que lluitam per una Mallorca més lliure i més justa. Sé cert que ell tampoc deixaria de parlar de l’actitud del PI durant la votació al Consell de Mallorca sobre la protecció o no del Monument al Creuer Baleares, No és el més fort ni el més intel·ligent el popularment conegut com «la que sobreviu, sinó el més capaç Feixina». Núm.15 · Agost 2017 d'adaptar-se als canvis. Però, anem per parts. El passat 17 de (Charles Darwin, naturalista) juliol a Porreres s’estrenava a l’auditori municipal el documental que IB3 i Memòria de Mallorca realitzaren sobre el procés d’exhumació de la fossa comuna de la vila. Quan acabà la reproducció i començà la taula rodona, hi hagué una veu del públic que s’aixecà per fer un comentari. Aquesta persona, un home valencià que es definí d’esquerres i nacionalista, va alabar i felicitar a la batlessa de Porreres Francisca Mora i al seu partit per ser una «dreta de país valenta que vol ajudar a tancar les ferides del passat», a diferència del PP i Ciutadans. No seré jo qui critiqui l’actitud del PI en l'àmbit autonòmic, insular i local l'herència de l'antiga Unió Mallorquina. Encara que hagin fet davant el tema de la Llei de Fosses, ja un parell d'anys tard i hagin volgut que m’ha semblat correcta i amb voluntat de consens i feina. Però tenc dissimular en modificacions el convenciment que, si l’acte de contínues, s'ha demostrat que el presentació del documental s’hagués El seu trajecte ha estat curt. Unes seu era un projecte sense cap ni produït dia 19 en lloc de dia 17, el fonts (millor seria anomenar-les peus. Una reforma de costos trampes amb aigua o bevedors) astronòmics, que possiblement no senyor valencià abans esmentat no que s'han cobrat moltes víctimes i serà la darrera. hauria parlat en aquests termes del PI han estat d'anada i tornada. Han ni de la batlessa de Porreres. Per què? estat molts anys, massa, per Idò perquè el dia 18 de juliol (quin corregir un error. Al final, l'han dia!) al ple del Consell de Mallorca, reconeguda aquesta equivocació. els tres consellers insulars del partit Una tudada de doblers públics per de centredreta regionalista (amb la la capritxada d'una política batlessa Francisca Mora inclosa) van prepotent que va omplir un indret votar juntament amb PP i C’s a favor emblemàtic i estimat del poble de de catalogar i protegir «la Feixina» Sebastià Lliteres Lliteres massa mobiliari urbà i elements perquè «...s’ha de jutjar per les seves “ornamentals” que han demostrat Tots els partits tenen contradiccions. característiques constructives, la poca sensibilitat dels que varen Això és un fet insalvable. Més que arquitectòniques, museístiques, realitzar aquest “invent” contra patrimonials, etc., despullats de res, perquè els partits són el resultat l'opinió de la gent per ser poc sentiments, d’emocions i de la unió de diverses persones que pràctica i com a símptoma d'un d’ideologia.», segons va dir el comparteixen una sèrie de equip de govern que va escoltar conseller Amengual. Aquest era el seu característiques ideològiques i poc o gens les veus que volien trist i buit argument per tal de declarar objectius polítics. I les persones, per posar una mica de seny a una naturalesa, som contradictòries. Hi ha «bé catalogat» un monument reforma de Sa Plaça a la qual una bella i per mi encertada frase que franquista que recorda i homenatja a encara li sobren pasteres i diu «menys de cinc contradiccions és un vaixell de guerra que va matar palmeres que no es vinclen ni es centenars de persones innocents de les trenquen i arbres que embruten o dogmatisme». La vaig sentir en boca costes peninsulars en mans de David Fernández, exdiputat de la fan males olors. Una doblerada republicanes durant la Guerra. CUP al Parlament de Catalunya, gastada sense to ni so, modificada Destacaria dues coses de l’actitud personatge que políticament ha i re modificada tantes vegades per del PI sobre el tema: la primera, è marcat molt dins l’àmbit dels joves una majoria que pateix
Fonts d'anada i tornada
Hipocresia o oportunisme?
que considerar la possibilitat de jutjar un monument d’aquestes característiques intentant apartar-se d’ideologies i de sentiments és una utopia absolutament impossible i a més, injusta. L’obelisc no és un edifici d’estil arquitectònic feixista com els que es conserven, per exemple, a Roma, i que clarament tenen un interès històric i arquitectònic que els fa ser objecte de protecció per a poder explicar una època de la història del feixisme italià. No és, tampoc, una escultura amb interès artístic que es podria traslladar a un museu si suposés un greuge per una part de la ciutadania. És simplement un obelisc que vol perpetuar l’homenatge a un vaixell de guerra assassí i mortífer que va segar la vida a republicans i no republicans innocents. I això impossibilita que es tregui de context el que significa, que no és altra cosa que una exaltació del franquisme i dels valors d’aquesta dictadura que va néixer d’una guerra injusta i il·legítima. Per tant, significa també una ofensa a tota aquella gent que va patir els efectes de la Guerra Civil i de la dictadura, i per totes les persones que estimen els valors democràtics, de llibertat i de convivència.
compromís i, encara més greu, mostra una divisió «esquerres vs. dretes» en aquest aspecte que és mala de pair 40 anys després de les primeres eleccions després de la dictadura. Esper que la votació de la batlessa Francisca Mora en favor de protegir «la Feixina» fos a contracor i per seguir la maleïda disciplina de partit. En cas de no ser així, hauria mostrat una actitud de baix perfil i contradictòria envers un tema del qual ella sempre se n’havia mostrat defensora.
L'adequació d'hidrants per a emergències
L'Ajuntament ha rebut una subvenció del Consell de Mallorca per adequar els hidrants del municipi, alguns dels quals, curiosament, no estaven connectats amb el consegüent perill. Les obres s'hauran d'executar abans de final d'any. De moment, estam satisfets que es posi seny a la qüestió dels hidrants per atendre qualsevol tipus d'emergència i consideram que és una bona feina facilitar les tasques als bombers tenint en compte que hi ha un gran risc d'incendis, sobretot a l'estiu, com hem pogut comprovar. No es pot deixar estar que les boques no estiguin connectades. q Tenir una majoria absoluta, no Sembla una bona iniciativa del Consell dóna la raó en tot el que fas. que s'hagi decidit tirar-ho endavant atès q Els propietaris de cans hauran que la prevenció pot evitar desastres de tirar aigua als pixats. Amb multes que ja han succeït en diverses ocasions de 750 euros als propietaris que no a Porreres. tirin aigua als orins. A Mataró!! Hem pogut saber que hi havia quatre hidrants sense connectar i cal recordar q El turisme massiu afecta les que la competència del manteniment és Illes i precaritza la seva classe responsabilitat de l'ajuntament. treballadora, condemnant-la a la Al ple de juny, quan vàrem demanar i misèria. retreure a la batlessa sobre els incendis q Amb més de 950 imputats, com a corrals abandonats, diguérem que a rates que surten de la claveguera, l'Ajuntament és el responsable que els volen donar lliçons als altres. solars del centre urbà estigui nets. La “Com es pot votar a favor q El Parlament de les Illes Balears batlessa, visiblement enfadada contestà d’exhumar les fosses i en que no és responsabilitat de contra d’esbucar un monument també està en contra de les borses l'ajuntament perquè no poden accedir a de plàstic d'un sol ús. La Llei de a aquells que les van omplir?” finques privades però que es farà un residus ha d'incloure la transició per fer-les desaparèixer. Imaginau quin fulletó informatiu explicant, entre altres La segona i darrera cosa que vull aspectes, que les botelles de vidre municipi està a favor? remarcar és l’actitud o bé hipòcrita o reflecteixen els rajos de sòl i poden bé oportunista del PI amb el tema de q L'Ajuntament no sap que n'ha de provocar incendis. la memòria democràtica. Com es pot fer del Patronat de l'Escola de votar a favor d’exhumar les fosses i Música de Porreres, vistes les en contra d’esbucar un monument a poques solucions demostrades. aquells que les van omplir? La q S’ha de ser valent per viure a memòria democràtica, senyors del PI, un poble. Ets tan a prop de qui et fa El calendari de festes per a l'any 2018 és un «tot»: una actitud de record i riure i de qui et fa patir… acordat pel Consell de Govern i respecte pels qui lluitaren, moriren i publicat en el BOIB, s'ha completat q La vila de Porreres té sofriren per la democràcia, el problemes urbanístics perquè s'ha amb les dues festes locals. Així es va republicanisme, el socialisme, etc. I, edificat dins zones inundables i acordar al darrer Ple i que seran el practicar-la, significa obrir fosses i perquè tampoc no està resolta la dijous 16 d'agost, Sant Roc, i el esbucar obeliscs com «la Feixina» i problemàtica de la separació de les dimecres 26 de desembre, Sant Esteve, estàtues de Francisco Franco, o també aigües brutes i netes. Com que això segona festa de Nadal, que enguany eliminar de l’espai públic noms de no interessa, no s'explica prou bé a encara no havia estat elegida com a carrer com «Queipo de Llano» o la ciutadania. festiu. «Generalísimo». No es pot fer només una de les dues coses. Posicionar-se q Seure a la fresca... No podem amb PP i C’s en aquests aspectes resta perdre els bons costums, que fan i defineixen un poble petit. serietat al seu projecte, al seu
Les festes locals del 2018
Festes i control del consum d'alcohol Encara que sembli una batalla perduda, hauria de ser motiu de reflexió i de pacte municipal el consum desmesurat que se'n fa de l'alcohol, sobretot quan es tracti de menors. Al darrer ple férem un prec i un toc d'atenció perquè és hora de començar a pensar què feim amb les festes locals. No tots els regidors comparteixen que les festes s'omplen d'actes cada dia en horaris poc saludables. Avui més que mai caldria un acord entre institucions, cossos de seguretat, professionals d'ensenyament i les famílies per tractar d'encarar aquest veritable problema social. La droga més preocupant d'avui és el consum d'alcohol entre menors. Enguany s'ha posat en marxa una campanya per a les festes locals que diu "No siguis ase". Donàrem la nostra opinió i ens comprometérem de tornar a tractar el tema al ple municipal que hi haurà després de festes, al setembre. Entre tots hem d'exigir unes festes amb més control de l'alcohol. Són una bogeria i una gran preocupació moltes de les actuals festes de botellot.
Intervenció arqueològica al 'Pou Celat' i 'Es Pagos' L'Ajuntament i el Consell de Mallorca han iniciat les tasques de condicionament i neteja al 'Pou Celat' i 'Es Pagos', com a pas previ a una intervenció arqueològica més profunda, fruit de la col·laboració del consistori i la Direcció Insular de Patrimoni del Consell de Mallorca i la UIB. La campanya d'enguany ha consistit en la neteja i adequació dels jaciments i el seu alçament planimètric. L'ajuntament ha sol·licitat els permisos pertinents per poder iniciar la neteja. Actualment s'està a l'espera de la concessió d'una subvenció per part del Consell. Aplaudim la iniciativa i donam les gràcies al grup de voluntaris que hi treballen cada dissabte ja que després de 30 anys de la darrera intervenció, eren molts els que reclamaven una nova actuació a causa del mal estat de conservació del conjunt, on la mala herba ja havia ocupat tot el seu perímetre.
Ets jove amb titulació?
Bosses com a bolets Aquestes bosses de fems han estat durant una setmana damunt la voravia del carrer Tort, sense que ningú les hagi retirades. Inicialment sols hi havia les blaves i després posaren les blanques. Malgrat les importants despeses que fa Porreres en neteja urbana, el poble continua estant molt brut. Malgrat la nova concessió del servei de neteja, amb un carretó i un tricicle, sembla que hi ha carrers que continuen oblidats. La regidora responsable, Coloma Bover, va informar el plenari que quan passa això es posa en marxa "un protocol". Ens va dir que "es controla la bossa" i passat una setmana la lleven. Ho fan així perquè, si la llevassin l'endemà, el sistema de recollida no tendria sentit. La deixen perquè la persona que l'ha dipositada “es vegi amb la vergonya de veure-la durant una setmana". Ho podem entendre però criticàrem que a l'estiu, amb la calor, la pudor arriba a ser insuportable. També ens demanà que si sabíem de cap incidència que avisàssim. L'endemà s'havia donat l'ordre de llevar-les.
Edició i Redacció: Oficina de MÉS per Porreres Carrer d'en Veiet, 17. (Quarter Vell) 07260 Porreres (Mallorca) E-mail: elfoliporreres@gmail.com Contacte amb els regidors: 627477628 i 660202690 Dipòsit Legal: PM-647-2016 Segueix-nos al facebook de MÉS per Porreres
(FP superior i universitària) Vols tenir una feina relacionada amb els teus estudis en el sector públic? Aquesta és la teva oportunitat. Al SOIB cerquen joves qualificats, de 18 a 30 anys, amb FP superior o títol universitari pel programa #SOIBJoveQualificats. Hi ha 552 llocs de feina, amb contractes de pràctiques, en empreses i fundacions públiques (Ibanat, Idisba, IB3, Banc de Sang, IB Jove, Agència Turisme...). Hi ha molts perfils (medicina, infermeria, enginyeries, ADE, dret, treball social, agrònoms, periodisme, pedagogia....) Les contractacions començaran de 7 a 15 de setembre, i les citacions i sondeigs a partir del 20 d'agost. Informau-vos-en ja a les vostres oficines del SOIB i apuntau-vos-hi com més aviat millor.
Ajudes per a joves Ja s'han publicat per la Conselleria de Cultura, Participació i Esports les línies d'ajuda per a projectes innovadors, investigacions i publicacions en matèria de joventut. Va dirigit a associacions, persones o grups de persones de totes les illes i es subvencionen 5.000 euros per projecte aprovat. Teniu fins al 24 d'agost per presentar els projectes. Podeu trobar tota la informació a: http://www.caib.es/ …/subvencions_per_a_projectes_innov ador…/ Animau-vos!
Silenci trencat: la fossa de Porreres El passat 21 de juliol, es va presentar aquest reportatge, editat per la radiotelevisió pública IB3, a l'Auditori Municipal que s'omplí. Intervengueren historiadors, el guionista i diferents representants d'IB3. El reportatge es va emetre per IB3 Televisió el dimarts i dissabte següent i va rebre bona audiència i interès, tant de l’espectador com dels mitjans de comunicació de les Illes. Actualment es pot trobar a la plana web IB3.org, a la secció “A la carta”. Les feines d’exhumació de la fossa de Porreres han permès localitzar fins ara un bon nombre de cossos de presos republicans, que van ser assassinats pels feixistes. Un reportatge de 50 minuts amb el seguiment complet i rigorós de la fase de l’exhumació.
Aquí volem decidir Moció en defensa de la sobirania fiscal per a les Illes Balears El Ple celebrat el darrer dia de juliol va aprovar la nostra moció en defensa de la sobirania fiscal per a les Illes Balears. Els 7 vots del grup majoritari del PI, més els 2 nostres i les abstencions del PP i PSOE serviren per aprovar-la. La plataforma “Avançam” comença a donar els seus fruits. Aquest és el text de la moció presentada per MÉS per Porreres. Els motius són que un any més, els Pressuposts de l'Estat condemnen les Illes Balears a estar a la cua de les inversions estatals. Encara pitjor, es passa dels 159 milions assignats el passat exercici als 148,05 anunciats per enguany. Aquesta situació ens torna a col·locar molt per davall de la mitjana, només arribaran 130'4 € per habitant, enfront als 277 € de la mitjana estatal. Per exemple, hi haurà menys diners per al descompte d'avió i vaixell, i només arribaran 15 milions dels 120 promesos per al Conveni de Carreteres, ja pressupostats pel Govern de les Illes Balears. No cal ni dir que per a inversions ferroviàries no arribarà un sol euro. Pel que fa al model de finançament, la reforma del 2009 aportà algunes millores que varen permetre a les Illes Balears passar d'un saldo fiscal negatiu del 7,43% a un del 5,08% del PIB. El PIB balear, l'any 2015, per exemple, va ser de 27.546 milions d'euros. La reforma del 2009, per tant, és del tot insuficient. Les Illes Balears són una de les majors aportadores a la solidaritat interterritorial, principi que no es qüestiona, però no sembla just que comunitats amb una capacitat de recaptació inferior a la nostra acabin rebent recursos en algun cas fins a un 30% per sobre de la mitjana. En altres termes, som els segons que més aportam per capita al sistema i passam a la desena posició com a perceptors de recursos per capita. Aquest sistema de finançament, que perpetua l'espoli de la riquesa que genera aquesta terra, juntament amb unes inversions estatals directes indignes, té un efecte directe sobre els ciutadans de les nostres Illes, els quals, tot i aportar grans quantitats per a finançar altres comunitats autònomes, reben molt manco que la resta per a invertir en educació, sanitat, serveis socials o medi ambient. Segons les
últimes dades disponibles, la mitjana espanyola de la despesa pública per habitant en sanitat és de 1.357 euros, i la mitjana de les Balears és 1.275. Si parlam d'educació, la mitjana espanyola és de 915 euros i la de les Balears, de 831 euros. Només a tall d'exemple: mentre finançam centres educatius a tot l'Estat, aquí no tenim recursos suficients per a acabar amb els barracons. Per la seva banda el Règim Especial de les Illes Balears (REB), instrument independent del sistema de finançament, i que hauria de compensar els costs de la insularitat i la pluriinsularitat, també està per desenvolupar. Malgrat que la Constitució estableix que el fet de la insularitat es tendrà en compte per garantir la solidaritat entre territoris, i que es tracta d'un instrument habitual a la Unió Europea, la realitat és que el Govern espanyol es desentén de les necessitats de les nostres illes i dels seus ciutadans. El deute de les Illes Balears ascendeix a uns 9.000 milions d'euros. L’infrafinançament crònic de les competències transferides, la falta d'equitat vertical del sistema i la falta de finançament d'inversions per l'Estat han obligat les Balears a endeutar-se. En el millor dels casos, s'han substituït transferències o participacions en tributs de l'Estat per deute amb l'Estat, quan les Balears han aportat i aporten molt més del que reben. Tot aquest endeutament públic i privat provoca que una part important del pressupost de la Comunitat es destini al pagament d'interessos i a la devolució del principal del deute, disminuint els recursos disponibles per al finançament dels serveis bàsics. La història recent ens demostra que qualsevol millora del sistema de finançament que plantegi l'Estat sempre resultarà insuficient i sempre perjudicarà els ciutadans de les Illes Balears.
Les millores que s'han realitzat, i que s'han venut com a avenços, simplement han perpetuat una injustícia històrica i mai han solucionat la precarietat dels serveis bàsics que han d'oferir les nostres administracions. Cal recordar també que el nou REB i les inversions estatuàries promeses han estat negats o incomplerts
continuadament pels diferents governs espanyols. Encara pitjor, s'intenten retallar drets bàsics adquirits com el del descompte aeri. Després de l'experiència de tots aquests anys passats, només des de la ingenuïtat es pot pensar que qualque dia les Illes Balears podran oferir uns serveis bàsics de qualitat als seus ciutadans sense obtenir el control directe sobre tots els imposts i tributs suportats a la nostra comunitat autònoma. En l'actual situació de flagrant injustícia, en què aquesta terra aporta quantitats ingents de recursos perquè a altres comunitats puguin oferir serveis i drets superiors als que poden gaudir els nostres ciutadans, sembla que l'única solució passa perquè la gestió tributària (exacció, gestió, recaptació, liquidació, revisió, sanció i inspecció) de tots els tributs suportats a les Illes Balears corresponguin a l’Agència Tributària de les Illes Balears, com a única administració responsable, mentre que el pagament a l'Estat sigui únicament per les despeses que el Govern de l'Estat tengui a les Illes Balears, sigui de forma directa per serveis aquí radicats o per altres que beneficiïn els seus habitants, a més d'una aportació al Fons de Compensació Interterritorial consensuat entre ambdues parts. L'Ajuntament de Porreres va decidir manifestar que l'actual sistema de finançament autonòmic resulta injust i arbitrari per a les Illes Balears, que reben un finançament, inversions i compensacions molt inferiors a la quantitat que aporta anualment en tributs recaptats en el nostre territori. També que l'Ajuntament de Porreres manifesta que cap millora d'un sistema que deixi en mans de l'Estat la recaptació dels tributs, o que quedi pendent de l'acord amb la resta de comunitats, resoldrà els problemes que tenen les administracions de les nostres Illes per a oferir uns serveis bàsics de qualitat als seus ciutadans i que s'insta el Congrés dels Diputats espanyol i el Parlament de les Illes Balears a dur a terme els canvis legals oportuns, inclosa la reforma constitucional si fos necessari, per a garantir un sistema en què la gestió tributària (exacció, gestió, recaptació, liquidació, revisió, sanció i inspecció) de tots els tributs suportats a les Illes Balears quedi en mans de l’Agència Tributària de les Illes Balears com a única administració responsable, i que aquesta, de la quantitat total recaptada, satisfaci a l'Estat les despeses que el Govern de l'Estat tengui a les Illes Balears, a més d'una aportació al Fons de Compensació Interterritorial consensuat entre ambdues parts.