Full informatiu de MÉS per Porreres Núm. 11 · Abril 2017 Avui dia la gent coneix el preu de tot, però no sap el valor de res. (Oscar Wilde, escriptor i dramaturg)
Cinc mocions de MÉS per Porreres aprovades al Ple de març Malgrat les crítiques burletes d'aquells que voldrien un ajuntament servil i gens ni mica compromès amb la societat, ni reivindicatiu, i que no reflecteixi el sentir de la gent, el nostre grup municipal presentà al Ple del passat dilluns dia 20 de març un total de cinc mocions, més una que signàrem tots els grups. Per desgràcia, n'hi ha que sols se'n recorden del poble -al qual teòricament diuen servir- un cop cada quatre anys, justament a l'hora d'anar a votar. Nosaltres no som així. Aquests són els punts que tractàrem. Dació de compte de la liquidació del pressupost de l'exercici 2016. Férem un parell de consideracions a l'apartat d'ingressos. Una d'elles a les multes per infraccions urbanístiques. Inicialment, s'havien pressupostat 8.000 euros i se n'ingressaren només 3.566,45. Demanàrem el perquè no s'han posat multes per infraccions urbanístiques. Crida molt l'atenció, si les comparam amb les multes de circulació (17.835,48 €) per exemple. L'Ajuntament ens ha confirmat que s'han tramitat pocs expedients, un total de quatre, remesos a comptabilitat per part del departament jurídic i tots ells s'han ingressat. A l'apartat de despeses també demanàrem per algunes partides de festes, neteja, donacions, joventut i normalització lingüística. Ens contestaren al mateix plenari algunes d'elles i d'altres per escrit després del ple.
Per a festes, no basta, ni pa ni pasta Una vegada més, hem criticat les despeses per festes populars i celebracions. El pressupost inicial era de 165.200 euros i s'hi feren modificacions de crèdit per 27.000 euros més, sumant així 192.200; però finalment es gastaren 230.503,05 euros. S'han gastat
més de 65.000 € dels pressupostats inicialment! Amb aquests 65.000€ alguns pobles organitzen les seves festes. Criticàrem que no s'hagi retallat res en festes aquests anys. S'han passat sis anys augmentant la partida de festes. I que no ens venguin amb què s'han reduït despeses. Cada any, els porrerencs pagam més per les entrades dels concerts. Per al 2017 tenen previst 221.000 €.
Suport al sector agrari El Ple va aprovar una moció sobre el suport al sector agrari davant els mals provocats pels temporals del passat mes de gener a proposta del nostre grup. També una moció sobre Co-Govern aeroportuari de les Illes Balears. La tercera moció aprovada de MÉS va ser una en defensa de la llibertat d'expressió. Per unanimitat, s'aprovà la quarta moció en favor de la igualtat de drets i no discriminació de les persones amb diversitat funcional sensorial. Per últim, decidírem retirar (la presentarem al proper plenari) una moció per a l'adopció del salari mínim interprofessional. Explicàrem -i no fou suficient- que dels 34 països membres de l'OCDE, n'hi ha 26 que tenen un salari mínim legal. La majoria d'economies emergents també en tenen. Luxemburg, amb més de 1.900 € al mes, Alemanya, França i Regne Unit, amb salaris mínims d'entre 1.450 i 1.550 € al mes, tenen salaris pràcticament el doble que a Espanya que és de 707 euros mensuals. També s'aprovà una moció per instar a l'IDI a impulsar l'execució del Polígon industrial Sector I La Creu, era una moció conjunta de tots els grups, que votàrem a favor, lògicament i una moció d'adhesió a «batlies per la pau».
La nova depuradora de Porreres és acció de govern Ens abstenguérem en la moció presentada pel grup El PI per modificar els criteris de repartiment dels Fons produïts per l'Impost del Turisme Sostenible, tot considerant que no creim que s’hagin de canviar les regles de funcionament, la comissió d’impuls de turisme sostenible ja està representada per un gruix important de la societat de les Illes Balears i no consideram, com diu el PI, que hi hagi una crítica unànime quant al sistema de repartiment del fons. Aquesta llei es va aprovar amb un gran consens i el criteri de territorialització es va establir per illes. Tot i això, hem de tenir present que més de la meitat dels municipis de les Illes Balears (37 d’un total de 67,és a dir, el 55%) rebran directament les inversions previstes en els diferents projectes aprovats. è
Ç
I molts d’altres municipis rebran els beneficis dels projectes indirectament. A Porreres, s'ha de recordar, que una de les actuacions que el Govern ha prioritzat és la modernització de la nostra depuradora, un projecte urgent per part de la Conselleria de Medi Ambient. I per tant, el nostre municipi no pot dir que no se'n beneficia de l'impost. Si la conselleria treu doblers per la depuradora des de Madrid, de fons europeus o de l'Impost de Turisme Sostenible no ens ha d'importar. El que importa és que es facin les millores a la nostra depuradora. Sabem que el govern té la voluntat de fer millores importants i que afectin el màxim nombre de ciutadans i ciutadanes amb uns recursos que abans no existien. Els projectes no seleccionats podran ser valorats en properes convocatòries. Per l'any 2017, el Govern preveu recaptar més de 60 milions d’euros, el doble que en 2016 (serà la primera anualitat completa del tribut) i no hem d’oblidar però que necessitats n’hi ha moltes, projectes, com hem vist també, en canvi els recursos de l’impost són limitats Aquest impost no ho pot arreglar tot.
per manifestar les seves idees a través de l'art. Entenem que l'art, expressat en qualsevol de les seves formes -literatura, pintura, cinema o música-, ha de poder expressar-se lliurement. Ens sentim alarmats per aquesta perillosíssima deriva en la interpretació de les lleis. Pensam que una persona no hauria d'anar a la presó pel que digui o escrigui a una cançó. Pensam que no hi hauria d'haver responsabilitats penals. Valtònic o els titellaires de Madrid varen pagar molt car per una interpretació rigorosíssima del que varen dir. Cal destacar que la condemna de Valtònic suma tres mesos menys que la condemna a l'expresident Jaume Matas en el marc del Cas Nóos. Els seus versos no són més que "metàfores" que no s'han d'emmarcar en el "discurs de l'odi" sinó en una "sàtira contra elements que estan en el poder". Els versos àcids del raper Josep Miquel Arenas (sa Pobla, 1993), conegut artísticament com a Valtònic, li faran pagar un preu molt alt; concretament, 3 anys i 6 mesos de presó, una multa de 3.000 euros i les costes del judici, segons va sentenciar l’Audiència Nacional.
Aigües residuals separades
No discriminació i igualtat de drets de les persones amb diversitat funcional sensorial
Demanàrem que si s'ha de tallar la circulació al carrer Rectoria, se senyalitzi i es desvii el transit, ja que és un dels carrers més transitats i la gent quan arriba a l'església, a més de crear embós, no sap cap on anar si vol sortir del poble. Ens interessàrem pel sistema de recollida d'aigües al nucli urbà. Criticàrem que som uns dels pocs pobles que no té la separació d'aigües brutes i aigües netes i que aquest fet provoca problemes als veïnats i ocasiona un sobrecost i saturació a la depuradora. Se'ns donà la raó i s'informà que s'ha iniciat un estudi per començar a millorar la xarxa. Cooperació Local del Consell de Mallorca invertirà 202.844 euros per a la primera intervenció, al carrer Nou, per eliminar humitats i infiltracions a les cases. Demanàrem si ja havien esmenat les deficiències de les normes subsidiàries del municipi, ja que encara no les tenim aprovades. Ens contestaren que hi treballen però que com a molt les tendran a finals de legislatura. Esperem! Ens queixàrem que al camí Vell de Sant Joan hi ha una ratlla groga davant les cases i hi ha cotxes aparcats i fa molt mal sortir. Ens digueren que llevarien les ratlles grogues d'una banda.
Llibertat d'expressió en risc El passat mes de febrer el cantant mallorquí Josep Miquel Arenas, Valtònic, va ser jutjat i condemnat a presó per les lletres de les seves cançons. Amb ell, més de vint artistes han estat jutjats i molts d'ells han estat condemnats igualment amb sentències dures
Tot i l’avenç innegable que la situació de les persones amb diversitat funcional sensorial ha experimentat en els darrers anys, subsisteixen un seguit de deficiències que es poden considerar indicadors de desigualtat i/o de discriminació. Les actuacions en matèria d’accessibilitat han experimentat en el decurs dels anys una important evolució conceptual: de la supressió de barreres arquitectòniques a la no aparició de noves barreres. Però falten mecanismes legals senzills, ràpids i eficaços de restabliment dels drets vulnerats. Continuen existint polítiques, programes i pràctiques segregadores, per exemple en relació amb el dret a l’educació. Les eleccions municipals encara no s’han dotat dels instruments necessaris perquè les persones amb discapacitat visual puguin votar sense l’ajuda d’una tercera persona. Al darrer plenari es va aprovar per unanimitat la moció de Més a favor de la igualtat de drets i no discriminació de les persones amb diversitat funcional sensorial. Demanàrem que es revisi la legislació estatal perquè no es necessiti un informe mèdic sobre la seva aptitud per donar el seu consentiment matrimonial, suprimir l'obligatorietat de presència de dos testimonis en l'atorgament de documents públics i testaments oberts i d'introduir l'ús de les noves tecnologies a les diferents administracions, inclòs l'ajuntament Dissabte 8 d'abril. Actes de la República. Racó de la Memòria. 12 h.
Galtada per als ciutadans de Balears Darrerament ha estat notícia, tal vegada hauríem de dir escàndol, el decret del Govern d’Extremadura que regula subvencions per a adquisició de mobles de la llar: sofàs, cortines, armaris, còmodes... Per a tenir accés a la subvenció el preu del moble ha de ser superior a 300 euros, la subvenció serà del 25 per cent, amb un màxim de 200 euros per cada moble i fins a un màxim de 1.000 euros per peticionari. El diari “Última Hora” va publicar un magnífic estudi comparatiu entre les dades econòmiques d’Extremadura i Balears. Amb una població semblant, Extremadura disposa d’un pressupost autonòmic un 11% superior. La seva despesa en educació és de 1.007 euros per habitant, enfront dels 830 euros per habitant de Balears; en sanitat la despesa és de 1.463 euros per habitant, enfront dels 1.274 euros per habitant de Balears. Amb un deute públic més de la meitat inferior al de Balears, Extremadura es permet un nivell de despesa en serveis públics molt superior a Balears: ordinadors portàtils per a cada alumne, ortodòncia gratuïta... Ara, a més, veim com el govern extremeny es permet subvencionar articles que no entren en la categoria d’imprescindibles (els mobles subvencionats han de valer més de 300 euros). Tot això no ens afectaria, més enllà de produir-nos una certa enveja, si no fos que bona part dels recursos dels quals disposa Extremadura els aportam els ciutadans de Balears. Així és, l’aportació anual de Balears al conjunt de l’Estat és de més de 3.000 milions d’euros, pràcticament la mateixa quantitat que rep Extremadura de les arques estatals. És per això que el decret del govern d’Extremadura que comentam suposa una galtada per als ciutadans de Balears. Literalment se’ns pot aplicar la dita: ens prenen el pèl i els doblers. Quan, alguns hem plantejat aquesta situació en instàncies estatals se’ns ha tractat d’insolidaris, pel fet que, diuen, a Balears som rics. Això podia ser cert a principis dels anys noranta, quan érem els primers en el rànquing de renda per càpita, però ara ja ocupam el setè lloc. I si tenim en compte el diferencial de preus, la nostra renda per càpita en poder de compra ja és inferior a la mitjana espanyola. Però, voldria insistir en el concepte de riquesa que serveix per deixar els ciutadans de Balears a la cua en despesa pública. Si partim de la dada que el cost de la vida a Balears és un 19% més car que a Extremadura, qui és més ric, un treballador que cobra el salari mínim a Balears o a Extremadura?; qui és més ric, un pensionista que cobra 800 euros a Balears o a Extremadura? Diuen que els doblers que es guanyen fàcils es
gasten fàcils. Aquesta dita no sols es pot aplicar al govern extremeny, sinó als successius governs espanyols. L’equivalent a la despesa en sofàs més cars de 300 euros serien els trens d’alta velocitat que viatgen sense passatgers entre petites ciutats amb estacions de luxe; serien les autopistes radials de Madrid sense vehicles, rescatades pel Govern Central; serien els aeroports sense viatgers; serien les ambaixades més luxoses per tot el món. Fa pocs mesos, el Tribunal Constitucional, a instàncies del Govern espanyol va suspendre el decret contra la pobresa energètica de la Generalitat de Catalunya, amb l’argument que és inconstitucional per discriminar els ciutadans de la resta de territoris de l’Estat. I ara què? Subvencionar l’energia dels pobres és inconstitucional, però subvencionar els sofàs dels rics no? Perquè a Extremadura també hi ha rics que compren sofàs cars subvencionats. Pere Sampol
Els aeroports de les Illes Balears, els més rendibles Generen més d’una quarta part dels beneficis de tot l’ens de gestió dels aeroports espanyols AENA/Enaire, més de 200 milions d’euros només en el 2016. Una xifra molt superior a allò que l’Estat destina al compliment del descompte de viatges per a residents, i fins i tot superior a la inversió territorialitzada a Balears a través dels Pressuposts Generals de l’Estat. En aquest marc, i quan tothom és conscient que no podem seguir batent rècords de turistes sense límit, la capacitat de decisió que tenen les institucions autonòmiques, insulars i locals és gairebé nul·la a pesar que els aeroports són una eina estratègica tant en l'àmbit de mobilitat, com en l'àmbit econòmic, per a la nostra terra i els seus habitants. De fet, el que podria significar una notícia positiva, com és la rebaixa de les taxes aeroportuàries anunciada pel nou Ministre de Foment, perd tota la seva potencialitat i utilitat quan els nostres representants institucionals no poden decidir quin ha de ser l’objectiu ni la modulació de les dites taxes, per tal de garantir que aquesta rebaixa garanteixi una millor mobilitat per als residents, o serveixi per equilibrar i millorar el turisme. Una situació que empitjora amb el cas omís d’AENA/Enaire i el govern d’Espanya als nombrosos pronunciaments del Parlament de les Illes Balears i altres institucions d’arreu de la nostra comunitat pel que fa a la necessària cogestió aeroportuària, recollida també a l’article 32.15 del nostre Estatut. La darrera jugada dels actuals gestors d’AENA/Enaire ha estat anunciar una inversió important a l’aeroport de Palma amb l’únic objectiu d’intensificar vols i passatgers i de fer més caixa.
Preguntes sense resposta política q
Per què, ara que l’energia solar ja és més barata que la de combustibles fòssils, el Govern espanyol posa un impost al sol?
q
Per què a Alemanya s’instal·len deu vegades més plaques solars que a Espanya, si allà no tenen ni la meitat de sol que aquí?
q
Per què alguns ecologistes de Mallorca, on tenim una de les centrals de carbó més contaminants en mig d’un parc natural, posen tantes traves a la implantació d’energia solar i eòlica?
q
Per què ens escandalitzam quan Trump anuncia la construcció d’un mur per aturar l’entrada d’immigrants als Estats Units i callam davant els murs que tenim a Europa?
q
Per què està ben vist que el Rei d’Espanya vagi a vendre armes a una dictadura com Aràbia Saudita?
q
Per què Felipe González s’ha convertit en un croat de Veneçuela i s’ha oblidat del Sàhara?
q
Per què la Justícia espanyola persegueix els qui volen votar en comptes de jutjar els qui no deixen votar?
q
Per què els qui subvencionen la Fundació Francisco Franco tracten de nazis els qui volen fer un referèndum?
q
Per què a França la Justícia ha imputat Sarkozy per finançament irregular de la seva campanya electoral i a Espanya Rajoy no ha estat imputat, quan el seu partit també està acusat de finançament il·legal?
q
Per què entra a la presó un jove condemnat a 6 anys per haver robat 79,20 euros i tants lladregots condemnats estan a lloure?
Algunes de les preguntes relacionades amb la liquidació del pressupost de 2016 ens les contestaren per escrit després del plenari. Demanàvem per partides de neteja, donacions, joventut i normalització lingüística. Tot i que ens contestaren de forma molt ràpida -i ho agraïmesperàvem que la resposta, per part de l'equip de govern, fos una resposta política. A les qüestions comptables les podem entendre i que la batlessa no ho dugui tot dins el cap, però no és això el que demanàvem, sinó les implicacions polítiques. Per què decideixen gastar més en unes coses i estalviar-ne en d'altres? O en alguns casos ni gastar en les partides previstes. Per exemple: perquè es destinen tants doblers a festes i en canvi n'estalvien en serveis socials? Això no és una qüestió comptable, sinó una decisió política. Per què no aprofiten els 500 ridículs euros pressupostats per plans de drogues i d'igualtat per fer-ne alguna acció i es conformen amb el que es fa des del Consell? Per què si tenien una partida pressupostada per neteja (que no s'ha gastat tota), no aprofiten per ferne un reforç i ho deixen en mans de la mancomunitat? Per estalviar-se uns doblers? Si els carrers i el poble estassen nets s'entendria que ja és suficient, però tal com està de brut el poble no sabem com encara no els cau la cara de vergonya! I pel que fa a normalització lingüística i dinamització juvenil, tres quarts del mateix, pressupostaren 5.000 euros i 6.000 euros, respectivament, però no en gastaren ni un. Ens diuen que es fan coses, però no diuen què, ni quant ha costat. El que exigim i ens hauria agradat eren les respostes polítiques. Llamentablement, no es donàren.
q
Per què els balears, que som els qui contribuïm més a les arques estatals, som els qui rebem menys en serveis socials, sanitat i educació?
q
Per què els balears hem de pagar trens d’alta velocitat sense viatgers i estacions de luxe i nosaltres no ens podem permetre un transport públic digne?
q
Per què subvencionar l’electricitat a un pobre de Catalunya és inconstitucional i subvencionar el sofà a un ric d’Extremadura no ho és?
q
Per què hi ha tanta por en prendre mesures per fer possibles les millores salarials dels treballadors i treballadores amb sous que puguin arribar al mínim de 1.000 euros mensuals?
q
Per què la fibra òptica no arriba a Porreres i a molts pobles ja la ténen i la cobertura d'algunes companyies de telefonia és tan deficient?
Edició i Redacció: Oficina de MÉS per Porreres Carrer d'en Veiet, 17. (Quarter Vell) 07260 Porreres (Mallorca) E-mail: elfoliporreres@gmail.com Contacte amb els regidors: 627477628 i 660202690 Dipòsit Legal: PM-647-2016 Segueix-nos al facebook de MÉS per Porreres