La liquidació de l'exercici del 2017 a revisió Full informatiu de MÉS per Porreres Núm. 23 · Maig 2018 Si ets neutral en situacions d'injustícia, has triat el costat de l'opressor. (Desmond Tutú, pacifista i arquebisbe)
Preocupació pel petit comerç i la indústria de Porreres Al ple del mes d'abril el grup municipal de MÉS per Porreres ha mostrat la seva preocupació pel petit comerç i la indústria a la vila, demanant quines actuacions fa l’ajuntament per promocionar aquests dos sectors, davant el continu tancament d'empreses i la crisi econòmica que pateix el nostre teixit empresarial. Demanàrem si encara hi havia el servei de mediacio entre empreses i ajuntament i quines funcions té. Ens respongueren que informa de les ajudes que hi ha i que cada mes i mig, més o manco, es reunien amb els comerciants de Porreres per parlar de les diferents actuacions que es poden fer per incentivar que la gent compri a la vila, i per parlar de la situació en què es troben. La regidora M.Palerm ens va convidar a assistir a aquestes reunions i nosaltres evidentment, acceptarem. El nostre grup va proposar, que es facin cursos, en col·laboració amb aquest sector, atenent les seves necessitats, per exemple d’assessorament, màrqueting, temes de qualitat, curs per a dependents, aparadors, informàtica… i unes campanyes més decidides (com s’ha fet altres ocasions) de compra a la vila. A la rèplica digueren que ens hauríem de qüestionar més -com si no ho féssim contínuament- la creació de grans superfícies comercials tipus Fan o ses Fontanelles. Per cert la primera fou aprovada pel PP i la segona ha estat rebutjada per l'actual equip de govern progressista de l'ajuntament de Palma. Aquesta és la gran diferència que semblen oblidar. Ferem aquestes preguntes perquè ens preocupa que es tanquin més comerços o empreses al nostre municipi (moltes per jubilació, Foto Vidal, Biel Cortés, llauner artesà, Gent Menuda, Papereria Almoina, etc., etc.) dels que obrin i pensam que aquestes propostes poden ajudar a reforçar i mantenir viu el nostre comerç i esperam i desitjam que se n’obrin de nous. Davant aquestes propostes constructives la resposta va ser decebedora com sempre: s'han convocat cursos i no hi ha hagut quòrum. I així ens va per manca d'ambició.
Al darrer Ple municipal novament qüestionarem els capítols de despeses del pressupost. Així entenem la nostra feina d'oposició i la manera com s'ha de fer la feina de control dels comptes de la casa de la Vila. Algunes partides s'han doblat, com les hores extres de la policia local, presentant notables faltes de previsió. En festes populars s'havien pressupostat 221.000 euros i se'n gastaren 243.000. Queda palès que una vegada més el pressupost de festes mai basta. Un altre aspecte que sempre comentam és l’elevada presència de les “altres despeses diverses” o “altres subministraments” amb quantitats bastant elevades. Tot i que entenem que hi ha d'haver un marge pels imprevists, el que criticam és que aquest marge sigui tan elevat. També aprofitarem per fer una proposta per als futurs pressuposts del 2019: que festes populars i celebracions es desglossin en tres apartats diferents, les activitats culturals, esportives o festives. Així sabríem per exemple, quin pressupost es destina a cada cosa. I a l’apartat de festes especificar les diferents festes anuals. Pensam que si al pressupost o a la liquidació pot sortir especificat la fira de tardor, o fira de l’albercoc també es podria especificar i posar una partida de festes de Sant Roc, Sant Antoni o Nadal… No acabam d’entendre com unes partides sí que es poden concretar i d’altres no. Una altra partida que normalment no es gasta és la de dinamització juvenil, ja que dels 6.000 euros pressupostats a la liquidacio surt que només s’han gastat 490 euros.
Política lingüística: cap despesa En política lingüística hi havia destinats 5.000 euros i un altre any no s’ha gastat. Aquestes passades setmanes a una de les xerrades d’educació que es feren a l’auditori se'ns informà que els darrers estudis diuen que de cada vegada hi ha menys gent que entén i parla la nostra llengua i que aquesta situació era preocupant si no es feia res al respecte. A vegades ens han dit que aquesta partida es dedica a corregir algunes publicacions. Se suposa que tot el que publica l’ajuntament s’ha de corregir perquè no pot sortir amb faltes, aquesta partida hauria d’anar a dins cultura. Això no és foment del català com a cohesió social, dinamització lingüística... Hem proposat que es destinin a dinamització lingüística i que com a mínim es faci qualque curs per persones nouvingudes, per perfeccionar la llengua, cursos tècnics, promoció del català en l'àmbit lúdic. També es pot sol·licitar assessorament al govern o al Consell. La resposta: falta de quòrum!
El capellà jesuïta Tomeu Melià de Can Boterí durant una entrevista amb EFE a Asunción (Paraguai).
Bartomeu Melià, un porrerenc entre la biblioteca i la selva paraguaiana L'antropòleg porrerenc Bartomeu Melià Lliteres és un lector habitual del nostre butlletí i fa uns mesos ens contestava el nostre enviament amb aquestes paraules: “Estic molt agraït de rebre EL FOLI. En els meus 85 anys m'ajuda a sentir-me més porrerenc. Si Déu ho vol, estaré per Porreres des del 21 d'abril. Una bona aferrada a tot l'equip del Foli. El capellà jesuïta Tomeu de Can Boterí”. Per tal de conèixer la personalitat d'aquest il·lustre porrerenc oferim, pel seu interès, l'entrevista que li feu l'agència EFE. Estudiós i defensor de la llengua i cultura dels indígenes guaranís de Paraguai, el sacerdot mallorquí Bartomeu Melià (Porreres, Mallorca, 1932) nega ser antropòleg ni lingüista, però la seva curiositat l'ha portat a compaginar al llarg de la seva vida tancaments en biblioteques amb estades en plena selva. "Dels mallorquins es diu que sortim corsaris o missioners, i per alguna cosa d'això vaig arribar jo a Paraguai", ironitza Melià en una entrevista amb EFE a Asunción, ciutat a la qual va ser destinat com a sacerdot jesuïta el 1954, pocs mesos després de l'arribada al poder del dictador Alfredo Stroessner. En arribar al país va començar a estudiar la llengua guaraní, una llengua que va acabar tornant-se l'eix dels seus estudis, "encara que molts capellans deien llavors que la llengua no duraria més de 20 anys", recorda. Melià estava especialment interessat en com els religiosos jesuïtes, responsables de l'evangelització de grups indígenes en els segles XVII i XVIII a les denominades reduccions del Paraguai, Argentina, Brasil o Bolívia, havien emprat i transformat la llengua guaraní per comunicar-se amb els nadius. Els guaranís de llavors escrivien en la seva llengua des de diàlegs quotidians a cròniques de guerra, i també traduïen al guaraní obres religioses europees, que il·lustraven amb gravats en els quals els llops es convertien en jaguars. L'interès de Melià per la cultura guaraní va anar més
enllà dels textos, i el 1969 el va portar a contactar amb els nadius de les quatre grans ètnies guaranís presents a la regió oriental del Paraguai: els mbyà, els avà guaraní, els paî tavyterâ i els aché. Aquest últim poble, que ocupava terres fèrtils i atractives per al negoci agrícola, va ser víctima d'una campanya de genocidi acompanyada d'expulsions, caceres i segrestos de nens, recolzada pel Govern de Stroessner. Melià va denunciar l'agonia dels aché en un llibre que, tot i que no va ser censurat, li va valer l'enemistat del règim dictatorial, que el va expulsar del país el 1976. L'exili li va brindar l'oportunitat de viatjar fins a Roma i investigar en els arxius del Vaticà, fins que temps després va ser convidat a participar en un curs a Sao Paulo (Brasil), on se li va oferir la possibilitat de visitar la selva amazònica i al desconegut poble indígena dels enawene-nawe. "A l'Amazones acabaven de contactar amb un poble indígena, un nou poble, i això és el somni de qualsevol antropòleg. Era una nació de 139 persones amb llengua i maneres de vida pròpies. Ells em van conquistar", va recordar. Melià va conviure amb els enawene-nawe de Brasil durant diversos anys, i al llarg de la seva estada al país va conèixer a un total de set pobles nadius diferents, dels que va aprendre a "fer una mica l'indi", diu. "Allà vivia com ells, menjava micos, papagais ... Un dia vaig haver d'anar al metge i va trobar dins meu cucs, paràsits, amebes ... Era una arca de Noè", relata el sacerdot. Anècdotes a part, a Melià li va cridar l'atenció el sistema d'educació indígena, una "solució utòpica" en què l'ensenyament és comunitària i els nens aprenen jugant, en escoles que no tenen edificis. "Els indígenes porten 1000 o 2000 anys aprenent de la mateixa manera, i mai han deixat de ser qui són. En canvi els paraguaians estem cada vegada pitjor, en un procés irreversible de desforestació lingüística, econòmica, política ...", va exposar. Segons ell, Paraguai està entestat a destruir el pensament dels indígenes, basat en la reciprocitat i la propietat col·lectiva, per imposar un model de propietat "privada i privatitzant" que pretén "tapar els drets" de la població. Melià ha estat testimoni d'aquesta degradació des que va tornar a Paraguai el febrer de 1989, el mateix dia en què queia la dictadura de Stroessner, i tracta de lluitar contra ella des de diferents fronts, com les misses en guaraní que pronuncia als Bañados, els barris pobres i inundables d'Asunción. La seva última croada l'ha portat de tornada als escriptoris, amb l'adaptació al guaraní d'una versió didàctica del Quixot, en què l'enginyós hidalgo vesteix camises d'ao poi, un teixit típic de Paraguai, i en lloc de pobles manxecs, recorre emblemàtics llocs d'Asunción com el Palau de Govern o la Casa de la Independència. El text, del qual es troba ultimant les (Acaba a la pàgina següent)
correccions, "no és només una traducció, un canvi de casa, sinó una adaptació, un canvi d'ambient", i busca recrear la manera de pensar dels indígenes, als quals tant admira. -Aquesta entrevista fou feta a Asunción el dia 11 de maig de 2016-
Intervencions als precs i preguntes -A la plaça d'en Mora hem detectat que hi ha hagut una millora en la neteja però encara continuen sense pintar els bancs i el bevedor rovellat no s’ha llevat o substituït per un altre. La imatge que dóna aquest espai no és bona i creim que s’hauria d’arreglar. La batlessa ens donà la raó. Està previst arreglar-ho. -Demanàrem si a la Ronda de l'Estació només s'havia asfaltat alguns trams o s'havien fet altres actuacions. Ens comentaren que es preveu asfaltar tota la ronda. També mostràrem la nostra preocupació perquè a davant l'estació continua havent-hi un tram baix i perillós per als vianants ja que algú hi podria caure. Proposàrem que es fes alguna actuació per llevar aquest perill. -Hi ha un solar de davant de l’escoleta Sa Sitra ple de deixalles i brutor. Es perillos, ja que molta gent passa per allà i els nins i nines poden anar-hi a jugar. Ens digueren que ho tenien present.
Èxit i gran participació en la Diada porrerenca de l'agricultura ecològica El passat diumenge dia 22 d'abril Porreres va celebrar la XII Diada de l'agricultura ecològica. Ens hi acompanyaren el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca en Vicenç Vidal Matas i el director insular de Cooperació Local i Caça en Joan Manera. Volem donar l'enhorabona a Formatges Es Pinaró de ses Monges per haver guanyat el premi al producte ecològic del 2018 amb el formatge Cabrer i també destacar que aquesta Diada enguany s'ha centrat en la importància de les dones agroecològiques.
Vicenç Vidal inaugurà una extensa mostra de productes amb certificació ecològica de les Illes.
q
No paren de fer el ridícul els escolanets ministerials d'en Rajoy. Tots els diaris alemanys se'n riuen del ministre d'interior de Borbònia. Ningú'entén que sigui tant curt, ridícul i inoportú.
q
La cogestió aeroportuària per poder regular l’entrada a les nostres illes és més necessària que mai. La dependència del turisme és massa elevada i plena d'efectes negatius.
q
Sabeu que hi ha una App que es diu "Porreres" que es posà en marxa quan canviaren la web de l'ajuntament i que només ha tengut 50 baixades des de llavors? Un èxit total que no han publicitat massa.
q
Mentre que Rajoy parlava a Palma de turisme, el mateix dia treia a exposició pública el projecte de sondejos petroliers entre Cabrera i Formentera. Curiosa manera de defensar el país, sí.
q
La vergonyosa justícia espanyola es va cobrint de glòria a cada dia que passa. Els jutges no són independents. La sentència de Navarra provoca una immensa alarma social. És possible que no hi hagi cap jutge amb un poc de seny?
Trobada del municipalisme de MÉS A les eleccions municipals de 2015, MÉS per Mallorca va obtenir 165 regidors i regidores arreu de l’illa, a més d’ocupar les batlies d’una vintena de municipis. Tal com han afirmat els coordinadors de la formació, Bel Busquets i Guillem Balboa, és necessari revalidar aquests resultats a les pròximes eleccions per poder seguir endavant amb les polítiques transformadores que tenen com a objectiu primordial el benestar de la ciutadania.
La derogació de la Llei Montoro és urgent Una llei injusta que frena les polítiques de canvi i que té com a objectiu principal minvar les competències dels ajuntaments, les institucions més properes amb la ciutadania. La Llei Montoro és un gran problema pels ajuntaments que aposten pel canvi. Amb les restriccions que marca, es fa impossible dur endavant polítiques públiques transformadores que facin de pobles com el nostre un lloc millor per als seus habitants.
Edició i Redacció: Oficina de MÉS per Porreres Carrer d'en Veiet, 17. (Quarter Vell) 07260 Porreres (Mallorca) E-mail: elfoliporreres@gmail.com Contacte amb els regidors: 627477628 i 660202690 Dipòsit Legal: PM-647-2016
Segueix-nos al facebook de MÉS per Porreres
Els ajuntaments, els parents pobres de la democràcia Els ajuntaments sempre han estat els parents pobres de les institucions democràtiques des de la recuperació de la democràcia. El finançament sempre ha sigut la gran assignatura pendent i ho continua essent. Malgrat els distints governs que durant anys varen comandar a Madrid no fessin res per millorar aquesta situació, els ajuntaments empesos per la lluita ciutadana anaven incrementant serveis i acumulant competències que no els hi eren pròpies per satisfer les necessitats dels seus ciutadans. Òbviament sense que això els hi suposés un increment del seu finançament per part de l’estat. Tot això no feia més que anar en detriment de la situació d’unes institucions que per cert són les més properes a la ciutadania. Els ajuntaments es trobaven assumint unes competències que no l’hi eren pròpies, és a dir substituint les deficiències de l’estat i sense el finançament necessari per dur-les a bon port. Distints estudis de les distintes federacions de municipis arribaren a fixar que aquestes competències que no eren propis dels municipis se’n portaven entorn de 30% dels seus pressuposts. És a dir durant anys i panys els ajuntaments han destinat aproximadament un 30% dels seus doblers a finançar serveis i projectes que corresponien a altres institucions. La passada legislatura la situació era insostenible. Des de totes les posicions polítiques al món municipalista es reclama regular adequadament les competències que els corresponen als ajuntaments i resoldre l’etern problema del mal finançament. Arribats a aquest punt voldria aprofitar per donar la meva opinió. L'oblidat i a pesar de tot europeu principi de subsidiarietat, que no és una altra cosa que tot allò que es pugui governar des d’abaix millor que fer-ho de manera centralitzada. Doncs bé em sembla demencial que les decisions de com s’han d’organitzar i funcionar els ajuntaments les prengui el parlament i el govern de l’estat. Les diferències entre municipis de Galícia, Castella i Andalusia per posar solament aquest exemple són paleses. Som un convençut que l’ordenament municipal hauria de recaure en les autonomies. Però tornem a on ens hem quedat, la necessitat de regular competències i finançament municipal. El que passa és que ve la crisi i com en altres aspectes la dreta conservadora aprofita l’avinentesa per fer la cosa contrària que calia fer. L’encarregat és el ministre Montoro que inicia una croada contra les institucions municipals. Primer amb una desvergonyida campanya que pretén comptabilitzar als municipis del deute públic espanyol. A pesar que la realitat s’encarrega de demostrar el contrari. El deute municipal és molt més baix que l’estatal, sobretot si se li resta el deute de l’Ajuntament de Madrid que és astronòmic. Però Montoro, expert en tot tipus de retallades no atura i comença a elaborar nous projectes de lleis de règim local, fins a sis n’arriba a fer, que havien de fusionar municipis, retallar nombre de regidors, extirpar tot tipus de competències. Però es troba amb l’oposició de la majoria de batlles del PP. Al final s’aprova una nova legislació
que no solament no dóna per bones les competències que les mateixes necessitats ciutadanes havien demostrat que eren necessàries, sinó que en retalla algunes de les que estaven reconegudes a la legislació vigent fins aleshores. Per descomptat, de millorar el finançament no se’n torna ni parlar, més aviat tot el contrari. El retallador Montoro dóna ordres en què es poden gastar els doblers els ajuntaments i en què no. Imposa radicals restriccions tant en la contractació de personal com en despeses per serveis socials, esports, educació i pràcticament tot allò que fa referència a les necessitats bàsiques de les persones. Es veu que enyora els ajuntaments del franquisme que es dedicaven al clavegueram, asfaltar carrers, enllumenat públic i poca cosa més. El balanç d’aquesta política Montoro és esperpèntic. Els ajuntaments continuen sense tenir les competències que la ciutadania reclama, tenen una falta alarmant de personal, especialment tècnic i qualificat i tenen una bossa de superàvit impressionant. Es calcula que els ajuntaments de Mallorca tenen més de 400 milions d’euros que no poden gastar, mentre les necessitats de personal, de polítiques socials, esportives o culturals són enormes. En definitiva el clam contra les polítiques municipals de Montoro sona per tots els territoris de l’estat espanyol. I jo afegiria una altra petició al govern de Rajoy, que deixi de ficar les mans als municipis i ens transfereixi la totalitat de competències municipals a les nostres Illes. Miquel Rosselló Exregidor de l’Ajuntament de Marratxí i exconseller de Cooperació Local del Consell de Mallorca