setembre 2019 2ª quinzena núm. 24
"Veure i observar la política a través dels petits pobles rurals té un gran interès” (Josep Pla, escriptor)
L’empresa de materials de construcció Vibrats Ballester és la propietària de l’antiga estació de tren
L'estació de Porreres com a projecte
El tren va ser cabdal pel desenvolupament de Porreres. Formava part de la línia de Llevant, que més que de passatges era de mercaderies. Els vagons s’omplien de productes del camp: vi, llet, farina, bestiar i tot el que caracteritzava la vida dels pobles de la Mallorca de finals del segle XIX i principis del XX. El 1897 el tren va arribar a Porreres i va estar en funcionament exactament 70 anys. Hi havia una estació al poble i una que arribava fins a les pedreres de marès. L’empresa de ferrocarrils de Mallorca volia connectar la capital amb Felanitx, però per reduir costos ho va fer ampliant la línia ja existent des de Santa Maria, en lloc de fer un traçat nou des de Llucmajor, que es va fer anys després. Això va suposar que el nucli porrerenc tingués estació abans que d’altres pobles que potser tenien més potencial econòmic a començament del segle XX. De fet, va ajudar a desenvolupar l’economia del poble, que llavors ja explotava les seves pedreres. Construcció sòbria L’estació de Porreres és molt semblant a la resta de les línies de Palma-Santanyí i Felanitx: construccions sòbries, amb una planta baixa i pis, que normalment es destinava a la residència del cap d’estació i la seva família. Només en difereixen les estacions del tram Manacor-Artà, fetes en estil modernista. L’estació de Porreres, quan es construí, quedà fora del poble, com és lògic. El declivi del transport ferroviari
deixà les estacions en mans dels qui pogueren entrar a les subhastes, i amb el temps ha canviat de mans diferents vegades.
“Amb el desenvolupament urbanístic, passàvem pena que algú hi volgués fer un projecte d’habitatges. A llarg termini hauria estat un problema” Ara és en mans d’una empresa local, Vibrats Ballester, qui l’adquirí de dos socis que en compartien la titularitat: l’exbatle porrerenc Pep Roig i Antoni Fontanet, patriarca de la companyia que du el seu nom i que va intentar comprar totes les estacions de Montuïri al seu poble, Felanitx. Guillem Ballester, actual responsable de l’empresa de material de construcció, explica el perquè de la compra de l’estació: “La seu de la nostra companyia és just davant el solar de l’estació de Porreres i, amb el desenvolupament urbanístic, passàvem pena que algú hi volgués fer un projecte d’habitatges. A llarg termini hauria estat un problema”. Ballester reconeix que l’activitat de la seva empresa podria causar molèsties, sobretot de renou, a uns hipotètics veïns. Per això, el seu pare va decidir comprar l’estació. “Una vegada comprada”, continua Ballester, “se’n va refer la teulada perquè queia, i s’hi van tapiar portes i finestres. Encara avui cada dos mesos aproximadament enviam algun dels nostres treballadors a fer net els voltants i es torna a tapiar perquè algú hi ha forçat l’entrada”. Ballester reconeix que des del primer moment es va “enamorar” de l’estació i que tot i que per ara no hi han fet res més, ell té un projecte al cap. La seva filla, Cristina, està a punt d’acabar la carrera d’arquitectura, i potser quan guanyi experiència, hi podria fer una per reformar-la i donar-li una utilitat. Mentre arriba el dia de posar en marxa aquest projecte, assegura que farà el que pugui perquè l’estació es conservi en les millors condicions possibles. (Article publicat el 8-3-2015 per l'Ara Balears / M.P.)
Es vol crear l'entitat Pla XXI, una proposta de futur per a la comarca Un conjunt de persones que viuen i estimen el Pla de Mallorca (Algaida, Ariany, Costitx, Llorito, Llubí, Maria, Montuïri, Petra, Porreres, Sant Joan, Santa Eugènia, Sencelles, Sineu, Vilafranca), volen crear una entitat associativa, sense afany de lucre, independent i oberta a tothom que estima el Pla, similar a com han fet fa tres anys amb Palma XXI i Tramuntana XXI. Aquesta entitat vol arribar a ser un Observatori de referència sobre el Pla. Un projecte col·lectiu per reflexionar i proposar idees pel seu futur, amb perspectiva històrica, col·laborant amb les institucions públiques i les entitats privades que hi fan feina des d’una perspectiva sociològica i econòmica.
Marjades de pedra en sec, un patrimoni europeu a Porreres
Obertura del primer tram del vial de circumval·lació La primera fase del primer tram del nou vial de circumval·lació de Porreres es va obrir el passat dia 26 al trànsit rodat. Després de set mesos de treballs realitzats per la constructora Matías Arrom Bibiloni SL, el primer tram del vial ja és una realitat, el que suposarà una nova reforma circulatòria de la zona que afectarà el carrer del Pont, que passarà a ser de direcció única des de la plaça de l'Església fins al camí de na Bosca, i al seu torn el camí del Pas des Frare també es convertirà en un vial de direcció única fins al seu enllaç amb la carretera de Vilafranca. Des de l'Ajuntament s'ha informat que aquests canvis circulatoris són provisionals, ja que es vol comprovar la seva viabilitat. Aquesta infraestructura ha estat reclamada durant diversos anys, ja que era l'última connexió que faltava per finalitzar la ronda exterior a la població. (S.Tortella/DM)
La reforma circulatòria provisional, molt polèmica
La fotografia d'avui ens mostra un element afegit a una paret seca, que no és altra cosa que una escala de marge, o pujador. Aquestes escales resolen la comunicació vertical entre les marjades. Solen construir-se integrades dins el mateix marge o són d'escaló volat, que és el cas d'aquest pujador o botador de Son Nebot, possessió que concentra gran quantitat d'elements destacats. Està situat a un indret bastant transitat del nostre terme. Les construccions de pedra en sec, característiques de la Mediterrània, formen part de l’arquitectura popular tradicional i del paisatge rural de les Illes Balears. Es tracta d’un tipus de tècnica constructiva que es dóna sobretot a l’àmbit rural, molt vinculada a les explotacions agrícoles i ramaderes i que històricament ha satisfet dues necessitats: despedregar el terreny per millorar-ne el conreu i bastir construccions i infraestructures, tot aprofitant gairebé exclusivament l’abundància de pedra. La tècnica constructiva tradicional de la pedra en sec ha estat inscrita a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, i per tant, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco. La pedra en sec és un mètode de construcció que es defineix com a tècnica ancestral. Una habilitat fruit d'un llarg procés d'assajos i errors. Aquest coneixement s'ha transmès de generació en generació fins a formar part dels nostres paisatges. Un tresor europeu a Porreres.
L'oficina de Correus de Porreres tanca per les festes de Sant Agustí de Felanitx Va ser molt comentat el curiós tancament de Correus de Porreres durant les festes de Sant Agustí de Felanitx. Ningú va entendre que tenia a veure una cosa amb l'altra.
Una allau d'opinions, la majoria contràries, ha provocat la reforma circulatòria, que està resultant molt més polèmica del que es preveia inicialment per part de l'equip de govern municipal del PI-PSOE i que l'Ajuntament havia de posar en marxa a finals d'agost. La seva aplicació ha generat molts dubtes. En una nota informativa, s'explicava que “en relació als comentaris que ha ocasionat la proposta de modificació de trànsit provisional a causa de l'obertura del nou vial de circumval·lació, volem aclarir que aquestes modificacions són una prova pilot (d'una durada d'un mes aproximadament) per analitzar com millorar la circulació a la zona, ja que en cap cas es pretén perjudicar a ningú sinó prioritzar la seguretat de les persones que hi circulin”. Algunes opinions, per contra, han manifestat que “el millor seria que la ronda nova només fos d’un sentit, de sortida, fins que la segona fase estigués acabada” segons una d'aquestes opinions i que “hi ha molts de carrers on s'ha d'elegir entre trànsit o aparcament, o entre aparcament i doble sentit. El carrer Nou definitivament no podrà absorbir el tràfic de pujada que aquest canvi produirà, és massa estret i tots el que hi viuen corren el perill d'esser atropellats, malgrat s'hagi reduït la velocitat màxima a 20 km/h. Ara només s'empitjorarà aquesta situació”, argumentava Cristòfol Mora Temnerud. Altres comentaris han manifestat que “posar un sentit de prohibició al Pas del Frare fa que perjudiqui a tots els qui viuen per allà. Per la seva banda, Bàrbara Mesquida Mora ha dit que “he fet arribar el meu profund malestar a la batlessa i al regidor i esper que rectifiquin la proposta. El trajecte que fèiem amb 30 segons ara l’haurem de fer en dos minuts i mig si no hi ha trànsit pel carrer Nou o amb quasi vuit minuts si anam a fer les rondes. El nostre celler queda totalment aïllat i sense accés a camions que ens venguin a dur o recollir gènere; els tractors amb els remolcs, arades, etc. no hi tenen cap feina per dins la vila". Antònia Grau Julià opina que “venir de Vilafranca amb un tractor i haver d'anar a voltar és un desastre. Es nota que qui ho ha proposat no hi va molt ni viu per la barriada. I el carrer Sala i Verd i el carrer Nou ja són un bon desastre”.
Què feim amb els cans? Fa 84 anys juny de 1935
La revista “La Nostra Terra” Fou una revista mensual publicada a Palma de gener de 1928 a juny de 1936, per iniciativa de Francesc Vidal Burdils i Antoni Salvà i Ripoll. Era redactada íntegrament en català. Fins a l'abril de 1928 va ser dirigida per Francesc Vidal Burdils. En traslladar-se aquest a viure a Barcelona el substituí Antoni Salvà Ripoll. En la gestió de la revista hi participaren de manera activa Jaume Busquets i Estanislau Pellicer. Tot i això, s'ha remarcat la forta influència ideològica de Joan Pons i Marquès, en estreta relació amb Miquel Ferrà. Les funcions d'administració, inicialment les va fer Jaume Busquets. Del gener al maig de 1930 apareix el nom del llibreter Joan Ferrer Serra, el qual va ser substituït pel psiquiatre Joan Ignasi Valentí fins a l'agost de 1935. Llavors se'n va fer càrrec l'advocat Antoni Ignasi Alomar. A partir de 1930, esdevengué l'òrgan de premsa de l'Associació per la Cultura de Mallorca. El contingut Sense esser una publicació política, defensà sempre l'autonomisme balear, tot partint del supòsit que cada illa balear, amb la seva pròpia personalitat, integrava la nacionalitat catalana. Es convertí en l'exponent de l'ideari i de l'estètica noucentista i fou considerada portaveu de l'Escola Mallorquina. Incloïa articles d'investigació, crítiques d'art i de literatura, poesia i prosa de creació. S'hi publicaren estudis sobre Søren Kierkegaard, traduccions d'Ernst Robert Curtius i Le Corbusier, crítiques musicals d'Ígor Stravinski, de Paul Hindemith i de Béla Bartók. Hi publicaren Guillem Colom, Miquel Dolç, Miquel Ferrà, Salvador Galmés, Rafel Ginard, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Llorenç Villalonga i Marià Villangómez. Al número 90 de juny de 1935, després de 8 anys d'edició continuada, hi apareix una informació breu referida al referèndum que es va fer a Porreres per tal de poder construir un grup escolar, mitjançant un emprèstit. Els resultats d'aquell referèndum foren favorables. Un any després sortia el darrer número de la revista. El cop d'estat va impedir la construcció de l'anhelada escola i l'assassinat per part dels falangistes dels membres de tot l'ajuntament porrerenc també va decidir, dissortadament, el futur del centre i el dels seus constructors. Tot seguit, reproduïm l'esmentada nota informativa:
Els nostres carrers i places fan pudor i estan bruts per culpa de les defecacions que uns propietaris incivilitzats permeten que els seus cans escampin arreu. Els ajuntaments fan esforços enormes per fer zones verdes i zones de joc per als infants, i després resulta que la proliferació de merdes de cans dificulta la seva utilització. Gent considerada educada i que, per exemple, no tirarien papers i altres escombraries enmig dels espais públics, treuen a passejar els seus cans precisament amb l'objectiu que degradin aquests espais que són de tots, però més aviat sembla com si no fossin de ningú. Quantes vegades hem vist un ca pixant qualsevol indret de pas amb el seu amo al costat amb cara de satisfacció. La societat d'avui en un cert sentit ens aïlla, triomfa l'individualisme; hi ha molts ciutadans que viuen d'esquena als seus veïnats, es consideren amb drets però sense deures. I és aquesta visió de la vida en comú allò que degrada la convivència. El ca forma part de la família, en canvi, els espais públics són llocs que no mereixen la nostra consideració i es poden maltractar amb tota impunitat. Estam patint una certa distorsió dels valors que haurien d'informar les nostres relacions humanes. Tenir una societat civilitzada passa perquè hi hagi un respecte cap a la comunitat; un respecte en un sentit ample, i el fet que tots plegats tenguem una actitud tan permissiva amb uns propietaris que practiquen la brutor de manera sistemàtica no és un element de civilitat. Que ningú s'ofengui, al final passa com en molts altres àmbits de la vida. És la tendència a la frivolitat. Els cans cauen simpàtics, són unes mascotes agraïdes i afectuoses, i a partir d'aquesta caracterització tan simplista tothom en compra i en regala, tothom té cans, sense tenir en compte les obligacions i esclavatges que això comporta. I això no ho paga el ca, o no ho paga bàsicament el ca, ho paguen els altres que no tenim cap culpa que un cert dia es volgués tenir el caprici. Només demanaria una mica més de seny i una mica més de responsabilitat i respecte pels que compartim carrers, places i parcs. Perquè si no, arribarà un dia que s'haurà de prohibir que els cans circulin pels nostres pobles i ciutats. Al temps! (Josep Melià Ques, fragment de l'article publicat el 2004 al “Diari de Balears”)
q Porreres és oficialment municipi antitaurí des del setembre del 2014. Hi ha onze pobles antitaurins a Mallorca: Costitx, Esporles, Puigpunyent, Artà, Sencelles, Santa Maria, Consell, Algaida, Capdepera, Lloseta i Porreres.
q
El sindicalista socialista inquer Andreu París Martorell, assassinat el 12 de març de 1937 a Porreres, és una de les moltes víctimes enterrades a la fosa de la Guerra Civil que manquen per aparèixer.
q
Nou intervencions s'executaran a les Illes Balears durant el que resta d’enguany i el 2020. Porreres, Sencelles, Eivissa, Manacor, Bunyola, Artà, Valldemossa i Santa Maria són tots els municipis on se cercaran restes de desapareguts durant la guerra. q L'ajuntament va decidir suspendre la reforma circulatòria que volia posar en marxa, abans de provarla i tot. Les crítiques dels ciutadans eren massives. El bunyol havia sortit molt gros i sense forat.
q
A preferent la U.E. Porreres és igual de bona que a primera. Adrià Jiménez Galiano, Climent Noguera Serra o Miquel Algaba, entre altres, demostren ser uns bons golejadors. Sentirem a parlar de tots ells en el futur.
El Govern de les Illes es gastarà més de dos milions d'euros en la bassa de reg de Porreres El Govern ha aprovat invertir 2.075.347 euros, procedents de la recaptació de l'Impost de Turisme Sostenible, que permeti reaprofitar aigües regenerades a Porreres, segons va anunciar la portaveu, Pilar Costa. El 18 de juny de 2019, la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca va iniciar la tramitació de l'expedient d'aquest projecte. Els diners procediran de la recaptació de 2018, i amb ells es finançarà la primera fase de construcció de la bassa, unes obres que es preveu que duraran nou mesos. El projecte es desenvoluparà en dues fases: una primera de construcció de la bassa de reg, amb elements de seguretat i control inclosos, i una segona que preveu destinar 6 milions d'euros més per a les obres de captació i l'estació de bombament de la depuradora, la canonada d'impulsió cap a la bassa i la xarxa de reg fins a les parcel·les, que començarà un cop finalitzi la primera fase. L'empresa Tragsa executarà la primera fase de construcció. El projecte se situa íntegrament dins el terme municipal de Porreres. Actualment, aquestes aigües no s'aprofiten i l'objectiu del Govern és realitzar les actuacions necessàries perquè no es malbarati aigua.
q
Un ple cada dos mesos i l'Ajuntament ha quedat en fase d'apagada informativa. Transparència a voler!
Francesc Munar i Servera ja és el nou rector de Porreres A partir d'aquest mes de setembre mossèn Francesc Munar i Servera ha pres possessió del seu nou càrrec de rector de Porreres. Va néixer a Manacor on va dir la primera missa el 1976. Va fer feina a Sóller sis anys fins al 1979. Després se'n va anar a les missions de Burundi fins al 1985. Un any de teologia a Brussel·les i quan tornà fou destinat a Lloseta. Després va anar cap Artà i la Colònia de Sant Pere, Son Carrió, S'Illot i Campos. Ara també durà la parròquia de Porreres.
Vist al Twitter i Facebook Magdalena Barceló (en resposta a @mateuramonell) “Hi ha més Mallorca fora de Palma, jo ho vaig veure quan vaig marxar a viure a un poble. Els llonguets tenim un egocentrisme errat. També hi ha molts més turistes a Mallorca dels que es passegen per Ciutat. Jesús J. Jurado. @JesJuradoSegui I el full de ruta és clar: -Finalitzar l'obertura de la fossa de Porreres i iniciar el Pla de Fosses 2019-20 aquesta tardor amb intervencions a 8 municipis. -Realitzar estudis antropològics per millorar la identificació de restes -Dignificar les fosses amb un pla de senyalització.
Juan Ramírez Rodríguez El passat 4 de setembre va morir a 88 anys Juan Ramírez Rodríguez. Expressam el nostre condol a la seva família. Josep Gayà Moll El passat 7 de setembre va morir a 59 anys. Era fill de na Francisca 'Rossa' i en Sebastià 'dels paners'. Sempre el recordarem com una magnífica persona i un estimat amic. Ell sempre compartia els seus pensaments i vivències. El seu funeral va ser el passat dia 13 a Sant Felip Neri.
Línia directa: 627477628 · 648257430 Editor: Joan Barceló Bauçà Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu a binerbo1@gmail.com o per WhatsApp o Telegram. Segueix-nos al Facebook, Twitter o a https://issuu.com/
Encara no teniu el segon volum de la nostra revista? Un magnífic exemplar a tot color de 48 pàgines que reuneix l'edició dels exemplars sortits des de la segona quinzena de febrer a l'agost d'enguany. La trobareu als llocs de venda habituals (per només 5 euros) als següents establiments: -ESTANC CA NA JAUME (CARRER SANT ROC) -FRUITES CA NA MARIA (CARRER AGUSTÍ FONT)