"La nostra lluita no és la lluita d'un dia, d'una setmana, d'un mes o d'un any. És la lluita de tota la vida" (John Lewis, politic, defensor dels drets civils)
Les trencadores d'ametles “Berme”, encara actives
Les fabricaven al taller porrerenc de Bernat Mesquida, al carrer del Pou Florit.
El patrimoni que oferim avui a aquesta secció ja no es troba a Porreres, si no a Son Macià, però encara funciona. De fet, forma part d'un patrimoni industrial mallorquí, que va ser ideat i construït a Porreres. Es tracte d'una trencadora i una triadora d'ametles que un grup de companys varen muntar per fer el mercat rural de Son Macià, i crearen una associació. El seu objectiu no era només vendre els seus productes, sinó dinamitzar el sector agrícola. Gràcies a aquesta iniciativa encara es conserva la màquina. Nofre Fullana, un dels seus membres ens explica que “és un patrimoni molt fàcil de conservar” perquè si si hi ha una averia no fa falta que vengui un tècnic de Barcelona, ja que qualsevol ferrer o fuster d'aquí la pot arreglar”. Màquines com aquestes n'hi ha a s'Horta o a Sineu, on se n'està restaurant una. L’any 2013 varen saber que la familia d'Ignasi Fortesa Porreres retirava una trencadora i la varen anar a veure amb la intenció d’adquirir-la per ells. Nofre Fullana ens conta com el seu primer objectiu era no deixar perdre un patrimoni industrial, una màquina molt senzilla, de fusta i ferro que la fusteria de Bernat Mesquida, de Can Gotlona, fabricaven en sèrie. Avui dia a Mallorca en queden tres o quatre”. Fa cinc anys posaren en marxa el seu projecte i estan molt satisfets. “Volíem fer xarxa d'economia local. Tenim obert tots els dissabtes al matí des de setembre fins a cap d’any. Aquí hi ve gent d’arreu de Mallorca: de Sóller, Pollença, Ciutat… A vegades és gent que ve per un saquet d’ametles, per poder fer el torró de Nadal, per poder-ne menjar una grapadeta cada diumenge… aquest és el perfil
de gent que ve”. Això no ho fan per guanyar doblers. “Els doblers que feim els reinvertim en les màquines, no en treim cap benefici. Perquè ja és ben hora de poder menjar bessons o fer torró de les nostres pròpies ametles, hem recuperat aquestes màquines antigues per a qui vulgui, pugui venir a trencar. El nostre objectiu, el nostre lema, és que la gent pugui decidir què fa amb les seves ametles.
El futur de l’ametlerar Nofre té molt clar quin és el camí a seguir per salvar l’ametla de Mallorca. “Avui en dia la xylella és la gran por que tenim tots, però hi ha molts altres problemes: el canvi climàtic, l’abandonament de fora vila, les males podes, l’envelliment dels arbres, la manca de renovació… Però tot això es pot combatre si hi ha voluntat. L’impost turístic hauria de servir per fer noves plantacions. Això compensaria el pagès per tots els serveis ambientals que no estan recompensats: la bellesa del camp, els arbres, les parets, les síquies… Nofre forma part d’APAEMA (associació de productors ecològics) i creu que l’agricultura ecològica pot ser la salvació de l’ametla mallorquina. “Avui en dia el cultiu de l’ametlerar augmenta a tot el món. Aquí a Mallorca tenim una producció de 200 quilos de bessó per hectàrea; a Califòrnia és de gairebé 2500 quilos. Nosaltres no podem competir en quantitat, per això hem de competir en qualitat. Per altra banda hem de valorar que actualment hi ha més demanda que oferta d’ametla ecològica; i que el quilo de bessó es pot arribar a pagar dos euros més car. Totes aquestes dades ens indiquen clarament quin hauria de ser el camí. A Mallorca avui ja hi ha 300.000 hectàrees d’ametlerars adscrites a l’agricultura ecològica, això és un 10% del territori. Hem de fer créixer aquestes xifres” (Redacció | Revista Cent X Cent)
Ruta de sis molins fariners Una iniciativa fruit de la coordinació entre el Consell de Mallorca, les institucions catalanes i les institucions de les regions franceses de Llenguadoc-Rosselló i MigdiaPirineus va posar en marxa fa anys un projecte que va permetre la creació d’una ruta de 25 molins a les dues regions franceses, Catalunya i Mallorca. Els sis molins mallorquins –quatre de titularitat privada i dos de propietat municipal– són el d’en Fraret i el d’en Sopa, a Manacor; el d’en Fraret i el de Can Nofre, a Montuïri; el de Son Gornals a Porreres i el de Can Garra-seca a Llucmajor. Aquests molins han esdevingut equipaments culturals, directament o indirectament relacionats amb el patrimoni, s’hi ha de sumar la creació d’una ruta entre sis molins fariners en el marc del projecte europeu. L’objectiu d’aquesta ruta és, sobretot, donar a conèixer i posar en valor el patrimoni moliner de l’euroregió PirineusMediterrània, però també potenciar el turisme cultural; involucrar la ciutadania en el coneixement i la valoració del patrimoni, explorar les tecnologies de la informació i la comunicació com a eina de difusió cultural i, finalment, mirar d’establir ponts i formes de cooperació que ajudin a conservar el patrimoni de tota l’euroregió. S’ha de deixar constància, així mateix, de l’existència d’un suport social. Tot això, independentment dels altres molins que s’han dedicat a activitats relacionades amb els serveis i el turisme. (Font: comunicació Andreu Ramis Puig-Gròs)
Petita història de Sant Roquet
«L'ensaïmada va començar dins sa Fonda» Eren devers les quatre de la matinada i havien de finalitzar les festes patronals de Sant Roc. Porreres estava de festa. Un any més, després d'acabar, tornava a començar la festa d'una manera molt original. Centenars de persones, principalment joves, prenien els carrers del poble i passejant a coll una gran ensaïmada, que després es menjarien en pocs minuts.
Un grup de xeremiers encapçalava el passeig pel poble de l'ensaïmada gegant -cinquanta quilos de dolç-, un acte que tanca la setmana de festes des de fa potser vint-i-cinc o més anys. La tradició va començar quan un grup de joves, juntament amb tres bars del carrer Bisbe Campins, que encara tenien ganes de més festa, varen decidir menjar una mica d'ensaïmada. D'aquesta manera, varen aconseguir allargar la bauxa i la diversió. Aquesta entrevista mai no ha existit. O potser sí, a escala virtual. A les pàgines del facebook, tal volta, tot recordant una conversa entre diversos contertulians, sobre la història i els orígens de la festa de Sant Roquet i l'ensaïmada. Potser tot és pura coincidència. Encara que els personatges són reals, com la vida mateixa. A la conversa hi són presents Josco Sànchez, Maria Meliá Garí, Kika Ferrando i algunes persones més, entre elles na Cati, i totes disposades a aclarir com fou el naixement de l'ensaïmada de Sant Roquet. Hi havia més gent posant “m'agrada” a la conversa o feien nous comentaris. Joan Barceló no deia res, sols escoltava. Una comença, dient. -Bones, no em puc recordar on he vist que feia 25 anys de la matinada porrerenca i el Sant Roquet! He al·lucinat en colors, fa realment tants d’anys? -S'ensaïmada va començar a dins sa Fonda amb un forner que hi havia a can Pistola, amb tres ensaïmades normals i l'any següent el forner ja va muntar tres o quatre ensaïmades i així ha anat creixent, i s'ha convertit amb tradició. -Molt bé, Cati, tu si saps la història. Josco Sànchez: -dime que vosotros tambien estabais.
-Por supuesto, Josco Sanchez i Agusti Mora. I afegeix en Josco: “25 años Cati, yo flipo, dios como pasa el puto tiempo”. -Josco Sanchez ya te cagas de lo ràpido que pasa -Si, es la hostia. Demasiado rápido. Maria Meliá Gari: -El vàrem començar els comerços del carrer de l'Almoina juntament amb el forner amb una ensaïmada grossa, i després els anys que vengueren feien tornar l'ensaîmada més grossa, fins que ho varen agafar els cafès de Sa Plaça, i ho sé bé perquè jo hi vaig ser des del primer any, ara ja no hi vaig, és cosa de joves! Josco Sanchez: -No es cierto esto empezó en la Fonda, hace 26 años que empezó como una broma, i mira, yo he sido el director muchos años, pero decidí dejarlo porque se perdía la esencia, -Maria Meliá Gari: -Si va començar a sa Fonda en sos del carrer Almoina i el forner en pla de broma. Josco Sanchez -”Si es forner estaba en la calle Almoina, pero el llegó a la Fonda a las 5 de la mañana y estábamos, bien y nos dijo, ahora os traigo una ensaimada. De ahí salió todo, cada año eramos más, se unió, la Roqueta, can Guillem, y cada año se fue haciendo más grande. Esto fue una idea del gran Xim de sa Fonda”. -Estic d'acord amb tu. Fa tants d'anys que no me'n record molt bé, però jo sé que hi era i bastants del carrer, podria ser que sa idea fos d'en Xim, però el forner ens ho havia dit per anar-hi. L'important és que l'ensaïmada ha agafat molta força i es fa. Josco Sanchez: -Bueno ha perdido mucha magia, la del principio. Pero que a mi me encanta que siga siendo el referente de las fiestas de Porreres. Doy fe, que es cierto, todo empezó en la Fonda. -Aun te recuerdo delante de la ensaïmada abriendo paso gritando a pleno pulmon “Porreeeeeeeeeeeeeeeeeeeeres”. Kica Ferrando: -I l’any que en Miquel Oliver la va dur amb les someres què?
Mort de Franco i transició En el 1975 mor Franco, El succeeix el rei Joan Carles I i s'inicia la coneguda transició. Un acord polític que desembocarà en una democràcia formal que deixarà sense càstig els crims de la guerra i del franquisme, i que no depurarà els aparells de l'estat de membres adscrits a la dictadura. Actualment està en vigor una llei de memòria històrica, però no es compleix des de fa anys. Malgrat tot, el municipi de Porreres és líder quant a excavació de foses. Del 36 al 79 no menys de dues-centes persones porrerenques sofriren greus vulneracions dels seus drets.
Esclaus a Mallorca A Mallorca -i també a Porreres- durant l'edat mitjana la situació general dels esclaus era, com a la resta dels altres països, molt insuportable, ja que tan sols tenien deures i cap dret ni un. Presentaven un caràcter variat i heterogeni de races, procedència, color, llengua o religió. Els esclaus adoptaren moltes vegades i gràcies a la intervenció dels seus amos, els noms i llinatges d'aquells. Normalment això es produïa quan l'esclau adquiria la llibertat. Els esclaus es venien al mercat. Eren musulmans, sarraïns, tàrtars, xarquesos, búlgars, grecs, russos, albanesos, turcs, sards, canaris, etc. Les dones eren més cares que els homes. Moltes vegades fugien i s'evadien.
Sebastià Vidal Mas, fotògraf i pregoner
«Quan entren les xarxes socials, la fotografia desapareix» Sebastià Vidal Mas (Porreres, 1944) es conserva molt jove, després d'una vida sencera dedicada professionalment a la fotografia. El seu pare, Antoni Vidal, va montar l'estudi de retratista el 1942 a l'avinguda Bisbe Campins. Durant 75 anys mantengueren ca seva, Foto Vidal, oberta al públic. Sebastià Vidal serà, molt merescudament, el pregoner de les festes de Sant Roc d'enguany. Parlam a la caseta del Pont, distesament. Li dic, per començar, que no se com ho ha fet per no trobar cap fotografia personal seva penjada a la web ni a les xarxes socials. Riu.
d'acabar la guerra. Havia estat militar. -A la botiga hi vas, encara? -La botiga està tancada. Només hi vaig per compondre coses. -En calçons curts ja feies fotos? -Jo ja vaig néixer dins això. Mon pare me renyava si n'espanyava alguna o no sortien. -De quína foto estàs més satisfet? -Això és molt complicat de dir-ho. A mi les fotografies m'agraden totes. En fotografia ho hem tocat tot. Noces, comunions, batejos, processons, actes esportius, festes, bodegons, fotografia industrial, tot. -Se pot dir que has viscut els anys del canvi de la fotografia? -Començarem en blanc i negre, arriba el color, fins que entren les xarxes socials, el facebook i la foto desapareix. Ara, en aquest moment, ha desaparegut tot. Tot està basat en la pantalla. I no podem fer res més. A cada poble al menys n'hi havia un d'estudi i ara els fotògrafs se n'han anat a fer punyetes. En queden poquets. No se pot viure només de la fotografia. -I encara culetges? -Quan tenc un moment, mir fotos antigues, orden materials. Pel pregó he hagut de seleccionar molt. Joan Barceló
S’inicia l’exhumació de la fossa de Manacor
-Supòs que al teu pregó xerraràs de fotografia? -Homo, és la principal cosa. És la meva vida i és el que he fet tota la vida. No parlaré d'altra cosa més. Amb les fotos que hi ha, disfrutareu. Se veurà una progressió del poble, des del principi fins que hem tancat. -No parlaràs de coloms? Sebastià és bon colombòfil. -Els volia amollar ara, (els té a la finca del Pont) perquè han patit tot el confinament, sense sortir a volar. Enguany no hi ha hagut amollades de competició. Tenc molts coloms joves. La familia no vol que estiguin a lloure massa temps perquè ho deixen tot fet un desastre de brutícia. -Què diràs al pregó? -Començ amb la feina de mon pare, els primers anys que va fer de fotògraf, estudiant fotografia a Palma, després
La intervenció que es durà a terme al cementeri de Son Coletes consistirà en la realització de tasques d’exhumació a una de les majors fosses de la Guerra Civil a les Illes. L’equip d’arqueòlegs preveu que les tasques d’excavació s’allarguin fins al 9 d’agost. La intervenció, inclosa dins el segon Pla de Fosses del Govern de les Illes, cerca localitzar restes de les fosses de les víctimes de la repressió franquista en un dels indrets amb major repressió de l’illa de Mallorca. L’equip tècnic que durà a terme aquesta actuació arqueològica està format per arqueòlegs tècnics, antropòlegs i forenses, així com per un equip de topografia de l’empresa Atics, coordinat per l’arqueòleg Cesc Busquets. El batle de Manacor, Miquel Oliver, ha volgut agrair el compromís polític en la lluita per la memòria i la reparació i en concret en la intervenció a Son Coletes, que ha qualificat de molt esperada. El projecte d’intervenció, presentat per Atics a la comissió tècnica de desapareguts i fosses de les Illes Balears, inclou l’estudi d’una fotografia aèria realitzada per l’aviació dels Estats Units entre els anys 1942-1945. Un material que ha permès determinar que, pocs anys després dels nombrosos assassinats de 1936. Porreres, un cas actiu de coronavirus Segons les dades de la Covid 19 a Porreres hi havia a mitjan juliol 1 cas actiu confirmat per PCR i 12 altes. . També 6 casos a Felanitx, 1 a Vilafranca i 3 a Llucmajor. Quina nit la d'aquell any! Fa 7 anys, el 2013, els grups Antònia Font, Manel i Txarango protagonitzar una nit de rock a les festes de Sant Roc al parc de n'Hereveta. Un total de 5.000 assistents, majoritàriament joves, varen assistir a l'esdeveniment.
Rafel Figuera, soci fundador d'Agromart:
«Amb el confinament s'aprecia la necessitat de la sobirania alimentària»
El pagès, gràcies al seu producte de quilòmetre zero a prova de confinament, s'ha convertit en un dels celebrats protagonistes d'aquesta nova situació. Davant el temor d'un possible desproveïment alimentari, els agricultors mallorquins, acostumats a barallar amb un producte importat a preus impossibles, han sabut reinventar-se amb la distribució a domicili i la comercialització en línia. Amb 18 punts de venda a l'Illa, Agromart és l'exemple que el sector agrícola pot agafar el bou per les banyes i vendre ell mateix la seva producció a un preu just. Rafel Figuera és un dels socis fundadors d'aquesta cadena d'alimentació que demostra com el productor pot vendre el seu propi producte local sense intermediaris. La butxaca del consumidor el nota. La salut i el paladar, també. -Quan i per què va néixer Agromart? — Va néixer el 21 d'octubre de 2010 fruit de la fusió de dues empreses familiars de Porreres: la nostra i la del nostre amic Tomeu Lliteres. Les nostres empreses eren les productores més importants de l'Illa i anaven al mateix canal de distribució, a majoristes de Mercapalma. 2011 va ser el primer any de producció d'Agromart: érem 100 persones i produïm més que mai però guanyem menys. La solució no passava per ser grans productors i que un tercer controlés el canal de distribució. Amb això, obrim una botiga a Porreres, la primera de les 18, que ens va obrir els ulls: ens ajudava a defensar el que es venia a la botiga, a tenir un preu just, a tenir l'opinió de primera mà dels clients. En 2015 deixem de produir per a tercers i venem els nostres productes i el d'altres agricultors a les nostres botigues. -En els últims anys han expandit les seves botigues per tota l'Illa. — Fins a 2015 vam tenir dos canals de distribució, amb
cinc o sis botigues. En 2019 obrim cinc botigues. Avui tenim 18 i l'any que ve s'obriran dos més. Són els mateixos clients els que et demanen que obris prop d'ells. A l'estiu, gent de Ciutat estiueja en sa Ràpita. Ens compraven en Campos i molts ens demanaven que obríssim a Palma. Moltes vegades ens hem basat en els seus consells. -Vénen directament del pagès al consumidor sense intermediaris. Surt a compte? — Si un pot defensar les seves produccions, és molt millor. Si depens d'un tercer o un quart s'encareix el producte. El pagès cobra un preu moltes vegades poc digne i el consumidor el paga car. -És possible pagar un preu just a un pagès i que la butxaca del consumidor no sofreixi? — Aquesta és la nostra gran demanda. Com no hi ha preu mínim en les produccions, això fa que hagis de vendre per sota del cost. I qui regula això és l'oferta i la demanda. Aquí a l'estiu, hi ha molts quilos de fruita i verdura. Però aquest any mateix amb la Covid no vénen tants turistes i baixaran els preus. És el cas del meló marina o les tomàtigues. Si no es regulen els preus, ens continuaran pagant a preus d'acudit. -Amb el virus i tot el que ha comportat, hi ha una major estima pel producte local? — Una de les coses bones que hem tret d'aquest confinament és que la gent s'ha adonat de la importància que té la sobirania alimentària. Si no fos pels pagesos, no menjaríem. Els hem portat el menjar fins a porta de la seva casa. En moments de crisis com aquest, per a la gent el més important era la subsistència. Sense futbol podem viure. Sense un pagès no. Ara, com a sorpresa grata, hi ha un runrun a favor del producte local, pels pagesos i ramaders d'aquí. -Amb iniciatives com la d'Agromart, és possible incrementar les hectàrees de cultiu a Mallorca darrere d'aquesta sobirania alimentària? — Més que per augmentar en hectàrees, apostem per la qualitat. Ara no movem tants quilos per a grans superfícies o per hotels. Apostem per la qualitat. -Hi ha una nova fornada d'agricultors i ramaders a l'Illa. Quin perfil té? — Cada any hi ha noves incorporacions de joves. Solen ser fills de pares pagesos. A aquests joves els aconsell que abans de posar en marxa una explotació trobin el punt de venda. Una vegada que tens el producte a la mà necessites vendre'l en tres o quatre dies. I si no tens punt de venda o un preu tancat, en el mercat t'esperen amb el ganivet a la mà. “Última Hora” | Gemma Marchena | Foto: Jaume Morey
La Conselleria d'Educació licita les obres d'ampliació de l'Escola Nova El Consell de Govern a través de la Conselleria d'Educació va aprovar el passat dia 17 de juliol les licitacions de l'ampliació de l'Escola Nova de Porreres per valor de 2,7 milions d'euros de cara al curs escolar 2020-21. El departament que dirigeix Martí March ampliarà el centre 983 m2 i podrà acollir fins a 450 alumnes. El centre s'ampliarà a dues línies completes, eliminant les aules modulars i recuperarà els espais comuns, donant resposta a les necessitats de la comunitat educativa en dotze mesos.
Baluerna o armatost? Fa 57 anys. 16 agost 1963
Sant Roc en diumenge, enguany toca Tern Verd L'historiadora Magdalena Bennàssar, al seu resum de “El tern verd de Porreres i el brodat tardo-medieval a Mallorca” a les II Jornades d’Estudis Locals Porreres 1999.i publicat també al Calendari Porrerenc 2009 explica que el Tern Verd de Porreres és un conjunt de vestimentes litúrgiques format per una casulla i dues dalmàtiques i complementat amb tres maniples i una estola. Porta brodats aplicats, realitzats entre el segle XV i principis del XVI amb fils d’or , de plata i de sedes de color, que mostren els apòstols: Sant Bartomeu, Sant Pau, Sant Jaume, Sant Pere, Sant Joan Evangelista a la casulla; Sant Pau a una de les dalmàtiques, i una figura femenina, probablement una Mare de Déu o una Verge Anunciada a l’altra dalmàtica. L’ antiguitat dels brodats i la manera en què aquests estan presentats fan que aquest tern sigui una de les obres més significatives de la col·lecció tèxtil de la parròquia de Porreres, i del petit, però important, conjunt de belles peces brodades que actualment es conserven a Mallorca. El nom d’aquest tern es deu al color del seu teixit: una seda groga amb brodat verd de tissatge. Donada la simbologia en l’ús dels colors litúrgics aquest tern es treu el dia de Sant Roc quan cau en diumenge. Es té constància del seu ús l’any 1963, amb l’ocasió excepcional de la benedicció i inauguració del nou presbiteri de la parròquia. El diumenge dia 16 d’agost de l’any 2000, a l’ofici de Sant Roc, el celebrant va portar la casulla. Enguany, segons la tradició, els porrerencs i tots els assistents a l’ofici del patró de la vila, també hauriem de gaudir d’aquestes excepcionals brodadures. Magdalena Bennassar també ha estudiat altres brodats de casulles com els d'Algaida i Petra amb la intenció de donarlos a conèixer i rescatar-los, junt amb uns altres més, d'un oblit immerescut, atesa la seva qualitat tècnica i artística i la seva importància, ja que, en ser els brodats més antics conservats que es coneixen i enceten el capítol del brodat litúrgic mallorquí dins la història artística: “En no fer-se servir els ornaments decorats amb els brodats a què faig referència, no sempré estan a la vista de tothom.La casulla és la indumentària que vestia el capellà per dir missa i en ella els brodats tenien una doble funció: decorativa i didàctica, com la tenien també els retaules gòtics" A més d'embellir la tela servien per adoctrinar els fidels amb l'escenificació de fets i personatges de les Sagrades Escriptures. Hi devia haver una sèrie de tallers de certa envergadura que realitzaven aquestes obres. En els documents apareixen noms de brodadors per ornaments litúrgics, però, de moment, no podem relacionar cap d'aquests noms amb els brodats de les casulles d'Algaida, Petra i Porreres.
Si creus que és útil, comparteix el quinzenal “Porreres”
Un perillós obstacle públic per a vehícles i vianants
Una baluerna és una cosa voluminosa que fa nosa. En castellà la tradueixen per una balumba. Són paraules que no s'utilitzen gaire. Josep Pla sí que parlava de baluernes perquè a l'Empordà era un mot ben vigent. Sembla que etimològicament procedeix de baluard, amb un canvi de terminacíó (per influència d'enlluernar, per l'obstrucció visual que produeix una cosa molt voluminosa). Sigui així com sigui, parlaríem d'un armatost, és a dir, d'un ormeig antic compost d'un torn amb cordes i dos manubris, que servia per armar la ballesta; en castellà un armatoste, referit especialment a una cosa embalumosa. Aquest “armatoste” el podem trobar avui en dia al carrer de Sant Felip, l'antic carrer del Camp, protegint un pal d'electricitat que una furgoneta va tombar i si abans ja feia molta nosa ara, a més de ser una autèntica baluerna, és un perill públic per a tothom que passi per allà. Sembla que la protecció del pal de Gesa no deu complir cap ordenança vigent de mobilitat, ni per a vianants ni per a cotxets amb nins petits ni per a persones de mobilitat reduïda ni per a vehicles, que hi poden deixar el mirall del retrovissor o qualsevol planxa, ni res. Havia de ser provisional però ara ja veurem quan i com retiren l'armatost. Una arma o una nosa per la qual sembla no hi ha cap pressa. Verge de Monti-sion, assistiu-mos!
Mascaretes per tapar moltes crisis A les Illes Balears que sigui obligatori duu mascareta per a caminar pel carrer però no per a sopar en un restaurant és en realitat un bon resum de la legislatura: demostracions exagerades de gestió, d'indignació, d'oi, de menyspreu, amb gesticulacions i paraules excessives per a cobrir la ineficàcia dels polítics. Per prendre una decisió a favor de la salut de la gent a Mallorca i Extremadura prenen la mateixa decisió. Mascareta obligatòria, sí i en els hotels els clients només la porten en alguns espais (molt pocs). Mallorca com sempre és el dring de l’or malvat. El morralet és a la crisi de la covid-19 el que l'actual estat del benestar és respecte del capitalisme. Mentrestant, no voler prendre mesures de protecció "perquè jo no estic malalt" és inconscient, insolidari i, fins i tot, criminal si algú porta la malaltia de manera asimptomàtica. És reivindicar "el dret" a contaminar els altres. Manca de consciència social. No val la pena l'esforç de mirar de fer un món millor. Això no té remei... (Malacara)
L'ajuntament decideix suspendre els concerts massius de n'Hereveta, la torrada i l'ensaïmada de Sant Roquet Com queda la festa popular de L'Ajuntament de Porreres en un comunicat publicat el passat dia 20, ha decidit adaptar les festes de Sant Roc 2020 a la greu problemàtica derivada del coronavirus, "nova normalitat" en diuen, que no té res ni de nova i molt menys de normalitat, però que obliga a la majoria de consistoris a adaptar-se als actuals temps de pandèmia, talment com passa a tot el món. Les principals decisions d'enguany són que les festes no es podran celebrar com abans. Totes les activitats i actes programats per les festes de Sant Roc 2020 es duran a terme seguint els protocols i mesures de seguretat i higiene establertes per les autoritats sanitàries. Així l'Ajuntament i les entitats organitzadores es reservaran el dret per modificar, revisar o cancel·lar qualsevol esdeveniment. Des de l'Ajuntament es considera que "enguany també ens ha d'acompanyar el sentiment" de les festes de Sant Roc. Tot i això, seran molt diferents, no hi haurà grans actes com ara la torrada, ni concerts al parc de n'Hereveta o el tancament de l'ensaïmada. El comunicat informa que "s'ha optat per petits actes, controlats, amb inscripció prèvia i amb límit d'aforament. A tots és obligatori l'ús de mascareta, a més l'Ajuntament posarà a disposició dels assistents gel hidroalcohòlic i s'encarregarà de la desinfecció i neteja. No podem abaixar la guàrdia, la responsabilitat col·lectiva és el millor camí per preservar la salut de tots", diuen. "Aprofitem per informar -continua- que aquest any no traurem a concurs el color de les paperines. Enguany seran blanques com a reconeixement al treball dels professionals que treballen i lluiten contra la pandèmia i com a símbol de protecció al nostre poble". En una contesta a la seva pàgina de facebook, una usuària s'exclamava que "si hi hauria festes com a sa Ràpita on -recorda- pensava que les festes patronals s'havien suspès i diuen que sa gent és irresponsable, crec que els polítics ho són més". L'ajuntament explica a tot això que "no seran les festes habituals, és impossible que es facin com sempre. Hi haurà actes, música, teatre, cinema a la fresca, d'asseguts, amb aforament limitat i amb reserva anticipada. No es faran actes multitudinaris, ni que concentrin molta gent al mateix lloc, amb mascareta i mans netes. La responsabilitat és de tots i totes". Ara manca per conèixer la resta de programació possible que es durà a terme del 9 al 17. Les festes tendran un cost molt menor del previst amb tot aquest seguit de suspensions. Inicialment s'havien pressupostat uns 212.000 euros en el present exercici.
Sant Roc amb la crisi del coronavirus?
Que la cultura serà un dels àmbits damnificats de l'aturada forçada per culpa de l'epidèmia del covid19, és un fet. Cultura en quarantena. Concerts, espectacles, representacions, actuacions de tota classe s'han ajornat o suspès arran del coronavirus i la cultura popular, molta de la que tira endavant el teixit associatiu que tenim al nostre poble, ho pateix. I molt. Ja no només pel que representa no poder tirar endavant el calendari de festes i social amb normalitat, sinó també perquè és, justament ara, quan les entitats de tota classe (entitats normalment sense ànim de lucre) haurien de posar a escenaris, places i carrers el resultat de la seva feina. Ara toca la festa reduïda. De tot plegat, n'hi ha que podran fer les activitats més endavant i d'altres que, senzillament, han de donar ja la temporada per perduda, amb uns costos personals que seran difícils de reparar. Els econòmics, per sort o per desgràcia, són un fet que, amb ajudes o sense, s'haurien de poder suportar. És evident que els campionats esportius d'aquest any se'n ressentiran i els grups sense assajos, també. El desgast humà que representa no poder-ho fer, només el podrem valorar quan hagi acabat aquest malèfic i terrible 2020 que no esperàvem tan dolent quan sonaren les dotze campanades.
S'estrena el documental cinematogràfic “Bocca Chiusa”, història d'un silenci Terragust i el saber què menjam Cinc agricultors de la comarca de Manacor i Porreres han combinat esforços per a trencar el mite que tot el que brilla i entra per la vista no sempre és el millor. Consideren que tastant el producte és quan es pot dir si és bo o no. Entre els cinc gestionen unes 300 hectàrees tant de verdura i hortalissa com de fruiters, amb infinitat de varietats. Han format Terracor i d'aquesta, va sorgir Terragust, amb l'objectiu, que el consumidor visiti el terreny, vegi, tasti i opini sobre el que menja.
El 29 de juliol s'ha produit l'estrena a Cine Ciutat, un cinema autogestionat pels seus socis, de “Bocca Chiusa”, la història d’un silenci. El documental del periodista Joan Martí Mir, que explica el silenci del porrerenc Bernat Xamena. Un músic brillant i virtuós de la trompeta, que un maleït dia comença a sentir fòbia cap a l'instrument, la seva eina de feina, fins arribar a extrems insospitats. Xamena pateix un trastorn psicomocional anomenat distonia focal d’embocadura. Una afecció desconegudda pel gran públic en general que afecta a l’1% de músics d’arreu del món. Després de molta lluita i esforç i després de 7 anys entre ombres, fora dels escenaris, Xamena intenta trobar en l’esport i en el triatló la manera de tornar a la música i, sobretot, a la vida. El documental mostra el procés de recuperació del protagonista a partir de l'al·licient de dos grans reptes. D’una banda, tornar a la música, això és tornar a pujar a un escenari. I per altra banda, participar a l'IronMan de Gal·les i a UltraMan de Mallorca, dues de les proves de triatló més exigents del món. Per aconseguir els dos objectius necessita superar un doble pla d'entrenament: el fisic i el mental.
La novena jornada d'Apicultura, un èxit de participació La novena Jornada Tècnica d'Apicultura Ecològica, celebrada a Porreres, va superar la participació de les anteriors cites, amb més de 60 persones inscrites. L'esdeveniment formatiu, únic d'aquestes característiques a les Balears, estava organitzat per APAEMA i va tenir com a protagonistes a apicultors destacats de l'illa com Tomeu Gual, Gori Lladó, Biel Coll i Martí Mascaró. També va participar Eva Contestí, coordinadora d'inspecció de l'Institut de Qualitat Agroalimentària del Govern que va tractar de l'etiquetatge de la mel i els controls que es realitzen en aquest àmbit. Enguany, el coronavirus ha impedit molta més participació de ponents venguts de fora. (Bartomeu Font DM) Junta contra el Càncer. Enguany la junta local de l'AECC Baleares Contra el Cáncer de Porreres, celebra el seu 25è aniversari. Són ja molts anys de lluita i feina per tal de fer front a aquesta malaltia. Per molts d'anys!
Saber què menjam és molt important, encara que moltes vegades triem per la vista. Un dels socis és Maties Adrover, un experimentat pagès que després d'anys de treball venent la seva producció a diferents intermediaris o botigues va voler innovar amb noves fórmules, donant dues voltes al seu treball per a treure profit del que collia i que la gent sabés apreciar-ho. Organitzen visites explicatives a la finca, per a conèixer de primera mà el que se sembra i cull; i per a tastar-ho s'organitzen dinars i sopars on un experimentat cuiner ho converteix en un menú (acompanyat de carn o peix) depenent del producte que estigui al punt òptim de recol·lecció aquella setmana. Com a exemple, fa uns dies es va fer un tast de tomàtigues. De les 20 varietats amb què compten, se'n varen provar sis. Maties explica que hi ha una interactuació entre productor i consumidor. A més de menjar-les, després se'ls demana una valoració. D'aquesta manera, el productor sap quin tipus de tomàtiga té preferència i la pròxima temporada sembrarà les varietats que més acceptació hagin tengut. Per a això és molt important que la gent sàpiga el que menja i sobre el terreny s'ajuda tant al consumidor que sap destriar com també a l'agricultor, que pot produir més quantitat del que té més demanda. Adrover posa com a exemple una classe de raïm, de gra molt petit però que «si comences a menjar, no pots parar», en canvi, en el mercat si no t'assessoren «agafaràs el més gran, amb més color, brillant i 'hermós', i possiblement no és el de millor gust», explica. A Terragust, amb aquesta fusió «de l'hort al plat», es vol donar a conèixer el producte d'aquí i quan toca, és a dir, quan és la seva temporada, no amb importacions. (“Última Hora” | Gori Vicens )
Al "New York Times" del 5 de juliol de 1997 la periodista Marlise Simons publicava una sucosa descripció de la visita a Mallorca dels Clinton. La crònica reflectia la situació turística de l'illa. Mallorca era la regió més rica d'Espanya, no com ara, precisament. Aquest és el resum. Una realitat molt diferent des de llavors. "La badia de Palma i les seves sentinelles il·luminades al sol, les torres de guaita medievals, els antics molins de vent i una catedral amb contraforts massius, han rebut visitants il·lustres Els governants moros i els reis d'Aragó varen venir al ralentí amb els seus cortesans. Chopin va venir amb George Sand. Robert Graves i Miró es van establir enmig de les boniques cales de l'illa, les brises suaus i els garrofers. Aquesta illa mediterrània, que viu al mar del turisme, espera una gran dosi de publicitat gratuïta. Per a alguns mallorquins, un nombre creixent de persones aquí temen que l'illa, totalment vinculada al turisme, estigui en procés de destruir-se. El turisme és a Mallorca el que és el silici a San José, Califòrnia: una indústria aclaparadora que ha creat riqueses ràpides. Ha convertit Mallorca i les illes properes de Menorca i Eivissa en la regió més rica d'Espanya, on la renda mitjana anual de més de 20.000 dòlars supera no sols la d'Espanya, sinó també la de la Unió Europea, d'on la majoria dels estiuejants vénen. Durant un temps va semblar que el paradís no tenia límits. Durant més de 30 anys, els empresaris locals, sovint finançats per operadors turístics britànics, es dedicaven a la construcció sense edificar. Varen crear enclavaments amb ports nàutics i hotels de gran alçada i Mallorca es va convertir en el paradigma europeu del turisme massiu. El 1966, hi va haver un milió de visitants; l'any passat, els
600.000 illencs varen rebre més de sis milions de persones. Un dels resultats és que el camp s'ha buidat i els illencs que durant segles varen viure de les seves oliveres, vinyes i ametlers s'han traslladat a la costa. Una altra conseqüència és que el litoral sud de Mallorca, que té les millors platges, està avui encaixat amb una banda de formigó. Però aquests dies, hi ha un contrari al sobre desenvolupament. Els crítics defensen que Mallorca viu ara fora dels seus mitjans, acumulant massa escombraries i massa ciment a la seva bellesa natural, que és, al capdavall, la seva primera matèria primera. Un record de la rapidesa del turisme de masses és l'enorme buc negre que s'amaga regularment al port de Palma. Descarrega aigua potable procedent de l'Estat espanyol. ''El buc cisterna ve almenys dues vegades per setmana, a vegades tres vegades'', va dir Joan Martorell, un oficial de l'ajuntament de Palma. El transbordament d'aigua va començar fa dos anys quan els pous i els aqüífers de Mallorca produïen principalment aigua salobre que s'havia filtrat des del mar. Les estrictes lleis dificulten la construcció d'hotels i edificis d'apartaments i els funcionaris de turisme han animat els propietaris a millorar la seva propietat i a enderrocar els edificis més lletjos i obsolets. Fins al moment, s'han dinamitat cinc hotels de gran alçada. L'ambientalisme també ha arrasat per les muntanyes del nord-oest, una regió accidentada i en gran part poc caracteritzada on les rutes de senderisme presenten l'aroma de romaní i para-sols salvatges. Es va escapar del desenvolupament en part perquè el rostre escarmentat de les roques sovint cau abruptament al mar i en part per la intervenció del senyor Graves, l'escriptor britànic, que va viure durant anys a Deià i va atreure altres artistes a la zona. A principis dels anys seixanta es va posar de manifest un pla per a hotels i viles de la cala i va convèncer el ministre de Turisme, un amic seu, de declarar la zona com a parc nacional. Richard Branson, cap de l'imperi comercial Virgin, ha transformat des de llavors l'antiga tenda del senyor Graves en un hotel de luxe. Té nous plans per convertir una altra antiga mansió -i gairebé tres quilòmetres de la costa que va comprar- en un parc de luxe amb viles aïllades. Es parla d'oli d'oliva verge premsat. Però el multimilionari pot no haver-se donat compte d'Antoni Mora, el nou alcalde de Banyalbufar, de 520 habitants. L'alcalde ha estat elegit recentment en una plataforma mediambiental. ''El Sr. Branson pot restaurar la mansió i està fent una bona feina per reparar l'antic terreny i netejar els olivars'', va dir el senyor Mora, que al matí es troba a l'ajuntament i al seu bar, Cas Batle Negre, a la tarda. ''Però ha de respectar la vegetació. Volem zero nova construcció aquí''. Xavier Pastor, director de l'oficina de Palma de Greenpeace, va dir que ara els operadors turístics a la costa sud s'han adonat que la fórmula ''platja, discoteca i beure barat'' no és suficient, Segons el senyor Pastor, els autors de problemes reals a Mallorca no són els operadors hotelers, sinó les empreses de construcció'' Els hostalers s'aturaran quan tinguin prou negocis'', va dir Pastor. ''Però els constructors continuen pressionant perquè l'edifici és el seu negoci. Això explica, va continuar, per què recentment s'ha foradat un túnel de milers de milions de dòlars per les muntanyes per agilitzar els desplaçaments a Sóller, un lloc petit on ningú no té molta pressa.
Cases a un euro al poble italià de Cinquefrondi
L’Ajuntament de Cinquefrondi lluita així contra el despoblament. De nord a sud, molts pobles italians s’han proposat repoblar-se posant a la venda cases a preus simbòlics. L’últim a sumar-se a la iniciativa ha estat Cinquefrondi, a la regió meridional de Calàbria, que ofereix cases a només un euro. La idea va sorgir per intentar trobar “nous propietaris a les moltes cases abandonades” que hi ha al poble i donar una nova vida al municipi, que pateix -com molts altres nuclis rurals d’Itàlia- els estralls de l’emigració cap a les grans ciutats o, directament, a l’estranger. I especialment marxen els joves. La condició és comprometre’s a reformar l’habitatge en un termini màxim de tres anys. Si passat aquest temps no s’hagués completat la reestructuració, el nou propietari hauria de pagar una multa de 20.000 euros, que és el preu mitjà d’una reforma integral a la zona.
q El famós cuiner Tomeu Caldentey, amb restaurant experience a Sa Coma, cada dia fa "Burballes de Porreres amb brou de peix, ametlles de Mallorca i algues. q N'Escarrer, l'amo del corral, troba que duu mascareta obligatòria a les Balears "desestimula" a "los mercados" i que per això els turistes no n'han de dur. També trobava que per fer pagar 1 € més al dia en benefici de la natura i el medi ambient era una barbaritat. q S'ha celebrat un nou concurs de disseny del dibuix de les camisetes i del logotip de les festes de Sant Roc. La proposta guanyadora ha estat la de na Maria Magdalena Rigo.
q
Entre Montuïri i Porreres hi va haver un terratrèmol de 2'2 de magnitut, segons l'escala de Richter i pràcticament ningú el va sentir. Els sismògrafs el situaren a uns 12 kilòmetres de profunditat i a la zona de Son Miró, al costat de la carretera.
q
Quin desconcert amb el mercat itinerant "Dissabtes de Pam a Pam", entre Algaida, Porreres i Montuïri. La gent es demana si es tornaran a fer.
q
Quan tens un argument feble, abusa i acusa.
La soprano Cecilia Lavilla Berganza va actuar al celler Mesquida Mora La soprano Cecilia Lavilla Berganza, filla del pianista Félix Lavilla i Teresa Berganza, una de les dives de l'òpera, ha fet un cicle de tres recitals a Mallorca, amb un maridatge de música amb vins al costat del baríton Luis Santana i el pianista Francesc Blanco un dels quals a Porreres, al celler Mesquida Mora. Els altres han estat a l'Auditòrium d'Alcúdia, amb vins del celler Miquel Oliver, i a Son Bordils, d'Inca. “Bacco apassionat” és el títol d'aquesta proposta –les funcions estaven programades al març, però el coronavirus va obligar a ajornar-les– en la qual el vi és un dels grans protagonistes. "És un recital molt diferent, on tots els que ho feim ho passem molt bé. Les músiques són molt diferents, i és increïble com, quan investigues, descobreixes cada vegada més música relacionada amb el bon vi". La soprano es mostra encantada i agraïda de poder ser a l'illa treballant, "amb tot el que està passant", referintse a la crisi sanitària. Porta els seus cognoms amb orgull i agraïment per tot el que li han ensenyat els seus pares, i per haver-la deixat créixer en un ambient ple de música. Tot i això, la seva manera de cantar i interpretar porten la seva signatura, no la dels seus pares ha dit a Clàudia Darder del “Diario de Mallorca” que l'ha entrevistada amb motiu de la seva gira.
Asier Polo, concert a sa Bassa Rotja Asier Polo, el violoncel·lista basc Premi Nacional de Música 2019 va fer un concert a Porreres el passat divendres dia 24 al costat de la soprano Raquel Lojendio i el pianista Alfredo Oyagüez al piano. Han participat a l'edició número quaranta-dos del Festival de Música de Deià. I amb totes les localitats esgotades, feren el mateix programa a Sa Bassa Rotja de Porreres. Va declarar al DM que "hauria de ser habitual incloure partitures de dones compositores en els recitals". Per als concerts a Mallorca ha canviat de registre i ha passat a la música de cambra. De fet alguns compromisos que tenia aquest trimestre s'han canviat per uns altres amb menys intèrprets a l'escenari.
Publiquen els informes de les fosses que s'han exhumat El Govern ha penjat 66 documents sobre les actuacions practicades en deu cementeris de les Balears a la recerca de cossos de represaliats. La Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica ha publicat els informes d'exhumacions i identificacions de les fosses illenques a la web memoria.caib.es creada a finals d'abril. A més, els mapes de fosses de Balears s'han desglossat en més d'una trentena de documents per a facilitar la seva consulta. Entre la nova documentació a la qual es pot accedir estan els informes de les intervencions realitzades a la fossa de Porreres, que va permetre el retorn als familiars de 14 víctimes de la repressió franquista. La web també inclou el cens de símbols, llegendes i esments franquistes i informació sobre els projectes “Stolpersteine" i "Pedres de la Memòria". (Efe)
Joan Garcies preserva a Son Ripoll la varietat de carabassa autòctona
Joan Garcías sembra les carabasses al maig i a la fi d'agost estaran a punt per a la seva recol·lecció. Com en totes les professions, també en agricultura, hi ha especialistes. Per exemple, en el conreu de carabasses. La carabassa llarga agafa forma aquests dies. Aviat tendran el color característic; i a la fi d'agost i principis de setembre es recol·lectaran. Joan Garcías, a la finca de producció ecològica Son Ripoll, al Camí Vell de Porreres a Montuïri, conrea la carabassa llarga. És multiplicador i col·laborador de l'Associació de Varietats Locals de Mallorca. A més d'aquesta classe de carabasses, depenent de la temporada, també ajuda a la multiplicació de llavors de varietats diverses de tomàtiga, cebes i cols. Enguany ha sembrat gran quantitat de carabasses. «Normalment ténen les llavors a la punta, això permet que gran part sigui carn i òptima per a ús culinari». El procés de multiplicació és acurat. «Cada any triem les millors carabasses (les que més ben formades estiguin) i les reservem per a llavor, que em solen durar d'un any per a un altre, perquè sembram directament les llavors de la mateixa carabassa, així ja està inflada i és més fàcil que neixi amb més facilitat». La sembra es fa el mes de maig. En línia recta, a cada metre, es fa un forat en el qual es col·loquen unes 4 o 5 llavors. D'aquestes en solen néixer tres, comenta Joan Garcías. En aquesta finca es fa la plantació a la seca, és a dir, en el moment de la sembra se'ls tira un litre d'aigua i després només beuen la que plou. Per això el terreny és argilenc, fresc. Si és un estiu molt sec o que la terra tingui poques reserves hídriques, la carabacera no s'expandeix tant i queda parada, «com l'any passat; després amb les pluges de setembre i octubre torna a arrencar i fa que al novembre – atípicament– encara hi hagi carabasses». El procés anual és molt rutinari i repetitiu. Cada any es reserven les millors carabasses per a la pròxima temporada i així successivament, per a anar multiplicant i conservant la qualitat de la varietat. En aquests moments, les carabasses presenten un color verd intens, camí cap a la maduració que serà dins d'un mes. N'hi ha de fins a 10 quilos i un metre de longitud, encara que les més comunes són entre 50 i 60 centímetres de llarg. Les que són tan grans tenen menys sortida. Gori Vicens | UH | Foravila | (resum)
Lluita contra la processionària Per tots és coneguda l'eruga processionària i els particulars poden fer algunes accions com ara la col·locació de trampes. Les trampes de feromona serveixen per atreure i capturar els mascles amb la feromona sexual de la femella, de manera que se n’impedeix la reproducció. Els particulars poden col·laborar en la protecció dels pinars adquirint tant les capses-trampa (que es poden fer servir durant diverses temporades) com les càpsules de feromona (que s’han de canviar cada any). Les trampes s’han de retirar després del 30 d’octubre. La densitat adequada de les trampes és d’una trampa per hectàrea (10.000 metres quadrats, és a dir una trampa cada 80-100 metres lineals). Es tracta d’un insecte que es menja les fulles de tota casta de pins, inclòs el pi autòcton del nostre arxipèlag. i que pot afectar-lo greument si els atacs són intensos o repetits.
Poca fruita a la campanya de l’albercoc de la Cooperativa Tot semblava indicar que la d’enguany seria una bona collita, amb unes previsions de preu de venda avantatjoses pels pagesos. Finalment les expectatives no s’han complert del tot. En total s’han recollit 16.500 quilos de les següents varietats: 4.500 de palabra, l’albercoc primerenc, 600 de rojo carlet, 5.000 de canino i finalment 6.400 quilos de galta vermella. Els preus de venda al detall han estat d’entre 2,5 i 3,5 euros. El que ha passat enguany, és que hi ha hagut més demanda que producció, així, només s’han enviat a majoristes 1.200 quilos de la producció, “quan n’haguéssim pogut enviar 10 tones si les haguéssim tengut perquè l’ens estaven demanant”, segons fonts de la Cooperativa que publica el setmanari “El Iris” de Menorca.
Línia directa: 627477628 648257430 Editor: Joan Barceló Bauçà Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu binerbo1@gmail.com o per WhatsApp o Telegram. Segueix-nos al Facebook, Twitter o a https://issuu.com/ Aquest número ha quedat enllestit el 27-7-2020
a
UE Porreres: la tercera haurà d'esperar
No fou possible la il·lusió
La gespa artificial de Ses Forques ja té 16 anys Va ser un 16 d'agost, en plenes festes de Sant Roc, quan a Porreres s'inaugurà la nova gespa artificial del camp de futbol de ses Forques. L'Ajuntament de Porreres i la Unió Esportiva Porreres havien arribat a un acord perquè el projecte es pogués dur a terme. L'entitat esportiva va demanar un préstec bancari d'uns 540.000 euros en què estava valorat el projecte avalat per l'Ajuntament, que va anar subvencionant a la Unió Esportiva anualment amb el cost del préstec a pagar en 10 anualitats. A part de la gespa artificial, el projecte incloïa una millora de la pista d'atletisme, nova jardineria i la construcció d'unes grades amb capacitat per a unes 400 persones.
(Lluís A.) La disputa de la final de la Regional Preferent a Son Malferit va ser una decepció. La Unió Esportiva Porreres no pogué pujar a Tercera Divisió. No fou possible la il lusió i la força de tot el poble de Porreres, que hi donava suport, es va frustrar en el darrer partit de la fase d'ascens. Després d'una temporada en la qual la lliga de preferent es va suspendre, el Porreres es va classificar per jugar i pujar de categoria. Primer va derrotar al Mercadal menorquí (2-1) amb gols dels porrerencs Adrian Jimenez Galiano i Vicenç Marí Nadal i al partit final va perdre contra el Gènova per 1-2. L'equip de Palma va marcar els dos gols a la primera mitja hora i a partir d'aqui va conservar la seva renda. El partit fou un intens duel. Com ja va succeir en les semifinals, Femenies va encarrilar el triomf ja en el minut 5. El 0-2 va ser de Bujan al minut 25 al transformar un penal. El Porreres va estrènyer i l'autor del 1-2 seria Vadell al minut 68 al rematar de cap un córner. Els vermells ja no varen poder fer res més intentant la remuntada. Queda el bon regust de la victòria contra el Mercadal de Menorca. Però la passa de tornar a la Tercera Divisió, 36 anys després de perdre la categoria, resta pendent. La gran feina dels jugadors, equip tècnic, directiva i afició no ha pogut concloure. Hi tornarà! UE Porreres: Ginard, Noguera (Sastre min.81), Nicolau, Rechach, Servera (Sorell min.89), Vadell, Algaba (Melia min.89), Climent, Jiménez, Juan de Isasi (Marí min.54), Campins. CD Gènova: Ramos, Pérez, Carrascosa (Amer min.91), Harrison, Ortega, Bujan (Llabrés min.83), Norte (Font min.62), Femenias (Pons min.72), Pérez, Diaz, Palmer. Àrbitre: Zozaya Ambrosio. Va expulsar min.68 a Palmer (CD Genova) Incidències: Partit jugat a Son Malferit a porta tancada amb mesures preventives pel covid-19. Retransmissió per televisió de la FBF
El dia de Sant Roc es disputarà a Porreres la darrera prova de la Challenge de ciclisme femení El premi Sant Roc de la Penya Ciclista Porrerenca formarà part de la Challenge de fèmines Garden Hotels, després de gairebé 20 anys d'absència, aquesta prova es correrà juntament amb les curses de la Vileta, Campos i Llubí. Es tractarà de la carrera més important de l'any del ciclisme femení. A Porreres tendrà lloc la quarta i darrera etapa el pròxim 16 d'agost, dia de Sant Roc. Aquest dia també hi haurà proves de les categories aleví, cadet, infantil, junior, a més d'elit, màster 30, màster 40, màster 50, màster 60, principiant, promeses i sub23, totes elles en femení.
Revista extra de Sant Roc en paper durant el mes d'agost Arreplegant l'edició d'agost d'enguany. Exemplar especial en paper de 12 pàgines a color i també extra de les Festes de Sant Roc. La trobareu als llocs de venda habituals, on podeu comanar els volums atrassats que vos faltin. El preu de l'edició en paper per aquest número és de 2 euros. No espereu que s'esgoti. PAPERERIA ES CANTÓ (CARRER CERDÀ) i FRUITES CA NA MARIA (CARRER AGUSTÍ FONT)