setembre 2019 núm. 23
"La influència de les paraules és quelcom meravellós...” (Caterina Albert Paradís, Víctor Català, escriptora)
Editorials
La desertificació dels centres. Autòpsia a una vila que s'abandona L'arribada de les grans superfícies a partir del 1970 comença a marcar l'abandonament de la vida al centre de viles i petites ciutats. Molt més evident ja era al començament dels anys 1990. Hi havia, encara, comerços per tots els carrers del centre, la gent es passejava. Hi havia vida. Tot va començar quan tancaren algunes botigues de queviures o colmados, pastisseries o forns que feia molts anys que eren aquí, on trobàvem uns pastissets o unes ensaïmades que agradaven a tothom. És un problema que pateixen la majoria de poblacions com Porreres i un poc més grosses (Manacor, Felanitx, Llucmajor...). Aquestes, a poc a poc, seran privades de vida, de comerços i d'habitants que hi habitin. Alguns forns i les carnisseries han desaparegut o canvien per locals de compra d'or. Els comerços tradicionals del centre són, pausadament, víctimes del temps que no atura. La gent s'instal·la a la perifèria i fa les compres a nous centres comercials. Tot això va empobrint el país. I mirau, per cert, com a tots aquests pobles va mancabant l'ús social de la nostra llengua.
La glocalització, quan hem complit un any El mes d'agost de l'any passat ens presentàvem per iniciar aquesta aventura. Un periòdic local quinzenal. Sense ànims, sense esperança i amb recels. Sabíem que el periodisme local està ferit i es palpava en l'ambient, amb la moral per terra. Ara queda un any per darrere. Hem tret 23 números. Una aventura que gaudim. Amb la incorporació de la xarxa d’Internet, l'oportunitat de la comunicació local és molt peculiar, ja que es tracta d’un model molt característic de proximitat. Es tracta d’una comunicació de servei, directa, propera, que ofereix els
continguts més quotidians i que adesiara es retroalimenta. La comunicació de proximitat no disposa de l’amplitud panoràmica i la diversitat de la comunicació general. No ho necessita, perquè el seu àmbit de recepció només li exigeix detall i concreció, a diferència dels mitjans que han d’atendre públics més universals. Pensar localment i actuar globalment, aquesta és la fórmula que dóna sentit als processos comunicatius, és el que es coneix com a glocalització, un modisme, que defineix aquesta realitat. En el món digital, no cal obsessionarse. Sols amb la veracitat de la informació. Sobretot, en un temps que tot és molt volàtil.
A propòsit de l'ensaïmada
Les festes que no hem sabut conservar De vegades, com més evolució i tecnologia es disposa, més ruca és la gent. Quan sents parlar que a una “neofesta”, de les moltes que avui estan tan de moda arreu l'illa, de l'orgull de ser d'un poble concret (en el nostre cas, la festa és la de l'ensaïmada i l'orgull, el porrerenc) no podem menys que riure, plorar i pensar en aquelles festes tradicionals que el nostre poble ha perdut amb els anys. Parlant de tradicions, Porreres és evident que no les ha sabudes conservar. La festa patronal actual res no té a veure amb la d'abans. Hem perdut tants d'actes tradicionals, que per Sant Roc, possiblement i curiosa, l'únic que queda dels antics, sigui l'ofici religiós del dia del sant. L'únic element festiu que es manté, des de fa segles. Durant molts anys, la despersonalització ha estat terrible i hem arribat a convertir les festes pràcticament en vuit dies seguits de bauxa nocturna on el caliu festiu el salven les entitats. Segurament té una certa lògica: l'agost no possibilita massa manifestacions durant les hores de més calor. Per això ja ens va bé l'ensaïmada: la festa, quan la festa acaba i desapareix.
Fa un any de la desaparició del Rafal Franc, al terme de Montuïri N'hem vist de tot color, però encara se'ns fa difícil creure que a Mallorca es pugui esbucar una possessió centenària -en un estat de conservació que en permetria la seva recuperació- superant tota la complexa tramitació urbanística requerida. Un despropòsit perquè es va eliminar una important mostra d'arquitectura popular que contribuïa a singularitzar el paisatge dels camps que s'estenen per la partió entre els termes de Montuïri i Porreres. El resultat és un horitzó més vulgar, més anodí i potser empitjorat per les futures construccions. Un despropòsit perquè s'eliminava el testimoni d'una història que s'endinsa fins a la mateixa reconquesta (Alexandre Font proposà per aquestes terres una identificació amb l'alqueria Megraner) i que es troba documentada des de 1358, als Llibres de Cort Reial de Montuïri, estudiats per Joan Miralles i Montserrat. Comptam amb poques descripcions de les cases del rafal, però ens basta la feta per Josep Oliver i Verd, recollida a la revista Bona Pau: Passats els Sons Mirons arribam al Rafal Franc on hi ha una casa típica mallorquina de portal rodó i pallissa i portassa amb arcada d'ansa de paner. El lloc, tancat per tres costats, era acollidor.
Festes passades, coques menjades Han passat les festes de Sant Roc d'enguany amb un munt d'actes per a l'ocasió. Les festes han estat molt nocturnes i poc diürnes, amb una forta calorada cada dia que espantava. Enguany les paperines, de color de rosa, no es banyaren: perderen el color. Moltes activitats per a totes les edats ompliren, una vegada més, els cèntrics carrers del poble de persones que varen desafiar la calor, que pocs recordaven amb tanta intensitat en aquestes festes. Actes com la torrada i les berbenes tengueren molta participació.
(web Toponímia Mallorca)
Canvis parroquials El bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, en data de 31 de juliol de 2019, va signar els nomenaments eclesiàstics següents, que han afectat la Parròquia de Porreres. Mossèn Francesc Munar Servera serà el nou rector de les parròquies de Campos i Porreres. A la vegada, mossèn. Sebastià Salom Mas, al que desitjam una ràpida recuperació de salut, queda a partir d'ara adscrit a les parròquies de Campos, Porreres, ses Salines i la Colònia de Sant Jordi. També ha estat nomenat el pare franciscà Josep Gelabert Ferrer, com a vicari parroquial de Campos i Porreres.
Durant les festes va tenir lloc la presentació dels equips masculí i femení de la Unió Esportiva Porreres. L'equip de categoria Preferent ha jugat durant la pretemporada contra el Constància d'Inca i l'Escolar de Capdepera. Han començat la lliga el 25 d'agost guanyant 1-3 al Gènova.
Intercanvi d'Aires de Monti-sion a l'illa de Lanzarote L'agrupació Aires de Monti-sion ha participat en un intercanvi amb la població de Conil, a Lanzarote, on va realitzar una mostra dels seus balls. Aquesta actuació s'ha d'englobar en els actes de l'intercanvi cultural que realitzaren les dues entitats folklòriques d'aquests municipis illencs i que es van iniciar l'any passat durant les festes de Sant Roc a Porreres. A l'illa canària els participants del grup porrerenc prengueren part a la romeria de Santa Magdalena i Sagrat Cor de Jesús.
(de sa Cúria Blanca). El passat 6 d'agost va morir, a 76 anys. Havia estat pagès. -Joan Lliteres Mestre, (des Rafal). El passat 19 d'agost va morir, a 99 anys. Ex-president de la Cooperativa Agrícola. -Jaume Mesquida Nicolau,
Presentació dels equips a Ses Forques
Successos
Mor una dona de 84 anys en caure mentre netejava els vidres Una dona de 84 anys moria el capvespre del passat dia 8 d'agost en caure des d'una altura d'un metre i mig mentre netejava els vidres al carrer Binerbo. Els serveis d'emergències varen acudir ràpidament al lloc per atendre aquesta persona, que havia rebut un fort cop al cap. Els professionals sanitaris decidiren traslladar-la a l'hospital de Son Espases, però durant el trasllat va morir.
L'Institut de Porreres començarà el nou curs escolar amb dos barracons més, que s'afegiran als sis que ja hi havia La tornada a l'escola, durant el setembre, serà amb més barracons i poc transport públic, segons ha informat IB3 Notícies. L’Institut d’Educació Secundària de Porreres començarà el nou curs escolar amb dos barracons més, que s’afegiran als sis que ja hi havia. Tot per l’augment d’alumnes que en tres anys han passat de 380 a 500, 100 més en dos anys. El Consell Escolar de Mallorca, dependent del departament de cultura del Consell, avisa que el nou curs començarà amb nous problemes d’espai i de transport. L’òrgan dependent del Consell insular reclama un estudi acurat per fer front al problema de connexions amb el transport públic i a la saturació dels centres. La problemàtica de l’espai en algunes escoles és una de les qüestions que abordarà el Consell Escolar, un òrgan de consulta i participació amb vocació municipalista que es recuperà el 2016 i que des d’abril compta amb el professor porrerenc Joan Ramon Xamena com a president.
Els pilons telescòpics de Sa Plaça i del carrer Almoina, una inversió perduda En bon funcionament, sols hi restaren un més o menys. Els pilons telescòpics o retràctils no han servit per res, malgrat que la seva costosa instal·lació semblava havia de ser la solució òptima i definitiva a la circulació del centre de Porreres. Aviat residents i forans quedaren afectats pel seu ús. Les crítiques a la Casa de la Vila, lògicament, al seu moment foren rebutjades, per l'equip de govern, però malgrat que el temps passat hagi donat la raó a aquelles crítiques escèptiques, els pilons allà segueixen, sempre baixats. La seva utilitat va ser un simple eufemisme. Les reaccions sobre la utilitat o el seu funcionament, també.
Vist al Facebook Neus Picó Veny (en resposta a Rafel Oliver) Fa anys infinits que no vaig al Trenc, ses Covetes, Cala s'Almonia, Formentor...me n'afluix d'embossos, carreteres col·lapsades i en arribar, platges plenes a vessar... Però els mallorquins vivim del turisme, diuen. Passejar per Palma és un infern; a la gentada que hi transita, hi hem d'afegir la deplorable imatge d'una ciutat, la nostra, que ha perdut la seva fesomia. Els comerços de tota la vida han desaparegut i el seu lloc l'han ocupat gelateries, souvenirs i restaurants. Els mallorquins vivim dins un parc temàtic. Magdalena Barceló (a Gent de Porreres) Passejant per la vila, vaig passar per primera vegada pel carrer Binerbo, em vaig quedar astorada de la quantitat d'excrements de ca que hi havia damunt la vorera del solar. No és nova aquesta situació, el camí de Son Servera és un abocador i la gespa del poliesportiu una paperera.
Mallorca, conservadora o progressista? Jacint Planas i Sanmartí escrivia un article l'any 2011 on es demanava si Mallorca era conservadora o progressista. Ell mateix, ho responia. Ni una cosa ni l'altra. "No em sabut conservar ni progressar" aquest era el plany del veterà periodista. Girant la ullada cap enrere, com en els versos de La Balanguera, ens adonam de l'immens patrimoni comú que ens hem deixat pel camí, del balanç negatiu que ofereixen les moltes pèrdues en comparació als magres guanys que com a poble hem obtingut. El que ens deixam pel camí. Planes es demanava què ha vengut a substituir el buit deixat per les fàbriques de sabates d'Inca, Lloseta, Alaró i Llucmajor, quines noves empreses mallorquines poden comparar-se a les emblemàtiques Majòrica, Can Buades, Agama, ... i recorda altres com Blahi, Comercial Indústrias Agrícolas de Mallorca, Fundició Mallorquina, Editorial Moll, etc. Del balanç no s'escapen els antics establiments hotelers de la badia de Palma (Bahía Palace, Fénix, Mediterraneo, Rigel, Nacional, Alzina, ...), les cafeteries més tradicionals (Cafè Born, Orient, Can Tomeu, Formentor, Moka, Triquet, i moltes més) i moltes sales de festes. D'aquell turisme dels seixanta que impulsà l'economia de l'illa hem passat "al tot inclòs, amb platja, sol i beguda de garrafa amb bregues, ferits i morts a les portes de les discoteques on s'hi ha d'entrar protegit com quan un va a la guerra". "Tot això ha desaparegut del mapa" afirmava l'articulista, "però ha estat substituït per una Mallorca millor, més rica, més al dia, fruit d'un progrés? Què tenim, ara, millor que el que la conservadora Mallorca no ha sabut conservar? Una indústria forta, ferma i brillant? Tota una estructura comercial rica, amb futur i prestigi?". La resposta és decebedora. Tenim poc, tan poc, que no tenim res. Perquè l'esdevenir de Ciutat o el de les millors empreses del país es repeteix arreu i a menor escala per a tota l'illa. L'article de Planas Sanmartí torna a incidir en la pregunta: sacrificar tants indrets turístics és sinònim de progrés? Tenc els meus dubtes. Però sí que tenc per ben cert és que com moltes altres coses que hem anat perdent, ens fa i ens condueix a l'empobriment del país. Un país culturalment pobre és alhora un país invisible. A la llum de la cultura mundial ni tan sols existim. Som res.
(Adaptació de l'article de Joan Castanyer / setmanari “Sóller”)
q
Molt ben pensat el concert temàtic d'enguany de la banda de música amb un Auditori ple a vessar, titulat “Viatjant pel món... amb la Filharmònica Porrerenca” El seu director, Joan Ramon Xamena, ha aconseguit fer volar amunt la nostra formació, que comptà amb l'ajut de la Batukuda i del tenor Pedro Granados.
q
L'Albercoc Ensofrat no havia desaparegut. Error. El seu esperit crític i humorístic, continua a Instagram.
Fa 122 anys juny de 1897
La línia de Felanitx del tren La línia ferroviària de Felanitx donà molt que parlar abans de la seva construcció. Hi havia un gran interès, fins i tot abans d'inaugurar la línia Palma-Inca, en comunicar per ferrocarril el més important centre vinícola mallorquí amb la capital. En un principi, es volia enllaçar Felanitx amb Palma passant per Llucmajor. Però, després de molts estudis i discussions s'optà per fer néixer aquesta línia a Santa Maria per tal de reduir despeses de construcció i d'explotació en ser el traçat molt més fàcil. Entre tant havien passat gairebé 20 anys. Construcció Si les discussions prèvies foren llargues la construcció en si fou més aviat curta. Les obres de la línia es dividiren en 8 seccions i els treballs començaren l'1 d'abril de 1896. El gener de 1897 ja estaven avançats els treball d'explanació. La instal·lació de les vies (contractades als Alts Forns de Biscaia) es va iniciar el 8 de març de 1897. En el mes de maig la via arribava a Algaida, el juny a Porreres i a Felanitx el 7 d'agost. La inauguració oficial fou el dimecres 6 d'octubre de 1897. Explotació Els combois que anaven o venien de Felanitx havien de circular per un tram de la línia principal. Per aquesta raó, en els primers anys de funcionament el servei es va organitzar a base de combois coordinats. El tren de Manacor arrossegava els cotxes amb destinació a Felanitx fins a Santa Maria on una locomotora els duia fins a la seva destinació. Amb el temps i sobretot després de la construcció de la doble via Palma - Inca els combois a Felanitx sortien directament de Palma i de vegades, per reduir el temps de viatge no feien totes les aturades de la línia general.
Porreres (2x128 m2) fet seguint el model del de Santa Maria. Els edificis de Santa Eugènia, Algaida i Montuïri (2x88 m2) eren iguals al de Muro. Només l'edifici de Canteres (123 m2), d'una sola planta, era l'únic model original de la línia. Cal destacar que les instal·lacions del servei de tracció estaven concentrades als dos caps de línia, on hi havia una aiguada i plataforma giratòria. A Felanitx hi havia també una portassa per a màquines. Com que les màquines destinades a aquesta línia no eren molt grans s'instal·là també una aiguada a Montuïri. Porreres tenia un imponent edifici de viatgers. Tot i això la resta d'instal·lacions eren molt senzilles, ja que a part dels excusats i el moll no disposava ni de magatzem.
Maribel Tous i Agnès Oliver participaren a la Mongòlia Bike Challenge de BTT Maribel Tous Julià i Agnès Oliver Mora han competit a la Mongòlia Bike Challenge de bicicleta tot terreny. Les dues porrerenques participaren en aquesta prova de ciclisme, una de les més atractives del món, que constava de 600 quilòmetres, dividits en sis etapes. La sortida i arribada eren a Ulaanbaatar, capital i ciutat més gran de Mongòlia. La desena edició de la prova va comptar amb el concurs de ciclistes de 25 països. Totes les etapes constitueixen una aventura per elles mateixes pels magnífics paisatges de la terra de l’etern cel blau. Les corredores de Porreres varen ser les úniques esportistes mallorquines que participaren en aquesta edició.
Inaugurat l'espai expositiu de l'església. Per Sant Roc es va inaugurar el nou espai expositiu del tresor i museu de l'església, situat a la capella del Baptisteri. El rector durant els darrers cinc anys, Sebastià Salom, es va acomiadar dels seus feligresos, lamentant no haver aconseguit entendrer-se amb la comunitat de Sant Felip.
Línia directa: 627477628 · 648257430 Editor: Joan Barceló Bauçà Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu a binerbo1@gmail.com o per WhatsApp o Telegram. Segueix-nos al Facebook, Twitter o a https://issuu.com/
Encara no teniu el segon volum de la nostra revista?
Les estacions de la línia Els edificis de viatgers de la línia estaven construïts segons quatre models, tres de copiats d'altres línies i un d'original. El major era el de Felanitx (2x154 m2) idèntic al cos central del de Manacor. El seguia en dimensions el de
Un magnífic exemplar a tot color de 48 pàgines que reuneix l'edició dels exemplars sortits des de la segona quinzena de febrer a l'agost d'enguany. La trobareu als llocs de venda habituals (per només 5 euros) als següents establiments: -ESTANC CA NA JAUME (CARRER SANT ROC)
i -FRUITES CA NA MARIA (CARRER AGUSTÍ FONT)
Utilitza el correu, els nostres telèfons o qualsevol de les xarxes socials. En PDF seguim essent gratuïts. NOMÉS ENS HAS DE DONAR EL NOM I L'ADREÇA ON VOLS REBRE EL NOSTRE PERIÒDIC QUINZENAL, AIXÍ DE SENZILL...
Ara tens una gran oportunitat (Sols preu de subscriptor en paper i al poble de Porreres)
COL·LABORA AMB “PORRERES”!!!