gener 2020 2ª quinzena núm. 30 "La diferència entre el passat, el present i el futur és només una il·lusió persistent” (Albert Einstein, físic teòric)
Els Reis d'Orient arriben a Porreres
Multitudinària rebuda a Ses Majestats Ses Majestats ompliren la vila de Porreres de màgia acompanyats pels seus patges, carters reials, els cavalls i les carrosses, realitzades pel Grup Foganya. Els Reis d'Orient arribaren el passat 5 de gener a Porreres. Ho feren en carrosses i ben acompanyats per la banda de música la Filharmònica Porrerenca i les autoritats del municipi, com sempre, ben carregats de regals, a les 19 hores del capvespre, seguint l'itinerari des del Molí de n'Amengual els carrers Dusai i Pou Florit i a continuació arribaren a sa Plaça i a l'església parroquial, on Ses Majestats d'Orient adoraren el naixement vivent. La desfilada reial, en el primer tram, acabà a la casa de la Vila amb el tradicional discurs dels tres reis des del balcó.
Les valentes dones de Capdepera (Fragment de l'article d'Antoni Janer Torrens, publicat a l'Ara Balears) El 1937 Aurora Picornell va ser assassinada al costat de tres dones d’un poble que, al segle XIX, gràcies a la llata, fou pioner a Mallorca en la lluita feminista. El franquisme -diu la historiadora Isabel Peñarrubia- era masclista, pensava que les dones no tenien capacitat per intervenir en la política. Normalment, per a elles tan sols es dictaven penes d’empresonament”. Hi hagué, però, excepcions. Fou el cas de la gabellina Catalina Flaquer Pascual i les seves filles Antònia i Maria Pasqual Flaquer. Les tres foren assassinades la nit de Reis de 1937 al
cementeri de Porreres. Al seu costat hi havia la palmesana Aurora Picornell, una costurera sindicalista que es convertí en tot un símbol del Partit Comunista. Aquesta “Passionària mallorquina”, tal com seria coneguda, era deixebla de Margarita Leclerc, una influent feminista catalana establerta a s’Arenal.
Les roges del Molinar Catalina Flaquer Pascual, obrera de la llata, era una dona que trencà esquemes en atrevir-se a separar-se del seu marit. Aleshores decidí instal·lar-se amb els seus quatre fills (tres nines i un nin) a Palma, al barri mariner del Molinar, on també vivia Picornell. Allà es guanyà la vida fent senalles. El maig de 1931, quan a Mallorca s’organitzà el Partit Comunista, no dubtà a afiliar-s’hi. Ella fou una de les oradores dels mítings que es feren en diferents barriades de Palma el 8 de març de 1934. Aquella va ser la primera vegada que se celebrà a Mallorca el Dia internacional de la dona. Feia un any que les dones a Espanya havien pogut exercir el seu dret a votar en unes primeres eleccions. I encara quedava molt de camí per recórrer. Tal com recorda Llorenç Capellà al seu Diccionari vermell, Catalina Flaquer va ser detinguda els primers dies de la rebel·lió militar. Tenia seixanta anys. La torturaren perquè confessàs el lloc on es trobaven amagades les seves filles Antònia i Maria, de 28 i 23 anys, respectivament. Una era brodadora i l’altra modista (dels altres dos fills no se’n sabé res). Juntament amb la mare, eren conegudes com les “roges del Molinar”. A Catalina, però, no aconseguiren arrencar-li cap mot. Aleshores la traslladaren a la presó de dones de Can Sales, on es reuní amb les seves filles, que finalment havien estat localitzades. També s’hi trobà amb una altra companya de lluita, Picornell, que llavors tenia 25 anys. La nit del 5 de gener la zeladora de la presó va cridar els noms de les tres gabellines. Els seguiren els de la costurera revolucionària i el d’una jove palentina, Belarmina González Rodríguez, de 22 anys, sense militància política. Se’ls comunicà que quedaven en llibertat. Les cinc, però, sabien que aquella treta era un engany. Les anaven a afusellar al cementeri de Porreres. Diuen que, de camí al seu fatídic destí, foren insultades al crit de comunistes per un grup de monges del puig de Sant Miquel de Montuïri. Capellà recull una altra anècdota que sempre ha envoltat aquell crim: “Un personatge tristíssim del feixisme ciutadà, hores més tard, entrava en un cafè del Molinar i demanava beguda, feliç. En un moment determinat, es treia uns sostenidors de la butxaca. ‘Mirau, mirau’ -deia- ‘són els sostenidors d’Aurora”. L’assassinat d’Aurora, Belarmina i les “roges del Molinar” tenia un missatge clar, ben igual que el d’Emili Darder, Antoni Maria Ques, Alexandre Jaume i Antoni Mateu el 24 de febrer de 1937. Així com el dels polítics era un avís a la burgesia, el d’elles ho era al feminisme entès com a factor inseparable dels moviments obrers.
Joan Nicolau actualment corre amb el Telco de Navarra
El ciclista porrerenc Joan Nicolau fitxa pel Vigo-Rias Baixas El corredor Joan Nicolau defensarà aquest any el mallot de l'equip ciclista Vigo-Rias Baixas, que té previst realitzar la seva presentació oficial el dissabte 1 de febrer al Parador de Baiona. El ciclista de Porreres, de 22 anys i onzè fitxatge gallec, va córrer la temporada passada en el Telco navarrès. En el palmarès del ciclista porrerenc destaca el títol de campió de Balears sub-23 de fons en carretera el 2017. "Esper millorar, aprendre i complir els objectius que ens marca l'equip. Hem d'estar a l'altura, perquè el club fa un gran esforç perquè puguem competir", va assenyalar Nicolau a Manuel Fernández, del Diari de Mallorca.
La Unió Esportiva Porreres rescindeix l'entrenador Xavi López La directiva de la U.E. Porreres ha decidit tancar l'etapa de Xavi López com a entrenador de l'equip masculí, que conclou amb dos ascensos al seu palmarès i col·locant el Porreres a Primera Preferent. En un comunicat, el club assenyala que “estarem eternament agraïts pel que ha fet pel nostre club juntament amb el cos tècnic. El futbol són cicles i volem desitjar-li molta sort pel que vendrà d'ara endavant. A dins Porreres hi deixes un bon grapat d'història que ens farà recordar-te”, segons la mencionada nota. La causa, sembla ser la mala ratxa pel que fa a resultats durant les primeres 19 jornades de l'equip que en els últims nou partits disputats només ha aconseguit guanyar-ne un.
Sor Llucia Caram, invulnerable A l'Auditori municipal va donar una magnífica xerrada Sor Llucia Caram per explicar el projecte #invulnerables que té com a objectiu lluitar contra la pobresa de la nostra societat. El programa va dirigit a nins i a famílies que viuen en un context de màxima vulnerabilitat. Aquesta intervenció vol donar resposta a les necessitats bàsiques no cobertes, oferint acompanyament i suport integral i orientació a la família. La conferència va ser realitzada gràcies a la Penya Barcelonista de Porreres i la Federació de Penyes del FC Barcelona de les Illes Balears.
q Un any més s'ha celebrat a Mallorca una jornada -la quarta ja- d'encesa de torres, talaies i talaiots pels drets humans. L'esdeveniment té lloc a nombrosos punts elevats de l'illa i de la Mediterrània. Pobles com Algaida, Montuïri, Binissalem o Inca s'hi han adherit també. El lema d'enguany era “Un cant pels drets humans” per tal de sensibilitzar la situació dels migrants. A Porreres hi ha Monti-sion o els campanars. Però sembla que a l'ajuntament nostre no hi ha res a reivindicar, tant de patrimoni com de drets humans. q Els Reis (els d'Orient, clar) arribaren a Porreres però les carrosses no passaren per alguns carrers o rodones, on trobaren imprevists en forma de cotxes mal aparcats que hagueren de retirar. q Les obres del carrer Major no van tan ràpides com s'esperava per la casa de la Vila. Els veïnats fan flamada blava per les molèsties, incomoditats i per la polseguera que aixequen. No es pot parlar d'exemplaritat. q Els Quintos nascuts l'any 2002 han participat en les passades festes organitzant un fogueró, torrada i sarau. Enguany a Porreres la majoria de foguerons de Sant Antoni cremaran el dissabte 18, tot i que dia 17 , divendres, és festa local al poble. La nit del 16 hi haurà migració massiva a Manacor, Sa Pobla, Artà, Petra, etc.
La caseta del tren Fa 15 anys 2005
restar a l'abric es bastiren algunes cases i garites de guardabarreres. La que més destaca és la casa de la carretera Santa Eugènia - Algaida que, de tan gran que és, hom l'anomena s'Estacioneta. (http://www.trensdemallorca.com/FFCCMallorca/felani tx/auxiliars/felanitx-auxiliars3-algaida-montuiri.htm)
ENTREVISTA
«Aurora Picornell s’ha guanyat el protagonisme entre les dones històriques de Mallorca» Per Manuel Lillo / El Temps La infermera d’Atenció Primària Carme Vidal (1971, Santa Maria del Camí) ha escrit Les dones a Mallorca, un relat sobre l’evolució del feminisme a l’illa que recopila la història de les dones amb incidència històrica: aquelles que van plantar les primeres llavors d’un feminisme avui més present que mai. Parlem amb ella sobre aquesta obra editada per Lleonard Muntaner. De l'arxiu de la web trensdemallorca.com és aquesta fotografia de l'interior de la barraqueta del tren que hi havia al final del carrer Major i que encara avui, quinze anys després, continua desmuntada, abandonada i gairebé perduda. Al llarg d'aquestes planes hem publicat, en diverses vegades (vegeu Porreres, volum I) el que havia passat amb la línia de ferrocarril que anava de Palma a Felanitx passant pel nostre terme. Una de les infraestructures creades era aquesta de la fotografia de M.R. Estava situada al punt quilomètric 29,4 del ramal Montuïri-Porreres. La descriu la mencionada web com una garita guardabarreres a la carretera de Porreres a Llucmajor. “Quan férem les fotos que es poden veure la garita estava a punt de ser desmuntada, ja que la ronda de Porreres passarà per la seva ubicació actual” deia la informació, que afegia un judici que s'ha demostrat que era una mentida o una falsa promesa: "Almenys tindrà un destí menys traumàtic que moltes altres construccions d'aquesta mena que han estat arrasades sense cap mena de mirament. Val a dir tal com es pot apreciar a les fotografies, que el seu estat de conservació és excel·lent conservant intacta la xemeneia i la llar de foc” El ramal de Felanitx recorria 42,803 quilòmetres. Al llarg d'aquest recorregut tallava algunes carreteres d'importància com la vella de Palma a Inca o la carretera de Manacor. Per tal que els guardabarreres poguessin
-La seva professió no és la d’escriptora i, en canvi, ha publicat un llibre ple de referències historiogràfiques i acadèmiques per explicar l’evolució de la influència social de les dones a Mallorca. Quina ha estat la motivació? -El llibre ha estat accidental, de fet. Tot va venir perquè vaig acabar el màster de Polítiques d’Igualtat i Prevenció de la Violència Masclista i després em vaig matricular per fer el doctorat. La meva idea era fer-lo sobre la història de les dones a Mallorca, però em vaig donar de baixa perquè em van oferir fer de coordinadora autonòmica de Salut i Gènere a la Conselleria de Salut. Però ja havia fet molta recerca, vaig traure els apunts del calaix i en vaig fer un resum. Una amiga meva, Antònia Matamales, del col·lectiu Dones de Llevant, em va dir que això s’havia de publicar. -Esmenta diverses dones en el seu escrit. Algunes ben conegudes, altres, més anònimes. De totes les històries que explica, quina és la que més l'ha sorprès? -Don molta importància al primer feminisme de dones treballadores que no van tenir el suport intel·lectual suficient, que lluitaven per una educació laica. Parl de
Josefa Sánchez, o de Francesca Vidal i Tous, que van sortir al carrer per reivindicar drets laborals. Tampoc no puc oblidar les dones que van patir la repressió de la guerra com les roges del Molinar, per exemple, o les dones castigades per no respondre la salutació feixista. -Hi ha dones com ara Matilde Landa, natural de Badajoz, que van passar per Mallorca per ser empresonades i morir allà mateix. Quin record guarden els mallorquins d’ella? -Tenim un molt bon record d’ella i amb molta raó. Aquesta dona va patir molt. Llegir la seva història, com va ser torturada, fa que se la mencioni molt. -Hi ha consciència a Mallorca sobre les dones que van establir les bases de la lluita feminista? Sovint sembla que Aurora Picornell té un gran protagonisme en aquest sentit i tapa, potser, altres figures. -Efectivament. És la dona sobre la qual hi ha més bibliografia. Sembla que només hi ha hagut una Aurora Picornell i això pot molestar perquè silencia les dones que van ser assassinades amb ella: Catalina Flaquer, Antònia Pasqual, Maria Pasqual i Belarmina Gonzàlez. Però Aurora Picornell, ja des de molt jove, va ser una dona reivindicativa i valenta, va lluitar pels seus drets des del carrer i, en certa manera, té guanyat aquest protagonisme. -Existeix algun fil conductor que connecti Picornell amb les activistes mallorquines de finals del segle XX?
-Sí. Havia de fer un poquet de recerca de Felanitx i ha estat la més difícil. M’he guiat amb en Ramon Rosselló, que ha fet molta recerca, i Felanitx és la casa de moltes dones il·lustres que han passat desapercebudes arreu de la història per la distància amb Palma [de 50 quilòmetres]. He fet aquest capítol, bàsicament, perquè jo som de Felanitx.
n Clara Ingold i Rodo Janer interpretaren a l'Auditori de Porreres "Losers". Fou el passat 11 de gener. n Parròquia de Porreres. Ha celebrat a Montision una recordança i ha donat gràcies pel 66è aniversari de la construcció, en un dia, de la carretera. n Pep Font Juan (Cota) el veterà músic de la Filharmònica Porrerenca, va morir el passat dia 12 als 87 anys. A tota la seva família li volem transmetre el nostre condol.
Línia directa: 627477628 · 648257430 Editor: Joan Barceló Bauçà Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu a binerbo1@gmail.com o per WhatsApp o Telegram. Segueix-nos al Facebook, Twitter o a https://issuu.com/
Ha sortit el tercer volum de la nostra revista, en paper. Ja el teniu?
-Jo no l’he trobat. Ací, el moviment feminista, com a tot Espanya, va començar de manera forta els anys setanta. Picornell sempre ha estat un símbol per nosaltres, però no he trobat cap fil conductor. Potser existeix. -Mallorca va caure en mans dels colpistes des del primer moment. Com va afectar això al moviment feminista? -Mallorca no tenia un gran moviment feminista. Hi havia les que feien feina a les fàbriques, que lluitaven pels seus drets laborals; les escriptores procedents de l’alta burgesia que havien pogut estudiar; i l’Aurora Picornell i altres dones més polítiques i amb més consciència feminista. El franquisme s’ho va endur tot. Fins als setanta hi va haver un silenci absolut. -Bona part de les protagonistes del seu llibre van nàixer o créixer a Capdepera. Què tenia aquest poble? -A mi també em va cridar molt l’atenció. S’ha fet molta recerca sobre les dones gabellines, de Capdepera. Efectivament moltes dones eren d’allà. -En canvi, vostè ha centrat bona part de la seva investigació en Felanitx, que té un capítol especial al seu llibre.
A tot color, amb 36 pàgines, amb els exemplars sortits des de la segona quinzena d'agost 2019 al gener 2020. La trobareu als llocs de venda habituals per sols 5 euros a: -ESTANC CA N'AINA (CARRER CERDA) -FRUITES CA NA MARIA (CARRER AGUSTÍ FONT)
EL PRÒXIM NÚMERO DEL QUINZENARI “PORRERES”, EL 31, SORTIRÀ AL FEBRER