agost 2019 núm. 21
"Es necessita poc per fer les coses bé, però menys encara per a fer-les malament” (Paul Bocuse, cuiner)
Els concerts de les festes de Sant Roc tendran un cost previst de 108.234,50 euros
El lot 8 correspon al concert "Nit d'elles" en Es Terrers: distribuïts en muntatge (3.000 euros) i artistes, (3200 euros), total 7.502 euros, Iva inclòs. En el lot 9 hi figura el concert i muntatge del concert del Molí d'en Negre que es compon de l'equip de so, i dels escenaris (muntatge i desmuntatge d'aquests, i el transport dels materials). Total 2.178 euros iva inclòs més l'actuació dels grups musicals Monsters of Palma, Opposite People (afro beat), i un altre artista per determinar, 3.000 euros Total dels dos sub-lots: 5.808 euros. El lot 10 correspon al muntatge i desmuntatge a la plaça de la vila (dies 15 i 16 d'agost): total: 3872 euros. El lot 11 el formen els artistes de dissabte 10 d'agost al Parc de n'Hereveta. Orquestra Oasis i Grup de versions Horris Kamoi, juntament amb dos grups musicals de versions i/o DJ's. Pressupost total: 10.890 euros. El lot 12 amb els artistes de dijous dia 15 d'agost i dia 16 d'agost a la plaça de la Vila. Dia 15 d'agost: proposta d'almenys 3 grups musicals i/o DJ's amb un pressupost de 3.000 € sense Iva. Dia 16 d'agost la proposta és d'almenys una orquestra de ball (per a la gent gran), i dos grups de versions, i/o DJ's. Total 6.200 euros també sense contar l'iva. Pressupost total del lot 12: 10.285 euros iva inclòs.
L'economia de Porreres mou gairebé 67 milions d'euros a l'any Amb l'objectiu de dotar de major publicitat i transparència la contractació municipal i d'acord amb la llei de contractes del sector públic, coneixem el que té previst gastar l'Ajuntament en les actuacions artístiques de les pròximes festes patronals. Actualment, la informació relativa als contractes municipals és pública, igual com qualsevol licitació, on han de figurar les clàusules administratives particulars i les prescripcions tècniques, terminis de presentació d'ofertes, relació de contractes en fase de licitació o adjudicats, etc. Tot això s'ha de publicar a la Plataforma de Contractació del Sector Públic. El passat 21 de juny es penjaven els serveis d'esbargiment, culturals i esportius relatius a l'organització dels concerts i esdeveniments diversos de les festes de Sant Roc 2019 amb un valor estimat de 108.234,50 euros, desglossats en 12 lots. Les festes començaran amb un concert d'Ismael Serrano que té un import total de 18.150 euros, iva inclòs. El muntatge del concert de Monti-Sion (a la nit del 9 d'agost) puja a 3.872 euros més. En el lot 2 hi figura el concert d'Onion Rabits amb un import total de 4.840 euros. En el lot 3 el concert d'Anegats per 9.680 euros i en el lot 4 el concert de Doctor Prats, per un import total de 21.780 euros. El lot 5 correspon al concert del grup Aero.Sol, amb un import total de 1.754,50 euros. El muntatge i desmuntatge dels concerts del Parc de n'Hereveta, amb els grups anteriors (dels dies 10 i 14 d'agost) té un import de 9.801 euros.
D'entre tots els municipis de Mallorca, el de Porreres és un dels que presenta, actualment, una economia més diversificada i, en aquest sentit, menys dependent del sector serveis. Així es desprèn de les dades ofertes per la Fundació Impulsa., segons dades recollides pel periòdic econòmic Economia de Mallorca. Aquestes mateixes dades expliquen que l'economia del municipi genera un moviment econòmic anual de 66,9 milions d'euros. D'ells 40.500.000, cosa que és equivalent, al 60,6% procedeix del sector serveis que, curiosament aporta un 52,4% de l'ocupació. Tot i ser xifres elevades són molt menors que en la major part de municipis mallorquins molt condicionats per l'activitat turística. Un altre aspecte que crida l'atenció és el pes de les empreses de construcció que facturen gairebé 13 milions, fet que suposa gairebé un de cada cinc euros que es mouen. A més el sector aporta gairebé un de cada quatre treballadors locals. És un dels municipis de l'interior de Mallorca que presenta una economia més diversificada en els seus sectors La indústria també té la seva presència destacada facturant el 15% de l'economia local i destacant principalment el sector extractiu de minerals. A més la indústria aporta més de l'11% de l'ocupació. (Continua a la pàgina següent)
L'agricultura, tot i ser minoritària, té una presència molt més destacada del que sol ser normal a Mallorca. En aquest sentit, Porreres acumula fins a gairebé un 5% de la producció econòmica movent més de 3,2 milions d'euros i generant ni més ni menys que el 12% de l'ocupació local. Si s'entra a desgranar el sector serveis, el més poderós de tots, destaca de manera notable el pes del comerç amb un 17% d'importància a escala global i aportant gairebé el 19% de l'ocupació. L'allotjament i restauració es quedarien tot just en un 8% amb un 6,7% de l'ocupació. Xifres similars de facturació aporta l'activitat immobiliària però, això si, amb prou feines el 0,4% dels treballadors del municipi.
Entrevista
Damià Duran i Jaume
Damià Duran Jaume (Porreres, 1931) ha estat empleat de banca tota la vida. Habita a Manacor des del 1957. La curiositat per conèixer-se a si mateix, el fa també conèixer els altres, i compartir-hi els fruits de la seva recerca. Ara treu a la llum “Els pobres”, el fruit de més de quatre anys de feina intensa. Com sorgeix aquest llibre? Inicialment vaig pensar de treure els documents del consum de blat entre el 1600 i el 1800 però aviat vaig veure que hi sortien repetides vegades anomenats “els pobres”, i vaig orientar la investigació envers la pobresa. Quina conclusió n’heu tret? He vist que en aquell moment hi ha la història retinguda que ens mena a Simó Ballester i a la revolta dels Agermanats, i la repressió que seguí aquests moviments. Això explica com unes persones amb problemes de salut, de desnutrició, de falta de feina, absolutament dependents dels senyors, ofegats pels imposts, no es revoltin contra la situació. La memòria històrica modifica el seu estat de lluita. Què va venir, després d’aquelles revoltes? La composició, que consistia en l’aplicació d’imposts per part dels rics que havien rebut algun dany en els seus béns, per recuperar-los aquests béns a través d’uns imposts, represàlia per les actuacions dels agermanats.
Hi havia una classe poderosa molt poderosa… Sí, que tenien més del 90 per cent dels béns del poble.
“Entre el 1600 i el 1800, un noranta per cent de la població era pobra” I vivien a Manacor, aquests poderosos? Alguns, però molts vivien a Ciutat. El problema afegit és que molts pretenien pagar els seus imposts a Ciutat, i això volia dir que la riquesa no quedava a Manacor. El progrés del poble no pot existir. Podeu anomenar-nos alguns d’aquests personatges poderosos? Sí. Francesc Cotoner, els hereus de Tomàs Forteza, Joan Sureda, Pere de Verí, Francesc Truyols, Bàrbara Dameto (marquesa de Bellpuig) o el Comte d’Aiamans. I entre les possessions més valuoses, les Puntes, Son Vives, la Gruta, la Marineta, Son Mas, Son Galiana, Son Peretó, Son Crespí, Santa Cirga, Son Cellard, el Rafal Pudent, Bellver, la Sínia, l’Espinagar, Bendrís, Rotana, Son Pere Andreu, el Pou Nou, Son Moix, Albocàsser, Son Vaquer, Son Joan Jaume, el Fangar, Llodrà, l’Hospitalet… Quin percentatge de pobresa hi havia? Més d’un noranta per cent de la població era pobra. Entenc que la pobresa podia ser lleugera, moderada, severa o extrema. Això significava que d’una població total, entre 5.000 i 7.000 persones, els jurats reconeixien, a vegades, que més de 3.000, o més de 4.000 persones, segons el moment, necessitassin ajuda en temps de crisi. El període que heu estudiat inclou la guerra de Successió. Afectà això encara més els pobres? No. El percentatge es mantenia més o menys igual, perquè la gent naixia pobra i moria pobra. Així mateix, en el darrer dels tres estims que he estudiat la pobresa a Manacor arriba a un 94 per cent de la població, enfront del 90 dels dos primers. (Antoni Riera-Setmanari 100 x 100)
Jornada d'apicultura ecològica a Porreres L'entitat Apaema ha organitzat amb èxit la vuitena edició de la jornada tècnica d'apicultura ecològica, que ha estat marcada per la necessitat de lluitar contra el frau de l'origen de la mel i la necessitat de crear una denominació d'origen Mel de Mallorca. La cita, realitzada a la biblioteca de s'Escorxador, va comptar amb la participació de la investigadora Amparo Lázaro, la tècnica de l'IQUA Jerònia Pou, i l'apicultora Ester Ibeas.
Oferta d'ocupació pública temporal L'Ajuntament de Porreres ha aprovat una convocatòria per a constituir una borsa extraordinària de personal laboral temporal de la categoria de treballadors/es familiars. S'ha publicat en el BOIB núm. 96 de 13/7/2019 i el termini per presentar la sol·licitud va finalitzar el 26 de juliol. També, recentment, s'obrí una convocatòria per a constituir una borsa de treball per proveir, amb personal funcionari interí, necessitats urgents existents en la policia local de Porreres. CARRERS MASSA ESTRETS. El carrer de Santa Creu i el carrer Nou, Ramon Llull, Pont, Canonge Barceló, Monti-sion, el d’en Mora, del Garrover o el del Vent. Alguns trams del Passaratx també destaquen per presentar amplàries inferiors als 4 metres.
Joan Sastre, ofertes per anar al Barça o a la Premier anglesa? Crida l'atenció l'article “Nul·la elegància amb Sastre” de Ricard Cabot al DM-Esports. Molango hauria de predicar amb l'exemple o hi haurà “cas Joan Sastre” al Mallorca. El jugador, segons sembla, hauria tengut ofertes del Barça o per jugar a la Premier, concretament de l'Ipswich Town o del Newcastle. Sastre té contracte fins al juny de l'any que ve. A partir de l'1 de gener de 2020 el jugador serà lliure per negociar amb el club que desitgi.
q
Sa Bastida, la defensa del camí cap a Llucmajor. Un topònim que es repeteix Segons el DCVB una bastida és un conjunt de murs o edificis de tàpia o de fusta, fets amb caràcter provisional i defensiu. Una altra accepció es refereix a una torre mòbil de fusta emprada en els setges a les murades de les fortaleses medievals. Bastides, a Mallorca en trobam quatre registrades per la toponímia: Sa Bastida de Porreres, amb una localització que li atorga el control del camí -avui carretera- entre Llucmajor i Porreres, i que dóna nom a un putxet (282 m d'altura) i a una possessió, la Bastida de Banyalbufar, un coll situat entre la serra d'en Sec i ses Planes, per on passa actualment la carretera d'Andratx a Pollença, la Bastida de Sant Joan, possessió documentada el 1242, situada al coster meridional del puig de Sant Nofre, de 254 metres d'altura i talaia privilegiada per al control de la zona central del Pla i la Bastida d'Alaró, nom d'una possessió (documentada el 1302) situada a l'antic llogaret d'Els d'Amunt i d'una mola rodejada de penyasegats inaccessibles per tres dels seus quatre costats. Perquè la successió de conquestes a l'illa és molt antiga i a sa Bastida es retrocedeix com a mínim fins a l'època tardoromana, com ha documentat Javier Aramburu-Zabala. A les anteriors bastides cal afegir-ne una altra, si bé es troba emmascarada. Es tracta del puig de s'Envestida, putxet situat a menys de 500 metres del castell de Santueri i pràcticament amb la seva mateixa altitud. El domini que es té del castell des del puig fa molt plausible la possibilitat que s'hi instal·làs algun aparell o construcció durant algun setge a la fortalesa. Amb el temps el nom s'hauria deformat segons la hipòtesi apuntada per V.M. Rosselló Verger i defensada també per Cosme Aguiló. La documentació històrica que ens ha arribat sobre aquestes construccions és pràcticament nul·la essent curiosa la notícia de 1396 recollida per Ramon Rosselló Vaquer sobre cercadors de tresors que feien clots a la bastida d'Alaró. Tant de bo que sorgeixin nous documents en el futur que donin un poc de llum sobre les bastides mallorquines. (web de Toponímia Mallorca)
Gastar-se més de 18 milions de les antigues pessetes en 10 concerts o actuacions musicals en uns grups que la majoria són quasi desconeguts és un autèntic despropòsit i una tudadissa de doblers per unes festes massa normals.
q
Que una exregidora de l'equip de govern continuï presidint i assistint a actes més o menys oficials demostra que el PI o el mateix ajuntament tenen un problema de protocol al no desvincular el que és equip de govern amb la representació consistorial.
q
Perquè l'ajuntament consent tenir unes barreres provisionals, més d'un any, prop del que serà el centre de dia, que dificulten la circulació?
q
Crida l'atenció la poca gestió feta per posar en marxa els camins escolars segurs, a partir del pròxim curs. Bones intencions, això si, però res més, I un pla de mobilitat urbana dins el calaix. Perquè no es posa en marxa?
Canvi de donats a Monti-sion
El passat dia 14 de juliol na Bel Roig i en Joan Mestre, que es jubilen, s'acomiadaren com a donats de Monti-sion amb una festa i una missa d'agraïment que presidí mossèn Pere Torres, exrector de Porreres. Els nous donats, que també veim a la fotografia de Simó Tortella, entraran a partir del mes d'agost. Els desitjam, a tots, molta sort i salut.
EL PRÒXIM NÚMERO, EL 22, SORTIRÀ A LA SEGONA QUINZENA D'AGOST
Fa 52 anys 25 d'agost de 1967
Los Quijotes, un grup musical porrerenc, imprescindible a les festes de Sant Roc Els anys seixanta una nova música penetrà a l’illa, contribuint a una modernització cultural del seu jovent. Arribava un nou estil musical, que incorporava el beat, el twist, el rock and roll, el soul, la psicodèlia o la cançó d’autor, entre d’altres. Per una banda tots aquells grups suposaren la renovació del llenguatge de la música popular: la modernitzaren i l’actualitzaren per a un públic essencialment jove que ja havia deixat de sentir-se identificat amb la música dels seus pares (boleros, pasdobles, música clàssica, etc.). La bonança econòmica d’aquells anys permetia que l’ofici de músic fos, aleshores, una professió suficientment pròspera com poder viure d’ella. Així doncs, és a la Mallorca dels primers seixanta quan es comença a vertebrar una indústria dedicada a la música en directe: A Porreres, Los Quijotes va ser un grup musical sorgit l’any 1966. Els seus components de més llarga durada foren Onofre Servera (veu), Tomeu Salleras (guitarra), Rodri (teclat), Miquel Bauzà (baix), Maties Amengual (baix), Andreu (?) o Maties Lladó (bateria), entre altres. Es van dissoldre l’any 1973. A continuació oferim un recull de les revetles i berbenes de les festes patronals de Sant Roc, celebrades a Porreres, dins el marc temporal que va des del 1967 al 1969. Hi havia berbenes tres dies seguits, normalment, com podem veure. En aquella època, la festa encara se celebrava dia 26, tot i que hi hagué anys, com el 1969, que les festes arribaven al 6 de setembre. El grup local “Los Quijotes” repetiren 7 vegades, en tres anys. Vegem la relació de grups que participaren i els seus dies d'actuació: 25/08/1967: Los Oveños 26/08/1967: Los S.N.5, Los Quijotes 27/08/1967: Los Excelentes, Los Quijotes 24/08/1968: Los Príncipes, Los Quijotes 25/08/1968: Ina y sus Pioneros, Els Mallorquins, Aires de Montanya de Selva 26/08/1968: El Harlem, Los Quijotes 31/08/1968: Los Marshall’s, Los Espectros 24/08/1969: Los 5 Ases, Los F5 25/08/1969: Los Quijotes, Los S.N.5 26/08/1969: Los Talayots, Los Quijotes 06/09/1969: Orquestra Bahia, Los Quijotes. Mallorca, igual que la resta de l’Estat, estava en ple canvi: el seu desenvolupament econòmic havia afavorit la creació d’una emergent societat de consum on la televisió començaria, a poc a poc, a tenir un paper preeminent. Font: “Nous estils musicals i canvis socials a Mallorca (1960-1975)” de Bartomeu Canyelles Canyelles.
AGOST 2019 -Fins al 30 d'agost. Escola d'estiu a IES Porreres i Camp Municipal d'Esports. -9 divendres. Posada de la bandera i pregó de festes de Sant Roc. Auditori. -Concert: Ismael Serrano, todavía. A Monti-sion. 22 hores.
Línia directa: 627477628 · 648257430 Editor: Joan Barceló Bauçà Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu a binerbo1@gmail.com o per WhatsApp o Telegram als números de línia directa. Segueix-nos al Facebook, Twitter o a https://issuu.com/
Trobareu la revista “Porreres”
(per només 5 euros) als següents establiments: -ESTANC CA NA JAUME (CARRER SANT ROC) -ESTANC CAN POÓ (CARRER SALA) -FRUITES CA NA MARIA (CARRER AGUSTÍ FONT)
En preparació, el pròxim volum, el II, de la nostra revista a tot color, que arreplegarà l'edició dels exemplars sortits des del desembre a l'agost d'enguany. Reserva-la als llocs de venda habituals, abans que s'esgoti.