gener 2022 2ª quinzena núm. 77
Se suspenen els foguerons i les beneïdes de Sant Antoni
“La felicitat no brolla de la raó, sinó de la imaginació” (Immanuel Kant, filòsof i escriptor)
Les aigües i el clavegueram cedides per vint anys a Aigües de Barcelona .
La Mancomunitat del Pla de Mallorca ha signat la concessió del servei d'aigües i del manteniment del clavegueram amb Aigües de Barcelona per un període de vint anys. L'empresa, que actualment ja s'ocupava de la gestió d'aquests serveis en la majoria de municipis del Pla, s'ha adjudicat la concessió per un total de 41,5 milions d'euros amb un cànon inicial de 5,1 milions i un cànon variable del 6,5 per cent de la quantitat que es factura anualment. L'acord es va prendre en l'última sessió plenària de la Mancomunitat del Pla i afecta els municipis d'Algaida, Ariany, Costitx, Lloret, Llubí, Maria, Montuïri, Porreres, Santa Eugènia, Sineu i Vilafranca. El contracte es va signar el passat dia 11. Des de la Mancomunitat assenyalen que «aquest contracte representa un avanç en la gestió de l'aigua del Pla i l'establiment de sistemes tecnològics que evitaran desaprofitament».
Uns Reis amb mascareta i la cavalcada per les rondes
L’Ajuntament de Porreres ha decidit, per segon any consecutiu, suspendre tots els actes populars que es duen a terme tradicionalment amb motiu de la festivitat de Sant Antoni a causa de la covid19. Segons una nota del Consistori, la decisió s’ha pres per responsabilitat i seguretat, després d’analitzar la situació actual de la pandèmia i el gran nombre de nous casos que es detecten diàriament. “Esperem que l'any vinent es puguin dur a terme amb la màxima normalitat” ha expressat el consistori el qual ha afegit que “la nostra prioritat és mantenir-nos ferms per assegurar que es compleixen totes les restriccions vigents i evitar l’augment de contagis al municipi”. Davant les recomanacions del Govern de les Illes Balear, el més prudent era suspendre els actes i contribuir a preservar la salut pública. Els actes que s’han suspès són els foguerons i les tradicionals beneïdes. .
Bones temperatures de gener .
Enguany la Cavalcada Reial, per motius sanitaris, va haver de passar per les rondes. Començaren per la ronda de Porrera, ronda Alcassor, ronda Estació i carrer Illes Balears. En arribar a n'Hereveta no aturaren i partiren, tot d'una cada Rei a repartir els regals casa per casa per la seva zona. En acabar els patges repartiren per les cases de fora vila que ho havien sol·licitat. Les recomanacions del consistori de portar la mascareta, tot i ser a l'aire lliure, mantenir la distància de seguretat, no concentrar-se tothom a un mateix lloc i d'intentar mirar la cavalcada des del lloc de les rondes més a prop de les cases fou tenguda en compte en civisme per la majoria de porrerencs. Els discursos reials i l'adoració únicament es va poder veure per Porreres TV.
Tomàs Bordoy és l'autor d'aquesta imatge de bon temps d'hivern. Un sementer d'ordi entre el camí de Banyeres i la carretera vella de Porreres a Montuïri. Niguls lenticulars al fons. La foto és del passat 9 de gener a migdia.
5 de gener de 1937 · Fa 85 anys .
Roges del Molinar: Memòria i dignitat democràtica a Mallorca
esquadrons feixistes van deixar al seu pas a l'Illa. També ha tingut un moment de record a les Roges la presidenta del Govern, Francina Armengol, així com veus de primera línia a Més per Mallorca i Unides Podem. (Antoni Agüera / Diari UH)
q El bus interurbà modifica els horaris per afavorir la connexió amb el tren i el metro. La línia de Porreres avança les primeres sortides els dies laborables. q Durant els dies de l'11 al 16 de gener, tot i les dificultats, s'ha celebrat a Porreres la 46ª Jornada Nacional del Colom Missatger, amb tota una sèrie d’actes que congregaren els millors columbòfils d’arreu d’Espanya. q Fa 530 anys. Els xuetes fins a mitjan segle xv tenien autonomia per practicar la seva religió i certes lleis de la seva tradició. Durant el regnat dels Reis Catòlics, foren obligats a convertir-se a la religió cristiana i a canviar el seu nom jueu per un nom cristià. Perseguits durant segles, eren acusats de no acceptar la fe cristiana i jutjats pel tribunal de la Inquisició (introduït a Mallorca el 1488). Sovint són condemnats a mort i a morir cremats a la foguera.
Elles, els seus ideals i valors, viuran per sempre en la memòria. Els seus botxins s'han esvaït de la història
La memòria cobra una especial expressió el 5 de gener, en complir-se 85 anys de l'assassinat d'Aurora Picornell , Catalina Flaquer, Antònia Pascual Flaquer, Maria Pascual Flaquer i Belarmina González Rodríguez , les conegudes com a Roges del Molinar a les quals la repressió falangista va arrencar de casa seva per tancar-les a la presó de dones de Can Mir, afusellar-les en una tàpia del cementeri de Porreres, i enterrar-les en una fossa comuna per soterrar així les seves idees de progrés i igualtat. Poc sospitaven els botxins que, gairebé cent anys després, una àmplia part de la societat balear en reivindicaria la memòria, l'exemple i el llegat per a les generacions posteriors. La vigília del dia de Reis, el record a aquestes dones en major o menor mesura lligades als entorns antifeixistes i republicans ha cobrat una rellevància especial en l'àmbit públic. Fins i tot ha estat notícia en l'àmbit nacional, i en alguns mitjans ha ressonat l'etiqueta de la Pasionaria mallorquina parlant d'Aurora Picornell. En tot cas, les xarxes socials han exercit d'aparador de diferents missatges i proclames que exalcen persones que van ser assassinades a la plenitud de les seves vides, i que amb el temps s'han convertit en un símbol de tots aquells que patiren repressió. Diferents organitzacions de Mallorca han retut el seu particular homenatge a les Roges del Molinar, una rèplica pròpia de les 13 Roses conegudes després de la repressió a Madrid. Entre elles Memòria de Mallorca, una entitat cívica que ha lluitat els últims anys per desempolsar de l'oblit les restes de les víctimes enterrades en algunes de les fosses comunes que els
q Empresa de rènting d'estores de Porreres cerca xoferrepartidor-a a Mallorca. Requisits: Coneixement de la xarxa viària de Mallorca. Jornada completa intensiva. Salari: segons conveni. Persones interessades enviar el cv a: eprats@cityclean.es
q El 9 de gener de 1937, fa 85 anys, Dionisio Pastor Balsero fou tret del Camp de Treball dels Banys de Sant Joan de la Font Santa i, segons documentació, portat a la Creu de Porreres on fou afusellat. Natural de Saragossa. Era maçó, de fet hi ha constància que participà en diverses lògies. L'any 1934 ja hi ha constància d'ell a Mallorca on fou proposat com a Gran Maetre de la lògia. Era catedràtic en Belles Arts, concretament amb escultura i en el moment de la seva detenció era el director de l'Escola d'Arts i Oficis de Palma. q 85 anys fa que afusellaren a Aurora Picornell, les Roges del Molinar i Belarmina González. Cada nom, cada silenci i cada injustícia són dignes de ser nomenades i estudiades. "Varen ser assassinades per motius polítics, per les seves posicions d'esquerres i feministes", afirma l'historiador David Ginard Ferón sobre les Roges del Molinar. "És altíssimament probable que fos al cementiri de Porreres", afegeix, “però prova documental no en tenim”. q El règim de Franco va manipular el passat, i el present que va viure, ben igual que ho feren altres règims totalitaris. Ni "la pertinaz sequía" ni "guerra entre hermanos". Ara toca desmuntar el relat mentider del franquisme, que encara molts repeteixen, i fer brillar la veritat ha escrit Jesús J. Jurado, secretari autonòmic de Memòria Democràtica del Govern de les Illes Balears. q Va fer 85 anys que els falangistes assassinaren a Pere Vallespir "Bubo", que va ser batle republicà de Costitx. En Pere era forner i tenia 38 anys quan el detingueren el 17 d'agost de 1936. Empresonat al Castell de Bellver, va ser executat a Porreres el 4 de gener de 1937.
Simó Tortella, nou diaca
«Els diaques som uns servidors més de l'Església»
.
Simó Tortella Sbert (Petra, 1967) va ser ordenat, el dia 11 de desembre passat nou diaca. Simó viu des de fa anys a Porreres, on es va casar. Tant a la seva Petra natal com a Porreres ha destacat per la seva activitat associativa. Des de fa anys és al capdavant de Porreres TV. I és que des dels 16 anys ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació. .
Comencem pel principi. Què és un diaca permanent? — Es tracta d'un home que decideix, conjuntament amb la família, fer un pas per donar hores al servei dels altres. No cobrem per la feina que realitzem i per això hem de tenir una feina civil per a la família. Per tant, l'ordre és la família primer, el treball i tercer el diaconat a les ordres del bisbe. Però també cal tenir clar que ets diaca les 24 hores del dia i ho has de demostrar. Més enllà d'això, el diaca és la tercera baula del sacerdoci, darrere del bisbe i els sacerdots. I quins són els deures dins de l'Església? — El diaconat té tres grans puntals: la caritat, la paraula de Déu i la litúrgia. A partir d'ara estem esperant que el bisbe ens adjudiqui una parròquia o determinades tasques que haurem de fer un cop finalitzades la nostra jornada laboral i necessitats familiars. La figura del diaca és poc coneguda... — Sí, és una figura que havia anat desapareixent i havia quedat com a preàmbul per a l'ordenació d'un sacerdot i va ser a partir del Concili Vaticà segon quan ressorgeix. En aquests moments, hi ha 19 diaques i entre 8 i 10 candidats. Hi ha un constant degoteig de gent interessada a iniciar la formació. Aquest interès sembla contradictori amb els moments que viu l'Església catòlica, no?
— Un diaca pot portar l'administració de la parròquia, però no pot ser el rector. Aquí a Mallorca hi ha sacerdots que tenen a càrrec diverses parròquies i per al seu bon funcionament es fa necessari el compromís de tots els grups parroquials. Som aquí, a Europa, en un moment de canvi important. Els diaques som una ajuda més per difondre la fe en Jesucrist. És una opció perquè les comunitats puguin sobreviure dins d'un món on parles d'església o cristianisme sembla que no va bé. I, sens dubte, la cultura religiosa és important i ha marcat el nostre esdevenir. Sí, però no em negarà que cada dia és més desconeguda... — Hem de conèixer les nostres arrels i saber perquè fem festa per Nadal o Sant Antoni. No és una festa del dimoni i la gent nouvinguda ha de saber els motius pels quals fem aquestes festes. Nadal no és el Pare Noel, és el naixement de Jesús i no ens hem d'amagar de dir-ho. Les persones són el més crucial de tot, són el centre de la nostra societat i hem de tenir Jesucrist al punt de mira. Seguint Jesucrist transformem la societat en una de millor per construir el regne de Déu, aquí, avui i ara. Quin paper juga la família per poder accedir a aquest càrrec? — Per poder-te ordenar com a diaca, l'esposa i els fills més grans de 18 anys han de signar un consentiment. Sense el suport de la família, no hauria pogut ser diaca. Durant cinc anys cada dia tenia classes a Palma. Sense el suport de la meva dona, no hauria pogut fer aquest procés. La família és un punt fonamental en la formació, com també ho serà a partir d'ara. Veurem dones accedir al diaconat? —No ho sabem. El papa Francesc va obrir una comissió per tractar aquest tema i segueix damunt la taula. Vostè fa anys que flirteja amb els mitjans de comunicació, què significa Porreres TV per al poble? — És un reflex en vídeo de l'actualitat on no hi ha opinions, hi ha fets. És un mitjà obert a totes les entitats. No podem arribar per tot, però sí que podem fer-ne difusió si ens porten els seus enregistraments. Porreres TV va iniciar el seu camí el 2010 i es va constituir com a entitat el 2014. Fa dos anys vam calcular que amb els vídeos publicats a la xarxa hauríem d'estar tres mesos les 24 hores del dia per poder veure'ls. A més de Porreres TV, col·labora amb altres mitjans locals... — Sí. Som el president de Porreres TV, col·laborador de la revista Llum d'Oli o de la revista parroquial Semilla. Seguiré amb això. Crec que les revistes locals són una font per a la història del poble. Joan Socies / UH
.
La renda mitjana de les llars porrerenques és de 32.341 euros .
Són dades del període anual del 2018 on es constata un creixement interanual del 4,4%. Estabilitat en la renda local segons l'INE, Distribució de renda de les llars. El municipi de Porreres reflecteix la renda neta per llar (renda bruta menys impostos i cotitzacions). La Renda disponible mitjana de les declaracions de l'IRPF és de 21.672 € en el període anual del 2019. D'altra banda, el pressupost municipal liquidat del 2020 va ser de 4.019.577 euros amb una minva en el creixement interanual de -28,7% segons el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. Així ho informa Portal Estadístic.
Antònia Ferrer Ferrà, periodista .
«Sense periodisme no hi ha democràcia, i sembla que la gent no ho entén o no ho vol entendre»
.
La porrerenca Antònia Ferrer Ferrà fa gairebé quatre anys que forma part de l'equip del programa Cinc Dies d'IB3. Reconeix que li ha tocat viure moments complicats durant la pandèmia, però alhora molt gratificants quant a la seva professió. Amb tot, reclama més ajudes per als mitjans de comunicació i fa una crida a defensar i promoure la llengua pròpia de les Balears. .
Per què vàreu decidir estudiar periodisme? — El meu cas no va ser d'aquells que de menuda o quan vas a l'escola ja tens clar quina és la teva vocació i a què et vols dedicar en un futur. De fet, ho vaig decidir quan feia el Batxillerat, poc abans de començar la carrera. Sempre he estat molt curiosa, observadora i he tengut facilitat a l'hora de comunicar i transmetre. Quins són els vostres referents? — Des de sempre m'he fixat molt en la tasca de Jordi Évole. Crec que el que fa va molt més enllà d'una simple entrevista. La veu de Pepa Bueno, la serenitat d'Ana Pastor, la manera de transmetre d'Àngels Barceló i la naturalitat que tenia Beatriz Montañez... són maneres de fer que sempre m'han inspirat. Com és el vostre dia a dia? — A les 12 h arrib a la redacció. El que més m'agrada és que cada jornada és diferent. Un dia he de preparar una secció amb algun col·laborador, d'altres faig més grafismes, redactar algunes entrevistes... Aprofit les hores del matí per enllestir tot això i començar-me a mirar l'escaleta per tenir clar els temes que tractarem en el programa. Abans del directe sempre tenim una part final que la feim gravada, així que a les 16 h ja ens posam a gravar i, en acabar, sempre et queda una estoneta per preparar-te el directe. En part és una bogeria, ja que fas feina amb una escaleta en constant moviment. Així que l'horabaixa es tracta d'estar ben pendents i saber reaccionar davant qualsevol canvi, que sempre n'hi ha. Què és el més gratificant de la vostra tasca? — No aturar mai de créixer. Tenim tants de col·laboradors i tractam tants d'afers distints que he après a fer des d'un arròs brut fins a diferenciar melanomes. Però no només és el que aprens, sinó el fet de poder conèixer persones noves i
compartir aquells minuts de programa, més tot el que hi ha darrere les càmeres. D'ençà que vàreu començar a fer feina, quin és el moment més complicat que us ha tocat gestionar? — Crec que la pandèmia i el confinament ens han vingut grossos a tots. Va suposar un canvi absolut en el nostre dia a dia. Durant el confinament, encara no era al plató i feia de reportera. Em xocava molt trobar-me els carrers buits, la gent espantada i preocupada, la incertesa de no saber què passarà, fins quan durarà... Tenia por, ho reconec. El pitjor de tot va ser, i encara ho és, conèixer persones que ho han passat malament i haver de contar la seva història com si res davant una càmera, tot i que a tu, en el fons, et llevava la son. I la impotència, això sí que em feia mal, no poder fer res per ajudar-los. Quina importància considerau que tenen els mitjans a l'hora de promoure el català? — El seu paper és fonamental. Han de ser un referent de la nostra llengua i un mirall on els illencs ens sentim identificats. Si no ho fan els mitjans, qui ho farà? És trist i em sap molt de greu veure com de cada vegada el català perd més parlants i que ni tan sols em puc expressar 100% amb la meva llengua. Bé, poder puc, ara que m'entenguin és una altra història. Com que al carrer és trepitjada, els mitjans i els seus professionals són clau en el procés de normalització lingüística. Quines expectatives de futur veis a IB3? — Les expectatives són molt bones. El 2021 ha estat l'any que més espectadors de les Illes han sintonitzat el canal. I parlam de més d'un milió de persones, que no són bromes! A més, tot això s'ha d'entendre tenint en compte el context en el qual ens trobam. Les noves plataformes de contingut audiovisual han fet molt de mal, no només a IB3, sinó al format de la televisió en general. Així i tot, la televisió autonòmica ha demostrat que li ha sabut plantar cara amb nous formats, continguts de qualitat i produccions locals reconegudes fins i tot fora de les Balears. Com valorau la situació actual del periodisme a les Balears? — Tocada, molt tocada, però encara no enfonsada, tot i que la realitat és que la pandèmia encara ho ha complicat més. S'han duplicat el nombre de periodistes que es troben a l'atur; de fet, som la comunitat on més creix. És hora de reclamar ajudes per al sector per aconseguir tenir unes condicions laborals dignes per poder fer una feina de qualitat. Sense periodisme no hi ha democràcia, i sembla que la gent no ho entén o no ho vol entendre. Quin consell donaríeu a algú que afronta la seva primera experiència professional en l'àmbit periodístic? — Que sigui honest i realista. Amb això vull dir que sigui fidel a la realitat, que no inventi, que no exageri, que no caigui mai en l'error del sensacionalisme. No som aquí per enganar ningú, sinó per ajudar; això ho ha de tenir clar. Quins són els vostres objectius a curt i llarg termini? — No som de fixar-me objectius, ja que després venen les esculades. Fent una bona feina dia rere dia les coses bones arriben, o així vull pensar. El que m'agradaria a curt termini és continuar dins de la pantalla. A llarg termini ja es veurà. Més enllà de la vostra professió, quines són les vostres passions? — Sense dubtar-ho: viatjar. Més que una passió diria que és una necessitat. La necessitat de fugir i desconnectar de tot. Toni Crespí / Diari Ara Balears / Resum
Joan Sastre ja llueix els colors del PAOK del futbol grec
Joan Sastre, el futur en blanc i negre .
Després de passar més de mitja vida vestit de vermell i negre – va arribar al Mallorca en infantils, amb dotze anys– Joan Sastre Vanrell (Porreres, 1997) ja és a Tessalònica, on viurà la seva primera experiència més enllà de l'illa. El lateral mallorquí marxa al PAOK, un històric del futbol hel·lènic i que actualment ocupa la tercera posició del campionat encara que molt lluny d'Olympiacos i AEK Atenes. Sastre, que fa un any i mig va renovar el seu contracte fins al 30 de juny del 2023, jugarà cedit fins al final de la present temporada amb una opció de compra obligatòria per objectius. El futbolista illenc es convertirà en la tercera baixa del vestidor en aquest mercat d'hivern després de la marxa de Lago Junior a l'Osca i de Febas al Màlaga. El lateral mallorquí, un dels supervivents del meteòric doble ascens de Segona B a Primera i que ha disputat 129 partits amb el primer equip vermell en les cinc últimes temporades, no estava a gust amb el rol de suplent que havia adquirit aquesta temporada després de la incorporació de Pablo Maffeo, titular indiscutible al lateral dret. A causa d'aquesta falta de minuts –només ha estat titular en dos partits del campionat a tota la primera volta– Sastre va optar per obrir la porta del vestidor per iniciar una aventura lluny del futbol espanyol. El PAOK, que compta amb 3 títols de Lliga i 8 Copes al seu palmarès, està dirigit pel romanès Razvan Lucescu i a les seves files milita el defensa espanyol José Crespo. Durà el dorsal “23”. Després d'un lustre al primer equip vermell, de ser considerat un dels jugadors del planter amb més futur i d'assolir fins i tot la internacionalitat sub'19 (va coincidir amb jugadors com Carlos Soler i Oyarzabal), el futbolista ha optat per sortir-ne. Pablo Maffeo s'ha apoderat de la plaça de titularitat indiscutible i en les escasses oportunitats que li ha concedit Luis García Plaza, Sastre ha mostrat certa inseguretat per la falta de confiança. El lateral porrerenc va aconseguir el seu zenit amb Vicente Moreno a la banqueta. El tècnic valencià va apostar per ell des del principi i Sastre va ser indiscutible en aquesta banda dreta en les temporades de l'ascens a Segona i del retorn a Primera. La campanya passada, amb LGP a la banqueta, també va gaudir de certa continuïtat i va disputar més de trenta partits com a titular. Tot i això, l'arribada de Pablo Maffeo l'ha apartat de l'onze i ha provocat la seva marxa. El seu nom va aparèixer a les agendes de diversos clubs de Segona, però al final l'oferta del PAOK de Salònica ha estat la més atractiva per a totes les parts. Resum / UH
El sociòleg Joan Miralles presidirà l'Obra Cultural Balear .
Joan Miralles Plantalamor serà el nou president de l'Obra Cultural Balear (OCB). La seva candidatura ha estat l'única presentada a la convocatòria, que va tancar termini el passat 7 de gener. Miralles encapçala una candidatura conjunta, que comparteix amb Magdalena Serra i Catalina Bibiloni com a vicepresidentes. De fet, tant Miralles com el president de l'OCB actual, Josep de Luis, ja han celebrat la notícia a les xarxes socials. En total, segons ha informat l'OCB en un comunicat, 16 persones formaran part d'aquesta junta, la qual hauran de ratificar els socis assistents a l'assemblea del pròxim 24 de febrer. Estan convocats a les 17 h a Can Alcover (Palma). Cal recordar que el 13 de desembre de 2021, la junta que ara acaba el seu període —encapçalada per Josep de Luís— va acordar convocar eleccions per dirigir l'entitat. Fa només dues setmanes, Miralles va declarar que considerava que "és un bon moment per impulsar l'entitat amb una proposta transversal que aglutini sensibilitats i perfils professionals diversos". El sociòleg, que des de jove ha estat implicat en l'activisme per la defensa de la llengua catalana, va defensar que la seva candidatura seria "àmplia" i amb un full de ruta comú i "consensuat entre tots". "No hi haurà només una persona visible, n'ha de tenir diverses", va assenyalar aleshores, quan ja va avançar que hi hauria paritat d'homes i dones en la candidatura. 'Llengua, feina de tots'
"Cercam que l'Obra augmenti la presència i el seu rol institucional a tots els nivells, que sigui un referent tant per a l'Administració com per a la ciutadania per a tot el que tingui a veure amb la llengua, la cultura i el país", va detallar. De fet, Miralles considera que tenen cabuda en el projecte totes les persones que se sentin còmodes amb aquests "tres pilars" de l'entitat. La intenció de la candidatura és que l'OCB sigui un projecte centrat en les Balears "sense deixar de banda" els altres territoris de parla catalana, i que es reforci el teixit de l'entitat. Respecte del català, Miralles considera que és vital donar-li major "prestigi" i que sigui vist com un patrimoni de tots. El sociòleg reivindica el vell lema 'Llengua, feina de tots', perquè el català ha de ser una responsabilitat de l'Administració "governi qui governi", però també de la ciutadania. Joan Miralles i Plantalamor, Porrerenc de renom, resideix a Porreres i va ser el cap de llista d'El Pi al Congrés durant les passades eleccions generals i també ha estat president d'Aptur Balears. És professor associat de Geografia a la UIB en l'assignatura de geografia del turisme. (Diari Ara Balears)
Marta Obrador i Chaker Zaryouh seleccionats per participar en el Campionat d'Espanya de camp a través
Antoni Company Oliver entre les víctimes del cementeri de Porreres
.
Els atletes porrerencs Marta Obrador i Chaker Zaryouh han estat seleccionats per participar en el Campionat d'Espanya de camp a través per federacions autonòmiques que es durà a terme a Jaén dia 30 de gener. Foto Ponç Bover .
Marcador de la U.E. Porreres a Preferent -Darrers partits-. .
Gènova 1 – 2 Porreres (Rafel Noguera, Xavier Nadal)
Porreres 0 – 0 Alcúdia Esporles 0 – 1 Porreres (Francesc Campins)
-1er. classificat, 37 punts-
Deia el “Porreres” ... Fa 3 anys. Núm. 9 – 2ª quinzena - gener 2019: Admesa la demanda per desbloquejar l'exhumació de la fossa. Els jutjats de Manacor han admès a tràmit la demanda
civil que va presentar el Govern perquè un jutge autoritzi l'exhumació de les restes d'una veïna de Porreres sepultada el passat mes de juny en un dels nínxols construïts en els anys seixanta sobre la fossa de la Guerra Civil. La Cooperativa de Porreres ha demanat a l'ajuntament que el nou tram de la via de circumval·lació nord s'anomeni carrer dels 'Sequers d'albercoc'. El primer fred d'hivern en tretze mesos. La irrupció més freda dels últims 13 mesos al final ha arribat tímidament al gener. Un fred tal com no vàrem tenir en tot el 2018.
Endevinalla. Som petit com una nou, no tenc peus i pujo sol. Qui som? Solució al pròxim número. Solució del número anterior: (El raspall)
Antoni Company Oliver és entre les víctimes del cementeri de Porreres identificades. Natural de Llucmajor, era sabater i encarregat de la cooperativa La Hormiga. El febrer de 1937 l’assassinaren a la Creu de Porreres L’anàlisi genètica de les restes localitzades a les fosses de Porreres durant la segona intervenció duita a terme per l’equip tècnic d’Aranzadi el febrer de 2021 ha permès la identificació d’aquesta nova víctima de la repressió. Les restes del qual varen ser localitzades a la fossa número 12, afectada per un sòcol de formigó construït per suportar el pes dels nínxols. Segons l’informe d’identificació biològica realitzat pel laboratori de la Universitat del País Basc (Vitòria-Gasteiz), la identificació s’ha realitzat a través d’una mostra òssia de les restes que ha estat comparada amb una mostra d’ADN d’una familiar directa, donant com a resultat una identificació positiva. La seva identificació se suma a les de Miquel Pasqual Quetglas, Bartolomé Matas Alemany i Jordi Colom Estarellas, localitzats a la fossa número 11 i identificats el passat mes d’octubre. Al cementeri de Porreres, les excavacions i exhumacions han permès recuperar un total de 114 víctimes de la repressió franquista. Antoni Company Olive era casat i tenia una filla, na Jerònia. El 15 de febrer de 1937 va ser detingut, mentre treballava a la fàbrica, per un grup de falangistes de Llucmajor, que el varen conduir a la Creu de Porreres on va ser assassinat. El seu renet va fer pública una carta al seu besavi dins el projecte «Memorial de la Paraula» impulsat per la Direcció General de Memòria Democràtica, en la qual expressava que «en silenci, sense una paraula més alta que una altra, et seguim cercant. No oblidam fàcilment una injustícia com la que es cometé amb tu ni a la gent com tu, feia una mica millor el món amb ideals legítims per a un obrer, del gremi de la sabata». 46ª jornada nacional del colom missatger a Porreres Mallorca ha acollit aquests dies la 46ª jornada nacional del colom missatger, celebrada a Porreres, després de la seva cancel·lació el passat any per la pandèmia de la Covid-19. Es congregaren desenes d'aficionats. Balears és la segona comunitat autònoma, darrere de les Canàries, amb més afició pel colom missatger. "És un animal que té un instint especial i sempre sap tornar a casa". El lliurament de trofeus tendrà lloc al restaurant Binicomprat. .
Línia directa: 627477628 · 648257430 wEditor: Joan Barceló Bauçà wCorreu:binerbo1@gmail.com wPreu exemplar edició paper: 2 €. Subscripció: 1 €. wSegueix-nos al Facebook, Twitter o Issuu.com. wEs distribueix cada quinzena en pdf. wDifusió gratuïta. wNúmero actual enllestit dia 15-1-2022.