Full informatiu de MÉS per Porreres Núm. 6 · Novembre 2016 · Especial Fossa Contau el que va passar l'any 1936, perquè ho diran i no ho creuran.
La victòria de la persistència Fruit de la llarga lluita que part d’aquesta societat ha duit a terme al llarg dels darrers anys, el Parlament de les Illes Balears aprovava per unanimitat a finals del passat mes de maig la Llei per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el Franquisme, popularment coneguda com la «Llei de Fosses». I en aquests anys de llarg batallar, hi ha hagut diversos actors que han destacat per la seva persistència, com el PSM-EN i MÉS per Mallorca, que juntament amb organitzacions com l’Associació Memòria de Mallorca i el Fòrum per a la Memòria d’Eivissa i Formentera han fet possible que les fosses de Porreres s’hagin exhumat (a l’espera d’una possible segona fase) i que a partir de l’any que ve se’n puguin exhumar d’altres. El paper de MÉS per Mallorca, i en particular de la diputada Margalida Capellà, ha estat fonamental perquè aquesta llei arribés a bon port i es pogués aprovar amb un gran consens donant així resposta ràpidament (en menys d’un any de l’entrada del nou executiu ja s’havia aprovat la llei) a la demanada d’entitats com les anteriorment esmentades i als familiars dels desapareguts, així com a totes aquelles persones que exigien -davant la inoperància i falta d’interès dels governs de l’Estat- que es donés una solució definitiva per poder reparar aquests crims contra la humanitat abans què l’efecte del pas dels anys acabés per esborrar del tot les possibilitats de dur a terme les exhumacions i possibles identificacions per acabar entregant les restes mortals als familiars d’aquells represaliats que es puguin identificar. El cas porrerenc és de destacar, ja que són molts anys de reivindicacions que començaren la gent del PSM de Porreres i que han conduït a què amb el pas del temps la lluita esdevingués plural i oberta a tothom gràcies a la conscienciació i recordança que alguns tenaços lluitadors van considerar central per poder millorar la democràcia en aquest país petit al qual
tanta d’autoestima li manca. La tasca de la Comissió de Memòria Històrica de l’Ajuntament de Porreres (formada per un membre de cada partit amb representació municipal, un representant dels familiars de les víctimes i un historiador representant de les entitats memorialistes) ha estat també fonamental per poder dignificar el Racó de la Memòria i per poder reivindicar l’obertura i exhumació de la fossa comuna, així com per donar un caràcter de normalitat a les tasques de reparació i dignificació d’aquelles persones que patiren la repressió. I és que la memòria democràtica és cosa de tots: sense ella, difícilment podrem construir una societat i unes institucions millors de les quals tenim avui en dia. Tià Lliteres
Un exemplar procés d'exhumació El procés d’exhumació de les fosses comunes de la guerra civil de Porreres varen començar el passat 2 de novembre, i han durat fins el diumenge dia 20 del mateix mes. L’equip de la Societat de Ciències Aranzadi (provinent de Guipúscoa) encapçalat pel prestigiós antropòleg i metge forense Francisco Etxeberria, juntament amb un nombrós grup de voluntaris venguts tant de Mallorca com de la península, han dut a terme una excel·lent tasca durant tots aquests dies, amb un grau de professionalitat i de proximitat amb els visitants que és d’agrair i admirar. Les tasques es van realitzar gairebé sense aturall durant tres setmanes frenètiques, i van despertar un gran interès entre la gent de la vila i també de tota l’illa: cada dia passaren pel cementiri nombrossíssims grups de persones que s’apropaven per veure com s’estaven duent a terme les tasques d’exhumació, tota una fita pel nostre país. El gran nombre de visitants es deu a diversos motius, i és que el cementiri de Porreres es coneix com «el cementiri de Mallorca» perquè aquí s’hi assassinaren devers 120 persones de 29 pobles diferents de l’illa, fet que augmenta les repercussions d’aquesta exhumació per tot el país. A més, les explicacions diàries dels encarregats de les tasques, donaven l’oportunitat de conèixer de primera mà els avenços que cada dia es produïen. De fet, gairebé cada dia el nombre de represaliats desenterrats augmentava: ja el primer dia es va trobar la primera fossa, cosa que obligà a l’equip tècnic a fer feina fins entrada la fosca per assegurar-se de la dita troballa. A mesura que avançaven, van observar que la disposició de les fosses era de dues línies gairebé paral·leles que passen per davall els nínxols i les capelles (construïdes cap a mitjans dels anys 50)
i que moltes de les fosses tallaven enterraments que ja existien anteriorment a 1936. En la primera parcel·la excavada trobaren gairebé la meitat de la cinquantena de cossos recuperats, restant l’altra meitat just davant una de les capelles, a part dels que puguin estar davall els nínxols i capella. També s’ha de dir que les fosses contenien un nombre variable de represaliats enterrats de qualsevol manera: la més gran que s’ha trobat ha estat de 12 individus, i la més petita de 2. En total, 56 persones represaliades que a partir d’ara les seves restes passaran al laboratori per ser analitzades i posteriorment tractar d’identificar-les a través de les proves d’ADN, comparant el dels cossos amb les mostres agafades als familiars de les víctimes que s’han acostat aquests dies per seguir les tasques de prop i de pas deixar la mostra amb l’esperança que algun dels individus trobats sigui el seu familiar. Molts dels cossos anaven acompanyats de diferents objectes personals: plats, culleres, capsetes per guardar pastilles, boquetes per cigarros, un moneder amb 32 pessetes de l’època -una quantitat més que destacable per llavors-, uns botons de puny, un barram amb la meitat de dents d’or, algun raspall de dents d’origen britànic, etc. D’això pareix que se’n podrien treure dues conclusions en una reflexió primerenca: per una part, que algunes de les persones represaliades enterrades aquí eren de classe mitjanabenestant; i per altra part es confirma que molts dels trobats aquí venien de «tretes» de presó, en les quals els comunicaven que quedaven en llibertat i per això agafaven totes les seves pertinences, però la realitat era que els esperava el més cruel dels destins; alguns d’ells anaven fermats a altres companys seus amb manilles o amb fil de coure. A part, s’ha de destacar que els assassins (falangistes, capellans, etc.) ni tan sols es preocupaven de robar-los els objectes de valor que duien els republicans damunt. Una altra qüestió que l’exhumació ha aclarit és el fet que els republicans trobats per ara no foren afusellats, sinó executats amb pistola a través d’un o diversos tirs a curta distància. Les bales trobades (9 mm), i els orificis que tots tenen a la part de darrere dels cranis, així ho demostrarien. És possible, també, que algun fos executat directament al costat de la fossa, ja que s’hi han trobat casquets de bala. Fins al darrer dia han estat exhumant els darrers cossos i s’ha tengut cura de deixar les fosses tapades i tot ben net, continuant així amb la normalitat i professionalitat que ha caracteritzat la tasca dels d’Aranzadi durant tot el procés. Ara, restarem a l’espera de poder acabar el que s’ha començat, exhumant abaix de les capelles i els nínxols si s’arriba a un acord amb les famílies propietàries de la concessió de l’Ajuntament. Per nosaltres és important que no s’esperi massa a fer-ho, ja que s’ha d’aprofitar el moment i la conjuntura favorable amb
la qual poble i el país han viscut les tasques, però que es podia perdre si hi ha més traves de les que es puguin esperar. Lluitarem juntament amb tothom qui vulgui empènyer en aquesta qüestió, per acabar exhumant a tots els assassinats que resten allà baix, i perquè se’ls dignifiqui com fa anys s’hauria d’haver fet en un Estat que es diu democràtic. Tià Lliteres
Entrevista a Lourdes Herrasti:
'El silenci és una gran llosa' L’entrevista amb Lourdes Herrasti és curta, però la comencem amb llum i l’acabem quan ja és fosc a Porreres. Ella és especialista en osteoarqueologia i aquests dies, que el metge forense Francisco Etxeberria és fora, lidera l’excavació de la fossa. Són gairebé les 6 de la tarda i l’equip d’Aranzadi acaba de fer l’explicació pública que fa cada dia de les troballes. Herrasti va amunt i avall pel cementiri, aplegant. És un remolí. La cridem i s’atura entre creus i làpides –les de la part antiga del cementiri–. En encendre la gravadora, però, la seva postura corporal segueix sent d’alerta, d’aquelles que sembla poden sortir corrents en qualsevol direcció. Una dona ben viva que tracta amb la mort cada dia. Des de l’any 2000, la Societat de Ciències d’Aranzadi a la qual pertany ha exhumat gairebé tres-centes fosses franquistes a l'estat espanyol d’on han sortit les restes de milers d’éssers humans. Porreres és la primera intervenció que l’equip fa a les Illes. Hi treballen una vintena de persones, entre tècnics i voluntaris. Van arribar-hi el dia 2 de novembre contractats per l’associació Memòria de Mallorca que, després de més de 10 anys de feina voluntària, ha rebut enguany una subvenció de 95.000 euros del govern de les Illes Balears per exhumar la que és la tercera fossa més gran de Mallorca. Després de Palma i Manacor, que són inaccessibles, els clots de Porreres són els que contenen més individus –es calcula que més d’un centenar–. Però Herrasti anuncia que aquesta
setmana posaran punt final a la primera fase d’exhumació tot i que encara els queden restes òssies per extreure. Es tracta d’individus que es troben sota dues capelles de propietat privada i diversos nínxols d’època posterior als afusellaments. Segons fonts properes, l’Ajuntament ja està movent fils perquè es puguin aixecar en una segona fase de l’exhumació. I sembla que hi troba receptivitat. Lourdes Herrasti confia que així sigui. Quants esquelets n’heu extret fins ara? Anem per la cinquantena –gairebé la meitat de les persones desaparegudes–, però aquí ens quedarem. La de Porreres és una fossa gran; n’hem exhumat de semblants a Burgos, on hi vàrem trobar tretes de 26 i 27 persones. Les fosses nombroses situades en cementiris, però, són diferents de la resta. Acostumen a estar més distorsionades perquè, en aquest cas durant 80 anys, s’ha continuat enterrant gent a sobre i moltes vegades han estat, simplement, desbaratades. En aquest cas hem tingut sort perquè se n'han conservades vàries, però és evident que hi ha nínxols del cementiri que ocupen el lloc on prèviament hi havia una fossa. Què suposa l’exhumació d’una fossa per a un poble? L’exhumació d’una fossa té una important missió didàctica: aquí s’ensenya el que és una guerra i el que suposa vulnerar els drets humans. Això d'aquí és pura vulneració dels drets humans! Se’ls va assassinar de manera clandestina, impunement. És per això que és tan important que aquestes tasques les fem de cara al públic. La gent s’hi ha de sentir implicada i ha de conèixer què va passar en aquest poble, o en qualsevol altre. Vuitanta anys tard, però... Sí, hi ha hagut un gran silenci imposat que és el que, en realitat, hem de destapar. Hem d’explicar què va passar perquè molta gent se senti reconfortada i alliberada. El silenci és una gran llosa. Un s’acostuma a tractar amb la mort de tan a prop? Un arriba un moment en què posa distància, inevitablement. Tu estàs desenvolupant una feina tècnica a la qual et deus i, encara que tens sentiments i emocions, sempre procures deslligar els dos camps. Jo aquí sóc una tècnica i, com a tal, estic desenvolupant una tasca científica. Fins aquí. Hi ha moments en què es baixa la guàrdia? Amb els objectes potser... A Porreres hem trobat
culleres, caixes de pastilles Juanola per a la tos, broquetes per als cigarros, portallapis, mines de carbonet, objectes de la indumentària com sivelles, cinturons, passadors... I això què ens diu? És evident que les persones anaven vestides quan van ser enterrades i que tot el que duien a les butxaques va anar amb ells al forat. En alguns casos, sembla molt clar que pensaven que anaven a casa. En una fossa en concret hem trobat molts objectes: creien vertaderament que anaven a ser alliberats. És per desenterrar històries com aquestes que decidiu crear un equip d’exhumació de fosses dins la Societat de Ciències Aranzadi l'any 2000? Nosaltres volíem documentar l’exhumació de fosses. L’any 1975, es van començar a fer excavacions a Espanya perquè els familiars no s’aguantaven més i, mort Franco, van començar a desenterrar-les. Aquells primers anys es van exhumar moltes fosses a Palència, La Rioja i Navarra, per exemple. Els familiars anaven amb una aixada i buidaven la fossa, directament. Però d’aquelles exhumacions mai tindrem constància ni de quantes persones es van treure ni de qui eren. Sovint, els familiars creien que treien els seus, però després potser eren uns altres! I això és el que volem evitar. Amb el mètode científic documentem el procés i arribem, fins i tot, a identificar genèticament els ossos, cosa que als anys setanta no es podia fer. A través del banc d’ADN, no? Sí, a mesura que avancen les excavacions, estem agafant una mostra de cada esquelet –normalment són peces dentàries perquè són càpsules tancades que guarden perfectament l’ADN– i també estem obtenint frotis bucal dels familiars que és, en realitat... Saliva? Exacte. És una mostra de l’ADN de cada una de les persones vives que estan emparentades amb els desconeguts. Llavors enviarem els dos tipus de mostra al laboratori i es compararan. Totes amb totes. No sabem quants positius hi haurà, és imprevisible. Però hi haurà identificacions? Segur que tindrem positius. No sabem quants, clar, però fent un càlcul de probabilitats, segur que algun n’identifiquem. Han vingut fills, nebots, néts, besnéts... (Continua a la pàgina següent)
Serveix qualsevol tipus de familiar? No, hi ha candidats més adequats que d’altres. El que ens serveix més són els fills i les filles, però molts ja no viuen. Han passat vuitanta anys i no és intranscendent. Tot i així, entre les mostres hi ha diversos fills! Sigui com sigui, l’important és conèixer l’arbre genealògic i saber quina relació hi ha entre la persona desapareguda i la persona donant de l’ADN. I si no queden fills? Nebots o néts per via masculina i per via femenina s’hauria d’analitzar cada cas.
[Són una setantena els familiars de desapareguts durant la Guerra Civil que s'han deixat extreure mostres genètiques per comparar-les amb l'ADN dels esquelets que s'han trobat o es puguin localitzar a la fossa. La majoria han vingut de Mallorca, però també hi ha descendents de famílies separades per l'exili que han volat des d'indrets com el Principat o, fins i tot, França].
(Laia Seró. Publicat al digital Racó Català)
El calçador republicà Entre els objectes recuperats per l'equip Aranzadi del Dr. Etxeberria hi havia un calçador rovellat. Un senzill objecte personal metàl·lic que duia un republicà, assassinat per una bala de pistola -que també hi era- entre la roba i les seves sabates que han tardat 79 anys a sortir a la llum. Qui sap si pertanyien a un sabater. El famós forense digué en una conferència al nostre Ajuntament que "totes les víctimes tenen dret a la memòria i que l'Estat (el Govern i l'Ajuntament de Porreres són estat, ho especificà clarament per si hi havia cap dubte) té el deure de garantir la memòria". Per això, el Govern de les Illes Balears i l'Ajuntament, a través de la Comissió de la Memòria Històrica, han reaccionat. Com es pot veure en un mapa dels punts vermells que mostrà, no ho han fet a totes les altres comunitats autònomes. És un tema de sensibilitat. Parlam de morts, de població civil, perquè no moriren en combat. Tot Espanya està plena de fosses comunes. Fosses de desapareguts com els de Porreres, víctimes d'una repressió generalitzada i víctimes sense una distinció geogràfica en tot l'àmbit de l'Estat. Població civil (homes, dones, menors...) sense relació amb episodis de la guerra. L'estat de conservació dels ossos es preveu que sigui bo i es pugui treure l'ADN. Per saber el nom dels cossos dependrà de la relació més o menys directe dels familiars. Fa molts anys que es començà aquesta lluita social. Aquests són els primers resultats. Joan Barceló
Porreres vol posar llum sobre la desaparició de desenes de mallorquins Francisco Etxeberria, antropòleg i director de l’equip d’exhumació de la fossa del cementeri de Porreres, al capdavant d'un equip d’arqueòlegs, antropòlegs i alumnes universitaris ha estat el responsable dels treballs que tendran una durada indeterminada. Aquesta actuació es duu a terme en el marc de la Llei de fosses del Govern balear. L'equip d'Etxeberria és un més dels que ha treballat en unes 500 fosses, on s'han localitzat 8.000 esquelets a la resta de l'Estat.
Vols rebre EL FOLI a casa? Per tramitar la inscripció us pregam que ens faceu arribar el vostre nom i cognoms, adreça i telèfon i el correu electrònic o contactau amb els nostres regidors.
Edició i Redacció: Oficina de MÉS per Porreres Carrer d'en Veiet, 17. (Quarter Vell) 07260 Porreres (Mallorca) E-mail: elfoliporreres@gmail.com Contacte amb els regidors: 627477628 i 660202690 Dipòsit Legal: PM-647-2016 Segueix-nos al facebook de MÉS per Porreres https://issuu.com