Full informatiu de MÉS per Porreres Núm. 22 · Abril 2018 Pensa com pensen els savis, però parla com parla la gent senzilla (Aristòtil, filòsof)
Porreres s'adhereix a la campanya per un bon finançament per a Balears
si parlam d'Educació, la mitjana espanyola és de 915 € i la de les Balears, de 831 €. Aquesta discriminació afecta greument els nostres serveis públics i, en conseqüència, les condicions de vida de la gent. Però si hi ha unes institucions que pateixen de forma més directa l'infrafinançament són els ajuntaments, abocats a oferir uns serveis de proximitat als ciutadans amb una dramàtica limitació dels recursos disponibles. A la situació general de discriminació que viuen les Illes Balears en el cas dels ajuntaments s'hi ha d'afegir la llei que regula la seva despesa, una llei que els obliga a dedicar bona part del romanent de tresoreria a amortitzar deute bancari en detriment dels serveis essencials. Fins i tot als ajuntaments sanejats –la majoria a les Illes Balears- se’ls impedeix posar a disposició de la ciutadania tots els doblers que ingressen, i des del 2012 obliga a dipositar als bancs part o tot el superàvit municipal. Aquesta mesura, a més de suposar un atac a l’autonomia local, causa situacions esperpèntiques. Així, just a Mallorca els consistoris tenen 357 milions d’euros als bancs, però no els poden gastar en les necessitats dels veïnats i les veïnades. El 2017 ens trobam amb casos com el d’Alcúdia, amb 56 milions d’euros, però també Calvià i Manacor (30 milions), Pollença, Andratx i Llucmajor (20 milions), Marratxí (18 milions), Palma (16 milions) i Santa Margalida (12 milions), A Porreres hi ha 213.332 euros aturats. Els responsables de la campanya per un bon finançament ja ha manifestat que la derogació o modificació d'aquesta regla de despesa serà un dels seus principals objectius.
Al ple del mes de març presentàrem una moció per tal que l'Ajuntament de Porreres s'adherís a la plataforma de recent creació Per un bon finançament, que s'aprovà amb el vot favorable de tots els regidors i amb l'abstenció dels tres regidors del Partit Popular. Aquesta plataforma pretén fer campanya i conscienciar de la necessitat d'un millor finançament per a les Illes Balears i de tots els seus municipis amb l'objectiu d'obtenir un tracte just i digne pels ciutadans i ciutadanes del nostre país, i com no podria ser d'altra manera, pels porrerencs i porrerenques. Férem especial èmfasi en la nostra oposició a la "Llei Montoro", que impedeix als ajuntaments gastar el romanent de tresoreria en Demanam més seguretat per a benefici de la ciutadania, un sense sentit que la ciutadania de Porreres posa de manifest la recentralització que l'Estat i Al darrer Ple municipal demanàrem la convocatòria el govern del PP ens imposen i que patim tots i urgent d'una Junta de seguretat per tractar aquest totes. tema. Creim convenient que els diferents partits Un moviment que uneix un ample ventall d'entitats cíviques Es tracta d'un moviment transversal que a dia d'avui reuneix entitats com la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, UGT, CCOO, STEI, OCB, USO, PIMEM, Unió de Pagesos, FAPA Mallorca o les Fundacions Darder-Mascaró i Gabriel Alomar, entre d'altres. L'objectiu no és altre que revertir els desavantatges que pateixen els ciutadans d'aquesta terra respecte dels de la resta de l'Estat. L'actual model de finançament situa les Illes Balears en un dèficit fiscal d’entre el 5 i el 14% del PIB (depenent del sistema de càlcul), un tracte injust que es tradueix, per exemple i en el millor dels casos, en una despesa pública en Sanitat de 1.275 € per habitant davant els 1.357 € de la mitjana espanyola. I
poguem opinar i aportar tot el que estigui al nostre abast i denunciàrem que abans hi estàvem els grups polítics i ara no. Sabent de la problemàtica existent i que hi havia queixes i més queixes de manca de seguretat al terme de Porreres no ens pareix malament que es demani un augment de dotació de personal. El que cal és un bon funcionament i coordinació dels diferents cossos de seguretat i una millor distribució. Més agents no garanteixen més seguretat si no hi ha bona coordinació o bona organització. I tampoc no cal fer alarma social. Al darrer Ple també aprovàrem una moció sobre la llei Montoro, dient que és urgent la seva derogació i poder fer ús del superàvit i poder contractar així el personal que ens falta. MÉS per Porreres volem denunciar la política centralitzadora del govern de M. Rajoy i els reiterats incompliments de l’Estat.
Conveni per evitar el tall d'electricitat als usuaris en situació de risc social Avui dia encara són moltes les persones que tenen dificultats per accedir a recursos i serveis bàsics, com l’aigua, la llum o el gas, necessaris per garantir unes condicions mínimes de vida digna. Aquestes persones pateixen l’anomenada “pobresa energètica” i majoritàriament són les que estan en situació d’atur, reben alguna prestació social reduïda o bé estan molt endeutades. Els col·lectius més vulnerables com els infants, la gent gran o persones amb malalties cròniques poden veure afectada la seva salut davant la impossibilitat de fer front al cost econòmic dels consums mínims per garantir l’habitabilitat, salubritat i higiene de casa seva. Per aquest motiu, consideram que és oportú que les diferents administracions, estatals, autonòmiques i locals prenguin les mesures que tenguin al seu abast per resoldre aquesta problemàtica. Al ple darrer denunciàrem el fet que una quarantena de polítics espanyols cobren sous milionaris a les empreses energètiques i citàrem una vergonyosa llista en la qual figuren, entre altres, Isabel Tocino, Ana de Palacio, Ángel Acebes, José María Aznar, Josep Borrell, Felipe González, Marcelino Oreja, Pedro Solbes, etc. Idò bé, el sou d'aquests senyors quan no el paguen directament les persones en situació de risc o exclusió social l'hem de pagar els ajuntaments. I després ens trobam que per desgràcia, l’única manera d’evitar la suspensió del subministrament d'electricitat és a costa dels ajuntaments. S’haurien de trobar els mecanismes perquè això es finançàs amb els pressuposts Generals de l’Estat tot i que de moment, s’hi han negat. Són bons per posar portes giratòries als expolítics i no ho són per solucionar els problemes de la gent. Així de clar. Es podria acompanyar d'altres mesures: que el Govern de l’Estat declarés la llum, l’aigua, els gas, el butà i el propà com a Dret Social Bàsic. Aplicar un IVA reduït als subministraments, que en aquest moment és del 21% com també eliminar l’impost sobre electricitat (7%), a més a més de l’IVA excepte en casos de grans consums. L'adhesió al conveni és positiva perquè actualment és l'única manera d'evitar que l'usuari que no pot pagar, es quedi sense subministrament d'electricitat però s'hauria d'aconseguir que no anàs a costa de les arques municipals.
Inversió de l'Estat en ferrocarril
-Madrid. 852 milions d'euros. -Balears: 3,94 milions d'euros. De millorar el finançament dels ajuntaments no se’n torna ni parlar, més aviat tot el contrari. La política Montoro és esperpèntica.
Un tracte just als pensionistes Consideram que els pensionistes són un col·lectiu en situació de vulnerabilitat econòmica i defensam la necessitat d’un sistema de pensions públiques amb quantitats econòmiques dignes. Creim sincerament que les pensions públiques són més segures que no els plans privats. Volem recordar que estan garantides per l’article 50 de la Constitució: “Els poders públics garantiran, per mitjà de les pensions adequades i periòdicament actualitzades, la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat”. La reforma laboral aprovada pel govern del PP, que ha precaritzat els contractes i ha enfonsat els salaris, afecta la sostenibilitat actual i futura d’unes pensions que ja, de per si, són molt baixes. Tot i que l’actual sistema de pensions públiques no és l’únic possible, consideram que és perfectament sostenible si el govern espanyol deixa de rebaixar les quantitats econòmiques i de legislar per dur el sistema a la fallida. Estàrem d’acord amb la moció presentada pel PI perquè els pensionistes en els darrers anys han anat perdent poder adquisitiu i es preveu que en el futur en perdran molt més si es manté el sistema vigent. La proposta d’increment, que no arriba al 0,25% és ridícula i frega a l’insult. Així i tot proposàrem una modificació d'un dels acords acceptant que es parlàs de mantenir un règim impositiu progressiu, ja que consideram que seria injust posar dins el mateix sac les pensions mínimes amb les de trams alts.
q
"No tot el que és permès per la Llei, és honest davant la Moral." Ho digué Jacques de Lacretelle. Potser opinava sobre l'aparcament municipal.
q
Som la comunitat amb més denúncies per violència masclista. No ens podem permetre tenir un jutjat tancat per manca de personal.
q
Continua el poc civisme de la gent. Al camí de Ses Planes, on hi havia l'abocador, devora el molí d'en Panada, després de retirar els fems, s'havien tornat a abocar restes d'obra. L'ajuntament se'n va témer i feren retirar l'endemesa al causant.
q El senyal de trànsit que hi ha damunt la illeta del carrer de la Santa Creu, davant l'hipercentre, fa nosa als autobusos i camions i ja hi han pegat un parell de vegades. Convindria canviar la ubicació o el format per no gastar tants de doblers en reparar-la. Resposta a la pregunta que presentàrem al Ple: l'ajuntament la col·loca quan tomba per no ocasionar problemes.
La Història compta I tant si compta!
Sebastià Lliteres
Quan es parla del Franquisme o de la Guerra Civil sovint hi ha qui diu que són «coses del passat» i que «cal no parlar-ne de demès», que «val més centrar-se en el futur». Això, podria tenir cert sentit únicament si es donés un fet que no es dóna: que durant els primers anys de la «restauració democràtica» després de la mort de Franco s’haguessin dut a terme polítiques valentes en memòria de les víctimes de la Guerra Civil de 19361939 i la Dictadura i s’haguessin jutjat els crims del Franquisme. Ni el PSOE de Felipe González (cappare del progressisme espanyol dels 80) amb la més gran majoria absoluta de la història de les Corts espanyoles modernes (202 diputats) va fer res per tancar les ferides. Era, segurament, el moment. Legitimitat no n’hi faltava, i malgrat les tensions que hagués pogut crear, era necessari posar punt i final al període més negre de la contemporaneïtat espanyola. Així, des de les institucions no es va fer res fins al 2007 amb el Govern Zapatero, amb l’aprovació d’una Llei de Memòria Històrica en l’àmbit estatal que de poc ha servit, ja que ni ha dotat de finançament les exhumacions de les fosses comunes ni penalitza l’enaltiment del franquisme. I, davant de la inacció estatal, la força de les «perifèries»: durant la present legislatura a les Illes Balears s’han aprovat dues lleis (la de fosses i la de memòria i reconeixement democràtic) que han servit (i han de servir) per a tancar ferides i per a reconèixer la lluita de tantes i tantes persones en favor dels valors democràtics, de llibertat i d’igualtat, que tan trepitjats es troben avui en dia. Però, de què serveix, tot això? Aquí ve el cor de l’article, la resposta als qui plantegen les idees que he expressat a la primera línia. La llei de memòria serveix, sobretot, per recordar públicament que no s’ha arribat a una societat democràtica per «l’evolució pròpia» de la humanitat. Que no s’han aconseguit jornades laborals de 8 hores (també en perill d’extinció…) per la bona voluntat dels empresaris. Que no s’ha aconseguit que les dones votin per l’acció dels homes. Que no es va aconseguir un sistema de pensions gràcies a la lluita dels més rics. Que el nostre feble autogovern no va ser cap regal de Madrid. Que la nostra llengua no es troba protegida perquè l’Estat així ho hagi desitjat. Que, en definitiva, cap de les millores i progressos socials, econòmics i culturals de qui podem gaudir avui (d’aquella manera, ja ho sé) s’han aconseguit per art de màgia: ha estat la lluita de les classes populars, de professionals liberals, de mestres i
professors, de gent del món de la cultura i de molta gent valenta que en més d’una ocasió van posar en joc la seva vida per esgarrapar petites victòries fins a obtenir el seu objectiu. I, per mig, moltes derrotes. Molts morts. Molta pobresa. Molts dies sense veure la llum del Sol. Guerres, fins i tot. Tortures, pallisses dels grisos i d’altres cossos policials. Insults, ignomínia i burla. Però aquestes victòries, per la manera com s’han aconseguit, mereixen el reconeixement de tota la nostra societat perquè precisament han estat en benefici de la majoria. I, si l’Estat no els vol retre l’homenatge que pertocaria, ja ho farem nosaltres. De fet, ja fa anys que ho estem fent. La memòria és molt important per a la societat. Igual que ho és el coneixement històric, que en la meva opinió persegueix objectius semblants però diferents. La memòria democràtica, així, ha de mantenir viu el record de les lluites que ens han permès progressar com a país, com a societat, tot fent valer i donant a conèixer a les noves generacions les dificultats que pel camí s’han trobat per a assolir aquestes victòries. Que es sàpiga, per tant, que res del que ens fa millors com a col·lectiu humà avui ha estat gratuït ni fàcil d’aconseguir. Que molts i moltes de les que ens han precedit mereixen el nostre record per aquest simple fet. Per això, ara que hem aconseguit aprovar la Llei de Memòria i Reconeixement Democràtic s’ha de fer valer la necessitat d’acabar amb la impunitat d’aquells qui gosen enaltir règims que van ser absolutament contraris als valors que avui en dia haurien de regir les societats democràtiques, que van practicar sistemàticament la repressió contra aquells qui pensaven diferent i que es van perpetuar en el poder mitjançant l’esclafament d’un règim que, tot i no ser la panacea, era una democràcia legítima i respectuosa amb les llibertats, cosa poc habitual en l’Europa de l’època. Per tot això, i en les hores greus que vivim aquests dies, recordem que la història compta. I compta molt. Que tot allò pel que alguns van lluitar, té sentit. I sense conèixer-ho no podríem, de cap manera, avançar. Per mirar cap al futur, com diuen alguns que hem de fer, és necessari que la flama dels qui ens precediren en totes les lluites que avui maldam per mantenir vives, segueixi ben encesa. Contra la ignorància, memòria. Contra la impunitat, memòria. Contra la repressió, memòria. I, sobretot, lluita. (Publicat a “L'Altra Mirada”) Edició i Redacció: Oficina de MÉS per Porreres Carrer d'en Veiet, 17. (Quarter Vell) 07260 Porreres (Mallorca) E-mail: elfoliporreres@gmail.com Contacte amb els regidors: 627477628 i 660202690 Dipòsit Legal: PM-647-2016
Segueix-nos al facebook de MÉS per Porreres
Les quintades i el seu futur Les tradicionals quintades d'enguany han tornat a ser polèmiques i molestes pels veïns. Durant la vesprada de la passada festa de Monti-sion tornaren a sorgir pel poble i en concret a alguns carrers, places i rotondes de la vila. La festa de l'arribada a la majoria d'edat només tendrà sentit si és respectuosa amb el mobiliari urbà, amb l'entorn del poble i amb els veïns. En vista al futur, sols podran canviar el comportament que fan de la suposada “festa” els mateixos protagonistes i les seves famílies, posant-hi una mica de seny, modernitat, i sentit comú.
Acte commemoratiu de la República Enguany, després d'haver pogut entregar les restes de 14 republicans a les seves famílies, tornam a darrera la Creu. Us esperam dissabte dia 14 d'abril (aquest any torna a coincidir amb el dia de proclamació de la II República) a les 12 hores, al Racó de la Memòria de Porreres per homenatjar a aquelles persones que foren assassinades per defensar la República i un món millor davant la barbàrie franquista.
Una pregunta formulada Hem demanat al Ple de l'ajuntament quants d'expedients d'infraccions urbanístics hi ha oberts i ens han contestat que s'enviarà. També hem demanat si s'ha tomat res i la resposta ha estat que una vegada i que hi ha una altra construcció a punt de tomar-se perquè el Consell ho ha aprovat. La nova llei urbanística ha simplificat les demores disciplinàries en el compliment de la normativa donant més poder als ajuntaments.
Rajoy exclou del pressupost el 75% de descompte Amb preocupació hem comprovat com en els vols entre Balears i la Península, un oblit de M. Rajoy exclou del pressupost el 75% de descompte. És una vergonya com ens "obliden" sempre. Un nou menyspreu del govern del Partido Popular i de Mariano Rajoy, qui no assumeix cap de les demandes del Govern de les Illes Balears, qui no es preocupa de la gent que viu a les Illes i qui només veu el nostre estimat arxipèlag com una colònia d'estiu.
La llibertat d'expressió a l'estat espanyol fa temps que està amenaçada i el món del rap s'ha unit per denunciar-ho. Defensar-la de manera col·lectiva és el nostre deure #NoCallarem #borbonessonladrones.
Un altre any hem tornat a pujar a Monti-sion. Tradicions que no s'han de perdre per acabar les festes de Pasqua.