Preguntes al ple de juny Núm.14 · Juliol 2017 El món es divideix, sobretot, entre indignes i indignats, i ja sabrà cadascú de quin costat vol o pot estar. Eduardo Galeano, (periodista i escriptor)
Els dos anys de la tercera oportunitat Pere Sampol A l’equador de la tercera legislatura que les forces progressistes tornen a governar no sembla que s’hagi consolidat el tercer Govern de Progrés, o del Canvi, o de la Gent, com li vulgueu dir. I això que, per primera vegada, es disposa d’una majoria parlamentària ampla, que permet impulsar mesures de canvi real, sense el condicionament d’Unió Mallorquina que havia esbiaixat cap a la dreta els altres pactes. I, malgrat tot, s’ha escampat una certa frustració entre determinats sectors progressistes i ecologistes. Curiosament, si després de les dues experiències anteriors, la lleu baixada del turisme, primer, i la crisi econòmica, segon, varen donar la majoria a les forces conservadores per governar, ara és l’èxit econòmic que pot fer trontollar les esperances de consolidar durant diverses legislatures uns governs progressistes que puguin impulsar alternatives de canvi real. L’esclat del turisme ha estès la sensació de saturació entre àmplies capes de la població que reclamen mesures immediates per posar fre al creixement urbanístic i al nombre de turistes. Per desgràcia, el debat sobre el model econòmic de Balears eclipsa una allau de mesures en matèria de benestar social, protecció medi
ambiental, recuperació de la memòria històrica, inversions en patrimoni, impost sobre les estades turístiques, i moltes altres iniciatives positives que permetrien donar un notable alt als actuals governants del Govern i els Consells. A l’espera de la concreció de les mesures legislatives en matèria turística que s’estan tramitant, tan complexes que no es poden aprovar en pocs mesos, fa la impressió que el Govern està perdent la batalla de la comunicació, moltes vegades per qüestions semàntiques, o, també cal dir-ho, per excessiva vehemència de sectors medi-ambientalistes. L’ecotaxa, per exemple, que havia de ser la bandera del Govern en aquesta legislatura, va tenir una contestació virulenta, totalment inesperada, tot per l’enumeració dels projectes finançables amb l’impost. I, tanmateix, els projectes realitzats seran els que determinaran la bondat o no de l’impost turístic. Això vol dir que, els dos anys vinents, el Govern ha de vetlar tant per les mesures que es prendran per redreçar el model econòmic com per les idees que es transmeten a la població. El discurs de la desestacionalització turística ha quedat antiquat. Tot i que la desestacionalització és positiva i necessària per al nou model, malgrat que alguns no hi estiguin d’acord, el repte és apostar per la qualitat de l’oferta turística i la superació del turisme tronat que ens denigra com a destinació turística i com a Poble. I són les exigències de qualitat les que han de filtrar el turisme que volem, fent inviables les promocions de paquets turístics a uns preus que suposen subvencionar determinades estades a les nostres illes. Ni tot l’habitatge vacacional és dolent, ni tota l’oferta hotelera és bona. Adoptar mesures en la direcció correcta i informar amb claredat a la societat del que es pretén és el repte.
El nostre grup municipal va presentar al plenari de juny els següents precs i preguntes, alguns amb aquests arguments: -Pista pavelló Joan Llaneres. Hi ha uns forats perillosos en terra. Veim que s'hi han destinat 19.000 euros del pressupost actual, com s invertiran? -En quin estat es troba el projecte de canvi de plantejament del Museu d'Art Contemporani de Porreres? -Carrer Nou. S'ha aixecat el carrer Nou tres vegades en uns quants anys. Si tenim en compte que es tracte d'un període curt de temps i ho comparam amb altres carrers del poble veim que no passa. Es tracta d'una excepció. Perquè hi ha hagut aquesta manca de definició amb aquest carrer? -Carrer Sol. Perquè s'ha fet una millora (33.000 euros) sense haver previst incorporar la triple xarxa de clavegueram, com ja s'ha fet al carrer Nou que és el que obliguen les noves normes, de separar les aigües pluvials de les sanitàries quan dins el conveni que hem firmat amb el govern de la nova depuradora estam obligats a tenirles separades? Sou conscients que la depuradora estarà i no tendrem les aigües separades? Demanam per escrit quins carrers estan bé i els que no. Insistim que la Vila té un problema d'urbanisme i que s'aneguen quan plou zones inundables, perquè s'ha edificat dins zona inundable. -Els bancs de la ronda de Porrera estan bruts i no conviden a seure. Demanam que es netegin. -Tornam a demanar teulades i para-sols als punts d'espera del bus, per evitar la pluja i el sol. Deim que cinc d'aquests punts d'espera no en tenen. -Hem observat que les papereres de les defecacions dels cans no s'han netejat en 22 dies durant el juny i creim que s'haurien de recollir tres pics a la setmana. Ja que no es gasten els pressuposts com a mínim que facin una campanya per evitar aquesta mala imatge d'un municipi que vol ser turístic. El camí de Son Servera està dinamitat d'excrements Ara que ja ha arribat la calor, es fa més feixuc suportar la pudor. Els cans no embruten, deim, “és l'amo que embruta”. è
O feim una campanya forta o el poble se'n ressentirà molt. I demanàrem: quantes sancions s'han posat? -Alguna paperera està podrida i resulta perillosa, com la que hi ha devora l'Escola Nova. -Porreres és un poble sense papereres i les poques que hi ha, també massa sovint, vessen per damunt. -Demanam que es posin senyals per indicar les obres del carrer Nou i que els conductors que vénen de Felanitx o Vilafranca no tenen indicacions per anar al centre i no hi ha senyalització alternativa. -Denunciam que a vegades vehicles de la brigada municipal s'utilitzen per a fins particulars dels empleats. No s'entén com no queden aparcats al magatzem municipal. -Escola Nova. L'acera o voravia de s'Escola Nova fa pena, ni hi poden circular perquè està molt rompuda a la part del camí de Son Servera. També deim que les voreres de la Ronda estan plenes d'herbes i la gespa del poliesportiu sembla farratge per a cavalls. -Exposam que el trànsit de vehicles és exagerat al carrer del Call.
La política de joventut i el no-res Les expectatives que s'havien creat amb els grups de joves de 12-16 anys han quedat en el típic no res. Arriba l’estiu i els infants i joves acaben feliços les tasques escolars i les mares i pares treballadors, molts en el sector turístic amb horaris extenuants, comencen els maldecaps i les despeses per conciliar la vida familiar i la laboral. Les administracions s’omplen la boca d’aquesta paraula i, amb més o menys encert en les activitats, els horaris i els preus, llancen iniciatives com ara escoles d’estiu, tallers, etc. L’Ajuntament de Porreres per primera vegada ha organitzat una activitat adreçada a una franja d’edat (de 12 a 16 anys) que ja no és usuària de les escoles d’estiu, però que, sobretot els més petits, encara és tendra per quedar hores i hores sola a ca seva o pels carrers del poble. Aquestes activitats s’emmarquen dins un programa, el Future Generation Porreres, que l’Ajuntament va anunciar
amb coets i que ara, arribada l’hora de la veritat, s’ha traduït en uns tallers i una acampada. Quant a l’horari de les activitats, és difícil que puguin servir per conciliar la vida familiar i laboral de les mares i pares: dues horetes el matí i dues el capvespre, quan les jornades laborals dels pares són de vuit hores seguides, els que tenen sort, o de jornada partida de quatre hores, normalment). Aquest problema l'han tengut sempre les escoletes d’estiu muntades per l’Ajuntament de Porreres, amb horaris de 9 h a 13 hores. Escoletes “de padrina”, que realment són per tenir els infants entretinguts unes horetes però que no resolen els problemes de moltes famílies porrerenques que no tenen suport de padrins ni familiars i que s’han hagut de cercar la vida per altres bandes. S’ha preocupat mai l’Ajuntament d’aquests veïnats? I oferir una acampada en cap de setmana, de divendres capvespre a diumenge, no acaba de ser el més encertat. Algú dins l’equip de govern municipal ha pensat que això pugui resoldre el problema de les famílies per deixar els infants quan no tenen escola? O és que la prioritat és que s’ho passin bé, amb les activitats que més els criden l’atenció ara mateix, sense una política de joventut clara, coherent, que vagi cap a la consecució d’uns joves més sans i més participatius en el teixit associatiu del poble i que a més, ajudi a la conciliació familiar i laboral. I totes aquestes activitats amb uns preus que no són gens barats, per ser subvencionats per l’Ajuntament: una sessió sola, 18 €, dues sessions, 28 €, i l’acampada, 85 €. Molt preocupant la política de joventut de l’Ajuntament, manquen estudis seriosos d’hàbits i de necessitats i amb una resposta adequada, no tot poden ser festes i excursions a parcs d’atraccions. Cal arreglar el problema del transport dels alumnes de batxillerat, per exemple, altres pobles del costat ho han arreglat, acreditar aules de formació i muntar tallers ocupacionals, fer un estudi seriós dels hàbits de consum d’alcohol i drogues, interactuar amb els serveis socials i la policia local... Ens sembla increïble que encara no hi hagi bus per anar a fer un batxiller. Ja no xerram de tenir un institut amb batxillerat, sinó d'un simple bus adequat amb horaris com tenen, per exemple, els montuïrers. L'equip de govern
municipal ha fet creure a la gent que tenen un pla d'actuació destinat als joves i a la pràctica no tenen res. Fum i més fum. És mal d'entendre com encara enganxen a qualque jove. Molt preocupant. Per tenir 6.000 euros de pressupost les activitats que es fan no són massa barates i sembla que han fet un ou de dos vermells. Respecte al transport de batxillerat, mentre els pares s'organitzin i facin cotxades no faran res. Què passaria si un any es matriculassin tots els joves a Palma, que hi ha bus cada hora? Potser veuríem com els ajuntaments i la Conselleria d'Educació s'espavilen.
q Després de demanar-ho un grapat de legislatures, a la fi l'Ajuntament proposa uns pressuposts participatius. La gent podrà decidir on destinar 100.000 euros del pressupost. q El nou contracte del servei de neteja viària per procediment obert ha correspost a l'oferta econòmicament més avantatjosa, realitzada per Melchor Mascaró, per un import de 136.600,49 € (Iva exclòs). Es realitzarà mitjançant carretó i tricicle. q El projecte de mercat rotatori setmanal entre Algaida, Montuïri i Porreres està a punt de ser realitat. q Al ple de maig demanàrem que s'haurien de revisar els jocs infantils del parc de n'Hereveta. I també cada quant es fa net. L'empresa concessionària és la responsable de la neteja. q Les papereres han desaparegut de Porreres. El carrer de l'Almoina, el centre comercial de la vila, no té cap paperera. Sembla que fa temps les llevaren. El poble pateix una retirada inexplicable i contínua d'elles. Són un clar exemple del perquè el poble està brut. Un més. q L'Ajuntament no sap que n'ha de fer del Patronat de l'Escola de Música de Porreres, vistes les poques solucions demostrades fins ara. Ha estat despotenciat al màxim.
Pressuposts participatius MÉS per Porreres ha participat en la jornada informativa dels pressuposts participatius que ha organitzat l'ajuntament. Ens informaren que per a l'any 2018 hi haurà una partida de 100.000 euros destinada exclusivament a inversió. Les propostes es podran presentar a l'ajuntament o a través de la web www.porreres.cat. Les votacions i defensa de les propostes es faran del 25 de setembre al 9 d'octubre i la presentació dels resultats serà a partir de dia 10 de desembre. Des d'aquí animam a tots els ciutadans i associacions a participar en aquesta iniciativa. Des de MÉS per Porreres estam satisfets que l'equip de govern a la fi s'hagi decidit a elaborar uns pressuposts participatius. Fa més de 10 anys que el PSM hem anat reivindicant als plenaris més implicació en aquest aspecte. Aconseguírem que un any s'explicassin però no es donà l'oportunitat a la gent de la vila a participar en la seva elaboració. El 2011, per exemple, com a PSM-IV, presentàrem diverses mocions encaminades a la gestió municipal transparent, eficaç, responsable i oberta a la participació. Entre altres acords, "l'Ajuntament de Porreres havia d'elaborar uns pressuposts participatius, on els ciutadans poguessin decidir directament cap allà on es destinarien una part dels recursos municipals, i també les consultes populars per decidir qüestions importants pel municipi". Aquests darrers anys hem anat reclamant el compliment d'aquests acords. Ara, Porreres com molts d'ajuntaments han decidit treure el debat al carrer i usar aquest mecanisme de participació ciutadana. Esperam que després d'aquest pla pilot s'amplii la partida, ja que 100.000 euros és una quantitat molt petita que deixa molt poc marge a l'hora de destinar-ho a la inversió.
Toni Noguera, el Fosses comunes batle “porrerenc” Entre l'any 2000 –quan es realitzà la primera exhumació d'una fossa de Ciutat comuna d'afusellats republicans de la
La família MÉS està d'enhorabona. Antoni Noguera i Ortega, de Ca'n Llurità, és el nou batle de Ciutat des del passat 30 de juny. Ell mateix ens explica els seus orígens: “Quan érem nins, la meva germana Marga i jo havíem de travessar el pont de Son Gotleu per anar a escola. Vivíem i visc a Pere Garau, al cor de la Palma més mestissa i intercultural. Ma mare havia arribat uns anys abans des de Bélmez de la Moraleda, a Jaén, per fer de modista, i s’havia casat amb un jove porrerenc molt alt, que feia feina a un magatzem, el meu pare. A l’escola aprenguérem moltes coses. Entre d’altres, ves per on, la llengua del país que, per aquelles coses de la vida, no havíem après a ca nostra. Ho tenc molt present quan pens en el paper que l’escola (en català) ha jugat i juga a Mallorca. De fet, sense l’escola no hauria estat capaç, a 18 anys, de poder llançar-me i xerrar la nostra llengua de forma habitual”. MÉS per Porreres no podia faltar a la Presa de possessió de la batlia de Palma. Va ser un dia històric i emocionant. Antoni Noguera al seu discurs afirmà: "Amb corresponsabilitat, valentia i visió hem d’aconseguir una Palma més justa, resilient, saludable, creativa i, sobretot, més estimada. Només si construïm entre tots una societat civil compromesa, viva i activa, podem garantir una cultura democràtica forta i combativa. Anem a fer una Palma més estimada i una Palma molt més feliç". ·Han passat 40 anys de democràcia i cada any els diputats de PP i PSOE a Madrid, voten al Congrés i al Senat pressupostos que situen a Balears a la cua del finançament autonòmic. Som el territori de tot l’Estat amb pitjor finançament.
Guerra Civil a la localitat de Priaranza del Bierzo per part d'un equip forense i es van identificar les restes mitjançant anàlisis d'ADN– fins a l'any 2012, varen excavar-se a l'estat espanyol 332 fosses comunes –amb restes òssies recuperades d'uns 6.300 desapareguts– d'un total de 2.000 que componen el mapa de fosses del Govern d'Espanya. Durant aquest període, es va promulgar la Llei de Memòria Històrica. Podríem pensar que això suposaria un impuls extraordinari a les tasques de localització i exhumació de les víctimes de desaparicions forçades. Contràriament a això, no sols és que, en cas de seguir el mateix ritme, el procés duraria dècades, sinó que a més a més s'ha aturat abruptament perquè des del 2011 els Pressuposts Generals de l'Estat destinen zero euros a aquest objectiu. Una decisió amb la qual el govern central i els partits que el sostenen –donant suport als PGE– fan cas omís a les crítiques exposades en l'Informe del relator especial del Consell de Drets Humans de l'ONU, Pablo de Greiff, o a les realitzades pel Comissari de Drets Humans del Consell d'Europa, Nils Muiznieks, entre altres organismes internacionals, respecte a la necessitat de "determinar què va ocórrer amb les més de 150.000 persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura de Franco". Si el panorama a l'estat espanyol és descoratjador, el balanç a les Illes Balears potser és una mica millor. La voluntat dels actuals responsables del Govern de les Illes de posar mitjans per a complir el dret internacional dels drets humans va fent passes positives. La localització és un procediment complex. És un deure de l'Estat practicar polítiques públiques que garanteixin el dret a la justícia i la reparació dels crims de la humanitat i el dret a la veritat de tota la ciutadania, perquè com manté l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans: "la societat té dret a conèixer la veritat sobre els esdeveniments del passat que es refereixen a la comissió de crims aberrants, així com sobre les circumstàncies i els motius pels quals es van perpetrar, a fi d'evitar que es repeteixin en el futur.
L'Escola de Música Al ple de juny es donà compte del contracte del servei docent de l'Escola de Música i s'aprovà la modificació de la taxa de preus. L'Ajuntament ha incrementat l'aportació passant de 22.407 euros a 31.668,30 euros, ja que s'ha ampliat la durada de les classes d'instruments subvencionant les no reglades un 15% i les reglades un 20%. Aquest fet ho consideram positiu, ja que l'augment de les sessions implica una millora de la qualitat de l'ensenyament. Tot i això, pensam que la diferència és massa poca i hauria de ser major que un 5% afavorint més els estudis oficials, ja que l'objectiu de l'escola és que els alumnes obtinguin un grau de preparació adequat per superar les proves de grau elemental i les proves d’accés del Conservatori a més d'oferir ensenyaments d’instrument i llenguatge musical de caràcter lliure. Ens respongueren que, ja que hi érem ho podíem regalar... i que no era car. Idò. Aquests dos darrers anys s'han fet avanços cap a la qualitat de l'ensenyament introduint la modalitat dels cursos reglats amb totes les seves assignatures complementàries (instrument, llenguatge musical, conjunt instrumental i cant coral) per a la formació bàsica dels músics. I també s'han continuat oferint per a qui ho desitgi, ja que té bastanta demanda, la modalitat de formació no reglada per anar per lliure. Això ha suposat que un parell d'alumnes (uns 5) s'hagin anat a examinar del Grau Elemental, cosa que feia un grapat d'anys que no passava. Unes de les novetats que hem pogut observar al nou redactat dels plecs és que es dóna més oferta dins el no reglat i pareix que torna al format per assignatures i no per cursos retrocedint les passes que s'avançaren aquests dos anys. Consideram que és necessari també oferir ensenyaments d’instrument i llenguatge musical de caràcter lliure per qui ho desitgi perquè no tothom voldrà examinar-se però entenem que amb l'augment de l'oferta al no reglat, fomenta indirectament que hi hagi menys matriculacions als estudis oficials. La funció de servei públic que ha de fer l'ajuntament en aquest cas és potenciar més els estudis oficials que són els que marca la conselleria per evitar haver-se de
desplaçar a altres municipis lligats al conservatori (Manacor, Felanitx o Palma). La formació musical no reglada, vulguem o no, és com si fos una activitat extraescolar més i no necessita tant aquest suport. Per altra part, hem criticat que l'equip de govern no convocà al Patronat de l'Escola de Música per informar d'aquests canvis, ni tampoc per fer balanç d'aquests dos anys. Totes les forces polítiques estàrem d'acord que cal un replantejament del Patronat però mentre aquest canvi es materialitza, des de MÉS per Porreres pensam que és necessari comptar amb el seu suport.
Preguntes Per validar si les polítiques públiques impulsades serveixen per transformar en la perspectiva desitjada, ens hem de fer preguntes com ara: ¿aquesta política serveix per millorar la qualitat de vida de la gent i reduir els nivells de desigualtats? ¿Aquesta mesura contribueix a limitar el poder de les oligarquies o el reequilibra en benefici de les majories? ¿Aquesta decisió permet protegir la nostra malmesa terra? ¿Amb qui hem comptat, més enllà de l’entorn polític, per dur aquesta política endavant? ¿Això que fem serveix per incrementar la consciència social i el somni compartit d’una altra Mallorca necessària? Preguntes molt més útils que la crítica poc raonada, el «tanmateix», o la incredulitat de pensar que passarem a ser l’illa somiada sense transitar des d’allà on som i els instruments que tenim. Allò que no hem de perdre són els nostres objectius de transformació.
Els que no són res Somien les puces amb comprar-se un ca i somien els que no són res amb sortir de pobres, que algun dia màgic plogui, sobtadament, la sort, que plogui a bots i barrals la bona sort; però la bona sort no plou ni ahir, ni avui, ni demà, ni mai, ni en forma de brusquina cau del cel la bona sort, per molt que els que no són res li demanin i encara que els piqui el nas, o s'aixequin amb el peu dret, o comencin l'any canviant de granera. . Els que no són res: els fills de ningú, els amos del no res. Els que no són res: els inexistents, els
menyspreats, corrent la llebre, morint la vida, fotuts, refotuts: Que no són, encara que siguin. Que no parlen idiomes, sinó dialectes. Que no fan art, sinó artesania. Que no practiquen cultura, sinó folklore. Que no són éssers humans, sinó recursos humans. Que no tenen cara, sinó braços. Que no tenen nom, sinó un simple número. Que no figuren en la història universal, sinó en la crònica vermella de la premsa local. Els que no són res, que costen menys que la bala que els mata. Eduardo Galeano
Edició i Redacció: Oficina de MÉS per Porreres Carrer d'en Veiet, 17. (Quarter Vell) 07260 Porreres (Mallorca) E-mail: elfoliporreres@gmail.com Contacte amb els regidors: 627477628 i 660202690 Dipòsit Legal: PM-647-2016 Segueix-nos al facebook de MÉS per Porreres