desembre 2019 núm. 27
"La vida d'un poble canvia quan canvien les seves idees, i per consegüent, els pensaments i desitjos que el condueixen” (Gustave Le Bon, sociòleg i físic)
La gravera de Porreres podrà arrasar 33 hectàrees de bosc protegit a Monti-sion Terraferida critica que el Govern autoritzàs aquest projecte l'any 2017
L'efecte de la gravera sobre la muntanya ja és visible des de molts punts de l'illa. Imatge Terraferida
25 milions de metres cúbics de grava per utilitzar en la construcció”. De fet, l’ampliació de la gravera ja ha començat i la tala del bosc protegit i les noves excavacions ja són visibles des de molts punts de Mallorca. “La pedrera només estava explotada a la cara sud i ara gràcies a aquest projecte, comencen a explotar la cara nord i ja és visible des de molts de punts de Mallorca”, afegeix, Jaume Adrover, el portaveu de l’entitat conservacionista. L’Ajuntament de Porreres no té competències sobre la pedrera
La batlessa del municipi, Xisca Mora, lamenta que aquesta activitat suposi arrasar amb un dels espais més emblemàtics de Porreres: el puig de Monti-sion. La batlessa, però, explica que “tothom que no estigui d’acord amb la gestió de la gravera pot acudir a l’Ajuntament o a les diferents conselleries a consultar la documentació i ho pot denunciar”. Arrasar aquesta àrea natural protegida és possible perquè l’actual legislació minera ho permet. Per excavar zones protegides, en aquest cas una zona ANEI, les empreses mineres han de pagar 7.000 euros per hectàrea afectada. Aquest és el criteri del Consell de la Mineria de les Balears. I aplicant-lo la gravera de Porreres haurà de pagar 304 mil euros per ampliar 46 quarterades la zona d’excavació damunt el bosc protegit. A propòsit d’això, els representants de la pedrera i tampoc el Govern no han volgut fer declaracions La direcció General de Política Industrial, però, explica que la gravera porrerenca de Son Amat té autorització per extreure grava de dins una zona ANEI perquè és una explotació antiga.
(Reproduït d'IB3 NOTICIES. Redacció) Després de 40 anys, el finançament Terraferida critica que el projecte d’explotació i restauració de la gravera de Son Amat, a Porreres, permeti arrasar 33 hectàrees de pinars i garrigues verges, una àrea protegida qualificada d’ANEI i que està situada entre el Puig de Monti-sion i el Puig d’en Femella. El Govern, de moment, no ha fet declaracions, però assegura que la normativa permet aquestes actuacions quan es tracta d’explotacions antigues. L’ampliació de la pedrera es farà sobre un dels pocs massissos muntanyencs que existeixen al Pla de Mallorca i pot acabar amb més de 46 quarterades de zona natural, que en gran part estan protegides i declarades ANEI. Això són 330 mil metres quadrats de muntanya i pinar que es convertiran en grava per a la construcció. Tot això gràcies al projecte de restauració que es va autoritzar fa dos anys, l’any 2017, amb el vistiplau de la Comissió Balear de Medi Ambient i de la Direcció General de Política Industrial. Uns organismes que depenen del govern autonòmic. Segons el portaveu de Terraferida, Jaume Adrover, “el pla de restauració és realment una nova explotació encoberta que afecta tot el massís de Monti-sion i parla d’unes 33 hectàrees noves d’on es podran extreure
municipal, continua essent la gran assignatura pendent
La commemoració dels 40 anys d'ajuntaments democràtics va servir per a la realització d'un debat al Club Diari de Mallorca entre batles de totes les tendències polítiques sobre els reptes del passat i del present. Al mateix hi va assistir Xisca Mora, actual alcaldessa de Porreres que va recordar la seva arribada a l'ajuntament i els reptes que ha hagut de fer front en aquest temps. Tots ells varen coincidir a ressaltar el finançament municipal com una de les grans assignatures pendents. "És urgent acabar amb la regla de despesa, perquè és de jutjat de guàrdia que els ajuntaments hagin de donar uns serveis i no puguin utilitzar els seus diners per una norma absurda", va dir Miquel Ensenyat. L'exalcalde d'Esporles va ressaltar que amb la Llei Montoro i els seus perjudicis, es va deixar de banda el debat sobre la revisió de competències dels ajuntaments. Si alguna cosa caldria canviar, és trobar la fórmula que faci més eficaces als ajuntaments i redueixi el temps que exigeix la burocràcia per posar en marxa (Continua a la pàgina següent)
determinades qüestions. En aquest sentit, van incidir que els consistoris són els que reben d'una manera més directa les exigències d'un bon servei per part dels ciutadans, davant la qual cosa es troben amb limitacions en les seves arques per donar resposta. Són altres institucions les que decideixen quins són els ingressos dels ajuntaments, però els ciutadans reclamen als ajuntaments. Francisca Mora va ressaltar que els ajuntaments són "les institucions més sanejades" econòmicament, alhora que compten amb pocs ingressos propis. Això fa que disposin d'estalvis que, a causa de la Llei Montoro i la regla de despesa, "no poden utilitzar per a prestar els serveis". La taula rodona fou moderada pel periodista Joan Riera.
Porreres acull els 20 anys de la D.O. Pla i Llevant Ja fa 20 anys de la creació de la Denominació d'Origen Protegida (DOP) de Pla i Llevant, una efemèride que es va celebrar a l'Auditori Municipal de Porreres. A l'acte van assistir cellerers, viticultors, representants d'altres DO de l'illa, així com la consellera d'Agricultura i Pesca del Govern, Mae de la Concha i la vicepresidenta del Consell de Mallorca, Bel Busquets a més d'alcaldes i regidors dels municipis adscrits a la Denominació d'Origen. El president de la DOP, Antoni Bennàsser, en la seva al·locució, va fer un repàs a la trajectòria d'aquests 20 anys. Va destacar que cada dia el sector s'ha anat professionalitzant, amb la incorporació de les varietats autòctones en la sembra de vinya. Va dir que «tot i complir 20 anys, els canvis més importants van començar a arribar fa 40; mentre uns arrencaven ceps, altres anaven sembrant de noves». Va destacar també que si abans s'apostava per la quantitat, ara s'aposta més per la qualitat. I que en aquests 20 anys ha canviat i evolucionat molt i per bé el sector a l'illa. Pla i Llevant va ser fundada l'any 1999. Actualment agrupa 19 municipis d'aquestes dues comarques i també de sud de l'illa.
L'AECC inaugura a Campos la seu de la junta comarcal de Llevant El passat dia 18 de novembre s'inaugurà la nova seu de la Junta Comarcal del Llevant de Mallorca de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), situada al carrer de sa Canova de Campos. La nova seu de la Junta Comarcal del Llevant estarà oberta de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores, per a visites del públic en general. La Junta Comarcal el Llevant de Mallorca de l'AECC engloba els següents municipis: Campos, Felanitx, Capdepera, Montuïri, Petra, Ses Salines, Porreres, Sant Joan, Santanyí, Vilafranca de Bonany -tots ells amb Junta Local- i els municipis d'Ariany, Artà, Manacor, Sant Llorenç i Son Servera. L'hospital de referència d'aquesta àrea és l'Hospital Comarcal de Manacor. Els professionals de l'AECC atendran, sota demanda, als pacients de la zona i als seus familiars; entre les prestacions, s'oferiran els serveis gratuïts de suport, psicològic i social i d'acompanyament a malalts i familiars. El telèfon de contacte d'aquest nou punt AECC a l'illa és el 971.160.409.
La política a través dels petits pobles Veure, observar la política a través dels petits pobles rurals té un gran interès. Tot el que, entre nosaltres, ha arribat a tenir, en el pla polític, un cert arrelament, una vida positiva, ha començat de baix estant, s'ha iniciat en els pobles, ha interessat les petites comunitats rústiques. La política s'ha de treure dels salons i dels comitès, s'ha de projectar sobre el paisatge, s'ha d'enfocar de cara al poble, per tal de treure'l de l'ensopiment i de la insolidaritat, per tal de superar l'atonia pagesa. Els qui plantejaren les coses en aquest pla trobaren de seguida una repercussió. El paral·lelisme es demostrà positiu, i així es feren els camins i les carreteres, la il·luminació pública, les escoles que existeixen i algun assaig d'agricultura i de ramaderia realment afortunats. Però hom no passà dels inicis. La discontinuïtat ho tirà tot a terra. Josep Pla, opinant de la política local
q La gent veu i fotografia a les xarxes socials defecacions de cans. Tots els porrerencs acceptam, consentim i lògicament trepitjam merdes de cans. A ningú fa pujar els colors a la cara tenir un paisatge de merdes al seu voltant?
q
Hi ha una llei contra els qui embruten el carrer i fan males pràctiques i tot allò que pugui ocasionar molèsties als veïnats. Llei, naturalment, que La Sala, els regidors de La Sala, deu haver d'encarregar-se de fer complir, tal com s'encarrega de fer-ne complir d'altres.
q
Quan Mallorca desperta d'un malson, hom pot comprovar que la societat està ficada dins un procés de ràpida desintegració del model tradicional. Els mallorquins han esdevingut un poble colonitzat que, sembla esser, té por de governar-se. q Mallorca ha caigut víctima d'un desenvolupisme a ultrança que esgota els seus recursos i fa impossible la vida damunt la Roqueta. I això pot succeir tant des de la dreta reaccionària, que només mira per la seva butxaca, com per una esquerra sucursalista que només mira a Madrid. q De cada cent botelles de vi consumides a Mallorca només quinze estan elaborades aquí. Les altres, són vi de fora. No sabem defensar “lo nostro” però afavorim la producció forastera. I així ens va l'economia! q Mesquida (el soci d'en Bauzá) a la darrera campanya deia pestes dels sobiranistes pensant que seria novament diputat a Madrid, cosa que a ell li tira molt. Criticava "els 40 anys de cessions als nacionalistes". Per això no vol recordar, com a bon traïdor, quan ell va començar al PSM. Té el futur a Vox. q S'ha creat una nova publicació de partit a Porreres. “Ni se vincla ni se trenca” és el seu títol, editada pel Partit Popular. Tendrà caràcter quatrimestral. Sembla que en aquesta legislatura el PP local ha començat fort.
Onada de suport als alumnes i docents de l'IES Porreres
Continua endavant la convocatòria ordinària de tres places de policia local Amb el llistat provisional d'admesos i exclosos i el calendari d'exàmens continua endavant la convocatòria ordinària de tres places de policia local a Porreres. El pròxim dia 10 de gener a partir de les 9 del matí tendrà lloc la prova d'aptitud física al Camp Municipal d'Esports de Ses Foques i al Pavelló Joan Llaneras i dia 24 de gener a l'Edifici de l'Escorxador-Biblioteca Municipal les proves de coneixements, desenvolupament, d'aptitud psicològica i de personalitat.
Concert de Nadal de la Filharmònica Porrerenca
Una simple camiseta escolar reivindicativa, una barroera excusa per a Vox. Una denúncia molt barroera del grup ultradretà Vox ha desfermat una onada de suport dirigida als alumnes i als docents de l'Institut d'Ensenyament Secundari de Porreres. La seva feina pedagògica en contra de la violència masclista i en favor d'una societat igualitària va ser posada en dubte pels neofeixistes i extremistes, els quals després de la pujada que han tengut gràcies a determinats grups polítics i els seus mitjans de comunicació afins van molt valents. La condemna a la criminalització que fa l'extrema dreta de l'educació pública de les Illes Balears ha estat unànime. Educar en Igualtat no és adoctrinar però educar en l’odi, com ha demostrat Vox, per tot allà on és present, sí que és adoctrinar, talment com ja ha passat per Campos, on el feixisme hi campa ben ufanós. Ignorar el feixisme no serveix de res. S'ha de fer pedagogia de la importància de lluitar contra ell. Ignorar-lo i silenciar-lo és donar-li ales. A l'extrema dreta, se l'ha de combatre sempre.
Com és tradicional al mes de desembre la Filharmònica Porrerenca farà el seu concert de Nadal. Serà dia 28 de desembre a les 19.00 hores a l'Auditori de Porreres. Hi sonaran els valsos, les nadales i les polques més conegudes. Enguany hi participaran els nins i nines de l'Escola de Música.
L’Agrupació Cultural convoca un ajut d’investigació amb l’objectiu de realitzar un estudi històric L’Agrupació Cultural de Porreres estableix, a través de la Dra. Maria Barceló Crespí, la convocatòria única d’un ajut d’investigació amb un premi de 3.000 euros amb l’objectiu de realitzar un estudi històric sobre l’entitat amb motiu del cinquantè aniversari de la seva fundació (1971-2021). Per optar és necessari presentar un projecte d’investigació que no superi les 10 pàgines. El termini d’admissió dels projectes acabarà el dia 31 de gener de 2020.
La U.E. Porreres, segona a Preferent
Presentació del nou llibre de Bartomeu Garí El diumenge dia 15 de desembre es presentarà a l'Auditori Municipal de Porreres el darrer llibre de l'historiador porrerenc Bartomeu Garí Salleras. Duu per títol “La repressió feixista a Mallorca durant la Guerra Civil i la postguerra (1936-1945)” i és la publicació de la seva tesi doctoral en la qual ha treballat intensament els darrers mesos. L'acte començarà a les 19 hores. Hi intervendran Sebastià Serra Busquets, catedràtic d'Història Contemporània de la UIB, Manuel Suàrez Salvà, investigador i prologuista del llibre i lògicament l'autor de l'obra, que ha estat editada per Lleonard Muntaner Editor. Maria Muntaner, editora, moderarà l'acte.
EL PRÒXIM NÚMERO DEL “PORRERES” SORTIRÀ AL GENER. IDÒ FINS AL NÚMERO 28.
L'equip masculí de la Unió Esportiva Porreres marxa segon classificat després del Cardassar,, que és el primer, i després de les 14 jornades disputades al campionat de Preferent de Mallorca. L'equip porrerenc ha aconseguit 6 victòries i ha empatat 6 partits, havent perdut sols dos partits i figurant a 4 punts del líder amb 24 gols a favor i 14 en contra. L'equip femení, per la seva banda, és el novè classificat a la categoria de Futbol-11 Regional Mallorca.
Pel·lícula rodada a Porreres
Càtars, rogatives i altres notícies històriques Fa 700 anys desembre de 1319 -Bernard Delicieux que conspirà a favor dels càtars, beguins i franciscans espirituals en suport de l'hereu al Regne de Mallorca contra Felip el Bell és condemnat a presó perpètua. Fa 600 anys 3 de febrer de 1419 -Testimonis denuncien que a l'hora del seny del lladre, Miquel Sabater i Antoni Sucia feren forats a la paret de l'alberg de Bernat Salom i tallaren una estora per veure nues una núvia i les seves amigues quan es banyaven. Fa 74 anys 6 gener 1946 Les rogatives, que han durat gairebé fins als nostres dies, es feien en processó, pel poble, passejant al sant o santa que més devoció inspirava allà on es fes. Les processons en el seu origen, eren unes danses caminades, una marxa de poble i capellans i podien tenir el seu començament a la Roma antiga; és a dir, vivències de temps molt vells. A Ciutat, encara l'any 1946, dugueren La Sang en rogativa, des del seu temple fins a la Seu. Era el dia dels Reis, i, per cert, dins tres dies feu un aiguat. Dintre el primer terç del segle passat,es conservava el costum de fer rogatives en la majoria dels nostres pobles, treguent-se La Sang, el sant o santa, com hem dit, de la màxima devoció, o les relíquies dels sants. Se solia resar el rosari i cantar cants penitencials, en arribar a l'església es resava la lletania de Tots els Sants. Fa 72 anys 14 d'agost de 1947 -La força de la pluja torrencial empeny la "camiona" de Sant Joan cap al torrent en el Pont de Sa Llova i obliga als passatgers a sortir per les finestres. Fa 67 anys 1952 -Pins importats de la península Ibèrica introdueixen la processonària (Thaumetopopea pityocampa) a Mallorca. -5 de novembre de 1952- La policia cala foc a les barraques dels gitanos a Can Pere Antoni. Fa 65 anys febrer 1954 -Dimiteix el batle franquista de Porreres Joan Servera i de manera interina ocupa el seu lloc el tinent de batle, Antoni Gornals Escarrer.
S'ha estrenat 'Letters to Morrissey', d'Armand Rovira, director català. Dies enrere va tenir lloc una trobada amb el director, alguns dels intèrprets i la productora illenca From Outer Space. Després d'haver girat per festivals i aconseguit diversos premis, com el Premi Movistar+ 2019, gràcies al fet que el llargmetratge s'estrenarà a la plataforma aquest mes de desembre, arriba a les sales de cinema amb 11 còpies a tot l'Estat. Letters to Morrissey és un projecte iniciat l'any 2013, que s'ha anat construint "a poc a poc, durant els caps de setmana i amb amics, una cosa que no vol dir que no sigui professional, perquè tots els que hem treballat en el film procedim del món audiovisual". Són cinc històries independents, que es presenten a manera de cartes dirigides al cineasta Paul Morrissey (que va treballar sota les ordres d'Andy Warhol), cadascuna amb un tema central (la malaltia, la soledat, el pas del temps, la mort i la falta de fe) en què una veu en off va narrant la situació. Un 90 per cent del film s'ha rodat a Mallorca, En escenaris com la Platja de Palma, el tren de Sóller, Porreres, el Palma Aquàrium i al Pont d'Inca. A més, part de l'elenc és també de l'illa com Maria Fajula, coneguda presentadora de la televisió autonòmica, Agnès Llobet i el músic Esteve Torres. El càsting, però, és internacional. Una de les particularitats és que està rodada la pel·lícula en 16 mm, i el seu guió s'ha anat configurant a mesura que s'anava gravant. "He treballat molt amb els actors. Tenia clar de què volia parlar, quins eren els problemes que tenia cada personatge, però no hi havia res tancat", assenyala el director. Aquesta pel·lícula és una espècie d'agraïment d'Armand Rovira cap al director americà.
Línia directa: 627477628 · 648257430 Editor: Joan Barceló Bauçà Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu a binerbo1@gmail.com o per WhatsApp o Telegram. Segueix-nos al Facebook, Twitter o a https://issuu.com/
Teniu ja el segon volum de la nostra revista en paper? A tot color, de 48 pàgines, amb els exemplars sortits des de la segona quinzena de febrer a l'agost 2019. La trobareu als llocs de venda habituals per sols 5 euros a: -ESTANC CA NA JAUME (CARRER SANT ROC) -FRUITES CA NA MARIA (CARRER AGUSTÍ FONT)