Núvols. Llibret de la Falla Ripalda, Beneficència i Sant Ramon 2019 by Jesús Peris Llorca

NĂşvols

Ribesan

2019

Núvols Llibret de la Falla Ripalda, Beneficència i Sant Ramon 2019 Coordinadors: Jesús Peris Llorca i Juan Carlos Royal Disseny i Maquetació: Miguel Ángel De Greiff Comité Editorial: Ampa Díaz, Carles Capella, Óscar Miralles, Verònica Pérez Lloret, José Miralles, Aurora Villargordo. Col·laboracions gràfiques: Giovanni Nardin, Fet d’Encàrrec, Juan Carlos Royal i Carles Capella Bernabeu. Col·laboracions literàries: Alba Fluixà Pelufo, Abel Dávila Sabina, Josep Micó Conejero, Verónica Pérez Lloret, María González, Pau Sif, Àngels Gregori, Jesús Peris Llorca, Eduard Ramírez, Salvador Bolufer, Jovi Esteve, Luis Fernández, Gil-Manuel Hernàndez i Martí, Mayte Ramírez, Carlos Royal Jordán, Gemma Garzón Pérez, Giovanni Nardin, Teresa Broseta, Enric Lluch, Josep Antoni Fluixà, Paula Gay Llopis, Marc Sánchez Agüera, Alba Maria Ripoll Talavera, Llura Fajarí Gay, Emma Blasco Villargordo, Rosa Peris Garzón, Jesús de Paterna i Ana Bonafont Martí Depòsit Legal: V-229-2019 El Llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres. Esta comissió ha rebut subvencions de la Regidoria de Cultura Festiva per a les activitats de les Falles del 2019

Núvols Pàg. 8 — 47

Conte a conte Pàg. 48 — 63

Un any en la falla Pàg. 64 — 92

UNA FALLA DE NÚVOLS (Pròleg) Enguany el nostre llibret té dos monogràfics diferenciats al voltant dels temes dels nostres monuments: Núvols i Conte a conte. Al primer, a partir del projecte de Giovanni Nardin, es confirma el que tots i totes sospitàvem, que tant nosaltres com els nostres col·laboradors estem als núvols. Però en núvols molt diversos, això sí. Tornem a apostar per la poesia: enguany fins a deu poetes ens porten pels seus núvols particulars. A més, trobareu sis textos en prosa que també recorren els cels ja siga de manera literal o figurada; de manera contemplativa o científica. Al segon, de conte en conte somniem la falla, com ens proposen Marisa Falcó i Paco Pellicer, és a dir, Fet d’Encàrrec. Els contes escrits pels xiquets i les xiquetes de la nostra comissió dialoguen amb els proposats per Teresa Broseta, Enric Lluch i Josep Antoni Fluixà i tots plegats ens conten coses de la vida en la falla o de com d’important és la falla per a les nostres vides. I així, de conte en conte, arribem als núvols. I esdevenim per un moment, com diu el conte escrit per una de les nostres falleretes, una falla de núvols. I aleshores ix el sol. — Jesús Peris Llorca

NÚVOLS

(DONA) NÚVOL

La crida del blanc m’ha tornat volàtil i sols puc pensar aire. El cap se m’evapora i les paraules em fan la resistència amagades entre la boira. Els ulls em fugen al cel, perduts entre la blancor esponjosa del cotó-en-pèl dels núvols. Les mans em ballen en l’aire, convertides en partícules de vapor que es deixen dur pel vent i amb elles s’escapa la resta del meu cos transformat ja en núvol. La metamorfosi m’obliga a deixar fluir el pensament per trobar la corrent propícia que m’ajude a solidificar la meua ment gasosa. Però mai és fàcil l’aterratge si no som capaços de trobar el foc ocult al centre de la terra del nostre propi cor.

— Alba Fluixà Pelufo

COTÓ-EN-PÈL DE FERRO

¿com Encausar la nit, rompre el sostre innocu, sublimar-nos en la llum dels desempars, invocar els ocells als núvols imantar-nos al cel, i mirar-nos les pupil·les blanquinoses amb el deler cec dels astuts? tot El temps és res i les absències invaliden els verbs, com flor de granís intenten viure de la boira. i Quan el camí sembla arribar-hi, pot ser de la creació ingènua de l’aigua, dels invents devastadors del foc o de les inclemències difuses del cos, els records desfilen com una tronada de carn, cotó-en-pèl de ferro, que sura i no cau. i Sense dir res comença una pluja de punxes invisibles són dies de núvols grocs.

— Abel Dávila Sabina

CAMBRA COLPIDA

Només la fosca, la fosca nit mostra als meus ulls les estrelles. — Walt Whitman

Els núvols m’abriguen la solitud, la nit, colen els únics somriures de l’alba als calaixos de la cambra colpida, calmada fesomia de la vida, -diamant de neu o camins de blautravessar-los com pàgines que vull escriure, esborrant les taques i amb bona lletra -com ho faria l’avió o l’alosaamb la subtil cadència de l’àguila. ¿com els veus ara davant del silenci, en la llunyania de la tempesta: cotó-en-pèl que no eixuga les misèries o balcó per albirar les estrelles?

— Josep Micó Conejero

NÚVOLS

«Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d’aquest matins, passen sense l’angúnia de cap ànima a dins» — Màrius Torres

Núvols travessats de llum Freqüència de pensaments sonors D’aigua corrent i camps d’arròs (ora marró, ora verd) De blau [faller] i cel [obert] De rostres suaus i mol·leculats D’oxigen i espores De somnis d’altra nit d’estiu Seguiré les teues petjades El teu rastre digital Als núvols del matí Violats, taronges, rosats Entre els rostres petris Els núvols passen com qui no diu res El píxel precipitarà la pols Plenant l’estació d’espores i oxigen De ficcions i fòbies.

— Verónica Pérez Lloret

28 DE MAIG, 15:32

El núvol m’hi diu que plourà, Per tapar-me Per acaronar-me, I així amb el frec em faré real. Un monument cassolà fet d’argila barata... I així els anys no es poden aguantar. Em vaig pintar color per dissimular-m’hi Però, algun dia, entre la sèquia em veuran. I eixe dia serà un pas al front o el meu final.

— María González

CICLOGÃ&#x2C6;NESI

Però el cicló només deixa ruixims espigolats. La gropada s’allunya amb un vent fort pel cel obert. I volen coloms virolats en estols dansaires. Mai tan explosiva com el pronòstic, passa tan lleu com l’esport colombaire. El buit vaivé d’alenar fora gàbia, la brevetat d’un esclat de tempesta i un vol feliç pel radi del terrat.

— Pau Sif Arnes (AdiA Edicions, 2017)

MIRANT ENLAIRE

Tot va ser après en el moment en què començava a oblidar-se, i per aquell temps només mirava enlaire. En com els núvols passaven, distrets, omplint-me el cap amb coses noves, i totes eren boniques, i tu estaves al mig de totes elles. L’agilitat vertebrada de les angules, els arbres carregats de coherència i de cireres, el costum d’un barri per on sovint passaves. Per aquells temps només mirava enlaire i vas decidir començar-ho tot a l’inrevés. Abans l’últim bes i després el primer adéu. Acceptar que hi ha un cert ordre en el caos i procurar no mirar mai el sostre de les coses, que si els anys han de caure com la pluja almenys que ens banyen de cap a peus, verticals a qualsevol pregunta. Però hi ha dies en què una hauria de poder convertir-se en arbre o peix, desfer-se d’interrogatoris i recolzar-se a les parets de superfícies blanques. En algun moment de la història algú va prendre la decisió de no sortir mai més del cotxe, i a això se li va anomenar resiliència. També algú va decidir, per primer cop, no treure’s mai més el barnús de sobre, i a això se li va anomenar dignitat. S’anomena vincle al desig de pertànyer com un tronc s’arrela a un territori. I a la necessitat de formar part d’algú va començar a denominar-se pertinença.

— Àngels Gregori Quan els grans arbres cauen (Bromera, 2018)

NÚVOLS I CEL

El dibuix delicat i perfecte de núvols i cel és la xifra de l’instant irrepetible Així el teu somriure, Rosa, lluminós i ple esperant la primavera

— Jesús Peris Llorca

AIRE LLIURE

Dedicat a la Fallera major infantil Rosa Peris

Rosa és l’espurna de llum, font del vol i de la flama que haurà d’obrir-te la vida com un aire de mangrana. Sovint emboirats d’estrats necessitem la jaqueta i la voluntat secreta de perseverar la festa. Quan veus fred en els estels i tristor al pas dels núvols, corda’t ben fort als teus somnis, fils de colors de milotxa. Rosa dels teus propis vents pots esfilagarsar cirrus amb traços allargassats, com el somriure després de les cicatrius efímeres. De la foguera als estels columnes de fum dibuixen anhels de ciutat al cel: som música en els carrers, i en rogle imaginem piguetes de l’horitzó, cúmuls de cotó i bromera, el riure de primavera. Fem barri més compartit, de la llavor creativa al teu vol més personal: Rosa, dels teus propis vents.

— Eduard Ramírez

NUVOLADA MÈTRICA Setzet crepuscular (1)

Aclariment de l’autor: Per raons estratègiques hem construït el poema en pretèrit perfet, però aclarim que els núvols protagonistes estan encara en plena vigència, així com els analfabets funcionals de l’autocita i els bufanúvols enfurits que els alimenten. (1) Un setzet crepuscular és un sonet de setze versos escrits cara al crepuscle. (2) Aquesta metàfora obeeix al paregut dels núvols del poema amb el cotó en pèl que venen a les farmàcies. El fet que siga crepuscular no té trellat; és per simple estratègia lírica.

Els núvols que hi ha al meu poble són com els analfabets funcionals; ni plouen ni deixen ploure. S. Bolufer (autocita). Heus el cas d’uns nuvolets encantadors que de dalt de la muntanya apareixien i com volves de bromera s’expandien solcant l’aire dels paisatges seductors. Eren núvols presumits i encisadors que sovint de negra boira es revestien, però estèrils infecunds, mai no plovien, mal que ompliren els confins de tenebrors. Aquells núvols malfatans i estafadors s’esfumaven entre neules de la mar sense haver posat remei a la sequera... No se sap si eren fantasmes impostors, si eren flocs de cotó en pèl crepuscular (2) o eren fums d’alguna broma fetillera... ...si eren núvols de peu bord sense empeltar o eren cops de borrascosa polseguera.

— S. Bolufer

Trobador desvergonyit

CURIOSITATS AL VOLTANT DELS NÚVOLS —Jovi Esteve (Metereòleg. À Punt Mèdia) Qui no s’ha quedat alguna vegada hipnotitzat mirant al cel veient desfilar els núvols i imaginant figures d’animals o d’objectes? Francament, mirar tantes hores el mòbil ens priva de poder disfrutar d’un dels espectacles més bonics que la natura ens pot oferir. Quantes coses se’ns escapen diàriament per no mirar més cap al cel. Tonalitats multicolors, constelacions, estrelles, pas de núvols cadascun d’un tamany i grosària diferent, etc. Parlant dels núvols, hui m’agradaria aclarir alguns conceptes que molta gent té equivocats. En moltes de les xerrades, ponències i cursos de meteorologia que solc impartir, quan pregunte a la gent de què estan formats els núvols, observe que una gran majoria contesta que estan formats de vapor d’aigua. I res més lluny de la realitat. El vapor d’aigua, o siga, l’aigua en la seua forma gasosa, és un gas invisible, que no podem veure. Per tant, si els núvols estigueren formats exclusivament per vapor d’aigua no els podríem veure, serien invisibles, la qual cosa (la veritat siga dita) ens privaria d’un d’eixos regals que la naturalesa ens oferix de forma gratuïta com ja hem comentat. Per tant, de què estan formats els núvols? Els núvols estan formats per xicotetes gotetes d’aigua, molt més xicotetes que les gotes de pluja, però al cap i a la fi aigua líquida (o sòlida, en funció de l’altura). I floten en l’aire perquè són tan menudes que les mateixes turbulències de l’aire les mantenen en suspensió. Quan la llum del sol arriba als núvols, cada una de les diminutes gotetes d’aigua que els formen i reflectixen tots els colors visibles que conformen la llum. Podríem dir que cada una d’este minúscules gotetes provoca l’aparició d’un arc iris dins del núvol. I si mesclem tots els colors de l’arc de san Martí, quin color resultant ens eixirà? Efectivament, el blanc. Eixa és la raó per la qual els núvols són blancs. Quan els núvols són molt densos i grossos, la llum no pot travessar-los totalment, adquirint d’esta manera uns tons grisencs i foscos

en la seva base. Per últim, els raigs del sol a l’alba o al capvespre (a últim hora de la vesprada) els poden adornar de diferents colors característics. Per últim, una curiositat. Creuen que algú podria tindre fòbia o por a una cosa tan inofensiva i bonica com un núvol? Doncs sí. Tot el món no reacciona igual davant la bellesa de la natura. De fet, existeixen moltes fòbies als fenòmens naturals i estan catalogades i estudiades. La que té relació amb els núvols s’anomena ‘nephofòbia’. Gent que té pànic als núvols. Sembla increíble però hi ha moltes més patologies associades als fenòmens meteorològics probablement per algun moment de la seva vida en que va tindre mala experiència amb estos meteors. Per exemple, la gent que té terror a les tempestes, pateix de ceraunofòbia. Si, per exemple, li dona més que respecte la boira la seva crisi s’anomena homichlofòbia, si és a la neu (quionofòbia), a les aurores boreals (aurorafòbia), al vent (anemofòbia), al Sol (heliofòbia), a la pluja (ombrofòbia), i si vosté no pot mirar directament al cel perquè li dona més que respecte, no patisca, esta fòbia també té el seu nom... ouranofòbia.

NUVOLET — Luis Fernández En la Xerea encara hi ha molta gent que se’n recorda de Nuvolet, un personatge omnipresent en la València devastada de finals dels 70. El seu nom real era Pep, Pep Benavent crec recordar. La seua família provenia de la Vall d’Albaida i regentava un ultramarins en la plaça de la Congregació abans que siguera de Sant Vicent, com els agradava dir als veïns. A Nuvolet no li faltava un regonet ni estava sempre en els núvols. El seu sobrenom era més prosaic. Era un tio totalment normal fins mitjan matí, quan es feia la ronda del nuvolet en la plaça de la Reina, sempre en sentit levogir, al contrari de les agulles del rellotge. Començava en els establiments de l’antic carrer de Campaners i acabava en la de Saragossa. La València desapareguda d’Ángel Martinez. El Kansas, després l’Abadia, el Chicote. En tots demanava el mateix: -«Tito, un nuvolet amb poca aigua!» Nuvolet es va perdre la vida en la dècada dels huitanta. O li la va guanyar, segons es mire. Llavors el seu entorn urbà s’havia convertit en un bordell polifacètic: prostitutes de baixa nissaga en el Parterre, travestis en el carrer del Mar i gais en la plaça de Margarita Valldaura, en el famós Dakota, on una vegada va tindre la seua casa Lluís Vives abans que els antisemites patris la cremaren i ho tiraren a puntellons. Nuvolet no li feia fàstics a res. La nit en la Xerea era seua. Accedia al pub Johan Sebastian Bach, la vella impremta de Las Provincias del palau dels Valeriola, per la porta posterior, la que donava al carrer Sant Cristòfol. Tenia patent de cors perquè li portava el menjar al lleó que tenien allí ficat. Alternava per La Claca i el cafè Madrid, i acabava irremeiablement en la Glorieta per a comprar el primer periòdic del dia. -«Per a vore com ha quedat el meu València» , es deia. En realitat a Nuvolet no li agradava molt el futbol. O almenys no prou com per a superar la seua por irracional a creuar el Túria. Deia que no anava a Mestalla perquè patia veient un partit en directe,

però tots coneixien la seua fòbia a creuar un riu que tant de mal havia fet a l’ultramarins familiar en el 57. Es conformava amb llegir les cròniques i despatxar amb els parroquians de la tenda l’endemà. La seua rutinària vida a l’abric del carrer de la Pau semblava inesgotable. Fins a 1987. En 1987, Nuvolet ja no era ell. Els que jugàvem al futbol en la porta del garatge de la flamant i insípida finca del carrer del Mar 23 ens vam adonar de seguida que els excessos ja havien fet buit en ell. Passejava sense rumb per la Seu. La seua zona d’alterne ja s’havia ampliat fins als límits del barri xinés. Desapareixia setmanes senceres. En falles d’aquell any va reaparèixer per la zona amb aires renovats. Era un miratge. El dia de la plantà va celebrar com mai un empat del València en Riazor que li posava peu i mig de nou en primera. Va estar festejant-ho tota la setmana a força de nuvolets i bunyols en la, de nou, plaça de la Reina, després del parèntesi de plaça de Saragossa, en sentit levogir, com a ell li agradava, amb final en Santa Catalina. Però el dia de la cremà va sucumbir. Atret pels masclets iniciàtics del ritual, es va abalançar sobre la falla que El Patas havia plantat en la plaça de la Reina aquell any. Malgrat els esforços d’alguns fallers, Nuvolet es va consumir com un ninot, entre els clàssics ionquis i putes de cartó pedra de l’època. El València va pujar a primera a les poques setmanes i el barri va patir l’imparable avanç de la gentrificació que anys despres es posaria de moda a Russafa. Hui, una placa col·locada en el número u del carrer Borriol cantó amb la plaça de la Reina i pagada per l’Associació de Fabricants de Begudes Alcohòliques , recorda la figura del gran Pep Benavent, Nuvolet.

ELITS INTRANSIGENTS EN NÚVOLS — Gil-Manuel Hernàndez i Martí (Associació d’Estudis Fallers) Les Falles desperten tot tipus de passions. I en part és perquè estan associades a les classes populars, a la protesta, la subversió i la crítica emanada des del poble pla, des de baix, fent saber als poderosos que certes coses no es poden fer. Però també sabem que les Falles desperten recels i un contundent rebuig de certs grups que sempre han mirat per damunt del muscle la festa, a la qual han considerat una cosa menor, cutre, rància o vulgar, quasi una relíquia de temps pretèrits i incultes que calia amagar sota la catifa, de tant que avergonyia a algunes colles exquisides que creien tindre el monopoli del bon gust. Les elits intransigents sempre estan, d’alguna manera, en uns núvols llunyans i inaccessibles, en la fèrria creença de que es troben en possessió de la veritat, o almenys en el convenciment de que la realitat mai acaba d’acoblar-se a la seua visió idealitzada del món i per això la culpable és la realitat. Perquè resulta que la realitat i el món són sempre productes impurs i difícils d’esbrinar i classificar. Perquè al remat queda tota la immensa gamma de grisos i mitges veritats, el inabastable paisatge d’allò no dit o expressat, el fangar de les contradiccions, incoherències, traïcions i impostures. La realitat fallera és així o més, impura, mestissa, bruta i de vegades inaprehensible. De manera que quan les elits intransigents, des de dins o fora de la festa, pretenen llançar les seues doctrines i consignes, més prompte o tard acaben topetant amb eixa realitat. Però estar en els núvols de l’elitisme és molt temptador i evita penedir-se, rectificar o qüestionarse les pròpies posicions. Si ens fixem en les elits cultes que es miren les Falles amb una mescla de condescendència i superioritat moral el panorama és decebedor: invectives i llocs comuns que sols asseguren les muralles dels propis prejudicis per a protegir-se de baixar al carrer i embrutar-se amb la cultura popular que no es fa en gabinets o en els despatxos. I si ens fixem en les elits reaccionàries

de dins de la festa les circumstàncies no són més encoratjadores: tancament mental, victimisme, agressivitat mal continguda contra qualsevol proposta de canvi, guerracivilisme ideològic i un conjunt d’actituds que no fan més que allunyar tota la diversitat de la festa de la diversitat del món, tallant ponts i alimentant tota mena de núvols d’autosuficiència i incomprensió. Les elits intransigents caven la trinxera i es dediquen a disparar-se mútuament, amenaçant amb el seu foc totes les iniciatives que busquen el diàleg, la conversa, o tendir ponts. És com una avorrida i ja coneguda seqüència que obliga als que volen construir a passar més temps desfent malantesos i ofenses, deconstruint cerrilismes i apostant per nous camins. És una tasca tediosa i difícil, que es perllonga en el temps perquè eixes elits intransigents, emmirallades en els seus núvols d’opereta, no volen ni parlar, doncs ja els va bé a elles amb un conflicte sense possibilitat d’entesa. Però encara que és difícil no és impossible. Mentre els intransigents es tanquen en banda altres treballen en el dia a dia i al final els fruits es van recollint. Sols és qüestió de paciència, perseverança i molt d’amor per la festa.

NÚVOLS — Mayte Ramírez Quan mirem als núvols es desperten tota classe de sentiments espirituals, un sentiment quasi màgic que proporciona pau, ens tornem juganers atribuint a aquesta massa formes de coses familiars, despertant la nostra creativitat, ordenant els nostres pensaments i fins i tot buscant consol als moments difícils siga quina siga la nostra religió o filosofia de vida. Per això us convide a fer un exercici de meditació utilitzant els núvols, un exercici que podeu fer a qualsevol lloc, en el sofà de casa, al llit, des de la balconada de casa mirant el cel o en qualsevol lloc on us trobeu còmodes. Tanqueu els ulls i creeu en la vostra ment un núvol blanc on guardareu tota la il·lusió per les Falles 2019, eixes rialles amb els vostres familiars i amics de la falla, eixe vestit o complement de la indumentària valenciana que lluiràs enguany, el record d’eixa persona especial que ja no està però que sempre portes al teu cor, guarda al núvol energia positiva per a repartir amb tota la comissió. Ara imagina un núvol negre, d’eixos que vaticinen una gran tempesta amb rajos i trons i fica en ell totes les discussions i diferencies que tingues amb gent de la comissió, fica en ell tota l’energia negativa. Ara agafa els dos núvols i llança-los al cel, observa com el núvol blanc es queda sobre el teu cap acompanyant-te a cada moment vages on vages, absorvint totes les bones experiències i carregant-se d’energia positiva. El núvol negre s’allunya de tu a poc a poc, desapareguent, condemnat a l’oblit, alliberant-te de l’energia negativa per sempre. Amb el presentiment que enguany anem a gaudir d’unes molt bones Falles plenes de núvols blancs sota el cap de tota la comissió m’acomiade de tots vosaltres, desitjant que passeu unes falles plenes de rialles i il·lusió.

NÚVOLS NUVOLATS — Carlos Royal Jordán En sentir eixe divendres de junta per la boca del nostre artista el nom del projecte del 2019 se’m començaren a despertar les neurones cerebrals que segueixen funcionant a dintre del meu cervell. “Núvols”... ui. quantes coses podem pensar i reflectir amb eixe nom. Així com he dit començaren les neurones a treballar. Pobretes, amb lo tranquil·les que elles estaven. Vinga, anem a fer un llibret al qual el tema principal siga “Núvols”. Clar, el nom dóna per a molt o per a poc, depen de com el vulgues utilitzar. Núvols? De què? Doncs de política, social, religió, cultural esport, laboral, comercial, segons el nostre coordinador de llibret Jesús Peris. O siga, del que tu vulgues exposar o expressar, ens té igual, el que vulgues dir. Això sí: amb respecte. Així començà a desenvolupar-se el llibret que tens en la mà: buscant col·laboradors als quals el atraguera el títol escollit per a enguany. Núvols. Uff... No m’agradaria estar al lloc dels escriptors pensant com plantejar alguna cosa amb el tema dels núvols com a rerefons, així que el meu cap inquiet començà a desenvolupar idees per aportar al llibret. És a dir... a currar. I què puc aportar amb tanta eminència de la llengua i escriptors? Mare meua. Així em vaig quedar jo, mirant la pantalla de l’ordinador... En blanc sense saber de què escriure o què aportar. Però la vida, que és molt sàvia, de vegades et dóna senyals que un no veu, fins que les veus. Oh, no! La meua història comença una vesprada del mes de juny amb idea d’anar a la platja, com solem fer en arribar a nostre destí. Mires cap amunt, tot blau, eixe blau de l’estiu, sense cap núvol i penses... Quina vesprada bona, com està pegant el sol. Agafes les coses de platja i te’n vas a la sorra, extens la tovalla, et poses la cadira, traus el llibre, que porte dos estius per llegir-lo, i em tombe. La lectura com sempre: lliges vint paraules i alces la vista i altra vegada, i altra vegada i de sobte... No hi ha sol! Ui, què ha

passat? Et pegues la volta ràpidament, mires cap a dalt amb la mirada de repte, de duel de vaquers, i el tens ahí, a soles davant de tu... Un núvol blanc, un únic núvol blanc en tot el cel. Per queeeeè? A sobre, sense preses, d’eixos que s’ho pensen per passar, i em pregunte... “d’on ha eixit?”. No, té igual d’on, la qüestió, que estava allí, tapant tot el sol i anava a ser per a una bona estona. Així que em vaig quedar mirant i vaig començar a veure el moviment del núvol, com canvia en un segon de forma, de color, cada moviment, únic en cada canvi que produïa eixe núvol. Comences a ferte preguntes tontes que després se’t queden en les neurones dormides que anaven pegant voltes. A què era degut tant de canvi en la forma del núvol i per què es produeix? Doncs jo ho sent, no tinc la resposta. Evidentment serà pel vent allà dalt, dic jo... Des d’eixa vesprada d’estiu comence a fotografiar núvols a tothora i comence a valorar una cosa que la natura ens regala tots els dies i tenim al damunt del cap i només mires o et fixes per veure si plou i poc més. O siga, com diu la dita: Només te’n recordes de santa Bàrbara quan trona. Doncs, açò és el mateix. Cada segon que passa veus una cosa diferent que no tornaràs a veure. Per més que vulgues tornar és impossible. Alguna vegada s’heu parat a veure la quantitat de colors grisos que ofereixen els núvols quan ve pluja? Heu vist la quantitat de colors que ens ofereix en cada amanèixer? Heu vist com passa del rosa al blau? Vos dic que és veure una cosa única que tenim ahí dalt com una gran pantalla o un quadre pintat, amb una gran animació en tots els sentits. Quan es barregen entre ells fan un espectacle únic i molts de nosaltres no els veiem per no alçar el cap. Jo, des d’aleshores, quan isc al carrer, mire a veure quin espectacle vaig a veure... I a gaudir-lo. Espere que ara el primer que faces siga mirar cap amunt i cercar núvols...

NÚVOLS — Gemma Garzón Pérez La rotonda deixa veure una vista esplèndida de la Serra Calderona, a la dreta, més enllà del que queda de l’horta de Godella, amb els seus cims suaus i grisos en la llunyania. El cel blau sense núvols apareix la major part dels dies, de vegades done dos voltes a la rotonda per contemplar millor eixa vista familiar que és el lloc de tantes eixides des de que recorde. Alguns dies anàvem assegudes en la part de darrere de les seues Vespino, absolutament felices, i altres baixàvem a Nàquera a peu, la vorera estreta, fins el barranc on passàvem les vesprades i les nits. Marta tiene un pasajero en su corazón. Eixes Vespino mai transitaren la rotonda, de cap manera seria possible, per això hui la moto dóna voltes sense atrevir-se a entrar en el poble. Tenim encara 17 anys i no volem fer el que feien els nostres pares. Volem ballar embogidament, cantar fins que la veu es trenque sense més núvols que els de les tempestes de les vesprades d’aquell agost de 1986. Però hui te n’has anat i ens recordes a tots el temps perdut. Donant voltes a la rotonda contemple de nou el paisatge que estime, com el temps que passa. El cel està ras i pareix que hui no plourà, els dic als meus fills, i sembla que és mon pare qui parla.

NÚVOLS (Explicació de la falla) — Giovanni Nardin

Què dir?

tiruri tiruri tiruriruri... ací què estan fent? Tiru riru tiru ri... han tombat l’edifici però han deixat la façana... tiru riru tiru ri... ja estan alçant... hi ha pasta ací! Tiruriru tiru ri tiru riru tiru ri... què faran? un hotel, no, potser pisos de lloguer... tiruriru tiru ri tiru riru tiru ri....mira, hi ha núvols,

Em quede parat, alce el cap, busque en l’espai de cel retallat per les teulades. Busque alguna cosa, unes formes, uns colors, què és? Em recorda a alguna cosa? Es mouen, canvien. Jo em moc i canvien. Què és ara? Em recorda a...

la tramuntana, del mar, portarà pluja... demà...

...Ja soc pare... Serè capaç de dur-lo? Com l’agafe? I s’esvara? I sé que no soc capaç d’agafarlo i sostindre’l? I canviarlos bolquers i roba? Podré aguantar tantes hores sense dormir? Just ara que necessite descansar... Com m’organitze amb el treball? Aniré a estall! Però no puc, només faré els matins. He de centrar-me i fer açò. Després faré també allò, si tot va bé per a final de mes tindrè allò altre... Com aconseguisc que entre més pasta? No tinc temps quasi... Aquest mes el tinc cobert, però no estalvie res... I el que ve? Els bolquers valen una pasta...

Cb B i C estan queixant-se d’alguna cosa en veu alta cobrint les veus de l’entorn. A i D es veuen envaits pels crits de B i C. A: Disculpen, poden no cridar, és que estic intentant parlar amb ella i no puc. B: SI NO ESTIC CRIDANT!! (alçant la veu) C: QUÈ COENT QUE ETS! COENT! (veu més alta)

D: Coent diu!

A: ¡SENYORES JA AÇÒ NO ELS HO PERMITISC!

C: ESTIC A UN ESPAI PÚBLIC I PUC CRIDAR TOT EL QUE VULL!! (mantenint un to alt)

... quina jornada ha eixit, al final ix el sol, s’ha aclarit...

A: Senyores, sé que estan molestes, però... (interromput per C)

toh! Una línea al cel talla eixos núvols...

C i B continuen despotricant interrompent A

O ho han aclarit? Eixos núvols semblen haver sigut pentinats i disolts per eixos avions, han fet una graella en el cel, potser ens estiguen fumigant! Com els diuen chemtrails, però això seria creure’s una teoria de la conspiració, i és pensar massa. El cert és que hi ha molts vols però pel que vaig veure, hi ha empreses que ofereixen els seus serveis metereològics, serà un bulo?

D: SENYORES PAREN JA!! (marcant la veu) Volen parar, que açò no va enlloc! C: Si no ets capaç de parar-li la boca a ella! D: Que no ets capaç de callarme a mi, diu! A mou el cap amb desaprovació D: PAREN JA! (veu molt alta) B y C xiuxiuegen A: Senyores… C: QUE M’ESTÀS DIGUENT IGNORANT? Pijos de merda. Si volen estar tranquils, agafeu un taxi! Torna’t al teu país!

Fumiguen o no fumiguen ens estem tornant tots imbècils! ...la gent bota amb molta facilitat, sembla que estem tots molt estressats i a la nostra bola...

NĂşvols (EsbĂłs de la falla) Artista: Giovanni Nardin

MonogrĂ fic infantil

Conte

a conte La vida en la falla, la falla en la vida

Una família de traca — Teresa Broseta— Hi ha famílies que juguen al tenis, famílies que esquien, famílies que estan boges pel futbol... La meua família també té un esport preferit: prendre’m el pèl! Un esport fàcil de practicar, en realitat, perquè jo sóc més innocent que un pollet acabat d’eixir de l’ou. És que m’ho crec tot!

El cor em bategà com un tambor i totes les il·lusions se’m dibuixaren al cap. La cosa important no podia ser més que per fi, per fi, anaven a fer-me fallera major! Digues – vaig fer, amb un filet de veu emocionada. Mon pare s’aclarí la gola abans de parlar, com si li costara. No era per tant, caram! I aleshores parlà, i em deixà gelada. Però més gelada que una nit de gener en Groenlàndia!

Cada volta que em fan creure alguna cosa absurda, es pixen de riure a costa meua. Com quan el meu germà em digué que les vaques blanques donen llet i les negres donen café, per exemple! També m’han fet creure que els avions volen perquè els pilots pedalegen molt de pressa, i que n’hi ha illes que van surant a la deriva per la mar, i que s’havia desxifrat l’idioma dels gossos, i que... La llista és inacabable!

Que han estat les últimes, filla. Que no n’hi hauran més. Vaig tardar una estona en poder cridar: Què? Com? És que m’heu desapuntat? Per què? En aquell moment intervingué tota la família, que no es dediquen al teatre perquè no volen:

Però la més grossa de totes me la feren l’any passat, allà pel mes d’abril. Un dia de Pasqua, entre mos i mos de mona, mon pare es posà molt seriós i em digué:

No és cosa nostra, Rosa. Ni de lluny!

– Ara que han passat les falles, Rosa, hem de dir-te una cosa molt important.

És cosa de la comunitat europea. Que han prohibit totes les festes, filla. Què valor!

Que ens hem quedat sense falles, xiqueta! Els ulls se’m feren redons com taronges. Ens havíem quedat sense falles? Però això volia dir... volia dir... Volia dir tantes coses, que els ulls se m’ompliren de llàgrimes. Volia dir que no voria els amics i les amigues que viuen lluny del barri. Que ja no passaríem vesprades i vesprades assajant playbacks, o teatre, ni fent treballs manuals per a les cavalcades. Que s’havien acabat els berenars, i les rialles, i els jocs al carrer, i els petards. Que ja no tornaríem a ballar pel carrer la música de la banda, ni ens tornaríem a posar la roba tan bonica que guardem al bagul. Que no tornaríem a plantar ni a cremar la nostra falla.

L’any que ve i molts anys més! Però l’any que ve serà especial... Perquè seràs la fallera major infantil de Ribesan! Allò ho vaig entendre a la primera i em va alegrar tant, però tant, que quasi els vaig perdonar la maldat que m’havien fet. Quasi! Amb la veu tremolosa i llàgrimes als ulls, vaig cridar: – Doncs ara no vull! Heu fet una cosa molt lletja, sabeu? I així no vull ser fallera major infantil ni res de res! Se’ls quedà una cara de sorpresa que no els havia vist en la vida. Boquejaven com peixos fora de l’aigua, d’una manera tan graciosa que no vaig poder aguantar-me el riure. Innocents, més que innocents! Com no he de voler ser la fallera major infantil de la meua falla?

Per sort, quan em veren plorar no tingueren cor d’aguantar la broma. Tots a una veu, com si ho tingueren assajat, esclataren: Que no, dona! Que és broma! Clar que tindrem falles!

Per una vegada, vaig guanyar jo la partida. I li vaig trobar la gràcia, la veritat! Encara m’assemblaré a la meua família més del que em pense...

La màgia d’Arturet — Enric Lluch — Al casal de la nostra falla hi ha una dona que para taula i prepara els entrepans per a la gent de la falla. És la senyora Dolors. Ningú no l’ha vista somriure des del dia que va perdre el seu fill en un accident de moto.

la punta de les sabatilles, va murmurar: —Turet. Mari Tere —és la fallera major infantil i se sap el nom dels rius i les muntanyes de memòria— va estirar el coll i va fer un sorollet amb els llavis.

Fa una setmana Arturet va venir per primera vegada al casal. Anava amb sa mare.

—Això de Turet és el teu nom? —va preguntar.

Duia ulleres, tenia els ulls ametllats, el nas esmussadet i les orelles una miqueta a la descoberta.

I la mare ho va explicar. —Li diuen Arturet, però sovint no ho diu bé del tot.

Sa mare el va acompanyar fins on les xiquetes i els xiquets ens preparàvem per a jugar a qui toques, paga.

El xiquet va tornar a la seua. —Turet. Mi tiuen Turet.zz

Li vaig preguntar: —Com et diuen? I com que no va contestar, sa mare va doblegar els genolls i li va parlar a l’orelleta. —Contesta, fill: com et diuen? l el xiquet, després de mirar-se

Arturet no sap jugar a qui toques, paga, ni a la canaleta, ni al mocadoret; però, corre més que Adrià Peris, que és el campió de la falla, doblega els dits de la mà com si foren de goma i sap fer una màgia que ningú més sap fer. La senyora Dolors, sovint, li passa el mocador pels llavis i li lleva la saliva. I Arturet li diu:

—Olors, uapaaaa!— que és com dir Dolors, guapa però amb el llenguatge d’Arturet.

president infantil, i de Mari Tere, la fallera major infantil. A penes pugem a l’escenari, mira durant un instant d’un costat i de l’altre. Després, arranca a córrer, baixa els graons i es llança en braços de la senyora Dolors. Li fa un bes molt sonor i li diu:

La senyora Dolors li prepara un entrepà de tonyina amb olivetes. Amb moltes olivetes. I Arturet li diu: —Olors, uapaaaa!

—Olors, uapaaa!

La senyora Dolors, mentre nosaltres juguem a la goma, s’asseu al costat d’Arturet i li canta una cançó ben bonica que parla d’ocells de colors que volen molt alt. I el xiquet li diu:

I la senyora Dolors li torna el bes a la galta, li passa una mà pels cabells i li diu: —Arturet, el més bonic de la falla. I somriu. Somriu per primera vegada des de fa molt de temps.

—Olors, uapaaaa! Hui celebrem la presentació de les falleres majors.

Per això, tothom creu que Arturet —o Turet, que tant se’n dona—, sap fer una màgia que ningú més sap fer.

La senyora Dolors, sota l’atenta mirada de la mare, pentina Arturet, li passa els botons del jupetí i li ajusta el vestit nou de faller. Arturet desfila al meu costat, davant de Martí Borràs, el

El somriure de Maroua — Josep Antoni Fluixà — Maroua somriu tímidament i ensenya les dents blanques com el marfil. Quan li parlen, Maroua només assenteix amb el cap i somriu. No diu cap paraula. Només somriu. Però el seu riure és generós i s’estén per les galtes. És un riure educat i respectuós sempre amb la persona que li parla.

Maroua, potser, no entén el que li diuen. Fa a penes uns mesos que ha vingut del seu país. Per sort, des que ha començat el curs, Maroua va a l’escola. El primer dia no la coneixia ningú, però la mestra li donà la benvinguda davant de tota la classe. I, aleshores, tots els xiquets i les xiquetes van fer un fort aplaudiment.

insegura i no podia evitar-ho. Al seu país tampoc no havia tingut l’oportunitat d’anar mai a l’escola i, per això, desconeixia què li podia passar entre les quatre parets de l’aula on l’havien ficada. Per sort, de seguida, se li acostaren Agatha i Laia i l’assegueren al seu costat. Les tres formaren un equip en companyia també d’Enric i Manel. A l’hora del pati, la resta de la classe saludà Maroua. Tots volien saber qui era, d’on venia, si tenia germans, què era el que més li agradava... En definitiva, les coses que habitualment volem saber dels nostres amics i amigues. Però Maroua només somreia. ‒Em pense que no ens entén ‒ digué molt seriós Manel.

Maroua, naturalment, contestà amb un somriure i, sense que ningú se n’adonara, sospirà alleugerida. Havia passat por quan sa mare l’havia deixat sola al pati de l’escola. Li hauria agradat plorar, però no ho va fer perquè ja era fadrina. Tenia ja set anys i anava a segon. I, quan van a segon, els xiquets i les xiquetes ja no ploren el primer dia de classe.

‒És possible que parle en un altre idioma ‒puntualitzà Laia‒ i no sap el que li diem.

I ella això ho sabia. Li ho havien dit els pares, però se sentia

I partir d’aquell instant, tots van començar a parlar-li a espaiet. A cada paraula nova que apareixia

‒Jo crec que no sap parlar ‒ sentencià Maria, una xiqueta que sempre volia tindre raó.

‒Si és així ‒proposà de seguida Agatha‒, li haurem d’ensenyar a parlar com nosaltres.

en la conversa, s’esforçaven en explicar-li-la. I Maroua somreia. Somreia pel matí i somreia per la vesprada.

No obstant això, la vida de Maroua havia canviat molt. Ara tenia una casa i els seus pares treballaven. Fins i tot, li havien comprat algun joguet. Pocs, perquè els diners no els sobraven. Però Maroua jugava sola i somreia. I també llegia. Sobretot, llegia. Cada dia agafava un llibre de la biblioteca de l’escola i el llegia. La mestra estava admirada de Maroua.

I, amb el pas dels dies, Maroua començà a entendre tot el que li deien. Al cap de dos mesos, coneixia ja què significaven paraules com casa, vent, pluja, exercicis, pilota i, fins tot, verbs com cantar, córrer o cuinar. Maroua aprenia amb facilitat i rapidesa, però parlava poc.

I Maroua aprenia molt de pressa. Ja sabia què volien dir paraules com teuladí, solidaritat, estima, dofí i, fins i tot, entotsolat. Però parlava poc i molt fluixet. I només amb les amigues. I així, entre unes coses i altres, passà l’hivern i, prompte, l’aire ha començat a fer olor de març.

A l’escola, s’ho passava bé. Tenia amigues i amics. Agatha i Laia no se separaven del seu costat i la protegien sempre. De fet, quan algú la insultava, la defensaven. Però fora de l’escola, Maroua se sentia sola. I plorava també quan la gent que desconeixia li feia mala cara o gestos de rebuig. A Maroua només li agradava eixir de casa per anar a l’escola. Baixar al carrer li feia por. En aquella ciutat hi havia sempre molta gent que caminava d’un lloc a un altre. I, pels carrers, cotxes a tota hora circulant. El soroll de les sirenes l’atemoria.

Ara, Maroua ha sigut invitada a la festa d’aniversari de Laia. Laia és fallera i sa mare ha preparat un berenar al casal de la falla. Maroua no ha anat mai a una festa d’aniversari. Tampoc no ha entrat en cap casal faller. Hi ha molta gent: gent gran i gent menuda com ella. Maroua somriu.

Però, sobretot, sentia pànic cada vegada que se li acostava un grup de xicons grandots amb el pèl rapat. No suportava els tatuatges que lluïen als braços musculats. Ni tampoc el menyspreu amb què la miraven. Maroua tractava de passar desapercebuda i s’allunyava el més prompte possible.

Laia, només la veu, corre a saludar-la: ‒Estic molt contenta! Em fa molta il·lusió que estigues ací. Tot seguit, Laia li presenta els amics i les amigues que Maroua no coneix. Són, quasi tots, fallerets i falleretes. El casal és gran. Hi ha un racó amb jocs per

als xiquets i les xiquetes. Sona música de fons i donen ganes de ballar. Maroua juga ací i allà. Tots volen jugar amb ella. La criden d’un lloc i d’altre.

Agatha i Laia l’acompanyen. Enric li ensenya un coet i li ensenya com explotar-lo. Maroua somriu amb els ulls encara plorosos.

La mare de Maroua també somriu. La mare de Laia li ha presentat a molta gent i conversa amb la resta dels pares i les mares. Els xiquets i les xiquetes ja han berenat. A fora del casal encara fa sol. La vesprada és llarga i algú proposa d’eixir al carrer. És molt divertit jugar al carrer. Maroua també ix. De sobte, sona l’esclat d’un coet: un tro ensordidor. Maroua es tapa les orelles i fuig espantada. Agatha la veu i corre a ajudar-la. ‒No tingues por! Només és un coet. A poc a poc, Maroua es calma. Sa mare l’ha abraçada i li ha acariciat els cabells llargs. Sonen més coets al carrer, però Maroua sembla que ara no té por. Manel,

‒Vinga! Ara tu, Maroua! Tira un coet ‒li diu Manel somrient. I Maroua n’agafa un i, amb la metxa l’encén. El coet explota. I Maroua riu ben fort, amb una carcallada. Riu mentre mira de reüll a sa mare. Feia molt de temps que Maroua no es reia així: des que jugà per última vegada amb Yassine, el seu germà. Un coet dels grans destrossà la casa on vivien i Yassine no es pogué escapar de la desgràcia. Maroua no ho oblidarà mai. Hi ha coses que no es poden oblidar. Però ara sembla que ha recuperat el riure. Els amics i les amigues l’abracen i celebren el llançament del seu primer coet. I mentre la festa continua al casal i al carrer, Maroua somriu i diu ben alt: ‒En vull un altre!

El misteri dels petards desapareguts — Paula Gay Llopis — Hi havia una vegada, el primer dia de falles. Els xiquets se reuniren per tirar petards. Tots agafaren les seues caixes, encara amb petards de l’any passat i se n’anaren al casal. Quan arribaren al casal, es trobaren amb una gran sorpresa. Obriren les seues caixes a la vegada i «ah!», no quedava cap petard, i se n’havien assegurat que, en eixir de casa, els quedaven petards. Anaren a les tendes i res, cap petard. Es recorregueren tota València a la recerca de petards. Es trobaren a més xiquets buscant petards, però res. Trobaren una tenda en el barri a la que encara li quedaven petards. Entraren i veren una ombra ficant els petards en una gran bossa. L’ombra es girà i els va veure. Ells se n’adonaren que no era una ombra, que era un home, i a la vegada digueren «-A pel lladre dels petards!». El lladre isqué de la tenda i ells el perseguiren corrent

per tot el barri fins que per fi aconseguiren atrapar-lo i l’amenaçaren diguent: «-O ens tornes tots els petards el els esclatem tots ara mateix en la bossa». El lladre, mentres, acatxava el cap. «-Val, els tornaré, vos portaré al lloc on els tinc tots amagats». Mentre es dirigien a aquell estrany lloc, li preguntaren: «-Escolta, per què has furtat els petards?». «-Val, comença des que era menut, els meus pares mai m’apuntaren a una falla ni em deixaven tirar petards. Aleshores vaig decidir furtar els petards perquè tots els xiquets i xiquetes senten el que jo vaig sentir». «-Això està molt malament, però ara pots viure-ho. Per què no t’apuntes a la falla i gaudeixes com un xiquet?», digueren ells. El lladre acceptà i en arribar al lloc agafà la bossa i tornà tots els petards que havia furtat.

Pepe i Ribesan Marc Sánchez Agüera — — Hi havia una vegada un ninot anomenat Pepe. Al pobre Pepe li feien bullying al col·legi. Per sort, una ninota anomenada Pepa el va defendre. Tot semblava un final feliç fins que aparegué una escletxa temporal que s’endugué Pepe. Després Pepa se sentia a soles i decidí anar amb Pepe. Quan travessaren l’escletxa aparegueren en una falla: Ripalda, Beneficència i Sant Ramon. Pepe i Pepa decidiren fer-se fallers de Ribesan. Cinc anys més tard pensaren que fou la millor decisió de la seua vida.

La falla d’Esteban — Alba Maria Ripoll Talavera — Hi havia una vegada un xiquet a qui li encantaven els petards. El xiquet es deia Esteban. Un dia se n’anà a comprar petards i bombetes. La tenda de petards estava bastant lluny, aleshores tardà molt en arribar a la falla. Eixe dia justament era el dia que creaven i feien la falla, per això hi havia molta gent, va dir Esteban. Aleshores Esteban es posà davant de tota la gent i va veure que la gent es posava prop perquè la falla inventada era superbonica.

– Llura Fajarí Gay — En els playbacks d’enguany Teddy es colà en el nostre ball. Quin desastre. Però va ser molt divertit. Després, Teddy ens digué que volia eixir i al final... Ell creà una cançò a posta per al playback. Quedà genial!

El núvol – Emma Blasco Villargordo — Hi havia una vegada un núvol. Cada vegada que posaven les falles, es posava molt enfadat. Un dia es barallà amb el sol. Al sol li agradaven les falles. Cada vegada que plantaven les falles el núvol es posava trist, aleshores es posava a ploure. Però un dia va dir: «-He d’acostumar-me!». Aleshores al final s’apuntà a una falla de núvols i així el sol es posà content. I sempre brillaria en falles.

— Rosa Peris Garzón — En una plantà molt molt llunyana, en la falla Ribesan, hi havia un ninot diferent als demés. Era diferent perquè... es menejava! Eixe ninot s’avorria molt perquè a la falla no es menajava cap ninot. Aleshores se n’anà a descobrir les falles del Carme. Però cada vegada que s’apropava a la gent, la gent eixia corrent. Cada vegada que li passava, s’ofenia molt. Quan la falla el descobrí, s’asustaren pel ninot. A la Fallera Major, Rosa, no li agradava la seua falla. Però al final del dia de la cremà Rosa decidí dur-se el ninot diferent a sa casa. El ninot estava supercontent.

CONTE A CONTE (Explicació de la falla infantil) — Jesús de Paterna (poeta festiu)

Els amics de Fet d’Encàrrec han fet una falla guai que a tots els xiquets del barri de segur els va a agradar.

També tenim una lluna que ve envoltada d’estels perquè de nit com de dia volem pujar fins al cel.

Conte a conte du per títol i encara que és una falla en la placeta plantada va a contar una rondalla.

Al cel de nostra alegria que ens fa la falla plantar la millor falla del món la falla de Ribesan.

Millor dit: contarà moltes i farà que en pensem més conte a conte és que són molts, són per ara i per després.

Són les falles patrimoni ens ha dit la Unesco a tots. I nosaltres ja ho sabiem: són patrimoni preciós

Per damunt de tot el sol rialler i sorneguer s’amaga darrere un núvol però està jugant només.

Les falles són nostra vida, i són el nostre tresor, i el nom de la nostra falla el portem brodat al cor.

Si plou, plourà molt poc però encara que ploguera no hi ha aigua que véncer puga a l’alegria fallera.

Ací tenim els amics amb qui compartim la vida, ací tenim jocs i festes ací la gent que ens estima.

I juguem en el carrer a tothora i el gaudim i no hi ha motos ni cotxes que ens ho puguen impedir.

I en falles i en cada acte i en tots els mesos de l’any fallerets i falleretes s’ho passem fenomenal.

Perquè en falles són les places com van ser en altre temps, per als xiquets i xiquetes i per a l’ús de la gent.

Volem falles sostenibles que conten contes bonics i graciosos i satírics amb humor punyent i fi.

En la falla tots cabem i si ens posem a jugar les xiquetes i els xiquets són amics i són iguals.

Perquè la falla més falla no és la falla més gran sinó la que es riu de coses que després s’han de cremar.

Tampoc volem l’homofòbia que ja l’hem llançada al foc, sigues com sigues disfruta que en la falla tens un lloc

Tots estos contes la falla t’haurà contat si la rodes perquè pugues pensar més i gaudisques moltes hores.

En la falla d’este conte que li diuen Ribesan som lliures i som amics, diferents i tan iguals.

Perquè les falles són guais i més guais que les farem perquè entre tots i entre totes les tindrem com les volem.

Conte a conte (Esbós de la falla infantil) Artistes: Fet d’Encàrrec

Un any en la falla

Carmen Ferrer i Hernández Fallera Major Estimats fallers, amics, familiars, amics tots... Tal i com vos vaig dir en el meu nomenament, estic molt feliç, molt contenta de ser la vostra Fallera Major per al 2019. Per a mi és un privilegi representar una falla amb quasi 150 anys d’història, amb tanta rellevància Fallera, tant a nivell del Barri del Carme com a nivell de València. Però una Fallera Major no podria ser res sense la seua comissió, a la qual estic tremendament agraida per la seua meravellosa acollida. Amb el vostre carinyo i els vostres detalls m’ajudeu i feu que este any siga únic per a mi. Agrair des d’ací a tots els que d’una manera o altra col·laboren perquè tot

isca endavant. Sense el seu esforç, dedicació, paciència, predisposició... res podria ferse realitat. Gràcies. No podia oblidar-me de la meua xicoteta companya de viatge... Rosa, carinyosa, dolça.... amb la qual, junt a Raúl i per suposat Òscar, formem tres famílies unides i enverinades d’esta meravellosa festa. Estic segura que enguany anem a fer tot el possible perquè recordem les falles de 2019 com unes falles especials i inoblidables... I perquè tots junts puguem disfrutar la nostra falla com la Millor del Món. Visca Ripalda,Beneficència i San Ramon! Visquen les Falles! Visca València!

Óscar Miralles i Fernández President Des que era ben xicotet, cada vegada que agafava el nostre llibret i llegia el saluda del president de la falla, no podia evitar pensar què seria el que jo escriuria quan arribara a ser-ho. No hi ha res més bell per a un faller o fallera que ser president de la seua comissió. Ser president de la nostra falla era una meta personal i de la meua pròpia família i és tot un honor que estic assaborint dia a dia. Jo no vaig poder ser president infantil i mon pare no pogué ser-ho major; era el moment i estic dedicant tots els meus esforços per complir com la nostra falla es mereix. Les meues primeres paraules m’agradaria dedicar-les a la meua Junta Directiva, 49 persones que m’acompanyen en la presa de decisions quotidiana i que permeten que podem gaudir de cada un dels actes. Gràcies a tots i totes per tots els dies que li dediqueu amb tant afecte a la comissió. Però l’any encara tenia guardada alguna sorpresa més. En primer lloc, poder compartir l’any amb les meues falleres majors, Rosa i Carmen. Realment, aconsegueixen fer de cada moment un instant especial i únic. Gràcies a les dos per ser

com sou. No podríem haver tingut millors companyes de viatge. Rosa amb la seua dolçor i intel·ligència i Carmen amb la seua elegància, afecte i saber estar. I com no, el nostre president infantil, el meu fill Raúl, que ha acabat de convertir-me en el president i pare més feliç del món. La seua afabilitat, ingenuïtat i curiositat per cada detall ens té enamorats. Gràcies fill per donar-me tanta felicitat. I m’agradaria dedicar l’any a dos persones molt especials. Una està entre nosaltres i una altra en el cel. Gràcies papà i mamà per regalar-me una vida plena i fallera en què amar a esta festa era un dels nostres sentits de viure. Gràcies per portar-me cada divendres, per creuar València sencera per a mantindre el vincle amb el barri del Carme. Cada dia vos tinc en la meua memòria i el meu record. Finalment, desitjar a tots els fallers i falleres de la comissió que gaudisquen de les falles del 2019, que s’esperen com cada any intenses i amb grans emocions i expectatives. Gràcies a tots per acompanyar-nos en la millor falla del món.

Rosa Peris i Garzón Fallera Major Infantil Hola, fallers i falleres de Ripalda, Beneficència i Sant Ramon. Jo volia que arribara aquest any des de fa molt de temps, i el meu desig s’ha acomplit. Ha arribat. Estic molt contenta i feliç per ser Fallera Major Infantil de la meua falla, amb els meus amics i la meua família acompanyant-me en aquest somni. Tinc la sort de compartir aquest any amb el meu President Infantil, Raúl. Ell i jo compartim una experiència inoblidable, juntament amb Carmen, la meua Fallera Major i Óscar, el meu president. Els quatre formem un bon equip i estem disfrutant cada dia i cada acte. Carmen és una persona encantadora, i amb ella vull representar amb alegria a la nostra comissió. Espere fer-ho el millor possible i compte amb tots vosaltres per aconseguir-ho com la nostra falla mereix.

Som una falla amb molts anys d’història, això és impressionant per a mi, i també som una falla amb molts xiquets i xiquetes que volem fer falla i ens encanta estar en la festa i continuar-la. Enguany vull recordar també als amics i amigues que he fet en l’Agrupació. M’ho estic passant molt bé. Ara ens toca a tots esperar a que arriben les Falles, segur que arriben molt ràpid, com sempre. Espere que passem unes falles boníssimes, amb alegria, rialles, germanor i bons moments. Segur que els menuts de la falla passarem unes falles 2019 úniques i inoblidables al voltant de la nostra falleta Conte a Conte. Vos anime a tots a viure-les. Visca València! Visquen les Falles! Visca la Falla Ripalda, Beneficència i Sant Ramon!

Raúl Miralles i Soriano President Infantil Hola comissió! Volia dir-vos que per a mi és molt especial ser president infantil de la nostra falla. Em fa molta il·lusió que entre tots m’hàgeu elegit a mi per representar-vos. Vos promet que ho faré el millor possible. Les falles per a mi són una època molt especial, perquè ens juntem tota la comissió per divertir-nos en molts actes. El que espere amb més il·lusió és que enguany és la plantà de la meua falla i poder compartir-ho al costat de Rosa, la nostra Fallera Major Infantil. Ella és divertida, carinyosa i amable i junts estem vivint un any inoblidable. Este any és sense dubte molt especial. Estic acompanyat de Carmen, la

nostra Fallera Major, amb la que m’ho passe genial en cadascun dels actes i que em tracta amb molt d’amor. I què dir de mon pare, una persona amable i carinyosa que fa este any encara més màgic. Junts fem un equip imparable. Ho estem passant molt bé i ho anem a passar encara millor. M’agradaria donar les gràcies a tota la comissió per estar en tots els actes que amb tant de carinyo ha organitzat la falla. Ens hem sentit molt arropats i acompanyats en tot moment. I viure-ho en el millor barri del món, el Barri del Carme, molt millor encara. Visca la falla Ripalda Beneficència i Sant Ramon La millor falla del món

Un any faller en 16 fotos Imatges per Carles Capella

1. El Nomenament de Llura i Marc: l’inici del somni

2. El Nomenament de Pilar: retrobant les arrels.

3. Amb Giovanni Nardin i Vicent Almela presentint les falles

4. Les Presentacions: La La Land Ribesan

5. L’emoció de ser Falleres Majors en les vespres de març

6. L’estoreta: retrobar el somriure de la infantesa

7. Les recompenses: història i futur

8. El cavall de Troia de Vicent Almela

9. El concurs de dibuix: Els artistes i l’obra d’art

10. El so de la festa popular

11. ...i manté la tradició...

12. Els carrers seran sempre nostres

13. Ulls i espurnes: l’emoció de l’Ofrena

14. Diàleg entre la imatge de Tifó i el cavall de Troia

15. Les flames sรณn les que completen la falla

16. El foc i la nit: darreres imatges de Tifรณ

Benvinguts! Ana Ruiz Rivera (esquerra) i Pablo Carrillo Torres (dreta)

Memòria 2018 – 2019 Ana Bonafont Martí Secretària

Les cendres falleres marquen el sorgiment d’un any. Comença el somni per emprendre nous monuments fallers. Abans que es tanque l’exercici faller i nasca una nova junta directiva i un nou president per al següent exercici és el moment de seguir un ritual. És el moment d’escriure esta memòria: un document que recorre els esdeveniments fallers més intensos amb la intenció de que passen a formar part de la nostra història. Esta memòria resumeix el recorregut anual, des que acaben les falles plantades del 2018. És un text representatiu del més destacat de l’exercici. L’exercici faller acabà el 6 d’abril de 2018 amb la disolució de la Junta Directiva. La Presidència aprofitava eixe moment per fer un balanç. El president Javier Sánchez Rodríguez en la seua intervenció davant la junta general va felicitar als membres de la Junta Directiva pel seu gran treball durant l’exercici i va fer extensiu l’agraiment a tots els fallers i a totes les falleres. Va fer un resum dels objectius acomplits i de les activitats realitzades per les delegacions. Després del tancament d’eixa junta definitivament l’exercici 2017-18 passà a ser història. Junta Central Fallera durant l’exercici 2017-18 ha complit amb els següents objectius: millora de la dotació econòmica dedicada als espectacles pirotècnics, canvi de sistema de jurats per a l’elecció de les Corts d’Honor i de les Falleres Majors de València, un conveni amb la SGAE, augment d’ingressos per patrocinis, un curs de formació per a jurats de falla i cursos per a l’orientació en l’ús del material

pirotècnic per a infantils a banda del CRE. A més de diversos assumptes relacionats amb la gestió, es tractà l’inici del debat relatiu a un congrés faller que hauria de conduir finalment a una votació on les falles es pronunciarien a favor o en contra de la seua realització. Es convocà una assemblea extraordinària el 24 d’octubre per començar el debat al voltant de la necessitat o no de fer un congrés faller. Des d’eixe dia s’obrí un periode de reflexió que havia d’acabar amb una assemblea extraordinària el mes de novembre per votar. El 14 de novembre es convocà la susdita assemblea extraordinària. Estigué present la Presidència. El resultat va ser de 195 vots en contra, 21 favorables i 11 vots en blanc. Per tant, es tancà definitivament la possibilitat de fer un congrés faller al llarg de l’exercici. Els dies 6 i 11 de novembre es convocaren les sessions del curs CRE amb l’assistència de la fallera Pilar Domingo Calap. El 20 de novembre es convocà una reunió en el centre cultural La Petxina dedicada a la tramitació de permisos amb els diversos sectors implicats i les comissions falleres. La data del 30 de novembre no passà desapercebuda en el calendari faller. Va ser el primer aniversari de les falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Tingueren un destacat protagonisme les falleres majors infantils i els presidents infantils de les comissions. Estos reberen una reproducció del document del nomenament tramés per la UNESCO.

Una reunió també destacada per a la festa fallera fou la de la Comissió Municipal de Seguiment de les Falles Unesco el 13 de novembre. Esta es pronuncià pel fet de dignificar tot el que envolta les falles i per incidir en la seua accessibilitat. Es plantejà un model de bones pràctiques amb recomanacions que es feren arribar a les comissions falleres. L’àrea de Cultura de la nostra comissió ha potenciat les visites culturals. L’àrea de Protocol posà en marxa els actes relacionats amb l’acte d’Acomiadament de les Falleres Majors 2017, la presentació i nomenament de les Falleres Majors 2018, per esmentar alguns. Entre les activitats falleres de gener del 2018 cal destacar que el 13 de gener s’inicià a les 9.00 hores el curs de formació de jurats de falla en el Museu Faller. Assistí la fallera Amparo Díaz Tortosa. En el mes de febrer, el més destacat és que el calendari dels actes fallers s’iniciava. El gran acte que marcà l’inici del calendari va ser la Crida. Des d’aquell dia, el programa d’actes continuà amb el ritual repetit cada any i les activitats no cessaren. Es pot destacar que el dia 4 de març tornàrem a participar en el tradicional Concurs del Cant de l’Estoreta que organitzà la falla Plaça de l’Arbre, en la seua 57ena edició, en el qual es recupera l’antic cant que els xiquets realitzaven pels carrers de València per replegar mobles antics per poder cremar-los. 19 comissions participàvem en diferents seccions d’aquest concurs completament infantil i en el que els més menuts representen escenes típiques i personatges valencians històrics. Enguany aconseguírem els següents premis: 1er Premi cant, 4art Premi de conjunt, 4º Premi xiquet més típic, Premi Especial del Co-fundador

Manuel Jesús-María Baselgas i Premi extraordinari al millor cant. Un acte que gaudiren el President Infantil Marc Sánchez Agüera i la Fallera Major Infantil Llura Fajarí Gay. El 13 de març es lliuraren en el Palau de les Arts els premis dedicats a l’ús del valencià en els llibrets de falla de la Generalitat Valenciana. Per primera vegada es dedicà una categoria especial dedicada a les falles de València. El nostre llibret obtingué el cinqué premi. La Setmana Fallera s’inicià i amb ella els actes centrals de la festivitat. La seua enumeració seria molt extensa, però si entre tot el programa haguera de subratllar dos actes hauria d’esmentar: els premis a les falles i l’Ofrena. Les nostres dues falles van ser premiades: la major Imago Typhonis, de Giovanni Nardin, 3er premi de secció i 3er premi experimental i la falla infantil El cavall de Troi@ de Vicent Almela, 4art premi de secció i 2on premi experimental. L’Ofrena es desenvolupà sense incidents destacables el 17 de març. Només cal esmentar la gran quantitat de fallers i falleres que participaren. Altres actes importants van ser: l’Albà de les Falles, la nit de la Plantà, la recollida dels premis infantils la vesprada del 16 de març o la dels premis majors el matí del 17 de març. El 16 de març la nostra plaça acollí el tradicional concurs de dibuix infantil organitzat per la delegació d’infantils i encapçalat per Carles Capella Bernabeu. Un dia en el qual tota la nostra comissió infantil va poder expressar tot el seu art en les diverses categories. Un any més els infantils dibuixaven la seua falla... Cavall de Troi@ era el seu lema basat en un clàssic molt atractiu adaptat als nostres dies. El cavall era de fusta, però del seu interior eixien unes extranyes criatures, unitats d’informació que ho envaeixen tot.

Tots i totes feren dibuixos espectaculars de la seua falla infantil. La Fallera Major Infantil, Llura Fajarí, i el President Infantil Marc Sánchez no volgueren perdre’s eixe matí de convivència, art i imaginació amb tots els xiquets, futur de la nostra comissió. Un matí complet de cultura, art, alegria i diversió per als més menuts. Tot acabà el 19 de març, quan amb les flames més intenses en la plaça es donà llum a la creativitat d’altre exercici faller. De les darreres cendres nasqué el desig de continuar la flama de la festa per al 2019. Ara quedava tancat l’esforç de gran quantitat de falleres i fallers i de la junta directiva, del treball continu d’homes i dones que fan cada dia realitat la festa durant tot l’exercici faller. Molt més es podria relatar en esta memòria. Si algun aspecte intens tenen les Falles es que a cada acte li segueix un altre i que cada exercici es vincula a un altre nou. La vida fallera creix i es desenvolupa sense fi, la qual cosa demostra el millor que té aquest patrimoni immaterial de la humanitat, que són els fallers i les falleres que cada dia fan la festa: màgica, irrepetible i creativa. Amb estes línies es tanca d’una manera sintètica tot el que suposà l’exercici. El més gran de les falles és el seu futur. La nostra comissió tornarà de nou a fer-lo possible des d’ara fins que les falles del 2019 siguen una realitat. D’aquella Junta de dissolució del 6 d’abril de 2018 el més interessant no va ser el que es relatà en passat, sinó tot el que s’estava posant en marxa per a l’exercici entrant. El dia 20 d’abril de 2018 es presentà com a president de la comissió el faller Óscar Miralles Fernández. En el mes d’abril la funció administrativa de la comissió tornà a estar novament renovada. El 27 d’abril es

constituí la Junta Directiva 2019. Van ser nomenats els delegats i delegades. En eixa junta general es va fer lectura dels membres de la Junta Directiva. Els membres nomenats foren: Vice-president 1er: Juan Carlos Royal Jordán (àrea Cultura) Vice-presidenta 2ª: Mª Carmen Dobón Rovira (àrea gestió econòmica) Vice-presidente 3er: David Garrido Rodríguez (àrea festejos) Vice-president 4art: José Vicente Miralles Fernández (àrea infantils) Vice-presidenta 5ª: Marisol Andrés Picó (àrea protocol) Vice-presidente 6é: Luís Miguel Royal Jordán (àrea infraestructures) Secretària : Ana Bonafont Martí. En esta reunió quedaren constituides les delegacions amb els seus delegats. En el mes de maig es signaren els contractes amb els autors que realitzaran les falles en 2019. La falla infantil correrà a càrrec dels artistes Fet d’Encàrrec (Marisa Falcó i Paco Pellicer), qui planten per primera vegada en la nostra comissió. Repeteix l’artista de la falla gran, Giovanni Nardin, un any més, qui tants bons premis li ha donat a la comissió. Pel que fa a l’organització de Junta Central Fallera, cal dir que es nomenà com a membre de lliure designació Amparo Díaz Tortosa, fallera de la nostra comissió, qui estarà en la Delegació de Falla. Felicitats. Però els actes més esperats foren els nomenaments de les Falleres Majors. L’arribada de les noves representants de la falla sempre és rebuda amb goig pels fallers i les falleres. El nomenament va ser el 4 de maig de 2018 en el casal, en la Junta General, i foren elegits Raúl Miralles Soriano com a President Infantil i Rosa Peris Garzón com a Fallera Major Infantil, i el dia 1 de juny de 2018 va ser nomenada en junta general Carmen Ferrer Hernán-

dez com a Fallera Major, qui, junt amb el president Óscar Miralles Fernández, formaran el quadre d’honor de les falles 2018-19. Des d’aquell dia passaren a encapçalar la gran llista de Falleres Majors de la nostra comissió. Per primera vegada la nostra comissió estigué representada en les Fogueres de Sant Joan d’Alacant pel nostre quadre d’honor 2018 desfilant el dia de l’Ofrena. Junta Central Fallera acordà avançar la presentació dels projectes de les falles al mes de juliol amb la intenció d’organitzar amb més temps la clasificació de categories. En juliol, una vegada més, va ser el temps de les pre-seleccions. Allí ens representà la nostra Fallera Major Infantil 2018 Llura Fajarí Gay, qui va ser pre-seleccionada, iniciant-se un temps d’il·lusió i emoció. Molta sort. En el Centre del Carme, eixe cèntric indret al nostre barri, Llura tingué la seua primera entrevista. A la pre-selecció també havia acudit la Fallera Major Infantil de València, Daniela Gómez. Engalanades amb els seus vestits, les candidates desfilaren amb elegància i animades pel públic. Els seus somriures de felicitat van ser un exemple. A finals de juliol es va fer la Batalla de Flors. Participaren totes les candidates preseleccionades pels sectors per formar part de les Corts d’Honor. El sopar de la Punxà es va fer la nit anterior. En la Batalla de flors, el Passeig de l’Albereda es convertí en un riu de clavellons grocs i taronges durant l’acte que clou la Gran Fira de Juliol. Les més de 500 llotges que oferí l’Ajuntament de València per a la Batalla de Flors estaven pràcticament plenes. Celebrada per primera vegada en 1891, en l’actualitat la Batalla de Flors s’erigeix com un dels actes més multitudinaris de la Fira de Juliol. La desfilada s’inicia amb la Policia Local,

seguida de la cavalcada, en la que els assistents pogueren observar als participats ataviats amb la indumentària tradicional valenciana, al mateix temps que sonaven instruments tan característics com la dolçaina i el tabalet. A continuació, desfilaren els cotxes lleugers i les carrosses, en les que viatjaven falleres majors de diversos sectors, i les candidates pre-seleccionades. En una d’eixes carrosses estava Llura Fajarí Gay, la nostra Fallera Major Infantil 2018. ¡!!ENHORABONA LLURA !!! En el mes de setembre continuaren les activitats falleres, que s’havien interromput amb l’arribada de l’estiu i s’iniciaren altres, com l’Acomiadamente de les Falleres Majors 2018. L’acte per a l’elecció de candidates a Falleres Majors de València del 2019 se realitzà en el pavelló Municipal de la Font de Sant Lluís el dia 29 de setembre, on ens representà Llura Fajarí Gay. El dia 14 de juny de 2018, en assemblea de presidents, es proposa una nova classificació de falles de 2019 per a la seua aprovació si procedeix de la proposta conjunta presentada per Junta Central Fallera, la Interagrupació de Falles de València, la Federació de Falles de Secció Especial, la Federació de Falles amb Especial Ingeni i Gràcia, la Federació de Falles Innovadores i Experimentals i la Federació d’Artistes Fallers i Foguerers de la Comunitat Valenciana, que va més enllà de la baremació i de la capacitat d’escollir secció. A més, es preten, amb els mateixos agents, la consolidació d’una comissió per trevallar per l’estabilitat de la professió de l’artista faller. L’objectiu és a) comptar amb unes bases d’avaluació; b) estudi de la conveniència o no d’unes bases tècniques; c) reivindicació de la qualificació professional; d) reforçar la falla com a element central.

Amb l’arribada de desembre s’iniciaren les activitats relacionades amb el cicle nadalenc, com és el muntatge del Betlem per la delegació d’Infantils i la visita a Expojove. En el Palau de l’Exposició tingué lloc el brindis nadalenc dels presidents de les comissions falleres i les falleres majors, amb l’assistència de la Fallera Major de València i la seua Cort d’Honor. En passar les festes nadalenques, començàrem a pensar en un dels actes més destacats de l’exercici, la Presentació de les nostres Falleres Majors Carmen Ferrer Hernández i Rosa Peris Garzón va ser un dia especial tant per a elles com per als fallers de la falla i els nostres presidents Raúl Miralles Soriano i Óscar Miralles Fernández. Un acte molt esperat per Rosa i Carmen, que s’estrenaven com a màximes representants de la nostra comissió, qui les rebé amb tot l’afecte i orgull que senten per elles. En aquest acte, que la nostra falla havia preparat amb molta il·lusió, també s’exaltava Raúl Miralles Soriano com a President Infantil 2019. Pel que fa a la gestió, cal destacar que va ser molt intensa, on sempre va

estar present el president. En aquest exercici hem hagut de lamentar la pèrdua de familiars: la mare de la fallera Estrella Torres Sànchez, mare, sogra, àvia i besàvia de fallers de la comissió, així com l’àvia paterna de la fallera Carmen San Andrés Alonso, àvia i besàvia de fallers de la nostra comissió i també la mare de la fallera Carmen Tomillo Beamud, mare, sogra, àvia i besàvia de fallers de la comissió. Guardem d’elles el record i el respecte. S’apropen les Falles 2019, o, el que és el mateix, cinc dies de festa, música i pólvora. Rosa Peris, Carmen Ferrer, Raúl Miralles i Òscar Miralles, un plaer comptar amb vosaltres com als nostres representants 2019. Vos desitgem un fantàstic any. Segur que estarà plé d’emocions, records i reconeixements que quedaran gravats, per a sempre, en la memòria de tots els fallers i, d’una manera manera molt especial, en la memòria de les Falleres Majors i els Presidents 2019, que guardaran per a sempre aquest any en el més profund dels seus cors.

Comissió 2018 – 2019 Fallera Major 2019: Carmen Ferrer Hernández Fallera Major eixent: Pilar Domingo Calap President: Oscar Miralles Fernández

Lucía Agüera Rodrigo, Blas Agüera Burguillos, Carles Alfonso Antoni, María Soledad Andrés Picó, María Teresa Andrés Picó, Mercedes Andrés Martínez, Enrique Andrés Hernández, Francisco Andrés Moscardó, Elvira Ariza Muñoz

Antonio Ballesteros Pardo, Joaquín Barquero Pérez, Laura Bautista De Paz, Juan Luis Benito Jiménez, María Isabel Bisquert Company, Cristina Blasco García, Maruja Blasco Tortajada, Antonio Blasco Tortajada, Sergio Blasco García, Carmen Bodoque Guillem, Oscar Bodoque Moreno, Ana María Bonafont Martí, Inmaculada Bonafont Martí, Mercedes Bonafont Martí, Juan José Bonafont Martí, Remedios Bosch López, Enrique Bover Pujol, Cristina Burriel Blasco

Elena Caballero Castellote, Aroa Calabuig Cuenca, Pilar Calap Dobón, Chelo Calomarde Alegre, Mª Amparo Cano Villanueva, María Ángeles Cano Molina, Albert Capella Torres, Carlos Capella Torres, Carlos José Capella Bernabeu, Pilar Carmona López, Silvia Carreras Poveda, Joaquín Jesús Carrillo Civera, Luisa Chuliá Sanchis, Mari Carmen Chuliá Sanchis, Gloria Cuenca Latorre

Manuela De Paz Roca, Amparo Díaz Tortosa, Gemma Dobón Rovira, Mari Carmen Dobón Rovira, Mariví Dobón Torró, Manuel Dobón Torro, Juan Ramón Doménech Llopis, Juan Ramón Doménech Plo, María Dolores Domingo Tortosa, María Luisa Domingo Tortosa, Marisa Domingo Calap, José Enrique Domingo Asensi, Luis Ramón Domingo Asensi, Roberto Domingo Pedrón, Luis Domingo Calap

Carmen Fajardo Montañana, José Miguel Fenollosa Luján, Mari Carmen Fernández Sánchez, María Elvira Flores Ariza, Vanessa Fuentes Alegre

Blanca Galán Ochoa, Fernando Galán Muñoz, Conchín García Polaino, Cristina García Ribes, Felicidad García Polaino, María Luisa García Segura, Rosa García Ortolano, Teresa Ascensión García Polaino, Joaquín García Isidro, David Garrido Rodríguez, Gemma Garzón Pérez, Noelia Gay Tomillo, Alberto Gay Pons, Alberto Gay Tomillo, Jorge Genove Portas, Patricia Giménez Simó, Ernesto Gómez Gómez, Mari Carmen González Valero, Fernando González Moya, Ana Guaita García, María Dolores Guillem Molina, Trinidad Montserrat Guillem Molina

Ana María Hernández Lerma, Mari Ángeles Hernández Conejero, Mari Carmen Hernández Conejero, Jordi Aureli Hernández Lerma

Ismael Isabal Ejido

Finita Llopis Juan, María José Llopis Blasco, Monchi Llopis Arribas, Jorge Llopis Royal, Vicente Llopis Blasco, Vicente Llopis Juan, Alejandro Llopis

Royal, Marina López García, Fernando López Bonafont, María López Martín, Fernando López Yeves, Miguel López García

Paloma Marqués Bueno, Carolina Martínez Campo, Mª Paz Martínez Gamón, Margarita Martínez Guaita, Mercedes Martínez Algarra, Paula Martínez Martínez, Alejandro Martínez Bonafont, Teodoro Martínez Martínez, Alicia Miralles Sevillano, José Vicente Miralles Fernández, José Miralles Soriano, Anna Mitienko

Julia Navarro Coll, José María Navas Pérez, José María Navas Bonafont, Montserrat Novell Durán

Mari Nieves Ochoa Peiró, Agustín Ochoa Carmona, José Agustín Ochoa Peiró, Cristina Ortega Muñoz, Pilar Ortí Del Toro

Empar Pardo Andrés, Manuel Pardo Conejero, José Javier Pardo Parrizas, Berta Peiró García, Marijús Peiró De Gracia, Verónica Pérez Lloret, Mayte Pérez Villarrubia, Fernando Pérez Andrés, Fernando Pérez Noverges, Manuel Pérez Gimeno, Manuel Pérez Villarrubia, Mario Alberto Pérez Andrés, Francisco Pérez Miralles, Martí Peris Garzón, Jesús Peris Llorca, Pere Germà Peris Llorca, Soledad Picó Rodrigo, María de las Mercedes Pomer Ballester, Armando Poveda Amores, Silvia Pujol García, Salvador Pujol García, Salvador Pujol Muñoz

Mayte Ramírez Bascuñana, Claudia Requena Chuliá, Sarah Patricia Ripoll Hernández, Ángel Ripoll Hernández, Vicente Ripoll Hernández, Mari Carmen Rivera Flores, María Desamparados Ródenas Cuquerella, Francisca Rodrigo Hernández, Ana Romero Romero, María Amparo Rovira Juan, Mari Carmen Rovira Juan, Asunción Royal Jordán, Eva Royal Martínez, Alfonso Royal Jordán, José Carlos Royal Hernández, Luis Miguel Royal Jordán, Juan Carlos Royal Jordán, Alfonso Royal Cuenca, Sergio Royal Hernández, María Isabel Ruiz Herrero, José Antonio Ruiz Herrero

Lola Sabater Navarro, Carmen San Andrés Alonso, Javier Sánchez Rodríguez, José Sendra Palazón, José Francisco Sendra Chuliá, Conchín Serrano Barra, Cristina Sevilla Blanco, Mª Teresa Sevilla Blanco, Concepción Sevilla Gil, José Sevilla Tébar, Mario Suárez Collado

María Talavera Blanco, Luis Tomás Micó, Carmen Tomillo Beamud, Estrella Torres Sánchez, Raquel Torres Bosch, Remedios Torres Bosch, Maruja Torró Cuenca, Ángel Tortajada García, Ángel José Tortajada Flach, María Dolores Tortosa Martí

Óscar Vidal Belda, Alejandro Vilar Hernández, Mario Vilar Hernández, Aurora Villargordo Cazalla, María Teresa Villarrubia López

Carla Wieden Dobón, Marta Wieden Dobón, José Wieden Ortiz

Alfonso Yubero Carretero

Mariola Zapater Fajarí

Comissió Infantil 2018 – 2019 Fallera Major 2019: Rosa Peris Garzón Fallera Major Eixent: Llura Fajarí Gay President: Raúl Miralles Soriano

Aitana Alfonso Flores, Alexandre Alfonso Flores

Emma Ballesteros Ramírez, Sofía Ballesteros Ramírez, Joan Enric Benito Pomer, Emma Blasco Villargordo, Nuria Blasco Villargordo, Clara Burriel Blasco

Lucia Cano Villanueva, Elia Capella Martínez, Laia Capella Martínez, Sofía Capella Martínez, Pablo Carrillo Torres

Martina Doménech Garcia, Beatriz Doménech García, Julia Meié Domingo Navarro

Claudia Flores García

Lucía García Ruiz, Mario García Ruiz, Albert Gay Llopis, Paula Gay Llopis

Michael Kavanagh Bover

Jaime Miralles Gómez, Jara Miralles Soriano, Gonzalo Moreno Domingo

María Ochoa Calomarde, Minerva Ortega Muñoz

Nerea Parra Liern, Valeria Pérez Piedrahita, Alejandra Pujol Guaita

Catalina Requena Mitienko, Alicia Ripoll Marqués, Alba María Ripoll Talavera, Diana Ripoll Talavera, Ana Ruiz Rivera, Carmen Ruiz Rivera

Marc Sánchez Agüera, Rocío Soriano Andrés, Rubén Soriano Andrés, Valentina Suárez San Andrés, Thais Suero Calabuig

Valeria Tortajada González

Daniela Yubero Dobón, Oriol Yubero Dobón

Junta Directiva 2019 Porta Estandard Honorífic Perpetu Joaquín García Isidro Degà Enrique Andrés Hernández President Oscar Miralles Fernández Vicepresident 1º Juan Carlos Royal Jordán Vicepresidenta 2ª Mª Carmen Dobón Rovira Vicepresident 3º David Garrido Rodríguez Vicepresident 4º José Vicente Miralles Fernández Vicepresidenta 5ª Mª Soledad Andrés Picó Vicepresident 6º Luís Miguel Royal Jordán Secretària Ana Bonafont Martí Vicesecretària Estrella Torres Sánchez Tresorer Enrique Andrés Hernández Delegat Loteria José Agustín Ochoa Peiró Vicedelegada Loteria Amparo Díaz Tortosa Bibliotecari Arxiver Carlos José Capella Bernabéu Comptador Luís Ramón Domingo Asensi Vicecomptadora Pilar Domingo Calap Delegada Quotes Mª Nieves Ochoa Peiró

Junta Directiva 2019 Delegat De Cultura Jesús Peris Llorca Delegació de Cultura Verónica Pérez Lloret, Marijús Peiró De Gracia Delegació de Cultura Digital Javier Sánchez Rodríguez Delegada Festejos Remedios Torres Bosch Delegació Festejos Jorge Llopis Royal, Fernando González Moya, Alejandro Llopis Royal, Mariola Zapater Fajarí, Marina López García, Mario Alberto Pérez Andrés, Sergio Royal Hernández, Mayte Pérez Villarrubia, Mario Vilar Hernández, Mari Carmen Chuliá Sanchis Delegada Federació Amparo Díaz Tortosa Delegades Agrupació Pilar Calap Dobon, Mayte Villarrubia López, Elvira Flores Ariza, Luís Ramón Domingo Asensi, Pilar Domingo Calap, Mayte Pérez Villarrubia Delegat d’estoreta Alberto Gay Tomillo Delegats de Teatre Fernando Pérez Andrés, Empar Pardo Andrés Delegades de Protocol Mª Asunción Royal Jordan, Mª Teresa Andrés Picó, Mª José Llopis Blasco

Junta Directiva 2019 Delegada Setmana Cultural Elvira Flores Ariza Delegada Infantil Aurora Villargordo Cazalla, Delegació Infantil - Pere Germà Peris Llorca, Paz Martínez Gamón, Mari Ángeles Cano Villanueva, Javier Sánchez Rodríguez, Noelia Gay Tomill, Lucía Agüera Rodrigo Recolzament Infantil Eva Royal Martínez, Martí Peris Garzón Delegat De Comunicació I Xarxes Socials Sergio Blasco García Comissió 150 Aniversari Enrique Andrés Hernández Delegada Monument Cristina Sevilla Blanco Delegada Pirotècnia Lucía Agüera Rodrigo Delegat Casal Vicente Llopis Juan Manteniment Casal Manuel Pardo Conejer, Mª José Llopis Blasc, Alberto Gay Tomillo

Junta Directiva Infantil 2019 President Raúl Miralles Soriano Vicepresident 1 Marc Sánchez Agüera Vicepresident 2º Gonzalo Moreno Domingo Comptadora Claudia Flores García Tresorera Clara Burriel Blasco Delegada Paula Gay Llopis Secretària Aitana Alfonso Flores Vicesecretari Mario García Ruíz

Recompenses Infantils Coure Ana Ruiz Rivera, Pablo Carrillo Torres, Valentina Suárez Collado, Valeria Pérez Piedrahita Argent Lucía García Ruíz

Or Julia Meié Domingo Navarro, María Ochoa Calomarde

Recompenses Majors Coure Martí Peris Garzón, Concepción Sevilla Gil, María Ángeles Cano Molina, Elena Caballero Castellote, Antonio López Navarro, Anna Mitienko, Trinidad Montserrat Guillem Molina, Carolina Martínez Campo, Silvia Carreras Poveda

Argent Juan José Bonafont Martí, Mario Vilar Hernández, Mario Alberto Pérez Andrés, Alfonso Royal Cuenca, Sergio Royal Hernández, Alfonso Royal Jordán, Gloria Cuenca Latorre, José Miguel Fenollosa Luján

Or Mariola Zapater Fajarí, José Carlos Royal Hernández, Ana Guaita García, Alejandro Llopis Royal

Fulles Llorer Gemma Garzón Pérez, Jesús Peris Llorca, José Vicente Miralles Fernández

Fulles Llorer i Brillants Mercedes Andrés Martínez, M. Soledad Andrés Picó

AgraĂŻments

Cultura Ribesan facebook.com/ribesancultura/

AgraĂŻments

Soluciones MetĂĄlicas Laser S.L Avda Cid 15 Pol. Ind. Torrubero 46136 Museros (Valencia Telf. 961443365 infosmlaser@gmail.com

AgraĂŻments

100

AgraĂŻments

101

Falla Ripalda, BeneficĂ¨ncia i Sant Ramon