març 2022 2ª quinzena núm. 81 Els municipis de la Mancomunitat del Pla reciclen el 57 % de tots els residus
«La guerra és assassinat organitzat i tortura contra els nostres germans» (Alfred Adler, psicòleg)
L’Ajuntament aprova un pressupost de 4,2 milions d’euros
.
.
L’Ajuntament de Porreres va aprovar en sessió plenària extraordinària el pressupost municipal que ascendeixen a un total de 4.280.000 euros amb els vots a favor de l’equip de govern (Pi i PSOE) i les abstencions de Més i PP. La batlessa Xisca Mora, ha assenyalat que els comptes municipals aprovats “segueixen amb la tendència dels darrers anys d’endeutament zero, sense augmentar la pressió fiscal i incrementant les inversions i despeses de manteniment”. Segons Mora, “aquest pressupost reforça la qualitat de l’entorn urbà i natural per tenir un poble més net i mediambientalment sostenible, milloren la seguretat ciutadana, promouen la cultura, l’educació, l’esport i la participació ciutadana, i impulsen la promoció econòmica i turística de la vila, amb l’objectiu principal de posar les persones en el centre”. Pel que fa al capítol d’inversions, hi destaquen els 49.998,75 euros destinats al camp experimental d’albercoquers, un projecte que consisteix en la col·lecció de varietats locals i foranies per estudiar-ne l’adaptació, 18.150 euros per la compra d’un nou vehicle per al guarda rural, 37.350,39 euros per a l’adaptació de les aules del Quarter Nou per fer-hi graus de formació, i 70.000 euros en millores per a les vies públiques i xarxa de sanejament, entre altres inversions. Així mateix, amb la incorporació de romanents de tresoreria positius s’executaran inversions per un total d’1.169.575,58 euros. Bona part d’aquesta quantia, concretament 582.592,87 euros, es destinaran a la compra dels terrenys per a la segona fase de la ronda nova i l’ampliació de l’IES Porreres. També es destinaran 237.661,75 euros per a la separació de les aigües pluvials i residuals de la xarxa de clavegueram de la ronda d’Alcassor, i per a la modernització de l’enllumenat del cementiri i del Parc de n’Hereveta. Quant a inversions en matèria esportiva, s’invertiran 107.170,10 euros per a la dotació d’una nova pista de pàdel, i la renovació de la gespa del camp de futbol i el parquet del pavelló del poliesportiu Joan Llaneras.
El Correllengua torna a l'abril, després de nou anys sense celebrar-se
.
.
El Correllengua torna els dies 22, 23 i 24 d'abril després de nou anys sense celebrar-se. La ‘flama de la llengua’ recorrerà uns 198 quilòmetres a través 25 municipis de Mallorca i l'acte inaugural serà el dia 22 en la plaça de Cort de Palma. En l'última jornada, els voluntaris portaran la 'flama' per Llucmajor, Campos, Felanitx, Porreres, Vilafranca i, finalment, Manacor, on hi haurà un gran concert estil Treu la Llengua, en el qual actuaran Auxil OR i Vaivé.
Porreres lidera el reciclatge i és un dels pocs municipis que utilitza la bossa vermella per al rebuig Joan Socies / UH Els 14 municipis que integren la Mancomunitat del Pla any rere any aconsegueixen incrementar la quantitat de residus que reciclen. Així ho demostren les dades del 2021 que situen el reciclatge en un 57,38% del total de les escombraries que produeixen els veïns, més de 14 tones. El 2020 la xifra va ser del 56% i el 2018 del 55%, per exemple. Entre els municipis que més reciclen destaquen, per sobre dels altres, Porreres amb un reciclatge que arriba al 87,4%, Maria de la Salut amb un 84,9% i Sencelles amb un 67%. La resta de municipis queden molt lluny en xifres absolutes de reciclatge i això és perquè aquests tres municipis són els únics que tenen implementada la bossa vermella per als residus no reciclables. La llista dels pobles menys recicladors l'encapçala Costitx (41%), seguit de Sant Joan (42%) i Vilafranca (42%). La resta de municipis estan sobre el 50% o bé ho superen. Joan Cifre, gerent de la Mancomunitat del Pla indica que «estem molt contents dels resultats a nivell de la Mancomunitat i seguim treballant per millorar aquests resultats i per això esperem que ben aviat puguem presentar noves propostes per augmentar el reciclatge». Sens dubte la fracció amb un nombre més gran de tones recollides és la de residus orgànics, destacant aquí, un altre cop Porreres i Maria (Sencelles el passat any 2021 va ser el primer a utilitzar aquest sistema de bossa vermella). Els percentatges en les fraccions de plàstics, paper o vidre són més semblants entre els diferents municipis. Sens dubte la gran diferència rau entre la recollida orgànica i el rebuig, els residus no reciclables. Amb la bossa vermella es demostra que els veïns van amb més cura a l'hora de llençar les restes orgàniques al rebuig. I és que aquestes bosses vermelles, especifiques per treure els residus no reciclables s'han de comprar a cada ajuntament. Tot i l'efectivitat d'utilitzar aquest mètode previ de pagament per treure el rebuig, la majoria d'ajuntaments segueixen sense optar per aquest sistema.
desembre 1936 · Fa 86 anys .
Camps de concentració al paradís
Dies enrere moria, a 103 anys, Gabriel Riera Sorell, de Sant Joan. Era l’últim supervivent que quedava dels camps de concentració que hi hagué a Mallorca durant el franquisme. Després del cop d’Estat de juliol de 1936, Riera decidí amagar-se. Fou, però, detingut al setembre i duit a la presó de Can Mir, a Palma (l’actual Sala Augusta, coneguda després com "Sala Angustias”). Riera passà per diversos camps de concentració de Mallorca. En acabar la guerra, fou traslladat a Andalusia i al nord d’Àfrica. L’any 1942 fou retornat a Mallorca, on reprengué l’ofici de ferrer i es mantingué fidel i compromès amb els seus ideals polítics i socials. El 1991 Riera publicà "Cròniques d’un presoner mallorquí als camps de concentració (1936-1942)". El seu testimoni em va fer obrir els ulls a una realitat que ignorava. Els camps de concentració no foren només cosa de l’Alemanya nazi. Al nostre paradís també n’hi hagué. Durant la Guerra Civil, les Balears varen ser un dels primers llocs d’Espanya a tenir camps de concentració, més de 13. Balears té el trist honor d’haver albergat el primer camp de concentració de l’Europa contemporània. El 1809 l’inhòspit arxipèlag de Cabrera, a 17 quilòmetres de Mallorca, serví de presó per als soldats francesos vençuts a la batalla de Bailén (Jaén). Aquella havia estat la primera derrota de les tropes napoleòniques a la Guerra del Francès. Durant cinc anys el nostre emblemàtic Parc Nacional es convertí en un autèntic infern. Dels 9.000 presoners inicials tan sols en sobrevisqueren 3.600. Alguns moriren víctimes del canibalisme. La novel·la L’emperador o l’ull del vent (2001), de Baltasar Porcel, retrata molt bé aquesta tragèdia. Més de dos segles després, la barbàrie tornaria a fer acte de presència a l’‘illa de la calma’. L’esclat de la Guerra Civil Espanyola se saldaria amb més de 1.500 mallorquins morts en una població de 300.000 habitants. Les biografies de moltes d’aquelles vides truncades serien recollides el 1989 per Llorenç Capellà al llibre Diccionari vermell (Editorial Moll). El governador civil, Mateu Torres Bestard, i el cap de la policia, Francesc Barrado, no tingueren contemplacions a l’hora de detenir qualsevol individu sospitós de ser un desafecto. La majoria foren delatats per ciutadans que es volien desempallegar d’un creditor o d’un veí amb qui es
portaven malament. Aviat, la presó provincial de Palma, ubicada a l’antic convent dels Caputxins, a pocs metres del mercat de l’Olivar, es veié desbordada. Així s’hagueren d’improvisar nous centres de reclusió: el castell de Bellver, el convent de la Missió, el magatzem de fustes de Can Mir, el vaixell Jaume I, ancorat al port, o els forts militars de Sant Carles i d’Illetes. A la Part Forana també hi hagué reclusos que anaren a parar al convent de Sant Domingo d’Inca o a l’antic refectori del claustre de Sant Vicenç de Manacor. La vida era especialment dura a la presó de Can Mir, reconvertida avui en la Sala Augusta. Els seus mil reclusos jeien a terra o en matalassos, alimentant-se principalment de moniatos sense pelar. El novembre del 1936 es decretà que totes les dones detingudes fossin traslladades a l’antic hospici de Can Sales de Palma, actualment ocupat per un biblioteca municipal. Entre el gener i l’abril del 1937, centenars de presos foren ‘posats en llibertat’. Era, però, un regal enverinat. No debades, acabaven sent assassinats per escamots de la Falange en una cuneta o a la paret d’un cementeri. Aquestes execucions sumàries, sense cap tipus de judici, serien conegudes com a ‘tretes’. Entre elles destaca la d’Aurora Picornell, la primera dona empresonada per motius polítics després del cop d’estat. Amb 25 anys, la ‘Passionària de Mallorca’ va ser assassinada el 5 de gener de 1937 al cementeri de Porreres. Procedents també de Can Sales, l’acompanyaven Catalina Flaquer Pascual i les seves filles, Antònia i Maria Pascual Flaquer, i una al·lota de Palència anomenada Belarmina González Rodríguez. Eren les ‘roges del Molinar’. Campaments per descongestionar Per tal de descongestionar les presons, les autoritats rebels també posaren en marxa camps de concentració. El primer s’habilità el desembre de 1936 a Campos, als Banys de Sant Joan de la Font Santa, un balneari de l’antiga aristocràcia palmesana. Arribà a allotjar 300 homes, vigilats per 70 milicians. D’aquest camp en depengueren tres més d’auxiliars situats als voltants: el de can Farineta, el de les cases de la possessió de s’Avall (a prop de la Colònia de Sant Jordi), i, a Santanyí, el del Rafal dels Porcs. A Campos també s’hi instal·laria el camp de concentració més gran de Mallorca: el de la possessió de Son Catlar, a uns quatre quilòmetres del poble. Els seus prop de 200 reclusos compartien un espai de 3.800 metres quadrats, envoltat de fil de ferro. Un d’ells va ser el socialista Andreu Crespí. El 1981 relatà la seva experiència al llibre Mallorca any 1936. D’una illa hom no en pot fugir, de l’holandès Jean Schalekamp: “Allà havíem de fer feina, fèiem una carretera. No, no era com Dachau, supòs, però, no obstant això, un camp de concentració en un país mig civilitzat és un desastre. Només s’hi vivia a mitges. I el pitjor de tot eren els afusellaments. En varen treure deu o dotze del camp i mai més no tornaren a ca seva. Això era el més greu”. Altres centres de reclusió foren Punta Llobera, Son Granada i Capocorb (Llucmajor), el Llatzeret del port de Sóller, es Capdellà (Calvià), l’Espinagar, So n’Amoixa (ambdós entre Felanitx i Manacor), la Casa del Port de Pollença, la finca d’Albercutx (Formentor) -coneguda com la “Sibèria mallorquina” pel fred que s’hi passava a l’hivern- i Cap Gros (Alcúdia), concretament en una esplanada situada al camí que anava del Mal Pas al santuari de la Victòria. Antoni Janer Torrens. Article publicat a ”Ara Balears”. I part
q El Col·legi Verge de Monti-Sion ha realitzat una concentració al centre del poble amb el lema "La pau és el camí” on els seus alumnes i professors han mostrat públicament el rebuig a la guerra i a la violència. q Crida l'atenció que no hi hagi cap celler de Porreres dins la DO Pla i Llevant. El vi ha recuperat a poc a poc la crisi de la restauració. El 2021 la regió vinícola més extensa de Mallorca ha comercialitzat un milió de litres. q El passat 6 de març el grup de Porreres Tallats de Lluna va fer un recital poètico-musical dins el marc del 8 de març, Dia de la dona, amb el títol "Alçades a la Lluna" i organitzat per Corda i Poal Cultural.
q Poraxa (fàbrica de poliestirè expandit) cerca un/a promotor-a de vendes. Preferentment que visqui a Porreres o als voltants. Capacitat de treball en equip i persona treballadora. Es valorarà experiència prèvia. Furgoneta d´empresa. CV a rrhh@poraxa.com q Una exposició a l'Auditori Porreres en el marc dels actes i activitats del dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona, estarà oberta tot el mes de març. q Dulzaro, un grup de Valladolid, actuarà el diumenge dia 20 amb la seva fusió de folk castellà, electònica i la poesía de Lorca a l'Auditori i a les 19 hores. Actuaran amb l'Orquestra Lauseta, una de les formacions més destacades de la geografia balear, de gira per Lloseta, Muro i Porreres. .
Joan Alexandre Melià guanya la TrailRunning Golf de Son Quint .
q El passat 6 de març l'Agrupació Cultural va realitzar una eixida cultural pel terme d'Escorca a càrrec de Maria Barceló Crespí. Es visità les esglésies de Sant Pere d'Escorca i Sant Llorenç de Tuent i Sa Calobra. q Les obres del carrer Sala han començat el 10 de març. Consisteixen en la separació d'aigües pluvials, residuals i potables i el canvi d'asfalt i voravies. Durant les obres no es podrà circular pel camí de Son Fonoiar. q L'acte de presentació de l'Associació de Veus Feministes va tenir lloc el passat dia 12 al Centre de formació musical de l'Auditori. .
El Casal Jove comença el març amb nova programació .
Durant les pròximes setmanes trobarem activitats destinades a desenvolupar la part creativa dels joves i dels més petits: emprarem témperes, crearem figures amb Pyssla, construirem figuretes de fang i reciclarem els taps de botelles amb manualitats. Treballarem el dia de la dona en forma de fil conductor en totes les activitats plantejades durant la setmana. També farem una sortida a la Biblioteca de Porreres per a conèixer autores importants. El dissabte 26 de març gaudirem del Contacontes dirigit per na Carme Quetglas i començarem el Projecte Hort en el Casal.
El corredor de Porreres Joan Alexandre Meliá i Aina Comas (S’Esclat de Sineu) varen ser els guanyadors absoluts de la Trail-Running Golf de Son Quint, celebrada el passat dia 5 amb sortida i arribada en aquestes instal·lacions amb un recorregut de 17 Km. La prova organitzada pel Marathon Mallorca també va comptar amb una altra prova més curta sobre 10 km, guanyada per Oscar Rodríguez en homes i Ana Celia Creus en dones. L'atleta porrerenc, que és la revelació de l'any, es va apuntar el triomf amb un crono de 1h.20.47, després del recorregut per les muntanyes de Na Burgesa. Andreu Sans (Ermassets) seria el següent a travessar la meta amb 1h.21.11, completant el calaix Daniel Muñoz (Marathon Mallorca). La primera dona a travessar la meta va ser Ana María Comas, amb el registre de 1h.49:16. Silvia Perelló (Malift Mallorca) es va apuntar el segon lloc amb 1h.54:40, i Sara Fernández completaria el podi amb 1h.54:55. Fa un parell de setmanes també va acabar a la primera posició de la Trail Trofeu Ciutat de Palma, i 10è classificat de 269 al Campionat de Balears Trail Running-Sa Talaia .
Mireia Barceló Córdoba, de l'IES Porreres, premiada
La porrerenca Apol·lònia Nicolau ha estat convocada per formar part de la selecció Balear sub-16 d'atletisme que participarà el campionat d'Espanya de cros a Getafe.
Mireia Barceló Córdoba, de l'IES Porreres, va ser la guanyadora del concurs d'expressió escrita del Parlament de les Illes Balears 2021. Foto Lluís Mestres
Opinió | Els avantatges de l'atenció social local
Es dotarà de manteniment i vigilància el polvorí del puig d'en Femella
Quan l'edat va aconsellar a les monges de la Caritat deixar la residència de Porreres, la parròquia la va mantenir viva i activa, fins i tot contra els criteris curials, mentre va poder. Va ser un equilibri d'altruisme i malabarisme econòmic fins que els comptes de l'esforç humà i el balanç comptable varen quedar espremuts per igual. Va ser bonic i reconfortant fins que va durar. Avui dia, no obstant això, els serveis socials, en demanda creixent, són inviables sense alts desemborsaments dels seus usuaris o la intervenció de l'Administració. El casal parroquial de Porreres muta ara en centre de dia i la consellera Santiago ho bateja a manera d'«exemple perfecte de col·laboració institucional» al mateix temps que l'alcaldessa Mora dona a entendre que governa un municipi amb índexs d'envelliment superiors al comú de l'interior de l'illa. Ha sabut escombrar per a casa. Porreres és l'únic integrant de la Mancomunitat del Pla de Mallorca que no té integrats els seus serveis socials en la corporació supramunicipal. Per això no comparteix centres de dia professionals d'atenció domiciliària i prestacions semblants. Paga el Govern i, en menor mesura, l'Ajuntament, amb la qual cosa l'atenció assistencial es torna preferent per als porrerencs i un cert greuge comparatiu amb relació a les poblacions veïnes. .
Llorenç Riera / Lletra menuda / DM
Els ciclistes porrerencs comencen la temporada a la Península
.
A Cantàbria se va disputar el II Memorial Jesús Pereda de Colindres. Joan Nicolau corredor èlit de l'Arabay Cycling Friendly va quedar al lloc 14 de la general i el tercer de la seva categoria. A Alaró, Joan Nicolau també fou el primer illenc a meta després d'una carrera plena d'incidències i que va discórrer per un traçat sinuós que va haver de ser reduït. De la seva part Pau Llaneres, quedà el 59è a la Copa d'Espanya èlit-sub23, el certamen que congrega les principals promeses del ciclisme de carretera nacional a la localitat de Don Benito, que com és tradició ha estat sortida i meta del Circuit Guadiana. Una prova amb 175 ciclistes de 25 equips i 171 quilòmetres de recorregut.
Tres dies de Mallorca 2022: es disputarà una etapa al municipi .
Després de dos anys d'aturada torna aquesta carrera a les carreteres mallorquines. La prova ciclista “3 díes de Mallorca” se disputarà del divendres 1 al diumenge 3 d'abril. Ja té les quatre etapes tancades i compte amb la col·laboració dels ajuntaments de Campos, Felanitx, Ses Salines i Porreres. Tendrà les categories màsters i dones que podran participar a la prova a partir de categoria cadet. La Unió Ciclista Blahi ha posat en marxa la seva organització per a una nova edició, amb tots els protocols sanitaris i seguretat per a participants, equips i tot l'entorn al voltant de la cursa. Seguirem informant d'aquest importtant esdeveniment ciclista. .uirem
.
Aquest 2022 s'ha de prorrogar la concessió de l'espai del Puig d'en Femella per a 75 anys més. En els comptes municipals aprovats recentment per l'Ajuntament s'ha previst una partida per a poder contractar alguna persona que pugui dur a terme el manteniment i vigilància de l'espai del polvorí. La intenció de l'Ajuntament és la de convertir aquesta àrea natural «en un espai que puguin aprofitar tots els veïns del municipi». Així ho va assenyalar l'alcaldessa de Porreres, Xisca Mora (PI), que també va recordar que des del Consistori es vol poder situar allí el centre d'interpretació del Massís de Randa, un casal de colònies i crear un espai que pugui servir d'inici de diferents rutes per la zona. «Per tot això necessitem que alguna persona pugui ocuparse del manteniment i del control de l'espai», va dir Mora. Cal recordar que va ser el maig de 2019 quan el Ministeri de Defensa va cedir les instal·lacions d'aquest antic polvorí a l'Ajuntament. L'acord assenyalava que era per a un període de 3 anys més altres 75 de prorrogables que s'ha d'exercir enguany. Les explicacions de Mora varen venir després de les queixes del portaveu de MÉS, Sebastià Lliteres, per la partida pressupostada per al vigilant de l'espai i també per les propostes de futur per a l'espai .
Joan Socies /UH .
Els canyíssos arriben a Ondara (País Valencià) .
L'exposició Canyíssos, convertida ara en una mostra itinerant i de la qual n'és comissari Antoni Torres Martorell ha arribat a la Torre del Rellotge d'Ondara (Alacant), gràcies a la Fundació Baleària. La mostra és una producció d'Art amb B, Associació d'amics de l'Art Contemporani de les Illes Balears per a Tastart de l’Ajuntament de Porreres. 56 artistes de les Illes amb un parell de convidats mostren les seves obres actualment i fins el 27 de març a aquesta vila de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià. Abans també s'exposaren a la sala ‘El taller Túria’ d'Els Magazinos (Dénia), amb una bona part de les obres de la mostra itinerant. .
Dia Mundial de la Dona Treballadora. El passat dia 8 a l'Ajuntamenr va tenir lloc la lectura del manifest i lliurament dels cartells de la campanya de reconeixement a les dones del sector educatiu, amb copa de vi de la terra.i l'actuació musical de Glòria Julià i Victor Leiva (Vers Endins).
Satisfacció entre els ajuntaments del Pla per la promoció turística de la comarca .
Els municipis del Pla de Mallorca han acollit amb satisfacció i molts projectes al cap l'anunci realitzat pel Consell i la Mancomunitat del Pla sobre la inversió de tres milions d'euros en la creació i promoció de la marca 'Pla de Mallorca' com un destinació turística sostenible. Els 14 municipis que formen la Mancomunitat del Pla, representats pels seus alcaldes o regidors delegats, assistiren a una presentació al Teatre de Llubí, on la presidenta del Consell, Catalina Cladera, va detallar quin tipus d'iniciatives seran sufragades amb els fons europeus Next Generation. L'alcalde de Lloret, Antoni Bennasar, coincideix amb el de Sineu, Tomeu Mulet, en els avantatges fer una promoció conjunta de tota la comarca que permeti «portar turisme de qualitat i sostenible als municipis de l'interior». Xisca Mora, alcaldessa de Porreres, destaca que «fa molt de temps que reivindiquem que no tot és costa, que els pobles d'interior també tenim patrimoni cultural, etnològic, gastronòmic, que oferir, i necessitem aquestes ajudes per potenciar-ho». Ara queda molta feina per fer, per definir els projectes concrets que es podran fer amb aquests tres milions i complir els terminis que marca Europa. Es podran fer moltes coses. El pla presentat vol impulsar la transició cap a un nou model turístic a través de la circularitat, el producte local, l'eficiència energètica i la digitalització. L'objectiu és convertir el Pla, fins ara aliè a l'enrenou turístic propi de la costa de Mallorca, en una destinació de turisme sostenible que posi en valor les tradicions, la cultura, l'entorn natural i la identitat rural. El full de ruta es basa en quatre eixos principals: la transició verda i sostenible, la millora de l'eficiència energètica, la transició digital i la competitivitat. Entre els projectes que inclou i que es durà a terme amb l'esmentat finançament europeu destaquen l'impuls de la xarxa ciclo-senderista, un pla de senyalització turística intel·ligent, una estratègia per incloure productes de quilòmetre zero al sector turístic, un pla de mobilitat sostenible a l'àmbit de la Mancomunitat del Pla, la implementació d'eines tecnològiques per difondre la comarca com a destinació i l'impuls de la marca Pla de Mallorca com a entitat pròpia davant d'altres zones turístiques de l'illa.
q El doctor porrerenc Miquel Fiol Sala va ser guardonat amb el Premi Ramon Llull que concedeix el Govern per la seva trajectòria dedicada com a cardiòleg a la salut, la recerca i la ciència. Bé s'ho mereixia. q L'atleta porrerenca Marta Obrador amb un temps de 4:54.1. és una de les tres mallorquines sub20 que han fet la marca mínima nacional als 1.500 metres llisos en pista coberta que tendrà lloc a Antequera els 12 i 13 de març. q Fins el divendres 11 de març, es poden presentar ofertes a la subhasta de cinc parcel·les al polígon de la Creu. Actualment, s’està executant l’obra civil. Es tracta dels últims terrenys que posarà al mercat a preus ajustats entre les empreses industrials l'IDI, ja que en va adjudicar nou el passat mes de novembre. q El viverista i florista porrerenc Benet Mora ha visitat Madrid per assistir a la fira d'art ARCO on hi ha exposat el seu fill Gori Mora. q Es va disputar a Biscaia el Gran premi d'Ereño 2022. Pau Llaneras de l'ArabayCycling va quedar quart classificat. q Gracce Pérez, jove atleta resident a Porreres, va participar en el campionat balear de llançaments llargs, aconseguint la tercera posició en el llançament de disc i la quarta en el de javelina de la seva categoria. El passat dia 5 es va fer un control d'atletisme de pista. .
Marcador de la U.E. Porreres a Preferent -Darrers partits.
Porreres 6-0 Son Sardina
(Salvador Oliva, Joan Sansó, Pere Mascaró, Xavier Nadal (2), Adrià Garrido)
Porreres 2 – 1 Alqueria Blanca (Salvador Oliva, Joan Sansó)
Sant Jordi 1 – 1 Porreres (Xavier Nadal) -Segon classificat, 49 punts-
Deia el “Porreres” ...
.
Fa 3 anys. Núm. 12 – març- 2019: VII Jornades d'Estudis Locals. Les VII Jornades d'Estudis
Locals de Porreres se celebraran els propers 3 i 5 de maig a l'Aula de Gramàtica del Santuari de Monti-sion. Referèndum Monarquia o República. El referèndum simbòlic, convocat per l'Assemblea Popular, segueix el seu camí. El passat diumenge, dia 24, es va fer una primera reunió per a tractar de l'organització de la seva convocatòria. Joan Mesquida Ferrando. El “porrerenc” Joan Mesquida Ferrando serà cap de cartell de Ciudadanos, després d'haver passat pel PSOE. El seu nou partit ja deia que no pactaria amb el PSOE.
Endevinalla. Va de paret a paret, però sempre està banyada. Què és? Solució al pròxim número. Solució del número anterior: (La nit) .
Línia directa: 627477628 · 648257430 wEditor: Joan Barceló Bauçà wCorreu:binerbo1@gmail.com wPreu exemplar edició paper: 2 €. Subscripció: 1 €. wSegueix-nos al Facebook, Twitter o Issuu.com. wEs distribueix cada quinzena en pdf. wDifusió gratuïta. wNúmero actual enllestit dia 12-3-2022.