octubre 2019 núm. 25
"A la vida hi ha alguna cosa pitjor que el fracàs: el no haver intentat res” (Franklin D. Roosevelt, president dels Estats Units)
Conveni per la targeta ciutadana de l'EMT de Palma L'Ajuntament de Porreres i el de Palma signaran un conveni per tal que els veïnats de Porreres puguin gaudir de descomptes en la targeta de l'empresa de transport públic (EMT) de Ciutat. El ple ordinari de l'Ajuntament de Porreres del passat dia 23, aprovà per unanimitat l'esmentat conveni. Segons el document, es podran beneficiar diferents perfils: resident, menor gratuït, menor, estudiant (majors de 16 anys) carnet gran A, carnet gran B, carnet verd (discapacitats, usuaris de serveis socials, etc.) i família nombrosa. El reconeixement del perfil de resident al municipi de Porreres suposa gaudir de transbordament gratuït entre línies urbanes de l'EMT - Palma dins els 90 minuts següents al primer embarcament, sense cap cost a facturar. Les targetes de l'EMT-Palma es podran demanar i tramitar a les oficines municipals de la Casa de la Vila. Amb aquest conveni es pretén ajudar a fer que la mobilitat dels veïnats de Porreres per Ciutat sigui més econòmica i a l'hora fomentar, dins les mesures de les nostres possibilitats, l'ús del transport públic i contribuir així a tenir una ciutat i una illa més sostenibles. Ja fa uns anys que MÉS per Porreres ja ho va proposar, tot i que en el seu moment l'equip de govern ho va rebutjar per diversos motius. Amb el temps aquesta possibilitat s'ha convertit en una realitat.
L'Ajuntament condemna l’actitud inquisitiva de Vox per la inspecció que vol fer a l'institut i escoles En una proposta d'urgència, presentada per Més per Porreres, l'Ajuntament va aprovar amb els vots nacionalistes i els de l'equip de govern i amb l'abstenció del PP, rebutjar totalment la ingerència de Vox als centres educatius, donant suport al claustre de l'IES Porreres i manifestant, així mateix, la repulsa contra aquest tipus d’accions inquisitorials que no tenen altre objectiu que provocar el malestar a les escoles entre el professorat. El consistori va manifestar el suport total i el respecte a la bona feina i al compromís dels professionals de l’educació, que són un dels pilars fonamentals del nostre país. En la seva intervenció, la portaveu de MÉS, va dir que Vox demostra una actitud controladora i que “es preocupa més pel suposat adoctrinament que pels problemes reals com són els barracons i el tema de l'ampliació”.
L'entitat Pla XXI es crearà al novembre El passat 14 de setembre va tenir lloc la primera reunió del grup promotor de l'entitat Pla XXI a Binicomprat (Algaida). De moment els tres promotors d’aquesta iniciativa són Joan Buades, Climent Picornell i Jaume Garau, que per diverses circumstàncies tenen una relació especial amb Montuïri, Sant Joan i Algaida. El grup, després d'aquesta primera reunió compta amb el suport de la Fundació Iniciatives del Mediterrani que ajudarà a fer un estudi de la situació i característiques del Pla, estudi que ja està en marxa. També tramitarà tots els papers per a la creació de l’entitat i gestionarà un espai web per la comunicació de les idees i documents de la nova associació. Actualment se cerquen una trentena de persones que vulguin ser promotores, estant previst fer una trobada per constituir l’entitat amb una primera Junta i un pla de feina per al 2019-2020. La legalització de l’entitat es durà a terme el mes de novembre, començant a fer feina amb el projecte pel 2020 ja aprovat, a partir del mes de desembre. La idea central és comprendre les tendències actuals del Pla de Mallorca, des d’una perspectiva diversa però integrada (sociològica, econòmica, antropològica, cultural, política, urbanística, arquitectònica, geogràfica, etc.) d’aquesta part tan important de Mallorca. Es vol preveure el futur desenvolupament i fer propostes de millora per aquest segle XXI, ple de reptes locals i internacionals. Una entitat que lluiti per un Pla de Mallorca que consolidi la seva cultura agrícola, impulsi noves iniciatives, i perquè jugui un paper actiu en el desenvolupament sostenible de l'illa. L’associació vol donar a conèixer la història del Pla de Mallorca, especialment durant els segles XX i XXI, per realitzar propostes de futur basades en el coneixement de l’experiència del passat, encaminades a un creixement sostenible i favorable als seus residents i visitants. També es dedicarà a integrar el coneixement que es genera sobre el Pla, d’una manera contínua i comprensible, així com fer-ho fàcilment accessible als especialistes i al públic en general. Donar a conèixer tot el coneixement que generem a altres entitats, persones i institucions per tal que coneguin millor la realitat actual de Pla, interpretant aquest coneixement segons les diferents disciplines científiques i el de persones expertes, amb la finalitat d’establir un relat consistent sobre el seu desenvolupament, les causes que l’impulsen i les oportunitats que es presenten ara i en el futur. Serà un altre objectiu participar en els organismes institucionals, especialment la Mancomunitat del Pla i el Consell de Mallorca, “per donar difusió a les nostres propostes i incidir en el desenvolupament del Pla”. Finalment, “també volem organitzar i participar en debats públics a través d’internet i de manera presencial, mitjançant conferències, taules rodones i jornades”.
Porreres podrà cobrar per deixar n'Hereveta Qui són els “Albercoc Ensofrat”? Es defineixen d'esperit crític, sàtira, humor, reivindicacions, actualitat i “bon rollo”. Albercoc Ensofrat manté que els autors són anònims, però nosaltres els hem entrevistats.
-Per què voleu mantenir l’anonimat? Avui en dia escriure sobre alguna cosa de caràcter polèmic és una mica perillós. A vegades hi ha gent que no vol que se sàpiga la realitat d’un poble. Per tant, ser anònims et dóna més llibertat per poder opinar sobre qualsevol cosa sense por a repercussions. Inclús així, hem rebut diferents amenaces. És trist però és així. -Sou un col·lectiu o una plana d’opinió? En un principi era jo tot sòl, un cop la compte va anar fentse popular, diferents col·laboradors es varen unir a l’equip Albercoc Ensofrat. Actualment devem el nostre èxit a tots els nostres seguidors, ja que realment són ells qui fan possible la compte. La major part de coses que publicam són missatges dels porrerencs que volen tenir veu dins el poble. La gent a vegades es cansa que l’Ajuntament no l’escolti. -Heu tingut èxit amb les vostres critiques? Està clar que en un principi no, ja que la compte tenia pocs seguidors i no tenia massa repercussió social. No obstant això, aviat va girar-se la truita. Un cop tot el poble parlava de nosaltres, totes les nostres crítiques arribaven a bon port, ja que forçàvem a l’Ajuntament a oferir una solució davant la pressió social que fèiem. -Quin tipus de públic us segueix? Podem dir que majoritàriament és un públic jove. Per altra banda, sabem de casos que determinades persones majors han demanat als seus néts que els facin un compte d’Instagram per poder seguir-nos. Calculam que la mitjana d’edat deu ser d’uns 20-30 anys. No obstant això, ens segueix tant gent de 14 anys com de 50-60. -Fins quan mantendreu l’anonimat? La paraula anonimat i el nom d’Albercoc Ensofrat estan íntimament relacionats. Per tant, mentre la compte continuï tenint aquest nom, seguirem sent anònims. La compte es va crear abans de les eleccions municipals i des de llavors ningú sap realment qui som. La gràcia de la compte és el fet de ser anònims. En un futur pròxim, tenim previst deixar la compte i començar amb un altre projecte més ambiciós. -Heu criticat alguns regidors de l’Ajuntament. Com veis la política local? Trobam que Porreres necessita un canvi de color polític. Amb això, no deim que l’actual govern sigui un desastre, solament que necessitam un canvi. Ja fa molts d’anys que governen els de sempre. Els propòsits de la compte a part de donar un poc de “vidilla” al poble sempre ha estat denunciar l’aberració que patim amb la gravera i agafar suports per crear la plataforma: Salvem Monti-sion, i així defensar els interessos de tots els porrerencs i a la Serra de la Mesquida. Pel que fa a la crítica dels regidors, solament feim oposició com un veïnat qualsevol.
L'oposició, amb els seus sis vots (Més i PP) va fer aprovar una moció a l'Ajuntament per a elaborar una ordenança reguladora del preu públic per la utilització privada de béns municipals com el parc de n'Hereveta o l'Auditori i altres espais. L'equip de govern amb 7 vots del PI i PSOE es va abstenir “positivament”, segons va explicar la batlessa. En els darrers anys “Porreres ha esdevingut un municipi conegut pels grans esdeveniments que tenen lloc a les instal lacions municipals del Parc de n'Hereveta i aquests donen una imatge del nostre poble que en bona manera és positiva i que sol dur benefici per a una part del sector de la restauració”, diu la moció presentada pel grup MÉS per Porreres. Els grans concerts o les grans festes d'aquest tipus -continua- comporten despeses importants de consum d'electricitat, aigua, neteja i seguretat i bona part d'aquestes despeses, en els casos de festes privades, són assumides per la hisenda local i per tant pagades amb doblers públics per tota la ciutadania porrerenca, segons l'exposició de motius. L'Ajuntament, ara, haurà de redactar una ordenança municipal fiscal per a regular i fixar els preus públics dels béns municipals que poden incloure el lloguer o cessió de cada una de les infraestructures que es vulguin ordenar.
Moció sobre la segona fase d'exhumació de les foses comunes En el passat Ple de dia 23 de setembre es va aprovar una moció sobre la segona fase d'exhumació de les foses comunes. Bartomeu Garí va defensar que “és urgent reprendre les tasques d'exhumació d'aquestes fosses, reafirmant el compromís de l'Ajuntament a col laborar i treballar per a fer-ho possible i a participar en altres qüestions relacionades amb la memòria democràtica. La memòria democràtica és un pilar fonamental pel reconeixement de la lluita pels drets i llibertats de la nostra societat. Per tot això, es va proposar al Ple reafirmar el compromís de l'Ajuntament de Porreres a avançar i col· laborar amb els organismes i les institucions competents a fi que les tasques d'exhumació de les fosses comunes existents al cementiri municipal de Porreres siguin represes com més aviat millor i en les millors condicions. Es va demanar que es tengui en compte la Comissió de Memòria Històrica de l'Ajuntament a la comissió técnica de fosses i desapareguts durant els moments previs i durant tot el procés d'exhumació. També es demana habilitar un centre d'interpretació sobre els fets ocorreguts durant la II República, la Guerra Civil i el franquisme al nostre municipi i el reconeixement al mestre d'obres Climent Serra Servera.
Constitució del Consell d'Entitats Esportives de Porreres Al passat Ple es va constituir el Consell sectorial que actuarà com a enllaç entre la corporació i les entitats locals. Serà un òrgan consultiu, de participació i diàleg amb representació de les entitats esportives de Porreres. La presidència correspondrà al regidor d'Esports. Es reunirà, amb caràcter ordinari, dues vegades a l'any.
Fa 64 anys 3 d'octubre 1955
Els seminaristes de Porreres Cecili Buele, ex capellà i ex polític, ha recordat al seu blog personal i en un llibre de recent aparició “aquell 16 de juny de 1968, quan faig part de la promoció mallorquina de capellans del 68, m'entren ganes d'escriure unes retxes. Van adreçades, sobretot, a aquelles amistats d'avui dia que no van poder assaborir la feta ni compartir amb nosaltres l'esdeveniment o no van poder fruir-hi amb la mateixa intensitat. Som 15 els capellans mallorquins del Maig del 68, ordenats pel bisbe Rafael Álvarez Lara, a la capella del Seminari Nou, el 16 de juny de 1968. N'han passat cinquanta anys, des d'aquell esdeveniment tant significatiu com admirable en les nostres vides. Aquest mig segle de vida, n'hi hem vist tantes, i n'hi han passat tantíssimes més, de coses, que, d'una manera o una altra ens marquen i deixen empremta rellevant en la nostra personalitat humana. No pretenc fer una memòria de totes aquestes vides i vivències nostres o dels anys de Seminari que compartim. El 3 d'octubre de 1955 per primera vegada en les nostres vides entram dins aquell edifici, tan gran, tan blanc i verd, i tan lluminós, que li diuen Seminari Nou. Som cinquantacinc infants, d'edats compreses entre els 10 i 14 anys. Situat a la finca de Son Gibert, al barri del Rafal-Vivero de Palma, ha estat estrenat un any abans com a centre d'estudis eclesiàstics ideat pel bisbe de Mallorca, el valencià monsenyor Juan Hervàs i Benet. Una gran finca rural, que Mn. Joan Mas i Vallespir ha ofert al bisbe de la diòcesi, perquè s'hi pugui construir el Seminari Diocesà de Mallorca. Les obres s'inicien poc temps abans. Aleshores, només se'n troben disponibles les primeres ales destinades al Seminari Menor. Tenc 10 anys d'edat. Som el més jove de la guarda. Tots plegats pertanyem a un d'aquells primers cursos que no coneixen el Seminari Vell, ni al carrer del Seminari 4, on es preparen fins a l'any 1957, des de temps enrere els seminaristes majors, ni al carrer del Socors, on es formen fins al 1954 els seminaristes menors. El nostre curs per ventura deu ser el segon que es passa tota la carrera eclesiàstica al Seminari Nou. Si no record malament, els Modèlics i Modelicons (curs immediatament anterior al nostre) deuen ser-ne els primers, els que l'inauguren l'any 1954. En aquesta promoció d'estudiants seminaristes de l'any cinquantacinc som cinquanta-cinc alumnes que hi començam a fer
el primer curs, cinc dels quals acabam la carrera eclesiàstica, tretze anys després: Cil Buele, Pere Llompart, Biel Pérez, Miquel Serra i Tomeu Suau, seguint l'ordre alfabètic dels llinatges, com a bon costum de la casa. Sempre m'ha agradat mantenir presents dins la memòria els noms i llinatges d'aquells companys condeixebles, la llista dels quals es passa a l'inici de cada classe acadèmica, per tal de facilitar al professor el fitxatge de l'assistència. La majoria d'aquells al·lotells provenen de la Part Forana de Mallorca. Els de Ciutat s'hi poden comptar, com aquell qui diu, amb els dits de les mans. Tots, això sí, hi compareixem com a alumnes ben disposats a estudiar i a completar la carrera eclesiàstica”. Aquests quatre eren els de Porreres: 1. Barceló i Servera, Baltasar. 3. Casas i Nicolau, Joan. (+) 29. Morlà i Adrover, Guillem. 30. Nicolau i Nicolau, Rafel. (+) Hem demanat a Cil Buele si en tenia algun record d'ells i la seva resposta ha estat: “Amb en Barceló i en Morlà, darrerament hem tengut oportunitat de retrobar-nos... en encontres molt emotius, després de dècades sense ferho. D’en Casas i d’en Nicolau, no n’he tornat a saber res, des del Seminari, dècada dels anys 50 del segle passat De tots quatre guard el bon record d’haver compartit aixopluc, esforços, estudis, convivència, durant les 24 hores de cada dia. Una amistat mala de rompre...”
q A Porreres quines conseqüències tendrà la suposada ruptura entre Jaume Font i Josep Melià, líders del PÍ, comentada per Maties Vallés, a la seva popular columna del Diari de Mallorca?
q
La mesa de regidors i regidores de MÉS per Mallorca ha elegit la porrerenca Maria Rosa Juan, com a presidenta. L’Assemblea hi va donar el vistiplau.
q
Els vermadors dels Populars de Porreres (a la seva pàgina de facebook estan dins una vinya) actualitzen poc la pàgina, la darrera notícia és del passat Sant Roc. q Després de cinc jornades la Unió Esportiva Porreres és líder en solitari a Preferent amb 3 victòries i dos empats. 11 punts. Els darrers resultats dels partits han estat Rotlet/Molinar 0-0 Porreres; Porreres 2-2 Atcº Rafal; Cala Millor 1-2 Porreres.
q
Agromart Balear continua la seva expansió i ha inaugurat una nova botiga al carrer Catalunya 5, al barri de Blanquerna a Palma. Ara en tenen dues a la capital.
Primera Jornada de batles i regidors d’esports de Mallorca La batlessa, Xisca Mora, i el regidor d'esports, Toni Sastre han participat en la primera Jornada de batles i regidors d’esports de Mallorca d'aquesta legislatura, organitzada per Esport Base Mallorca del Consell de Mallorca. Mitjançant aquestes trobades es coneixen les principals novetats de la Direcció Insular d’Esports i es posen en comú propostes de millora en matèria esportiva municipal.
Vist al Twitter i Facebook
FECIB. Inauguració Aula Educació Infantil Inaugurada la nova aula d'Educació Infantil al CC Verge de Monti-sion de Porreres. Amb paraules de l'arquitecte José Picó: "no són els infants que s'han d'adaptar als espais, hem d'adaptar els espais als infants". Seguim innovant!
Parròquia de Porreres Gràcies a l’oferiment que han fet un grapat de voluntàries de la parròquia, el temple parroquial romandrà obert, per a realitzar visites els dilluns de les 17 h a les 19 h i els dissabtes de les 11 h a les 13 h. Els dimarts de matí seguiran les visites guiades que realitza en Richard de les 11 h a les 13 h. Recordar que l’església s’obri uns 45 minuts abans de cada missa. Per facilitar aquestes visites, l’any passat es va editar un full especial de la Semilla, Bona Llavor núm. 697 que es va repartir per totes les cases del poble. D’aquests fulls, editats en català, castellà, anglès i alemany en trobareu entrant pel portal major al costat del nou museu parroquial i a les dependències de l’Ajuntament de Porreres.
Iniciatives de neteja rural a Porreres El conegut propietari del restaurant s'Escrivania, Gabriel Mora, ve organitzant diverses jornades de neteja de l'entorn. Una d'elles va tenir lloc al santuari de Monti-sion a la qual varen acudir més d'una desena de voluntaris. Una iniciativa que a més de netejar l'espai rural va servir per conscienciar sobre l'incivisme. Va comptar amb la col·laboració del guarda rural, Sebastià Veny i va acabar amb un berenar.
Primera edició de les “Quintades Porrerenques” La primera edició de les "Quintades Porrerenques" se celebrarà el dissabte 5 d'octubre a partir de les 12.00 h al Parc de n'Hereveta. S'ha demanat que cada Quintada es faci una camiseta identificativa i personalitzi la seva taula. Hi poden participar tots/totes els que siguin majors d'edat, més els que l'any que ve compliran la majoria d'edat (nascuts el 2002); cada Quintada haurà de duu el seu dinar. Després del dinar la festa continuarà amb actuacions musicals. S'atorgaran premis per la camiseta més original i la taula millor decorada i als que generin menys residus.
EL PRÒXIM NÚMERO DEL “PORRERES”, EL 26, SORTIRÀ A FINALS D'OCTUBRE, AMB MOTIU DE LA FIRA DE PORRERES.
La tècnica de pedra en sec de son Nebot, llegat únic La pedra en sec és la tècnica de la col·locació d’una pedra vora l’altra, sense cap mena de ciment o argamassa. Amb aquesta tècnica mil·lenària, es varen aixecar arreu de l’illa un gran nombre d’estructures, necessàries per a les més variades activitats, com ara marges per a permetre el conreu dels costers o parets per a delimitar les propietats i els sementers. Aquestes estructures són els principals elements vertebradors de l’espai rural de Mallorca. Pedra sobre pedra, els habitants d’aquestes àrees han anat modelant i adaptant durant el pas de la història la natura per treure profit dels recursos naturals, generant d’aquesta manera paisatges amb característiques úniques i d’alt valor etnològic i constructiu. Un exemple d’espai natural modelat el podem veure prop de Son Nebot amb aquest pas per a l'aigua i també els animals, autèntica obra mestra en una terra escassa de recursos hídrics. La tasca d’adaptar l’hàbitat als requeriments de l’home es veu completada amb aquestes construccions exemplars. Una tècnica, encara viva que ens ha deixat un llegat únic, de gran valor constructiu i exemple d’integració en el medi.
Línia directa: 627477628 · 648257430 Editor: Joan Barceló Bauçà Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu a binerbo1@gmail.com o per WhatsApp o Telegram. Segueix-nos al Facebook, Twitter o a https://issuu.com/
Segon volum de la nostra revista A tot color, de 48 pàgines, amb els exemplars sortits des de la segona quinzena de febrer a l'agost 2019. La trobareu als llocs de venda habituals per sols 5 euros a: -ESTANC CA NA JAUME (CARRER SANT ROC) -FRUITES CA NA MARIA (CARRER AGUSTÍ FONT)