maig 2020 2ª quinzena núm. 37 "Les nostres accions parlen sobre nosaltres tant com nosaltres sobre elles” (Mary Ann Evans, novel·lista, poeta i periodista)
Porreres aprova un pla d'acció per a la reactivació de l'activitat econòmica del municipi
(DeFrancDigital). L’Ajuntament de Porreres ha aprovat elaborar un pla de reactivació del teixit empresarial amb l’objectiu d’establir un full de ruta per fer front a la crisi de la Covid-19. Els tres grans eixos d’actuació seran l’endarreriment dels tributs municipals, la reorientació dels programes de promoció econòmica i impulsar el comerç electrònic com més aviat millor. En aquest sentit, Xisca Mora apunta que “és un document obert i hem demanat a la resta de partits del consistori que ens donin suport i ens ajudin a millorar-lo”. Per això, es crearà una comissió de treball i en el qual es debatran i consensuaran les noves mesures que es proposin. Per tal de conèixer de primera mà les necessitats de les empreses i emprenedors de cada sector s’ha realitzat una enquesta al teixit econòmic local amb la finalitat de recaptar informació i estar al corrent de la seva situació. La batlessa, Xisca Mora, explica que “aquesta pla es planteja com una eina dinàmica, que ajudi a marcar objectius comuns i a prioritzar actuacions i mesures”.
Estructuració del “Pla per a la reactivació econòmica” El pla es divideix en tres grans apartats. En primer lloc, es recullen accions de caràcter fiscal, com l’endarreriment de la liquidació de tributs municipals per afavorir la liquiditat de les empreses, l’exoneració i bonificació de determinades taxes com la suspensió del cobrament de la taxa de l’escoleta o de la piscina municipal, la supressió per tot l’any de la taxa d’ocupació del domini públic amb taules i cadires, la supressió durant l’estat d’alarma de la
taxa del mercat municipal, entre altres mesures. En segon lloc, es planteja la reorientació dels programes del servei de promoció econòmica durant la crisi. “Es podran destinar una sèrie de recursos ja programats i pressupostats, i d’altres que sortiran del reajustament del mateix pressupost per destinar-los a formació, assessorament, promoció, comunicació, ajudes per a la dinamització comercial, etcètera”, assenyala la batlessa. El tercer, i últim bloc contempla una sèrie d’accions a emprendre durant i després del confinament com impulsar el comerç electrònic, realitzar accions de captació i fidelització de nova clientela, fomentar la compra al comerç local a través de vals de compra per reforçar l’economia circular del municipi i intentar mantenir al màxim els esdeveniments culturals, esportius, turístics, que contribueixen a la dinamització econòmica i estimulen l’afluència de visitants. “Caldrà ajudar a les empreses a adaptar-se a un nou escenari que, tot i que no sabem com serà, farà falta reactivar amb mesures específiques per cada sector afectat, també es necessitarà estimular el consum i la col·laboració entre les empreses del municipi, valorant el producte local, la venda per internet i els circuits de proximitat”, conclou Xisca Mora. Per altra banda, la batlessa afegeix que, a banda d’aquest pla de reactivació econòmica, se seguirà fent feina amb les famílies més necessitades i d’altres usuaris dels serveis socials municipals com s’ha fet fins ara i des del primer dia i també es durà a terme un pla de mesures socials.
6.000 mascaretes confeccionades per cosidores de Porreres L'Ajuntament de Porreres ha donat 6.000 màscares de tela, confeccionades per 44 cosidores del municipi. Després de la seva confecció s'han enviat a esterilitzar i ara els voluntaris de Protecció Civil són els encarregats de repartir en els domicilis aquestes proteccions entre els residents, ja que hi ha una per a cada porrerenc. A més deixen a cada casa un document que explica com fer un bon ús d'elles, d'higiene general i també de com procedir a la seva neteja, ja que es recomana rentar després de sis o vuit hores d'ús.
Per una estratègia turística adaptada al territori: el cas del Pla de Mallorca Donades les condicions actuals d’emergència sanitària i d’incertesa econòmica, des de Pla de Mallorca XXI consideram que és necessari reflexionar i planificar d’una manera profunda i consensuada el desenvolupament futur i immediat de l’activitat turística a la comarca. Per reactivar aquesta activitat econòmica, gràcies a les seves característiques, el Pla compta amb un avantatge competitiu en termes turístics, en comparació amb destinacions. Per exemple, la seva oferta hotelera es compon sobretot d’allotjaments de petites dimensions, siguin petits hotels o habitatges aïllats tant en nuclis urbans com agroturismes. Per tant, són modalitats d’oferta que els fan més fàcilment adaptables als criteris de seguretat sanitària que s’exigiran a partir d’ara. Aquest i d’altres aspectes ens fan pensar que el Pla té fortalesa suficient per adaptar-se ràpidament a la nova situació i enfortir la seva competitivitat dins el sector turístic. Amb aquest punt de partida plantejam una sèrie de propostes amb l’objectiu de reactivar l’oferta turística al Pla de Mallorca: 1) Com a pla de xoc, és del tot urgent que els establiments turístics d’allotjament i restauració tinguin a la seva disposició els protocols sanitaris requerits, per tals que els puguin adoptar al més aviat possible per reprendre la seva activitat. 2) També dins el pla de xoc, s’hauria de promocionar una plataforma digital pròpia que recollís la informació sobre l’oferta turística del Pla. En aquesta plataforma es recolliria una fitxa de cada establiment amb especificacions detallades: quins protocols sanitaris compleixen, quines mesures higièniques apliquen, com estan adaptades les terrasses en el cas de restauració, si fan servir productes locals, quin tipus de gastronomia ofereix, etc. No seria una central de reserves sinó una plataforma d’informació. 3) A curt termini, recopilar i difondre Rutes culturals patrimonials enteses dins el context del conjunt del Pla. Aquestes rutes han de tenir l’objectiu de vertebrar els municipis de la comarca com una unitat, valorant l’oferta cultural i gastronòmica del conjunt. 4) A mitjà termini, crear una etiqueta de productes de proximitat, tant per productes agroalimentaris com per l’oferta gastronòmica. Aquesta etiqueta hauria de donar garanties al consumidor de la procedència del producte i alhora valoraria l’autenticitat de les receptes i dels plats oferts a un establiment de restauració. En el context de crisi climàtica, seria també una garantia de la baixa petjada de carboni en tractar-se de productes de proximitat, el qual li donaria també un valor afegir. Aquesta podria ser una etiqueta nova o estar vinculada a la futura Marca Mallorca, tot diferenciant les regions. 5) A llarg termini, crear un carnet de bones pràctiques en disminució de la petjada ecològica. A semblança del que va representar la Q de Qualitat o la qualificació d’Hotel Modernitzat, aquest seria el distintiu de qualitat del futur en el qual quedarien reflectides les bones pràctiques energètiques, el respecte al medi ambient i l’adaptació al canvi climàtic.
6) Com a línia estratègica, enfortir la percepció de “turisme no estàndard”. El model de turisme del Pla és original, autèntic. El visitant ha de tenir la sensació que va a un lloc no-estandarditzat, únic, diferent, que no es pot replicar. Dins el fet d’oferir un producte turístic, aquest ofereix matisos i fets particulars, amb una experiència singular. 7) Promoure la col·laboració i el treball conjunt entre els productors del Pla, amb el suport de les entitats públiques (com el Consell de Mallorca, la Mancomunitat i els Ajuntaments del Pla) que mostrin una voluntat clara de fer feina junts per sortir de la crisi junts, orientats a un futur totalment sostenible. Tenim l’oportunitat de reforçar els avantatges que el Pla té com a conjunt, reforçant el concepte de proximitat tant per la seva fiabilitat en seguretat sanitària com per la seva contribució en adaptació al canvi climàtic i reducció de la petjada ecològica. D’aquesta manera podrem dissenyar les estratègies turístiques adaptades al territori a diferents velocitats, amb un inicial pla de xoc i amb planificació per al futur.
El Consell destina 20 milions a inversions en els municipis per a obres i serveis Dins de l'ampli pla activat pel Consell amb el nom de 'Mallorca reacciona' es va publicar al BOIB la convocatòria plurianual de l'antic Pla d'Obres i Serveis (POS) que suposarà una inversió de fins a 20 milions d'euros en els 52 municipis de l'Illa. La convocatòria, oberta a la presentació de projectes fins d'aquí a dos o tres mesos segons el cas de la petició. El pressupost és de 10 milions per a aquest any 2020 i altres 10 per al 2021. I la distribució seguirà com sempre donant prioritat als municipis amb menys habitants i que, per tant, tenen una major dificultat econòmica a afrontar la creació o millora d'infraestructures. Així, la distribució de les ajudes serà de 150.000 euros per a municipis com el nostre que van dels 5.001 a 10.000 habitants. Tant la presidenta de Consell, Catalina Cladera com el conseller de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local, Jaume Alzamora varen mostrar la seva confiança que els municipis s'acullen a aquest suport que els ofereix el Consell. Cladera indicà que «el pla d'inversions és de competència municipal i els ajuntaments ja poden presentar els seus projectes. Són unes subvencions que donen vida econòmica als ajuntaments, els permetran millorar els municipis i alhora les actuacions que es duran a terme generaran ocupació i reactivaran l'economia local». Alzamora, per la seva banda manifesta que «la convocatòria sigui biennal permetrà als ajuntaments plantejar projectes més grans, ja que disposen del crèdit del qual serien dues anualitats. Així mateix, si un ajuntament li queda romanent després de fer les actuacions inicials, el podrà utilitzar per a un altre projecte». Des del Consell indiquen que «en aquests moments d'incertesa a causa de la crisi provocada per la COVID-19, el Consell demostra el seu compromís amb els municipis». Eroski, la gran cadena alimentària d'orígen basc, ha obert un nou supermercat al poble. Una arribada, emperò, no exenta de polèmica. No es pot comprendre que una firma tan “moderna” encara no sàpiga que el poble fa 40 anys que ja no és “PorrerAs”?
La Parròquia de Porreres i els protocols de desconfinament A Porreres també ha començat la fase de desconfinament. La Parròquia de Porreres ha informat de les mesures proposades que s’han de complir per poder participar del culte presencialment: 1. Arribar amb temps d’antelació. 2. Cadascú ha de dur la seva mascareta i guants. 3. A l’entrada hi haurà una estora per desinfectar-se les sabates. 4. Les portes de l’església sempre han d’estar obertes per evitar haver de tocar els poms o manetes per obrir-les. 5. A l’entrada rentar-se les mans amb gel hidroalcohòlic. 6. Respectar les distàncies de seguretat. 7. Asseure’s en els llocs marcats, ja que tan sols es pot ocupar 1/3 de l’aforament total de l’església. 8. No hi haurà cap publicació en paper per poder agafar. 9. No es passarà la bacina el temps de la col·lecta sinó que podreu dipositar els vostres donatius a la sortida. 10. La pau es donarà fent un gest amb el cap fora moure’s del lloc assignat. 11. Per anar a combregar es respectaran les distàncies i es combregarà amb la mà. 12. En acabar la celebració, s’ha de sortir amb ordre i respectant les distàncies evitant les aglomeracions. 13. En sortir tornar-se rentar les mans amb el gel hidroalcohòlic. 14. En cas d’un funeral s’han de respectar les condicions anteriors, no es podrà emprar la capella del Roser, ni cap de les capelles laterals. Les 150 persones que podran entrar han d’ocupar el seu lloc als bancs que estan marcats i per passar a donar el condol es farà per ordre de bancs, respectant les distàncies i sense aturar-se a saludar personalment a cap familiar. Una vegada donat el condol s’ha d’abandonar l’església amb ordre, guardant les distàncies i evitant les aglomeracions.
q
Ens agradaria fer a la presidenta del govern de les Illes Balears, Sra. Francina Armengol, la següent pregunta: ¿les Illes Balears que són, una colònia o un xampú?
q
”Sovint una comissió és menys capaç que cada un dels qui la formen”. L'idea, gens absurda, de l'escriptor empordanès Josep Pla avui encara continua ben vigent.
Fa 747 anys. Any 1273
Porreres, el graner de Mallorca La Història de Llucmajor, del desaparegut Bartomeu Font Obrador, és una obra que consta de 9 volums, més de 5.200 pàgines en total de texts, llistats, transcripció de documents, mapes, plànols, dibuixos, fotografies que recullen la història de la ciutat des de temps prehistòrics fins al segle xx. Pau Tomàs Ramis a les Actes de les VI Jornades d’Estudis Locals de Porreres de 2017 publica algunes notes referides a Porreres molt interessants: “A la llista general de delmes i de cereals”, es refereix a l'extensió de gra cultivat a Porreres que, juntament amb Campos i Felanitx, és de 1.600 quarterades. Es considera Porreres com a zona granera de Mallorca. Extret d’Arxiu Històric de Mallorca. A “Derechos de cereales” també diu que a Campos, Felanitx i Porreres hi ha 1.600 quarterades, la meitat de civada i la meitat de blat. Extret de la mateixa font, referida als drets reials. A “Derechos del vino”. Campos, Felanitx i Porreres 22 lliures (moneda reial de València). L'any 1350 es feien els totals dels delmes reials desglossats de blat, vi, bestiar i hortalisses. Total de Porreres en els delmes reials: 415 lliures i 16 sous. Porreres estava en el quart lloc de producció de blat de l’illa de Mallorca, amb 330 lliures. El quart lloc també en la producció de vi, amb 50 lliures. El cinquè lloc, en hortalissa amb 2 lliures i 6 sous. (Calculat a partir dels delmes reials). L'any 1329, segons l'Índex general de població de J. Mascaró Passarius., Porreres estava situada en el 13è lloc de Mallorca amb, aproximadament, 875 habitants.
El “Diari de Mallorca” denuncia el vandalisme contra el Pou de la Dama
q El fotògraf porrerenc Francesc Servera ve publicant, a la seva pàgina personal de facebook, moltes imatges interessants. Darrerament ha recuperat i restaurat la fotografia que publicam a la portada d'aquest número. Ell l'anomena “una mirada cap enrere” i explica que és una foto que “estava tacada amb crivells, i raspadures i que a poc a poc l’he restaurada molt a la meva”. Es pot veure com estava sa Plaça abans de les dues o tres darreres reformes que ha patit. q El jove porrerenc Nofre Mora, enginyer informàtic i melòman, resident a Barcelona, ha ideat Illa Sonora, una plataforma de difusió de música feta a Mallorca, ja denominada com la viquipèdia de la música de Mallorca. Illa Sonora agrupa gairebé 500 bandes (actives i extintes) de l'illa,. Pretén ser un canal de difusió del patrimoni musical. El projecte ha duit quatre anys de feina. Mora ha dit a DM que la plataforma fou una idea pròpia i original.
A la imatge es veu la pintada feta al pou / Foto:S. Tortella Uns desconeguts han provocat danys sobre l'estructura del Pou de la Dama, ubicat al carrer del mateix nom. Els actes vandàlics han consistit en una pintada de mal gust en un dels laterals de l'element patrimonial. Els autors, a més, es van endur la travessa que unia els dos pilars de l'estructura, provocant danys en els capitells que subjectaven el brancal. Una acció ben rebutjable.
Ple extraordinari de l'Ajuntament de forma telemàtica De forma telemàtica, per la qual cosa s'ha hagut d'aprovar un reglament de plenaris virtuals, el passat dilluns dia 11, va tenir lloc un ple extraordinari de l'Ajuntament de Porreres, que va decidir donar suport institucional als pagesos del municipi i tot un conjunt de mesures per a la reactivació de l'activitat econòmica dels diferents sectors. (Vegeu en aquest mateix número la informació de portada) entre les quals destaquen la supressió de la taxa d’ocupació del domini públic amb taules i cadires i la supressió durant l’estat d’alarma de les quotes dels contractes administratius especials dels bars i restaurants de N'Hereveta i Ses Forques que no han tengut possibilitat de dur a terme la seva activitat, deduint les indisponibilitats de crèdit als pressuposts per aquests dos conceptes. També s'aprovaren modificacions dels pressuposts de despeses de Serveis Socials, donar compte de les gestions per ajornar els terminis per a la recaptació d'impostos i l'aprovació d'un conveni de col·laboració amb la conselleria d'Administracions Públiques i l'ajuntament sobre la fosa número 5 del cementeri municipal.
(Facebook)
Populars de Porreres “Des del Partit Popular de Porreres seguim fent feina per facilitar el dia a dia a tots els ciutadans del municipi, amb la intenció de pal·liar el més ràpid possible la crisi econòmica que ha derivat de la pandèmia sanitària ocasiona per la Covid-19. Per aquest motiu presentam unes noves mesures a curt i mitjà termini, on donam prioritat als sectors més afectats. Tenint en compte que per fer front a aquestes mesures, serà necessària una modificació pressupostària, proposam que surtin d'aquelles partides que estaven programades i a causa de la crisi han quedat suspeses. Insistim també amb la necessitat de mantenir les subvencions a les entitats i associacions locals per tal que puguin recuperar la seva activitat i garantir així la seva viabilitat”.
Pasta Bendinat (Xalest) Una única fàbrica de pasta queda avui en funcionament a Mallorca, a Porreres més concretament i un dels seus productes més emblemàtics i tradicionals són les burballes arrissades. Escoltar la paraula "burballes" em transporta a la meva infantesa, quan sa padrina parlava de Ca Sa Fideuera i de com recordava les canyes amb les burballes i els fideus penjats.
Porreres no té franges horàries de desconfinament A partir del passat dimarts, dia 12, Porreres deixa d'estar subjecte a les limitacions de les franges horàries. És a dir, es podrà sortir a passejar i fer esport de forma individual entre les 6.00h. i les 23.00h., sempre seguint les mesures de seguretat establertes i amb les normes d'acompanyament i limitacions que regeixen aquesta fase 1. Des de l'Ajuntament de Porreres s'ha recomanat que la gent major o aquelles persones que puguin tenir alguna patologia, surtin extremant les mesures de prevenció i només durant el temps que sigui necessari. El motiu d'aquest canvi és que segons l'INE a 31 de desembre de 2019, al nucli urbà de Porreres la població era de 4.892 persones mentre 610 persones estan a disseminats.
El quart volum de la nostra revista en paper ja està disponible Arreplegant l'edició dels exemplars sortits des de la segona quinzena de gener a la segona quinzena d'abril d'enguany. La trobareu als llocs de venda habituals. No espereu que s'esgoti. Difoneu-la entre les vostres amistats. Trobareu la revista “Porreres” (ara per només 3 euros) als establiments:
PAPERERIA ES CANTÓ (CARRER CERDÀ) i FRUITES CA NA MARIA (CARRER AGUSTÍ FONT)
Aquest número ha quedat enllestit el 14-5-2020
Línia directa: n Les notícies més pròximes continuen ocupant 627477628 · una prioritat destacada entre els nostres veïns i 648257430 veïnes. Comprendre el que passa més a prop de Editor: Joan Barceló Bauçà nosaltres ens ajuda a entendre el món. Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu a Llegeix i difon el periòdic local d'informació binerbo1@gmail.com o per WhatsApp o Telegram. quinzenal “Porreres”. Segueix-nos al Facebook, Twitter o a https://issuu.com/