abril 2020 2ª quinzena núm. 35 "Perquè tot vagi bé cal abans sentir-se bé, siguis on siguis i estiguis com estiguis” (Raimon Samsó, escriptor i conferenciant) La reforma prevista preveu una ampliació del centre de 983 m² per donar resposta a les necessitats educatives del municipi
Productors de les Illes demanen que es permeti anar als horts d'autoconsum
Educació entrega el projecte definitiu d'ampliació del centre d'infantil i primària La Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca, mitjançant la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres i de l’Institut Balear d’Infraestructures i Serveis Educatius (IBISEC), acaba de lliurar de forma telemàtica, a l’Ajuntament de Porreres el projecte definitiu d’infantil i primària de l'Escola Nova que ampliarà la seva capacitat. En l'actualitat és de 6 unitats d’infantil i 8 de primària i, el convertirà en un centre de dues línies mantenint les 6 unitats d’infantil i ampliant fins a 12 les de primària per acollir un total de 450 alumnes. Amb un pressupost de 2.747.380 euros i un termini d’execució, una vegada iniciades les obres, de dotza mesos, aquesta ampliació donarà resposta a les necessitats educatives del poble. L’actuació de reforma prevista al CEIP Escola Nova a Porreres preveu una ampliació del centre de 983 m². Aquest projecte és una de les obres previstes en el Pla d’Infraestructures Educatives 2016-2023 per a totes les illes per respondre de manera ordenada i objectiva a les necessitats estructurals que presenten els centres educatius de les Balears.
Xisca Mora assumeix la presidència del Pi Fins al congrés del 27 de juny no s'aclariran els dubtes del relleu de Jaume Font. El confinament i l'estat d'alarma no impedeixen que se segueixin fent passos cap al pròxim congrés del Pi i en el qual s'haurà de triar el relleu de Font al davant del partit regionalista. Mentrestant, durant els propers tres mesos i malgrat els dubtes després de la sortida del pobler, la número dos del partit i alcaldessa de Porreres, Xisca Mora, serà qui presideixi de manera interina El Pi. Malgrat que quan Font va formalitzar la seva dimissió, la divisió en el partit va arribar a deixar en l'aire fins i tot en qui requeia la presidència interina al no recollir-se amb claredat en els estatuts de la formació. D'això deixa constància la nota de premsa enviada pel partit, la primera en què se cita la porrerenca com "presidenta del Pi". "Farem una aposta clara per ampliar la base social de la fomació i estem convençuts que tenim un equip de gent preparada per poder tirar endavant aquest projecte", defensa Mora, segons recull la nota.
La Xarxa de Pagesos Ecològics de les Balears, integrada per les organitzacions APAEMA, amb seu a Porreres i les seves filials APAEM, APAEEF i l'Associació de Varietats Locals, han instat la Delegació del govern espanyol a les Illes que "reconsideri" la restricció per anar a cuidar els horts d'autoconsum malgrat l'estat d'alarma. Els integrants afirmen que en altres territoris de l'Estat ja s'han flexibilitzat les restriccions per anar als horts. Segons ha explicat l'entitat en un comunicat, amb la crisi sanitària es preveu que molta gent quedi sense feina i els horts són una eina "imprescindible" per afrontar aquesta situació perquè són una font que assegura aliments frescos i de qualitat que suposen un estalvi econòmic per a una persona o una família. Permeten fer una activitat d'esbarjo que manté una bona salut mental, més encara en una situació de confinament. L'agrupació també creu que els horts es poden treballar individualment evitant contagis i diuen que no té sentit fer llargues coes als supermercats i que no es permeti anar a collir aliments a l'hort. Ara mateix és el moment de sembrar bona part de les plantes que formen l'hort estival, asseguren en el comunicat, i afegeixen que "cal augmentar l'autoabastiment del nostre territori". En el cas dels terrenys comunitaris, urbans i socials, es poden marcar unes directrius clares perquè s'implantin torns d'assistència amb l'objectiu de complir les exigències sanitàries. Així mateix, l'entitat recorda que "es fa difícil concebre un estiu sense les nostres tomàtigues, pebres, albergínies, cebes, síndries i melons i varietats tradicionals". Apunten, a més, que alguns d'aquests aliments es conserven i permeten tenir rebost per passar l'hivern. (ARA BALEARS)
Uns quants dies més de confinament. Ens espera una forta crisi S'allarga el període de confinament fins al mes de maig. Ara a Porreres només poden anar a treballar els sectors de l'agricultura i el de la construcció. I les feines essencials. Els establiments de restauració no poden obrir. Els cursos escolars i el turisme, ja donen la temporada per perduda.
Tot anirà bé Gerard Joan Barceló
Ara que continuam confinats, tot esperant, ansiosos, que arribin les notícies dels nostres estimats o que el planeta ha tornat boig, sorgeix la frase "tot anirà bé", que és una convidada a resistir al desastre. Particularment, la trob indecent. Com podem pensar que tot anirà bé, quan sentim el dolor de les separacions dels nostres coneguts i quan veiem al nostre entorn d'amics o de parents que han patit la pèrdua d'un pare o d'una mare o fins i tot d'un fill? Quan ens indignen els governs irresponsables, com aquest d'Espanya, que desitgen aixecar la protecció del confinament per satisfer els egoismes d'alguns únicament per interès econòmic? Quan veim el vertigen de les víctimes acaramullades que no poden rebre dignament un sepeli amb les seves famílies, forçades a retardar a un proper esdevenidor el que senten per ells. O els vells de les residències de pensionistes que ningú pot visitar? El confinament és una presó, igual que és un infern per a les dones i els nins lliurats cada dia al seu agressor dins una casa d'on aparentment no podran escapar. Sempre dic que hi ha dos optimismes. Un que cerca fer-nos creure que el mal i la mala sort no existeixen. I un altre que no vol assumir la cruel realitat i que ens orienta cap a l'esperança. És l'optimisme d'una voluntat, sense la qual no tindríem cap possibilitat de canviar a la gent. Així i només així, és possible que tot vagi bé. Ho torn a repetir: tenguem cura de nosaltres i dels nostres. (Publicat pel “Jornalet”. Traduït de la llengua occitana)
q
Tothom extreu la conclusió obvia d'aquesta crisi: que cal invertir en sanitat pública, però quasi ningú comenta que també has de mantenir unes finances sanejades i poc deute, perquè si no, quan arribi una crisi no podràs rescatar als més vulnerables, com li passa ara a l'Estat.
q
Hi ha moltes coses que podem prescindir, necessitats creades artificialment i prescindibles, però del que no podem prescindir és d’un fort sector agroalimentari i de pagesos que cultivin el camp i que al fer-ho els hi permeti viure plenament i mirar el futur amb tranquil·litat.
q
En dies de tancament forçós pel coronavirus, quín sentit deu tenir fer sonar pels carrers de Porreres cançons patxangueres a tot volum pels altaveus? Deu ser el nou llenguatge de la centralització, vestida d'ajuda al ciutadà, que anima tot això, en plena Setmana Santa?
q
Els diputats balears del Parlament no es reduiran el sou durant l'estat d'alarma. Quan tothom veu reduïts els seus ingressos pel tancament d'activitats, els grans patriotes de les Balears no van de retallades salarials, si aquestes són les seves. PP, Vox i PSIB no estan d'acord en reduir les retribucions dels parlamentaris.
q
Per a què ens serveix la UE? Matarà el coronavirus la UE? Mentre comptem els morts per centenars i milers. A Espanya, per sortir de la crisi li convendrien menys "rojigualdas" i més mascaretes; menys testosterona i més tests.
Fa 200 anys. Any 1820
Una apotecaria porrerenca del segle XIX L'historiador Francesc Canuto Bauçà a “Un contracte d’arrendament de l’apotecaria d’Anna Sitjar Barceló (s. XIX)” dóna a conèixer els elements materials d’aquesta apotecaria porrerenca. Els documents mobilitzats, diu, “utilitzats en la investigació de les famílies d’ambdós contractants, permet conèixer també uns personatges que tengueren un protagonisme cabdal en un període convuls com fou el Trienni Liberal i l’anomenat a l’època període constitucional, transcorregut entre el 1820 i 1823, a Porreres. El batle constitucional i farmacèutic de professió, Baltasar Barceló, morí en circumstàncies encara no aclarides en un moment en què es varen produir avalots antixuetes. Baltasar Barceló Nebot (1782-1824), era fill de Baltasar i de Joana Anna, apotecari de professió. El 1812 era subdelegat de Marina de l’ajuntament porrerenc i el 1813 batle constitucional. L’hem trobat documentat el 1821 i el 1823 com a batle constitucional. Era casat amb Anna Sitjar Barceló (1783-1841) de Son Roig. Estaven domiciliats, el 1822, al carrer «Travessia del Potecari». Ambdós eren de família benestant –de la mà major de la vila– i disposaven d’un ric i extens patrimoni familiar. El mateix any del seu traspàs, la viuda Anna Sitjar va arrendar per un període de dos anys (1824-1826) l’apotecaria a Josep Barceló Villalonga, apotecari de professió, natural de Binissalem i vesí de Porreres. Baltasar Barceló morí el 1824. Desconeixem, per ara, el motiu de la seva mort, era relativament jove (42 anys) i els documents consultats no registren el motiu del seu traspàs. Sobta que morís a Palma i que fos sepultat en el convent del Sant Esperit de la mateixa ciutat. Tot apunta, seguint Munar (1979, 239), que fou víctima dels excessos de la població revoltada durant el Trienni Liberal: «[...] En Porreras fueron también excesivos los insultos. La familias que sufrieron eran los notarios Antonio Mora y Pedro Juan Ferrando de un modo atroz. El boticario Baltasar N. víctima que fué, pues murió en medio de mil insultos. Muchos eclesiásticos fueron maltratados [...]».Riera (2000, 387) aporta indicis que també apunten en la mateixa direcció, en un article sobre avalots antixuetes a Porreres el 1821. L’apotecaria estava situada a la casa pairal d’aquesta família (Ca s’Apotecari Gran) i va donar nom al carrer conegut popularment com a «carrer de sa Potecaria», documentat durant quasi tot el segle xix. La retolació oficial dels carrers efectuada l’any 1863, per mor de la implantació de l’Amillaramiento a tot l’estat en què una disposició del Govern espanyol manà que es retolassin en castellà tots els carrers dels pobles, propicià el canvi per «Calle Escuela» o «Calle de las Escuelas». Actualment és
el carrer de Fra Juníper Serra. L’edifici en qüestió està retolat amb el núm. 16. Amb tot, esperam haver aportat una documentació, potser d’utilitat, per a la història de Porreres”. (Francesc Canuto Bauçà, resum, extret de les VI Jornades d’Estudis Locals 2017)
q Rafel Juan Juan, més conegut com l'amo en Rafel de Can Garí va celebrar els cent anys amb plena quarantena i amb l'ajuda de la banda de música, que va tocar allò del “cumpleaños feliz”. Encara es considera un pagès i ben actiu, malgrat pertànyer al selecte club dels “100”. Ha fet planter de tomatigueres al terrat de ca seva. q El 'cantautor Luis Eduardo Aute va morir el passat 4 d'abril, essent l'actuació de Monti-sion, a Porreres, per les festes de Sant Roc, la darrera que va fer a les Illes.
Entrevista
Joan Barceló Sorell
“Ens varen haver de rescatar els francesos. L'ambaixada d'Espanya no volia repatriar ningú”
Aquests dies fa la quarantena, com gairebé tothom, però ell d'una manera molt especial, Joan Barceló Sorell, 27 anys, llicenciat en geografia, ha viscut durant tres mesos a les illes Filipines, des del gener, on per mala sort el va sorprendre el confinament, ja que a l'hora de tornar no ho va poder fer, tal com havia previst. Hem parlat amb ell dels moments viscuts i de l'antiga colònia espanyola.
-Què tal l'experiència? Era a Cebu que estaves? A l'illa que anares parla algú espanyol? -Hi ha una regió que parla una versió rara d'espanyol. Les Filipines tenen una població estimada de 102 milions d'habitants que viuen a un territori que és la meitat d'Espanya. El parlen a Zamboanga i l'idioma és el “chavacano”. El seu llenguatge és una mescla entre espanyol, anglès i tagal o filipí. Tenen més influència americana que espanyola. La gent té llinatges espanyols encara. Només els noms i llinatges i la toponímia recorden el pas dels espanyols. I els noms d'algunes ciutats: València, Madrid, Barcelona... -Queden vestigis dels espanyols? -Sí. Alguns edificis. Poca cosa. A Manila es nota més. -No els deuen enyorar massa als espanyols...
-Crec que no. (Riu) -A quantes illes vares anar? -A moltes: Bohol, Mindanao, Siargao, Camiguin, Apo Island, Negros... -Són illes molt grosses? -Depèn... per exemple Apo Island era com tot n'Hereveta només. I altres són molt extenses... -A Apo Island hi deu haver poca gent que hi visqui idò. -Sí, sols un poblet, però és una illa molt turística. -Què ens pot dir en general dels filipins? -La gent és molt simpàtica allà i no és cara la vida. Són uns fanàtics del bàsquet. Crida l'atenció que cada diumenge sol haver-hi bregues de galls. Són molt aficionats. -I el menjar que tal? -Mengen arròs tot el dia. Tenen plats molt similars als nostres: caldereta, porcella, ensaïmada... S'escriu “ensaymada”. Valen 10 pesos, uns 20 cèntims. No m'esperava trobar ensaïmades allà. De gust són un poc diferents, com un pa petit, de forma molt semblants a les nostres. També mengen balut que és un ou d'ànec d'entre 15 i 18 dies. Es té la creença que aquest plat és un afrodisíac i és considerat més com un tònic. La cuina filipina no és la millor... -I quina fruita hi ha? -Papayas, mangos, xirimoies, coco sobretot, cafè, entre altres. Totes fruites tropicals. Les pomes allà són cares perquè s'han d'importar. -I dels dolços que ens pots dir, a banda de l'ensaïmada? -És molt popular el halo halo que és com un gelat però amb gelatina i coses rares a sobre. I també gelat amb salsa de soja. A cada menjada mengen arròs. Diuen “no rice no life” Sense arròs no hi ha vida. Berenen d'arròs... -Quin remei... No menjaràs paella en una temporada idò. -Em varen convidar a unes matances d'un xot. Una cabra. No la vaig tastar. Li calen foc per llevar el pèl. -Quan resideixes a les Filipines, que convé més, estar a un hotel, hostals, residència particular... -Estava a hostals o hotels. També he estat a cases particulars i apartaments. A casa de particulars i hostals és el que menys convé. Els apartaments estan bé. Perquè almenys si no t'agrada el menjar, pots cuinar. Els hotels són barats en comparació a Europa. 40 euros d'hotel equivalen més o menys a 150 - 200 euros a Espanya. Hi ha hotels per 10 euros. El problema és el preu del vol. En els hotels el menjar és bo i als restaurants també, però al carrer no. En principi no és massa recomanable. -Un menú per dinar que val? -Depèn on vagis i el que demanis. Pots dinar per menys d'un euro. Normalment pots menjar bé per 2 - 3 euros. El problema és l'aigua. Només la pots beure embotellada. -Cervesa o vi no en tenen? -És molt popular la “San Miguel”. Vi no massa. Al nord si beuen vi. Per la zona de Baguio. També beuen tuba que és un vi fet de llet de coco. Una cosa rara. -No imaginava la “San Miguel” per allà. Els hi agrada l'alcohol idò. -Sí. Hi té un monopoli. Tanduay també beven. És rom, crec. Sí que empinen el colze... Els homes, sobretot. Les dones no beven. És molt popular la beguda “Red Horse”. És una submarca de “San Miguel”. -Plou molt allà? Les tempestes devien ser impressionants. -Vaig estar a una illa on plovia cada dia. La temporada de pluges és a l'estiu. (Continua a la pàgina següent)
(Continuació de l'entrevista) Són unes illes molt susceptibles a volcans, terratrèmols, tifons, tsunamis, inundacions i esllavissades. La gent va amb paraigua pel carrer. Per protegir-se del sol. Molt útil sempre, ja que també sol ploure sobtadament. -Turisme en tenen molt? -Sí, però depèn de l'illa on estiguis. Perquè hi ha 7.600 illes, hi ha zones turístiques i zones que no ho són gens. -Queden paradisos, vols dir. Sí, moltes illes verges. -Anar a tantes illes suposam que deu ser fàcil. Vaixells? Sí. Hi ha ferris i avions. Tot és barat allà. Menys a les zones turístiques. -Per anar quantes escales feres? -Dues, Zuric i Hong Kong. Per tornar ha estat diferent. He hagut de fer Cebú-Manila-Doha-París-Madrid-Mallorca. Per tornar ha estat més llarg. Una locura. -Has tengut jet lag? -No perquè venia de Madrid. Vaig dormir allà, a l'aeroport. -Com sortireu pel tema del coronavirus? -Uff! El més fort és que ens varen haver de rescatar els francesos. L'ambaixada d'Espanya no volia repatriar espanyols allà. De coronavirus n'hi havia poc. Ara fa molta calor a les Filipines. No hi ha massa virus, per això. -De què serveix tenir ambaixades i ambaixadors? -Hi ha gent que ha quedat per allà. Jo vaig decidir tornar per si la cosa es posava lletja, tal com de fet va passar. -Tampoc hi havia massa perill sanitari, supòs. Encara que tornar per Madrid, tela marinera... -El sistema sanitari filipí és un poc caòtic. I la meva assegurança mèdica caducava en dues setmanes. -Com és el sistema sanitari a Filipines? -Com a mínim existeix. Però no poden accedir-hi. És molt car per ells. El sou mitjà és entorn dels 200-300 euros al mes i de lloguer poden pagar uns 60 euros mensuals. Em vaig tallar els cabells per només 40 pesos, uns 80 cèntims. -Amb el coronavirus les coses es complicaren molt. I sembla que els polítics filipins tenen fama de ser un poc sanguinaris. Si et veuen pel carrer mort i ja ho aclarirem. Feres bé de tornar... -El president Duterte és molt estricte, però a la vegada també és molt popular. La gent l'adora. Les drogues són molt mal vistes a tot el país. La seva filla és batlessa també de la ciutat de Davao. -Quina família... No és segur pels turistes, ni pels residents ara mateix. Hi ha moltes religions? -Cristiana i musulmans, però amb majoria cristiana. La gent jove va a missa. També tenen terrorisme. A una illa del sud-oest hi ha conflicte amb la part musulmana. -Per sort et feres una assegurança idò... -La vaig haver d'emprar, perquè vaig caure d'una cascada. -Segons expliques, el nom de Joan és un nom de dona? -És molt curiós. Tothom m'ho deia. I Barceló també és un llinatge comú. A les illes de Cebú i Bohol he trobat gent. -Que dius? N'hi ha molts? A què es dediquen? -En conec un. Ja ho demanaré.
La profanació de l’angoixa Si les persones que es dediquen a la política entenguessin que la seva activitat hauria d’anar adreçada al bé públic, i que aquest objectiu no s’ha de rebaixar a interessos de partit ni al favor dels més poderosos, aleshores viuríem en
un món ara per ara desconegut. No es vol dir amb això que tots els polítics són iguals: només es poden fer seva aquesta fal·làcia les persones que han abdicat de la seva autonomia intel·lectual. Les situacions límit no ens ensenyen gaire cosa, vist on hem arribat com a fruit d’una història feta d’hecatombes i desastres en general, amb escàpols parèntesis d’esperança més o menys fonamentada. Però aquestes situacions ens 'mostren' tant l’heroisme i la solidaritat dels humans com la seva inapel·lable misèria moral. Ho tenim cada dia en titulars i en la lletra petita que corre per les xarxes socials, mesclats la sang regeneradora i els contaminants més devastadors. Per què aquestes setmanes, mesos o el temps que sigui no podem reduir a l’estrictament inevitable el cabal d’angoixa, del sofriment i la mort? No n’hi ha a bastament amb aquesta realitat flagel·lada per un virus cec? No és tan mal d’entendre que sobra tot allò que no sigui aportar informació veraç i elements per a una esperança raonable. També sobren les aparicions d’aquells que, simplement, es volen mostrar al públic, com va ser el cas del Borbó Felip VI, que ens va regalar un discurs ple de tòpics –demanà unitat i solidaritat. L’exemple dels sectors més abocats a protegir la vida en les circumstàncies presents hauria de ser guia moral suficient perquè es tancassin en el silenci i l’absència totes les persones que aquestes setmanes es dediquen a crispar, a mentir, a alarmar la població. Són “ mala gente que camina y va apestando la Tierra”, en paraules d’Antonio Machado, conciutadans nostres que enverinen les aigües per crear estats de descontentament i desesperació generals. S’ha de ser de l’avior de les hienes per afegir angoixa a l’angoixa, patiment al patiment, inquietud a la inquietud, en un temps en què ni els morts poden ser acomiadats en cap de les maneres que hem ritualitzat per entrar en un dol ordenat i reparador. Sobra molta gent a la palestra, el renou ens fa cruixir l’oïda. N’hauríem de prendre nota, perquè un dia hi haurà eleccions i podríem passar comptes. Guillem Frontera (Ara Balears)
Línia directa: 627477628 · 648257430 Editor: Joan Barceló Bauçà Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu a binerbo1@gmail.com o per WhatsApp o Telegram. Segueix-nos al Facebook, Twitter o a https://issuu.com/