada dolça et delatava, et desfeies mirant a la teua dona i t’omplies d’orgull mirant a les teues filles. I és que tu has triomfat en la vida. El més important en la vida per a tu era la teua família i aconseguires formar una família unida, que es vol amb bogeria. I això és gràcies a tu i a Mamà. Sense cap dubte les Ofrenes no seran iguals mai més. Ara ens faltes tu. Des que hem sigut majors hem desfilat els sis en la mateixa fila. Anaves orgullós del braç de Mamà i feliç de portar a les teues filles i gendres al teu costat. Ara les Ofrenes seran tan diferents sense tu... Ens vas a acompanyar sempre, en cada pas faller que donem i en les nostres vides. Te n’has anat sense patir. Feliç perquè vas poder veure la cara del teu nét en una ecografia i plé d’amor per
part de la teua dona, les teues filles, els teus gendres, germans, nebots, amics... Deixes un buit tan gran, Papà, impossible d’omplir. Però tu ens has ensenyat l’important que és estar units. L’important que és tindre una família i cuidar-la i així seguirem el camí sense tu. Lluitant, unides i amb eixa força que la vida ens ha obligat a traure per poder aprendre a viure sense tu, i és que mai saps com ets de fort fins que ser fort és l´única opció. Sabem que en un futur tornarem a veure’ns, però per a això falta molt i per això, en esta vida, per tu, tornarem a somriure, perquè el millor llegat que ens has pogut deixar és el teu amor per la teua família. El teu amor per nosaltres. Fins sempre, Nene, fins sempre Papà, fins sempre Juan. T’estimem. La teua dona, les teues filles i els teus gendres.
Junta directiva 2018
Delegat Festejos–Alejandro Martínez Bonafont
Porta Estendard Honoríc Perpetu– Joaquín García Isidro
Vicepresident 1º–Juan Carlos Royal Jordán
Delegació Festejos–Jorge Llopis Royal, Raquel Torres Bosch, Remedios Torres Bosch, Joaquín Jesús Carrillo Civera, Fernando González Moya, Alejandro Llopis Royal, Mariola Zapater Fajarí, Marina López García, David Garrido Rodríguez, Mario Alberto Pérez Andrés
Vicepresidenta 2ª –Mª Carmen Dobón Rovira
Delegat Federació–Alejandro Martínez Bonafont
Vicepresident 3º –Luis Miguel Royal Jordán
Delegat Agrupació–Jesús Peris Llorca
Degà–Enrique Andrés Hernández President –Javier Sánchez Rodríguez
Vicepresident 4º–Pere Germà Peris Llorca Secretària–Ana Bonafont Martí Vicesecretària–Estrella Torres Sánchez Tresorer–Vicente Llopis Juan Delegat Loteria–José Agustín Ochoa Peiró Vicedelegada Loteria–Amparo Díaz Tortosa Bibliotecària Artxivera–Aurora Villargordo Cazalla Comptador–Luis Ramón Domingo Asensi Vicecomptadora–Pilar Calap Dobón Delegada cuotes–Mª Nieves Ochoa Peiró Delegat Relacions Externes–Óscar Miralles Fernández Delegat Cultura–Jesús Peris Llorca Delegació Cultura–José Javier Pardo Parrizas, Sergio Royal Hernández, Noelia Gay Tomillo, José Carlos Royal Hernández, Marijús Peiró De Gracia Delegació Pàgina web–Sergio Blasco García
Delegat Agrupació–Alejandro Martínez Bonafont Delegat Estoreta–Alberto Gay Tomillo Delegat Teatre–José Wieden Ortíz Delegada Protocol–Marisol Andres Picó Delegació Protocol–Mª Asunción Royal Jordan, Mª José Llopis Blasco, Mª Teresa Andrés Picó Delegat Infantil–Fernando Pérez Andrés Delegació Infantil–Aurora Villargordo Cazalla, Mª Carmen Chuliá Sanchis, Cristina Sevilla Blanco, Mª Paz Martínez Gamón, Lucía Agüera Rodrigo Suport Infantil–Martí Peris Garzón Delegada Monument–Noelia Gay Tomillo Delegada Pirotècnia–Lucía Agüera Rodrigo Mantenimient Casal–Alberto Gay Tomillo, Manuel Pardo Conejero, Mª José Llopis Blasco
Junta directiva infantil 2018 President–Marc Sánchez Agüera Vicepresident 1º–Mario García Ruiz Vicepresident 2º–Gonzalo Moreno Domingo Comptadora–Claudia Flores García Tresorera–Clara Burriel Blasco Delegada–Paula Gay Llopis Secretària–Aitana Alfonso Flores Vicesecretari–Joan Enric Benito Pomer
Comissió 2018 Fallera Major–Pilar Domingo Calap Fallera Major eixent–Amparo Díaz Tortosa President–Javier Sánchez Rodríguez [A]–Blas Agüera Burguillos, Lucia Agüera Rodrigo, Carles Alfonso Antoni, Enrique Andrés Hernández, Francisco Andrés Moscardó, María Soledad Andrés Pico, María Teresa Andrés Pico, Mercedes Andrés Martínez, Elvira Ariza Muñoz [B]–Antonio Ballesteros Pardo, Joaquín Barquero Pérez, Laura Bautista De Paz, Juan Luis Benito Jiménez, Antonio Blasco Tortajada, Cristina Blasco García, Maruja Blasco Tortajada, Sergio Blasco García, Oscar Bodoque Moreno, Ana María Bonafont Martí, Inmaculada Bonafont Martí, Mercedes Bonafont Martí, Remedios Bosch López, Enrique Bover Pujol, Cristina Burriel Blasco [C]–Elena Caballero Castellote, Aroa Calabuig Cuenca, Pilar Calap Dobón, Chelo Calomarde Alegre, Mª Amparo
Cano Villanueva, María Ángeles Cano Molina, Albert Capella Torres, Carlos Capella Torres, Carlos José Capella Bernabeu, Pilar Carmona López, Silvia Carreras Poveda, Joaquín Jesús Carrillo Civera, M. Carmen Chulià Sanchis, Luisa Chuliá Sanchís, Mª Carmen Chuliá Sanchís, Gloria Cuenca Latorre [D]–Manuela De Paz Roca, Gemma Dobón Rovira, Mª Carmen Dobón Rovira, Manuel Dobón Torro, Mariví Dobón Torró, Juan Ramón Doménech Llopis, Juan Ramón Doménech Plo, José Enrique Domingo Asensi, Luis Ramón Domingo Asensi, Mª Dolores Domingo Tortosa, Mª Luisa Domingo Tortosa, Marisa Domingo Calap, Roberto Domingo Pedrón, Luis Domingo Calap [F]–José Miguel Fenollosa Lujan, Mª Carmen Fernández Sánchez, Mª Elvira Flores Ariza, Vanessa Fuentes Alegre [G]–Fernando Galán Muñoz, Conchín García Polaino, Cristina García Ribes, Felicidad García Polaino, Joaquín García Isidro, Mª Luisa García Segura, Rosa García Ortolano, Teresa Ascensión García Polaino, David Garrido Rodríguez, Gemma Garzón Pérez, Laura Gascó Retamosa[✝], Alberto Gay Pons, Alberto Gay Tomillo, Noelia Gay Tomillo, Jorge Genove Portas, Fernando González Moya, Mª Carmen González Valero, Ana Guaita García, Mª Dolores Guillem Molina, Trinidad Monserrat Guillem Molina [H]–Jordi Aureli Hernández Lerma, Ana María Hernández Lerma, Mª Angeles Hernández Conejero, Mª Carmen Hernández Conejero [I]–Ismael Isabal Ejido [L]–Alejandro Llopis Royal, Finita Llopis Juan, Jorge Llopis Royal, María José Llopis Blasco, Monchi Llopis
Arribas, Vicente Llopis Blasco, Vicente Llopis Juan, Fernando López Bonafont, Fernando López Yeves, Miguel López García, Marina López García [M]– Paloma Marqués Bueno, Alejandro Martínez Bonafont, Carolina Martínez Campo, Mª Paz Martínez Gamón, Margarita Martínez Guaita, Mercedes Martínez Algarra, Teodoro Martínez Martínez, José Vicente Miralles Fernández, Oscar Miralles Fernández, Anna Mitienko [N]–Francisco Naranjo Redondo[✝], Andreu Navarro Bover, Julia Navarro Coll, José María Navas Bonafont, José María Navas Pérez, Monserrat Novell Duran [O]–Agustín Ochoa Carmona, José Agustín Ochoa Peiró, Mª Nieves Ochoa Peiró, Cristina Ortega Muñoz [P]–Empar Pardo Andrés, José Javier Pardo Parrizas, Manuel Pardo Conejero, Berta Peiró García, Marijus Peiró De Gracia, Fernando Pérez Andrés, Fernando Pérez Noverges, Francisco Pérez Miralles, Manuel Pérez Gimeno, Manuel Pérez Villarrubia, Mario Alberto Pérez Andrés, Mayte Pérez Villarrubia, Jesús Peris Llorca, Pere Germà Peris Llorca, Soledad Picó Rodrigo, Mª Mercedes Pomer Ballester, Armando Poveda Amores, Salvador Pujol García, Salvador Pujol Muñoz, Silvia Pujol García [R]–Mª Teresa (Mayte) Ramirez Bascuñana, Ángel Ripoll Hernández, Sarah Patricia Ripoll Hernández, Vicente Ripoll Hernández, Mari Carmen Rivera Flores, Mª Desamparados Ródenas Cuquerella, Francisca Rodrigo Hernández, Ana Romero Romero, Mª Amparo Rovira Juan, Mª Carmen Rovira Juan, Alfonso
Royal Cuenca, Alfonso Royal Jordán, Asunción Royal Jordan, José Carlos Royal Hernández, Luis Miguel Royal Jordan, Juan Carlos Royal Jordan, Sergio Royal Hernández, José Antonio Ruiz Herrero, Mª Isabel Ruiz Herrero [S]–José Sendra Palazón, José Francisco Sendra Chuliá, Conchín Serrano Barra, Concepción Sevilla Gil, Cristina Sevilla Blanco, José Sevilla Tébar, Mª Teresa Sevilla Blanco, Rubén Sevilla Romero [T]–María Talavera Blanco, Luis Tomas Micó, Carmen Tomillo Beamud, Estrella Torres Sánchez, Juan José Torres Beleña[✝], Raquel Torres Bosch, Remedios Torres Bosch, Maruja Torró Cuenca, Ángel Tortajada García, Ángel José Tortajada Flach, Mª Dolores Tortosa Martí, Violeta Trives González [V]–Oscar Vidal Belda, Alejandro Vilar Hernández, Mario Vilar Hernández, Aurora Villargordo Cazalla, Mª Teresa Villarrubia López [W]–Carla Wieden Dobón, José Wieden Ortiz, Marta Wieden Dobón [Y]–Alfonso Yubero Carretero [Z]–Mariola Zapater Fajarí
Comissió infantil 2018 Fallera Major Infantil 2018– Llura Fajarí Gay President– Marc Sánchez Agüera [A]–Aitana Alfonso Flores, Alexandre Alfonso Flores [B]–Emma Ballesteros Ramírez, Sofía Ballesteros Ramírez, Joan Enric Benito Pomer, Emma Blasco Villargordo, Nuria Blasco Villargordo, Carmen Bodoque Guillem, Clara Burriel Blasco
[C]–Lucia Cano Villanueva, Elia Capella Martínez, Laia Capella Martínez, Sofía Capella Martínez [D]–Martina Doménech Garcia, Beatriz Doménech García, Julia Meié Domingo Navarro [F]–Claudia Flores García [G]–Blanca Galán Ochoa, Lucía García Ruiz, Mario García Ruiz, Albert Gay Llopis, Paula Gay Llopis [K]–Michael Kavanagh Bover [M]–Alicia Miralles Sevillano, Jaime Miralles Gomez, José Miralles Soriano, Raul Miralles Soriano, Jara Miralles Soriano, Gonzalo Moreno Domingo [O]–Maria Ochoa Calomarde, Minerva Ortega Muñoz [P]–Nerea Parra Liern, Rosa Peris Garzón, Alejandra Pujol Guaita [R]–Catalina Requena Mitienko, Claudia Requena Chuliá, Alicia Ripoll Marqués, Alba María Ripoll Talavera, Diana Ripoll Talavera, Eva Royal Martínez, Carmen Ruiz Rivera [S]–Nicolás Sánchez Trives, Rocío Soriano Andrés, Rubén Soriano Andrés, Thais Suero Calabuig [T]–Valeria Tortajada González [Y]–Daniela Yubero Dobón , Oriol Yubero DobónW
Recompenses Majors
Recompenses Infantils
Bunyol de Coure– Rubén Sevilla Romero, Alejandro Vilar Hernández, Mª Carmen González Valero, Violeta Sánchez Trives
Distintiu de Coure– Minerva Ortega Muñoz, Beatriz Doménech García, Sofía Capella Martínez
Bunyol d’Argent–Fernando González Moya, Marina López García, María Talavera Blanco, Aurora Villargordo Cazalla, Pilar Domingo Calap Bunyol d’Or– Vicente Ripoll Hernández, Fernando Pérez Andrés, Luis Domingo Calap Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer– Juan Luis Benito Jiménez, Juan Ramón Doménech Llopis, Roberto Domingo Pedrón, Pere Germà Peris Llorca, Cristina Sevilla Blanco, Ángel Ripoll Hernández, Cristina Ortega Muñoz, Francisco Naranjo Redondo, Javier Sánchez Rodríguez Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants–Ángel Tortajada Flach, Cristina Blasco García
Distintiu d’Argent– Emma Ballesteros Ramírez, Nuria Blasco Villargordo, Elia Capella Martínez, Martina Doménech García, Carmen Ruíz Rivera, Albert Gay Llopis Distintiu d’Or– Lucía Cano Villanueva, Llura Fajarí Gay, Marc Sánchez Agüera
Memòria 2017– 2018 o caos faller? Com és tradicional, una vegada finalitzat l’exercici faller, vos escric esta memòria que preten resumir aquells esdeveniments més destacats d’un exercici faller que enguany ha vingut marcat, en major o menor mesura, per la necessitat d’adaptació fiscal i per la proclamaciò de les Falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Començant amb la informació a destacar per a nostra comissió, i fent balanç, la part negativa d’aquest exercici fou la reprovació a la directiva de Junta Central Fallera per part de l’Assemblea de presidents, per la vestimenta de les falleres, fet que ha servit per plantejar-hi reflexions. Entre les novetats introduides enguany per Junta Central Fallera per a facilitar la gestió de documentació de les comissions, es destaca el nou programa de censos, dirigit a directius. Es començà l’exercici amb cursos informatius per a presidents i secretaris. També es consensuaren amb la majoria d’agents de la festa un nou model d’ajudes, noves formes de subvenció, com és el «Programa Germanor». Buscant col.laborar amb les comissions en matèria econòmica, també s’arribà a un acord amb la SGAE, sent Junta Central Fallera qui assumeix el deute reclamat per esta societat a les falles. La Ciutat de les Arts i les Ciències i el Museu Príncep Felip es consoliden com a emplaçament per a l’Exposició del Ninot, que ha superat en 3000 visites el rècord de l’exercici anterior. En l’exercici 2016-2017 s’ha creat
la Delegació de Falla i les àrees de participació i solidaritat. Per a facilitar l’accés de públic dels sectors, s’han unificat els actes de lliurament del Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants i l’intercanvi de fotografies i s’ha incorporat una passarel.la en el recorregut de l’ofrena per a no entorpir el pas de les comissions Les actes de cel.lebració per part de Junta Central Fallera del nomenament de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat resumeixen les Falles 2017. Emoció i molt de sentiment de Joan Enric Benito Pomer i la comissió infantil en celebrar la cremà de la seua falla infantil. Si la cremà és un dels actes més emotius, quan parlem de la falla infantil les emocions es multipliquen per deu. La nit del 19 de març de 2017 serà sempre recordada per Joan Enric Benito com una de les més especials. El President Infantil 2017 guardarà amb especial il.lusió el ninot de l’exposició, que elegí per salvar-se de les flames. Amparo Diaz, Fallera Major 2017, també va viure emocionada aquest acte dels xiquets, així com el President 2017, Juan Carlos Royal, va voler estar present al costat del màxim representant infantil de les Falles 2017. També vull tindre un record especial per a Ampa, per haver-nos representat en tants actes, mostrant la teua experiència en el món de les Falles. Sempre seràs la Fallera Major 2017 de la nostra comissió. Fins sempre. Actes com els nomenaments i presentació del President Infantil i la Fallera Major han sigut un èxit gràcies al treball de la Delegació de Protocol, Festejos i Infantils. Secretaria ha continuat amb un treball menys visible, però també constant.
L’Associació de Disenyadors de la Comunitat Valenciana celebrà els Premis ADCV. El Teatre Rialto acollí el dimarts 13 de juny de 2017 un total de 20 premis Or i 12 Premis Argent per al millor disseny de la Comunitat Valenciana, entre les categories de disseny de producte, disseny d’espais, nous medis i disseny gràfic. Encara que no va poder ser, el nostre llibret va ser elegit per optar a uns d’eixos premis. Continuant amb el balanç d’estes Falles, foren unes falles estupendes, sense incidents a destacar. Enhorabona a les persones implicades en la Junta Directiva. Juan Carlos Royal Jordán finalitzà la seua presidència, reconeguent la feina feta pels vicepresidents i vicepresidenta que li han acompanyat. Es presentà i fou elegit com a nou president de la comsisió Javier Sánchez Rodríguez. En la junta general celebrada el 7 d’abril es nomenà la nova junta directiva, composta per: Vicepresident 1º: Juan Carlos Royal Jordán (àrea de Cultura), Vicepresidenta 2ª: Mª Carmen Dobón Rovira (àrea económica), Vicepresident 3º: Luis Miguel Royal Jordán (área de gestió i manteniment del casal), Vicepresidente 4º: Pere Germà Peris Llorca (área infantils), Secretària: Ana Bonafont Martí La nova directiva es posà a treballar ràpidament amb les corresponents Delegacions. El divendres 5 de maig de 2017 en junta general tinguérem la ocasió d’agrair a Joan Enric el seu bon fer i estar, com a President Infantil. Tingué paraules de gratitud amb tots aquells que han fet possible eixe somni. El comiat als màxims representats de 2017 donà pas a rebre a les que
ocuparan el lloc de Falleres Majors i President Infantil. En el transcurs de la Junta General, celebrada la nit del divendres 28 d’abril la comissió nomenava en Junta General al President Infantil del present exercici faller. Marc Sánchez Agüera és el màxim representant de la comissió infantil que ostentarà el càrrec de President Infantil. La nit del divendres 5 de Maig de 2017 es procedí al nomenament de les màximes representants per al present exercici faller. Han sigut escollides com a Falleres Majors de la Comissió Ripalda, Beneficència i Sant Ramon, encapçalada pel nostre President Javier Sánchez, per a l’exercici 2017-18, a Pilar Domingo Calap com a Fallera Major i a la xiqueta Llura Fajarí Gay com a Fallera Major Infantil per al proper any. Les acompanyarà en esta aventura Marc Sánchez Agüera com a President Infantil, el qual ha volgut gaudir de la festa, sent el màxim representant de la seua comissió. Ambdues manifestaren estar molt contentes per l’elecció i orgulloses de poder representar Ripalda, Beneficència i Sant Ramon. Ambdúes reberen la notícia amb nervis, davant de la responsabilitat a la qual s’enfronten, e il.lusió, en veure acomplits un dels seus somnis. Acompanyarà al President de la comissió Javier Sánchez la senyoreta Pilar Domingo Calap, qui amb un gran somriure al seu rostre no s’acabava de creure que amb el seu nomenament es donava començament a un any d’ensomni. Vos desitgem un feliç any i enhorabona a les vostres famílies de part de tota la Comissió. Les recent escollides falleres no pogueren ocultar la seua il.lusió i alegria en ser nomenades per part del president de la comissió, Javier Sánchez.
Els membres presents de la comissió els oferiren un aplaudiment unànim, en una nova gran nit per a la falla Ripalda, Beneficència i Sant Ramon. El president felicità públicament a les recent elegides, brindant amb la resta dels fallers per un any que, estem segurs, no van a oblidar. Les protagonistes digueren unes paraules a tot el món. Des d’ací i en nom de la gran família de Ribesam felicitem els nostres màxims representants de 2018, desitjant-los un any de gran felicitat i extraordinàries vivències. «Imago Typhonis!» serà el lema de la falla gran, obra de Giovanni Nardin, mentre que la falla infantil es crearà sota el de «El cavall de Troia» i serà obra de Vicent Almela. Presentàrem els esbossos de les que seran els nostres momuments en les falles de 2018. Dit acte estigué presidit per les Falleres Majors del present exercici, la senyoreta Pilar Domingo i la xiqueta Llura Fajarí, el president Javier Sánchez i el president infantil Marc Sánchez. Hi acudiren els artistes fallers en els quals hem depositat la confiança per a l’elaboració d’un dels pilars fonamentals de les festes, els monuments fallers. És el primer any de la comissió com a component de la Federació de Falles I+E. També concursarem enguany amb les dues falles en xx Concurs de Falles Experimentals, convocat per l’Ajuntament de València. Destacar també que en aquest exercici, l’Agrupació de Falles del Barri del Carme va prendre la decisió d’eixir de la Interagrupació, federació a la que ja no pertanyem. En l’Assemblea de Presidents del 27 de juliol de 2017 es presenta la proposta de classificació de falles del 2018. Està permés que les comissions
trien les seccions. També proposen que disminuisca el número de falles de cada categoria i que les seccions augmenten. Recull l’ampliació dels premis i la reducció dels membres del jurat de 5 a 3 persones. La proposta és aprovada amb 167 vots a favor, 31 vots en contra i 24 abstencions. Es proposa que el periode de presentació dels projectes i els pressupostos de les falles del 2018 s’avance al mes de juliol, proposta que s’aprovà en la mateixa assemblea. L’activitat al si de la Junta Directiva ha continuat amb la normalitat habitual, destacant la feina desinteressada de tots els seus membres per dur endavant totes les activitats lúdiques, culturals i administratives que es desenvolupen al llarg de l’exercici faller, i molt especialment durant els dies de falles. Al llarg d’aquest exercici hem hagut de lamentar la pèrdua de tres dels nostres fallers. És el cas de la fallera Laura Gascó Retamosa, nóvia del faller David Garrido Rodríguez, de Francisco Naranjo Redondo, parella de la també fallera Mari Carmen Fernández Sánchez, i de Juan Torres Beleña, marit de Remedios Bosch i pare de Raquel i de Reme Torres Bosch. També en aquest exercici ens han deixat dos antics fallers de la comissió: Ana María Martí Mansergas i Francisco Bonafont Garcia, pares i iaios de la família Bonafont. Guardem d’ells el record i el respecte per pertànyer a la nostra comissió. El treball dels membres de la Junta Directiva al llarg de tot l’exercici culminarà en unes Falles 2018 de les que esperem sentir-nos orgullosos. Ara toca treballar, sense apenes pausa, per unes noves festes i un nou exercici. Les Falles 2018 ja estan ací. 365 dies han passat, les falles comencen ja. Però esta festa no és flor d’un dia. Un any faller l’envolta. La nostra
comissió es forma i treballa tot un any per fer realitat un somni. Eleccions de monuments, representants, plans de treball. Es junten la passió i el treball que llueix sobre tot del 15 al 19 de març. Però un any de treball i activitats omplin l’agenda fallera, la falla és una llar, una manera de vida, al voltant de la falla es reuneixen famílies i amics. Se celebra i es plora. Un monument, una il.lusió, marquen la pauta. Després de la Crida, es desata el frenesí. Els nostres monuments dels artistes Vicent Almela i Giovanni Nardin, engalanen la nostra plaça i ens avisa que les falles 2018 ja estan ací. Llura Fajarí Gay, Marc Sánchez Agüera i Pilar Domingo Calap completen el quadre d’honor junt al President Javier Sánchez. Ana Bonafont Martí Secretària
Agraïments
Av. San José de la Montaña,24 València, València 963 821 623
C/ Hospital, 7 bajo Mislata, València
Av. del Cid, 19 Pol. Ind. Torrubero. Museros, València Teléfono
Carretera de Ademuz (Salida 12) San Antonio de Bejajéber, València 961 350 454
961 443 365
C/ Corona, 32 bajo Forn · Pastisseria València, València 620 531 484
@LeylaRuiz
Leyla Ruiz
C/Corona, 32-bajo · 46003 · Valencia
620 531 484
C/ 1, 9 Nave 23 Pol. Ind. Picassent Picassent, València 961 221 166
C/ Cid, 13 Bunyol, València 962 502 777
C/ Valencia, 40 Burjassot, València 963 638 262
C/ Andalucía, 30 Alaquàs, València 961 501 751
Av. Peris i Valero, 130 València, València 963 333 275
C/ Ingeniero José Sirera, 18 València, València 963 573 073
C/ Beneficència, 1 pta. 5 Gandia, València 960 919 663
Plaça Ajuntament, 23 València, València 963 510 641
Falla Ripalda, Beneficència i Sant Ramon