abril 2022 2ª quinzena núm. 83 «La clau de l’educació no és ensenyar, és despertar» (Ernest Renan, escriptor, filòsof i historiador)
El Govern estrena la reforma del col·legi “Climent Serra i Servera” .
comuniquen amb els patis amb escales i rampes accessibles. S'han construït quatre noves aules de primària, uns nous banys, una altra dotació de banys al pati i un magatzem exterior. La primera planta incorpora un corredor exterior a la façana adaptada a la climatologia. En aquesta planta s'hi inclouen quatre aules noves de primària i una aula de plàstica. La biblioteca se situa a l'extrem i l'aula 9 es divideix pel mig per fer dues aules de grups petits. La planta del soterrani es destinarà a instal·lacions i magatzems. Les obres d'ampliació han estat finançades pels fons europeus REACT-UE. A la inauguració, a més de la presidenta i del conseller, hi assistiren l'alcaldessa de Porreres, Francisca Mora; la directora del centre, Maria Antònia Rigo i representants de l'empresa constructora i la conselleria. Des del Govern, ni Francina Armengol ni el conseller Martí March havien fet cap referència al nou nom del col·legi als seus parlaments. Fou la directora del centre, Maria Antònia Rigo, l'única que va recordar el nom de Serra a la seva intervenció. .
L'escola pública recupera la memòria del primer constructor
Les autoritats visitaren les noves instal·lacions del centre escolar públic de Porreres. Foto DM .
(Resum) Després d'unes setmanes de funcionament de les
noves instal·lacions del CEIP Climent Serra i Servera de Porreres, va ser el passat dilluns dia 11 que el Govern va visitar les aules per conèixer de primera mà la reforma de 2,2 milions que ha suposat l'ampliació del centre educatiu d'infantil i primària de Porreres. La presidenta del Govern, acompanyada del conseller d'Educació i Formació Professional, Martí March, assegurava durant la visita al centre educatiu que “invertir en educació és el millor que es pot fer com a societat”. Armengol va donar les gràcies a l'ajuntament de Porreres per la seva "col·laboració" tot destacant que la voluntat política de "millorar l'educació a Balears es converteix en una realitat", per això ha posat com a exemple el "compliment del pla d'infraestructures educatives, que ja ha implicat inversions al 90 per cent de centres educatius de Balears". Les obres han estat finançades amb fons europeus
El nou edifici va enganxat a la zona d'entrada i segueix la façana actual. Té soterrani, planta baixa i pis, a més un corredor comunicarà els diferents espais. A la planta baixa, la intervenció comença i acaba flanquejada per porxos. També s'han creat espais coberts per al pati de primària i es .
L'obra d'ampliació es va començar al centre amb el nom de CEIP Escola Nova i acabà amb el nom de CEIP Climent Serra i Servera, en honor al mestre d'obres republicà que va iniciar i costejar les obres els primers mesos de 1936 i que posteriorment va ser assassinat pels feixistes. Amb el descobriment de la placa, que dóna el nom de Climent Serra a l'antiga Escola Nova de Porreres, el poble tanca un acte més d'homenatge a aquelles víctimes de la repressió franquista porrerenques. Toni Serra, fill de Climent, va ser l'encarregat de descobrir la placa que preservarà, per sempre, la memòria del seu pare donant nom a l'escola pública. Climent Serra i Servera va ser el mestre d'obres que va iniciar les obres de construcció del que havia de ser el col·legi i que no es va arribar a estrenar fins als anys setanta. Climent Serra havia estat membre d'Esquerra Republicana Balear de Porreres, motiu pel qual els falangistes el varen assassinar el 16 d'agost de 1936, durant la repressió franquista i la seva família va perdre els diners que Serra havia avançat per iniciar les obres. Uns diners que els seus fills han reclamat i encara mantenen la seva fe que alguna institució els tornarà. A l'acte d'oficialització del nou nom, l'alcaldessa de Porreres, Xisca Mora, va assenyalar que «es tracta d'un acte de reparació per a la família Serra. I deman disculpes ja que arribem tard, molt tard, per fer aquest petit reconeixement a Climent Serra». Arriben 86 anys tard.
20 de juny de 1947 · Fa 75 anys .
El dia que la Volta ciclista a Mallorca va dormir a Porreres
.
Una imatge de la carrera d'aquell any, procedent del No-do. Un corredor atura per beure un refresc. .
A Mallorca, la primera notícia que es té sobre l'arribada d'un biciclo data de 1869, el qual havia estat adquirit a França pel banquer mallorquí Ernest Canut. El 1888, va néixer la Societat Velocipedista de Palma, embrió del qual anys més tard seria
la Federació Balear de Ciclisme. No obstant això, va caldre esperar fins a l'any 1892 per a veure, per primera vegada a l'illa, una carrera organitzada de bicicletes. Simó Febrer, Bartomeu Flaquer, Miquel Bover, Miquel Llompart... i molts altres representen a diverses dècades de la història del ciclisme mallorquí. La volta ciclista a Mallorca va ser una carrera ciclista professional molt popular i amb una dilatada història i amb protagonisme porrerenc que avui volem comentar. El 20 de juny de 1947, enguany farà 75 anys, la IX Volta ciclista a Mallorca va dormir per primera i única vegada a Porreres. En el sentit més literal del terme. Els corredors s'allotjaven al poble, que vivia l'actualitat del ciclisme amb molta intensitat. La volta del 1947 l'organitzava, un any més, el diari franquista "Baleares" on el popular cronista esportiu Miquel Vidal Seguí «Rat» a més de ser el redactor en cap d'esports, juntament amb Miquel Nadal Comas, de la casa Minaco, feia possible la carrera. Aquell any s'havien de pujar les costes duríssimes de Sant Salvador, on ja hi hagué incidents i abandonaments. Recordem que eren els anys que un jove Guillem Timoner Obrador, nascut a Felanitx, el 24 de març del 1926 i una de les grans llegendes de l'esport mundial, començava a aixecar passions. Entre el 1944 i el 1947, havia estat quatre vegades campió de Balears. A Sant Joan, el poble de Gual, també hi havia molta afició, igual que a Porreres. El final de la prova era espectacular a l'Hípica de Palma. Els corredors donarien 20 voltes a la pista. Era una carrera molt interessant. La primera etapa es va disputar el dimarts dia 17 de juny i l'itinerari era PalmaAndratx-Sant Salvador de 160 quilòmetres. La segona etapa, dia 18, fou Felanitx-Artà-Sant Joan de 124 quilòmetres, meitat contra rellotge de 65 quilòmetres i la segona meitat en línia de 59 quilòmetres. La tercera etapa, dia 19, Sant Joan– Lluc-Muro de 118 quilòmetres. De Muro era Bernat Capó Plomer (1919-2000). Un dels grans ciclistes espanyols dels anys quaranta, a qui la Guerra Civil i els set anys en total que dedicà al servei militar li restaren molts triomfs esportius amb què engrossir el seu extraordinari palmarès. S'inicià a diverses curses illenques: la cursa de Muro, el Gran Premi del Comerç i la ruta Campos-Palma-Valldemossa-Sóller, on es classificà tercer. Participà en tres ocasions a la Volta a Espanya: el 1945, es classificà vuitè a la general; el 1948, que quedà tercer —és l'únic ciclista mallorquí que ha pujat a dalt el podi a la Volta a Espanya—, i el 1950 tornà a quedar vuitè, guanyant dues etapes. No obstant això, abans ja havia guanyat la Volta a Burgos (1946); el Campionat de Barcelona (1946); dues vegades la Volta a Mallorca (el 1946 i 1947); el Circuit del Sardinero, a Santander (1947); el Campionat d'Espanya de Fons a Carretera (1947); la Volta a Tarragona (1948); el Gran Premi d'Andalusia (1949), i la Volta a Madrid (1949). La quarta etapa, el divendres dia 20, va ser Muro-Porreres de 105 quilòmetres. De Porreres a les 3 de l'horabaixa, l'endemà dissabte, cap a Montuïri va sortir la cinquena i darrera etapa de 105 quilòmetres passant per Algaida, Santa Eugènia, Santa Maria, Estellencs, Esporles i final a l'Hípica de Palma. La prova la va guanyar Bernat Capó, que estava en gran forma. L'etapa Porreres Palma se l'adjudicà Modest Cladera. I Bernardo Ruiz fou el vencedor del premi de la muntanya. El conjunt de la UD Sants el vencedor per equips. Un dels favorits a priori de la carrera havia de ser Dalmacio Langarica, que corria amb el Dalton Auto, Agència Firestone. Joan Barceló Bauçà (amb notes extretes del “Mundo Deportivo”)
La 'flama de la llengua' arriba a Porreres: «Festa i reivindicació» q La processó del Divendres Sant de Sineu va comptar enguany amb les bandes de música de Porreres, Algaida i Montuïri, després d'haver desfilat als seus respectius municipis, com era habitual abans de la pandèmia. A Porreres es va fer la processó i Enterrament Sant a l'Hospitalet. q A l'acte de reparació històrica de l'escola pública de Porreres del passat dia 21 hi va intervenir la batlessa Xisca Mora, el regidor Miquel Àngel Veny, com a representant de la Comissió de Memòria Històrica i la directora del centre escolar, Maria Antònia Rigo. L'acte, de necessària justícia, va finalitzar amb una visita a les noves instal·lacions per part de tots els porrerencs que hi volgueren assistir. q Francina Armengol va tuitar: “Demandada, necessària i aconseguida. L'ampliació del CEIP Climent Serra i Servera ja és una realitat. Des d'avui, Porreres té una escola el doble de gran i amb 200 places més. Enhorabona a famílies i comunitat educativa. Seguim millorant l'educació, el futur de qui més estimam”. q Representació porrerenca al ciclisme de muntanya Cape Epic 2022 que es disputa a Sudàfrica. Hi han participat els porrerencs Pep Lliteres, juntament amb Toni Lliteres Barceló, Miquel Angel Barceló Ramirez i Miquel Mas Ferriol. La Cape Epic està considerada com el "Tour de França" de la mountain bike, la prova de ciclisme de muntanya per etapes més important del món. q La Rutapa ha fet una altra etapa. El dissabte dia 23 a vespre va tenir lloc la ruta de tapes a Porreres. Es feu una volta amb tren i visità tots els bars i restaurants del poble.
Després d'una parada de nou anys, més de dues mil persones esperaren el Correllengua a Porreres, coincidint amb la fira ecològica del passat diumenge. «Mostrem al món que el català és viu, que és una llengua útil i la millor eina de cohesió social», digueren a la lectura del manifest els joves voluntaris que portaren la torxa. «Volem mitjans de comunicació en català i que els existents tinguin més suport i que les nostres institucions donin un ferm compromís amb la plena recuperació de la nostra llengua», han dit, afegint que els joves han d'assumir el compromís de treballar per la normalització de l'idioma. Els voluntaris portaren la 'flama' des de Llucmajor, Campos i Felanitx. De Porreres la comitiva es dirigí cap a Vilafranca i Manacor, on hi hagué un concert amb l'actuació d'Auxil, O-Erra i Vaivé al Parc Municipal de Manacor. La coordinació de Porreres va anar a càrrec de l'Agrupació Cultural, l'Ajuntament porrerenc i Joves de Mallorca.
q La processó de l'Encontre del passat diumenge de Resurrecció posà la cloenda a la Setmana Santa d'enguany en un dia esplèndid gràcies al sol i les bones temperatures. A Porreres les dues figures, de la Verge i Jesús, es varen trobar davant del Lloc Sagrat. Després de la pandèmia, molts veïns de Porreres es varen acostar a veure les processons del Dijous i Divendres Sant, després de dos anys d'absència. La més lluïda fou la del dijous a la nit, també la més llarga. .
L'escola d'estiu tendrà una rebaixa Cent euros al mes per participant i 50 en el cas de pertànyer a una família vulnerable serà el que pagaran aquest estiu els menors que gaudiran de preus reduïts a escoles de vacances impulsades per 25 ajuntaments de les Balears. La Conselleria d'Afers Socials i Esports subvencionarà les activitats d'esbarjo d'aquests infants durant les vacances escolars , una iniciativa que es finança amb càrrec al Pla Corresponsables estatal, que promou la igualtat amb mesures que facilitin la conciliació. La Conselleria subvencionarà amb uns 300.000 euros les activitats que duran a terme 19 ajuntaments de Mallorca, entre els quals el de Porreres. Es calcula que els ajuntaments podran oferir a les famílies un preu molt més reduït de l'habitual: 50 euros per mes i participant per a les unitats familiars que necessiten una protecció especial (monoparentals, nombroses i en risc d'exclusió social) i 100 euros per mes i participant per a la resta. Les activitats subvencionades es duran a terme durant una mitjana de deu setmanes de vacances escolars corresponents principalment als mesos d'estiu.
Una festa de Monti-sion popular i molt participada El passat diumenge dia 24 fou una jornada rodona a Porreres. Vuitada de Pasqua amb la festa tradicional de Monti-sion i el Diumenge de l'Àngel, després de dos anys anormals, per mor del coronavirus. Actuacions de la banda de música, Aires de Monti-sion, fira del llibre, de nou el Correllengua i la nova jornada de la fira ecològica. Foren molts els mallorquins i forans que venguéren a Porreres a gaudir del bon temps i l'esperit festiu. La piscina recupera l'activitat. Després de dos anys amb problemes, Porreres ha recuperat aquest mes tots els serveis que oferia la piscina municipal. L’anterior empresa havia renunciat perquè no sortien els comptes. Aquest fet passa a les portes de l’estiu. Tot i que no ha tancat en cap moment, durant els dos darrers anys, no s'ha ofert cap curset ni activitat complementària als usuaris.
Opinió | Agricultura per lleure i per autoconsum Ara que sembla que la primavera s'obre pas, els horts i les parcel·les agràries que envolten Porreres són un formiguer d'activitat. Petites parcel·les en què al costat de les hortalisses, es conreen alguns solcs de patates, alguns fruiters, i on hi pot haver una zona de corral amb gallines, galls dindis i fins i tot algun porc, a més d'una caseta per guardar les eines o el motocultor . És l'agricultura d'oci i autoconsum amb tot el sentit. No sé si ho recordaran, i potser els sembli còmic ateses les circumstàncies, però durant la primera fase de la pandèmia i en ple confinament, la qüestió dels permisos i les excepcions per poder atendre els horts d'autoconsum es va convertir en qüestió de debat nacional. I és que poques coses hi ha tan gratificants com produir, encara que sigui una petita part dels teus aliments. Qui hagi provat a cultivar i menjar els seus propis tomàtigues ho sap. La cura de l'hort propi és una acció en si mateixa educativa i conscientitzadora. Garanteix la connexió amb la terra i amb les seves pròpies dinàmiques naturals, reconnecta amb la cultura pròpia i la dels més grans. És per dir-ho així, el primer esglaó en l'apropiació per part del ciutadà mitjà del concepte de sobirania alimentària. Si a més vinculem els nens i nenes amb aquesta activitat agrària d'autoconsum, aquesta es converteix en un mitjà important per a la transmissió de valors, o en la creació d'hàbits. L'acció d'una conselleria d'Agricultura no es pot basar en aquesta realitat, però per tot això, definitivament, mereix ocupar un lloc d'atenció, ia més fer-ho amb cura i consciència. A les Balears aquesta realitat la tenim prou regulada. L'article 5.1 b) de la Llei 3/2019 Agrària de les Illes Balears defineix el que és una explotació d'oci i autoconsum, com la desenvolupada a sòl rústic per tal d'obtenir productes agraris que es destinen principalment al consum del titular, mantenir el paisatge agrari, o exclusivament com a activitat de lleure, i inclou altres formats com són els horts socials i els horts comunitaris. Per a la inscripció daquestes explotacions, es remet al Decret 43/2015, de 22 de maig que regula el Registre Interinsular dExplotacions Agràries. L‟article 38 d‟aquest decret està dedicat a aquest tipus d‟explotacions i assenyala tres coses importants. La primera és que aquestes explotacions no poden generar més de 0,15 unitats de treball agrari. És a dir, més o menys l'equivalent a la setena part d'una jornada laboral, o bé produir uns ingressos inferiors a 300 euros. La segona és que la inscripció d‟aquestes explotacions es fa mitjançant una simple declaració responsable i pràcticament és automàtica. La tercera qüestió té el seu punt complicat al nostre territori i es refereix al fet que les condicions de les edificacions, construccions i instal·lacions que hi estan vinculades s'hauran de fixar en els instruments d'ordenació territorial i urbanística. D'acord amb aquest punt, des de la conselleria només s'elabora un «informe d'idoneïtat» on es valora si allò que se sol·licita s'adequa a les necessitats d'una explotació d'autoconsum. Aquests informes només es fan en els casos en què els ajuntaments no tenen desenvolupats instruments d'ordenació al respecte, conscients que calia un major esforç per clarificar els límits i poder continuar donant suport a aquesta activitat, ja fa un any es va dictar una instrucció amb els
criteris d'idoneïtat de les instal·lacions a les explotacions d'oci i autoconsum. L'experiència d'aquest any ens ensenya que com en tants altres casos establir criteris clars, objectius i acords amb el que és una horta, ha ajudat totes les parts a continuar practicant el sa exercici de menjar els seus propis tomàquets. Fernando Fernández Such Director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural Govern de les Illes Balears .
La Diada i la Fira ecològica fou la major exposició i venda de productes ecològics de les Illes .
.
L'agricultura ecològica arriba al 16% de la superfície agrària a les Balears
Porreres va acollir el passat diumenge, dia 24, la major exposició i venda de productes ecològics de les Illes Balears a la Diada d'agricultura ecològica i la Fira estatal de biodiversitat cultivada. Amb més de 80 expositors, taules rodones, exposicions, tasts, cercaviles i activitats per a nins, L' agricultura ecològica ja cultiva el 16,4% de la superfície agrària útil, segons les dades corresponents a 2021 facilitades pel director tècnic del Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE), Jeroni Vera. "Cal destacar que el 2021 a les Illes Balears ja s'ha aconseguit la xifra de 1.103 operadors i una superfície de 39.768 hectàrees de cultiu ecològic certificat", ha assenyalat Vera sobre les estadístiques anuals d'agricultura ecològica del 2021, facilitades amb motiu de la celebració a Porreres de la Diada d'agricultura ecològica i la Fira estatal de biodiversitat cultivada. El tema central de la Diada fou la ramaderia extensiva, per això l'objectiu de totes les activitats era crear un espai de debat sobre la importància de la ramaderia més present a l'arxipèlag. «Es tracta de l'esdeveniment més important de l'associació. Després de dos anys, la festa presencial arribava a la 15a edició. El seu propòsit va ser agrupar tot el sector al voltant d'un acte festiu i acostar-lo a tota la societat», ha assenyalat el president d'Apaema, Miquel Coll. La SEAE realitzava el Congrés estatal d'agricultura ecològica. Pau Llaneres 17è a la Clàssica de Valladolid. Aquest diumenge, dia 24, s'ha disputat la prova de la Copa d'Espanya, Clàssica de Valladolid/Memorial Angel Lozano d'èlit i sub 23. S'ha imposat a l'esprint Jorge González. Pau Llaneras de l'Arabay Cycling Friendly Team Balears ha arribat el 17 lloc a 9 segons. Joan Nicolau Mora s'ha retirat.
q El passat dia 10 la porrerenca Maria Rosselló va quedar la tercera classificada a la segona etapa de la Challenge de fèmines disputada a Ciutadella, al Cap d'Artutx. Abans havia quedat tercera a l'etapa de la Challenge de primavera disputada a Manacor. q L'atleta porrerenca i inquera Rosa Córdoba el passat dia 10 va obtenir el campionat de Balears de mitja Marató aconseguint un poker de medalles d'or, un fet que es històric. Campiona de Balears absoluta, campiona de Balears veterana, campiona de Balears absoluta per equips amb el club Atletisme Montuiri i campiona de Balears veterana per equips amb el club Atletisme Montuiri. Era el maxim que podia aconseguir un atleta a la competició.
.
q El porrerenc Sergi Mestre, que com a cadet també forma part de l’equip junior de La Salle de basquet, els primers dies d'abril es varen proclamar campions de Balears.
Mor el periodista esportiu i jugador d'escacs Salvador Ripoll .
Salvador Ripoll Cardell, solleric, va morir el passat dia 20 als 81 anys a Portugal. Era especialista en ciclisme i un dels periodistes esportius que més va fer a Mallorca per divulgar l'esport base. Va treballar al diari El Dia de Balears, sent especialista de ciclisme, passant posteriorment al Diari Balears i retirant-se a Última Hora. Al Balears, a més de ciclisme, també escrivia d'hoquei sobre patins, tir de fona i bàsquet. Al seu currículum figura com a premiat Espiritu Esportiu (Consell de Mallorca) i Trofeu Rafel Ramis dels Amics del Ciclisme. Va ser distingit per la seva labor periodística per les federacions d'atletisme, bàsquet, ciclisme i tir de fona. Com a guia turístic va ser premi Ciutat de Palma de Promoció Turística. Ripoll, que va presenciar un dels mundials guanyats per Guillem Timoner, també era amant dels escacs. Va jugar unes quantes temporades amb la secció d'escacs de l'Agrupació Cultural de Porreres, que va guardar durant molts anys el seu rellotge personal de competició. Va ser corresponsal de Basketball i Radsport, tots dos d'Alemanya; El Ajedrez Español, El Mundo Deportivo Basket i As. El seu padrí va ser un dels comerciants de fruites de Soller que es va establir a Alemanya, on va néixer Salvador. Casat amb una finlandesa, tots dos eren guies turístics i varen tenir un fill, Marcos, que també va fer els seus primers passos periodístics. (Ponç Bover)
q El jugador de basquet infantil, Lluís Melià Nicolau, va ser escollit per formar part del combinat Rookie, que el passat dia 13 de març va jugar un partit a Son Servera contra la Selecció Balear Mini. q El porrerenc Guillem Ginard Coll, va ser el guanyador absolut de la cursa atlètica de Santanyí de 7,3 quilòmetres de recorregut. q El passat dia 20 de març el porrerenc Joan Miquel Bover Férez, va finalitzar en segona posició a la cursa de categoria infantil de la Challenge de ciclisme base celebrada a Sencelles. q Marta Obrador Moll, del Club Atletisme Porreres, ha participat en el 49è Campionat d'Espanya sub-20 en pista coberta a Antequera. La porrerenca va competir en la semifinal de la prova de 1.500 metres. Tot i no classificar-se per la final, ser-hi i competir ja és una gran victòria. I demostra que l'atletisme porrerenc no atura de créixer. q El porrerenc Joan Alexandre Melià ho guanya tot. Enguany no ens cansam de veure'l al podi. Tot just fa un parell de caps de setmanes també va acabar a la primera posició de la Trail-Running Golf de Son Quint i a la Trail Trofeu Ciutat de Palma, i 10è classificat de 269 al Campionat de Balears Trail Running-Sa Talaia. .
. Deia el “Porreres” ... Marcador de la U.E. Porreres a Preferent Fa 3 anys. Núm. 14 –abril- 2019: -Darrers partits.
Ferriolenc 3-2 Porreres
(Adrià Garrido i Climent Noguera) Sineu 1-2 Porreres (Xavier Nadal i Xavier Nadal)
Porreres 2–0 Alaró
(Xavier Nadal i Xavier Nadal) -Segon classificat, 66 puntsLínia directa: 627477628 · 648257430 wEditor: Joan Barceló Bauçà wCorreu:binerbo1@gmail.com wPreu exemplar edició paper: 2 €. Subscripció: 1 €. wSegueix-nos al Facebook, Twitter o Issuu.com. wEs distribueix cada quinzena en pdf. wDifusió gratuïta. wNúmero actual enllestit dia 24-4-2022.
Projecte d'ampliació per a l'Escola Nova de Porreres.
L'Ibisec, l'empresa pública encarregada dels projectes de centres de la conselleria d'Educació, ha acabat ja de redactar l'actuació d'ampliació i reforma de l'Escola Nova de Porreres, una llarga demanda docent que ara per fi encara la recta final. Remodelació de la depuradora. Abaqua ha anunciat que ha adjudicat a Obres i Pavimentaciones MAN l'ampliació i remodelació de la depuradora de Porreres per 1,6 milions d'euros sense IVA. Es tracta de la millor oferta d'entre les deu empreses que s'han presentat al concurs. Consulta a Mallorca sobre si s'hauria de conservar la família reial. El municipi ho ha consultat amb una participació
de 244 veïns. Entre ells, 229 es van decantar per la república enfront de 11 que ho van fer per la monarquia. Van completar la xifra 3 vots nuls i un en blanc.
.