gener 2020 núm. 29
"Primer sé lliure; després demana la llibertat” (Fernando Pessoa, poeta)
Iniciades les obres de millora del carrer Major
Sor Llucia Caram vendrà a fer una conferència a l'Auditori de Porreres La popular Sor Llucia Caram Padilla, una monja dominica contemplativa i activista cristiana que fomenta la solidaritat i justícia social i lluita contra la pobresa i l'exclusió social farà una conferència a Porreres. Nascuda a Argentina i vivint a Manresa participarà a un acte a l'Auditori de Porreres el pròxim divendres dia 10 de gener a les 19 hores de la mà de la Penya Barcelonista de Porreres, la Fundació FC Barcelona i la Federació de Penyes del Barça.
El carrer Major ja està en obres, que duraran tres mesos Han començat les reclamades obres de millora del carrer Major de Porreres, des de la intersecció amb la ronda de s'Estació fins al carrer Santa Creu i Call. El projecte preveu separar les aigües verdes i les brutes, fer les voravies noves i acabar amb nou asfalt. Les obres s'aniran duent a terme per trams i està previst que tenguin una durada de 3 mesos. Com que és un eix molt important pel municipi, s'aniran fent per trams per tal d'interferir com més poc millor en la vida dels residents i la gent que hi circula, segons un comunicat de l'ajuntament. En cas que s'hagi de tallar el pas del trànsit, els operaris de l'empresa contractista facilitaran l'accés als residents sempre que sigui possible. Així mateix, s'ha demanat als residents afectats que a l'hora de treure els residus, ho facin a la cantonada més propera al seu domicili que estigui lliure d'obstacles. En el primer tram, des de la ronda fins al carrer Cristòfol Colon, a banda de les esmentades actuacions, es durà a terme un embelliment amb la sembra d'arbres. Aquesta iniciativa està prevista als accessos al poble i figura en el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Porreres. Aquestes obres de millora es duen a terme a tres bandes: el Consell de Mallorca es farà càrrec d'asfaltar, l'Ajuntament de Porreres de les voravies i la Mancomunitat Pla de Mallorca de la separació de les aigües netes i brutes.
Una Diada per enfortir la "identitat" de Mallorca El Consell organitzà enguany diverses activitats per celebrar el 31 de Desembre tant a Palma com a la Part Forana. Entre elles, Porreres va acollir el passat dissabte dia 21 un concert al Parc de n'Hereveta amb l'actuació d'Anegats, el grup valencià El Diluvi, els tarragonins de Roba Estesa i La Gran Orquesta Republicana.
La seva presència s'enmarca dins el programa Invulnerables contra la pobresa infantil, que actua perquè els nins i nines puguin assolir els seus somnis, essent el que vulguin ser. Sor Llucia Caram participa activament als mitjans de comunicació d'àmbit català i espanyol. Ha publicat l'autobiografia Mi claustro es el mundo. El 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi "pel seu compromís amb les persones més desfavorides com a promotora de la Plataforma Ciutadana de Solidaritat de Manresa.
El policia tutor de Porreres Pedro González, guardonat El policia tutor Pedro González Mas ha estat guardonat per l'Associació Nacional d'Agents Tutors (ANAT) en la categoria d'excel·lència pel projecte “Activitat d'Oci Saludable i Inclusiu” dirigit a adolescents. Durant l'acte, que es va celebrar a Madrid, Pedro González fou acompanyat per la batlessa, Francisca Mora. Pedro González va rebre la felicitació per la feina duita a terme i per impulsar aquest tipus d'iniciatives.
Vox no pot entrar als centres educatius en horari lectiu La Conselleria d'Educació pot impedir la visita dels diputats de la ultradreta a col·legis i instituts si aquestes visites afecten el funcionament normal de les classes. En tot cas, seran atesos pels equips directius dels centres i per un inspector, davant la pretensió dels tres diputats autonòmics de Vox d'inspeccionar 52 escoles i instituts de Balears, entre ells l'IES Porreres. La presència dels parlamentaris de la ultradreta en els centres educatius no interferir el normal desenvolupamen de les classes. Els sindicats educatius han advertit que l'objectiu de Vox és “distorsionar el clima de les aules, amb l'excusa d'un possible adoctrinament catalanista i d'ideologia de gènere".
Vox dins l'aula
Sebastià Alzamora
En un país mig normal, si a l’extrema dreta se li acudeix
visitar els centres d’ensenyament públic amb l’evident intenció de cercar-hi brega, és previsible que les forces vives del sistema es preocupin d’impedir que això succeeixi. Per posar un exemple que ens és proper (perquè som mig alemanys), és difícil imaginar diputats del partit ultradretà Alternativa per Alemanya recorrent les escoles i els centres de Secundària sense topar amb una oposició ferma per part de la resta de les formacions polítiques, i, per descomptat, amb la negativa rotunda de tota la comunitat educativa. El mateix succeiria a França, i a molts altres països d’aquesta Europa de la qual ara renega el nacionalisme espanyol, perquè el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha donat la raó a criminals perillosos com Junqueras o Puigdemont en contra dels interessos de l’Espanya eterna i gloriosa. .Però no ens desviem del tema. A Balears, la possibilitat que l’extrema dreta pugui anar a destorbar alumnes i professors en horari lectiu no pot dependre tan sols d’un informe dels serveis jurídics del Parlament que digui que no hi veuen cap impediment legal. Els tres diputats de Vox que degraden amb la seva presència les sessions del Parlament (Idoia Ribas, Sergi Rodríguez i Jordi Campos) insisteixen a voler passar revista als centres d’ensenyament públic. Volen comprovar in situ, diuen, si els docents hi adoctrinen els alumnes en allò que ells consideren pancatalanisme o ideologia de gènere. Falta veure com gestiona aquesta provocació el conseller Martí March, ja que que, segons sembla, ni el cos d’inspectors ni ningú dins la Conselleria d’Educació considera admissible la indesitjable visita. Hem de suposar, per tant, que el conseller sigui el primer a mantenir la fermesa i la mà esquerra davant el que s’ha de contemplar com un desafiament contra la comunitat educativa. Que els representants de qualsevol partit polític es dediquin a recórrer escoles i instituts per comprovar que tot el que s’hi fa s’adequa al seu gust particular és una idea que no té sentit. Que ho facin els d’un partit d’extrema dreta és un insult contra la llibertat de pensament i de càtedra, un perjudici per als alumnes i
una burla en un país que va patir una dictadura com la franquista, que Vox defensa a peu i a cavall. Segurament no hi ha cap llei ni cap normativa que prohibeixin que es puguin fer visites d’aquest tipus als centres docents, però allà on no arriben els textos legals ni la jurisprudència, cal que s’imposin el sentit comú i la dignitat. L’ensenyament públic és el pilar fonamental d’una societat que es vulgui sana i democràtica, i és per això mateix que formacions com Vox tenen tant d’interès a fiscalitzar-lo i atacar-lo. Pels motius de queixa que puguin trobar en les seves depriments visites no fa falta preocupar-se’n, perquè si no en troben se’ls inventaran, i a continuació els convertiran en les corresponents querelles que són la seva forma preferent d’expressió. D’advocats, fiscals i jutges disposats a riure’ls les gràcies malauradament no els en falten, ni a Balears ni a les Espanyes. El resultat és la intoxicació del debat públic, i també la preocupant imatge que la justícia espanyola ofereix davant el món, i que aquesta setmana ha arribat a la seva cota màxima d’irrisió. El conseller March ha de prendre les mesures que consideri adequades, però aquestes visites no poden produir-se. Les aules han d’estar lliures de partits polítics que boicotegen minuts de silenci per dones assassinades, i que tenen líders que presumeixen d’anar pel món armats amb una ridícula pistoleta.
El projecte arqueològic dels Pagos continua netejant
Les jornades de treball se realitzen en temps de vacances. Continua la intervenció a es Pagos. A mesura que es va retirant el claper, surt cada vegada més a la vista la base, possiblement quadrada, de la cara externa del talaiot. Gran tasca la feta per un grup de voluntaris que participen en aquest projecte triennal de l'Ajuntament que pretén posar en valor el patrimoni arqueològic porrerenc.
Porreres segons Joan Binimelis
El merescut homenatge al Pare Bartomeu Melià, un èxit
Fa 425 anys 1595 La manca d’estudis sobre la vila de Porreres pel que fa al segle XVI resulta un entrebanc molt fort per poder dur a terme estudis puntuals. Falta el context demogràfic, social, polític i, especialment, econòmic. En conseqüència, resten sense explicació molts d’aspectes de la vila. Joan Binimelis i Garcia que havia nascut a Manacor, possiblement el 1538, va ser un sacerdot, metge, historiador, geògraf, cartògraf i astrònom mallorquí que el 1595, comentava que la vila de Porreres tenia 440 focs i 89 alqueries. Pel que fa a la seva població, disposava de 620 homes d’armes, més 1.800 persones de comunió i 1.000 de gent inútil. D’aquestes dades en resultaria una de les viles més poblades del Pla de Mallorca. El mateix autor, quan parla de l’economia, ressenya una agricultura fonamentalment de secà amb un predomini molt marcat dels cereals i, encara que esmenta una important producció de vi, no la quantifica. En canvi, sí que ho fa amb el ramat, remarcant la gran importància de les ovelles —7.500 caps— i de les cabres —1.560 caps— Tot un panorama coherent amb el que passava a les viles veïnades, on la ramaderia podia suposar una activitat molt més productiva que la mateixa agricultura. Amb tot, Joan Binimelis anotà un conjunt d’insinuacions que s’haurien d’investigar en profunditat. En primer lloc, la gran importància de les grans possessions, amb una forta presència dels denominats vilaforans o cristians lliures que, habitualment, no residien en el nucli urbà.
El divendres dia 27 va tenir lloc a l'església de l'Hospitalet, plena de públic, un merescut homenatge al jesuita porrerenc Bartomeu Melià i Lliteres, que va morir el passat 6 de desembre als 87 anys a Asunción, Paraguay. Els professors Sebastià Melià Mora i Joan Melià Garí glosaren i posaren el focus a la figura del Pare Bartomeu Melià, de Ca'n Boterí, molt coneguda i apreciada al Paraguay, especialment en el camp de la docència i de la cultura i bastant desconeguda al seu poble. Joan Melià va proposar públicament que fos Sebastià Melià qui treballàs en la biografia de l'il·lustre porrerenc. Aquest primer reconeixement va ser organitzat conjuntament per la Parròquia de Porreres i l'Agrupació Cultural.
Concerts de Nadal de la Filharmònica Porrerenca i també les Corals de Porreres i de la Tercera Edat
(Dades reflectides a l'estudi de la historiadora Margalida Bernat Roca, publicat a les Actes de les II Jornades d’Estudis Locals de Porreres, abril de 2008)
q A l’Església Parroquial des del passat diumenge dia 29, s'ha muntat una interessant exposició de les capelletes que té i tenia l'església de Porreres. De les que es conserven, perquè algunes, amb els anys, han desaparegut, curiosament, de la circulació. q Enguany s'ha tornat a acomiadar l'any a la plaça de la Vila, amb raïm i conyac cremat per a les campanades d'Any Nou. I amb una gran bauxa a la carpa instal·lada amb les actuacions de Baix ‘N’ Nicotina i dos DJ. Qui no ho celebra tant, són els pobres cans, amb el renou dels coets, que, indubtablement, s'hauria de reduir més. q Les festes a la Vila acaben -i no acaben- amb els Reis d'Orient, que arriben diumenge, dia 5, com és tradicional a les 18.30 hores a la plaça del Molí de n’Amengual. Com ja és costum aniran pel carrer del Pou Florit cap a la plaça de la Vila i a l'Església. El grup Foganya i la Filharmònica Porrerenca fan la cosa lluïda.
La música, una vegada més, va ser un dels grans esdeveniments de les passades festes de Nadal i Cap d'any, en diversos concerts de totes les agrupacions musicals porrerenques. Com és tradicional al mes de desembre la Filharmònica Porrerenca va fer el seu concert de Nadal el passat 28 de desembre a l'Auditori de Porreres. Hi sonaren valsos, les nadales i les polques més conegudes. Enguany hi participaran els nins i nines de l'Escola de Música. A l'Església Parroquial, magnificament decorada, hi actuaren la Coral de Porreres, el “coro” de la Tercera Edat i també els Amics del Cant Gregorià.
EL PRÒXIM NÚMERO DEL “PORRERES” SORTIRÀ EN PAPER A LA SEGONA QUINZENA DE GENER
No oblidem els altres catalans
Gerard Joan Barceló
Porreres, la meva Mallorca ancestral
Pel conflicte durable
entre Espanya i el Principat de Catalunya, parlem sovint, i jo primer dins la meva crònica d'opinió, dels catalans que viuen dins l'actual comunitat autònoma de Catalunya. És un tema important, segons jo, perquè no només aquell territori que cerca la independència té el seu destí associat amb un territori occità, la Vall d'Aran, sinó també perquè la repressió policíaca i judicial d'una lluita pacífica independentista planteja qüestions fonamentals per qui lluita per la llibertat del seu poble: la unitat d'un estat és més important que la voluntat d'un poble? La democràcia és complir les lleis d'un estat democràtic o ha d'incloure els drets de les minories? Quin és el límit de la legalitat i de la legitimitat? Si és impossible d'alliberar-se per mitjans legals, pot considerar-se la lluita armada? Quins són els mitjans acceptables per ser lliures? Són qüestions que es plantejarien als occitans si fóssim en situació de desenganxar-nos dels estats on vivim. I precisament, hi ha altres catalans que no són, o encara no, en situació de desenganxar-se dels estats per existir. Sabem que al fons, els límits d'una nació són mals de definir. Nehru definia la nació india com a la voluntat dels indis de tota creença i de tota llengua d'unir-se per fundar un estat alliberat de l'imperi britànic. D'altres pensen la nació com una base estrictament ètnica fundada sobre la llengua. Segons aquest criteri, nord-catalans, principatins, valencians (fora de les localitats tradicionalment hispanòfones), insulars i habitants de la Franja d'Aragó són de ple dret catalans. El projecte dels Països Catalans reflecteix la possibilitat de la unitat nacional dels catalans de tots els territoris, malgrat que conservi una ambigüitat: el plural implica la possibilitat que cada territori sigui el domini d'una nacionalitat diferent. S'hi tindrà un dia una confederació anomenada "Països Catalans"? Dependrà als habitants d'aquells països de respondrehi. Per quant a mi, em considero català perquè parlo aquella llengua, pels meus enllaços personals amb força catalans del Principat però més que res perquè he volgut recobrar la identitat mallorquina ancestral. I amb la consciència que me dona la meva història personal, em penso que els occitans hem de pensar més sovint en els altres catalans. En els catalans que pensen en nosaltres, com l'autor i activista Joan-Carles Martí i Casanova, que mai no ha desmembrat el seu naixement de Marsella, o els d'Òc Mallorca, que fan una tasca admirable per la difusió de la cultura occitana al seu país català.
Mentre es debati aviat al parlament de les illes Balears un projecte de reforma del sistema educatiu que posaria final a la posició central del català, m'agradaria que frequentèssem més els altres catalans que han de lluitar cada dia amb voluntat i determinació pel manteniment de la llengua i de la cultura. Les febleses que ja constatem al Principat (espanyol primera llengua d'ús, omnipresent als cinemes, les llibreries i la televisió) es multipliquen a les altres terres catalanes però malgrat el menyspreu colonial, malgrat les actituds diglòssiques, malgrat les oficialitats incompletes o hipòcrites, molt resisteixen encara. Com encara resistim, malgrat el menyspreu oficial i la voluntat d'escatir tot el que som. No, no es tracta, enteneu-me bé, d'imitar les flaqueses ni de prendre-les per model, però de millorar el coneixement dels uns i dels altres, de crear col·lectius comuns, de compartir les experiències del nostre espai de comunicació per encoratjar-nos de cada costat dels Pirineus, i per trobar conjuntament solucions inspiradores. Per a no desmembrar-nos a nosaltres mateixos, no oblidem els altres catalans. (Publicat i traduït del “Jornalet”, en llengua occitana)
Un nou “Calendari Porrerenc” El Calendari Porrerenc 2020 ha sortit, com sempre a punt de finalitzar l'any. Són 27 anys seguits, ininterromputs que entra a les cases de Porreres. Ja és una tradició. Com sempre, arreplega gran quantitat de notes històriques i l'habitual secció de “Porrerencs Destacats”. Enguany són l'historiador Bartomeu Servera Sitjar i el mestre Joan Sorell Juan.
Línia directa: 627477628 · 648257430 Editor: Joan Barceló Bauçà Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu a binerbo1@gmail.com o per WhatsApp o Telegram. Segueix-nos al Facebook, Twitter o a https://issuu.com/
Sabies que dins pocs dies sortirà el tercer volum de la nostra revista, en paper? A tot color, de 36 pàgines, amb els exemplars sortits des de la segona quinzena d'agost 2019 al gener 2020. La trobareu als llocs de venda habituals per sols 5 euros a: -ESTANC CA NA JAUME (CARRER SANT ROC) -FRUITES CA NA MARIA (CARRER AGUSTÍ FONT)