desembre 2019 2ª quinzena núm. 28 "Els déus insisteixen a fer-me sentir un home. El seu error és ignorar que vull ser una altra cosa” (Miguel Torga, articulista i poeta portuguès)
Presentat el llibre de Tomeu Garí "La repressió feixista a Mallorca durant la Guerra Civil i la Postguerra (1936-1945)"
ENTREVISTA A BARTOMEU GARÍ
“La repressió feixista va ser molt més ferotge contra les dones”
(Entrevista de Cristina Ros, publicada al diari “Ara Balears”) L'acte va comptar amb la presència de Sebastià Serra, catedràtic d'Història Contemporània de la UIB i Manuel Suárez, investigador i prologuista del llibre i l'editora Maria Muntaner. Diumenge, dia 15, es va presentar a l'Auditori el nou llibre de Bartomeu Garí Salleres "La repressió feixista a Mallorca durant la Guerra Civil i la Postguerra (19361945)", editat per Lleonard Muntaner-Editor. A l'Auditori de Porreres que va registrar un ple de gom a gom, hi acudiren nombrosos amics i coneguts de l'autor a més de nombrosos companys i companyes del Col·lectiu Recerca. També hi foren presents la batlessa de Porreres, Francisca Mora i una bona delegació de MÉS per Mallorca que donà suport a Tomeu Garí. Entre ells hi havia la vicepresidenta del Consell Bel Busquets, el diputat Joan Mas (Collet) i el batlle de Montuïri Joan Verger. El llibre, un magnífic volum de 583 pàgines, reuneix molts anys d'investigació i lluita per treure a la llum la història d'aquest trist període a Mallorca i en especial del poble de Porreres.
Gran activitat nadalenca al poble Els actes nadalencs han ocupat aquestes setmanes l'activitat al poble amb diverses exposicions. Dissabte dia 14 hi hagué mercadet a la plaça i es penjà l'arbre amb fotografies dels nins i nines de Porreres més menuts a l'entrada de l'ajuntament, essent molt visitat. La programació continuarà fins a l'arribada dels Reis.
Acaba de publicar-se “La repressió feixista a Mallorca durant la Guerra Civil i la postguerra (1936-1945)”, una obra que neix de la tesi doctoral del seu autor, Bartomeu Garí (Porreres, 1965) i que pot esdevenir el llibre de referència sobre els fets, els mètodes, els llocs i, sobretot, les víctimes i els botxins del període més fosc de la història del segle XX a l’illa, amb forts ressons a l’actualitat. El títol, editat per Lleonard Muntaner, es presentà el 15 de desembre a l’Auditori de Porreres i l’endemà a Can Alcover, a Palma. Afirmau que les Balears són, en termes proporcionals, el territori on s’han publicat més estudis sobre aquest període. -Què aporta de nou el vostre treball? -No hi havia un estudi complet de què va passar, i sí molts de parcials o locals. Però la novetat també és posar l’èmfasi que va ser una repressió planificada. És important conèixer l’estratègia dels militars colpistes per enderrocar la democràcia republicana i accedir al poder. Dirigits pel general Mola, planifiquen un sistema repressor que s’aplicà a Mallorca, a Barcelona, a Bilbao o a Andalusia, amb diferents resultats, perquè aquí triomfà tot d’una. Engeguen modalitats repressives segons el moment de la guerra: en la fase inicial, de repressió exemplaritzant, volien donar a conèixer què els passaria a totes les persones compromeses amb la República. Després, s’exercí la repressió de manera encoberta. Per acabar, en l’etapa següent, s’institucionalitzà. Les instruccions eren clares. (Continua a la pàgina següent)
-Quines foren aquestes instruccions? -Les normes del 25 de maig de 1936 per a la repressió planificada varen ser, sobretot, tres. Primer, aconseguir els centres de poder. Segon, entrar a les seus dels partits i sindicats i requisar la documentació que els donaria els llistats de persones. És a partir d’aquest moment que s’inicien les detencions, segrests i assassinats. I la darrera, destituir batles, regidors i funcionaris i substituir-los per personal del règim imposat. -Dedicau un capítol a les xifres d’assassinats i als llocs concrets. Quins són els vostres càlculs? -Fins ara es parlava d’entre 2.000 i 2.300 persones assassinades. Segons els estudis realitzats, serien unes 1.800, 1.400 de les quals estan identificades i unes 400 per identificar. D’aquestes 1.800, un miler ho varen ser entre el 16 d’agost (desembarcament de Bayo) i el 4 de setembre, és a dir, en el que Bartomeu Ferrer anomenà els “vint dies de guerra”. Si haguessin continuat amb el nivell d’eliminació d’aquells dies, no hauria quedat ningú. Dedic un capítol a les 31 dones assassinades, perquè la repressió feixista va ser molt més ferotge amb les dones que amb els homes, pels abusos sexuals, violacions i tortures a què estaven sotmeses. -Però les víctimes són moltíssimes més. -A més de les persones eliminades, hem de comptar que hi va haver entre 5.000 i 6.000 empresonats. També hi hem d’afegir les famílies i tot el voltant. Altra vegada, abusos a les dones -si volien saber què li havia passat al marit-, l’adoctrinament dels fills, el control econòmic, la demonització de totes les víctimes... Als fills se’ls posava a l’expedient “fill de roig” i allò els condicionava la vida. La xifra va ser immensa i la repressió era social, econòmica, religiosa, ideològica, educativa i, fins i tot, en el control de les propietats. -Avui, amb la Llei de memòria històrica i el treball dels investigadors, es parla de les víctimes i poc dels botxins. Per què? -Costa molt de dir els noms dels botxins i de tots els implicats en aquelles matances i repressions. Costa perquè la justícia espanyola està plena d’hereus del franquisme i no ofereix garanties d’imparcialitat. Jo apunt clarament al paper de Lluís Sitjar, qui encara té un camp de futbol al seu nom, perquè tenim demostrada la seva responsabilitat directa en les tretes de la presó i la posterior conducció dels presos, sobretot a Porreres, d’on era la seva dona i on hi havia una Falange potent i unes autoritats que hi combregaven. -Què esperau de la reobertura de la fossa de Porreres? -Les exhumacions ja fetes han recuperat 55 cossos, però s’han de continuar les dues línies de fossa, i davall el mur hi pot haver una trentena de persones més. Tots els testimonis orals assenyalen que s’hi podria trobar Aurora Picornell. -Deis que investigar la Guerra i el franquisme és difícil encara avui. En quin sentit? -L’accés a certes fonts, com els arxius de la Guàrdia Civil o de l’Església, és molt complicat. La Transició no va afrontar aquest tema amb valentia. Es va estendre un llençol per tapar el paper en la repressió de moltes persones de poder. Entre la República i el franquisme hi va haver un trencament. Entre la dictadura i la democràcia hi va haver la Transició, això ja ho diu tot. Els polítics avui tampoc no ho tenen clar i permeten que es cridi “Visca,
Franco” en la seva exhumació o que es canti el Cara al sol. Els qui investigam aquest període som vists com una busca dins l’ull. Molestam.
Mor Bartomeu Melià, el jesuïta porrerenc que va denunciar el genocidi aché Era una figura molt coneguda i apreciada a Paraguai, especialment en el camp de la cultura, la docència i la defensa dels indígenes.
Melià, envoltat de la natura, a la qual va defensar durant tota la seva vida. (Efe) El jesuïta mallorquí Bartomeu Melià, defensor dels pobles indígenes del Paraguai com l'aché, víctima d'un genocidi que va denunciar i li va valer l'expulsió de país per la dictadura d'Alfredo Stroessner, va morir el passat dia 6 als 86 anys, a la capital paraguaiana a causa d'una infecció hepàtica. "El seu amor a la cultura guaraní i la defensa dels indígenes resumeix la seva vida. Es va inserir al poble paraguaià des de la cultura guaraní", va dir el jesuïta Milciades González, el seu assistent en els últims anys. Melià (Porreres, 1932), que l'endemà hauria complert 87 anys, portava diversos dies internat a la infermeria provincial dels jesuïtes, a Asunción. Era una figura molt coneguda i apreciada a Paraguai, especialment en el camp de la cultura i de la docència, activitat que va exercir com a professor d'Etnologia i de Cultura Guaraní a la Universitat Catòlica d'Asunción i com a president del Centre d'Estudis Antropològics d'aquesta institució. "Dels mallorquins es diu que sortim corsaris o missioners, i per alguna cosa d'això vaig arribar jo a Paraguai", havia dit amb la seva habitual ironia en una entrevista fa tres anys. Melià va arribar a Paraguai en 1954, any en què es va instal·lar al poder Alfredo Stroessner, qui va sotmetre a aquesta nació des de la violència i la manca de llibertats fins que va caure el 1989, a conseqüència d'un cop d'Estat. González ha recordat que Melià va començar a aprendre guaraní en el seu primer destí, a la ciutat de Paraguarí, que va combinar després amb l'estudi d'altres llengües natives, així com la història de les missions que van fundar els jesuïtes en els segles XVII i XVIII a Paraguai, Argentina, Brasil i Bolívia. Tot això a través de la feina de biblioteca, però sobretot de camp, com li havia aconsellat que va ser el seu mestre, l'investigador i indigenista Lleó Cadogan. "Ell es va moure en l'antropologia, (Continua a la pàgina següent)
la lingüística i la història, aquestes van ser les seves principals àrees", assenyalà González. Problemes amb la dictadura Els problemes de Melià amb la dictadura de Stroessner van néixer a finals dels seixanta i dels seus contactes amb els aché, una de les quatre grans ètnies de la regió oriental. En els aché, Melià va veure un poble que ocupava terres fèrtils i atractives amenaçades pel negoci agrícola, i víctima per tant d'expulsions, caceres i segrestos de nens, que va desencadenar un genocidi recolzat pel règim de Stroessner. El sacerdot va denunciar aquesta situació en un llibre al costat d'altres dos autors, el que li va enfrontar amb el règim dictatorial i va ser expulsat de país en 1976. Melià va tornar a Paraguai l'any de la caiguda de Stroessner i va tornar als seus estudis i investigacions. Amic personal d'Augusto Roa Bastos, el més gran literat de Paraguai, Melià deixa una trentena de llibres indispensables sobre la cultura guaraní.
Més per Porreres critica la gestió de les beques de transport escolar El ple ordinari del passat mes de novembre va destacar per la seva durada i per algunes polèmiques entre l’oposició i l’equip de govern. MÉS per Porreres va fer diferents propostes i preguntes: sobre les graveres i pedreres del municipi, la convocatòria de les beques de transport escolar, les rutes hidràuliques, la situació del polvorí i el seu futur, i finalment sobre la situació de les persones que netegen l’Escola Nova. Segons informa MÉS per Porreres, en un comunicat, el tema que va aixecar més polseguera va ser quan aquest grup va posar en evidència l’equip de govern per la gestió de les beques de transport escolar i la relació d’aquestes amb la targeta ciutadana de l’EMT de Palma. Cal recordar que al ple de juliol la batlessa va donar a conèixer un esborrany de la convocatòria de les beques, que després s’ha publicat al BOIB de forma diferent a la pactada. Al juliol, la batlessa es va comprometre a informar la forma amb la qual s’inclouria la incompatibilitat entre les dues ajudes. Al document final, com a nou requisit per a obtenir la beca de transport escolar, hi ha el fet de no poder gaudir de la targeta ciutadana si es vol ser beneficiari de la beca. MÉS afirma que cal distingir entre el que és una subvenció i el que és una targeta que ofereix un descompte fruit d’un conveni amb l’EMT. Així com estan ara les coses, un estudiant porrerenc que estudiï a Felanitx pot tenir beca però no pot tenir una targeta ciutadana de descompte de l’EMT.
Preguntes al plenari sobre pedreres i rutes hidràuliques Pel que fa a les graveres, MÉS fa fer una pregunta per escrit demanant quines són les pedreres que compten amb un pla de restauració aprovat i adaptat a la Llei d’ordenació minera, i quines són les pedreres que compten amb la llicència municipal per a poder dur a terme la seva activitat i que aquesta hagi estat actualitzada i adaptada als obligatoris plans de restauració. “Creim que és important
conèixer en quina situació es troba actualment aquest sector econòmic de Porreres i per això volem assegurar-nos que els plans de restauració segueixen el compliment que els pertoca”, diuen al comunicat. A l’apartat de preguntes, també demanaren sobre les rutes hidràuliques, ja que malgrat s’hagi fet una feina acceptable no els va satisfer l’eliminació de la identificació dels pous mitjançant les rajoles, així com tampoc com s’ha fet el trespol al voltant dels pous, sense llavorar el terreny. Tampoc s’ha fet de moment cap intervenció sobre el Pou Juà. “Pensam, diuen, que no s’han tengut en compte les persones que tenen informació i coneixement sobre el patrimoni, i que és molt important que les intervencions sobre aquest, comptin amb l’opinió dels experts com Rafel Picornell (Vila) o Maria Barceló, entre d’altres.
Acord sobre patis escolars inclusius i xarxa de ciutats amigues de la infància Es varen aprovar, també amb els vots favorables de MÉS, dues propostes arribades des del Parlament de les Illes Balears sobre els patis escolars inclusius i sobre l’adhesió a la xarxa de ciutats amigues de la infància. Els arguments del grup ecosobiranista varen ser els següents: el pati de l’escola és i ha de ser un espai educatiu i el principal espai de joc i moviment que tenen els infants durant la jornada escolar, però també és el seu petit espai de socialització on se desenvolupen bona part de les interaccions entre iguals, i el descobriment de la seva autonomia. Per això, és important tenir en compte l’estructura, el disseny i els elements del pati per afavorir el joc i els aprenentatges, i molt important, incorporar una mirada amb perspectiva de gènere oferint les mateixes oportunitats de joc, exploració i seguretat a totes les nines i nins. Pel que fa a la xarxa de ciutats amigues de la infància (qualsevol ciutat, poble, comunitat o sistema de govern local compromès amb el compliment dels drets de les nines, els nins i els adolescents d'acord amb la Convenció sobre els Drets de l'infant) recordaren que sempre han treballat perquè això sigui així. De fet, al seu programa electoral ja duien la proposta de l’adhesió de Porreres a l’Associació Internacional de Ciutats Educadores (per obrir l’educació més enllà de l’escola i de les famílies i perquè també hi tenguin una importància especial les entitats, associacions, grups informals i tots els ciutadans i ciutadanes com a agents educadors) i també varen presentar la moció, aprovada la legislatura passada, dels camins escolars segurs. .
L'IES Porreres guardonat com a Centre Eco ambiental L'Institut d'Ensenyament Secundari de Porreres ha estat guardonat com a Centre Eco ambiental per part del Govern de les Illes Balears. En paraules del conseller de Medi Ambient, Miquel Mir, "l’educació ambiental és cabdal per formar els nostres joves en la necessitat de conservar el medi ambient. Ho veim aquests dies en què, justament, són les generacions més joves les que ens exigeixen amb més força que prenguem les decisions que pertoquen per tal que els puguem llegar un planeta en condicions".
Mocions de PP i del Pí Pel que fa a les diferents mocions que es varen presentar, MÉS es va abstenir davant les mocions presentades pel PI i PP sobre la reformulació que plantegen de l’impost de turisme sostenible, ja que no hi estava d’acord en part dels arguments i dels acords que proposaven, i sobretot perquè obviaven que el municipi de Porreres s’ha beneficiat en més de 4,5 milions d’euros entre 2016 i 2018 (la bassa de rec i l’ampliació de la depuradora) de projectes finançats per aquesta via, demostrant d’aquesta manera que no és únicament pels projectes propis que presenta l’ajuntament (que el 2019 no n’ha presentat cap) que arriben doblers de l’ITS al poble. Finalment, cal destacar que MÉS per Porreres presentà una moció en defensa de les llibertats i la democràcia i perquè l’Ajuntament es posicionés en contra de la sentència del Tribunal Suprem sobre els presos polítics catalans. Els únics vots favorables foren els 3 de MÉS, mentre que PI i PSOE es varen abstenir i el PP hi va votar en contra. Dels altres temes tractats, es pot destacar l’aprovació per unanimitat de l’adhesió al servei de menjador de la Mancomunitat del Pla.
Mor mossèn Sebastià Salom Mas, exrector de Porreres Simó Tortella (DM) Mossèn Sebastià Salom Mas , el qual fins al passat mes d'agost fos rector de la parròquia de Nostra Senyora de la Consolació de Porreres, va morir el passat dissabte 14 de desembre després de tres anys de lluita contra la leucèmia. Fervent seguidor de les directrius dictades pel Concili Vaticà II, Sebastià Salom va néixer a Campos l'any 1944. A 10 anys va entrar al seminari menor de Mallorca i el dia de Pasqua de 1967 va ser ordenat sacerdot al seminari de la universitat de Comillas. Després de tornar a Mallorca va ocupar diversos càrrecs diocesans. Va ser rector del Port d'Andratx, Inca, sa Pobla, Santanyí, es Llombards, ses Salines, Colònia de Sant Jordi i Porreres, a més de vicari episcopal i secretari de Pastoral. Durant els seus 52 anys de sacerdoci, va dedicar 14 anys a treballar com a missioner a l'Àfrica , més concretament a la diòcesi de Gitega a Burundi, país que el va marcar i fins i tot va arribar a afirmar que aquella havia estat la seva veritable universitat. En el camp intel·lectual va realitzar multitud de col·laboracions en diverses publicacions. Va publicar amb l'editorial de l'Abadia de Montserrat Entre dos mons, mentre que amb Lleonard Muntaner va editar Entre hutus i
tutsis: crònica d'un capellà mallorquí al Burundi i Cristians al segle XXI?, o renovar-se o morir. En 2017 va publicar Algunes Anècdotes curioses de la meva vida i finalment en 2018 L'Home-fet-Déu, veritable testament del seu pensament.
'Som Més' als instituts contra l'odi a les Xarxes. El de Porreres hi participa Setze centres de secundària, entre ells el de Porreres, participen en aquest projecte contra el discurs de l'odi a les Xarxes socials. Les noves tecnologies ofereixen més llibertat a l’hora de triar què podem veure, llegir i escoltar. És essencial educar els infants contra el discurs de l’odi, sobretot en l’etapa de l’adolescència. Per això, en volem ser més: més professors, institucions, tutors, mares, pares, monitors… que ajudin a sensibilitzar i prevenir el discurs de l’odi i les radicalitzacions violentes.
Concert de Nadal de la Filharmònica Porrerenca Com és tradicional al mes de desembre la Filharmònica Porrerenca farà el seu concert de Nadal. Serà dia 28 de desembre a les 19.00 hores a l'Auditori de Porreres. Hi sonaran els valsos, les nadales i les polques més conegudes. Enguany hi participaran els nins i nines de l'Escola de Música.
Línia directa: 627477628 · 648257430 Editor: Joan Barceló Bauçà Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu a binerbo1@gmail.com o per WhatsApp o Telegram. Segueix-nos al Facebook, Twitter o a https://issuu.com/ Per excés de temes i de material, aquesta quinzena deixam de publicar algunes seccions habituals al nostre periòdic com “Temps enrere” o “Patrimoni porrerenc” que recuperarem en pròximes edicions. El temps passa molt aviat per a les notícies.
EL PRÒXIM NÚMERO DEL “PORRERES” SORTIRÀ AL GENER del 2020. FINS AL NÚMERO 29.
q Sara Zouggagui, estudiant de l'Institut d'Ensenyament Secundari de Porreres , va acudir a l'acte de commemoració de l'aniversari de la Constitució al palau de l'Almudaina, llegint un dels articles constitucionals, abillada amb la samarreta amb un dibuix d'una dona que van exhibir alumnes de centre amb motiu del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència cap a la Dona. q Orgullosa, Zouggagui va mostrar amb claredat la samarreta, que havia provocat una dura reacció de dirigents de Vox qui, al seu moment, van qualificar d'un cas d'"adoctrinament" dels professors de l'IES Porreres.