ANNEXfinal by julian de la fuente

DOCUMENTACIÓ

2n d’ESO

NORMES DE SEGURETAT 1. Damunt la taula de treball només hi ha d’haver el material que necessitis per realitzar la pràctica a més del guió de pràctiques. 2. No fer experiments sense les instruccions completes. En cas de dubte, preguntar al professor. 3. Disposar d’aigua al costat. Si no tens aixeta, deixar una galleda amb aigua al costat de l’experiment.

4. Si la teva pell o roba entra amb contacte amb un àcid o una base, ràpidament, netejat amb molta aigua. 5. En cas de dubte, consultar al metge. 6. Tenir cura amb el vidre calent per que sembla fred i triga molt en refredar-se. En cas de cremada, tractar amb una dissolució de bicarbonat sòdic ( Na H CO 3 ). 7. Per escalfar una substància en tub d’assaig, no posar l’obertura cap a un mateix ver evitar les projeccions. 8. No utilitzar mai substàncies sense etiquetes. 9. Les substàncies líquides sobrants, llençar-les al safareig amb molta aigua per tal de no fer mal les canonades. 10. Les restes sòlides acumulades en una pràctica han de llançar-se a la paperera i no a la pica d’aigua. 11. Per introduir un tub de vidre en un tap, s’ha de fer amb un drap o guants per tal d’evitar talls en trencar-se el tub. 12. Els reactius sobrants, guardar-los ràpidament. 13. No olorar ni tastar directament. 14. Guardar el material molt net. 15. Utilitzar guants o draps quan manipuleu objectes calents. 16. Afegir al dissolvent el solut i mai fer-ho al contrari. 17. No fer experiments a casa sense informar als pares i al professor. 18. No has d’utilitzar quantitats més de reactius més grans de les indicades en els guions 19. Cal que observis l’etiqueta del reactiu. Hi ha un dibuix anomenat pictograma, que n’indica la perillositat. T’ajudarà a prendre les precaucions més adequades. 20. Quan facis algun muntatge, assegura’t que està ben acoblat. Mai no s’han de fer muntatges inestables, encara que sigui per poc temps.

DEPARTAMENTDEC. EXPERIMENTALS

DOCUMENTACIÓ

2n d’ESO

REACTIUS PERILLOSOS La paraula laboratori procedeix del llatí laborare, que significa treballar. El laboratori no és un lloc lúdic; és un recinte equipat per treballar-hi mitjançant la utilització del material adient i els reactius adequats.

Els reactius venen etiquetats de manera clara i senzilla. Solen portar unes etiquetes que ens indiquen quin tipus de substàncies estem utilitzant. Ara veurem algunes de les més utilitzades i que poden contenir reactius perillosos.

DEPARTAMENTDEC. EXPERIMENTALS

DOCUMENTACIÓ

2n d’ESO

MATERIAL DE LABORATORI Abans de començar el treball de laboratori és molt important conèixer bé el material que caldrà emprar, tant el nom com la utilitat. Tot seguit estudiarem el material d’ús més comú. Com podràs comprovar, una gran part del material és de vidre o porcellana i, doncs, és Caldrà tenir molta cura en el moment de fer-lo servir i cal netejarlo bé per poder-lo usar posteriorment molt delicat i car.

Material que es pot escalfar

DEPARTAMENTDEC. EXPERIMENTALS

DOCUMENTACIÓ

2n d’ESO

Instruments per mesurar

Diversos

DEPARTAMENTDEC. EXPERIMENTALS

DOCUMENTACIÓ

2n d’ESO

Material per filtrar

Flascons

DEPARTAMENTDEC. EXPERIMENTALS

DOCUMENTACIÓ

2n d’ESO

Refrigerants

DEPARTAMENTDEC. EXPERIMENTALS

DOCUMENTACIÓ

2n d’ESO

Procedencia de los nombres de algunos elementos químicos de nada, es radioactivo). Radio (Ra): del latín radius, rayo. Nombres de elementos en honor a planetas y Actinio (Ac): del griego aktinos, destello o rayo. asteroides: Mercurio, su nombre se debe al planeta del mismo nombre, Volframio (W): del inglés wolfrahm; o tungsteno, del sueco tung sten, piedra pesada. pero su abreviatura es Hg. Dioscórides lo llamaba plata acuática (en griego hydrárgyros). hydra=agua, gyros= plata. Bario (Ba): del griego barys, pesado. Uranio (U): del planeta Urano. Neptunio (Np): del planeta Neptuno. Plutonio (Pu): del planeta Plutón. Nombres de científicos: Cerio (Ce): por el asteroide Ceres, descubierto dos años Curio (Cm): en honor de Pierre y Marie Curie. antes. (¿Sabíais que el cerio metálico se encuentra Einstenio (Es): en honor de Albert Einstein. 82 principalmente en una aleación de hierro que se utiliza en Fermio (Fm): en honor de Enrico Fermi. las piedras de los encendedores?). Mendelevio (Md): En honor al químico ruso Dmitri Titanio (Ti): de los Titanes, los primeros hijos de la Tierra Ivánovich Mendeléiev, precursor de la actual tabla según la mitología griega. periódica. Nobelio (No): en honor de Alfred Nobel. Lawrencio (Lr): en honor de E.O. Lawrence. Nombres de lugares y similares: Magnesio (Mg): de Magnesia, comarca de Tesalia (Grecia). Scandio (Sc) Scandia, Escandinavia. Cobre (Cu): cuprum, de la isla de Chipre. Galio (Ga): de Gallia, Francia. Germanio (Ge): de Germania, Alemania. Selenio (Se): de Selene, la Luna. Estroncio (Sr): Strontian, ciudad de Escocia. Rutenio (Ru): del latín Ruthenia, Rusia. Europio (Eu): de Europa. Holmio (Ho): del latín Holmia, Estocolmo. Tulio (Tm): de Thule, nombre antiguo de Escandinavia. Lutecio (Lu): de Lutetia, antiguo nombre de Pans. Francio (Fr): de Francia. Californio (Cf): de California (estado estadounidense). Renio (Re): del latín Rhenus, Rin.

Otros: Helio (He): de la atmósfera del sol (helios, se descubrió por primera vez en el espectro de la corona solar durante un eclipse en 1868, aunque la mayoría de los científicos no lo aceptaron hasta que se aisló en la tierra). Litio (Li): de lithos, roca. Boro (B): del árabe buraq. Carbono (C): carbón. Fluor (F): de fluere Neón (Ne): nuevo (del griego neos). Sodio (Na): Del latín sodanum (sosa), Na del latín natrium (nitrato de sodio). Aluminio (Al): del latín alumen (que tampoco se lo que significa). Silicio (Si): de silex, sílice. Fósforo (P): de phosphoros, portador de luz (el fosforo Nombres que hacen referencia a propiedades: emite luz en la obscuridad porque arde al combinarse Berilio (Be) de beriio, esmeralda de color verde. lentamente con el oxígeno del aire). Hidrógneno (H): engendrador de agua. Azufre (S) del latín sulphurium. Nitrógeno (N). engendrador de nitratos (nitrum) Potasio (K) kalium; el nombre, del inglés pot ashes Oxígeno (O): formador de ácidos (oxys) (cenizas). (Las cenizas de algunas plantas son ricas en Cloro (Cl) del griego chloros (amarilio verdoso). Argón (Ar) argos, inactivo. (Ya sabes, los gases nobles son potasio). Calcio (Ca) de calx, caliza. (La caliza está formada por poco reactivos). Ca2CO3). Cromo (Cr): del griego chroma, color. Hierro (Fe): de ferrum. Manganeso (Mn): de magnes, magnético. Cobalto (Co): Existen dos explicaciones: Una que dice Bromo (Br): del griego bromos, hedor, peste. que cobalto proviene de cobalos, mina. La otra versión Zinc (Zn): del aleman zink, que significa origen oscuro. sostiene que cobalto es el nombre de un espíritu maligno Arsénico (As): arsenikon, oropimente amarillo de la mitología alemana. (auripigmentum). Níquel (Ni): proviene del término alemán kupfernickel, que Zirconio (Zr): del árabe zargun, color dorado. quiere decir algo así como cobre del demonio, (aparece en Rubidio (Rb): de rubidius, rojo muy intenso (a la llama). minas de cobre pero no lo es). Como kupfer significa Yodo (I): del griego iodes, violeta. cobre, níquel debe querer decir demonio. Cesio (Cs): de caesius, color azul celeste. Osmio (Os): del griego osme, olor (debido al fuerte olor del Kriptón (Kr): del griego kryptos, oculto, secreto. Molibdeno (Mo): de molybdos, plomo. (Al parecer, los OsO4). primeros químicos lo confundieron con mena de plomo). Iridio (Ir): de arco iris. Plata (Ag): del latín argentum. Platino (Pt): en estado metálico es blanquecino y Cadmio (Cd): del latín cadmia, nombre antiguo del medianamente similar a la plata (aunque mucho menos maleable que esta), por lo que cuando en 1748 el español carbonato de zinc. (Casi todo el cadmio industrial se obtiene como subproducto en el refinado de los minerales don Antonio de Ulloa lo encontró en una expedición por de zinc, quizás sea por eso). Sudamérica lo llamó "platina", lo que quiere decir más o Estaño (Sn): del latín stannum. menos "parecido a la plata". Antimonio (Sb): de antimonium; Sb de stibium. Oro (Au): de aurum, aurora resplandeciente. Teluro (Te): de Tellus, tierra. Talio (Tl): del griego thallos, vástago o retoño verde. Xenon (Xe): del griego xenon, extraño, raro. Bismuto (Bi): del alemán weisse masse, masa blanca. Plomo (Pb): del latín plumbum. Astato (At): del griego astatos, inestable. Radón (Rn): radium emanation (radiactiva). (De noble nada

DEPARTAMENTDEC. EXPERIMENTALS

DOCUMENTACIÓ

Taula periòdica

2n d’ESO

PRÀCTICAPERFERA CASA

LA CALOR I LA TEMPERATURA La temperatura dels cossos és un concepte que l’home primitiu va captar mitjançant el sentit del tacte. Les primeres valoracions de la temperatura són senzilles i poc precises. D’una substància podrem dir que està calenta, tèbia, freda etc. L’experiència que proposem té dos objectius:  Demostrar com els sentits ens poden donar una informació equivocada EXPERIÈNCIA “A”  Com obtenir temperatures molt baixes sense sortir de casa. EXPERIÈNCIA “B” MATERIAL   

“A”

Tres gots d’aigua. Mig got d’aigua calenta Mig got d’aigua freda.

DESENVOLUPAMENT

“A”

1. Barreja una mica de cada got en un tercer per tal d’obtenir aigua tèbia. 2. Fica la ma dreta al got d’aigua freda. ATENCIÓ 3. Fica la ma esquerra al got d’aigua calenta. Comprova que no estigui 4. Sobtadament fica-les a dins del got amb excessivament calenta l’aigua tèbia CONTESTA 1. Creus que l’aigua tèbia a variat de temperatura?

2. Sens la mateixa temperatura en totes dues mans? 3. Com explicaries que cada ma tingui una sensació tan diferent?

4. Creus que els sentits són una bona referència de mesura de les temperatures? Per què? 5. És correcte utilitzar la teva ma per saber si un nadó te febre? Per què?

DEPARTAMENTDEC. EXPERIMENTALS

2n d’ESO

PRÀCTICAPERFERA CASA

“B”

EXPERIÈNCIA

Es basa en la barreja del gel amb una sal. Aquesta combinació s’anomena mescla frigorífica . En mesclar gel amb sal comuna Na Cl, s’obté una disminució de temperatura molt considerable que en el nostre cas pot arribar, fins i tot, a -20 ºC. En què es basa?: En af eg ir sa l a l ge l, la ca lo r pa ssa d e la sa l a l ge l i a qu est co me n ça a fo nd re ’s. Cad a ve ga d a e s fo n mé s g el p e rq uè la d isso lu ció co n ce n t rad a te nd e ix a d ilu ir- se i e l ge l va a bso rb int ca lo r de la d isso lu ció e n un a p ro po rció e qu iva len t 80 ca l p e r g ra m f o s. En pe rd re aq ue sta en e rg ia , la te mpe ra t u ra d e la d isso lu ció va de scen de n t pe r sot a de ls 0 º C

MATERIAL     

“B”

Do s g ot s d e bo ca a mp la Do s g ot s e st re t s i mé s lla rg s Un g ot p le d e g e l t rit u rad a Mig go t d e sa l co mu n a Te rmò me t re a t mo sf è ric (si é s po ssib le )

DESENVOLUPAMENT 1. 2. 3. 4.

“B”

Trit u ra g e l, a p ro xima d a men t mig go t g ran Po sa -ho d in s d el g ot de bo ca a mp la. Fica l’a lt re g ot , a mb un a mica d ’a igu a, d in s d e l go t a mb g e l Con t ro la a mb re llot g e, q ua nt de te mp s t riga l’a ig ua de d in s d el g ot lla rg en co ng e la r-se . A ra p rop o sa re m f e r e l ma t e ix pe rò a mb la mes c la fri gorí fic a . 5. Trit u ra g e l, a p ro xima d a men t mig go t g ran 6. Ba rre ja -h o a mb la sa l a mb u na pro po rció d e 4 p a rt s d e g e l p e r un a de sa l 7. Po sa -ho d in s d el g ot de bo ca a mp la. 8. Fica l’a lt re g ot , a mb un a mica d ’a igu a, d in s d e l go t a mb g e l 9. Con t ro la a mb re llot g e, q ua nt de te mp s t riga l’a ig ua de d in s d el go t lla rg e n con ge la r- se.

1. Qu in a d e le s du e s propostes a f et b a ixa r mé s la te mpe ra t u ra? 2. Co m creu s qu e f e ien gelat q ua n n o e s co ne ixia l’e le ct ricit a t?

3. Pe r q uè llan ça sa l e n le s carretes d ’a lt a mun t an ya de sp ré s de lle va r la n eu , sa b en t qu e e l ge l és mo lt mé s pe rilló s p e r a l t ràn sit qu e la p ròp ia ne u?

DEPARTAMENTDEC. EXPERIMENTALS

2n d’ESO

PRÀCTICAPERFERA CASA

CROMATOGRAFIA La cromatografia és una tècnica d’anàlisi química utilitzada per a separar substàncies pures de mescles complexes. Aquesta tècnica depèn del principi d’adsorció selectiva

Va ser descoberta pel botànic rus Mikhail Tswett en 1906, però el seu ús no es va generalitzar fins als anys 30. Tswett va separar els pigments de les plantes (clorofil·la) ficant extracte de fulles verdes en èter de petroli sobre una columna de carbonat càlcic en pols a l’interior d’una proveta. Els components es van separant a mesura que precipiten en bandes horitzontals. En la cromatografia sobre paper, una mostra líquida flueix per una tira vertical de paper adsorbent, a sobre de la qual es va dipositant els components en llocs específics. L’ús de la cromatografia està amplament estès en l’anàlisi química d’aliments, medicines, sang, productes petrolífers, etc.

MATERIAL • • • • • •

Morter Espinacs Rosa Etanol Got de precipitats Cartolina

DESENVOLUPAMENT 1. Obté uns 100 grams d’espinacs. 2. Tritura-les al morter amb una mica de sorra. 3. Barreja-ho amb etanol i posa tot el líquid en un got 4. Col·loca el paper de filtre tal i com s’indica al dibuix. 5. El paper ha de quedar submergit uns 2 cm. 6. Anota el que observis a les 8 hores. 7. FES EL MATEIX PER A LES FULLES D’UNA ROSA

ESPINACS

DEPARTAMENTDEC. EXPERIMENTALS

2n d’ESO

ROSA

PRÀCTICAPERFERA CASA

1. Quina és la finalitat d’una cromatografia?

2. Per què serà recordat el botànic Mikhail Tswett?

3. Per separar l’aigua de la sorra utilitzaries aquesta tècnica? Per què? .

4.1. Serveix paper percromatografia? fer una cromatografia? Raona-ho Quinaqualsevol és la finalitat d’una

5.2. Quines substàncies haselseparat i quina funció Per què serà recordat botànic Mikhail Tswett?té a la fotosíntesi de la planta?

Per separar l’aigua de la sorra utilitzaries aquesta tècnica?

Serveix qualsevol paper per fer una cromatografia?

Quina substància estat separant?

Quants color hi distingeixes?

Què significa cada banda de color?

DEPARTAMENTDEC. EXPERIMENTALS

PRÀCTICAPERFERA CASA

2n d’ESO

L’ESPELMA Per poder demostrar què és el que es consumeix durant la reacció de combustió, hem preparat la següent experiència: MATERIAL • Espelma • Got llarg • Plat o cristal·litzador • Aigua

DESENVOLUPAMENT • • •

Encén una espelma i diposita unes gotes de cera al fons del cristal·litzador per a que l’espelma no caigui. Posa l’espelma dins. Amb molta cura, cobreix per la meitat amb aigua Situa el got tal i com mostra el gràfic.

DESCRIU EL QUE HA PASSAT:

1. Què hi havia dins del got?

2. I ara?

3. Podries encendre un llumí a la superfície de la lluna? Per què?

4. Fins a on arriba l’aigua? Per què?

DEPARTAMENTDEC. EXPERIMENTALS

2n d’ESO

PRÀCTICAPERFERA CASA

INDICADORS NATURALS D’ÀCID - BASE INTRODUCCIÓ Fa ja molt temps que sabem que les substàncies es poden classificar en les que tenen propietats àcides i les que les tenen bàsiques o alcalines. La paraula àcid prové del llatí acetum (vinagre) i que alcalí deriva de la paraula àrab alkali (cendra). Aquestes propietats són oposades i, en mesclar-se, totes dues s’anul·len formant altres mescles noves: àcides, bàsiques o neutres. Per observar les propietats descrites, podem fer servir indicadors naturals. El color de moltes flors, plantes o fruites és a causa d’unes substàncies amb la propietat d’estar colorejades. Aquests colors poden canviar en presència dels àcids i les bases. És per això que els anomenem, indicadors Els experiments que farem en aquesta pràctica seran relatius a la comprovació de quines substàncies o mescles, que utilitzes habitualment, tenen propietats àcides, bàsiques o neutres. Per aquest fi, barrejarem substàncies que has de

respectant les normes de seguretat descrites als apunts. tractar

amb

cura

EXTRACCIÓ DELS INDICADORS Utilitzarem dos indicadors: col llombarda i prunes negres Per l’extracció dels pigments de la col llombarda: Material: • 200 grams de col llombarda • Aigua • Recipient per coure • Etanol • Recipient de vidre • Petits pots de vidre amb tap o rosca Desenvolupament . 1. Bull en el recipient, la col durant uns 15 minuts. 2. Deixa refredar i filtra el contingut. 3. Aboca-ho dins d’un recipient de vidre amb unes gotes d’alcohol, per tal de facilitar la seva conservació. 4. Amb paper adhesiu, etiqueta-ho. DEPARTAMENTDEC. EXPERIMENTALS

PRÀCTICAPERFERA CASA

2n d’ESO

5. Guarda-ho al frigorífic (pensa que és una substància orgànica).

DEPARTAMENTDEC. EXPERIMENTALS

2n d’ESO

PRÀCTICAPERFERA CASA

Per l’extracció dels pigments de les prunes negres : Material: 1. Prunes negres o fruits de color blau, morat o negre 2. Etanol 3. Gots 4. Embut

5. Filtre 6. Cullereta 7. Sorra fina rentada 8. Recipients de vidre amb tap Desenvolupament 1. Introdueix uns trossos de col llombarda o de pell de fruits al morter. Afegeix una cullerada de sorra. 2. Tritura el vegetal fregant-lo en el morter sense colpejarlo. 3. En obtenir una pasta, afegeix una petita quantitat d’etanol. 4. Remou la mescla 5. Deixa en repòs un parell de minuts i aboca-ho al filtre. Afegeix una altra fracció d’etanol i repeteix l’operació un parell de vegades. 6. Passa el líquid a un pot de vidre amb tap. 7. Etiqueta-ho. Ara, ja tenim dos indicadors guardats i etiquetats. El següent pas, anirà en la direcció de saber quin color té un àcid i una base en cadascun dels indicadors. Aquesta tasca és fonamental atès que, si no ho fem, encara que canviï el color de l’indicador, no coneixeríem el seu significat. Per exemple:

indicador

DEPARTAMENTDEC. EXPERIMENTALS

Vinagre (àcid)

Amoníac (base)

2n d’ESO

PRÀCTICAPERFERA CASA

Nosaltres ho farem amb tots dos indicadors. Així sabrem quin és el color de l’àcid, de la base i del neutre.

Col llombarda

Prunes negres

Vinagre (àcid)

Amoníac (base)

Vinagre (àcid)

Amoníac (base)

Per finalitzar, aniràs barrejant l’indicador i les substàncies a investigar, en un dels pots de vidre. Anota el resultat a la taula següent, tenint cura de conservar les eines molt netes. SUBSTÀNCIA Vinagre Amoníac Suc de llimona Suc de taronja Renta vidres Suc de tomàquet Pasta dentífrica ? ? ? ? ?

DEPARTAMENTDEC. EXPERIMENTALS

INDICADOR Col llombarda Pruna negra Col llombarda Pruna negra Col llombarda Pruna negra Col llombarda Pruna negra Col llombarda Pruna negra Col llombarda Pruna negra Col llombarda Pruna negra Col llombarda Pruna negra Col llombarda Pruna negra Col llombarda Pruna negra Col llombarda Pruna negra Col llombarda Pruna negra

RESULTAT

CONCLUSIÓ

2n d’ESO

PRÀCTICAPERFERA CASA

FABRICAR SABÓ L’obtenció de sabó és una de les síntesis químiques més antigues. Fenicis, grecs i romans ja utilitzaven algun tipus de sabó bullint sèu de cabra amb una pasta formada per cendres de llenya i aigua. Durant els transcurs dels segles, s’ha fabricat artesanament, tractant els greixos, en calent, amb dissolucions d’hidròxid de sodi o de potassi

MATERIAL • • • • • •

Petita olla metàl·lica Cullera de fusta Caixa de fusta o de cartró 250 mL d’oli 250 mL d’aigua 42 g de sosa càustica (hidròxid de sodi Na OH )

DESENVOLUPAMENT 1. Poseu l’aigua en un recipient a foc lent i aboqueu-hi lentament la sosa càustica. Deixeu bullir aquesta solució uns 5 minuts. 2. Al lleixiu que heu obtingut, afegiu l’oli lentament, mentre ho remeneu amb una cullera de fusta, fins que quedi una pasta espessa i homogènia. Si voleu afegir-hi essències, aquest és el moment. 3. Aboqueu la pasta dins d’un motlle, a poder ser de fusta o cartró, per facilitar-ne el degoteig. Deixeu-ho refredar. És convenient col·locar el motlle dins d’un altre recipient ja que desprèn lleixiu i podríem fer malbé els draps de casa. 4. Un cop sec, desmotlleu el bloc de sabó i, amb niló, talleu-lo en pastilles

La sosa càustica és molt corrosiva i has d’evitar el contacte amb la pell o la roba. En cas contrari, rentat amb abundant aigua i sabó.

un ganivet o un fil de

El sabó obtingut és molt suau al tacte. Això és degut a la glicerina que s’obté com a subproducte de la reacció. Si és possible, realitza la pràctica amb ulleres protectores, per tal d’evitar que les projeccions et facin malbé els ulls.

És molt convenient que algun adult t’acompanyi i ajudi durant tota l’estona que duri l’experiment DEPARTAMENTDEC. EXPERIMENTALS

PRÀCTICAPERFERA CASA

2n d’ESO

DEPARTAMENTDEC. EXPERIMENTALS

PRÀCTICAPERFERA CASA

2n d’ESO

EL MOTOR TÈRMIC Amb aquest experiment volem evidenciar la relació existent entre el moviment i la calor.

MATERIAL • • • •

Espelma d’uns 15 cm Agulla de cosir llarga Dos gots Dos petits plats

DESENVOLUPAMENT 1. Deixa, als dos extrems de l’espelma, els dos bles al descobert 2. Escalfa l’agulla i punxa-la a l’espelma fins que la travessi 3. Situa el conjunt entre els dos gots 4. Equilibra el muntatge fins que l’espelma quedi totalment horitzontal 5. Encén el ble en tots dos extrems al mateix temps OBSERVACIONS Assenyala amb claredat el que observis.

CONTESTA: 1. Com aprofitaries l’energia generada?

2. Quins tipus d’energia intervé en aquesta pràctica?

DEPARTAMENTDEC. EXPERIMENTALS

DOCUMENTACIÓ PRÀCTICAPERFERA CASA

2n d’ESO

RESUM CONCEPTUAL LA DENSITAT Def in ició :

Fó rmu la :

D =

Un it at d e me su ra h ab it ua l:

Qu in a se rà la d en sita t d ’u n co s, exp re ssa d a e n g/ c m 3 , si té un vo lu m d e 0 ,0 06 dm 3 i un a ma ssa de 2 40 00 mg ?:

LA CONCENTRACIÓ Def in ició :

Fó rmu la :

[ ]=

Un it at d e me su ra h ab it ua l:

Quina serà la concentració d’una dissolució si tenim 4000 ml de volum de dissolució i 0,064 kg de solut

LA TEMPERATURA Def in ició : Fó rmu la :

Un ita t de me su ra ha b itu a l:

T K = 273 + T C T F = T C 9/5 + 32 TC = 5 .

(TF − 32 ) 9

DEPARTAMENTDEC. EXPERIMENTALS

2n d’ESO

PRÀCTICA PERFERA CASA DOCUMENTACIÓ

ENERGIA CALORÍFICA Def in ició :

Fó rmu la :

Q =

Un ita t de me su ra ha b itu a l:

Ca lcu la la qu an t ita t de c al or q ue s’h a de su b min ist ra r a 5 0 g d e fe rro q ue es t rob a 30 ºC p e rq uè a ug men t i a 1 00 º C

LA VELOCITAT Def in ició :

Fó rmu la :

v =

Pa ssa a m/ s 72 km/h

Un ita t de me su ra ha b itu a l: P a ssa a km/ h 3 6 m/ s

Qu in a se rà la v el oc i ta t mi tj a na , e xp re ssa da en m/ s, d ’un cot xe qu e p e r fe r 30 0 k m ha est at 4 h ?

LA FORÇA Def in ició :

El PES Def in ició :

Fó rmu la :

Un ita t de me su ra ha b itu a l:

Qu in se rà e l pe s d un a p e rso na a la Te rra de ma ssa 80 .0 00 g ? I a la llu na ?

DEPARTAMENTDEC. EXPERIMENTALS

2n d’ESO

PRÀCTICAPERFERA CASA DOCUMENTACIÓ

LA PRESSIÓ Def in ició :

Fó rmu la :

Un ita t de me su ra ha b itu a l:

En Pa u p e sa 50 0 N i es t rob a a la n eu . Ca d a b ot a té un a sup e rf í cie d e 0 ,0 2 m 2 . Q u in a se rà la pre s si ó q ue exe rcirà e l se u co s so b re la n eu ?

ENERGIA CINÈTICA Def in ició :

Fó rmu la :

E c=

Un ita t de me su ra ha b itu a l:

Qu in a e nergi a ci nè tic a de se n vo lu pa rà u n mò b il de 40 g de ma ssa si la se va ve lo cita t és d e 1 0 m/ s?

ENERGIA POTENCIAL Def in ició :

Fó rmu la :

E p=

Un ita t de me su ra ha b itu a l:

Qu in a se rà l’ e nergi a de se n vo lu pa d a p e r un ob je ct e qu e e s t ro b i a 1 0 m d ’a lt u ra si la se va ma ssa é s d e 1 8 k g ?

EL TREBALL Def in ició :

Fó rmu la :

Un ita t de me su ra ha b itu a l:

Qu in t re b a ll p ro du irà u na fo rça 40 N en mou re un ob je cte 20 m?

DEPARTAMENTDEC. EXPERIMENTALS

PRÀCTICAPERFERA CASA

2n d’ESO

DEPARTAMENTDEC. EXPERIMENTALS