N. I
Revista El Senat
Revista El Senat
Almoradí - Grup A ● ● ● ● ●
Manuela Pastor García Pedro Francisco Nadal Quesada Francisco José Moreno Terrés David Hernández Escolano José María Salinas Serrano
ÍNDEX POESIA - Ausiàs March. • • • •
Contextualització històrica, social i cultural. Actualitat. La vida d’un cavaller típic del segle XV. Obra poètica
NARRATIVA - Ramon Llull • Context històric, social, cultural i literari. L’època de Ramon Llull. • Actualitat.. • Vida de Ramon Llull. • El creador de la narrativa. • El llibre de les bèsties. LITERATURA INFANTIL I JUVENIL • Fitxes de lectura. • Propostes didàctiques.
Poesia. AusiĂ s March
Contextualització històrica, social i cultural El segle XV contempla la normalitat plena de la llengua valenciana. La poesia va anar desprovençalitzants-se en l’obra dels poetes com Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi. Ausiàs March trenca amb el provençal de la tradició trobadoresca. València es convertix en centre econòmic, polític i cultural més important: construcció d’edificis d’estil gòtic (llotja) .
Llotja, València
Santa Justa, Oriola
S’instal.len les primeres impremtes de la península Ibèrica (Obres i trobes en llaor de la Verge Maria, 1474). Els grans autor són valencians. L’estàndart es va valencianitzar. Hi ha preocupació per la correcció idiomàtica.
La impremta al segle XV a València
Els poetes s’aplegaven en grups (tertúlies literàries) al voltant d’una figura de prestigi : Grup de Berenguer Mercader i Grup de Bernat Fenollar.
Actualitat UNA NOVA TÉCNICA PER A CURAR FERIDES La principal novetat inclou la neteja de les ferides amb vi i l'anestèsia per mitjà d'una esponja somnífera amerada en una mescla d'extracte d'opi, jusquiam, mandràgora i altres drogues. A més a més se està començant a practicar la sutura de les ferides per primera intenció després d'una neteja cuidadosa, en compte d'aplicar substàncies que estimularen la formació de pus com estàvem fent fins ara. Utilitza per a la sutura fils preparats amb intestins d'animals
TRENCAR-SE UN BRAÇ MAI SERÀ EL MATEIX En el tractament d'estes afeccions seguix als clàssics, encara que també realitza aportacions pròpies. Utilitza complicats entablillats de benes i llistons sobre els quals aplica un empastre consolidatiu. Recomana posar en estes immobilitzacions marfil o os d'elefant per causa de la creença del poder d'atraure l'os cap a la zona de fractura (introductor del concepte d'osteoinducció?). També realitza una descripcció prou precisa dels tipus de luxacions de maluc i genoll així com de la seua reducció. En la seua obra proposa la unificació de la medicina i la cirurgia
Actualitat COMENCEN LES PRIMERES FESTES DE LA RECONQUESTA DE MOROS I CRISTIANS A ORIOLA
La vida d’un cavaller típic del segle XV
Ausiàs March és el poeta més important de la literatura catalanovalenciana medieval. Va nàixer segurament a València l’any 1400. Es dubta sobre el lloc de naixement d'Ausiàs March entre València, Gandia o Beniarjó. Segons algunes investigacions potser ho va fer Gandia e 1397. Descendia d’una rica família catalana de burgesos i funcionaris, que accedí a la noblesa a partir de 1360, any en què l’avi del poeta, Jaume March (1300-1375) va convertir-se en cavaller. El seu oncle Jaume, hereu de les possessions que la família tenia a Catalunya, i el seu pare Pere, hereu de les Regnes de València, van ser també poetes i homes de lletres. Era fill de Pere March i de la seua segona esposa Elionor de Ripoll, els quals també van tenir una filla, Peirona, nascuda amb posterioritat al poeta. Després de la mort del seu pare (1413), Ausiàs March es va convertir en el cap de la branca valenciana de la família, un clar exponent de la petita noblesa local. Heretà el lloc de Beniarjó i les alqueries de Pardines i Vernissa, al ducat de Gandia. Participà en les campanyes de Sardenya i de Còrsega, i assistí als setges de Calvi i Bonifazio (1420). El 1437, quan tenia al voltant de quaranta anys, contragué matrimoni amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell. El 1438 envià un cartell de deseiximent al seu cunyat Galceran Martorell, a causa de desavinences sorgides en el repartiment dels llocs de la vall de Xaló, que havia heretat Isabel. Aquesta morí pel setembre del 1439, i el 1443 es casà en segones noces amb Joana Escorna, amb la qual visqué onze anys a València. Fou hereu universal de totes dues mullers, cap de les quals, però, no li deixà successió legítima. Poc abans de morir restà embolicat en un altre afer entre un fill seu bastard i Galceran de Vilanova, el qual també acabà amb un cartell de desafiament. Ausiàs March, ja malalt, va otorgar testament a València el 29 d’octubre de 1458, però pocs dies després, el 4 de novembre del mateix any, en va fer un altre de nou, al qual encara va afegir un codicil datat el 3 de març de 1459, el mateix dia en què va morir. Ausiàs no va tenir descendència legítima amb les seues dues esposes, però sí cinc fills bastards, deixà quatre vius i un altre, Francesc, ja havia mort. El poeta va instituir hereu universal a Jofre de Blanes, nebot de la seua segona esposa Joana Escorna
Obra poètica. Temàtica L'obra ausiasmarquiana està constituïda per cent vint-i-vuit poesies. La majoria dels estudiosos s'han decantat per classificar la seua obra per cicles temàtics. De fet, cada cicle forma una unitat de sentit, així com s'observa una evolució formal i conceptual en els diferents cicles, per la qual cosa s'ha arribat a considerar el còmput total de la seua obra com un immens poema. March va ser un dels primers poetes en utilitzar la llengua catalana.
Els cants morals
Els cants de mort
Els cants d’amor
El cant espiritual Plena de seny
Llir entre cards Oh, foll amor
“ Veles é vents han mon desig cumplir” Veles é vents han mon desig cumplir fahent camins dubtosos per la mar mestre é Ponent contra d’ell veig mar,
Amor amor
Mon darrer bé
Xloc, Llevant los déuhen subvenir Ab llurs amichs lo Grech é lo Mitjorn fent humils prechs al vent Tremuntanal qu’en son bufar los sia parcial perquè tots cinch complesquen mon retorn.
Veles e vents - Raimon
Narrativa. Ramon Llull
Context històric, social, cultural i literari. L’època de Ramon Llull El segle XIII és un punt d’inflexió entre el món medieval i el món que serà modern, el Renaixement. Al segle XIII hi ha una societat fortament jerarquitzada, de base feudal, amb esclaus i tot. L’Església era hegemònica, encapçala les croades, expedicions militars per evitar la caiguda a mans dels musulmans de Terra Santa. La vida urbana dóna ple significat a l’existència d’institucions com la Universitat , l’ alfabetització surt dels Monestir i es conreuen les llengües romàniques. L’escala de valors medievals imposa una gran por a la natura, un molt escàs reconeixement del paper de la dona , un profund sentit del pecat i la culpa, l’esperit de resignació, la preeminència de la massa sobre l’individu i una presència molt evidente de la mort.. En l’activitat artística tot plegat comporta un paper secundari de la creació i una gran valoració de la còpia de grans models.
Esclaus a la mediterrània medieval
Actualitat ÀRAB I L’ART LUL·LIANA AL MONESTIR DE MIRAMAR Tretze frares menors franciscans, que es dediquen a l’ aprenentatge de l’àrab i de l’Art lul·liana (el mètode universal que ha de fer possible la conversió a través de la raó), s’hi instal·len al monestir de Miramar, on resideix Ramon Llull des de fa tres o quatre anys.
RAMON LLULL VA VIATJAR PER TOTA LA VORA DEL MEDITERRANI Al llarg de tota la seva va viatjar amb freqüència motivat pel desig de conèixer diverses cultures. Va realizar tres viatges al Nord d’Àfrica, lúltim ja a les acaballes de la seva vida. El projecte que es va traçar es recolzava sobre tres pilars: La redacció de llibres per convertir infidels seguint una guia personal o art. El treball missioner en terra d’infidells (d’on sovint tornava malparat: apedregaments al nord d’Àfrica) La creació d’una escola de missioners, on s’ensenyaven llengües i art per predicar i convèncer els infidels.
Vida de Ramon Llull
Ramon Llull va nàixer en 1238 a Mallorca on la majoria de la població era musulmana i, per tant, va viure en un país on els problemes derivats del contacte entre gents de cultura, llengua i religió eren constants. D’aquesta manera Llull va començar un procés de conversió, cap al 1263 va abandonar la vida cortesana i la seua posició social, la dona i els fills i va dedicar-se a difondre un sistema de pensament nou que permetria convertir els infidels al cristianisme. A aquest objectiu hi dedicarà la seua vida i la seua obra. La vida de Ramon Llull (1232-1316) presenta dues característiques: Una immensa obra: va escriure por de tres-cents llibre , en català, llatí i àrab, que va tractar pràticament tots els camps del saber del seu temps. Una activitat incessant: va viatjar constantement arreu d’Europa i del nord d’África per difondre la seua obra i el seu programa per a convertir els infidels i renovar la cristiandat.
El creador de la narrativa. El pensament de Llull es basava en l’Art, tècnica de pensament de base lògica i matemàtica. En el pensament medieval el món es veia com una manifestació de Déu. El propòsit de Llull era demostrar que les grans veritats cristianes deriven de l’estructura mateixa de l’ univers. L’Art, per tant, serveix tant per a explicar Déu com per a explicar qualsevol aspecte de la creació i pèrmet organitzar el pensament a partir de tota una notació simbòlica formada per alfabets i figures, recursos per a memoritzar i manejar els components estructurals bàsics de l’Art. Martí de Riquer a la Història de la literatura catalana “L'obra i la personalitat de Ramon Llull són d'una magnitud tal que els estudis a elles dedicats contitueixen tot un capítol de la cultura medieval”. A nivell literari es pot afirmar que Ramon Llull és el primer i un dels principals contribuüidors a la formació de la llengua catalana literària. És el primer escriptor europeu d'obres filosòfiques i cultes en llengua vulgar. Les seues obres són un exemple insòlit de desenvolupament d'una llengua sense tradició literària prèvia. Va ser el primer europeu a escriure novel.les en prosa sobre temes contemporanis. Ramon Llull veia la literatura com a un instrument de divulgació del seu pensament, com una manera d’atraure l’atenció d’un públic més ampli.
El creador de la narrativa. Segons el valor literari de les seues obres se clasifiquen en: el llibres que tenen forma narrativa i les obres ecsrites en vers. Va escriure en català dues obres narratives extenses, el Blanquerna (1276-83) i el Llibre de les Meravelles (1287-1289). El Blanquerna conta la història del protagonista del mateix nom, que guiat per una forta vocació religiosa, abandona la família i passa per diversos estats religiosos fins que arriba al papat, a què renuncia per tal de dur una vida de contemplació. L’obra El Llibre de les Meravelles es pot considerar com una enciclopèdia novel.lada. Presenta un repertori de temàtiques ben diverses: Déu, àngels, el cel, les plantes, els elements, els metals, les bèsties, l’home, el paradís i l’infern. Aquesta obra inclou el popular Llibre de les bèsties, una novel.la didàctica estructurada a través d'exemples, molt influenciada per la filosofia sufí.
El llibre de les bèsties Aquesta obra forma part del Llibre de les Meravelles, i és una faula, conjunt de faules que se situen en un regne poblat per animals i governat pel lleó, on la Renard (una rabosa) maquina tota mena de complots i argúcies per a fer-se amb el poder i totes les criaturas hi fan servir rondalles per a moure la resta cap als seus interessos. Aquest text breu reflecteix l’estructura sociopolítica de la societat en què va viure Llull i les aferrissades lluites per a assolir el poder que es degueren desenvolupar en les corts medievals: manipulacions, xiuxiuejos, traïcions, etc. Qui vulga apropar-se a aquest llibre carregat de vigència ho podrà fer ara mitjançant l’ edició que acaba de publicar Sembra Llibres, amb adaptació de Roc Casagran, aprofitant el seté centenari de la mort de l’escriptor, filòsof i teòleg mallorquí, i els actes de commemoració.
LI J
Fitxes de lectura LA NIT QUE WENDY VA APRENDRE A VOLAR Títol: LA NIT QUE WENDY VA APRENDRE A VOLAR Autor/a: Andreu Martín Traductor/a: Il·lustrador/a: Josep Miquel Martínez Editorial: Bromera Col·lecció: ESPURNA, núm. 80 Lloc i any d’edició: Alzira, 2006 Número de pàgines: 162
Andreu Martín
Comprensió: Lectura senzilla i amena Argument: Roger i Wendy inicien la guàrdia amb un seixanta, el codi que alerta d’un assassinat, però aquest cas no serà gens corrent. L’homicidi els porta a descubrir una cambra secreta d’on ha desaparegut una joia, el robatori de la qual no vol denunciar ningú. Una novel·la trepidant en què la jove Wendy haura d’enfrontar-se, ella sola, amb assassins perillosos; haurà de córrer, lluitar i fer ús de la pistola; coneixerà el fons de la mar, saltarà abismes paorosos i veurà la mort de prop. Aquesta serà la nit en què Wendy aprendrà a volar. Tema: El tema central és l’acció d’unes policies i el robatori d’una joia. Estructura: La estructura es una novel·la en capítols. Té 30 capítols i un Epíleg. Temps – Espai: El temps és l’actual i l’espai és també l’actualitat, a Barcelona, al barri de Sant Gervasi. Personatges: La Wendi Aguilar, com a protagonista i heroína, el Roger Dueso, com a company, l’Andrea Pascual i el Jaume Campos com Policies Científiques, La Mon com xiquetaque atjuda a la Wendi a resoldre el assassinat. El Garrat, el Gallina i el Trampes, com deliquents, i el Llorenç Romá com expert en joies i patrimoni.
Fitxes de lectura LA FÀBRICA Títol: LA FÀBRICA Autor/a: Gemma Pasqual i Escrivà Traductor/a: Il·lustrador/a: No té il·lustracions Editorial: Voramar- Alfaguara Col·lecció: Sèrie Roja Lloc i any d’edició: València, 2006 Número de pàgines: 116
Gemma Pasqual i Escrivà
Comprensió: Vocabulari sembrat d'expressions col·loquials però molt fàcil d'entendre pel context Argument: El tancament de la fàbrica que dona treball a tota una comarca afecta especialment a una família que està en un moment molt difícil per que els seus fills han de prendre decisions vitals. La decisió de deixar els estudis de la filla menor, la vocació del fill major i la sospita de una relació homosexual d'aquest amb un amic complica molt la situació. La filla es veu més afectada per veure's enamorada del fill del director de la fàbrica. Tema: El llibre tracta moltes temes de forma conjunta. Des de l'econòmic i social de l'atur fins al amor prohibit, passant per la homosexualitat i les relacions familiars. La trama principal vol paréixer a “Romeo i Julieta” però les trames laterals li guanyen molt terreny. Estructura: Novela. Temps – Espai: L'autora mai col·loca la acció en cap lloc ni moment concret, però es un moment de crisi, com els últims anys, i en una comarca interior molt industrial i prop de alguna gran ciutat, probablement Barcelona. Personatges: El personatge principal es l'Elionor: Filla menor de la família que ha complit els 16 anys i vol treballar a la fàbrica i deixar els estudis. En eixe moment s'enamora d'un xic nou sense molt protagonisme en la història. El Marc: Germà major de l'Elionor. Amb vocació d'artista, responsable i bon estudiant. El Sebastià: Pare molt treballador però que no coneix als seus fills. Intel·ligent però sense cultura vol que els seus fills arriben on ell no ha pogut. Estricte i tolerant. La Dolors: La mare es mes afectuosa que el marit. Treballadora, tant a la fàbrica com a la casa. Ella es junt amb l’ avia el personatge que manté unida la família
Fitxes de lectura NIT D’OMBRES VORACES Títol: NIT D’OMBRES VORACES Autor/a: Agustín Fernández Paz Traductor/a: Josep Franco Il·lustrador/a: Josep Miquel Martínez (il·lustrador coberta del llibre) Editorial: Bromera Col·lecció: Espurna Lloc i any d’edició: Alzira, 2003 Número de pàgines: 156
Agustín Fernández Paz
Comprensió: El llenguatge utilitzat està dirigit a jóvens d'entre 14 i 16 anys. Resulta fàcil d'entendre i molt amé per a la seua lectura. Argument: Sara, una jove de setze anys, narra els esdeveniments que produeixen un terratrèmol en la seua vida. Després d’aquelles vacances d’estiu que va passar a la casa on vivia la seua àvia a Viveiro, a una habitació de l’oncle Ramón, Sara va veure la vida d’una altra manera. En aquella habitació, Sara va notar una inquietud fantasmal. Paral·lelament va conèixer un jove, Daniel, amb el que va tindre un amor d’estiu, i Aurora que va ser una amiga íntima. La relació amb els pares, Ferran i Cristina, és discreta. Fins i tot va resoldre un trencaclosques de pistes i trobar, amb l’ajuda de sa mare, un anell d’or de compromís, i va desaparèixer la presència fantasmal que de vegades l’acompanyava. Tema: El tema central del llibre és el plantejament a jóvens actuals dels horrors ocasionats a una parella enamorada després de la guerra civil espanyola. A més es tracten les vicissituds de l'adolescència reflectides en la pròpia protagonista. Estructura: És una novel·la juvenil amb una trama principal continua dividida en onze capítols. Temps – Espai: Està ambientada en l'època actual, principi del segle XXI, a Galícia, més concretament la zona de Viveiro. Fa referències a la postguerra civil espanyola i a alguns llocs emblemàtics d'eixa època com a presons, llocs d'afusellaments, fosses, etc. . Personatges: La iaia Laura i el seu germà l'oncle Ramón,. Sara de setze anys és la protagonista, filla de Cristina i Ferrán.. El germà de Sara, Xavier i la seua cunyada Montse. Aurora i Daniel són els amics, este últim arriba a ser el seu primer amor.
Fitxes de lectura L’ESTIU DE L’ANGLÈS Títol: L’ESTIU DE L’ANGLÈS Autor/a: Carme Riera Traductor/a: Il·lustrador/a: Marcos Balfagón Editorial: La Butxaca Col·lecció: A tot vent-tela Lloc i any d’edició: Barcelona, 2012 Número de pàgines: 172
Carme Riera
Comprensió: És fàcil la seua comprensió per presentar un llenguatge acurat i de lectura àgil amb una història lineal i sense sorpreses, una veu narrativa senzilla i un toc d’humor extravagant. Es pot llegir d’una tirada. Aquest llibre de Carme Riera és del tot recomanable pels alumnes de quart d’ESO. Argument: Laura Prats, una agent inmobiliària de 49 anys que viu a Barcelona vol millorar el seu lloc de treball, però es troba que té un problema, una macança espantosa: no sap anglès. Per això decideix sacrificar les seues vacances d’estiu, durant el mes d’agost i s’en va a un poble perdut d’Anglaterra. S’apunta a un programa intensiu que troba per Internet i s’instal·la a casa de la professora Mrs. Grose, una dona peculiar que viu enmig del camp i que té uns mètodes pedagògics que Laura no acepta fácilmente. En un ambient de portes i finestres que no tanquen bé, d’intriga i de misteri, una estada plàcida i educativa es va convertint en una història de terror. Tema: La història d’una dona que vol aprendre anglès i troba que la seua professora està loca. Estructura: Es tracta d’un text en prosa i la narración és la tipologia textual. És una novel·la estructurada en dotze capítols. Les parts de la història quant al contingut(estructura interna) són plantejament (capítols I-II), nus(III-XI) i desenllaç (XII). Temps – Espai: mes d’agost – la finca Four Roses (Ledbury). Temps – Espai: mes d’agost – la finca Four Roses (Ledbury). Personatges: Els personatges principals són Laura Prats, la protagonista, i la senyora Mrs. Grose, una professora de seixanta anys, especialitzada en l’ensenyament de l’anglès per a estrangers a casa i viu a Anglaterra. Semblava una persona singular amb la qual no era fácil conviure.
Fitxes de lectura LLEGENDES DEL SOL I DE LA LLUNA Títol: LLEGENDES DEL SOL I DE LA LLUNA Autor/a: Carles Cano Traductor/a: Il·lustrador/a: Paco Giménez Editorial: Bromera Col·lecció: El micalet galàctic, núm. 84 Lloc i any d’edició: Alzira, 2002 Número de pàgines: 88
Carles Cano
Comprensió: Lectura senzilla i amena Argument: El llibre posa a disposició del lector dos històries: La primera emparats en la immensitat del desert i, a recer d’un cel immens i estelat, un vell tuareg relata al narrador una fantàstica història sobre l’origen del seu poble, del desert i la Via Làctia. Agmar es el protagonista d’aquesta història. La segona, també llegendària, es desenvolupa en terres, en principi verdes, però després recobertes de blancor, fred i gèlides nits. Thorwald es el protagonista d’aquesta història. Tema: El tema central de les dues obres, és les llegendes heròiques, l’aventura i l’acció. Estructura: L’autor ha organitzat l’obra en forma de recull. En aquest cas ha agrupat dues llegendes en un sol llibre. Cada narració, per separat, té la seua estructura pròpia. La narració té estructura lineal, ja que els fets estan presentats d’una manera ordenada, seguint un fil argumental continuat i lògic, adequant-se a l’esquema de: introducció, nus i desenllaç. Temps – Espai: Desert del Sahara (primera història) i Groelandia (segona història). Personatges: Agmar (primera història) i Thorwald (segona història).
Propostes didàctiques ACTIVITAT “ Els prejuidicis vers els anglesos i altres cultures”. Els perjudicis de la protagonista vers els anglesos i la seua cultura al final del llibre denoten la seua impotència o alguna cosa més? “Els ciutadans de la pèrfida Albió continúen demostrant la seua animositat contra nosaltres” (pàg. 163). Localitza altres referències i opinions sobre el país, la seua llengua i els anglesos. Podeu veure i llegir una entrevista de l’autora, Carme Riera, sobre el llibre i el nivell d’anglès dels espanyols i relacionar les seues opinions amb les idees que apareixen al llibre. Parlem dels prejudicis (cultura anglesa, francesa i espanyola) i desprès debatem sobre aquest tema a classe.
PARLEM DELS PREJUDICIS Anglesos
Francesos
Espanyols
Ex: Els anglesos són poc amants de la higiene personal.
Ex: Els francesos abusen del formatge en la seua dieta.
Ex: Els espanyols són molt sorollosos.
1.-
1.-
1.-
2.-
2.-
2.-
3.-
3.-
3.-
ACTIVITAT “L’adaptació de Julieta”. Busca informació en internet sobre el personatge femení de Julieta original de Shakespeare i analitza les característiques comuns i les diferències amb el personatge de l’Elionor en aquest llibre. Troba diferents adaptacions de la història de Romeu i Julieta a la literatura i al cine. Els alumnes faran un mural amb tota aquesta informació. CARACTERÍSTIQUES DEL PERSONATGE Julieta Ex. Jove
Elionor Ex Jove
Propostes didàctiques ACTIVITAT Assenyalar en un mapa els llocs més emblemàtics on es desenvolupa la trama del llibre. (La Corunya, Viveiro, L'Illa de San Simón, Catalunya, Argentina, Cuba...)
Investiga en les ciutats del teu entorn, durant el període de la Guerra Civil espanyola, bé en internet o fent entrevistes a coneguts o familiars, i arreplega informació per a omplir la quadrícula següent: Noms Camps de concentració més o menys improvisats.
Localització
(*) Coordenades GPS
1.2.3.-
Edificis que feren el paper de presons.
1.2.3.-
Cementeris i fosses.
1.2.3.-
(*) Per a obtindre les coordenades, punxa en l'enllaç. En Goolge Maps localitza l'adreça i tindràs les coordenades. https://www.google.es/maps/@38.0880179,-0.9387402,16z?hl=es
Propostes didàctiques ACTIVITAT: Després de llegir el llibre dissenya la joia “L’Ull de Déu”. Descriu aquesta joia per la qual el Garrat, ha assassinat al Darius Arpillera?. Busca informaciò de dissenyadors de joies i caldrà fer un disseny de aquesta joia. Comença per l’esbós, després el disseny i per l’últim tria els materials ideals per a fer-la., també hauràs de trobar preus dels material, i completar aquesta taula. Material:
Disponibilitat
Preu per gram
Or Plata Diamant Safirs Rubins
ACTIVITAT: Una característica comuna a totes les llegendes és la superació, per part del protagonista, d’una sèrie de proves que demostren el seu enginy i la seua força. També apareix algun tipus de talismà, instrument o arma que el fa invencible front als enemics. Per últim, cal dir que les llegendes han de comptar amb algun personatge fantàstic i irreal que a bon segur s’haurà d’enfrontar amb el protagonista. Identifica cada un d’aquests elements en cada una de les llegendes: L’origen del desert Proves que cal superar Arma de cada personatge Talismà que li dóna poder Personatge fantàstic amb el que s’ha d’enfrontar
L’espasa de Thor