ANNEX by julian de la fuente

DOCUMENTACIÓ

ESO

NORMES DE SEGURETAT 1.

Damunt la taula de treball només hi ha d’haver el material que necessitis per realitreali zar la pràctica a més del guió de pràctiques.

No fer experiments sense les instruccions completes.. En cas de dubte, preguntar pr al professor.

Disposar d’aigua al costat.. Si no tens aixeta, deixar una galleda amb aigua al costat de l’experiment.

Si la teva pell o roba entra amb contacte amb un àcid o una base, ràpidament, netejat amb molta aigua. aigua

En cas de dubte,, consultar al metge.

Tenir cura amb el vidre calent per que sembla fred i triga molt en refredar-se. refredar En cas de cremada, tractar amb una dissolució de bicarbonat sòdic ( Na H CO3 ).

Per escalfar una substància en tub d’assaig,, no posar l’obertura cap a un mateix ver evitar les projeccions. projeccions

No utilitzar mai substàncies sense etiquetes.

Les substàncies líquides sobrants, llençar-les les al safareig amb molta aigua per tal de no fer mal les canonades.

10. Les restes sòlides acumulades en una pràctica han de llançar-se llançar a la paperera i no a la pica d’aigua. 11. Per introduir un tub de vidre en un tap,, s’ha de fer amb un drap o guants per tal d’evitar talls en trencar-se trencar el tub. 12. Els reactius sobrants, sobrants guardar-los ràpidament. 13. No olorar ni tastar directament. 14. Guardar el material molt net. 15. Utilitzar guants o draps dra quan manipuleu objectes calents. 16. Afegir al dissolvent el solut i mai fer-ho al contrari. 17. No fer experiments a casa sense informar als pares i al professor. professor 18. No has d’utilitzar quantitats més de reactius més grans de les indicades en els guions 19. Cal que observis l’etiqueta del reactiu.. Hi ha un dibuix anomenat pictograma, que n’indica la perillositat. T’ajudarà a prendre les precaucions més adequades. adequ 20. Quan facis algun muntatge, muntatge assegura’t que està ben acoblat. acoblat Mai no s’han de fer muntatges inestables, ables, encara que sigui per poc temps.

DEPARTAMENT DE C. EXPERIMENTALS

DOCUMENTACIÓ

ESO

REACTIUS PERILLOSOS La paraula laboratori procedeix del llatí laborare, que significa treballar. El laboratori no és un lloc lúdic; és un recinte equipat per treballar-hi mitjançant la utilització del material adient i els reactius adequats.

Els reactius venen etiquetats de manera clara i senzilla. Solen portar unes etiquetes que ens indiquen quin tipus de substàncies estem utilitzant. Ara veurem algunes de les més utilitzades i que poden contenir reactius perillosos.

DEPARTAMENT DE C. EXPERIMENTALS

DOCUMENTACIÓ

ESO

MATERIAL DE LABORATORI Abans de començar el treball de laboratori és molt important conèixer bé el material que caldrà emprar, tant el nom com la utilitat. Tot seguit estudiarem el material d’ús més comú. Com podràs comprovar, una gran part del material és de vidre o porcellana i, doncs, és Caldrà tenir molta cura en el moment de fer-lo servir i cal netejarlo bé per poder-lo usar posteriorment molt delicat i car.

Material que es pot escalfar

DEPARTAMENT DE C. EXPERIMENTALS

DOCUMENTACIÓ

ESO

Instruments per mesurar

Diversos

DEPARTAMENT DE C. EXPERIMENTALS

DOCUMENTACIÓ

ESO

Material per filtrar

Flascons

DEPARTAMENT DE C. EXPERIMENTALS

DOCUMENTACIÓ

ESO

Refrigerants

DEPARTAMENT DE C. EXPERIMENTALS

DOCUMENTACIÓ

ESO

Procedencia de los nombres de algunos elementos químicos Nombres de elementos en honor a planetas y asteroides: Mercurio, su nombre se debe al planeta del mismo nombre, pero su abreviatura es Hg. Dioscórides lo llamaba plata acuática (en griego hydrárgyros). hydra=agua, gyros= plata. Uranio (U): del planeta Urano. Neptunio (Np): del planeta Neptuno. Plutonio (Pu): del planeta Plutón. Cerio (Ce): por el asteroide Ceres, descubierto dos años antes. (¿Sabíais que el cerio metálico se encuentra principalmente en una aleación de hierro que se utiliza en las piedras de los encendedores?). Titanio (Ti): de los Titanes, los primeros hijos de la Tierra según la mitología griega. Nombres de lugares y similares: Magnesio (Mg): de Magnesia, comarca de Tesalia (Grecia). Scandio (Sc) Scandia, Escandinavia. Cobre (Cu): cuprum, de la isla de Chipre. Galio (Ga): de Gallia, Francia. Germanio (Ge): de Germania, Alemania. Selenio (Se): de Selene, la Luna. Estroncio (Sr): Strontian, ciudad de Escocia. Rutenio (Ru): del latín Ruthenia, Rusia. Europio (Eu): de Europa. Holmio (Ho): del latín Holmia, Estocolmo. Tulio (Tm): de Thule, nombre antiguo de Escandinavia. Lutecio (Lu): de Lutetia, antiguo nombre de Pans. Francio (Fr): de Francia. Californio (Cf): de California (estado estadounidense). Renio (Re): del latín Rhenus, Rin. Nombres que hacen referencia a propiedades: Berilio (Be) de beriio, esmeralda de color verde. Hidrógneno (H): engendrador de agua. Nitrógeno (N). engendrador de nitratos (nitrum) Oxígeno (O): formador de ácidos (oxys) Cloro (Cl) del griego chloros (amarilio verdoso). Argón (Ar) argos, inactivo. (Ya sabes, los gases nobles son poco reactivos). Cromo (Cr): del griego chroma, color. Manganeso (Mn): de magnes, magnético. Bromo (Br): del griego bromos, hedor, peste. Zinc (Zn): del aleman zink, que significa origen oscuro. Arsénico (As): arsenikon, oropimente amarillo (auripigmentum). Zirconio (Zr): del árabe zargun, color dorado. Rubidio (Rb): de rubidius, rojo muy intenso (a la llama). Yodo (I): del griego iodes, violeta. Cesio (Cs): de caesius, color azul celeste. Osmio (Os): del griego osme, olor (debido al fuerte olor del OsO4). Iridio (Ir): de arco iris. Platino (Pt): en estado metálico es blanquecino y medianamente similar a la plata (aunque mucho menos maleable que esta), por lo que cuando en 1748 el español don Antonio de Ulloa lo encontró en una expedición por Sudamérica lo llamó "platina", lo que quiere decir más o menos "parecido a la plata". Oro (Au): de aurum, aurora resplandeciente. Talio (Tl): del griego thallos, vástago o retoño verde. Bismuto (Bi): del alemán weisse masse, masa blanca. Astato (At): del griego astatos, inestable. Radón (Rn): radium emanation (radiactiva). (De noble nada

DEPARTAMENT DE C. EXPERIMENTALS

de nada, es radioactivo). Radio (Ra): del latín radius, rayo. Actinio (Ac): del griego aktinos, destello o rayo. Volframio (W): del inglés wolfrahm; o tungsteno, del sueco tung sten, piedra pesada. Bario (Ba): del griego barys, pesado.

Nombres de científicos: Curio (Cm): en honor de Pierre y Marie Curie. Einstenio (Es): en honor de Albert Einstein. Fermio (Fm): en honor de Enrico Fermi. Mendelevio (Md): En honor al químico ruso Dmitri Ivánovich Mendeléiev, precursor de la actual tabla periódica. Nobelio (No): en honor de Alfred Nobel. Lawrencio (Lr): en honor de E.O. Lawrence.

Otros: Helio (He): de la atmósfera del sol (helios, se descubrió por primera vez en el espectro de la corona solar durante un eclipse en 1868, aunque la mayoría de los científicos no lo aceptaron hasta que se aisló en la tierra). Litio (Li): de lithos, roca. Boro (B): del árabe buraq. Carbono (C): carbón. Fluor (F): de fluere Neón (Ne): nuevo (del griego neos). Sodio (Na): Del latín sodanum (sosa), Na del latín natrium (nitrato de sodio). Aluminio (Al): del latín alumen (que tampoco se lo que significa). Silicio (Si): de silex, sílice. Fósforo (P): de phosphoros, portador de luz (el fosforo emite luz en la obscuridad porque arde al combinarse lentamente con el oxígeno del aire). Azufre (S) del latín sulphurium. Potasio (K) kalium; el nombre, del inglés pot ashes (cenizas). (Las cenizas de algunas plantas son ricas en potasio). Calcio (Ca) de calx, caliza. (La caliza está formada por Ca2CO3). Hierro (Fe): de ferrum. Cobalto (Co): Existen dos explicaciones: Una que dice que cobalto proviene de cobalos, mina. La otra versión sostiene que cobalto es el nombre de un espíritu maligno de la mitología alemana. Níquel (Ni): proviene del término alemán kupfernickel, que quiere decir algo así como cobre del demonio, (aparece en minas de cobre pero no lo es). Como kupfer significa cobre, níquel debe querer decir demonio. Kriptón (Kr): del griego kryptos, oculto, secreto. Molibdeno (Mo): de molybdos, plomo. (Al parecer, los primeros químicos lo confundieron con mena de plomo). Plata (Ag): del latín argentum. Cadmio (Cd): del latín cadmia, nombre antiguo del carbonato de zinc. (Casi todo el cadmio industrial se obtiene como subproducto en el refinado de los minerales de zinc, quizás sea por eso). Estaño (Sn): del latín stannum. Antimonio (Sb): de antimonium; Sb de stibium. Teluro (Te): de Tellus, tierra. Xenon (Xe): del griego xenon, extraño, raro. Plomo (Pb): del latín plumbum.

PRÀCTICA PER FER A CASA DOCUMENTACIÓ

ESO

Taula periòdica

DEPARTAMENT DE C. EXPERIMENTALS

PRÀCTICA PER FER A CASA

ESO

LA CALOR I LA TEMPERATURA La temperatura dels cossos és un concepte que l’home primitiu va captar mitjançant el sentit del tacte. Les primeres valoracions de la temperatura són senzilles i poc precises. D’una substància podrem dir que està calenta, tèbia, freda etc. L’experiència que proposem té dos objectius: Demostrar com els sentits ens poden donar una informació equivocada EXPERIÈNCI A “A” Com obtenir temperatures molt baixes sense sortir de casa. EXPERIÈNCI A “B” MATERI AL

“A”

Tres gots d’aigua. Mig got d’aigua calenta Mig got d’aigua freda.

DESENVOLUP AMENT

“A”

1. Barreja una mica de cada got en un tercer per tal d’obtenir aigua tèbia. 2. Fica la ma dreta al got d’aigua freda. ATENCIÓ 3. Fica la ma esquerra al got d’aigua calenta. Comprova que no estigui 4. Sobtadament fica-les a dins del got amb excessivament calenta l’aigua tèbia CONTESTA 1. Creus que l’aigua tèbia a variat de temperatura?

2. Sens la mateixa temperatura en totes dues mans?

3. Com explicaries que cada ma tingui una sensació tan diferent?

4. Creus que els sentits són una bona ref erència de mesura de les temperatures? Per què?

5. És correcte utilitzar la teva ma per saber si un nadó te febre? Per què?

DEPARTAMENT DE C. EXPERIMENTALS

PRÀCTICA PER FER A CASA

EXPERIÈNCI A

ESO

“B”

Es basa en la barreja del gel amb una sal. Aquesta combinació s’anomena mescla frigorífica . En mesclar gel amb sal comuna Na Cl, s’obté una disminució de temperatura molt considerable que en el nostre cas pot arribar, fins i tot, a -20 ºC. En què es basa?: E n af e gi r s a l a l ge l , l a c a l or p as s a de la s a l a l ge l i aq u es t c om e nç a a f ondr e ’s . Ca d a v e ga d a es f on m és g e l p er qu è l a d is s o luc i ó c o nc e n tr a d a te n de ix a d i lu ir - s e i e l g e l va a bs or b i nt c a l or d e l a d i s s o luc i ó e n un a pr o po r c i ó eq u iv a le nt 80 c a l p er gr am f os . E n pe r dr e a q ues ta en e r g ia , l a tem p er a t ur a d e l a d is s o l uc ió v a d es c en d en t per s ot a d e ls 0 ºC

MATERI AL

“B”

Dos g o ts de boc a am p l a Dos g o ts es tr ets i m és l l ar gs Un g o t p le d e g e l tr it ur ad a M ig g o t de s a l c om una T er m òm etr e a tm os f èr i c ( s i és pos s i b l e)

DESENVOLUP AMENT 1. 2. 3. 4.

“B”

T r itur a g e l, a pr ox im ad am ent m ig g ot gr a n P os a- h o d ins de l g o t d e b oc a am p la . F ic a l ’ al tr e g ot , am b u na m ic a d ’ a ig u a, d i ns de l g o t am b g e l Co ntr o l a am b r el l ot g e, q u an t d e tem ps tr ig a l ’ ai g ua de d i ns d e l g ot l lar g e n c o n ge l ar - s e. Ar a pr op os ar em f er e l m ateix per ò am b l a m es c la f rig o r íf ica . 5. T r itur a g e l, a pr ox im ad am ent m ig g ot gr a n 6. B ar r ej a- ho am b l a s a l am b u n a pr op or c i ó de 4 p ar ts d e g e l p er un a d e sal 7. P os a- h o d ins de l g o t d e b oc a am p la . 8. F ic a l ’ al tr e g ot , am b u na m ic a d ’ a ig u a, d i ns de l g o t am b g e l 9. Co ntr o l a am b r el l ot g e, q u an t d e tem ps tr ig a l ’ ai g ua de d i ns d e l g ot l lar g e n c o n ge l ar - s e.

1. Q u in a d e l es d ues propostes a f e t b a ix ar m és l a tem pe r a tu r a ? 2. Com c r e us q ue f e i en gelat qu a n n o es c o ne i x i a l ’e l ec t r ic i ta t ?

3. P er q uè ll a nç a s al en l es carretes d ’ a lt a m u nt a n ya d es pr és de l le v ar l a n eu , s ab e nt q u e e l g el és m o lt m és p er i ll ós p er a l tr à ns it q u e l a pr òp i a n eu ?

DEPARTAMENT DE C. EXPERIMENTALS

PRÀCTICA PER FER A CASA

ESO

CROMATOGRAFIA La cromatografia és una tècnica d’anàlisi química utilitzada per a separar substàncies pures de mescles complexes. Aquesta tècnitècn ca depèn pèn del principi d’adsorció selectiva

Va ser descoberta pel botànic rus Mikhail Tswett en 1906, però el seu ús no es va 86 generalitzar fins als anys 30. Tswett va separar els pigments de les plantes (cloro(clor fil·la) ficant extracte de fulles verdes en èter de petroli sobre una columna c de carbonat càlcic en pols a l’interior d’una proveta. Els components es van separant a mesura mes que precipiten en bandes horitzontals. horitzo En la cromatografia sobre paper, una mostra líquida flueix per una tira vertical de pap per adsorbent,, a sobre de la qual es va dipositant els components en llocs especíespec fics. L’ús de la cromatografia està amplament estès en l’anàlisi química d’aliments, medicimedic nes, sang, productes petrolífers, petrol etc.

MATERIAL • • • • • •

Morter Espinacs Rosa Etanol Got de precipitats Cartolina

DESENVOLUPAMENT 1. Obté uns 100 grams d’espinacs. 2. Tritura-les les al morter amb una mica de sorso ra. 3. Barreja-ho ho amb etanol i posa tot el líquid en un got 4. Col·loca el paper de filtre tal i com s’indica al dibuix. 5. El paper ha de quedar submergit uns 2 cm. 6. Anota el que e observis a les 8 hores. 7. FES EL MATEIX PER A LES FULLES D’UNA ROSA ESPINACS

DEPARTAMENT DE C. EXPERIMENTALS

ESO

ROSA

ESPINACS

PRÀCTICA PER FER A CASA

1. Quina és la finalitat d’una cromatografia?

2. Per què serà recordat el botànic Mikhail Tswett?

3. Per separar l’aigua de la sorra utilitzaries aquesta tècnica? Per què?

4. Serveix qualsevol paper per fer una cromatografia? Raona-ho

5. Quines substàncies has separat i quina funció té a la fotosíntesi de la planta?

DEPARTAMENT DE C. EXPERIMENTALS

PRÀCTICA PER FER A CASA

ESO

L’ESPELMA Per poder demostrar què és el que es consumeix durant la reacció de combustió, hem preparat la següent experiència: MATERIAL • Espelma • Got llarg • Plat o cristal·litzador • Aigua

DESENVOLUPAMENT • • •

Encén una espelma i diposita unes gotes de cera al fons del cristal·litzador per a que l’espelma no caigui. Posa l’espelma dins. Amb molta cura, cobreix per la meitat amb aigua Situa el got tal i com mostra el gràfic.

DESCRIU EL QUE HA PASSAT:

1. Què hi havia dins del got?

2. I ara?

3. Podries encendre un llumí a la superfície de la lluna? Per què?

4. Fins a on arriba l’aigua? Per què?

DEPARTAMENT DE C. EXPERIMENTALS

PRÀCTICA PER FER A CASA

ESO

INDICADORS NATURALS D’ÀCID - BASE INTRODUCCIÓ Fa ja molt temps que sabem que les substàncies es poden classificar en les que tenen propietats àcides i les que les tenen bàsiques o alcalines. La paraula àcid prové del llatí acetum (vinagre) i que alcalí deriva de la paraula àrab alkali (cendra). Aquestes propietats són oposades i, en mesclar-se, totes dues s’anul· len formant altres mescles noves: àcides, bàsiques o neutres. Per observar les propietats descrites, podem fer servir indicadors naturals. El color de moltes flors, plantes o fruites és a causa d’unes substàncies amb la propietat d’estar colorejades. Aquests colors poden canviar en presència dels àcids i les bases. És per això que els anomenem, indicadors Els experiments que farem en aquesta pràctica seran relatius a la comprovació de quines substàncies o mescles, que utilitzes habitualment, tenen propietats àcides, bàsiques o neutres. Per aquest fi, barrejarem substàncies que has de trac-

respectant les normes de seguretat descrites als apunts. tar amb cura i

EXTRACCIÓ DELS INDICADORS Utilitzarem dos indicadors: col llombarda i prunes negres Per l’extracció dels pigments de la col llombarda: Material: • 200 grams de col llombarda • Aigua • Recipient per coure • Etanol • Recipient de vidre • Petits pots de vidre amb tap o rosca Desenvolupament. 1. Bull en el recipient, la col durant uns 15 minuts. 2. Deixa refredar i filtra el contingut. 3. Aboca-ho dins d’un recipient de vidre amb unes gotes d’alcohol, per tal de facilitar la seva conservació. 4. Amb paper adhesiu, etiqueta-ho. 5. Guarda-ho al frigorífic (pensa que és una substància orgànica). DEPARTAMENT DE C. EXPERIMENTALS

PRÀCTICA PER FER A CASA

ESO

Per l’extracció dels pigments de les prunes negres: negres Material: 1. Prunes negres o fruits de color blau, morat o negre 2. Etanol 3. Gots 4. Embut

5. Filtre 6. Cullereta 7. Sorra fina rentada 8. Recipients de vidre amb tap Desenvolupament 1. Introdueix ntrodueix uns trossos de col llombarda o de pell de fruits al morter. Afegeix una cullecull rada de sorra. 2. Tritura ritura el vegetal fregant-lo fregant en el morter sense colpejarcolp lo. 3. En n obtenir una pasta, afegeix af una petita etita quantitat d’etanol. 4. Remou la mescla 5. Deixa eixa en repòs un parell de minuts i aboca-ho ho al filtre. Afegeix una altra fracció d’etanol i repeteix l’operació un parell de vegades. 6. Passa assa el líquid a un pot de vidre amb tap. 7. Etiqueta-ho. Ara, ja tenim dos indicadors ind icadors guardats i etiquetats. El següent pas, anirà en la direcció de saber quin color té un àcid i una base en cadascun dels indicadors. Aquesta tasca és fonamental atès que, si no ho fem, encara que canviï el color de l’indicador, no coneixeríem el seu significat. Per exemple:

indicador

DEPARTAMENT DE C. EXPERIMENTALS

Vinagre (àcid)

Amoníac (base)

PRÀCTICA PER FER A CASA

ESO

Nosaltres ho farem amb tots dos indicadors. Així sabrem quin és el color de l’àcid, de la base i del neutre.

Col llombarda

Vinagre (àcid)

Amoníac (base)

Prunes negres

Vinagre (àcid)

Amoníac (base)

Per finalitzar, aniràs barrejant l’indicador i les substàncies a investigar, en un dels pots de vidre. Anota el resultat a la taula següent, tenint cura de conservar les eines molt netes. SUBSTÀNCI A Vinagre

INDICADOR Col llombarda Pruna negra

Amoníac

Col llombarda Pruna negra

Suc de llimona

Col llombarda Pruna negra

Suc de taronja

Col llombarda Pruna negra

Renta vidres

Col llombarda Pruna negra

Suc de tomàquet

Col llombarda Pruna negra

Pasta dentífrica

Col llombarda Pruna negra

DEPARTAMENT DE C. EXPERIMENTALS

RESULTAT

CONCLUSIÓ

PRÀCTICA PER FER A CASA

ESO

FABRICAR SABÓ L’obtenció de sabó és una de les síntesis químiques més antiant gues. Fenicis, cis, grecs i romans ja utilitzaven algun tipus de sabó bullint sèu de cabra amb una pasta formada per cendres de llenya i aigua. Durant els transcurs dels segles, s’ha fabricat artesanament, tractra tant els greixos, en en calent, amb dissolucions d’hidròxid de sodi o de potassi

MATERIAL • • • • • •

Petita olla metàl· lica Cullera de fusta Caixa de fusta o de cartró 250 mL d’oli 250 mL d’aigua 42 g de sosa càustica àustica (hidròxid de sodi Na OH )

DESENVOLUPAMENT 1. Poseu l’aigua en un recipient a foc lent i aboqueu-hi hi lentament la sosa càustica. DeiDe xeu bullir aquesta solució uns 5 minuts. m 2. Al lleixiu que heu obtingut, afegiu l’oli lentament, mentre ho remeneu amb una cullera de fusta, fins que quedi una pasta espessa i homogènia. Si voleu afegir-hi afegir essències, aquest quest és el moment. 3. Aboqueu la pasta dins d’un motlle, a poder ser de fusta o cartró, per facilitar-ne facilitar el degoteig. Deixeu-ho ho refredar. És convenient col· locar ar el motlle dins d’un altre recipient ja que desprèn lleixiu i podríem fer malbé els draps de casa. 4. Un cop sec, desmotlleu el bloc de sabó i, amb niló, talleu-lo lo en pastilles

La sosa càustica és molt corrosiva i has d’evitar el contacte amb la pell o la roba. En cas contrari, rentat amb abundant bundant aigua i sabó.

un ganivet o un fil de

El sabó obtingut és molt suau al tacte. Això és degut a la glicerina que s’obté com a subproducte de la reacció. Si és possible, realitza la pràctica amb ulleres protectores, per tal d’evitar que les projeccions jeccions et facin malbé els ulls.

És dult t’acompanyi i . molt convenient que algun adult ajudi durant tota l’estona que duri l’experiment DEPARTAMENT DE C. EXPERIMENTALS

PRÀCTICA PER FER A CASA

ESO

EL MOTOR TÈRMIC Amb aquest experiment volem evidenciar la relació existent entre el moviment i la calor.

MATERIAL • • • •

Espelma d’uns 15 cm Agulla de cosir llarga Dos gots Dos petits plats

DESENVOLUPAMENT 1. Deixa, als dos extrems de l’espelma, els dos bles al descobert 2. Escalfa l’agulla i punxa-la a l’espelma fins que la travessi 3. Situa el conjunt entre els dos gots 4. Equilibra el muntatge fins que l’espelma quedi totalment horitzontal 5. Encén el ble en tots dos extrems al mateix temps

OBSERV ACIONS Assenyala amb claredat el que observis.

CONTESTA: 1. Com aprofitaries l’energia generada?

2. Quins tipus d’energia intervé en aquesta pràctica?

DEPARTAMENT DE C. EXPERIMENTALS

PRÀCTICA PER FER A CASA DOCUMENTACIÓ

ESO

RESUM CONCEPTUAL LA DENSITAT Def in ic i ó:

F ór m ul a:

D =

Un i ta t d e m es ur a h ab i t ua l :

94 3

Q u in a s er à l a d e ns i t at d ’u n c os , ex pr es s a d a en g /c m , s i t é u n v o lu m d e 0, 0 06 d m i un a m as s a d e 24 0 00 mg ? :

LA CONCENTRACIÓ Def in ic i ó:

F ór m ul a:

[ ]=

Un i ta t d e m es ur a h ab i t ua l :

Quina serà la concentració d’una dissolució si tenim 4000 ml de volum de dissolució i 0,064 kg de solut

LA TEMPERATURA Def in ic i ó:

F ór m ul a:

Un i ta t d e m es ur a h ab i t ua l :

T K = 273 + T C T F = T C 9/5 + 32 TC = 5 .

(TF − 32 ) 9

DEPARTAMENT DE C. EXPERIMENTALS

PRÀCTICA PER FER A CASA DOCUMENTACIÓ

ESO

ENERGI A CALORÍFICA Def in ic i ó:

F ór m ul a:

Q =

Un i ta t d e m es ur a h ab i t ua l :

Ca lc u la l a q u an t it at d e ca lo r q ue s ’h a d e s ub m i n is tr ar a 5 0 g d e f er r o q u e es tr ob a 30 ºC p er qu è a u gm e nt i a 1 0 0 ºC

LA VELOCITAT Def in ic i ó:

F ór m ul a:

v =

P as s a a m/ s 72 k m /h

Un i ta t d e m es ur a h ab i t ua l : P as s a a k m/h 36 m /s

Q u in a s er à l a v el o c it a t m it j an a, ex pr es s a d a e n m /s , d ’u n c otx e q u e p er fer 30 0 k m ha es t at 4 h ?

LA FORÇA Def in ic i ó:

El PES Def in ic i ó:

F ór m ul a:

Un i ta t d e m es ur a h ab i t ua l :

Q u in s er à e l p es du n a p er s on a a la T er r a de m as s a 80 . 00 0 g ?

I a l a l l un a ?

DEPARTAMENT DE C. EXPERIMENTALS

PRÀCTICA PER FER A CASA DOCUMENTACIÓ

ESO

LA PRESSIÓ Def in ic i ó:

F ór m ul a:

Un i ta t d e m es ur a h ab i t ua l : 2

E n P au pes a 5 00 N i e s tr ob a a la n e u. C a da b ot a t é u na s u p er f íc ie d e 0 ,0 2 m . Q u i na s er à la p r es s ió q ue e x er c ir à el s eu c os s ob r e l a n eu ?

ENERGI A CINÈTICA Def in ic i ó:

F ór m ul a:

E c=

Un i ta t d e m es ur a h ab i t ua l :

Q u in a en e rg ia cin èt i c a d es e nv ol u pa r à u n m òb i l d e 4 0 g de mas s a s i la s ev a v e l oc it at és d e 10 m/s ?

ENERGI A POTENCI AL Def in ic i ó:

F ór m ul a:

E p=

Un i ta t d e m es ur a h ab i t ua l :

Q u in a s er à l’ en e rg ia des e nv o l u pa d a p er un ob j ec t e q u e es tr ob i a 10 m d ’a l t ur a s i l a s ev a mas s a és d e 1 8 kg ?

EL TREBALL Def in ic i ó:

F ór m ul a:

Un i ta t d e m es ur a h ab i t ua l :

Q u in tr e ba l l pr o du ir à u na f or ç a 4 0 N e n mo ur e u n ob j ec t e 2 0 m ?

DEPARTAMENT DE C. EXPERIMENTALS