agost 2019 2ª quinzena núm. 22
"Al final, el que importa no són els anys de vida, sinó la vida dels anys” (Abraham Lincoln, advocat i polític)
Més per Porreres insta a l’equip de govern a estudiar el cobrament d’un lloguer per espais com n’Hereveta El passat dilluns dia 29 es va celebrar el ple ordinari corresponent al mes de juliol. La sessió plenària de juliol va comptar amb 9 punts a la seva ordre del dia. Hi assistiren 12 persones. El grup municipal de Més per Porreres es va interessar per les despeses que ocasionen al poble les festes que es duen a terme al Parc de n’Hereveta i demanà si l’Ajuntament tenia quantificades les despeses que comporten els esdeveniments privats (i també els que s’organitzen des del consistori per Sant Roc) a n’Hereveta pel que fa a neteja, il·luminació i seguretat. També varen voler saber si quan l’esdeveniment és privat (festivals com el de s’Embat, per exemple) es cobra algun tipus de Primer ple ordinari de juliol a la Casa de la Vila
lloguer. La resposta de la batlessa fou que no, fet que Més per Porreres, en un comunicat, considera greu, ja que la ciutadania acaba pagant totes les despeses que ocasionen aquests esdeveniments, i també les molèsties que pugui causar als veïnats, sense obtenir res a canvi més enllà d’un descompte en l’entrada (que no sempre s’ha produït). El grup ecosobiranista va prendre la paraula de la batlessa quan aquesta va dir que es podia estudiar fixar una taxa pública de lloguer d’espais com n’Hereveta, fet que almanco podria compensar la despesa pública que això suposa. Després de votar l’acta de la sessió anterior, es va passar a la votació dels comptes del 2018 de l’Ajuntament, on MÉS va puntualitzar que cal treballar per trobar un nou sistema de subvencions per a les entitats i associacions del poble,
així com la necessitat de dur a terme una regulació dels llocs de feina de l’Ajuntament que hauria d’ajudar a normalitzar la situació dels treballadors del consistori. Seguidament l’equip de govern va donar compte de la convocatòria i les bases de les beques de transport escolar pel curs escolar que ve. PP i MÉS instaren a la batlessa a augmentar aquesta partida i a donar més informació a la ciutadania perquè aquesta convocatòria pugui arribar al màxim nombre d’estudiants possible. MÉS també va remarcar que per fi l’Ajuntament hagi vengut a bé per començar les converses amb el servei de transport municipal de Palma (EMT) per a aconseguir descomptes pels porrerencs i porrerenques que utilitzin aquest servei, tal com aquest grup havia proposat fa cosa de dos anys. Tots els grups votaren a favor de la firma d'un conveni amb la Borsa d’Allotjaments Turístics del govern autonòmic per a aconseguir una subvenció d’uns 347.000 euros per a rutes senderistes i cicloturístiques que hauria de contribuir a millorar l’estat dels camins rurals, essent aquest projecte continuador del de les rutes hidràuliques i que actualment està adequant els voltants dels pous públics de la vila. També es va recordar que el Pou Juà es troba en una situació deplorable i que mitjançant aquests projectes s’hauria de reconstruir. També s'esmentà el mal estat de diversos camins com el del Putxet o el de sa Pedrera. Finalment, vàrem instar a l’equip de govern a projectar un pla de manteniment a llarg termini de tots els camins rurals de la vila a fi que la inversió que s’hi està realitzant gràcies a l’ajuda del Govern de les Illes Balears (Conselleries de Turisme i Medi Ambient, que en el moment d’atorgar les ajudes eren governades per MÉS per Mallorca) tengui una continuïtat en el temps, fet amb el qual la batlessa assegurà que ja s’hi estava treballant.
Llarg capítol de «precs i preguntes» Foren diversos els temes que PP i MÉS varen demanar, Per la situació de la policia local es demanà que l’equip de govern faci arribar l’informe que -segons la batlessa- es va redactar amb la finalitat de sol·licitar a Delegació de Govern permís per contractar més policies locals i també la resposta de Delegació del govern estatal, que segons Xisca Mora fou negativa a la demanda. La batlessa digué que de moment els policies interins no es poden contractar i anuncià la propera contractació, mitjançant oposició de tres noves places d'agent que haurà de contractar l'Ajuntament. Els populars es queixaren que les notícies del programa de les festes de Sant Roc o de qui seria la pregonera el sabien per gent del carrer.
Algunes intervencions del darrer Ple També s'interessà l'oposició, encertadament, per la rotonda dels Donants de Sang que darrerament es regava a les 12 del migdia. Un fet que es contradiu amb la campanya oficial sobre el consum d'aigua a l'estiu El PP en la seva tirallonga de preguntes, demanà pel “botellot” de la festa dels quintos i sobre la prevenció de tancar els vàters públics. Sembla que els banys de n'Hereveta queden embossats i demanaren que es prenguin mesures en vista a totes les festes que hi tendran lloc. Maria Inés Sampol parlà d'una possible denúncia sobre la terra sobrant de les obres del nou vial i del camí de Marina i l'equip de govern manifestà desconéixer-ho. MÉS demanà sobre el compliment de l’ordenança de terrasses de bars i restaurants i sobre el tancament de solars privats. La batlessa va dir que no es controla l'ocupació dels espais “perquè no tenim personal”. Més ha dit que el problema dels solars suposa facilitar que les persones incíviques puguin llançar-hi escombraries i fems, “a part que consideram injust que hi hagués propietaris que complissin l’ordre i d’altres que no”. Demanaren que l’equip de govern hi tornés a insistir i que informi sobre la situació. MÉS es preocupà, per últim, per la normativa de terrasses de bars i restaurants. Sobre el seu compliment i avaluació de cara al futur, ja que “per tots és sabut que no s’està complint així com es va marcar a l’ordenança”, diuen en un comunicat, assenyalant que “restarem ben atents perquè l’ajuntament compleixi les paraules donades al ple, així com per rebre la informació que vàrem sol·licitar i sobre la qual treballarem per a dur a terme propostes constructives per a millorar el nostre poble”.
El grup municipal del PP denuncia la manca de pediatres al centre de salut de Porreres El grup municipal del Partit Popular de Porreres ha denunciat que la manca de pediatres a l'estiu provoca que "no disposem d'un servei de salut imprescindible com és el de pediatria". Per aquest motiu, demanen a l'ajuntament que pressioni a la conselleria de Salut del Govern perquè cobreixi, "sense excuses", aquesta atenció, que "queda descoberta per les vacances del personal mèdic", segons denuncien en un comunicat conjunt amb el grup del municipi de Montuïri que també té el mateix problema, segons els populars. La presidenta i portaveu del PP de Porreres, Maria Agnès Sampol, recalca que "amb l'esquerra, hi ha ciutadans de primera i de segona". En aquest sentit, Sampol afegeix que "en municipis més grans, el Govern s'encarrega de cobrir el servei". Amb tot, als components del PP en els dos municipis del Pla de Mallorca els crida l'atenció que "malgrat que des del Govern del Pacte d'Armengol s'omplin la boca parlant de més recursos per a Sanitat, queda clar que no es nota en el dia a dia dels nostres centres de salut".I és que, segons els populars, la manca de pediatres durant la temporada estival suposa un seriós problema per als residents a les dues localitats. Reclamen davant el Govern la cobertura d'aquest servei sanitari. Miquel Àngel Veny, per altra banda, va donar explicacions al Ple sobre la problemàtica de la manca de pediatra a Porreres i dels seus substituts.
Jacint Planas Santmartí Gràcies, Cinto, bon guerrer... que a ta Pàtria fores fidel. M'ensenyares molt, Jacint Planas, i sobretot a saber qui som nosaltres, els ciutadans de la Catalanitat (no, els mallorquins no vàrem aparèixer aquí com els bolets, com afirmen molts de toixarruts de llinatges ben catalans) Durant molts d'anys vaig llegir amb atenció els teus articles, i sovint esclafia de rialles quan ridiculitzaves el castellorquí, per això em va saber greu que te retirassis (vull creure que va ser una decisió teva i no imposada per gent que et trobava massa incòmode); vaig quedar amb ganes de rebre més lliçons del mestre que fores per mi. Però el fet que més em va impressionar de la teva trajectòria va ser quan explicares el que feies quan algun energumen et volia galtejar per haver dit la veritat, cosa que va succeir mantes vegades: tu ficaves les mans dins les butxaques, i si efectivament t'agredia, anaves a demanar un certificat mèdic i tot seguit a la Policia a presentar una denúncia. Serenitat, civilitat i noblesa. Aquesta gent, de fet, et retia homenatge, perquè la vàlua d'una persona es mesura tant pels seus amics com pels seus enemics; un que no en té és una herba molla, i amb les herbes molles, ja sabeu què en fan. Pere Morey Servera. Bernat Nicolau Mesquida El passat 12 de juliol va morir Fr. Bernat Nicolau Mesquida, TOR (de Can Pa) a 79 anys. Pertanyia a la Fraternitat de la Porciúncula i durant molts anys va treballar als EE. UU. Era una persona molt modesta i de gran humanitat.
AGOST 2019 -9 divendres. Posada de la bandera i pregó de festes de Sant Roc. Auditori. -Concert: Ismael Serrano, todavía. A Monti-sion. 22 hr. -10 dissabte. Berbena a n'Hereveta amb Orquestra Oasis, Horris Kamoi i altres. -11 diumenge. Atletisme. X Cursa Popular de Sant Roc. -14 dimecres. Concert: Doctor Prats, Anegats, Orquestra Republicana i Aero-Sol. Parc N'Hereveta -Fins al 30 d'agost. Escola d'estiu a IES Porreres i Camp Municipal d'Esports.
El Museu de Porreres presenta durant les festes de Sant Roc l'exposició "The Realms of Gold" Es Badaluc, un topònim El Museu de Porreres rep a un grup de quatre artistes desaparegut a Porreres internacionals durant les festes de Sant Roc. L'exhibició es dóna a conèixer com "The Realms of Gold," (Els Reialmes de l'Or) amb els artistes Hisako Kobayashi (Nova York), Tatsuya Kobota (Japó), Jill Krutick (Nova York) i Kiumiko Okamoto-Paulish, resident a l'illa. L'esdeveniment es durà a terme del 9 fins el 16 d'agost. L'exhibició celebra una etapa daurada la qual els artistes tenen l'oportunitat de presentar connexions formades entre ells per anys de treball i viatges. Coincidències en exhibicions a Nova York, França, i el Japó han ajudat en l'aliança d'aquests artistes. L'apreciació pel treball de cada un ha crescut, reforçant la seva unió. Kumiko Okamoto-Paulish, ara artista local, va establir la seva relació amb el Museu de Porreres, fent possible l'exhibició. Els artistes es trobaran per primera vegada a Mallorca. Una gran varietat d'estils artístics hi seran presents: tinta japonesa sobre paper, tempera a l'ou sobre llenç fins oli abstracte i acrílic sobre tela. Cada artista dibuixa basant-se en les seves històries i experiències personals per aconseguir capturar una història inigualable. Hisako Kobayashi ha estat mostrant el seu art durant tres dècades al voltant de quatre continents. Com a artista abstracta, el seu art reflecteix la influència de persones que encara senten una connexió forta al seu país natal, Japó, però que alhora varen rebre un entrenament rigorós en els Estats Units i han habitat en ell la major part de la seva vida. Hisako va créixer a Tòquio abans de mudar-se a Nova York el 1981 per obtenir el seu Masters en les Belles Arts a l'Institut Pratt. Tatsuya Kobota, nascut a Tòquio el 1952 va començar la seva carrera el 1980 com a il·lustrador de personatges d'entreteniment i va ajudar en el desenvolupament de botigues noves a Disneyland Tòquio. El 1990 va emprendre el seu camí d'aventura al voltant del món fins que l'any 2000 va esdevenir professor d'Informàtica. La seva activitat com a artista va començar l'any 2018 amb una exhibició grupal a Sendai, Japó. Les seves obres representen les experiències irreals que l'artista ha vist i sentit en el transcurs de la seva vida. Les seves imatges mostren el tall de la vida i la mort i la fermesa del nostre món. Les seves obres realitzades per l'exhibició són a base de tinta, aplicada amb un pinzell sobre d'un tipus de paper conegut a Tòquio com washi. Els quadres no porten color. Jill Krutick és una expressionista abstracta contemporània. Els quadres tracen el descobriment de la creativitat i diversió que descriuen la trajectòria de la seva vida. L'artista fa servir mètodes de textura, línies i colors per així trobar la fluïdesa en la intensitat que abasta la naturalesa: galàxies, cel, fauna i marees. L'artista és influenciada per artistes moderns i contemporanis com Van Gogh, Monet, i Gerhardt Richter. Kumiko OkamotoPaulish, nascuda a Tòquio, el 1950 va rebre una educació en la tècnica japonesa tradicional de dibuix al carbó i llapis des de nina. El 1968, Kumiko va rebre una educació formal en l'àrea de disseny de productes a la prestigiosa Universitat de 'Tama Art University' de Tòquio.
A vegades la diversitat de significats d'un nom impossibilita decantar-se per una única proposta etimològica. Dues són les explicacions principals que s'han donat per aquesta paraula. La primera la relaciona amb el verb badar (obrir), derivat de la paraula llatina batare. Seria una proposta acceptable per al badaluc com equivalent a forat dins la terra (Coromines, DECat). Badaluc significa també precipici. L'etimologia proposada per recolzar aquest significat és àrab: ba'da al-lyy, "darrere el penya-segat" (Rosselló-Bordoy, Mallorca Musulmana). Amb aquesta accepció empra la paraula Miquel Costa i Llobera en la seva narració poètica de la resistència dels fidels a Jaume III enrocats al castell del Rei entre el 26 juny i el 29 d'agost de 1343. El poeta ens presenta al protagonista de la història pujant i baixant de la fortalesa sense problemes, gràcies al seu coneixement del terreny: Fuig en Bernat pel cingle de pressa fuit: / no l'aturen esquetges ni badalucs / que els viaranys de cabra té ben sabuts. I és ben segur que qualsevol que hagi entrat o sortit del castell del Rei pel seu pas de tramuntana (Al caire de tramuntana / un pas difícil té el roc) acceptarà sense problemes aquesta accepció. Normalment un precipici sol ser també un lloc de vistes àmplies i de fet alguns autors identifiquen els badalucs amb llocs elevats en els quals un pot escampar la vista i dedicar-se simplement a badar o badocar. A Felanitx dues roques situades en el turó que acollí el primitiu nucli urbà, documentades al segle XVI, originaren el nom del carrer des Badaluc (Pere Xamena, Els carrers de Felanitx). Precisament, una zona del terme de Porreres era coneguda com es Badaluc a finals del segle XVI. Actualment es desconeix on estava situat. (web de Toponímia Mallorca)
Vist al Tuitter Xisca Mora (@XiscaMora_) Quin desgavell! Ara tenim 60 dies per endavant, mentre disfrutam de les festes patronals dels pobles mallorquins, de dies de platja i esbarjo amb la família, per reflexionar sobre si tindrem president de l'Estat o no o si per sa fira de Porreres haurà una nova campanya electoral. CanDau (@Candhau) Al final sempre tornam al mateix. L’esquerra d’aquest país hauria de començar a pensar com així la taca blava del Migjorn és tan mala de llevar. De Porreres per avall, un món a part. Ni transport públic ni res de res. Abandó total. I al PP que ja l’hi està bé. IB3 Notícies (@IB3noticies) Es confirmen les previsions. Enguany no tendrem molts albercocs secs. Cau un 80% la producció de l'albercoc a Porreres. L'any passat, la cooperativa del municipi en va comercialitzar 60 tones i enguany només 11.
Dia 16 d'agost és Sant Roc... Gabriel Bibiloni Un personatge del segle XIV que té una identitat força enigmàtica. El seu nom també és misteriós. No coneixem ningú anterior a ell que porti aquest antropònim. Ni sabem d’on surt: segons el Diccionari de noms de persona històrics i tradicionals de Mallorca, d’Antoni Llull Martí, és un nom d’origen germànic, identificat amb el mot hroc, que sembla que era un crit de guerra. El nom original (occità Ròc, francès Roch) va ser llatinitzat en Rochus i agafà en cada llengua diferents formes: català Roc, italià Rocco, anglès Roch o espanyol Roque. Segons la tradició cristiana, sant Roc era un occità de Montpeller que anà a viure a Roma i que feia meravelles guarint malalts de pesta. Però segons algun estudiós, sant Roc és una duplicació d’un sant anterior, del segle VII, dit Rac (Racho en francès), que, segons diuen, va ser bisbe d’Autun (França) i que té el seu dia el 25 de gener. Aquest Rac o Racho era invocat com a protector contra les tempestes, i la semblança entre pesta i tempesta (va igual en francès i en occità) hauria afavorit l’aparició del nou personatge. També per la semblança dels noms de Roc i Rac. De manera que entre sant Rac i sant Roc anam una mica perduts. Sigui això ver o no, la documentació mostra que al final del segle XIV el culte a sant Roc de Montpeller ja era un fet. I ara vegem què diu la tradició sobre el nostre sant, que surt de diverses fonts, com la famosa Llegenda àuria, o la Vita Sancti Rocchi, de Jean de Pins (1516). Segons aquestes fonts, l’home va néixer a Montpeller en una data controvertida (final del segle XIII o començament del XIV). Montpeller va ser un senyoriu sota sobirania de la Corona d’Aragó durant un segle i mig. Jaume I quan va repartir la Corona donà Montpeller a Jaume II, juntament amb el regne de Mallorca i el comtat del Rosselló. Jaume III el va vendre al rei de França el 1349. Quan va néixer sant Roc, doncs, —si va néixer—, potser la seva ciutat natal era sota sobirania del rei de Mallorca. Roc era fill d’un noble, o potser burgès, que, a més, era governador de la ciutat. Diu la llegenda que sa mare era estèril, però que pregant a la Verge Maria va superar l’inconvenient; i que quan nasqué li sortí una creu vermella damunt el pit que es feia grossa així com el nin anava creixent. Quan tenia vint anys es morí son pare, que li havia deixat la comanda de continuar en el seu càrrec de governador. Però Roc menyspreà càrrecs, béns i noblesa, repartí als pobres tot quant tenia i se n’anà a Roma com a pelegrí. En aquell moment a Roma havia esclatat una gran epidèmia de pesta. La pesta és una malaltia contagiosa causada per un bacil i transmesa en bona part per la picada de les puces. Pensem que aquest animaló, ara feliçment llunyà de nosaltres, antigament era una de les companyies més presents en la vida diària de la gent. La denominada pesta negra va causar estralls a Europa entre el segle XIV i el
XVIII. Quan va arribar, procedent d’orient, i es va escampar amb rapidesa, a mitjan segle XIV, en pocs anys va morir per la malaltia una quarta part de la població occidental. Entre una societat desolada, i amb una terrible precarietat de remeis per a fer front a la plaga, no és estrany que apareguessin sants, com sant Roc o sant Sebastià, a qui la gent s’encomanava desesperadament. I com que les epidèmies qualque moment s’acaben o s’atenuen, ja teniu el miracle. Doncs el nostre personatge a Roma va començar a guarir malalts de pesta com qui fa bunyols de vent. Bastava que els tocàs amb la mà o que els fes el senyal de la creu damunt el front i els fortunats se n’anaven ben sans i més contents que un gínjol. Però amb tant de tocar malalts, estant a Plasència, ell també hi va caure, i no va saber —o potser no va voler— guarir-se a ell mateix. Les autoritats l’expulsaren de la ciutat i ell se n’anà a viure al bosc, a una barraca que es construí amb branques i rama. O potser se n’hi anà voluntàriament per a no contagiar altra gent. En tot cas, Déu no el deixà abandonat i va fer que al costat de la barraca brollàs una font que li donà aigua bona, i un ca que pertanyia al senyor d’aquelles terres li dugué cada dia un pa que el gos robava de la taula. Per això en moltes representacions veureu el sant amb un ca als peus que té un pa a la boca. I amb la nafra de la terrible malaltia a la cuixa. Diu la llegenda que el senyor va voler saber on anava el seu ca, que desapareixia cada dia, i un dia el seguí fins que arribà a la barraca on trobà l’indigent ferit i fet un pelleringo. El noble senyor el guarí i es va fer amic i acòlit seu. Roc, amb pa i aigua i potser amb l’ajuda del protector, va subsistir una temporada fins que decidí de tornar al seu Montpeller natal. Tornat a la seva ciutat, ningú no el va conèixer, amb aquell aspecte tan canviat, i per això el prengueren per un espia del papa contra el duc de Milà —que no tenien gaire bones relacions— i el ficaren a la presó. Ell no digué qui era, per humilitat, per la qual cosa estigué cinc anys a la presó, on morí un 16 de juliol. El 1327 segons la Llegenda àuria, cosa difícil perquè aquell any la pesta encara no havia arribat a Itàlia. Segons altres fonts, morí a Voghera devers el 1378. També diu la llegenda que just després de mort, un àngel portà del cel i deposità al costat del cap del sant una tauleta escrita amb lletres d’or que deia que qui s’encomanàs a Roc no tindria mai el mal de pesta. Malgrat que Roc d’ençà que el ficaren a la presó no havia dit mai qui era, al final la gent de la ciutat el reconegué per la creu vermella que tenia marcada al pit. Fou enterrat a Voghera, però el 1485 el cos desaparegué i encara el cerquen. Fotografia: Sant Roc, pelegrí. Cercle del Mestre de San Pablo de la Moraleja Circa 1500 Escultura en madera policromada Col·legiata de Sant Antolí. Medina del Campo
(Continuació) Dia 16 d'agost és Sant Roc... Sort que qui se l’endugué deixà dos ossets del braç, que foren transportats a Venècia, on reposen sans i estalvis. A partir del segle XV s’escampà pertot la devoció de Sant Roc i es construïren arreu esglésies dedicades a ell, igual que confraternitats i hospitals per a assistir els malalts de pesta. A Barcelona és un sant molt popular. Diu la llegenda que una vegada sant Roc anà a Barcelona mentre hi havia una pesta i tots foren guarits miraculosament. I durant les terribles pestes dels segles XIV, XV i XVI l’invocaren contínuament. Per això el 1519 el declararen patró de la ciutat. En els Països Catalans s’han comptat 180 poblacions que tenen devoció especial a sant Roc o festes en honor seu. És el patró de Terrassa, d'Hospitalet de Llobregat, de Malgrat de Mar, de Barbens, de Castellfollit de Riubregós, de Santa Coloma de Cervelló, d’Argilaga i de Vall-de-roures; a Arenys de Mar és la festa major petita, d’interès i catalogada, i també conseqüència de la intervenció del sant en la pesta del 1607, que es va tallar de cop el dia de Sant Roc d’aquell any; a Andorra és patró de Canillo; al País Valencià és el patró de Vilafranca, de Dènia, de Burjassot, d’Olocau, de Tavernes Blanques, de Vallanca, del Villar, de Sant Antoni de Benaixeve, de Dosaigües, de Llíber, de Planes, del Verger, de Xert, de Castellfort, de les Coves de Vinromà, de Beniarbeig, de la Núcia i de Paiporta; a Mallorca és patró d’Alaró, de Porreres i de Cala Rajada. Això de guarir malalties fa tenir molts de fans. A Mallorca la devoció roquera va ser introduïda pels franciscans en el segle XVII. El 1652 a Alaró l’invocaren davant una epidèmia de pesta i aquesta fou atenuada. Li feren una capella a l’església parroquial, el declararen patró i ara la festa dura una setmana. El mateix any l’invocaren els de Porreres, i el bon sant també els ajudà. Agraïts li feren festa a partir del mateix any, i no sabem com s’ho agafaren els dos patrons de la vila en aquell moment, els dos Joans, Baptista i Evangelista. A Palma també hi havia devoció a sant Roc, que feia competència a sant Sebastià, l’altre «curandero» de la pesta i patró oficial de la ciutat. A la part més antiga de Palma hi ha un carrer dedicat a cada un dels dos miraclers, que, a més, són contigus. El de Sant Roc agafa el nom d’una capelleta dedicada al sant protector. Sant Roc també ha estimulat la imaginació de la gent per a crear refranys i dites: per Sant Roc l’avellana surt del foc; sant Roc i el gos cacen per dos; si vols que la pesta no et toc, encomana’t a sant Roc; sant Roc i sant Sebastià guarden de pesta i de pecar; sant Sebastià i sant Roc guarden de pesta i de foc. Malgrat aquesta gran popularitat del sant, el nom de Roc és poc freqüent. Però si n’hi ha qualcun per aquí que ens llegeix, molts d’anys i bons. (El blog de Gabriel Bibiloni)
Ajudes al transport escolar q
Al darrer ple ens cridà l'atenció que uns 13.000 euros dedicarà l'Ajuntament a beques pel transport escolar dels estudiants. El passat curs cobraren uns 325 euros cada un. La partida, curiosament, no s'executa al cent per cent Una quantitat semblant es dedicarà a pagar els honoraris dels artistes visuals de carrer del Tastart.
Joan Sastre, ha renovat pel Mallorca fins al 2023
El futbolista porrerenc Joan Sastre seguirà vestint la samarreta del Mallorca fins al 2023. L'anunci arribava després d'uns dies en què la relació entre el porrerenc i el club havia empitjorat arran de les declaracions de Maheta Molango en roda de premsa, quan va assenyalar que el jugador "estava mal assessorat" per no acceptar l'oferta del club. Finalment, la negociació va arribar a bon port i Sastre seguirà formant part del Mallorca durant les quatre pròximes temporades. Segons la COPE, la nova clàusula del lateral de Porreres serà de 25 milions d'euros, quedant molt reforçat pels pròxims quatre anys. El defensa porrerenc veu així com la seva atípica situació es resol a les ordres de Vicente Moreno, que de ben segur s'alegra de comptar amb un dels jugadors més importants dins de la plantilla vermella. Sastre representa al lateral modern, efectiu en defensa i profund en l'últim terç del camp. Amb la seva renovació, el Mallorca ferma a un dels jugadors del planter que més temps porten vestint la samarreta del club. Fa dotze anys que va arribar a Son Bibiloni per jugar a la pedrera i l'any que el conjunt vermell va descendir a Segona B el club va dipositar en ell tota la seva confiança per ser l'encarregat de defensar la banda dreta. Amb el primer equip, Sastre va acabar sent un dels jugadors claus en la consecució de l'ascens. El passat estiu va ser complicat, ja que va tenir problemes físics que el varen deixar sense pretemporada i li va costar tornar a entrar a l'equip. A partir de novembre, va tornar a ser titular i ja no va sortir de l'onze fins a final de campanya. Amb 22 anys, Sastre complirà el somni de poder continuar defensant l'equip a Primera Divisió. Els arbres del nou vial se sembraran al final La nova ronda no tendrà arbres fins a la pròxima tardor o a l'hivern, al darrer moment de les obres, segons va ratificar Jaume Martorell, actualment regidor d'urbanisme amb dedicació exclussiva de l'equip de govern.
q
Sabíeu que a Platja d'en Bossa, Eivissa capital, hi ha el carrer Porreres? I no ens ho havia comunicat ningú!
q
La regidora del PP, Maria Inès Sampol, que de cada vegada està més posada en el seu paper de portaveu, es va interessar al darrer ple per la precària situació, enmig de la carretera, de la creu del Pou d'Amunt.
q
Les fotos de l'entrega del vehicle a Protecció Civil i als Donats de Monti-sion dugueren polèmica al darrer ple. El PP fins i tot va posar nerviosa la batlessa, que va haver de demanar disculpes davant les acusacions de manca de transparència per la presència en elles d'exregidors.
q
Kyril de Bulgària, príncep de Preslav, continua estiuejant per Porreres, d'ençà que va contreure matrimoni amb Rosario Nadal el setembre de 1989 -es separarien de manera amistosa el 2009-, i encara posseeix residència a Porreres, lloc on han crescut els tres fills del matrimoni, Mafalda, Olimpia i Tassilo.
Viatge a Porreres (Article en llengüa occitana publicat a “Jornalet”) per Gerard Joan Barceló (*) (*) Lingüista, professor agregat de gramàtica i director de la revista electrònica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet. El seu origen és porrerenc)
A Barcelona, ont anèri, per parlar dels Amics de Jornalet, e d’un autre projècte cultural que vos n’assabentarai un autre còp, amb mon amic Ferriòl Macip Bonet, aqueste me faguèt observar l’accent malhorquin de las personas que crosàvem, ont que passèssem. Ai pas jamai vesitat Malhòrca, mas aqueste país catalan, coma Argeria, es un inconegut que me sembla de conéisser despuèi tostemps. Per començar, me ven a la boca lo gost cosent de la sobrassada, que tant de còps consumèri pendent mon enfància, portada per ma familha pènegra. Me calguèt un bèl brieu per aprene e comprene que son origina èra malhorquina, malgrat la descobèrta, dins un supermercat d’Estrasborg, de la soprassata siciliana, que me semblèt milanta còps mai fòrta. De Malhòrca me ven tanben mon patronim, tan frequent enlai. En França e en Occitània, degun lo sap pas prononciar. Quand disi que soi còrs, las gents li bailan un aspecte mièg italian, mièg francés, [baʁtʃeˈlo], e aital me fau sonar, amb una accentuacion mai corrècte, en Corsega; quand lor semblan espanhòl, se ditz [baʁseˈlo]; quand al contrari l’impression producha es francesa, pronóncian [baʁsəˈlo], mas amb la temptacion que m’irrita d’i ajustar una t muda finala: Barcelot. Mas, mai que mai, Malhòrca a la cara de mon papet, Macià Barceló, que l’administracion francesa d’Argeria sonava Mathias Barcelo, tanben nom oficial de son
rèirefelen. De sa cara, ne teni doas fòtos a l’ostal, la primièra es un retrach personal, la segonda lo mòstra assetat en familha davant sa fornariá de Blida, amb sos mainatges, sa femna ma mameta e sos sògres. Coma èra pas la costuma de sorire sus las fòtos, a aquela epòca, son imatge me sembla tras que trist: cossí imaginar los moments ont sorisiá? Cossí imaginar tanben sa votz, perduda dins los escurs caminòls del temps? En 1956, moriguèt jove, a l’edat qu’es ara la mieuna, 40 ans. Longtemps mon paire, que viu encara, pensava qu’el tanpauc aconseguiriá pas la 41a annada, e me costèt de tombar pas a mon torn dins la cresença supersticiosa d’una malediccion que’n seriái ieu tanben la victima. Sa mòrt foguèt una tragèdia per ma mameta qu’aguèt d’acarar soleta la gestion de la fornariá, l’educacion dels mainatges, las consequéncias de la guèrra d’independéncia e de l’exili que permetèt puèi a mon paire de rescontrar ma maire en Occitània. Malgrat lo desastre de sa mòrt precòça, emana de son remembre una impression positiva. Sa veusa refusèt de se tornar maridar e ne parlava tostemps amb tendresa. Contèt a ma maire, qu’aimava coma sa filha, que son marit la vesitava. Malgrat l’ambient d’òdi creissent en Argeria, lo papet prestava son forn a de gents de totas las comunitats, e sembla qu’aquestas comunitats ja devesidas per la guèrra se recampèsson a sas funeralhas. Amb sos parents, parlava malhorquin, valent a dire lo catalan de Malhòrca, coma o pensava amb claretat son fraire, qu’acabèt sa vida a Marselha. Lo transmetèt pas a sos mainatges, que lo perdèron a 11 e 12 an, e encara uèi vòli saber çò qu’auriá semblat lo catalan que m’auriá pogut legar. Doncas, d’aquesta Malhòrca passada per l’Argeria coloniala, s’assòcia amb la cara sens votz e sens sorire de mon papet un mistèri qu’a provocat una quèsta d’identitat, coma lo papet rus de l’escrivan nòrd-catalan Joan Daniel Beszonoff li inspirèt Els taxistes del tsar. Aital ai començat mon viatge a Porreres, la vilòta malhorquina d’origina de mon papet, qu’aprigondís lo de mon paire, qu’es un viatge a Porreras. Pensa que lo país perdut es Espanha: al fotbòl sosten tostemps la Roja contra l’esquipa francesa, li agradan las corsas de braus espanhòlas e fa qualques ans, escriguèt a l’ambassada d’Espanha a París per lor demandar se podiá venir espanhòl. A luòga d’aqueste viatge a Porreras, lo mieu es un viatge a Porreres. La lenga mairala de mon papet foguèt pas lo castelhan mas lo catalan, sa pàtria Malhòrca e non pas Espanha. Lo viatge a Porreres es una quèsta, non pas del país aparent, mas del país escondut e totun vertadièr, e los occitans avèm tanben de començar aqueste viatge a Porreres: nòstre país es pas França ni Itàlia ni Espanha mas Occitània, nòstra lenga es pas lo castelhan ni l’italian ni lo francés mas l’occitan. Un jorn, arribarem a Porreres.
Marta Escoda i Sebastià Lliteres, han estat elegits per formar part del govern autonòmic
Fa 41 anys 25 de novembre de 1978
Excel·lent campanya de Salvador Estelrich a Porreres El setmanari “Felanitx” informava del bon paper que feia el jugador d'escacs Salvador Estelrich al nostre poble: Produïda la desaparició de l'equip d'escacs del Cercle Recreatiu en el pla competitiu insular, els seus més destacats jugadors, a poc a poc anaven enrolant-se en altres clubs, preferiblement de la comarca. Així, Antoni Obrador jugava amb el Petra, Rafael Garcías amb el Campos i Salvador Estelrich i el juvenil Ricard Martínez a Porreres. D'aquests últims es referia la nota a Estelrich, que en un espectacular «retrobament» com a jugador en actiu estava realitzant una excel·lent actuació defensant el primer tauler de l'equip de l'Agrupació Cultural de Porreres, que militava a la primera categoria. Dels cinc primers partits disputats havia aconseguit quatre punts i mig, no havent conegut, encara, Ia derrota. A la primera jornada va entaular amb Josep Lluís Riera, del Sant Ferran de Palma, en una partida amb un final que donava victòria, però que a causa d'una jugada imprecisa únicament es va transformar en mig punt, potser a causa del seu llarg temps d'inactivitat. Posteriorment va guanyar a Campos a Manresa, va triomfar davant González d'Alcúdia, va guanyar a Ciutat a Joaquim Pons del Trui-Escacs, jugador que en la temporada anterior va quedar classificat en tercer lloc al campionat individual, ascendint a preferent, derrotant així mateix en la cinquena ronda a Olives, del Club Pollença. Ricard Martínez, per part seva, portava dues partides disputades amb dues victòries. Una amb l'equip de segona categoria porrerenc davant el segon tauler de Maria de la Salut i una altra en primera categoria davant el felanitxer Caldentey, de l'Alcúdia. En aquest mateix exemplar, en futbol, s'informava de la victòria del Felanitx contra el Porreres per 2-0 amb un ambient de gala en es Torrentó que comptà amb l'assistència del ministre de Treball de la UCD, Rafael Calvo Ortega. Hi havia campanya electoral.
L’agrupació de MÉS per Porreres està d’enhorabona. Dos dels seus integrants, Marta Escoda i Sebastià Lliteres ocuparan càrrecs de responsabilitat al Govern de les Illes Balears durant la legislatura 2019-2023 que ara comença. Marta Escoda, que repeteix en el càrrec, serà de nou la directora de l’Institut per la Convivència i l’Èxit Escolar que forma part de la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca dirigida pel socialista Martí March. Sebastià Lliteres, per la seva banda, compaginarà la tasca com a regidor de MÉS per Porreres amb la direcció i gestió de l’Institut Balear de la Joventut (IB Jove), depenent de la Direcció General de Menors, Famílies i Joventut dirigida per Marta Carrió, que a la vegada forma part de la Conselleria d’Afers Socials i Esports de l’ecosobiranista Fina Santiago. Per altra banda, Beatriu Defior, resident al nostre poble, ha estat nomenada Directora General de Política Lingüística.
Acaba de sortir d'impremta el segon volum de la nostra revista
Línia directa: 627477628 · 648257430 Editor: Joan Barceló Bauçà Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu a binerbo1@gmail.com o per WhatsApp o Telegram. Segueix-nos al Facebook, Twitter o a https://issuu.com/ AQUEST MES D'AGOST, A MÉS DE TREURE PUNTUALMENT LA REVISTA, HEM VOLGUT DEDICAR A LES FESTES UN NÚMERO ESPECIAL DE 7 PÀGINES. TORNAREM A PRINCIPIS DE SETEMBRE. VOS DESITJAM UNES BONES VACANCES!
A tot color i arreplegant l'edició dels exemplars sortits des de la segon quinzena de febrer a l'agost d'enguany. La trobareu als llocs de venda habituals. No espereu que s'esgoti. Difoneu-la entre les vostres amistats. Trobareu la revista “Porreres” (per només 5 euros) als següents establiments: -ESTANC CA NA JAUME (CARRER SANT ROC) i -FRUITES CA NA MARIA (CARRER AGUSTÍ FONT)