abril 2022 núm. 82
«Educació és el que queda després d'oblidar allò que s'ha après a l'escola» (Albert Einstein, físic) .
«Reconeixement, però també reparació». Aquest va ser el missatge del doctor Miquel Fiol Sala a l'acte d'homenatge a la II República i als represaliats de la Guerra Civil que es va celebrar el passat dissabte al migdia al Racó de la Memòria, al costat del cementeri de Porreres. Es dipositaren flors i es va viure molta emoció al costat de la porta de fusta on encara s'observen els forats de les bales. El cirurgià, que aquest any ha estat reconegut amb el Premi Ramon Llull, va donar les seves impressions sobre la repressió i va manifestar que s'ha avançat amb la identificació i el reconeixement dels represaliats però cal continuar amb un procés de restitució de l'honor. Com un dels exemples paradigmàtics d'aquesta restitució va citar Porreres "amb el cas de Climent Serra assassinat a Manacor i que donarà nom a l'ampliació de l'escola". Un dels moments més emotius va ser quan Fiol va dir «venc d'una família de dretes». En nom de tots aquells que no s’atreviren a demanar disculpes jo deman perdó». L'acte va finalitzar amb la lectura dels noms dels afusellats. Assumpta
Bassa
/
UH
.
El Correllengua 2022 ja té més de 1.800 inscrits i recorrerà 25 municipis de Mallorca .
Joves de Mallorca per la Llengua ha anunciat que el Correllengua d'aquest any, que se celebrarà el 22, 23 i 24 d'abril, ja compta amb 1.800 inscrits, encara que es preveu que arribi a més de 5.000 participants. El Correllengua torna aquest any a Mallorca amb un recorregut de gairebé 200 quilòmetres. Segons ha informat l'agrupació, els corredors de totes les
edats portaran la flama de la llengua per Palma, Marratxí, Santa Maria, Consell, Alaró, Binissalem, Lloseta, Inca, Campanet, sa Pobla, Pollença, Alcúdia, Alaró, Llubí, Maria de la Salut, Petra, Sant Joan, Montuïri, Algaida, Llucmajor, Campos, Felanitx, Porreres, Vilafranca i Manacor. El president de l'agrupació, Pau Emili Muñoz, ha assegurat que “això no ha fet més que començar, hi ha molts llocs on els corredors hauran de córrer en grup perquè ja no hi ha espai per a més relleus”. Muñoz ha indicat que tots els pobles estan organitzant actes de rebuda de la flama i "tot tipus d’activitats per fer del Correllengua una festa reivindicativa". Joves de Mallorca també ha destacat que la campanya ja compta amb més de 300 voluntaris que s'encarreguen de la logística que implica l'activitat.
.
XXIII Fira Estatal de la Biodiversitat Cultivada a Porreres .
Enguany es celebrarà la XXIII Fira Estatal de la Biodiversitat Cultivada a Porreres a partir de dia 19 d'abril, i fins diumenge. Dia 24. S’han organitzat diferents activitats, com xerrades formatives, tallers, tastades, taules rodones, fira d'entitats, mostra de materials i llavors. El programa complet sortirà publicat durant els pròxims dies. Aquesta fira se celebra per part de la xarxa estatal Red de Semillas, resembrant i intercanviant, des de ja fa 23 anys, en diferents territoris, i enguany ha tocat a Porreres. A més, tendrem la sort de compartir programació durant tota la setmana amb la Diada d'agricultura ecològica que organitza Apaema | Associació de Productors d'Agricultura Ecològica de Mallorca, i a partir del 25 d'abril també es durà a terme el XIV Congrés de la SEAE Agroecologia sobre Sobirania alimentària i emergència climàtica
desembre 1936 · Fa 86 anys .
Camps de concentració al paradís (i II)
En tots aquests centres, els presoners eren obligats a dormir en sestadors de bestiar, barracots de fusta o tendes de campanya. De dia, de sol a sol, estaven ocupats en tasques de defensa militar de l’illa en previsió d’una eventual invasió d’algun dels bàndols enfrontats en la Segona Guerra Mundial. Així, enmig de fam, suor, llàgrimes i por, construïren quilòmetres de carreteres com la del Cap Blanc (Llucmajor), la del Port de Pollença a Alcúdia o la d’Alcúdia a la Victòria. Moltes d’elles, que avui condueixen milions de turistes cap a les platges, encara conserven els nius de metralladores que permetien controlar millor qualsevol maniobra estranya a l’horitzó. Amb la victòria franquista de l’1 d’abril de 1939, el nostre arxipèlag també acollí captius ‘rojos’ procedents de la Península. Els que anaren a parar al ‘campament’ de sa Pobla es dedicaren a construir principalment la línia ferroviària que havia d’unir aquesta localitat amb Alcúdia. Un altre punt de reclusió de mà d’obra forana fou l’Alqueria Vella d’Artà, avui Parc Natural de Llevant. El desembre del 1941 hi recalaren els Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores. Eren batallons d’uns 900 soldats republicans que, en acabar la guerra, es refugiaren a França i que, davant el perill de ser evacuats a camps de concentració nazis, preferiren tornar a Espanya. Un cop capturats per l’exèrcit franquista, foren condemnats a treballs forçosos. A l’Alqueria Vella ocuparen una planta quadrada d’uns 80 metres d’amplada i 90 de llargada. S’hi estigueren fins al desembre del 1942, moment en què es va evacuar el campament. Joan Ferragut, que vivia en una possessió veïna del campament explica que el març del 1942 tenia 13 anys, quan presencià una escena que el marcaria per sempre: “No saps què era allò, era terrible. Aquells homes... un sergent en va matar un a garrotades. Jo guardava els porcs més amunt del campament i ho vaig veure tot. Enmig del pati... li va fer penjar un sac de grava a l’esquena amb fil de ferro i li ordenà “paso ligero” al seu voltant... Quan el tenia davant, plaf, fuetada! N’hi va pegar...! Quan aquell home va caure estès, no el va deixar. Li envergà una mà de puntades, pel cap, per l’esquena... el deixà mig mort”. Davant aquest clima del terror, hi hagué interns que intentaren fugir. Santiago Marín relata a Jaume Morey dos casos que acabaren malament: “A los pocos días los detuvieron en Palma volviéndolos al Batallón, y también nos
hicieron formar y delante de todos les dieron una sobirana paliza, esta vez con palos, hasta que hubo uno que empezó a chillar con gritos desgarradores y pararon el suplicio. Más tarde se dijo que le habían dado un golpe en la sien y se había vuelto loco”. L’infern de Formentera Formentera també tindria el seu infern particular. A partir del 1940, prop del port de la Savina, acollí Sa Colònia, el camp de concentració més temut de l’Espanya de la postguerra. Per aquell recinte hi passaren 1.500 republicans, dels quals, segons el registre civil local, n’acabaren morint 58. La majoria dels deportats eren extremenys, entre ells el pare de l’exsecretari general de la UGT, Cándido Méndez, que tingué la sort de sortir-ne sa i estalvi. També hi hagué fins i tot alguns estrangers, com diversos membres de les Brigades Internacionals i el famós pacifista alemany Heinz Kraschutzki. Sa Colònia ocupava un espai similar a dos camps de futbol. Envoltat per un mur de pedra, estava format per una vintena de barracots de fusta. El reservat per als malalts fou conegut com a “cementeri dels vius”. El 2007 el periodista eivissenc Carmelo Convalia, autor del documental Aigua clara, estigué a temps de recollir el testimoni dels seus últims supervivents. Un d’ells, el formenterer Joan Colomar Paret, recordava així les seves traumàtiques vivències: “S’hi passava fam, molta fam. La gent moria d’inanició. Només ens donaven una poció que no tenia res i una tarongeta totalment seca. Record que hi havia un presoner que no havia pogut digerir bé unes mongetes que aquell dia va poder menjar. Va anar a vomitar en un séquia que hi havia. Idò bé, tan aviat com va vomitar, vaig veure dos o tres presoners que s’hi llançaren per menjarse-les”. Un altre supervivent, el menorquí Josep Triay Camps, mai no pogué oblidar la indecència que visqué a la pitiüsa menor: “Primer menjaven els porcs i després nosaltres [....]. Qui hagi estat allà ha conegut l’infern”. Segons els certificats mèdics, la majoria dels morts es produïen per avitaminosi o per malalties contretes per una deficient alimentació. Tot plegat es produïa enmig de l’absoluta indiferència dels guardians. Alguns, per entretenir-se, feien que els reclusos es pegassin bufetades entre ells. Sa Colònia es desmuntà al cap de dos anys, el novembre del 1942. Segurament la mesura responia a l’amenaça del desembarcament aliat al nord d’Àfrica. Aleshores els seus presoners quedaren repartits en diversos centres de reclusió de les Balears i la Península. Aviat arribà el ‘boom’ turístic dels anys cinquanta i s’imposà la llei d’un silenci sobre un passat destrossat pel franquisme. Ara el Govern ja està preparant un pla per donar a conèixer els nostres camps de la vergonya. Republicans Illencs als camps nazis El periodista eivissenc Xicu Lluy Torres (1963-2012) s’encarregà d’estudiar a fons la presència de republicans balears als centres del Tercer Reich. Ho feu inspirant-se en el llibre de Montserrat Roig Els catalans en els camps nazis (1977). El resultat de la seva àrdua investigació fou l’obra pòstuma Els nostres deportats. Republicans de les Balears als camps nazis (Documenta Balear). Mallorca fou d’on menys persones pogueren fugir. D’Eivissa en marxaren unes 300 persones, i de Formentera, una trentena. Menorca, l’única illa que es mantingué republicana fins gairebé el final de la Guerra Civil, va ser d’on marxaren més persones, en total, 550. Ho feren amb els vaixells Devonshire i Carmen Picó. Antoni Janer Torrens. Article històric publicat a l'Ara Balears.
El Govern dóna 7,4 milions a Porreres per millorar l'aigua depurada q El 12 de març de 1937, fa 85 anys, sis inquers foren trets de Can Mir i assassinats a Porreres: Andreu París Martorell i els germans Josep, Emili i Antoni Sancho Jorges, membres de Socialistes d’Inca; Bernat Mateu Ferrer, d'ERB; i l'anarquista Rafel Llompart Reynés. q Oferiment de feina: xófer repartidor a Porreres. Parlar o entendre català. Carnet de conduir B. Coneixements d'informàtica bàsics. Horari de 6 a 14 hores. Salari segons conveni. Enviar el curriculum a: xisca@llorencerda.com q Al poble de Sant Joan la Coral de Porreres i la de Sant Joan actuaren juntes en un concert amb motiu de la festa del 'Quart Diumenge'. q La cantautora Marina Rosell va inaugurar a Porreres una nova edició de la versió balear del Barnasants. I ho va fer amb el seu vint-i-cinquè disc de la seva trajectòria, 300 crits , en què inclou temes propis i clàssics de la cançó francesa, un àlbum on diu «coses que abans no gosava dir» i que ara, segons va confessar en una entrevista amb Efe, «tinc la necessitat d’expressar». q La confitura d’albercoc de la Cooperativa de Porreres ha estat notícia al DM. Diu Bartomeu Font: en els darrers 10 anys, Porreres ha esdevingut un referent per al sector agrari de Mallorca. S’hi han establert entitats que marquen tendència i que fan molta de feina. Parla de la confitura d’albercoc com a melmelada pagesa, artesana i social des de fa 20 anys. q L'Agrupació Cultural de Porreres ha organitzat un seguit d'activitats sota el lema 'Un abril de memòria' per al mes d'abril. Amb la presentació del llibre 'La memòria democràtica a les aules', d'Elisabet Ripoll. q El diumenge 24 d'abril, tendrà lloc, un any més la festa de Monti-sion. Hi haurà una paradeta de llibres a la Clastra de l’Agrupació Cultural i, a les 15 hores, arribarà el Correllengua a la plaça de la vila. q Joan Collet, diputat de Més ha escrit: «Després de dos anys, avui ens hem retrobat amb les amigues i amics de Porreres a l'acte d'homenatge als republicans represaliats i assassinats. Com sempre emoció a flor de pell. Avui però s'ha produït un fet singular, enguany del parlament, en un acte de valentia i humilitat que l'honora, ha demanat perdó en nom de les famílies repressores que no ho varen fer i ho haurien volgut fer, veritat, justícia, reparació i República». q Crida l'atenció que l'Escola Nova encara no hagi canviat el nom, no sia cosa que qualcú s'enfadi. Peus de plom.
L'Ajuntament posa en marxa un nou servei d'informació per als propietaris de mascotes .
L'Ajuntament ha posat en funcionament un nou servei d'informació per als propietaris de mascotes. És una educadora ambiental que a diferents franges horàries ha anat informant els propietaris de cans que passegen pel municipi sobre la importància de dur bosses i recollir els excrements de la via pública. Cal recordar que el fet de no recollir les restes o deixar la bossa amb els excrements a la via pública pot ser sancionat per la Policia Local amb multes d'entre 6️0 i 300 euros.
.
La comunitat de regants de Porreres comptarà amb una inversió de 7,4 milions d'euros per a l'optimització, la digitalització de la gestió i la millora de la qualitat de les aigües regenerades per a reg agrícola procedents de la bassa de regants. S'habilitarà una connexió que permetrà connectar la depuradora de Felanitx, a més de la de Porreres, ja connectada, amb aquesta bassa. El passat dia 5 la Delegació del Govern, a Palma, va acollir la signatura del conveni entre el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, a través de SEIASA (Societat Mercantil Estatal d'Infraestructures Agràries), i la comunitat de regants de Porreres, liderada pel president de l’entitat, Joan Mora Adrover. Aquest és el punt de partida de la fase I del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) que es finançarà amb fons Next Generation. En aquesta primera fase, la xarxa d'aigües per a regadiu servirà per abastir un total de 32 agricultors dels municipis de Porreres i Felanitx i un total de 211 hectàrees. Més endavant es preveu assolir els més de 100 regants. La consellera d'Agricultura, Mae de la Concha, va ser present a l'acte de signatura del conveni. De la Concha va assenyalar que «és un pla fonamental en un moment de crisi climàtica i en un territori illenc, en què no ens podem quedar sense aigua».
La Cooperativa de Porreres s’incorpora com a establiment emblemàtic de Balears La Cooperativa Agrícola de Porreres s’ha agregat com a comerç emblemàtic de Balears en desenvolupar una activitat singular dins de la secció comerços arrelats. La Cooperativa de Porreres es va fundar l’any 1957 i reuneix a gran part dels agricultors del municipi. Es dedica a la recol·lecció i comercialització de fruita i verdura que cultiven els seus membres, així com a l’assessorament en matèria administrativa i tècnica als agricultors que hi formen part. A la cooperativa s’hi pot trobar un ampli ventall de productes de Porreres i de Mallorca. Actualment, la cooperativa està gestionada per Esperança Mora. Va ser una de les impulsores l’any 2013 de la fira de l’albercoc a Porreres, i des de llavors se celebrarà cada any. .
L’Ajuntament, una de les 34 entitats locals que no compliren el termini per rendir el compte general de l'exercici 2019 .
L’Ajuntament de Porreres és una de les 34 entitats locals, el 46,6% del total, que no compliren el termini per rendir el compte general de l'exercici 2019. Entre elles s’hi troben ajuntaments com Alaró, Andratx, Binissalem, Campanet, Consell, Costitx, Esporles, Lloret, Lloseta, Llubí, Montuïri, Palma, Petra, Sant Joan, Sineu o Vilafranca de Bonany i també la mancomunitat del Pla de Mallorca. El 93,1% d'entitats locals incompleix els terminis legals (que fixen el TRLRHL i la LSCIB) de les diferents fases del cicle pressupostari i la rendició de comptes. El 35,2% de les entitats locals balears ajusta incorrectament el romanent de tresoreria pels saldos de cobrament dubtós. D’acord amb l’estimació de la Sindicatura, la minoració del romanent de tresoreria per a despeses generals de l’exercici 2019 és de 5,07 milions. .
Mans per la pau
Una agent de Mallorca Activa es desplaça a Porreres per impulsar els ajuts Next Generation
.
Els centres de l'Escola Catòlica de Balears com el Verge de Monti-sion porrerenc han fet actes en suport al poble ucraïnès, reivindicant el “no a la guerra”. Deu centres educatius inscrits a la Fundació Escola Catòlica d'Illes Balears (FECIB) dugueren a terme actes on es va llegir un manifest, un minut de silenci i a cantar. A la imatge, alumnes alçant les mans per la pau. Per a aquest acte, els alumnes dels centres prepararen símbols en suport al país en guerra. Per exemple, mans de colors grocs i fins i tot alguns varen aparèixer amb ulleres de paper acolorides. Els estudiants d'aquestes escoles es mostraren molt solidaris amb la causa i cridaren amb força no a la guerra i sí a la pau. Porreres torna a estar en risc alt de contagis Porreres torna a estar en risc alt de contagis de covid-19, ja que la incidència acumulada a 14 dies és de 358,7 casos positius per cada 100.000 habitants. L'especialista Joan Carles March, considera que «no ens hem de prendre amb lleugeresa el que s'estigui produint la setena onada.
Un grup d'alumnes i professors de l’IES Porreres participa a la primera trobada de cibermentors Més de 600 joves i 70 professors participaran al programa de cibermentors de l'Institut Balear de la Joventut (IbJove) que cerca educar estudiants en tècniques d'ús responsable d'Internet, i aquests formaran els seus companys d'institut. Segons va informar en una nota de premsa la Conselleria d'Afers Socials i Esports, un grup de 94 alumnes i nou professors de l'IES de Manacor, Porreres, Capdepera, Porto Cristo i Palma assistiren a la primera de cinc trobades, que es va celebrar a la Colònia de Sant Pere. Des que es va posar en marxa el programa, fa set anys, s’ha format més de 2.000 joves en tècniques d'ús responsable i segur d'Internet. A l'edició d'enguany faran tallers de gestió de les emocions a través del teatre i aprendran com funciona la plataforma digital Netflix per dins, entre d'altres activitats.
Llegeix el “Porreres”, cada quinzena
L’Ajuntament de Porreres va acollir aquesta jornada per ajudar al teixit empresarial amb els nous ajuts Next Generation a Mallorca. L’agent de Mallorca Activa, Marga Serra, ha visitat Porreres per tal d’impulsar la gestió de la convocatòria d’ajuts Next Generation a aquesta localitat. Els representants damunt el terreny de Mallorca Activa, la plataforma digital del Consell de Mallorca adreçada als municipis de menys de 20.000 habitants, s’estan encarregant d’ajudar als consistoris en la gestió de les noves subvencions amb fons europeus destinades al teixit empresarial de les localitats. L’agent de Mallorca Activa es va encarregar d’atendre i assessorar les empreses, microempreses, pimes i persones treballadores per compte propi que desenvolupen la seva activitat econòmica al municipi de Porreres per tal que poguessin demanar aquests nous ajuts. L’atenció telefònica continuarà igualment al telèfon 610 58 29 39. Ja s’han posat en marxa tres tipus d’ajuts per al teixit empresarial dels municipis. Aquests són uns ajuts per a una segona oportunitat dels treballadors i treballadores per compte propi. La intenció és facilitar la transformació productiva cap a una economia verda i digital. Aquest ajut es vol centrar en aquells autònoms i autònomes que hagin iniciat en un primer moment la seva activitat empresarial i que, per determinades circumstàncies, s’hagin vist obligats a tancar. Aquest ajut permetrà donar una altra oportunitat a aquestes persones per a poder tornar a emprendre gràcies a un impuls econòmic de 5.000 euros. Amb aquesta línia també es pretén aconseguir una transformació d’aquestes empreses, perquè desenvolupin la seva activitat de forma més verda o digital. Mitjançant la participació dels sol·licitants en jornades formatives en aquestes matèries ho podran assolir. El segon ajut Next Generation UE és per a subvencions per a promocionar l’ocupació autònoma i abordar el repte demogràfic. Es pretén, a més, facilitar la transformació productiva cap a una economia verda i digital, enfocada tant a persones desocupades que desitgin emprendre i iniciar una activitat per compte propi com per a aquells empresaris en actiu que desitgin realitzar un canvi d’activitat o crear noves línies de negoci. .
Veus Feministes, nova associació
.
El passat dia 12 de març es va presentar la nova associació Veus Feministes de Porreres. L'acte va tenir lloc al Centre de Formació Musical de l'Auditori de Porreres i comptà amb la participació de Cécile Parra, del Moviment Feminista de Mallorca, Rosa Cursach, directora insular d'Igualtat del Consell, Teresa Bellido, docent, assessora i excoordinadora de coeducació, Aina Villalonga, docent i coordinadora de coeducació a l'IES Porreres i Xisca Mora, batlessa del municipi. Aquesta iniciativa ha sorgit de la necessitat de tenir «un espai feminista al poble», segons han explicat a través de les xarxes socials. En aquest sentit, varen decidir «crear un nou col·lectiu on compartir sinergies i interessos prenent com a referent la lluita feminista». L'objectiu és «fer feina cap a un Porreres més inclusiu, igualitari i sobretot, més feminista».
Divendres, dia 22, a les 20 hores a l’Auditori Municipal
Polígon de la Creu: S'inicien les obres de dotació d'espais lliures ..
Han començat les obres d'electrificació i dotació d'espais lliures públics al polígon de la Creu de Porreres, un projecte impulsat per la junta de compensació presidida per l'Institut d'Innovació Empresarial de Balears (IDI). El pressupost d'aquesta fase és de 1,62 milions d'euros . En total, la construcció del polígon, que té una superfície de 70.000 metres quadrats, haurà costat 3,6 milions d’euros. D'altra banda, l'IDI ha adjudicat quatre parcel·les més a empreses industrials. Ja són tretze els terrenys adjudicats, onze a empreses locals.
Armengol inaugura les obres d'ampliació del Col·legi Climent Serra i Servera AL TANCAR L’EDICIÓ. La presidenta Francina Armengol aquest dilluns dia 11, al migdia, ha inaugurat les obres d’ampliació del CEIP Climent Serra i Servera. Segons havia avançat l'executiu balear als mitjans, la presidenta, acompanyada pel conseller d'Educació Martí March, ha presidít la inauguració de les obres d'ampliació del Col·legi d'Educació Infantil i Primària de Porreres. Les autoritats locals, amb la batlessa Mora, també hi han estat presents. .
Marcador de la U.E. Porreres a Preferent -Darrers partits-. .
Porreres 2-1 Xilvar
(Cristian Siles, Miquel Algaba)
Pla de Na Tesa 0-3 Porreres
(Pere Mascaró, Climent Noguera i Climent Noguera)
Porreres 1 – 1 Inter Manacor (Pere Mascaró)
Artà 2 – 3 Porreres
(Xavier Darder, Pere Mascaró, Xavier Nadal)
Ferides de Pandèmia és un documental produït per RTVE a les Illes Balears, realitzat a partir dels reportatges fets durant el temps de la Covid. S’ explica arran dels testimonis dels professionals sanitaris i de persones afectades per la malaltia com es viu aquesta pandèmia i les repercussions socials que ha generat. Les frustracions dels qui no podien donar resposta a la malaltia i els records dels qui han estat a les UCI. És un recorregut pels principals escenaris on s’ha treballat a primera línia, els centres sanitaris i mostra el recorregut que han passat les víctimes. Un documental que narra una realitat al marge de les xifres i les estadístiques que han explicat les administracions. Ha estat realitzat per Joan Perelló i Lluís Mestres. Divendres dia 22 d’abril a les 20 hores, es veurà a l’Auditori de Porreres després de l’estrena que es va fer a Muro a finals de febrer.
Álex Martínez triomfa als 'Tres dies de Mallorca' de ciclisme Álex Martínez, el ciclista màster 30 del Velo-Probuild, es va coronar guanyador de l'edició del present any dels 'Tres dies de Mallorca', prova per etapes reservada per als ciclistes màster i les dones des de categoria cadet, que ha organitzat la Unió Ciclista Blahi. La cursa va tenir quatre escenaris diferents en les seves tres jornades competitives. A l’etapa en ruta amb 86 quilòmetres de traçat amb la meta a Porreres el germànic Roman Locher (CC Sa Pobla) va ser el guanyador al batre en la mateixa línia de meta Alejandro Martínez i Eduardo Estévez.
Porreres 1 – 1 Cardassar
(Pere Mascaró) -3er. classificat, 60 punts.
Deia el “Porreres” ... Fa 3 anys. Núm. 13 – abril 2019:
Acusen la Junta Electoral de coartar la llibertat d'expressió. Els promotors, reunits a Palma, varen acordar la continuïtat de les votacions, que obren a tots els municipis a través de l'OCB. També han acusat la Junta Electoral de coartar la llibertat d'expressió a les consultes monarquia-república que segueixen endavant, malgrat les prohibicions. Tots els grups d'oposició qüestionen la despesa de festes. El ple municipal ha aprovat el pressupost d'enguany que puja a 3,914 milions d'euros. Els comptes van prosperar amb els vots favorables dels 7 regidors del Pi, les abstencions de Més i PSOE i els vots en contra del PP. Més cotxes que mai a Porreres. Segons el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, Porreres presenta, durant els darrers anys, una tendència inversa a la del conjunt de les Illes Balears. Mentre l'arxipèlag ha presentat un cert estancament amb creixements molt tènues, a Porreres la situació del parc automobilístic ha estat diferent. Concessió del Polvorí del puig d'en Femella a l'ajuntament. Amb la finca denominada “Polvorí de Porreres” de domini públic, propietat de l'Administració General de l'Estat, afectada al Ministeri de Defensa, s'ha arribat a un acord per a la cessió. Línia directa: 627477628 · 648257430 wEditor: Joan Barceló Bauçà wCorreu:binerbo1@gmail.com wPreu exemplar edició paper: 2 €. Subscripció: 1 €. wSegueix-nos al Facebook, Twitter o Issuu.com. wEs distribueix cada quinzena en pdf. wDifusió gratuïta. wNúmero actual enllestit dia 11-4-2022.