novembre 2019 núm. 26
"La vida d'un poble canvia quan canvien les seves idees, i per consegüent, els pensaments i desitjos que el condueixen” (Gustave Le Bon, sociòleg i físic)
Les eleccions generals a Porreres RESUM DE L’ESCRUTINI Escrutat:
100 %
Vots comptabilitzats:
2.196 64 %
Abstencions:
1.235 36 %
Vots nuls:
30
1,37 %
Vots en blanc:
21
0,97 %
VOTS PER PARTITS A PORRERES PARTIT
VOTS
%
PP
603
27,84 %
PSOE
418
19,3 %
VOX
388
17,91 %
PODEMOS-EUIB
302
13,94 %
MÉS-ESQUERRA
266
12,28 %
Cs
111
5,12 %
Mas PAÍS
32
1,48 %
PACMA
19
0,88 %
PUM+J
3
0,14 %
P-LIB
2
0,09 %
RECORTES CERO-GV
1
0,05 %
POC INTERÈS. La jornada electoral del passat 10 de novembre a Porreres va registrar la victòria del PP amb 608 vots. La participació fou d'un 64 %.. No es registraren incidents destacables, en una nova cita a les urnes (la quarta per a unes generals registrada en quatre anys), que va deixar palès el poc interès dels electors i també dels grups polítics locals per haver d'acudir novament a les urnes. Va quedar evident, així mateix, la fragmentació i el bloqueig polític en què viu immersa Espanya. En total s'habilitaren 8 meses amb urnes pel Congrés i 8 més destinades a triar els senadors.
El bon temps animà la fira Porreres va rebre milers de visitants amb motiu de la Fira, antigament anomenada Dimarts Bo. El sol que va lluir a l'illa durant tot el matí del diumenge dia 27 d'octubre, amb temperatures gairebé primaverals, va animar les diferents zones de fira. Un any més els carrers de Porreres es varen vestir de festa per rebre els visitants de la Fira de Tardor . Tot i que els actes d'enguany ocuparen cada dia de la setmana, el plat fort va arribar el cap de setmana. El dissabte al matí la plaça de la Vila va acollir diverses activitats per als més petits i ja a la tarda música, mostra eqüestre, inauguració de la XXIV Mostra de productes porrerencs i ball de bot amb la XXV edició de la Mostra Folklòrica a l'auditori organitzada per l'Estol Porrerenc. Ja a primeres hores del matí de diumenge, els més de 140 punts d'exposició estaven a punt per rebre a la multitud de visitants que van arribar a passar pel recinte firal d'enguany.
Primera Gala de l'Esport Porrerenc Mateu Domínguez i Joan Llaneras, ex atleta i ex ciclista respectivament, varen ser alguns dels esportistes guardonats en la 'I Gala de l'Esport Porrerenc' en què hi va haver reconeixement per als esportistes i entitats locals esportives més destacades del municipi.
Mai no moriràs Pere Morey
morirà perquè, generós, va fer testament vital per projectar-se en altres vides. Amb la revalidació d’una amistat d'ençà de fa més de quaranta anys, he d'afegir una immensa i intensa gratitud per la feinada en defensa de la llengua, la cultura, el territori i la identitat. Gràcies, Pere, bon guerrer que a ta Pàtria fores fidel... És un deure esmentar la destacada participació de Pere Morey en els actes de commemoració del Tricentenari 1715-2015. Va ser peça clau de la comissió cívica creada ad hoc, amb conferències il·lustrades a Eivissa i arreu de Mallorca (Algaida, Marratxí, Porreres, Campanet, Calvià, Calonge...), amb l’organització d’alguns dels actes més reeixits com l'Homenatge a Guillem Riera a la Torre del Serral dels Falcons o la recreació de Les Capitulacions de Rubí, a les Voltes, als peus de la Seu i amb la publicació de la novel·la La Darrera Canonada, presentada al Club DM, a Manacor, a Porreres i a la Fira del Llibre.
Bartomeu Mestre i Sureda Deia i repetia que quan es va casar va tocar el cel amb un dit. La darrera fotografia li va fer Joan Barceló. Dia 1 d’agost del 2019, Pere Morey, el narrador revitalitzador de les rondalles, es presentà al funeral del periodista Jacint Planes i Santmartí. Amb la música del Viatge a Ítaca de Lluís Llach, va llegir unes paraules: Gràcies, Cinto, bon guerrer que a ta Pàtria fores fidel... Aquell capvespre, acompanyat per dues dotzenes d’amics, Pere Morey va retre tribut agraït de reconeixement per corregir, amb civisme exemplar, el silenci, la desídia i la negligència dels polítics. Ni un, absolutament ni un, va assistir a la cerimònia de comiat al periodista que, en vida, havia estat tant temut com afalagat per als ara no assistents. Pere Morey va reparar les covardies dels qui no es fan dignes de representar-nos. Era una persona de rialla fàcil i, plena d’il·lusions, projectava una alegria aplegadissa. Malgrat el neguit per la situació de la Nació Catalana, tenia clar que no podem defallir. Animava la gent lluitadora, amonestava la incrèdula i encoratjava tothom. Era un home gran i un gran home. L’afirmació ve avalada amb una prova vella i simple que em permet d’aconsellarvos: a l’hora de valorar una persona, observau com són els seus fills i recordau que els tests s’assemblen a les olles. Aquesta és la millor denominació d’origen; certificat de qualitat. Els bons pares són la millor factoria de bons fills. Tres mesos després d’aquella proclamació de dignitats a la petita capella de Porto Pi, l’artífex del petit i senzill homenatge va caure, va patir un vessament, va ser sotmès a un estat induït de coma i, sense remei clínic, va deixar de respirar l’aire de la seva estimada i cantada Mallorca. Els qui l’havíem vist i tractat en els darrers mesos no hi sabíem donar passada. No ens podíem avenir que, tan carregat de projectes, l’absència sobrevinguda del seu activisme esdevingués paisatge. I tanmateix Pere Morey no ha mort. Tal com va dir ell de Gilgamesh, no morirà mai. No mor cap persona mentre hi hagi gent que la recorda. En el seu cas, el mantindrà viu una gentada amb qui va compartir una ingent acció cultural en molts de camps. Com a testimoni escrit, hi ha també una gran quantitat d’obres (més de tres dotzenes de llibres) que en projectaran llargament la memòria molts d’anys enllà. I, per afegitó, no
Dels pobles de pagès, qui se n'ocupa? A ningú no se li ocorre -a l'hivern, sobretot- que puguin existir. Dic a l'hivern perquè a l'estiu tenen una presència més real, almenys per a les persones que els veuen passant amb el cotxe. Però això no vol pas dir que no existeixin. Són, a més a més, nombrosíssims. Constitueixen la base granítica de la nostra vida col·lectiva. No solament existeixen, sinó que -en bé o en mal, en sentit positiu o negatiu- tenen pes. Un pes, però, que hom considera negligible. En el sistema de forces del país, els pesos estan en desequilibri. Les ciutats pesen molt -tenen el pes que han de tenir. Els pobles, en canvi, són inexistents, negligibles. Pesen poc com a quantitat i encara menys com a qualitat. No promouen el més lleu interès. És molt possible que aquest desequilibri sigui fatal per a la salut col·lectiva. La campanya que s'està fent per aturar el desplaçament de la gent del camp a la ciutat ha esdevingut un dels temes més tractats del nostre temps. Aquesta campanya no ha donat cap resultat; el desequilibri de forces és cada dia més visible, i el desplaçament, més abundant i voluminós. I jo, que he escrit sobre la matèria, m'he preguntat moltes vegades, passejant per aquests pobles, constatant la solitud i la insolidaritat que hi regnen, l'espantosa petitesa de visió i l'asfixiant xafarderia que constitueixen l’únic denominador comú de la seva vida col·lectiva, si l'èxode del camp a la ciutat és una de les coses més explicables i de més bon sentit que poden fer-se -no solament que poden haver-se fet, sinó que poden fer-se en les circumstàncies presents. Em sap gairebé greu d'haver escrit aquesta frase, però amb sinceritat afirm que la vida en els pobles de pagès és asfixiant i inaguantable i que a pesar de tot el que es pugui dir, malgrat la tristesa immensa de la vida en les grans aglomeracions urbanes, jo comprenc que la gent abandoni la vida dels poblets. Jo no ho faré mai, perquè aquest és el meu ambient i perquè la meva arrel pagesa és molt viva. Peró jo comprenc que, atesa la situació, la gent en marxi per sempre! Així, doncs, jo propòs, en aquests pobles rurals, simplement això.
Josep Pla, opinant dels petits pobles
Fa 30 anys octubre 1989
La revista “Foganya” editada durant cinc anys a Porreres
q Que dos antics secretaris de Porreres no hagin tengut cap problema per viure gratis a un pis de l'ajuntament de Santanyí i també de la vila, és a dir, vivint dins el mateix ajuntament, crida molt l'atenció. I això sí, el consistori no estava obligat a cedir el piset. Un decret que s'aprovà en temps del franquisme i que va caducar fa més de 30 anys. Els porrerencs subvencionaren a funcionaris que no ho necessitaven.
q
La segona fase d'exhumació de la fossa està paralitzada però el Govern promet "agilitzar" els terminis. Segons la premsa, les obres estan contractades i l'empresa adjudicatària espera poder executar-les, sigui per autorització judicial o perquè es compleixin dos anys des que una veïna fos enterrada en un dels nínxols afectats. Qui dia passa...
q
La revista “Foganya” fa 30 anys que va sortir al carrer. Sots titulada com a “revista d'informació i cultura del Grup Foganya”, el primer número, el 0, va sortir l'octubre del 1989. Era d'aparició bimensual i tenia la seva redacció al número 2 del carrer dels Molins, la seu del grup. El director va ser Jaume Rosselló i Verger, envoltat d'un nombrós grup de redactors i col·laboradors, entre els que hi figuraven Gregori Barceló Màrquez, Apol·lònia Cerdà Tomàs, Vicenç Juan MoII; Maria Jesús Ximelis Bover; Pau Mora Sitjar; Francesca Servera Toledo; Serafí Expósito Ruiz i Angel Oneto Veny. Al primer exemplar també figuren com a col·laboradors Bernat Bordoy Sitjar; Bartomeu Servera; Yolanda Barceló; Josep Cerdà; Margarida Picornell; Maria Magdalena Picornell; Antònia Rosselló; Miquel Morlà; Catalina Trobat; Inès Sitjar i Toni Melià (del qual eren les fotos, com aquesta de Son Nebot que publicam avui i que va aparèixer al número 18, d'octubre del 1992). “Foganya” segons consta a la capçalera tenia una tirada d'entre 300 i 450 exemplars, amb un preu de 250 pessetes, equivalent avui a 1,50 €. El seu darrer número, el 25, després de cinc anys d'edició va sortir el desembre de 1993 i no hi consta el motiu de la desaparició. Realment degueren sortir 21 números, tot i que alguns d'ells tenien doble numeració. S'imprimia a la impremta Mut de Llucmajor. Fa 75 anys 7 novembre 1944 Es dóna autorització a l'Editorial Moll per a la publicació de l'Aplec de rondalles mallorquines d'Antoni Maria Alcover Sureda. El 1898, el nou bisbe de Mallorca, Pere Joan Campins, el nomenà Vicari General de la diòcesi, càrrec que ocupà fins al 1916. Sempre les va signar amb el pseudònim d'En Jordi des Racó. S'han anat editant des dels primers moments fins avui. Es publicaren a partir de 1880, dividides en vint-i-quatre volums.
Haurà acabat el serial de les esqueles, denunciant les pedreres de Monti-sion, amb la desaparició de l'Albercoc Ensofrat? O “Terraferida” encara no ha dit la darrera paraula? q Després de les eleccions d'aquest mes de novembre tothom es demana on han anat a parar els vots que tenia el Pi. Potser ho explica l'alt increment que ha tengut Vox a Porreres? q On anirà a parar, ara, el camaleònic Joan Mesquida, després que no hagi sortit elegit a les eleccions d'aquest mes de novembre amb Ciudadanos? q L'alcaldessa, Francisca Mora, s'ha mostrat indignada per l'aparició de diverses queixes emulant el format d'esquela que utilitza l'empresa funerària local. Protestaven per l'activitat minera que duen a terme les diferents pedreres.
Teniu ja el segon volum de la nostra revista en paper? A tot color, de 48 pàgines, amb els exemplars sortits des de la segona quinzena de febrer a l'agost 2019. La trobareu als llocs de venda habituals per sols 5 euros a: -ESTANC CA NA JAUME (CARRER SANT ROC) -FRUITES CA NA MARIA (CARRER AGUSTÍ FONT)
Línia directa: 627477628 · 648257430 Editor: Joan Barceló Bauçà Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu a binerbo1@gmail.com o per WhatsApp o Telegram. Segueix-nos al Facebook, Twitter o a https://issuu.com/
EL PRESENT NÚMERO DEL “PORRERES” HA SORTIT AMB UNA MICA DE RETARD, SEMPRE IMPREVIST. IDÒ FINS AL NÚMERO 27, CORRESPONENT AL DESEMBRE, QUE TORNAREM A SER AMB VOSALTRES.