crítica sobre PONENCIA-MESA RODONA: Animació, Videojocs, Música: Hem après a explotar el potencial comercial de les Creacions Digitals?
Data i LLoc:
19 de novembre de 2009. FICOD 2009 Fòrum Internacional Continguts Digitals,
Ponents: Francisco Arteche Fernández Miranda - Director Regional Xbox 360. Albert García Pujades - CEO - Nikodemo Animation. Simon Lee Hsing - Director de Diseño- Digital Legends. Gonzo Suárez – Arvirago. Fernando de Miguel - Zinkia . Ramón Nafría - President DOID (Associació de Desenvolupadors d’Oci Digital).
Realitzat per: José Guijarro Grau Multimèdia Assignatura: Fonaments i evolució de la Multimèdia (Aula 4) UOC 2n semestre curs 09/10
TEMES TRACTATS I INTRODUCCIÓ
TEMES TRACTATS Nous models de negoci – distribució “online” dels productes. Portals de distribució multi-productes i multiplataforma. Com afecta aquest nou model a les vendes “retail” i a la resta d’actors implicats: consumidors, intermediaris, publicistes, etc.
INTRODUCCIÓ Aquesta interessant ponència tracta sobre els nous sistemes de producció i distribució, però no centrada només als videojocs, sinó relativa a qualsevol altre producte digital (música, vídeos, pel•lícules, fotografies, etc). Es tracta de la migració cap a un nou sistema de negoci basat en la distribució digital “online”, d’aquests mitjançant l’accés a portals digitals multiproducte i multiplataforma, siguin o no amb subscripció i abonament de quota per part de l’usuari.
2
CRÍTIQUES I DEBAT
3
CRÍTIQUES I OPINIONS PERSONAL SOBRE EL DEBAT Francisco Arteche – presenta els resultats de XBOX live, que és un portal d’oci “on line” creat per Microsoft l’any 2002 i que actualment agrupa prop de 20 milions d’usuaris inscrits i al que es pot accedir tan des d’una Consola de videojocs XBOX 360 com des d’un ordinador amb sistema Windows. Aquestes dades, segons es desprèn de les paraules del propi ponent, reflecteixen un canvi conductual dels usuaris i consumidors de productes digitals que busquen un món virtual, un món on poden interactuar amb d’altres usuaris o amb el propi sistema i que els permet: jugar “free to play” (F2P); veure, provar o adquirir qualsevol altre producte digital (pel•lícules HD, videojocs, música, etc); accedir a xarxes socials com facebook o twenty o, fins i tot, presentar les seves pròpies creacions fent ús de les eines XNA que el portal facilita. S’està parlant d’aquest món virtual al que fa referència Manovich? Crec que sí, quan diu: “el espacio se convierte en un tipo de medio. Igual que los otros tipos de medios –el audio, el vídeo, las imàgenes físicas y el texto- ahora pueden ser transmitido al instante, almacenado y recuperado,; comprimido, reformateado, convertido en un flujo contínuo, filtrado, computado y programado, y se puede interactuar con él” (1), fa referència aquest tipus de món, en el que l’usuari surt del seu món real per accedir en aquest on, en paraules del propi Manovich, “las interfaces interactivas ponen en primer plano la dimensión paradigmatica...” (1) es a dir, llocs virtuals que faciliten a l’usuari totes les possibilitats mitjançant menús i eines, i on poden anar seleccionant les dades per crear la seva pròpia realitat, la seva pròpia narrativa i on poden, fins i tot, presentar les seves pròpies creacions. D’altra banda, Simon Lee Hsing, de Digital Legend va explicar com van ser de durs els seus inicis. Un grup d’investigadors amb un objectiu clar: desenvolupar nous motors gràfics per a jocs de darrera generació i com van ser de visionaris quan deien, ara fa uns anys, que el telèfon mòbil no només serviria per fer trucades sinó que es transformaria en un centre d’oci digital i s’utilitzaria també per escoltar música, veure fotografies, connectar-se a internet i jugar a jocs 3D entre altres. No obstant, també va explicar com va ser el seu primer contacte amb els responsables de Nokia, ja que va ocorre de forma casual en una fira i, finalment va parlar dels valors fonamentals per arribar al lloc que ocupen en la actualitat: perseverança, qualitat, actitud global i tenir bons advocats que defensin els seus drets. Però realment, que va impulsar aquest grup d’emprenedors a desenvolupar nous motors gràfics, es pot dir que s’està parlant d’il•lusions, de voler aproparse a la realitat. Segons Manovich es tracta, potser, de la recerca del màxim realisme possible: “... apoyo a la idea de un progreso de las imágenes por ordenador hacia el realismo, los investigadores privilegian determinados motivos que, naturalmente, connotan maestría en la representación ilusionista.” (1), aquest “savoir faire” que ha fet que després, la resta vingui per si sola, finançament, contractes, etc. Encara creieu en les casualitats?, personalment crec que el resultat és fruit del bon treball realitzat per aquests professionals.
CRÍTIQUES I DEBAT
4
Gonzo Suarez, que va estar molt participatiu en tota la ponència, va manifestar el seu acord en molts aspectes de la política portada a terme per Microsoft amb XBOX live, defensant aquest sistema de negoci davant el tradicional mètode “Retail” i, com a gran crític i visionari, va vaticinar la fallida de totes aquelles empreses que no s’adaptin a aquest nou model. Va parlar d’un nou territori encara sense fronteres on les grans multinacionals com Microsoft, entre d’altres, s’estan establint per assegurar-se uns espais, una cartera de clients i fer-se amb la major part d’aquest nou pastis abans no sigui regulat pels governs. De moment, en paraules del propi ponent, qualsevol emprenedor que vulgui establir-se dins aquest nou espai s’ha d’assegurar el patrimoni IP per evitar ser absorbit per aquestes grans empreses. En Gonzo, també va assegurar que cometen un greu error aquelles empreses que depenen en part de les subvencions administratives perquè acaben desapareixent i va ficar com exemple el cinema espanyol, relacionant la seva decadència amb el fet de dependre, en gran part, d’aquestes subvencions. No estic pas d’acord amb aquesta afirmació gratuïta i sense fonament: en primer lloc dir què no són les administracions sinó l’Estat i les diferents Comunitats Autònomes, dintre de l’àmbit de les seves competències, els que han d’adjudicar les partides dels pressupostos Generals corresponents i, en segon lloc, perquè no només crec que són bones aquestes ajudes sinó necessàries i haurien de ser obligatòries per a fomentar la investigació i el desenvolupament. Albert García Pujades - de Nikodemo, va parlar del seu naixement com a empresa, com va sorgir tot d’una tira d’animació publicitària (Cálico Electrónico) nascuda a la xarxa i donada a conèixer gràcies al “poder de d’Internet”. Actualment la seva pàgina és totalment gratuïta i ofereix diferents productes en tres pàgines diferents “Cálico electrónico”, “ sabías lo qué” i “Almorria”. Va fer referència a que cap televisió (pública o privada) vol contractar els seus serveis. Personalment he de dir que aquest portal ofereix un contingut amb paraules grolleres i fins i tot ofensives, no aptes per a nens. Mai he cregut en el “val tot” ni que “la fi justifica els mitjans” i tot i que sóc un defensor del dret a la llibertat d’expressió penso que, de la mateixa manera que està regulat la programació a la televisió, també s’hauria de regular els continguts que ofereixen alguns a internet. Fernando De Miguel, conseller delegat de Zinkia, va parlar de la seva marca i no pas només de Pocoyó, restant-li la importància al pes específic que té aquest personatge dins el projecte. Zinkia s’estableix també com a un nou portal interactiu que ofereix diferents productes i activitats “on line”: jocs, música, etc. No obstant va voler remarcar particularment i dins la imatge de la marca, l’accés al portal “mundo pocoyo” on l’usuari pot crear el seu propi personatge virtual per integrar-s’hi a la comunitat i interactuar amb els personatges de la sèrie.
CONCLUSIÓ FINAL
5
Això hem va fer recordar el que deia Manovich quan parlava del principi de variabilitat “En una sociedad post-industrial,cada ciudadano de puede contruir un estilo de vida a la medida, y seleccionar su ideología entre un gran número (aunque no infinito) de opciones. En vez de machacar los mismos objetos o la misma información a un público masivo, el marketing trata ahora de dirigirse a cada individuo por separado ... Cada visitante de un sitio web recibe de manera automàtica su propia versión personalizada del sitio, que es creada sobre la marcha a partir de una base de datos.” (1) El principi de variabilitat de Manovich queda reflectit en aquests tipus d’ofertes d’estructura hipermèdia on l’usuari va creant la seva pròpia narrativa, la seva pròpia seqüència mitjançant els paradigmes oferts.
CONCLUSIÓ FINAL He visitat aquests portals, aquestes portes d’accés a l’espai virtual, alguns dels quals ja havia visitat abans però aquesta vegada no he pogut evitar veure-les d’una altra manera, amb uns altres ulls, sense el vel pre-Manovich que tenia abans i veient en aquestes pàgines web, aquesta vegada sí, les estratègies d’en Kabakov en la seva construcció intentant evitar la pèrdua d’atenció del espectador i conduint-lo per l’espai on em sentia realment identificat amb el passejant, amb el “Flâneur” que Charles Baudelaire va documentar al seu assaig (2), deixant-me anar mentre construïa la meva pròpia narrativa i trobantne la pau a que feia referència Manovich quan deia: “el sujeto de la sociedad de la información encuentra la paz en el conocimiento que puede arrastrar al vuelo por interminables campos de datos, localizando cualquier información con sólo pulsar un botón, y haciendo zoom por entre redes y sistemas de archivos. Lo que le conforta no es el equilibrio de formas y colores, sino la variedad de las operaciones de manipulación de datos que están bajo su control.” (1) Després em vaig centrar al negoci que hi al darrera i que mou tants i tants milions, aquesta nova forma de fer negoci, un negoci rodó (“360º”), interactiu, multiproducte i multiplataforma. Enfocat al marketing TTL (througt to line) vs els antics models ATL i BTL de venda física del producte (“retail”), afegint la possibilitat que ofereixen als joves desenvolupadors emergents presentar les seves creacions, fet que pot afavorir gratament la floració de nous talents. Vaig pensar que aquest nou model no es podria haver desenvolupat sense uns bons avanços al camp de les comunicacions. Tal com deia Manovich “las limitaciones de las primera décadas regresaron en otro ámbito de los nuevos medios: los mundos virtuales en red. Por culpa del limitado ancho de banda del Internet de los noventa...” (1). Avui dia, tot i que encara no estem a nivells europeus, podem assegurar que estem en condicions de poder accedir a Internet mitjançant un ample de banda adequat, fet que condiciona l’aparició d’aquest nou mercat.
CONCLUSIÓ FINAL
6
Vaig fer una pluja d’idees pensant en els pros i els contres d’aquesta nova forma de distribució i, com a circumstàncies que l’afavoreixen vaig escriure: Comoditat, facilitat, immediatesa en la compra dels productes; reducció de la “pirateria” fet que beneficia la propietat industrial i intel•lectual, reducció del preu final al eliminar el nombre d’intermediaris entre el fabricant i el consumidor final i beneficis també pel medi ambient no tan sols per la disminució del consum energètic dels mitjans de transport sinó també per de la reducció del consum de les matèries primeres emprades en la fabricació dels suports quan la distribució es realitza en suport físic. D’altra banda vaig pensar en els perjudicis i vaig escriure: disminució dels llocs de treballs, es clar, al reduir el nombre d’actors implicats (fabricants de suports físics, transportistes, comercials, venedors,...) es redueix el preu però es perden molts llocs de treballs. El que alguns anomenarien “danys col•laterals”. No em vaig poder decidir , però entre les lectures recomanades vaig trobar una fita que em va donar la solució, en paraules de Francis Pisani (3) podriem dir que: "Todo depende de la participación activa de los consumidores. El consumo se ha vuelto un proceso colectivo; es lo que 'Convergence Culture' entiende por inteligencia colectiva". "Los medios aprenden a acelerar los flujos de contenido por distintos canales de entrega para ganar más, ampliar mercados y fortalecer el compromiso del espectador". José Guijarro Grau Multimèdia
(1)
Lev Manovich, “El lenguaje de los nuevos medios de comunicación”. Paidós Comunicación 163 (2005) (2) Baudelaire Charles, “The painter of modern live”. En My Heart Laid Bare and Other Prose Writings, Londres, Soho Book Company (1986). (3) Francis Pisani (Abril, 2007). “Entre convergencia técnica i cultura de la convergencia”. ELPAIS.com. http://www.elpais.com/articulo/semana/convergencia/tecnica/cultura/convergencia/elpeputeccib/20070405elpciblse_2/Tes
TIC
3a