juny 2020 2ª quinzena núm. 39 "La vida és allò que et va succeint mentre estàs ocupat fent altres plans.” (John Lennon, cantant i compositor)
Els productors d'albercocs de Porreres esperen recollir 30 tones Les primeres maduracions de l'any, els 'primerencs', s'han avançat respecte a altres anys, però la resta de varietats es fan esperar (Joan Sitges | DM) La maduració dels primers albercocs de l'any, els primerencs s'ha avançat uns 15 dies respecte a anys anteriors. Però aquesta tendència no l'han seguit la resta de varietats d'albercoc que es conreen a Porreres, l'epicentre de la producció d'aquest fruit a Mallorca. Tot i que els primers fruits han madurat abans que en altres anys, "en aquests moments ens trobem que no podem distribuir perquè les altres varietats encara són verdes. Haurem d'esperar una o dues setmanes per recollir-los", ha explicat la gerent de la cooperativa de Porreres, Esperança Mora. Un diagnòstic que comparteix Biel Mora, Parrí, un dels productors d'albercoc porrerenc ecològic que ven ell mateix la seva collita i també s'encarrega d'assecar albercocs de forma tradicional per convertir-los en bombons, en gelat o en altres productes. "Els primerencs han estat saborosos i de bona mida però no molt abundants, les altres varietats van madurant i encara que aquest any serà millor que el passat no creiem que el 2020 ens doni molta producció".
Diferents generacions de la família 'Parrí' es dediquen a la recollida d'albercocs.
Avui dia, la superfície dedicada al cultiu d'albercocs a Porreres arriba a les 50 hectàrees. A la cooperativa calculen que aquesta temporada recolliran unes 30 tones de fruita. "Hem arribat a recollir-ne més de cent però així i tot les perspectives d'aquesta temporada milloren les de la passada, quan només vàrem arribar a les 12 tones", afegeix
la gerent de la Cooperativa de Porreres, l'entitat que s'encarrega de distribuir la majoria d'albercocs de quilòmetre zero a Mallorca.
Una collita qualificada de “normal” Tot i això, des de la cooperativa esperen que els diferents moments de maduració de l'albercoc permetin escalonar la producció en el temps i mantenir els albercocs mallorquins durant l'estiu. "Les pròximes varietats que esperem són la “roig de carlet” i el “canino” però després vindran el “murtó” i el galta vermella, entre d'altres", explica Esperança Mora. Els productors d'albercocs de Porreres són en la seva gran majoria famílies amb petites plantacions. "Són ells mateixos els que s'encarreguen de recollir-los i de portarlos fins a la cooperativa, per això no ens ha afectat que la crisi del coronavirus hagi impedit que arribin temporers estrangers per treballar al camp", asseguren a la Cooperativa de Porreres. Una de les famílies que durant la primavera i l'estiu s'encarrega de recollir els camps d'albercocs és, precisament, la de Biel Parrí. "Els meus besavis van començar a conrear-los i en la nostra família sempre ens hem arremangat per recollir nosaltres mateixos els albercocs, només en anys de molta producció contractem treballadors perquè ens ajudin però aquest any no serà el cas", concreta. El que sí que preocupa és la distribució dels fruits perquè arribin al mercat. No obstant això alguns productors no tenen problemes amb la distribució. "Som nosaltres mateixos els que portem els albercocs de camp fins a alguns comerços de Porreres, de Manacor o de Palma i també els venem directament, a més els eixuguem per transformar-los en postres o bombons i també els utilitzem al restaurant que regent", explica Biel Parrí. De fet ell és un dels pocs productors mallorquins d'albercoc que també seca els fruits per poder vendre'ls durant tot l'any com a producte de qualitat. "Des que m'encarreg de la producció familiar he volgut innovar i demostrar les possibilitats culinàries de l'albercoc, que incorporem en molts plats que servim". Però el gastronòmic no és l'únic ús que donen als albercocs a Porreres. "No malbaratem res, la indústria cosmètica ens compra les llavors i també les venem a particulars per les propietats saludables del pinyol”, I és que molts productors d'albercocs de Porreres comparteixen en essència la seva mateixa filosofia.
Entrevista a Joan Sastre Servera, de Son Nebot.
"Tot Porreres es movia en temps d’albercocs" Joan Sastre Servera, de Son Nebot, nasqué a Porreres el 1932. Ha estat pagès, “un pagès petit”, segons ell mateix. Parla amb certa nostàlgia de l’època esplendorosa de l’albercoc a Porreres, on, a pesar de tot, el cultiu és present a molts de punts del seu paisatge. Una visió autoritzada del temps passat, publicada al diari "Ara" el 18 de maig del 2014, fa sis anys, que avui recuperam
-La millor manera de conservar l’albercoc és sec? Clar, pensa que l’albercoc és una fruita delicada, que madura aviat i que s’ha de collir madura. Fresc no es podria vendre tot. Per això un temps anaven a collir-los i tot d’una cap al sequer. Un pic allà es xapen i es posen damunt canyissos. Se n’han de fer piles, posar una paella amb el sofre a davall i encendre’l. -Quina funció fa el sofre? La mica de gas que amolla quan crema, asseca i conserva. S’encén al vespre i l’endemà toca estar fet, l’albercoc toca ser mort. Si no és mort del tot, s’ha de tornar a cremar sofre. Dins el cocó que deixa el pinyol, no hi ha d’haver gaire suc. No tots els sofres cremen igual, has de saber quin crema més bé. Un pic morts, els has de posar al sol un dia. -I ja està fet? -No, llavors has d’apilar els canyissos i voltar-los. Un pic assolellats, ja els agafes amb els dits per posar-los dins caixes o al seu lloc, però no s’han d’aferrar, no t’has d’empastissar els dits si s’han assecat com toca. És un moment delicat, perquè si s’assolella massa torna fosc i el color no és tan guapo; han de ser de color carabassa clar. -Ha canviat la manera de fer sequer? -Un temps sempre ho fèiem dins l’ensofrador, anava bé, però els canyissos aviat et feien nosa per passar i fer la feina. Avui dia es tapa amb una tela de plàstic i al cap d’un dia sol estar fet. El plàstic té una cosa bona, i és que ho pots fer a defora, a qualsevol lloc. Un temps, si n’hi havia molts, també feien “bolla”, que és l’albercoc sencer. De totes maneres, avui dia ja se’n fa molt poc. -Quines castes d’albercocs hi ha a Porreres? -El taronjal, que és molt bo per menjar; el galta vermella, el bord capona, el canino, moscatell, primerenc, que ara comença, i una mica de morrut. El pinyol del galta vermella és molt dolç i molt bo i era el que més se sembrava per Porreres. Els pinyols es guardaven i en feien torró. Crec recordar que se’n feia un poc d’oli també. El canino és més modern; record quan es va començar a sembrar. -Quants sequers hi havia a la vila? -A cada casa n’hi havia un. Fins i tot les monges anaven a jornal en temps d’albercocs. Aquell mes, tot Porreres anava d’albercocs: uns a collir, altres a fer sequer... Ningú estava
aturat, els veïns venien a ajudar-te. Era una feina a l’ombra, ho comprens? Tot Porreres es movia darrere l’albercoc. -On es venien? -Hi havia dos o tres compradors grossos, entre els quals la cooperativa. També venien compradors d’altres pobles. Pensa que només amb el pinyol, que s’emprava per fer torrons i olis, ja podies pagar la mà d’obra. En haver fet la temporada, la gent podia fer un regal als fills, tot el poble marxava. -Com va ser que un cultiu tan important decaigué tant? -Per molts de motius, crec jo. Es va introduir de la Península el canino, que té el pinyol agre. Molta gent el mesclava amb el pinyol dolç de la varietat de galta i van tomar el preu. Llavors els arbres van començar a tenir mal; primer un escarabat que feia carreranys per dins la soca i unes cuques que l’atacaren molt fort. Ara duen albercoc d’altres bandes del món i han tomat el preu. -Quins altres cultius heu fet? -De jove feia dues o tres quarterades de melons amb les bísties, a la seca. Volen guaret d’agost, els melons. Fèiem eriçó, primerenc i meló tardà. Les tomatigueres de ramellet s’han de fer a la seca. Han de donar xapeta cada setmana perquè la terra aguanti la frescor. Si no es rega, la tomàtiga aguanta més temps, és més sana. -I quins blats heu sembrat? -Moltes de castes: blat xeixa, blat pillo, blat moro, blat ronsona (garonsona), blat mort, blat roig de canya buida i també roig de canya plena. El roig era el més mal de batre. La xeixa és la que fa el pa més bo de tots. Avui dia el pa no aguanta un dia, llavors durava tota la setmana. -Era mal de conservar el gra un temps? -Un temps fèiem pallol, que era la manera de conservar el gra a l’exterior: posàvem polsegada a baix i després hi posàvem el gra a damunt, fent un caramull alt. Allà hi estava mesos, i maldament plogués no tornava dolent. Un paiol d’un parell de quarteres és guapo. Totes aquestes feines es feien a mà, però les màquines han llevat la gent.
Es dupliquen les sol·licituds d'ajuda a Porreres L'ajuntament de Porreres ha reforçat els Serveis Socials per fer front a les peticions d'ajuda, ja que l'atenció a les unitats familiars s'ha duplicat a causa de la crisi sociosanitària derivada de la Covid-19 passant d'atendre 22 a 40, el que comporta un total de 156 persones. Pel que fa al repartiment d'aliments, el consistori compta amb la col·laboració de Càritas Parroquial de Porreres. Porreres no té els serveis socials mancomunats, segons ha recordat el Consistori, i la regidoria “està fent un gran esforç per donar resposta a les peticions d’ajuda que estan arribant de persones afectades pels efectes de la implantació de l’estat d’alarma”, ha explicat el delegat de Benestar Social, Miquel Àngel Veny. En aquest sentit, s’han fet públiques les dades de la tasca que ha realitzat el personal del departament, amb l’ajuda de la resta de personal de l’ajuntament. Està donant resposta a 22 sol·licituds de tramitació de Rendes Socials Mínimes, amb un total de 44 beneficiaris. Suport per a l’accés a material educatiu a més de 16 menors. Seguiment socioeducatiu infant-juvenil a 39 menors i inclusió al projecte Aprendre Enganxa a 23 menors i atenció a 18 noves unitats familiars més que sumen 92 persones.
Entrevista. Miquel Fiol: “Invertir en recerca significa canviar el model econòmic i apostar per sectors que no són els serveis ni el turisme” Miquel Fiol (Porreres,1949) és cardiòleg i el director científic de l’Institut d’Investigacions Sanitàries de Balears (IdisBa). Parlam amb ell sobre la tasca de l’Institut i sobre la línia d’investigació que s’ha posat en marxa en relació amb la Covid-19.
-Per aquella gent que no ho conegui, què és l’IdisBa i quina feina féu? -Aquest institut es va constituir l’any 2013 i consta de 54 grups i 800 investigadors. Aquests grups es subdivideixen en 7 àrees temàtiques que són bioenginyeria i cirurgia experimental, neurociències, infeccions i immunologia, la cardiorespiratòria, epidemiologia clínica, oncohematologia i la de malalties metabòliques. Estam constituïts per quatre institucions que formen part de l’IbSalut: l’Hospital de Son Espases, l’Hospital de Son Llàtzer, Atenció Primària,
el Banc de Sang i Teixit. També comptam amb els grups de la Universitat de les Illes Balears que fan recerca biosanitària. A més, aquells que volen fer recerca tenen vuit plataformes cientificotècniques, que serveixen com a suport logístic. A més, un fet important a destacar és que som un institut acreditat. Fa un any l’Institut Carles III ens va acreditar. Això vol dir que tenim una sèrie d’avantatges respecte a tots aquells instituts que no ho estan i ens situa en la primera línia de la investigació. -El finançament de l’Institut és públic? -Sobretot públic tot i que també hi ha alguna part que surt de l’àmbit privat, de laboratoris i alguna altra entitat privada. El gruix del pressupost prové de la Conselleria de Sanitat i també de l’Impost de Turisme Sostenible. A més, els assajos clínics també són una font de finançament important per part de FarmaIndustria. i cada projecte d’investigació pot demanar pressupost a entitats nacionals, europees o internacionals, siguin públiques o privades. -Imagin que la vostra feina ha patit un canvi gros des de l’inici de la pandèmia. Com us heu organitzat? -Cadascun d’aquests grups que t’he mencionat, dins de les set àrees, tenen línies prioritàries d’investigació però tot plegat va quedar molt aturat amb l’inici de la pandèmia i han hagut de reformar una mica la línia de feina, de
manera que es pogués adaptar i relacionar amb la Covid19. A partir de juny però tornam a recuperar la feina que fèiem abans. El coronavirus ha significat un petit impàs i no sabem quant durarà i el que fa més por és que hi hagi un rebrot i que s’hagi de tornar enrere amb el confinament. -De fet, heu obert una sèrie de projectes de recerca sobre la Covid, no? -Sí. El govern ha destinat més de 300 mil euros per finançar 12 projectes d’investigació que s’han posat en marxa recentment i que tendran una durada aproximada de 3 o 4 mesos. A més també hi ha dos projectes més, que reben finançament per part de l’Institut Carles III de Madrid. Per exemple, hi ha un projecte sobre el grau d’immunitat de la població, un altre sobre una nova forma de diagnosi i n’hi ha dos sobre l’impacte a la població, relacionant-lo amb els hàbits durant el confinament i amb el nivell social. També un altre que tracta sobre l’afectació en el sector sanitari i un altre sobre el seguiment de la malaltia a través de la geolocalització de persones infectades. Un altre estudi molt interessant pretén recollir plasma immune que es congelarà i es guardarà i podrà servir com a tractament complementari en cas que hi hagués un rebrot. -Se sent a dir que se saben poques coses sobre el virus. És mal d’interpretar el seu comportament? -Sí, és nou i sobretot és molt contagiós. A més, en certes persones, segons l’edat o les malalties prèvies, els pot afectar molt, amb una resposta immunològica exagerada i en alguns casos fins i tot afectant altres òrgans o provocant embòlies pulmonars. Per això s’ha anat canviant el tractament sobre la marxa. Tot i això, els casos greus que només representen un 5% del total i la resposta de la infraestructura de cures intensives no ha estat mai col·lapsada a Mallorca. Una cosa important que també cal dir que la medicació s’ha donat a tots els pacients per si de cas a tots els malalts crítics, de manera empírica, com a tractament compassiu. -Com preveieu la qüestió de la vacuna? Es trobarà aviat? -Aquest és un tema que va molt lent però hi ha més de cent empreses arreu del món que l’estan investigant. La que va més avançada és una empresa dels Estats Units que es diu Moderna que ha fet una vacuna basant-se en la composició d’ADN del virus però mai se n’ha fet cap que funcioni d’aquesta manera. Sigui com sigui, és una qüestió que es pot allargar durant un any o més perquè has de passar per diverses fases de prova, després comprovar els efectes secundaris, després la fabricació i la distribució… És complicat. -El finançament de la investigació està devaluat? La Covid ha canviat el panorama? -La inversió en investigació era baixíssima a Espanya en relació amb altres nacions i ara, per ventura se n’han adonat però la veritat és que jo no som molt optimista en aquest sentit: crec que la gent s’oblidarà ràpidament del que ha suposat i ens haurem de cercar la vida de nou per poder seguir investigant. Com a mínim ara no rebrem retallades: invertir en recerca significa canviar el model econòmic i apostar per sectors que no són els serveis ni el turisme. (Setmanari “CentXCent”)
Entrevista a Joan Melià:
«Fins a 2003, a les Balears sempre es va avançar en normalització lingüística» Joan Melià (Porreres, 1954) es jubila com a professor titular del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB. Continuarà la seva activitat fins a finals de setembre, corregint exàmens i treballs, però ja ha impartit la seva última classe.
-Ha de ser una mica rar concloure una trajectòria docent en les actuals circumstàncies del coronavirus. —Sí, la veritat és que em sap greu acabar així, però ja quan vaig començar la carrera de Filologia Hispànica, en 1973, el ministre d'Educació d'en aquells dies havia decidit que els cursos universitaris s'iniciarien al gener. Aquesta mesura només es va aplicar en aquest curs, però resulta curiós que la meva trajectòria acadèmica s'hagi desenvolupat entre dos trimestres suspesos. -No eren els millors temps per al català. —Durant la carrera de Filologia Hispànica es podien cursar algunes assignatures generals de català. El meu primer treball va ser a l'Escola Municipal de Sóller, on vaig impartir castellà i llatí, però a COU es podien fer classes voluntàries de català. Després vaig passar a l'institut d'Inca, on el català era també voluntari. Amb el Decret de Bilingüisme, en el curs 1979-80, ja va aparèixer el català com a assignatura oficial. Per a molts era el seu primer contacte amb el català com a llengua escrita. -Com va entrar a la UIB? —Vaig entrar com a professor associat el 1989, compatibilitzant-ho amb el meu treball com a docent en l'institut Joan Alcover, de Palma. El 1999 vaig aprovar les oposicions com a professor titular de la UIB i vaig deixar l'institut, però ja era director general de Política Lingüística del Govern. No volia ser director general, però al final em varen convèncer. -Hi ha un descens en el nombre d'estudiants de Filologia Catalana. Per què? —Sí, ara hi ha uns 20 alumnes de nova matriculació. Aquest descens ocorre en totes les universitats. A la UIB, la incorporació de la Filologia Anglesa ja va fer baixar una mica el nombre d'estudiants de Catalana. És una mica sorprenent, perquè són uns estudis amb sortida laboral.
Crec que una causa podria ser que el català sempre és objecte, per part d'alguns, de conflictivitat i qüestionament, intentant deixar-ho en un lloc secundari, que no sigui cooficial, sinó sotsoficial. Quant al nostre departament, bona part de la nostra activitat es dedica també als graus educatius. -Fora de Balears, poca gent sap que aquí hi ha una llengua pròpia. —Fa anys vàrem fer un estudi entre persones immigrants. Dos terços no sabien que a les Balears hi ha una llengua pròpia. Els va caldre. Varen descobrir que existia el català quan portaren els seus fills al col·legi. I molts dels quals, si sabien de la seva existència, era perquè ja tenien aquí familiars o amics que els ho havien dit. A la Península, molta gent ignora que a les Balears es parla català, encara que al col·legi l'hagin llegit en un llibre de text. -Podem ser optimistes? —Hem de ser actius. Deixant de costat Andorra, el català és la llengua sense estat en millor situació d'Europa, però tenim un estat que no la defensa. Entén, per raons polítiques, que defensar el català va contra el castellà. Ha quedat més que demostrat que l'aprenentatge del català no impedeix en absolut el del castellà. -Com influeixen les xarxes socials i les noves tecnologies? —Hi ha de tot, pros i contres. És evident que hi ha més audiència en castellà, però també més competència. Curiosament, el whatsapp ha fet que molta gent que no escrivia mai en català ara sí que ho fa, encara que sigui de manera breu, informal i tal vegada amb faltes d'ortografia. En general, el català és una de les llengües amb major presència a internet amb relació al seu nombre de parlants. -Com valora el seu pas per la política, com a director general? —La política desgasta molt, cal dedicar molta energia a la gestió administrativa, però estic satisfet. Fins a 2003, sempre es va avançar, amb major o menor rapidesa, en normalització lingüística. En la meva legislatura no va haver-hi grans canvis legislatius, més aviat es varen posar en pràctica les normatives anteriors. Només en la Llei de Comerç es va incloure un article referit a l'atenció i retolació en català, però no va haver-hi polèmiques ni contestació. Després va venir Jaume Matas com a candidat a la presidència del Govern, després d'haver estat ministre, i es va posar a parlar d'ikastoles en Balears. Dubto que sàpiga què és una ikastola. -I en 2011 va arribar José Ramón Bauzá, dinamitant unanimitats i presumint d'això. —Sí, hi havia una voluntat explícita de retrocedir en la defensa del català, anant en contra de les mateixes normatives però va ser tan evident, descarada i obscena que molta gent va reaccionar en contra seva, la qual cosa al final va suposar un efecte positiu. Davant una agressivitat tan fora de to, es va imposar la realitat d'anys d'un ensenyament normalitzat en català. Molts castellanoparlants d'origen, que havien rebut aquí el seu ensenyament en català, sabien que no els havia perjudicat, sinó tot el contrari, i també es varen oposar a les polítiques de Bauzá. Per a la gran majoria dels ciutadans, la llengua no és una gran prioritat perquè, simplement, no és una qüestió que els molesti. -A què dedicarà el seu temps lliure com a jubilat? —A passar el temps i llegir. “Última Hora” | Joan J. Serra | Foto: Jaume Morey
Fa 83 anys. Any 1937
Les cartilles militars de la impremta Rosselló La Impremta Rosselló de Porreres, de Ca s'Escolà, va editar entre l'any 1937 i el 1940, durant la guerra espanyola del 1936-1939 unes quantes publicacions, en forma de llibre, que encara hem pogut trobar disponibles a llibreries de vell. S'imprimien en paper de guerra, donat el greu problema de la seva obtenció i provisió a l'illa durant la Guerra Civil. Estan en bon estat de conservació, amb tapes de mitja tela i plans cartoné. 77 +36 pàgines. Il·lustrat amb dos mapes plegats. La coberta és orlada. Inclouen les obligacions del soldat; manera de presentarse a un superior; deures del soldat; obligacions del quarterer; obligacions de les imaginàries; obligacions del sentinella; conservació de l'armament, etc. Tenia una part dedicada a coneixements militars i cultura general, comú a totes les armes i cossos. Una curiosa obra, editada en plena guerra, i estant Mallorca aïllada. Una obra curiosa més pel lloc d'edició que pel seu contingut. Suposadament, les autoritats militars es veren en la necessitat de crear els seus propis textos. El títol demostra clarament a qui anaven dirigits: “Escuelas Regimentales. Escuela de Aspirantes a Cabos. Conocimientos Militares y Cultura General”. Els seus autors eren Josep Vilanova Salcedo i Bartomeu Ordinas Fuster. Hem intentat aclarir també qui eren aquests dos oficials. Per una banda, José Vilanova Salcedo que va ser batle de Palma entre 1952 i 1954, substituint a Joan Coll Fuster. Fou nomenat després procurador a les corts franquistes. Era comandant d'artilleria i sembla que acabà amb la graduació de coronel. Pertanyia a Falange. El 20 de juliol del 1936, després del cop d'estat, va dirigir una columna de falangistes cap a Manacor per prendre l'ajuntament de la ciutat, que mantenia la legalitat republicana, essent nomenat a continuació cap de la Falange manacorina per fer front al desembarcament del capità Bayo. El comandant Vilanova també formà part de la comissió depuradora de la Comisaria General d'Enseñanza que en un mes va obrir 402 expedients i proposà 142 sancions. Del seu exercici repressor resultaren penalitzats 154
mestres. L'altre autor de les cartilles, i possiblement el redactor principal, va ser el capità Bartomeu Ordinas Fuster (19071981), enginyer i fotògraf. Va ser republicà durant la República, però després, no li quedà altre remei que estar amb Franco, tot i que era un home íntegre, honest, gran fotògraf i també demòcrata, segons ens ha explicat la seva filla, Teresa Ordinas Montojo, la companya vídua de l'escriptor sorià, poeta i lluitador antifranquista Avelino Hernández (1944-2003) que va morir a Selva. Curiosos llibres aquests, de temàtica militar que avui hem volgut explicar, editats a un poble i que confirmen la petita tradició impressora porrerenca. Joan Barceló Bauçà
“Sa Sitra” reobrirà el dilluns 15 L'escoleta municipal reiniciarà l'activitat educativa destinada als alumnes de 0 a 3 anys a partir de dilluns que ve, coincidint amb el probable ingrés de Balears a la fase 3 de la desescalada. La reobertura d'aquests centres educatius és competència dels ajuntaments i vendrà acompanyada d'estrictes mesures de seguretat per garantir el compliment dels protocols marcats per Educació per a aquest tipus d'equipaments. De moment, els ajuntaments que ja han confirmat la reobertura de les seves escoletes municipals són els de Calvià (que gestiona una desena de centres), Deià, Consell, Campanet, Esporles, Campos i Algaida. A més, segons la Federació d'Entitats Locals de Balears (Felib), altres dos municipis, Alaró i Porreres, tenen previst iniciar l'activitat de les escoletes.. La demanda dels pares i mares dels alumnes perquè s'iniciï l'activitat educativa també és un factor important que empeny els ajuntaments a accelerar els preparatius.
q Biel Mora, productor d'albercocs i la gerent de la Cooperativa, Esperança Mora, han estat notícia per la campanya d'albercoc d'enguany. El “Diari de Mallorca” ha recollit aquestes paraules d'En Biel Parrí: “volem que tothom pugui menjar productes saborosos i de quilòmetre zero, per això venem directament la nostra fruita, sense intermediaris i a preus assequibles". q Joan Melià, doctor de la UIB, va impartir la seva darrera classe al Grau de Llengua i Literatura Catalanes. A partir del curs 2020-2021 ja gaudirà de la jubilació. Els col·legues i els alumnes l'enyoraran molt, però el continuaran considerant un mestre i un referent. q Andreu Serra Martínez, actual conseller de turisme i esports del Consell de Mallorca, ha declarat al mensual “El Pla” que l'hi encanten els mercats setmanals i que és un assidu al mercat de Porreres. q Joan Mesquida Ferrando, exsocialista i coordinador d'estratègia de Ciudadanos, ha parlat amb “Última Hora”. A la pregunta del periodista “Com es troba?” Ha dit que “després de quaranta dies d'hospital i 300 hores de químio li puc dir que estic com si m'hagués passat per damunt un tren de mercaderies”. De qualsevol manera, “també vull dir-li que estic molt bé d'ànims”.
L'ampliació de la depuradora estarà finalitzada en el primer trimestre del 2021
q
Alguns vehicles dels carrers Son Fonoiar i Lluís Vives han rebut la visita inesperada, de matinada, dels amics d'allò que no és seu. Uns fets que ja s'han denunciat a la guàrdia civil. Sembla que la gran vigilància que feien pel poble totes les forces de l'ordre, durant el confinament pel coronavirus, ja s'han acabat. Ara sols vigilen la plaça.
q
Ningú entén el que ha passat amb les escoletes municipals. La incapacitat demostrada des del govern espanyol i de la Conselleria de no decidir res, rentar-se les mans i els ajuntaments que facin el que puguin, segons la pressió social que rebin, és preocupant. L’educació dels més menuts ha quedat a l’aire. Una escoleta és més que un aparcament: hi van per aprendre.
q Joana Aina Martorell, administradora del grup de facebook “Gent de Porreres” informa que els fanals il·luminats del carrer Major han quedat molt bé a la nit. Algun comentari, fins i tot, el considera com el carrer més luxós de Porreres.
q
Gabriel Escarrer reclama un pla de suport al turisme de 35.000 milions d'euros. Preveu que l'ocupació no arribarà al 50% el juliol i sols obrirà el 50% d'hotels. Milionaris demanant ajuts a l'estat. La patranya del capitalisme. Melià Hotels va tenir uns beneficis l'any passat de 112,9 milions d'euros. Ja s'ho han gastat tot?
q
A veure qui ho entén. Avui podem agafar un avió Palma-Berlín-Barcelona, però no un Palma-Barcelona. Ben pensat, per ventura surt més barat i tot...
q
Residències de gent gran obertes, escoles tancades. Es veu que amb les residències no hi ha debats sobre si són un pàrquing o sobre si ara són segures (amb el que he passat allà dins...). Som una societat cínica.
q
Enguany, per mor del coronavirus, no hi ha hagut la fira habitual de l'albercoc, el nostre fruit més representatiu, segons l'ajuntament. Com que les mesures de l'estat d'alarma no permetien celebrar la fira, s'ha duit a terme un "Mes de l'albercoc" amb diferents actes i activitats i amb una nova fira inclosa, celebrada en dos caps de setmana i tres espais diferents
Aquest número ha quedat enllestit el 12-6-2020
El Govern de les Illes preveu que l'ampliació de la depuradora de Porreres estarà a punt en el primer trimestre del 2021, després d'unes obres amb una inversió de 2,2 milions d'euros, que permetran duplicar la capacitat poblacional de la infraestructura. Així ho anunciaren la presidenta Francina Armengol, i el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, durant una visita a les obres el passat dimecres, dia 10. Armengol destacà que el projecte es finança amb fons de l'impost de turisme sostenible i fons europeus de desenvolupament regional (Feder). El Govern agraí el treball de l'Ajuntament de Porreres en una xarxa d'aigua regenerada i la separació d'aigües pluvials i residuals. Segons Mir, aquesta separació d'aigües permetrà una depuració de millor qualitat. La presidenta va reivindicar un pacte per l'aigua que aglutini els esforços de les institucions per fer "un bon ús" d'aquest recurs. Per la seva banda, el conseller Mir considera que l'obra visitada el passat dimecres és "un exemple magnífic" per a "visualitzar" el model pretès. "Hem d'apostar per donar sortida a l'aigua depurada, tenir més capacitat de reutilitzar l'aigua i comptar amb sistemes de monitoratge més intensos per verificar la qualitat de l'aigua depurada", remarcà. El regidor de Manteniment de Porreres, Jaume Martorell, agraïa la inversió del Govern subratllant que la depuradora "fa molta falta" al municipi perquè l'actual "ha quedat totalment obsoleta" i la seva capacitat "ja no és suficient".
La lluita contra el moscard “tigre” Una empresa especialitzada du a terme la campanya per fer front al moscard tigre a diferents indrets de Porreres. El pla inclou el seguiment de la població de mosquits amb ovitrampes, la detecció dels focus de cria en zones públiques i el tractament programat d'aquests focus larvaris. El mosquit tigre és un mosquit invasor d'activitat diürna, la qual cosa significa que ens picarà durant el dia principalment. És molt fàcil d'identificar. En aquesta campanya es col·locaran 6 ovitrampes.
El Pi posa en marxa el seu congrés Xisca Mora, presidenta del Pi, presentava, dies enrere, les línies bàsiques del congrés de la formació que ha de servir per a passar pàgina a l'era Jaume Font. La ponència econòmica s'ha adaptat de manera especial a la realitat del coronavirus. En aquest sentit, Xisca Mora apuntava que la seva gran aposta serà pels autònoms, les petites empreses i el comerç com a sectors essencials per a l'economia. de les illes. Dia 13 s'inicia el debat d'estatuts a Sant Joan.
Línia directa: 627477628 · 648257430 Editor: Joan Barceló Bauçà Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu binerbo1@gmail.com o per WhatsApp o Telegram. Segueix-nos al Facebook, Twitter o a https://issuu.com
a
