José Guijarro
Pràctica 1 Fonaments i evolució de la multimèdia UOC
any 2010
Els nous mitjans segons Lev Manovich. Què són els nous mitjans? Segons Manovich representen la convergència de dos recorreguts històricament separats, les tecnologies informàtiques i mediàtiques que es sintetitzen a la traducció de tots els mitjans actuals en dades numèriques, a les que s'accedeix per mitjà dels ordinadors. És a dir són un conjunt de dades informàtiques. Personalment crec que l’ordinador i les tecnologies digitals han intervingut ja fa temps en la producció de mitjans, però els anomenats nous mitjans no només es produeixen distribueixen i consumeixen amb l’ordinador, sinó que també mitjançant altres aparells com els telèfons mòbils de darrera generació, tot i que el sistema primari de funcionament sigui el mateix. Els principis dels nous mitjans són: La representació numèrica, la modularitat, l'automatització, la variabilitat i la transcodificació cultural. Representació numèrica: Tots els objectes dels nous mitjans es composen de codi digital, el que significa que són programables. En un mitjà analògic les dades són continues, és a dir indivisibles. La conversió de dades contínues a una representació numèrica es la digitalització i es compon de dos passos, que són la presa de mostres i la quantificació en les que, inevitablement hi ha una pèrdua de qualitat. Es cert que hi ha una pèrdua de dades però, aquestes dades, són realment necessàries?, per exemple: si necessito introduir en un text una fotografia petita, realment necessito que tingui una gran resolució? En la meva opinió les dades han de ser les mínimes adaptades a les necessitats del moment, per optimitzar els recursos que, al contrari del que es suposa, són limitats. Modularitat: Els medis estan formats per mostres discretes amb identitat pròpia que s’agrupen amb estructura fractal per formar objectes a major escala. Segons Manovich podríem esborrar una part de l’estructura sense que passi res. Personalment no comparteixo aquesta afirmació o no la comparteixo totalment i posaré un exemple: Si en un programa determinat esborrem una part del seu contingut, segurament no funcionarà, donarà un error que el farà inservible; o si una pàgina web no troba una imatge que ha de treure en pantalla, també donarà un error. Crec que, dins la modularitat, s’haurien de considerar dos nivells: un nivell primari de descomposició de cada objecte en la seva representació numèrica o en objectes més petits, com els pixels d’una fotografia, i un nivell superior amb objectes ja formats que tenen identitat pròpia i que formen part del conjunt d’un altre objecte, com aquesta mateixa fotografia dins d’una pàgina web o un script dins un programa. Automatització: Els dos primers principis fan que sigui possible l’automatització d’algunes tasques que substitueixen, en part, a l’home. Aquí si que Manovich reconeix dos nivells d’automatització: De baix nivell en que l’usuari modifica o crea un objecte des del començament mitjançant algoritmes simples, i d’alt nivell, que encara està en fase de desenvolupament.
José Guijarro
Pràctica 1 Fonaments i evolució de la multimèdia UOC
any 2010
Fent referència a la intel·ligència artificial en la que l’ordinador pot prendre les seves pròpies decisions dependent de determinats factors. També inclou Manovich en aquest apartat la recerca dels objectes dins el maremàgnum que representa la WWW. Perquè crear un objecte si aquest ja existeix? Només cal crear les bases de dades adequades i utilitzar els motors de recerca adients. D’aquí l’èxit d’empreses com google, yahoo, ask, etc. Variabilitat: Íntimament relacionat amb els altres principis, aquest permet, mitjançant canvis a la base de dades, oferir diferents versions. Es cert, una vegada hem transcodificat qualsevol objecte, els podem manipular lliurement, podem oferir diferents versions o canviar-lo totalment. També crec que té límits aquesta variació, els límits que suposarien la pèrdua d’identitat del propi objecte o la pèrdua del seu significat. Per ficar un exemple simple: si agafem un cub, el podem canvia de color o de grandària sense que perdi la seva identitat, però, i si el transformem en una esfera? Seria una variant d’aquest objecte? Jo crec que no i, en la meva opinió, aquest límit ha d’existir. Transcodificació: La transformació dels objectes, amb significat humà (una fotografia, una cançó, ...) a un arxiu informàtic, que pot millorar, canviar, etc, depenent dels avenços del software i del hardware. Es la interactivitat entre la capa cultural i la capa informàtica. Manovich diu que molts d’aquests principis ja els acomplia el cinema i dóna les seves explicacions i perquès?, com per exemple: que la representació numèrica ja estava feta al prendre mostres del temps mitjançant els fotogrames i que l’únic que faltava era la seva quantificació. Opinió
Crec que tots els principis que identifiquen als nous mitjans actuals es podrien resumir en la conversió a llenguatge informàtic de qualsevol objecte: una imatge, una cançó, un llibre...; de forma que el puguem manipular, canviar, reproduir en qualsevol mitjà, incloure’l en un document, una web o un programa i compartir-lo o intercanviar aquest arxiu o aquesta informació a la xarxa, mitjançant l’ús dels ordinadors, telèfons mòbils, pdas, etc. Sempre dintre dels límits legals que pot imposar cada país al fet de compartir (aquí la SGAE), límits no exempts de polèmica, ja que els seus principis haurien de ser: protegir l’art i promoure la creació, però que per molta gent es converteix en un negoci amb afany recaptador. Però no vull aprofundir més en aquest tema. A tot això, se'm planteja un dubte: la computadora PDP11, de tercera generació, es podria considerar creadora o reproductora de nous mitjans? potser sí. En la meva modesta opinió i pecant de ser encara profà en la matèria, crec que s'hauria d'incloure un sisè principi bàsic per a poder considerar un mitjà com a nou i seria la possibilitat de la seva distribució per la xarxa. José Guijarro Grau Multimedia