'No s’han passat comptes, no hi ha hagut cap equivalent de la desnazificació de l'estat', critica l'autor, Dan Hancox l
Full informatiu de MÉS per Porreres Núm. 8 · Gener 2017 La vida només es pot entendre mirant cap enrere, però només es pot viure mirant cap endavant. (Søren Kierkegaard, filòsof)
La fossa de Porreres en un article contundent al New York Times
Il·lustració de Marta Monteiro ‘Els fantasmes que Espanya intenta ignorar’ és un article que publicava The New York Times de l’escriptor Dan Hancox, col·laborador habitual en mitjans com The Guardian, Newsweek, Vice, entre més. Hi critica amb molta duresa el pacte de silenci de la transició espanyola, que va oblidar, fins a dia d’avui, milers de víctimes del feixisme i de la dictadura. És un text que deixa en evidència el paper del govern espanyol i del PP (‘el PP ha absorbit molta part de la maquinària política franquista’, diu) en el maltractament envers les víctimes del franquisme. I posa l’exemple d’administracions, com el govern de les Illes, que decideixen fer passos endavant en el reconeixement i la reparació, com fou el cas recent de l’obertura de la fossa de Porreres, a Mallorca.
‘Hom pensa que hi ha com a mínim 114.000 víctimes dels esquadrons de la mort feixistes encara desaparegudes o sense haver estat identificades durant la guerra civil i la dictadura de Franco. La majoria eren presoners polítics que donaven suport al govern d’esquerres del Front Popular, executats en la foscor i després amuntegats en fosses comunes’, explica Hancox. ‘El mes passat una cinquantena de cossos van ser exhumats en el petit poble de Porreres, a Mallorca, vuitanta anys després de les seves morts’, continua. ‘En molts dels cossos es veien signes d’haver estat disparats a molt poca distància del cap. Segons els historiadors locals, van ser posats en filera davant de la paret de l’església del poble, abans de ser executats’. I afegeix: ‘Seguint l’exemple de les Illes Balears, el govern valencià prepara una llei de memòria històrica i partides econòmiques per a fer les excavacions.’ Perquè allò que deplora l’autor de l’article és l’actitud del govern de Mariano Rajoy, concretament, i del silenci que va implicar la transició, en general. ‘Els espanyols, diu Rajoy, haurien de mirar cap al futur, i no generar tensió ni divisió’, recorda que va dir el president espanyol quan el govern de Zapatero va aprovar una llei de memòria històrica ‘que molts van trobar aigualida’. Crítica al pacte de silenci de la transició I troba la resposta en el fet que el PP, com a gran partit de la dreta espanyola, absorbeix una bona part del franquisme sociològic. Diu que pot sorprendre que a Espanya, on la crisi ha tingut un impacte tan gran, no hi hagi un partit d’extrema dreta que guanyi pes, un equivalent a l’Alba Daurada de Grècia o al Front Nacional francès. ‘En part —i aquesta és la raó per la qual Rajoy preferia mirar al futur— és perquè el PP ha absorbit una bona part de la maquinària política franquista. El fundador del partit, Manuel Fraga, va ser ministre de Franco.’ I els guanyadors de la guerra van escriure la seva història. ‘Sota la dictadura de Franco, els guanyadors de la guerra civil no només van passar trenta-sis anys escrivint la història de la seva victòria, ensenyant-la a les escoles i consagrant-la en la cultura popular, sinó que també van deixar la mena de monuments solemnes envers els seus morts que van negar als 114.000 desapareguts.’ Posa l’exemple en aquest sentit del Valle de losè
Ç Caídos, ‘una basílica coronada per la creu més gran del món, i que és el lloc on cada any l’extrema dreta, fa commemoracions, vestida amb uniformes feixistes, en l’aniversari de la mort de Franco’. I en canvi, la transició no va reparar això, critica Hancox. ’No s’han passat comptes, no hi ha hagut cap equivalent de la desnazificació de les forces de la funció pública, del poder judicial o de la seguretat. Per a consolidar l’esperit de l’amnèsia, de dalt a baix, hi va haver una llei d’Amnistia el 1977, que impedeix qualsevol procediment legal sobre els crims comesos durant la guerra civil i la dictadura; Espanya no va fer res semblant a una comissió “de la veritat i la justícia”. Acaba concloent, tornant a l’exemple de Porreres. ‘La brutícia s’ha netejat una mica a Mallorca, però l’oblit no serà possible durant gaire temps.
Comissió Memòria Històrica Nota d'agraïment “Des de la Comissió per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Porreres, una vegada acabada la primera fase de l'obertura de la Fossa del Cementeri de Porreres, volem fer un agraïment públic a tots els porrerencs i porrerenques pel vostre civisme, la vostra comprensió i, en general, la bona acollida i el respecte que heu tengut, tant cap als professionals que han dut a terme les tasques, com cap a les famílies dels represaliats, i amb tot el procés en general. Podem dir que el poble de Porreres ha donat tot un gran exemple de maduresa democràtica i saber estar, que ben segur serà pres com a exemple per a futures accions que es realitzaran a altres municipis”.
Membres de la Comissió de Memòria Històrica de Porreres amb el doctor Francisco Etxeberria.
31 de desembre, la diada
L'escriptor Damià Huguet ja fa més de quinze anys que va escriure que “no som un poble nascut del no res ni fruit de cap improvisació. Tenim unes fites històriques que ens atorguen una personalitat indiscutible”. L’inici de la nostra història com a poble, fou un 31 de desembre del 1229. Una fita fonamental.
D’Aurora Picornell al cant de l’Ave Verum Dia 5 de gener de 1978, el migdia es va organitzar un acte del Partit Comunista d’Espanya al Teatre Balear de Palma; el capvespre, una bona part dels assistents es desplaçaren a La Creu de Porreres, per celebrar un dels primers actes d’homenatge, sinó el primer, per recordar la figura d’Aurora Picornell Femenias i les roges de Molinar, Catalina Flaquer i Antònia i Maria Pasqual Flaquer assassinades en aquest lloc feia 40 anys. A la trobada hi va assistir Antoni Gutiérrez Díaz, més conegut com “el Guti”, que aleshores era secretari general del PSUC, i Pilar Brabo Castells, diputada per Alacant pel PCE. També hi va participar Francesca Bosch, que era secretària general del Partit Comunista de les Illes Balears. Entre els organitzadors hi havia l’escriptor Antoni Serra. Entorn a un centenar de persones –entre elles molt pocs porrerencs– s’acostaren al lloc on anys després hem sabut que també fou assassinada, Belarmina González Rodríguez. L’acte fou molt emotiu, però gens fàcil. El capvespre del Reis del 78, els representants de l’extrema dreta porrerenca anaren a veure el batle de Porreres, Josep Roig Salleras, perquè aturàs l’acte. Les seves paraules van ser les següents: «anirem a cercar les armes del temps de Falange», la seva intenció no era d’altra que esbucar l’homenatge. El bull de la guerra, el radicalisme de la dreta i el caciquisme porrerenc era prou conegut arreu de Mallorca i ben present a Porreres. Aquell capvespre, a l’antic camp de futbol de n’Hereveta jugava la Unió Esportiva Porreres, el resultat no fou el desitjat per l’afició local. Alguns d’ells després del partit es van encarar dins els bars de la plaça, amb persones que havien participat a l’acte de La Creu. Però, afortunadament, no va fer falta emprar les escopetes i pistoles que tenien guardades els feixistes a una casa molt propera al quarter de la Guàrdia Civil, prop de la Plaça d’España. Fou un capvespre per oblidar. Era difícil recordar a Porreres. Molts anys després, el 2002, gràcies a la iniciativa de Partit Socialista de Mallorca-Entesa Nacionalista (PSM) de Porreres que posà en marxa d’una manera decidida i compromesa un cicle d’activitats amb el nom de «Recuperam la història, enriquim el nostre futur» va possibilitar que la gent conegués i s’acostumàs a saber el que realment va passar a Porreres. Aquesta iniciativa amb la qual col·laboraren historiadors i familiars de víctimes, es va completar amb les propostes polítiques de l’agrupació nacionalista que varen permetre consolidar el procés de recuperació dels anys de la República i de la Guerra Civil. El camí culminà è
dia 6 de febrer de 2005, amb la proclamació de Fill Il·lustre de Porreres en representació de totes les víctimes de la repressió del poble, el darrer batle republicà, Climent Garau Juan. En poc més de 4 anys, el poble sabia de l’assassinat de més de 30 porrerencs. Va ser el moment en què es va començar a parlar de la terrible repressió i de l’existència d’una o diverses fosses comunes al cementeri de Porreres. Paral·lelament al camí porrerenc, dia 24 de febrer de 2006, aniversari de l’afusellament d’Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Maria Ques i Antoni Mateu es va constituir l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca, avui Memòria de Mallorca amb la intenció d’iniciar un procés per honrar les víctimes de la repressió. Els promotors de l’entitat, Maria Antònia Oliver París, Manuel Suárez Salvà i Margalida Capellà Roig, en un context d’acte festiu i reivindicatiu, demanaren un enterrament digne pels desapareguts de la repressió de la guerra. Entre els presents hi havia Francina Armengol, Aina Rado, Margalida Rosselló, Lila Thomàs, Miquel Rosselló i diversos historiadors i escriptors. El passat mes de juny, el Govern Balear va aprovar el reglament de la Llei sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, a més, de la dignificació de les fosses comunes. Una text que regula les condicions i procediments per localitzar i recuperar restes de persones desaparegudes. Sens dubte, una gran fita que s’hauria de complementar amb l’estudi del Mapa de fosses de Mallorca que fou elaborat l’any 2011 per uns vint historiadors i investigadors coordinats pel vicepresident de Memòria de Mallorca, Manuel Suárez Salva. Estudiar la repressió i identificar les víctimes no és un tasca de pocs, requereix la participació de múltiples col·lectius d’investigació. Quatre mesos més tard, arran de l’aprovació d’un subvenció de 95.000 euros que atorgà la Comissió de la Llei de fosses a l’associació Memòria de Mallorca s’iniciaren les tasques d’exhumació de la fossa de Porreres, que comptà amb la visita de la Presidenta del Govern Balear, Francina Armengol; el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat; la consellera de de Transparència, Cultura i Esports, Ruth Matheu i el conseller d’Innovació, Recerca i Turisme, Biel Barceló, a més de la batlessa de Porreres, Francisca Mora i entre d’altres autoritats. També s’acostaren al cementeri de Porreres, centenars de persones, entre els quals hi havia alumnes dels instituts de Porreres, Son Servera, Porto Cristo i Politècnic de Palma. Després de tres setmanes d’excavació coordinades per Francisco Etxeberria i Lourdes Herrastí, de la societat de ciències Aranzadi foren recuperats 55
esquelets que després de ser identificats es retornaran a les seves famílies. A més, es trobaren nombrosos objectes que facilitaran el procés d’identificació i, serviran per interpretar una de les etapes més sagnats de la repressió mallorquina de la guerra, aquella que correspon a les falses tretes de presons. Uns dies després que el responsable de l’exhumació de les fosses de Porreres , impartís una conferència sobre els resultats satisfactoris de l’exhumació, la Filharmònica Porrerenca i la Coral de Porreres interpretaren l’Ave Verum Corpus de Mozart. El seu director Ferran Vaquer el dedicà a les víctimes de la repressió que foren exhumades uns dies abans al cementeri de Porreres. Tot i que una bona part dels qui moriren vora La Creu, eren d’idees laiques, estic ben segur, que haguessin gaudit de la música i les veus reconciliadores del poble de Porreres, això es diu normalitat democràtica. Bartomeu Garí Salleras Historiador / L’Altra Mirada
La Poruga i el temps que ens dóna la raó Anomenar “na” o “la” Poruga (amb article literari) és anomenar una torrentera temible i inquietant pels porrerencs que han viscut experiències de tota casta, durant algunes tempestes fortes. Forma part juntament amb els torrents de Son Lluís, des Tast i de Banyeres o des Pont dels afluents que acaben dins Campos i pertanyen a la conca hidrogràfica del torrent de Son Catlar, la segona més gran de l’Illa, amb una extensió de 350 Km². A Porreres, en cap cas ens referim a grans torrents. La Poruga té un llit molt poc marcat, el que el fa més perillós encara, d'envestida ràpida. És un fet que succeeix amb precipitacions d'intensitat elevada. L'aigua d'aquesta torrentera davalla del puig des Poassos, Sa Bastida i del puig d'En Femella. Agafa la carretera de Porreres-Llucmajor i anega una sèrie de camps abans d'arribar a la carretera de Porreres-Campos. Continua cap a Felanitx, i finalment volta en direcció a Campos. El 28 de setembre del 2015 en una moció que MÉS va presentar al Ple de l'Ajuntament per la neteja dels torrents de la vila ja tractàrem el tema de la Poruga. Hem cercat l'acta d'aquella sessió i en ella s'hi recull la nostra intervenció, així com la del company de consistori Miquel Àngel Veny. “La Poruga és a una avinguda perillosa i el final del llit està tot encimentat”. El seu curs és la carretera de Llucmajor, la Ronda Estació, davant l'estació i devora Can Colometa. També recordàvem que actualment la Poruga té més capacitat per fer mal. Moltes vegades els projectes d’ampliació preveien asfaltar o encimentar abans i no és gens è
convenient, perquè l’efecte és el contrari: l’aigua agafa velocitat i no s’acumulen els sediments. També dèiem que això no fa tant de mal i que la natura és sàvia. Tots els torrents de Porreres són bastant estrets, i duen molt poc cabal, però quan parteixen no hi ha qui els aturi. La inundació urbana de Porreres és un fet extraordinari, que no passa freqüentment. A finals de setembre del 2009 ja se'n va patir una, sobretot a la part nova del poble. Modernament, s'han produït talls puntuals de carretera per acumulació d'aigua a la via, dipositant grava i terra damunt seu. Joan Barceló
Importants inversions del Govern en torrents Després d'uns anys de baixa activitat en conservació i manteniment dels torrents es podrien haver esperat problemes més greus de drenatge. Les actuacions duites a terme fins al moment, han minimitzat el risc d'afecció. La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha augmentat el pressupost per a les actuacions en torrents, a totes les illes, en 1,7 milions d'euros respecte del 2015. A l'últim pressupost de la passada legislatura, la partida era d'1,5 milions d'euros dels quals només s'havien executat 80.000 euros al juliol de l'any passat, abans que prengués possessió l'actual conseller. En vista a l'any que ve, a l'espera de l'aprovació dels pressupostos, aquesta partida arribarà als 3,8 milions. El Govern escoltà la nostra petició i netejà el torrent del Pont, un dels punts més necessaris, fa un parell de mesos.
Edició i Redacció: Oficina de MÉS per Porreres Carrer d'en Veiet, 17. (Quarter Vell) 07260 Porreres (Mallorca) E-mail: elfoliporreres@gmail.com Contacte amb els regidors: 627477628 i 660202690 Dipòsit Legal: PM-647-2016 Segueix-nos al facebook de MÉS per Porreres https://issuu.com
Subvencions a Porreres del Consell de Mallorca a través de Cooperació Local El Consell de Mallorca ha donat a través del Departament de Desenvolupament Local que dirigeix Joan Font les següents subvencions a Porreres. Subvenció despesa corrent: 20.500 euros. Dins el Pla especial a les corporacions locals per obres i serveis de competència municipal s'ha consignat el següent: - Pavimentació asfàltica del carrer Sol: 33.877 euros. - Pavimentació asfàltica del camí del Pou Nou: 23.638 euros. -Realització piscina infantil municipal al Poliesportiu de Ses Forques: 28.869 euros. - Pavimentació asfàltica i rehabilitació dels murs del camí de Son Valls: 32.608 euros. - Pavimentació asfàltica dels carrers Donzella i La Rosa: 30.626 euros. Dins el Pla especial d'inversions financerament sostenibles les següents quantitats. -Projecte de renovació del carrer Nou: 202.844 euros - Adequació normativa vigent i millora eficiència energètica de l'enllumenat públic: 58.711 euros. - Mesures d'accessibilitat i seguretat en l'espai públic de l'equipament camp de ses Forques: 41.917 euros. Pla especial per l'adquisició de vehicles elèctrics. 30.000 euros per ajuntament dels quals s'han gastat per una furgoneta 19.719 euros. L'ajuntament no ha esgotat els 30.000 euros. Sobren 10.280 euros. S'hagués pogut comprar dues motos d'uns 5.000 euros cada una, com han fet altres pobles.
Degradació de l'entorn rural A la darrera sessió plenària, corresponent al mes de desembre, dins l'apartat obert de paraules denunciàrem la degradació de l'entorn rural del terme, incidint en elements abandonats que suposen un impacte visual, com els situats a la carretera de Felanitx, camí de sa Mesquida i l'abocador de Son Mora Negrí. Aquest abocador constitueix un autèntic punt negre que s'hauria d'eradicar definitivament. També denunciàrem el mal costum de senyalitzar amb pintura sobre pedres de camins la direcció d'algunes proves esportives o activitats que s'hi realitzen.
El pressupost de Sant Roc Al darrer plenari l'equip de govern va entregar als grups municipals el desglossament de les despeses de les passades festes de Sant Roc. Una vegada més crida l'atenció la partida que puja a 178.413,33 euros. El subtotal anual gastat en festes puja a quasi bé 200 mil euros. Reclamàrem també el capítol d'ingressos.