CONTA LA LLEGENDA….. M'agrada llegir novel·la històrica, i d'aventures, podria agradar-me la novel·la negra, o altres gèneres, però no. Mai m'havia preguntat el perquè, bonica paraula que de petits utilitzem molt i de majors ens auto- prohibim. La veritat és que ja fa massa temps que l'he bandejat del meu vocabulari, i l'única resposta útil per justificar-ho és “perquè així ha de ser”. Encara recorde aquell llibre que vaig llegir on deia que preguntarnos el perquè és un repte per sortir-nos-en del nostre dia a dia, atrevir-nos a desaprendre i a ser curiosos i no tenir por a experimentar respostes no apreses… Si perdem la capacitat de poder preguntar-nos el perquè de les coses és com si perdérem capacitat pulmonar… i pot ser que fins i tot acabem sense poder respirar en un món restrictiu on la pregunta no té lloc… solament l'obediència cega als dictats dels altres. En aquest pensament estava jo, assegut en la vertical d'aquella mítica penya, els peus penjant i la meua vista perduda abastant tot aquest territori Diànic. De sobte, un petit núvol va tapar el sol, un d'aquests núvols plans que amb lentitud travessen el nostre cel blau en els mesos de febrer, i després aquesta pell de gallina, la sensació de fred que et diu que ja has de marxar……. Però és que cada volta que vinc a aquest lloc és com si alguna cosa em fera reflexionar; aquesta penya, la penya del Cavall Verd és un lloc, diguem-ne, màgic, que em du per la senda de la reflexió.
Conta la llegenda..
1