Full informatiu de MÉS per Porreres Núm. 21 · Març 2018
part de l’Ajuntament de Porreres que va permetre la catalogació actual. La moció instava a tornar a ampliar-lo demanant l'assessorament a les mateixes persones que el redactaren atès que ens trobam en un entorn paisatgístic d’apreciat valor entre el Pla de Mallorca i el Migjorn i el Llevant, amb unes condicions de qualitat de vida i beneficis bioclimàtics notables.
Som molts els humans del món que ens sentim nacionalistes perquè els altres no ens permeten deixar de ser-ho. (Joan Fuster, escriptor)
És urgent protegir els arbres d'interès local L'elaboració d'una ordenança municipal de protecció de l’arbrat va ser la primera proposta que va ser presentada pel nostre grup al darrer Plenari juntament amb quatre mocions més, totes elles aprovades. Malgrat la urgent necessitat de protecció dels arbres singulars del municipi, la resta de grups sols es volgueren comprometre a revisar i actualitzar l'actual catàleg patrimonial, que també inclou i afecta els arbres, incorporant els exemplars que hi puguin mancar. Mentre arriba aquesta revisió, la moció aprovada no crea cap tipus d'ordenança i delega als responsables balears de Medi Ambient les mesures de protecció. També es proposa traslladar la decisió a les entitats culturals i ambientalistes del municipi per tal que s'hi puguin adherir.
Garrover de l'Infern dels Moreis, catalogat.
15 arbres catalogats en tot el terme
Aquest patrimoni sociocultural i paisatgístic s'hauria de millorar, com han fet molts ajuntaments en vista al seu gaudiment i a la seva preservació, que constitueix una exigència social creixent.
El nostre portaveu va enumerar els arbres que figuren al catàleg i que són les alzines de Ses Rotes de Son Jordi, de Son Roig d'en Bonico, dels Pagos i dels Monjos, els fassers de Son Drago i de la rotonda del Pou Nou, els garrovers de Son Mora dels Salmaters i de l'Infern dels Moreis, el lledoner de Son Valls d'en Matevet, la mata mosquera de Son Mora dels Salmaters i la mata mosquera de Son Valls del Serral, la murtera de Son Drago, el noguer de Son Valls del Serral, el pi ver de Sa Pleta dels Monjos i l'ullastre de Son Valls del Serral. MÉS ha volgut presentar una proposta en positiu després que el 1991 el Parlament balear va aprovar la Llei de protecció dels arbres singulars de les Illes Balears en el qual sols hi figuren 66 exemplars, un d'ells situat a Porreres. El 2008, 17 anys després, en el transcurs de les II Jornades d’Estudis Locals de Porreres, Magdalena Morell Villalonga i Rafel Picornell Manresa presentaren una comunicació “Catàleg d’arbres singulars de Porreres” publicada a les actes de les Jornades mencionades el 2009 per
Porreres és un municipi amb molts arbres singulars. No tots estan protegits, com aquesta alzina de Son Obra, de bona dimensió, talada fa poc i que era molt mereixedora de protecció.
Mesures de compensació en l'àmbit del transport aeri
Volem mantenir íntegres les funcions dels jutjats de pau
De cada vegada es fa més difícil trobar bitllets d'avió a preus raonables per sortir de les Balears per via aèria. Per altra banda, els aeroports de les Balears en conjunt generen uns guanys per a l'Estat que mai reverteixen a la ciutadania d'aquesta terra. Els ciutadans de les Balears no hem gaudit de les inversions en trens d'alta (ni baixa) velocitat per part de l'Estat que han escampat milers de milions d'euros les darreres tres dècades a altres territoris. Davant aquests innegables greuges comparatius en matèria de transport i per tal de compensar els costos de la insularitat, el Govern de l'Estat ha d'assumir un canvi de xip quant als ciutadans de les Illes. Per això, el grup municipal de Més per Porreres proposà i aprovà instar el govern d’Espanya que els pròxims pressuposts generals de l’Estat elevin al 75% la bonificació del preu dels bitllets aeris en tots els trajectes entre les Illes Balears i les altres destinacions de l'Estat espanyol.
L’Ajuntament de Porreres va acordar a proposta nostra instar el Govern estatal a mantenir l'actual estructura i funcions dels jutjats de pau i a preservar la naturalesa del Registre Civil, com a servei públic essencial, gratuït i proper a la ciutadania. La Llei del Registre Civil preveu la pèrdua de les funcions dels jutjats de pau com el nostre. La seva íntegra entrada en vigor serà a partir del 30 de juny de 2018. És un fet que de cada dia es van rebaixant les competències dels jutjats de pau, cosa que ens fa pensar que podrien acabar desapareixent i això suposaria allunyar, una vegada més, la justícia dels ciutadans. La pautada pèrdua de les funcions dels jutjats de pau no respon a cap necessitat ciutadana, ni a cap intent per millorar els serveis que ara es donen, especialment per part dels mateixos jutges de pau que actuen de manera altruista (cal recordar que els jutges de pau cobren uns 80 euros mensuals i han estat elegits pels representants democràtics que conformen els ajuntaments). Les seves funcions, entre d'altres, són: intermediació amb les instàncies judicials d'àmbit superior i actuacions per delegació, resoldre conflictes de partions, recepció de denúncies, i molt especialment funcions de Registre Civil (naixements, anotacions sobre capacitat legal, matrimonis, defuncions, etc.). Ara tot pareix abocar a un allunyament del servei públic del Registre Civil i a un intent de semiprivatització d'aquest, cosa que resulta incomprensible quan parlam de les línies bàsiques de la nostra història com a ciutadans i ciutadanes de ple dret, i que l'eficiència burocràtica o l'abaratiment de costos mai hauria de justificar. Independentment de considerar que les funcions pròpies del Registre Civil, amb la seva nova estructuració dins d'una Administració electrònica i centralitzada, siguin encarregades i estiguin regides per uns jutges de carrera o uns lletrats això no hauria de ser obstacle per mantenir els principis de servei públic essencial, gratuït i proper a la ciutadania.
MÉS presenta una moció per l’equiparació salarial entre dones i homes MÉS per Porreres presentà aquesta moció, que s'aprovà per unanimitat. Un dels objectius d'un govern, sigui estatal, autonòmic o local, ha de ser el d'assegurar la igualtat entre les persones ciutadanes. Una igualtat que no diferenciï entre races i gèneres. Una igualtat real que faci una societat justa. No és aquest, per desgràcia, el cas de l'estat espanyol. La llei orgànica 3/2007 per la igualtat efectiva entre homes i dones no es compleix. L'Ajuntament de Porreres és conscient de la desigualtat existent en qüestió de salaris entre dones i homes que realitzen la mateixa tasca. L'Ajuntament demanarà al govern espanyol que inicii els tràmits per aprovar una llei d'equiparació salarial entre homes i dones, instant als partits polítics amb representació al Congrés dels Diputats a presentar propostes i que agilitzin els processos per tal d'aprovar la llei. Per últim, l'Ajuntament de Porreres farà arribar al teixit empresarial de Porreres una comunicació per tal de conscienciar als empresaris de la necessitat de la vertadera igualtat, fent constar la petició que es fa al congrés dels diputats.
25 anys de la mort de Josep Maria Llompart de la Peña Gràcies a una moció presentada per MÉS per Porreres i que fou aprovada per unanimitat, on es destacà el compromís cívic i a favor de la llibertat i els drets nacionals de l'escriptor Josep Maria Llompart, també serà recordat enguany a Porreres. Des de l'Ajuntament es convidarà la societat a participar d'aquests actes i a gaudir del coneixement de la figura i de l'obra d'un home irrepetible. L'Ajuntament organitzarà i col·laborarà amb un conjunt d'activitats en la seva memòria.
amb aquestes famílies i propietaris és una de les tasques més gratificants per a tots. Hauria estat bé deixar-ho per escrit en una ordenança, com fan tants i tants ajuntaments de tot l'Estat.
q
Anar a Madrid a la fira turística Fitur, per a presentar el mercat artesanal dels dissabtes no ha costat doblers públics. Així ho va manifestar la mateixa batlessa, després del Ple de febrer, fent referència a una publicació d'aquesta mateixa secció. Queda dit.
q
Moure's en contra de la llengua d'un poble per mandra d'estudiar... un poquet. Si això són professionals...
q
Les 20 jardineres que hi ha al carrer de l'Almoina i que havien de servir per embellir el carrer no donen massa bona imatge. N'hi ha quatre sense res sembrat dins, algunes estan espanyades i les plantes que hi han sortit tampoc compleixen massa la funció original.
q
Continua la polèmica de la portassa oberta al pàrquing municipal de la plaça de toros. Amb reserva d'aparcament inclosa. Com era lògic, el tema va anar als “precs i preguntes”.
q
El petit gran tresor botànic dels arbres singulars de Porreres és incomplet i s'hauria d'ampliar amb més exemplars com el pi de l'Infern dels Moreis i el conjunt de pins vers de Son Mora, exemplars tots ells que aguanten les envestides del temps. Hi ha altres arbres, però, que no duen tanta sort, per desgràcia, els arbres “siempre mueren de pie”.
q
L'alzina talada a Son Obra tenia permís de tala. Els serveis forestals varen ser poc curosos amb ella, que s'hauria pogut salvar. Ens han informat que si el pagès demana permís, normalment en donen. I així va ser.
q La gent s'abriga si ha d'anar a l'auditori, ja que l'aire condicionat a la meitat d'una funció es posa a tirar aire fred. Demanàrem que ho arreglin.
Indecents... r Que no tenen la vergonya de fer un pla perquè la banca torni a l'erari públic els milers de milions d'euros que els han donat per augmentar els beneficis dels seus accionistes i directius. r Que no posen fre als excessos de les empreses de telefonia i d'ADSL que ofereixen els serveis més cars d'Europa i de pitjor qualitat. r Que no fan que tots els corruptes i els dels seus partits també, tornin els diners equivalents als perjudicis que han causat a l'erari públic amb la seva mala gestió i les seves malifetes, i endureixin el codi penal amb procediments judicials més ràpids i amb càstigs exemplars per ells. r Indecent és que el salari mínim d'un treballador sigui de 624 € / mes i el d'un diputat de 3.996, podent arribar, amb dietes i altres prebendes, a 6.500 € / mes. I bastants més per diferents motius que se li poden afegir. r Indecent és que un professor, un mestre, un catedràtic d'universitat o un cirurgià de la sanitat pública, guanyin menys que un regidor de festes d'un ajuntament de tercera i no ens referim a cap municipi en concret. A Mallorca, a molts municipis petits, els regidors cobren un preu simbòlic.
q
Curiosament, sembla que el pagès no va poder gaudir, no obstant això, dels tions que havia fet perquè, segons sembla, llavors li robaren les estelles. Feina feta pels lladres, que al nostre fora vila n'hi ha molts, però tranquils la batlessa va dir al ple que hi ha seguretat. Seguretat, molta, de què et robin...
r Indecent és que un ciutadà hagi de cotitzar 35/40 anys per percebre una jubilació i als diputats en tinguin prou només amb 7 i que els membres del govern, per cobrar la pensió màxima, només necessitin jurar el càrrec.
q
r Indecent és que els diputats siguin els únics treballadors (¿?) que estan exempts de tributar un terç del seu sou de l'I.R.P.F.
S'hauria de fer un homenatge a cada un dels propietaris particulars que tenen a la seva finca un o alguns arbres singulars -i també protegits- del terme. Ho volem destacar com a reconeixement públic de la seva tasca. Ells són els que cuiden aquest tresor. Com a premi algun saquet de fertilitzant no aniria malament.
q
Una ordenança d’arbres singulars no és cap barbaritat ni una mesura ridícula. S’ha de destacar que un catàleg constitueix una demostració de la implicació dels particulars en la conservació.
q
Molts d’aquests arbres han estat i són activament protegits, no sols pels propietaris actuals, sinó al llarg de diverses generacions, fet que constitueix un motiu d’orgull familiar. La col·laboració de l’Administració
r Indecent és que ministres, secretaris d'estat i alts càrrecs de la política, quan cessen, són els únics ciutadans d'aquest estat que poden legalment percebre dos salaris de l'erari públic. r Indecent total és que durant bastants anys l'habitatge en propietat tributava a l'I.R.P.F. com un flux d'ingressos i que ara un senyoret ignorant vol fer-nos creure que les pensions són un regal de l'Estat, un donatiu per a pobres. Intencionadament, s'oculta que no són altra cosa que un estalvi forçós que varen llevar del salari al seu dia.
Més per Mallorca es reforça per guanyar el futur A la III Assemblea General de MÉS els militants i simpatitzants escolliren la nova Executiva. Hi participaren més de 300 persones. La candidatura conjunta de Bel Busquets, Guillem Balboa, Lluís Apesteguia, Joana Aina Campomar, Biel Frontera i Alice Weber va quedar ratificada amb 184 vots. Pel que fa a les candidatures individuals, a l’àrea de Comunicació varen ser escollits Miquel Gallardo i Joan Groizard; a la d’Organització i Finances Antonina Ferrà, Joan Font, Maria Ramon i Carles Gonyalons i a l’àrea d’Acció Política, Ruth Mateu i Catalina Trobat. D’altra banda, els quatre membres nats que formaran part de l’Executiva en representació a les institucions, són Fina Santiago com a representant del Govern, David Abril a la del Parlament, Miquel Ensenyat del Consell i Antoni Noguera de l’Ajuntament de Palma. També s’ha escollit la Comissió de Garanties, que queda composta per Joan Colom, Pere Quetglas, Dolors Fortesa, Coloma Ferrer i Jeroni Arbona. Guillem Balboa i Bel Busquets, al capdavant del partit que es consolida com una força assembleària, participativa i cada vegada més horitzontal. En el seu primer discurs com a portaveu i coordinador, Guillem Balboa ha assegurat que la formació ha quedat reforçada després de la III Assemblea General. Balboa també ha remarcat que MÉS per Mallorca ha d’aprendre del moviment feminista i dels seus valors: si som feministes, desbordarem i, com diu el lema de la nostra assemblea “Guanyam el futur”. Bel Busquets continua com a portaveu i coordinadora de la formació ecosobiranista. En el seu discurs, Busquets ha recordat que «som un partit que no ens conformam amb el mínim sinó que volem l’impossible» i ha subratllat que, per poder seguir impulsant polítiques de canvi i compromeses, és necessari un millor finançament i cal seguir reivindicant-lo davant el govern espanyol. «Estam lluitant davant un Estat que és verí, i contra aquest verí l’únic antídot és MÉS per Mallorca, un projecte que va més enllà de legislatures i que mira al futur».
Representants de Més per Porreres amb el membre d'EH-BILDU Pernando Barrena i la diputada d’Eusko Alkartasuna Lorena Lacalle.
Els portaveus ecosobiranistes han volgut agrair a la militància i simpatitzants que han participat en els debats dels diferents documents i ponències, claus per al futur de la formació. Els debats que s’han dut a terme durant aquests dos dies, i han participat no han fet més que enriquir el projecte i deixar palès que el partit es consolida com una força assembleària, participativa i cada vegada més horitzontal.
400 milions d’euros agafen pols en un calaix Els municipis balears disposen de doblers en romanent de tresoreria que la llei Montoro els impedeix invertir. 397.541.394 euros. Aquesta és la quantitat que els municipis de les Balears tenen acumulada com a romanent de tresoreria que, en una proporció molt elevada, no poden incloure com a inversions als seus pressupostos. La Llei de sostenibilitat i racionalització de l’administració local del 2013 posa moltes limitacions al fet que un municipi que acabi l’any amb superàvit pugui, l’any següent, destinar el romanent a ampliar els serveis que ofereix a la ciutadania. El cas més cridaner és el de l’Ajuntament d’Alcúdia, que després de la liquidació del pressupost del 2015 es va veure amb 45,8 milions d’euros als comptes que no pot moure. Segueixen aquest consistori el de Calvià, amb 28,74 milions d’euros; el d’Eivissa, que en té gairebé 24, i el de Manacor, que n’acumula uns 23,7. Es tracta d’una llei durament criticada tant per les administracions locals com per les comunitats autònomes, que exigeixen que sigui derogada pràcticament des d'abans que s’aprovàs. (Diari Ara Balears)
Edició i Redacció: Oficina de MÉS per Porreres Carrer d'en Veiet, 17. (Quarter Vell) 07260 Porreres (Mallorca) E-mail: elfoliporreres@gmail.com Contacte amb els regidors: 627477628 i 660202690 Dipòsit Legal: PM-647-2016
Segueix-nos al facebook de MÉS per Porreres