Full informatiu de MÉS per Porreres Núm. 20 · 2ª quinzena · Febrer 2018 Mai no somii quan dorm, si nó quan estic despert. (Joan Miró, pintor i escultor)
Els pressuposts del 2018 tornen a sobredimensionar l'apartat de festes L'Ajuntament de Porreres gestionarà enguany un pressupost de 3,8 milions d'euros, enfront dels 3,4 de 2017. El Consistori ha aprovat el document econòmic pel 2018. L'augment, d'un 11 per cent, ve donat pels quasi 400.000 euros que tant el Govern com el Consell de Mallorca aportaran en ajudes a diversos projectes. Això, a l'espera de concretar-se el romanent de 2017, que podria situar-se en uns 250.000 euros. Al passat ple, MÉS per Porreres criticà que una altra vegada l'equip de govern continua mantenint la partida de festes exageradament alta, 221.000 euros per enguany i segurament no bastaran, ja que si ha de ser com l'any passat, al novembre ja se n'havien gastats 234.239 euros. Pensam que els pressuposts podrien ser més socials si es rebaixàs aquesta partida. És necessari fer activitats per fomentar la cohesió social entre els més joves, oferir un ventall d'activitats per aquests, invertir més en neteja i serveis socials, dinamitzar la biblioteca, donar més ajudes a les entitats i a les escoles... i fer activitats vol dir doblers, i això seria possible pensam, llevant-ho d'aquesta partida. Les festes són molt importants però hem de ser responsables i coherents. Què vol dir que si es fes l'esforç de destinar 30.000 euros o 50.000 euros, per exemple, en temes més socials no tendríem festes?, o serien molt magres?, no ho creim. També demanàrem quins criteris seguien per atorgar a les entitats les quantitats pressupostades. Trobam que hi hauria d'haver uns criteris clars per justificar l'ajuda que es dóna, ja que pensam que hi ha massa diferència entre unes i altres. S'hauria de tenir en compte el tipus d'activitats que fan i com aquestes reverteixen al municipi. Tot i que s'han incrementat un 2%, que és positiu, els doblers destinats a la Coral, Club atletisme, AMPAS, Agrupació Cultural, TV Porreres, entre altres, consideram que són pocs.
Hem analitzat que les partides d'altres despeses diverses arriben a pujar massa, 137.467 euros en total (quasi 23 milions de les antigues pessetes). Aquest calaix de sastre, que suposen aquestes partides, al cap i a la fi, es converteixen amb una manca de transparència i previsió. (3,82% del pressupost total). Per altra part, hi veim positiu les inversions, la introducció de la participació ciutadana als pressuposts i que les despeses financeres baixin un 41% (Tot i que pesam que encara és molt elevat el que pagam a les caixes i bancs) pel pagament a proveïdors, una despesa inventada pel govern estatal que demostra el seu desconeixement de l'economia. És positiu que després de molts d'anys de demanarho s'hagi fet un esforç per fer uns pressuposts més participatius. Tot i ser una quantitat petita en relació amb tot el pressupost (100.000 euros per a inversions), és una passa important. Les inversions previstes per al 2018 superaran els 533.713,43 euros i es destinaran a arreglar els carrers Lluna, Balmes, millorar les instal·lacions de Ses Forques, millorar de l'eficiència energètica al pavelló, supressió de barreres arquitectòniques, millores al pati de l'Escola Nova o a les rutes hidràuliques. Moltes d'aquestes inversions tan necessàries per al nostre municipi són fruit d'un pacte de govern progressista que mira pels municipis i sense les aportacions del Consell de Mallorca i el Govern això no seria possible.
Arxivada la causa contra el funcionari acusat dels empadronaments falsos Abans d'iniciar-se el ple dels pressupostos del 2018, la batlessa va informar els membres del consistori que el treballador de l'Ajuntament, Jaume Vidal, que havia estat suspès de feina i sou durant uns mesos de 2016 i que al seu torn se li havia obert un expedient disciplinari a causa d'unes investigacions iniciades per la Guàrdia Civil i la Fiscalia per presumptes empadronaments fraudulents, havia presentat a través del seu advocat una instància al registre d'entrada municipal en què s'adjuntava còpia de la interlocutòria judicial del Jutjat d'Instrucció número 2 de Manacor, en el qual s'explica el sobreseïment i arxivament de la causa que tenia oberta aquest treballador al jutjat. Vidal reclama ara que s'iniciïn els tràmits per tancar l'expedient disciplinari i se li abonin les retribucions que li van ser retingudes en el seu dia més els interessos. Els diferents grups varen manifestar la seva satisfacció per la resolució del problema, tot i el seu malestar per haver d'abonar els interessos per una (continua a la pàgina següent)
situació en què l'Ajuntament no s'havia personat. Joan Barceló (Més) va qualificar la situació d' "engronsada" de la Justícia espanyola que a més d'haver mantingut el secret de sumari fins al final i ara amb l'arxivament de la causa, es desentén dels costos, que s'hauran d'abonar entre tots els porrerencs. Finalment l'alcaldessa, un cop va haver demanat disculpes públiques al treballador i a la seva família per la situació que els va tocar viure sense que l'Ajuntament estigués implicat en això, ha explicat que Jaume Vidal Bauzá seguirà treballant en el seu actual departament, encara que no podrà treballar en els empadronaments, ja que la seva altra activitat laboral ho fa incompatible. (Adaptat i traduït de la crònica de S. Tortella al DM)
La premsa del poder «Els mitjans de comunicació a Occident ara són una extensió del poder imperial». (John Pilger)
Aquesta cita del famós periodista, escriptor i cineasta ve al cas per les declaracions de la Secretària d’Estat de Comunicacions de La Moncloa, en nom del president Rajoy, en què agraïa als mitjans de comunicació el tractament informatiu donat al procés de Catalunya. En paraules d’Antoni Bassas, que va ser durant uns quants anys reporter de TV3 a Washington, si això hagués passat als Estats Units, fins i tot en l’era Trump, l’escàndol hauria estat de proporcions monumentals. Perquè, no hi ha res que avergonyeixi més un periodista que les felicitacions provinents del poder. He dit “un periodista”. Per desgràcia, hem arribat a un punt que els grans mitjans de comunicació de masses estan controlats per les grans corporacions, gràcies a la propietat que han assolit en els consells d’administració. La deriva d’El País n’és la prova més evident. Especialment pel que fa a la política exterior, considerada tema d’Estat, els dòcils mitjans no qüestionen les polítiques dels seus governants. Gràcies als mitjans de comunicació varen ser possibles la guerra d’Iraq, la invasió de Líbia, el suport d’Occident a l’Estat Islàmic a Síria... o, anteriorment, el derrocament de governs d’esquerres a Sud-amèrica o la victòria del genocida Kagame a Ruanda per controlar els recursos naturals de l’àrea dels Grans Llacs d’Àfrica. A Espanya, la premsa del poder, és a dir, la pràctica totalitat dels mitjans de la capital, excepte algun diari digital, tracten el tema de Catalunya com un tema d’Estat, ajudant a construir el relat que dicta La Moncloa. Les línies bàsiques d’aquesta realitat paral·lela consisteixen a negar la violència policial de l’1 d’octubre, malgrat les esgarrifoses imatges que han fet la volta al món; l’atribució de violència
tumultuosa als manifestants i als dirigents polítics i socials del sobiranisme (encara que any rere any els manifestants demostrin un civisme exemplar); la denúncia de la manipulació dels mitjans de comunicació públics de Catalunya (per molt que organismes internacionals els considerin dels més independents d’Europa)... Aquest relat ha servit als tribunals espanyols per imputar els delictes més greus i per mantenir en presó preventiva representants polítics i socials. Al mateix temps, en un moment considerat d’extrema gravetat per a la integritat territorial de l’Estat, els mitjans de comunicació del poder no poden contribuir a debilitar el Govern espanyol. Així, mentre les portades insisteixen obsessivament en el tema català, les explosives confessions dels responsables de la trama Gürtel, que mostren el finançament il·legal del Partit Popular i assenyalen clarament els seus dirigents, gairebé, han passat desapercebudes. Així com les decisions de la Fiscalia d'exculpar el Partit Popular per la destrucció de proves a martellades. Igualment, la Corona ha de ser enaltida mitjançant vastos publireportatges i anuncis a tota pàgina pagats per les empreses de l'Ibex-35. Ens recorden els anys de connivència dels mitjans de comunicació encobrint les malifetes sexuals i econòmiques del monarca, que acabaren per ser tan escandaloses que posaren en perill la continuïtat de la Corona. Tot plegat, demostra la importància dels mitjans de comunicació en un sistema democràtic. Si aquests es pleguen al poder, falla la pota més important de la democràcia, la qual entra en decadència: presos polítics, condemnats per delictes d’opinió, corrupció..., fins a la tirania. Pere Sampol
professionals a la sanitat, amb un increment pressupostari constant. Tendrem decret, la millor garantia
q
Anar a presentar a Madrid, amb doblers públics, a una costosa fira turística com Fitur, un mercat que encara no s'ha iniciat, pareix que s'ha volgut comencar la casa per les teulades. Fins i tot el comentarista econòmic de l'Última Hora ho criticava.
q
Com a la resta del país, vivim paràlisi, de manca d’idees i només d’aquest amenaçant ocàs posant-hi nova illeta de l'Estació, escultura precisament una idea lluminosa.
un moment de ens aixecarem imaginació. La inclosa, no és
q
MÉS, com a grup municipal, va lamentar al darrer Ple que no s'havia volgut constituir, al seu dia, una comissió d'investigació pel cas del funcionari expedientat, que hauria ajudat a aclarir molt abans el problema, si és que n'hi havia. L'ajuntament haurà de pagar, ara, amb doblers dels porrerencs l' "engronsada" de la “in-Justícia” espanyola.
q
Del secret del sumari famós s'ha pogut deduir que no hi havia secret. I també que el ridícul judicial haurà estat molt costós.
q
El 72% dels residus de la Mediterrània són plàstics, segons Greenpeace. Les espècies marines estan amenaçades pels envasos. Aviat als oceans hi haurà més plàstics que peixos. La solució d’aquest problema passa per una bona política d’envasos d’un sol ús. Hem sentit moltes vegades que el nord d’Àfrica és el màxim responsable d’aquest problema. Això no és així. Som tots responsables.
q
Els que callaren quan en Bauzá va acomiadar 1.351 professionals de la salut ara es mobilitzen contra el decret de català. El català mai ha estat un problema. Mentre callaven, altres ens movíem per defensar la sanitat pública i l’assistència de qualitat.
q
El rei Felip VI ha fet una ridícula celebració pel seu 50è aniversari. Recorda a una societat ancorada a l’Edat Mitjana, a la que fa vergonya viure-hi.
La sanitat, prioritat de MÉS MÉS per Mallorca sempre ha apostat, aposta i apostarà per millorar la sanitat pública del nostre país. En canvi, els qui ara auguren que la normalització lingüística posaria en perill l’atenció sanitària són els qui retiraren la targeta a milers de ciutadans, volien clausurar hospitals, retallaren milers de treballadors i recursos i tancaren els centres de salut els capvespres. Els fets són que, gràcies a la presència de MÉS al Govern, s’han recuperat drets, recursos i
Des del primer moment MÉS ha lluitat perquè hi hagués Decret. Perquè ho marca la nova Llei de Funció Pública, perquè és necessari per iniciar el procés de normalització lingüística a la sanitat i per poder convocar a la fi les 4.000 places d’oposició amb garanties, per tal que es puguin presentar tots els treballadors i treballadores que han patit anys sense oposicions. Volem estabilitat als llocs de feina i estabilitat a la sanitat publica. Tothom ha de poder ser atès en català Amb el nou decret que desenvoluparà reglamentàriament la Llei, el català serà requisit a la sanitat pública. Només en els procediments de provisió que afectin determinades categories i especialitats de personal estatutari sanitari, quan la manca o la insuficiència acreditada de professionals pugui afectar la prestació assistencial o quan l’acompliment de les funcions de la plaça o lloc de feina requereixi una especial qualificació, coneixements i habilitats directives, excepcionalment, si el personal no pot acreditar el nivell de coneixements de llengua catalana corresponent a la plaça o lloc de feina al qual opta, s’admetran les sol·licituds de participació de tots els aspirants. Els treballadors i treballadores que no acreditin el nivell requerit tendran 2 anys per fer-ho; mentrestant, tendran la plaça provisionalment. Es demanarà el B1 a metges i infermers, i l’A2 a la resta de personal sanitari. Al personal d’administració de l’IB-Salut se li demanarà el mateix nivell que a la resta de la CAIB, per damunt el que preveia temporalment la Llei. Això situa les Illes Balears a l’avantguarda de la normalització lingüística de tot l’Estat, amb un sistema més garantista que a Catalunya (on només es fa una prova de comprensió al 30% dels sanitaris) o el País Basc, per exemple. Com es motivarà que els qui tenguin plaça provisional obtenguin el nivell requerit?
Les persones amb plaça provisional tindran incentius per assolir el nivell lingüístic requerit: quan l’acreditin, podran optar a la mobilitat, a la promoció i a la carrera professional. Evidentment, es posarà al seu abast cursos i recursos per a millorar el seu nivell de català. Un procés de normalització en marxa, sense confrontació
Aquest Decret no és el punt d’arribada, sinó un inici en la normalització lingüística en un àmbit fins ara exclòs, semblant al que es va produir en l’Educació en el seu moment. I volem fer-ho sense crear una confrontació amb la llengua,
Fanny i els fanfarrons Al Parlament Balear, l’exvicepresident del Govern amb Bauzá, Antonio Gómez Pérez, d’Abarán (Múrcia), home fort del PP a l’arxipèlag, ha interpel·lat la consellera Tur segons el llibre d’estil característic del partit més corrupte de la Unió Europea, sigui amb el Regne Unit o bé sense. Ho ha fet, amb la mateixa naturalitat de fanfarró menyspreable, de fatxenda impune, de perdonavides intimidatori, amb què s’amenaçava el president de la Generalitat fent-li memòria de com va acabar Lluís Companys, o el del Parlament de Catalunya recordant-li que tenia fills, amb un to injustament qualificat de mafiós atès que, com és sabut, la màfia no amenaça els fills. El tal Gómez li etzibà: “Señora Consellera, en España no hay presos políticos, ni se encarcela a las personas por sus ideas. La prueba evidente es que usted está hoy aquí y no en otro sitio”. El pobre Gómez no devia saber amb qui se les havia, perquè la resposta de la consellera va ser immediata, contundent i decidida: “Perdoni, no he entès on em volia veure. A la presó, en una cuneta… on m’ha dit que em volia veure? Perdoni, és que no l’he entès’. I explicant que va assistir a l’acte de lliurament del premi atorgat als Jordis per l’Obra Cultural Balear, continuà: “L’únic clam que hi va haver aquella nit i que jo vaig aplaudir va ser la paraula llibertat. Consideren vostès subversiva la paraula llibertat?”. I amb l’energia de qui sap que té la raó, “contra bords i lladres” (Espriu dixit), culminà la intervenció amb un inventari dels casos de corrupció i saqueig a les arques públiques perpetrat pel partit del tal Gómez i en denuncià la connivència amb les entitats franquistes subvencionades pel govern espanyol i amb les actituds feixistes expressades amb impunitat, pels nostres carrers. (Extret d'un article de Josep-Lluís Carod-Rovira a Nació Digital)
Edició i Redacció: Oficina de MÉS per Porreres Carrer d'en Veiet, 17. (Quarter Vell) 07260 Porreres (Mallorca) E-mail: elfoliporreres@gmail.com Contacte amb els regidors: 627477628 i 660202690 Dipòsit Legal: PM-647-2016 Segueix-nos al facebook de MÉS per Porreres
Les partides “altres despeses diverses” Les partides que van a altres despeses diverses del Pressupost 2018 pugen enguany un total de 137.467 euros, una quantitat que trobam molt exagerada. Què vol dir altres despeses diverses? On anirà a parar aquesta gran quantitat de doblers públics sense justificar? Per què no diuen clarament en què s'inverteixen? L'ajuntament ha de donar els comptes clars del que gasta i de com gestiona els doblers públics, els doblers de tots, han de ser totalment transparents i s'hauria de dir on es col·loca cada euro que s'administra dels contribuents.
Efemèrides: 50 anys del gran incendi forestal de Sa Bastida El 14 de juliol de 1968 es produeix un gran incendi forestal en els boscos de Sa Bastida, Son Valls d'en Sastre i Sa Maimona i quasi es va propagar a Alcoraia. Es cremaren unes 200 quarterades i es perderen més de 7.500 pins; molta gent dels pobles de Porreres i Montuïri acudí a sufocar l'incendi. En aquella època encara no hi havia, pràcticament, serveis d'extinció d'incendis forestals i el foc va fer matx.
Curiositats i preguntes sobre la llengua a la sanitat balear Segons el SIMEBAL la llengua catalana provocarà que no tinguem els millors professionals. Cal preguntar-se: si ara tenim els millors però són de fora i per això no coneixen el català i ens abandonaran en desbandada; a les comunitats de procedència d’aquests professionals tan competents per què els deixaren fugir? Si són de territoris monolingües, quin ha estat el motiu de fotre el camp i per què els deixaren fugir?