juliol 2020 2ª quinzena núm. 41
Preu en paper: 2 euros
"Riure ens va fer invencibles. No com els que sempre guanyen, sinó com aquells que no es rendeixen" (Frida Kahlo, pintora i escriptora)
Ajuntament. S'aprova l'obertura del tram final de la nova ronda En el ple extraordinari del passat dia 29, realitzat encara per via telemàtica, l'Ajuntament de Porreres va aprovar per unanimitat la modificació puntual de les normes subsidiàries locals, per tal d'enviar-la al Consell de Mallorca i facilitar i agilitar l'execució de les obres del segon tram del nou vial de circumval·lació del nucli urbà, que encara resta per concluir. Es tracta d'un tram de 250 metres que unirà el tram construït fins al carrer del Pont amb la carretera de Vilafranca. La modificació s'ha hagut de fer, una vegada més, sobre les normes urbanístiques del 1998, les úniques que actualment estan aprovades i en vigor. La finalització d'aquesta obra que duu anys executant-se a trams, suposarà poder realitzar una revisió completa de la mobilitat en el nucli urbà i d'aquesta manera poder desviar gran part del pes circulatori que suporten els carrers de la població per aquest vial. Cal destacar la importància que té acabar aquest darrer tram per aconseguir una mobilitat més sostenible, amb la creació de dues noves zones d'aparcament amb una capacitat de 60 vehicles. Es preservarà el patrimoni amb la recuperació d'un antic molí d'aigua i una sínia que està a la zona i es disposarà de més zones verdes. Una obra molt urgent i necessària. La previsió d'inici de les obres, si el Consell de Mallorca accepta la modificació, està prevista per a mitjan any 2021.
Vitivinicultura, de la tradició als estudis reglats a la comarca El vi ha estat i és cultura i tradició ancestral a la nostra zona que compta amb un cicle superior d'FP de la indústria vitivinícola a l'IES Felanitx. Fa un parell de dècades es va aconseguir amb esforç i pedagogia, que també fos una indústria de primer ordre. Per tant, només faltava que el sector comptés amb uns estudis reglats en condicions sobre el món del vi perquè els interessats a formar-se en aquest camp no haguessin de traslladar-se forçosament a estudiar a la Península. Una situació així només aconseguia una cosa fàcil
de deduir: menys gent preparada a Mallorca per treballar en els cellers. Després d'anys d'esforç i preparació, l'IES Felanitx va donar el tret de sortida al primer cicle superior d'FP de Vitivinicultura que s'imparteix a l'illa.. Durant dos cursos, els joves es formen en legislació, vinificacions, bioquímica, processos de criança o anàlisis enològics, entre altres. El cicle superior d'FP de la indústria vitivinícola s'ha estrenat a l'IES Felanitx amb sis alumnes i 2.000 hores d'estudi i pràctiques en diferents cellers illencs.
Objectiu: un sector en expansió Una formació completa i dual per als alumnes: des de la sembra de la vinya fins a la comercialització del vi i els seus derivats, passant pels processos necessaris per donar forma als vins o la legislació sobre el vi. Sense oblidar les pràctiques remunerades a cellers de l'illa; uns 25 en total s'han sumat a aquest projecte que neix amb la intenció que més centres d'FP de la Comunitat acabin oferint aquest cicle superior en els seus plans d'estudi. Tot s'ha de dir, la formació en vitivinicultura neix a l'illa en un moment més que propici. Les Illes, com en moltes altres coses, funcionen al seu ritme. El vi de qualitat de les Illes és un negoci en creixement: hi ha unes 1.630 hectàrees de vinyes repartides per tot l'Arxipèlag, l'any passat es van produir gairebé 54.000 hectolitres de vi i les denominacions d'origen (DO) -Binissalem, Pla i Llevant, Vins de la Terra de les Illes Balears, Serra de Tramuntana i Mallorca, guanyen prestigi d'any en any. És un bon negoci que cal atendre bé. Antoni Bennàsser, president de la DO Pla i Llevant, fa anys que lluita per la posada en marxa d'estudis reglats sobre aquest sector a les Illes: «Abans s'aprenia i es treballava al mateix temps. Però amb els temps que corren, necessitem més gent ben formada, especialitzada i que sàpiga el que fa quan treballa en un celler». La peculiaritat de la indústria del vi a les Illes és amb cellers petits i una producció curta. «Per sobreviure hem d'oferir la millor qualitat possible. Aquest ha de ser el nostre secret». (U. Urbieta | UH)
Maria Esperança Mora:
«El ciutadà valora el producte local més que abans de la crisi» El mes de juny és especial per a Porreres, perquè el seu fruit més rellevant es converteix en protagonista: l'albercoc. Parlem amb Maria Esperança Mora, gerent de la Cooperativa Agrícola de Porreres. Al suplement Xaloc ha comentat la situació actual d'aquesta fruita. Aquesta és la seva presentació.
-El ciutadà valora el producte local més que abans de la crisi. El producte local és un producte que pots agafar avui de l'arbre i demà degustar-lo. La Cooperativa, a través de Camp Mallorquí, manté un servei de venda a domicili i de venda a la mateixa Cooperativa. (“Última Hora” | S. Rei )
Fa 172 anys. Any 1848
Les obres públiques al segle XIX i el camí de Montuïri L'historiador Guillem Mas Miralles va publicar el gener de 1990 a la revista “Bona Pau” de Montuïri un serial històric dedicat a la “Remodelació d'alguns camins vernals”, un dels quals era el camí de Porreres, que pel seu interès reproduïm. “Quasi tots coneixem l'existència d'un camí que partint a pocs quilòmetres d'Algaida arriba fins al cementen de Porreres. Aquesta via és anomenada actualment el camí vell de Porreres.L'adjectiu vell ens indica que antigament era el conducte usat per arribar al poble veí a través dels ramals que hi donen (camí de Sa Cova, de Son Bescós, etc.). L'any 1848 s'obrí el nou vial que avui en dia ens duu a Porreres.
-Som filla i néta d'agricultors, teníem una explotació de porcí i boví i produíem fruites i hortalisses, que veníem en mercats municipals. Semblava tenir un destí unit al camp, ja que anys més tard, els meus estudis d'Administració d'Empreses me varen portar a treballar a la Cooperativa. Amb la meva base d'infantesa i el que he après d'agricultors i formadors, puc realitzar la meva activitat amb esperit de superació per a donar un bon servei i fomentar l'activitat agrària de la nostra localitat. Porreres és el bressol de l'albercoc i continua sent un referent. -Com ha anat la temporada? -La primera varietat a sortir a la llum és l'albercoc primerenc. Encara que semblava que hi hauria una bona producció, finalment ha estat feble, han madurat quinze dies abans de l'habitual, és a dir, a primers de maig varem tenir la recol·lecció. Sobre la resta de varietats, el modesto i el caníno, tot i que hi ha hagut una menor quantitat, són de gran qualitat. Per Sant Joan, «el galta vermella aconsegueix la seva plena producció, és la varietat autòctona de la nostra zona, i l'únic que té la llavor dolça anomenada ametlla. Amb un gran sabor, serveix per a melmelades, assecat, conserva i com a fruita fresca amb un punt d'acidesa característic. -Sobre la crisi sanitària, com ho explica la gerent? -Al principi, a la Cooperativa varem haver d'adaptar-nos diàriament a les novetats, tenint clar que havíem de servir aliments a la població i als animals, a partir d'aquí varem posar en marxa una sèrie de mesures: assegurar la prevenció per a treballadors i clients; el teletreball; activarem el servei a domicili; senyalitzarem els espais de la cooperativa... Però l'esforç en aquesta línia no ha acabat. -A l'albercoc de Porreres, com l'ha afectat aquesta crisi?
La remodelació i adob de camins veïnals sempre ha estat preocupació dels ajuntaments. 16 de gener de 1848 Asimismo se dió cuenta por el Sr. Presidente (batle) del oficio del Sr. Gefe Político de 5 de enero corriente relativo a que se empieza la construcción del trozo de camino de Porreres desde la punta de Son Collell hasta el huerto viejo de Son Miró y se acordó que se empezase dicha obra". El que també hem descobert és que hi devia haver un pont: 6 de març de 1852. “Propuso el Sr. Presidente que habia tenido noticia por conducto del peón caminero vecinal que el puente situado en el paraje llamado el Crevés del camino que conduce a Porreres necesitaba por su mal estado una pronta reparación. Enterada la municipalidad de lo expuesto por el Sr. Alcalde y atendiendo a que el camino donde se halla el puente de que se trata según el itinerario aprobado por el Gobernador de la Provincia en diciembre de 1849 es declarado vecinal, se resolvió nombrar a don Gabriel Ribas para la dirección de la obra del citado puente cuyo coste se pagará de los fondos del jornal personal". Si creus que és útil, comparteix el quinzenal “Porreres”
Terraferida critica la permissivitat del Govern davant «un nou 'boom' de pedreres»
l’historiador Tomeu Garí, hi podria haver també un altre manacorí, Nicolau Fiol Pou. Antoni Tugores, hi aporta quatre noms més: Miquel Morey Rosselló, Pere Frau Barceló, Joan Lliteras Brunet i Antoni Miquel Nicolau.
Mor l'amo en Rafel Juan Juan, el centenari porrerenc El passat dimecres dia primer de juliol va morir l'amo en Rafel Juan Juan (Garí) , tres mesos després d'haver complit els 100 anys, durant el confinament pel coronavirus. La seva inesperada defunció va arribar gaudint de molt bona salut, que li va permetre rebre moltes mostres de felicitació del poble. Als seus familiars el nostre condol.
Les pedreres continuen en el punt de mira de Terraferida
(Europa Press) L'organització ecologista Terraferida ha alertat d'«un nou 'boom' de pedreres a Mallorca», «impulsades per la construcció d'obra pública i privada», i ha criticat l'«actitud permissiva» de la Direcció General d'Indústria del Govern. «Es limita a aprovar tot el que arriba», han denunciat des de l'entitat. Terraferida ha ressaltat que han vist «com pedreres amb nul·la o baixa activitat es reactiven, augmenten extraccions i obtenen nous permisos d'explotació per dècades». En aquest context, l'organització ha lamentat que si les empreses presenten ampliacions de superfície i terminis sota la figura d'un pla de restauració, el Govern «ho aprova sense cap criteri de racionalitat ambiental ni paisatgístic». En un comunicat, Terraferida expressa preocupació per la situació d'almenys 7 pedreres a Mallorca, situades a Alaró, Sa Pobla, Palma, Porreres, Felanitx, Sineu i Artà. Avisa que aquestes explotacions estan aconseguint autoritzacions «per períodes de temps llarguíssims» i «desenes d'hectàrees que ara estan encara intactes». Davant d'això, l'associació ha reclamat al Govern mesures per «frenar el creixement urbanístic i turístic exagerat a Mallorca, redirigir la construcció cap a la rehabilitació dels centres, prioritzar la reutilització dels materials ja extrets (mineria urbana) i preservar el sòl rústic» . Al respecte, Terraferida planteja que s'utilitzin les runes generades a l'illa (400.000 tones a l'any) per restaurar aquests llocs. «Lamentablement, les pedreres no es restauren, només s'exploten i s'instal·len plantes asfàltiques cada dia més impactants», han protestat.A més, ha exigit que les administracions públiques es comprometin a no utilitzar àrids de pedreres amb irregularitats segons l'entitat ecologista. Terraferida destaca el cas de Serra de Sa Mesquida, que va ser expedientada «per explotar il·legalment diverses hectàrees protegides sense autoritzar. Estan convertint les muntanyes protegides en grava per a fer autopistes i urbanitzacions», segons han indicat els ecologistes.
Fins a sis manacorins podrien estar enterrats a la fossa comuna de Porreres Entre aquestes persones s'hi podrien trobar Joan Fullana Ramis, antic regidor de l’Ajuntament de Manacor, desaparegut l’estiu del 1936. Segons la llista aportada per
q Darrerament Twitter ha anat ple de comentaris sobre les pedreres i les denúncies de Terraferida. Joan Manel@juanma79campos opinava sobre #ElQueNoHaVistElDronDenNadal amb foto i comentari: “Una de les vergonyes del @ConselldeMca”. Pedro Aguiló Mora continua el fil i respon: “I no ve d’ara. Quants de silencis (estruendosos com la dinamita) al voltant de Son Amat... q Pep Lliteres diu: “Si aquesta aberració fos a la vessant nord de la Serra de Sa Mesquida (Porreres), envers de la vessant sud, que només la veim els del migjorn de Mallorca, es veuria des de Formentor fins a Palma i qualque partit polític, ja fa temps hauria fet alguna cosa el respecte”. q Pau Buades, tuit referint-se a la pedrera:”La de Porreres no és d'ara, mai ningú ha alçat la veu en contra. L'he vista créixer des de ben aprop i he vist el silenci escandalós de tothom en relació a una de les grans vergonyes d'aquesta illa”. q Marina Viedma Font va fer el 10 de maig aquest curiós tuit: “Acab de telefonar a nes padrí –que avui fa 87 anys– per felicitar-lo i m'ha contat que "a Porreres fa un dia taliquín". No havia sentit mai aquesta paraula, però com sempre el DCVB m'ha salvat.
q
580.000 euros perque en Nadal promocioni les Illes. Se veu que sobren doblers.
q
Xisca Mora ha deixat de ser presidenta del Pi, que ara passa a Toni Amengual. Haurà fet un alè.
q
Armengol defensa que Balears té dues llengües oficials i una pròpia, el català, que "cal protegir". Dit així, queda molt bé, però potser, els seus consellers l'haurien de començar a utilitzar. Des de les intervencions públiques dels càrrecs fins a l'ús privat.
q
Misèria humana. Es vol fer caure l’estàtua dels colonitzadors de fa quatre segles, però no es diu res sobre les colonitzacions reals que ara mateix es perpetuen arreu del planeta.
q
La regidora de Festes i el regidor de Participació Ciutadana, han organitzat una pluja d'idees per adaptar les festes de Sant Roc 2020 a la nova normalitat.
Una vida eco: l'aposta per la sostenibilitat En els últims anys han proliferat a l'economia balear empreses que fan del compromís mediambiental una bandera i una filosofia de vida, sense renunciar per això a obtenir beneficis i viure del seu negoci. Una d'elles és el Celler Can Feliu, en agricultura biodinàmica. La producció no només és ecològica, sinó que a més és l'únic celler a l'Illa amb certificat d'agricultura biodinàmica. Això vol dir que l'explotació compleix una sèrie de requisits encara més exigents, com ara l'ús de preparats homeopàtics que vivifiquen el sòl i milloren la fertilitat, la realització de tasques vinculades als cicles lunars i planetaris, la prioritat dels mètodes físics sobre els químics i el veto a entrades permesos en els productes eco, com gelatines animals o tanins. L'empresa, regentada pels germans Carles i Xavi Feliu és, a més, almàssera, explotació agrària i agroturisme. «Plantàrem les vinyes per donar una mica de frescor i color verd a l'agroturisme. Veníem el raïm a viticultors, i un any que no l'aconseguirem vendre, intentarem fer vi. No sé com, però va sortir bé», reconeix Carles Feliu, que va apostar per l'ecològic des dels inicis del negoci, a finals dels anys noranta. «El 2009, en un congrés de viticultura ecològica, vaig acudir a una ponència sobre l'agricultura biodinàmica. En escoltar la ponent, em vaig adonar que tot el que deia nosaltres ja ho fèiem, així que vaig demanar la certificació», rememora. «Encara que pugui semblar esotèric, la veritat és que conrear tenint en compte determinades forces còsmiques, com la influència dels planetes o de la Lluna, té resultats palpables», assegura. Reconeix que «a escala local, hi ha molt desconeixement i alguns es prenen de broma tot això, però en l'àmbit europeu, hi ha una demanda creixent d'aquest tipus de productes». No en va, el 80 per cent de la producció d'aquest celler s'exporta a països com Àustria o Suïssa, encara que cada vegada més s'està desenvolupant el mercat local. En aquest punt, s'observa que «la gent demanda cada vegada més productes sostenibles, i està disposada a pagar el sobrecost». Gràcies a això, «avui dia la producció ecològica viu un moment dolç. La transició de convencional a ecològic va ser difícil, però avui en dia no ho canviaria per res del món», assegura. (Bernat Garau | El Económico)
L'ajuntament subvencionarà les apimas amb 6.000 euros per Sant Roc L'Ajuntament subvencionarà de forma extraordinària a l'Apima de l'Escola Nova i a la del Col·legi Verge de Montision amb 3.000 euros cada una. L'objectiu de l'ajuda és compensar els doblers que aquest any no podran recaptar durant les festes de Sant Roc, i per tant, seguir apostant per millorar les escoles i els recursos educatius. A més, amb aquesta subvenció les amipas s'encarregaran de l'organització d'activitats per als nins i nines del poble durant les festes.
Línia directa: 627477628 648257430 Editor: Joan Barceló Bauçà Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu binerbo1@gmail.com o per WhatsApp o Telegram. Segueix-nos al Facebook, Twitter o a https://issuu.com/ Aquest número ha quedat enllestit el 14-7-2020
a
El volum 6 de la festes de Sant Roc (revista en paper) ja s'està preparant De moment disposes del núm. 5. Arreplegant l'edició dels exemplars sortits durant maig i juny d'enguany. La trobareu als llocs de venda habituals. No espereu que s'esgoti (ara sols per 3 euros) als establiments: PAPERERIA ES CANTÓ (CARRER CERDÀ) i FRUITES CA NA MARIA (CARRER AGUSTÍ FONT)
