setembre 2020 núm. 44
“A mi, el silenci em fa mal dins la boca, com si menjàs pa dur" (Blai Bonet, poeta i novel·lista)
Acaben de sortir a licitació les obres de millora del CEIP Escola Nova Acaben de sortir a licitació les obres de millora del CEIP Escola Nova de Porreres. Es tracta d’una de les actuacions previstes en el Pla d’Infraestructures Educatives 20162023 per a totes les illes per respondre de manera ordenada i objectiva a les necessitats estructurals que presenten els centres educatius de les Balears. Una vegada la licitació es publica, totes les empreses interessades poden presentar-se al procés de licitació del projecte. L'important projecte convertirà al CEIP en un centre de dues línies amb 6 unitats d’infantil i 12 de primària, per acollir un total de 450 alumnes. Es tracta d’una actuació de 2.747.380 euros i té un termini d’execució, una vegada iniciades les obres,
de dotze mesos. La reforma prevista per la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca, mitjançant la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres i de l’Institut Balear d’Infraestructures i Serveis Educatius (IBISEC), preveu una ampliació del centre en 983 m² per donar resposta a les necessitats educatives del municipi i resoldrà els actuals problemes d’espai. La seva capacitat actual és de 6 unitats d’infantil i 8 de primària.
Així serà el nou edifici Les obres contemplen la construcció d’un nou edifici adherit a l'existent, que es desenvolupa en planta soterrani, en planta baixa i planta pis. El nou edifici tindrà forma de L i s’ubicarà aferrat a la zona d'entrada. També s’ha projectat un nou corredor que comunicarà els diferents espais. El projecte contempla actuacions a les aules d'infantil que s'amplien amb volums destinats a banys, que es comuniquen interiorment. A la vegada que està prevista la reforma de les instal·lacions de la resta de banys existents. També s’actua al pati del centre que es pavimenta de bell nou i, es dota d'arbres i bancs.
Jesús Jurado, secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern:
«Tard, però la veritat, la justícia i la reparació han començat a arribar»
Jesús Jurado, secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, d’Unides Podem, és el responsable del Govern de l’excavació de les fosses on foren enterrats els republicans assassinat pels franquistes.
-El pla de fosses 2019–2020 té per objectiu excavar a vuit localitzacions d'Eivissa i Mallorca. Quantes restes de persones es preveu recuperar, identificar i tornar als familiars en aquest període? - L’actual Pla de Fosses es troba en plena execució. Hem patit una aturada de l’activitat a causa de la pandèmia, que ha retardat les intervencions, però en aquests propers tres mesos es concentrarà el gruix de les actuacions previstes. La segona fase d'exhumació al cementeri de Sencelles ja ha finalitzat. Ara començarem a Manacor, a l’antic cementiri de Son Coletes. Després s’actuarà a Bunyola, Artà, Santa Maria del Camí i Eivissa. Al darrer trimestre de 2020 conclourem amb les intervencions de Porreres (fase 2 i 3) i Valldemossa, i l’estudi del cementiri nou de Sant Francesc de Formentera. En total estam cercant les restes d'un mínim de 40 persones desaparegudes. - I d’ençà que s’iniciaren les excavacions, quants d’identificats i retornats hi ha? Com valora en general el procés? - Fins a dia d’avui, a les Illes Balears s’ha intervingut a tretze fosses, s’han recuperat les restes d’una setantena de cossos i s’han identificat 25 víctimes de la repressió franquista, gràcies a les anàlisis d’ADN i la realització d’estudis antropològics. El que s’ha fet etern ha estat el temps que ha passat fins que s’ha pogut començar el procés d’exhumacions. Les famílies han esperat 80 anys, més de la meitat d’ells en democràcia, i això és imperdonable. Les institucions públiques han de demanar disculpes a aquestes famílies per aquest retard
injustificable. A Balears la intervenció a moltes fosses és complicada i en molts casos impossible ja que han estat remogudes en les dècades posteriors a la repressió. -Els entrebancs burocràtics actuen con un element retardador del procés? Ho dic pel cas dePorreres i que s’ha hagut d’esperar 2 anys per seguir amb l’excavació perquè hi hagué un enterrament recent. Aquestes coses no es podrien evitar? -La feina s’ha dut a terme de manera ràpida i eficient a la majoria de fosses que s’han investigat en els darrers anys, amb una excel.lent col.laboració entre institucions i entitats memorialistes. És cert que va haver un problema puntual en el cas de Porreres, però més que entrebanc burocràtic jo diria que les lleis són garantistes i, en aquest cas, una normativa sanitària va salvaguardar el dret d’unes persones. Quan la intervenció pot tenir alguna complicació tècnica per la seva complexitat treballam colze a colze amb l’ajuntament en qüestió, signant un conveni específic si és necessari per garantir la seguretat jurídica de les actuacions. Així ho hem fet a Porreres. La resposta dels batles i batlesses implicats està essent impecable i els ho agraïm profundament. -Parlant de la de Porreres, és per ventura la més important pel fet que hi pugui haver les restes d’Aurora Picornell i les altres «roges del Molinar»? - És una de les fosses més rellevants, tant per la gran quantitat de víctimes que hi ha com pel fet que, presumptament, és on varen enterrar les restes d'Aurora Picornell. De totes formes hi ha altres llocs molt rellevants com Manacor, Palma, Eivissa o Formentera, i altres figures que, igual que Aurora, s’han de reivindicar com a símbols de la repressió franquista. És el cas de Pilar Sánchez, per exemple, que va ser una activista política del barri de La Soledat de Palma, que va ser detinguda i brutalment torturada, violada i assassinada pels feixistes. És una de les víctimes que estam cercant al cementiri de Sencelles. -Per què s’ha hagut d’esperar tant? - La nostra transició no va ser tan modèlica com ens han repetit durant dècades i la memòria democràtica va ser una de les matèries sacrificades en una primera etapa de la nostra democràcia. Que la primera llei de Memòria Històrica arribés el 2007, trenta anys després de la mort del dictador, diu molt en aquest sentit. Això és un drama, que no ha permès fer justícia a temps per a moltes víctimes que han mort esperant la reparació. -El Govern de Zapatero hauria d'haver finançat les excavacions de les fosses? A Zapatero se li ha de reconèixer la valentia d’impulsar la primera llei, que contempla aspectes molt positius, però que en deixa molts d'altres sense regular com per exempleel delicte d’apologia del franquisme. La falta d’un pla estatal d’exhumacions ha retardat la feina a molts indrets, a banda de provocar un desenvolupament asimètric de l’esforç per recuperar les restes de les víctimes a les diferents comunitats de l’estat. Aquesta va ser una gran errada, al meu parer. A les Illes Balears, sense anar més lluny, les primeres exhumacions no les va fer el Govern sinó que es varen fer a través de la societat civil organitzada, de la mà de l’associació Memòria de Mallorca, a Sant Joan l’any 2015. Seria una gran notícia el nou projecte de llei de Memòria estatal. “El Temps” | Miquel Payeras
El testimoni de la imatge
per la seva germana Sebastiana. "S'encarregava de retocar les fotografies i arran d'això li va entrar el cuquet artístic, desplaçant-se a Barcelona a estudiar Belles arts", rememora. També es recorda del seu cunyat Joan Vidal, que durant anys li va acompanyar amb el segon flaix a noces, batejos i comunions. Sebastià exposa els millors records que ha viscut al llarg de la seva vida professional. "En primer lloc, recordo les festes d'antany que eren una mica diferents de les d'ara. Les revetlles amb el ball popular en el qual cada any obria el ball en Xesc Camia amb la seva esposa Elena", detalla.
El 'porrerenc' Sebastià Vidal Mas, pregoner de les festes de Sant Roc, encarna el llegat històric de fotografies de la família, des de fa dècades. El porrerenc Sebastià Vidal Mas (Porreres, 1944) ha estat el pregoner de les Festes de Sant Roc de Porreres 2020, suspeses des del dimecres dia 12 per la pandèmia. Sebastià ha estat un fotògraf l'afició del qual va néixer des de la seva infantesa per la vinculació del seu pare amb la fotografia, sent per tant ell la segona generació. Es pot dir, que des de 1940 la història de Porreres no es pot escriure sense incloure el llegat històric de fotografies d'aquesta família. De fet, ell recorda l'extraordinari reportatge del seu pare sobre l'obertura de la carretera del Puig de Monti-Sion en un sol dia, el 14 de gener de 1954, en la qual va treballar tota la població incondicionalment. Vidal relata: "El meu pare era militar, però, acabada la guerra, va passar a la reserva i, com a Porreres no hi havia fotògraf, va pensar que a aquella afició podia donar-li un vessant professional amb el temps". Els inicis de la botiga de Ca Vidal se situen l'any 1942, que va ser quan va néixer la seva germana Sebastiana. En 1944, any de naixement de Sebastià, va ser quan el seu pare va decidir fer reportatges de comunions. Continuant amb la història de la família Vidal, seria en 1948 quan el seu pare va fer les primeres felicitacions de Nadal. Posteriorment, en 1952, es van produir a Porreres les primeres fotos del carnet d'identitat, amb la col·laboració d'un equip vingut de Barcelona, per a 1955 fer-les ja ell personalment. Va ser en 1956 quan Sebastià, arran de la iniciativa de la seva mare de comprar un local en la plaça a la parròquia de Porreres, quan va tenir clar la seva dedicació a la fotografia. En 1962, quan el seu pare va tenir la mala sort de caure de la bicicleta i no poder treballar, es va veure obligat a combinar els seus estudis i el treball i fer-se càrrec de la botiga. Ja amb una certa experiència, en 1967 Sebastià va decidir obrir una botiga a Santanyí i en 1970 en Campos. "L'any 1971 va ser quan vaig començar a portar el negoci de Bisbe Campins pel meu compte, juntament amb la meva esposa Apol·lònia, fins al tancament l'any passat per jubilació", explica. Vidal Mas emfatitza el paper exercit
"També tenen un grat record per a mi les beneïdes de motos per Sant Cristòfol, a les quals cal afegir la Festa de Sant Isidre, amb les clàssiques carreres de bicicletes" agrega. Però, en la seva opinió, un dels moments àlgids de l'any era quan hi havia correguda de toros per les Festes de Sant Roc. "Calia treballar tota la nit perquè l'endemà les fotos estiguessin exposades al públic", relata. Altres records són les comèdies que posava en escena Foganya de Jaume Rosselló Güia, incloent-hi especialment sa Jaia Serrada, "que a poc a poc ha anat desapareixent". "Les carrosses que aquest senyor dissenyava també eren difícils d'igualar, aconseguint premis fora de Porreres. Les Beneïdes de Sant Antoni eren molt celebrades i amb gran participació. Al que hi ha de afegir les festes de MontiSion, Sant Roquet, amb la seva ensaïmada o Sa Fira". En l'àmbit esportiu, el que recorda com a fotògraf és la trobada de futbol contra el Rentería en el qual l'U.E. Porreres va eliminar a aquest equip i va pujar a Tercera Divisió. Recorda a més amb gran satisfacció l'atletisme en el qual Sebastià Barceló Terrible, amb el seu poder de convocatòria omplia de nens la plaça del poble per les Festes de Sant Roc. B. Amengual | DM
Porreres i el mapa agrari balear Si pegam un cop d’ull al mapa agrari balear, destriant la presència de professionals sobre el territori, hi veim línies de continuïtat i evidències que ens ajuden a entendre la realitat. Avui dia, els dos principals centres agraris de les Balears són sa Pobla i Ciutadella, amb prop de 100 explotacions professionals cada un (no confondre amb els inscrits a la Seguretat Social, ni amb el nombre total d’explotacions agràries). Al darrere hi ve Manacor, amb un nombre de professionals important. Si a cada un d’aquests centres els sumam l’àrea immediata (Ferreries a Ciutadella, Muro a sa Pobla i Felanitx a Manacor), tenim tres nuclis semblants en densitat pagesa. Sa Pobla, Ciutadella, Manacor, Felanitx, Campos, Inca, es Mercadal, Ferreries i Llucmajor, per aquest ordre, són els municipis amb més presència pagesa a les Balears. El cas del Pla de Mallorca Algaida, Sencelles, Sineu i Porreres són els nuclis més importants del Pla, des del punt de vista de la presència d’unitats pageses professionalitzades. Llubí, Montuïri, Sant Joan i Santa Margalida mantenen una presència pagesa viva. Municipis com Búger, Santa Eugènia, Costitx i Lloret, amb termes relativament petits, mostren poca continuïtat pagesa. Vilafranca, Ariany, Maria i Petra la tenen un poc millor, però no gaire. Si ho miram en conjunt, el Pla de Mallorca s’acosta, o fins i tot supera, la presència professional pagesa de sa Pobla-Muro o Ciutadella. La cultura dels cereals no permet per ara la recuperació d’una major població pagesa, i cultius com el vinyet, l’horticultura, l’olivar o altres amb més valor afegit no han suplit el retrocés de la pagesia tradicional. Mateu Morro | Ara Balears
El coronavirus a Porreres Porreres és un dels molts municipis mallorquins que té casos actius de covid-19, segons la informació actualitzada per la Conselleria de Salut. Porreres ara té 11 casos actius i 17 casos amb malalts recuperats. En el conjunt de l'illa el nombre de casos actius s'ha incrementat moltíssim. Palma acumula la major part de morts per coronavirus.
'Pa d'aquí', el distintiu de qualitat del pa tradicional (Efe) Una nova aplicació per a mòbil permet localitzar els 235 forns que venen pa de Mallorca. Aquest distintiu acredita l'elaboració artesanal del pa de forn elaborat de manera tradicional i tenen la marca de qualitat. 'Pa d'Aquí. Forn i Tradició' permet conèixer les dades de contacte de cada forn, l'horari de venda i les especialitats dels establiments. L'eina, que informa dels tipus de pans considerats tradicionals a Balears, l'ha desenvolupat l'Institut d'Innovació Empresarial de les Illes, juntament amb l'Associació de Forners i Pastissers per a fomentar el consum de pa tradicional i saludable enfront de l'industrial. La marca es pot trobar en les fleques i les pastisseries amb obrador i un mínim del 70% de productes d'elaboració pròpia. Deuen a més elaborar almenys dues varietats considerades típiques de les illes. Els pans considerats tradicionals de les illes són el pa pagès (blanc o moreno),
el pa de «xeixa», el «llonguet», el panet d'oli, les galletes «fortes», la galleta d'oli, el «coc», la «magraneta» i la “viena”.
Fa 103 anys. 25 abril 1917
De la plaça de Porreres a fabricant de sabates a Xile Gràcies al porrerenc Ponç Bover, col·laborador de premsa, ens han fet arribar una col·lecció del diari “La Almudaina”, fundat el 1887 on varen col·laborar bona part dels escriptors insulars d'entre segles, com Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Alomar o Joan Torrandell, entre d'altres. A aquest diari va aparèixer publicat per primera vegada a la premsa mallorquina el terme foot-ball el 1894. Conservador i independent, al llarg de la seva història va ser un diari que va tenir un destacat nombre de lectors. Va sobreviure a la Guerra civil, però posteriorment va entrar en una profunda crisi econòmica. El 1953 es va fusionar amb el Correu de Mallorca, donant lloc els dos al Diario de Mallorca. Del 1917 és aquest retall on es parla d'Antoni Ferrer Estrany, un inquer que va arribar a Xile el 1900 i era propietari d'una important indústria de sabates a Santiago de la qual es va fer ressò “La Almudaina". Antoni Ferrer fou un impulsor de la indústria del calçat del país: Va anar molt jove a Xile, on trobà un camp inexplotat de la indústria. L'emigració de mallorquins i porrerencs a Amèrica en els segles XIX i XX s'integra dins el corrent emigratori balear que des de les darreres dècades del segle XIX fins a inicis dels anys seixanta del passat segle es va dirigir, en diferents etapes, cap a França, Algèria i alguns països d'Amèrica del Sud i les Antilles. Procedents del nostre poble, allà hi emigraren una colònia d'almanco vuit o deu famílies porrerenques. Elogiava la premsa Antoni Ferrer Estrany, com a “industrial de gran prestigio y de gran solvencia moral y económica”. El que crida l'atenció és la descripció gairebé fotogràfica que fa un article del diari dels seus inicis com a venedor a Porreres de sabates de pell girada amb grans orelles, davant les escales de la Posada dels Monjos, l'actual casa de la vila.
A finals del segle XIX Porreres ja tenia un important increment demogràfic a conseqüència del pas del règim demogràfic antic a un nou cicle on disminueix considerablement la mortalitat, mentre que la natalitat es manté en uns nivells alts. El nou comportament demogràfic es tradueix en un augment de la població que no ve acompanyat d'un increment de les activitats productives, especialment a l'agricultura. (L'emigració dels inquers a Xile, 1880-1930 de M. Campillo)
q
La suspensió de les activitats programades per les festes de Sant Roc va perjudicar un dels esdeveniments que estava previst celebrar el dijous 13 a la nit, la primera edició de la pujada nocturna a Monti-sion organitzada pel Club Atletisme Porreres.
q
Porreres és el cinquè municipi de Mallorca que té més molins fariners, amb un total de 36, després de Felanitx (71), Llucmajor (64), Manacor (40) i Santanyí (38). El Migjorn amb 206 molins i el Pla amb 164 són les comarques que conserven més molins històrics.
q
Quins motius de la suspensió de les festes no va entendre l'equip de govern -i també algun regidor de l'oposició- del consistori del seu propi comunicat per assistir -i presidir- l'ofici de Sant Roc que va tenir lloc a la Parròquia? Com quedam? Suspesos tots els actes, escrit amb majúscula, o no del tot suspesos? O sols els que ens convenen? Coherència, sobretot.
q
Pot ser que els actes de caràcter institucional i religiosos són immunes al coronavirus? Igual que fumar, que acabarà estant prohibit al carrer, com passa en alguns països decents. Fumar fa lleig i sobretot: fa mal.
Contra la contaminació lumínica de Porreres Que Porreres sigui un dels millors llocs de Mallorca per veure els Perseids, les famoses Llàgrimes de Sant Llorenç o les Deltes Acuáridas del mes de juliol i també que de cada vegada més siguin més preuades les zones amb poca contaminació lumínica per a observar les pluges d'estrelles o les llunes plenes o els planetes, bàsicament en l’època estival, moment en el qual es poden contemplar algunes constel·lacions més fàcilment, com el triangle d’estiu, format per Altair de la constel·lació de l’Àguila, Deneb de la constel·lació del Cigne i Vega de la constel·lació de la Lira amb les millors condicions. Tot plegat planteja la necessitat de situar-nos per observar el cel lluny dels nuclis urbans com Palma o els seus voltants i els centres dels municipis. Llocs com Escorca, Fornalutx, la Calobra, Lluc, Cap de Formentor, Formentor, Montuïri o Porreres són òptims per a gaudir d'un espectacle que omple el cel d'estrelles fugaces cada any. Porreres hauria de fer passes cap al rebuig de la contaminació lumínica que es caracteritza per l’augment del fons de brillantor del cel nocturn a causa de la dispersió de la llum procedent de la il·luminació artificial. Unes poques passes més, sempre que fossin positives, i que ara no costarien massa, durien al municipi a un escenari desitjat.
q
Segons el baròmetre de preus que ofereix el portal immobiliari d'Idealista a Porreres les cases són més cares que l'any passat. Registre una pujada interanual del 15,2%
q Varietats Locals, l'associació que treballa pel foment de l'agrobiodiversitat de Mallorca ha convocat un curs de llavor i planter de varietats locals ecològiques que es durà a terme els dies 4 i 5 de setembre. Divendres 4 serà de 16 a 21 h a Porreres i dissabte 5 de 9 h a 14 h al Viver Bio Estel de Llevant, a Manacor.
q Rosa Maria Córdoba Síria és una corredora inquera -i també porrerenca- que corre amb l'equip S'Hostal de Montuïri. Va ser campiona d'Espanya cadet de 600 metres i ha obtengut bons registres a semimaratons com la de Sant Sebastià, on fou tercera.
El naixement de l'aristocràcia hotelera balear
q Josep Rull, un dels presos del Procés, durant anys ha passat temporades a Porrera, on la família de la seva esposa Meritxell Lluís té casa.
Barceló, Escarrer, Fluxà, Riu i Matutes són les grans famílies hoteleres que sorgiren en ple 'boom' turístic sota l'aixopluc del franquisme. Empresaris amb pipella titulava el diari Ara Balears, del qual reproduïm aquest fragment: “Un dels primers empresaris a despuntar va ser el felanitxer Simó Barceló Obrador (1902-1958). El 1931 comprà el seu primer camió, amb el qual constituíen Autocares Barceló. El 1954 obria la primera agència de viatges a Palma, Viajes Barceló. I el 1962 Sebastià, fill del patriarca, ja fundava la divisió hotelera del grup, Barceló Hotels. Un altre visionari del turisme fou Gabriel Escarrer Julià. Nascut a Porreres el 1935, però criat a Palma, a 17 anys començà a treballar en el sector. El 1956, a 21 anys, llogava un petit hotel del barri de Son Armadams de Palma. Fou l’inici d’una carrera meteòrica que el portaria a aixecar el major imperi hoteler espanyol, Cadena Sol, rebatiada el 1987 com a Sol Meliá”.
q Joan Sastre, als seus 23 anys, començarà a Segona divisió, la seva quarta temporada com a jugador professional amb el Reial Mallorca durant el cap de setmana del 12-13 de setembre. Tendrà nou entrenador, Luis García Plaza i molta més experiència.
El Consell destinarà ajudes per a recuperar espais arqueològics Afavorir la conservació i divulgació del patrimoni arqueològic de l'illa. Amb aquest objectiu, el Consell de Mallorca destina 269.175 euros a subvencions per a la recuperació d'espais arqueològics i paleontològics. En total, 24 jaciments podran emprendre intervencions de millora gràcies a les ajudes concedides per la institució" Només s'aprecia allò que es coneix i treballarem perquè un nombre més gran de persones puguin conèixer el patrimoni arqueològic i vetllin per a la seva conservació", ha assegurat la vicepresidenta insular de Cultura, Bel Busquets, durant la seva visita al jaciment dels Pagos, a Porreres. Les ajudes permetran fer conservació, restauració i tasques de senyalització perquè aquests espais es puguin visitar.
Les Rutes Hidràuliques, quatre passejades històriques pels pous del terme de Porreres Consisteixen en quatre rutes de forma circular que es recorren per camins públics del municipi i que proposen la visita a diferents bens de naturalesa hidràulica com són els pous públics. Els pous públics són una bona mostra de l’anomenada arquitectura popular. Fa anys, compliren una destacada funció proveint d’aigua persones i bestiar. Aquests pous, elements imprescindibles, necessaris a la vida diària de la pagesia i la ramaderia dels passats segles, formen una xarxa pública estratègicament repartida per tota la ruralia del municipi. Des de fa un temps, la seva utilitat com a punts de recollida d'aigua és pràcticament nul·la, però realitzen la funció bàsica de recordar-nos el passat. A la dècada dels 90 ja es va realitzar una important restauració d'aquests elements patrimonials, gràcies a la iniciativa de l'aleshores regidor de Cultura, Rafel Picornell. Segons un estudi realitzat pels historiadors Maria Barceló i Bartomeu Serveran (Els pous públics de Porreres: un patrimoni a conservar) la falta de torrents a Porreres provocà que proliferàs la construcció de pous generalment ubicats a foravila, encara que molts d'aquests han acabat formant part del centre urbà a mesura que aquest ha anat creixent. El més antic dels pous de Porreres és el pou Nou, construït el 1380 i que ha estat el darrer a ser restaurat. De la mateixa època és el pou d'Amunt (1405), que quedà incorporat a l'edifici de l'escorxador. Un dels pous més emblemàtics és el des Pagos, ubicat a la carretera de Vilafranca, davant la possessió del mateix nom. A la carretera de Campos, al camí de Son Pau, hi trobam el pou que rep aquest mateix nom.
12 anys de les darreres medalles olímpiques de Joan Llaneres El mes d'agost del 2008 va ser extraordinari pel ciclista porrerenc Joan Llaneres als Jocs Olímpics de Pequín, on aconseguí Medalla d'Or en puntuació, la segona després de la de Sydney l'any 2000. Ara fa dotze anys, va ser quan va aconseguir l'última medalla, la quarta del seu palmarès, Joan Llaneres guanyà la plata olímpica en la cursa americana fent equip amb Toni Tauler. En aquesta prova només els superaren els argentins Curuchet i Pérez per un punt. Al seu historial, encara hi ha la Medalla de Plata en puntuació del 2004 als Jocs Olímpics d'Atenes. Enguany es compleixen 25 anys de la sortida del disc Porrera món. Va ser el 1995 quan Lluís Llach, fruit del treball amb Miquel Martí i Pol, va donar llum a aquest magnífic treball sobre el poble de Porrera.
Línia directa: 627477628 648257430 Editor: Joan Barceló Bauçà Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu a: binerbo1@gmail.com o utilitzant el WhatsApp o Telegram. Segueix-nos al Facebook, Twitter o a https://issuu.com/ Aquest número ha quedat enllestit el 25-8-2020 Subscripció: semestre/paper: 10 euros. Revista paper: 2 euros
Com pots ajudar al quinzenal “Porreres”?: subscriu-te! Del pou Celat, al camí de Son Mesquida, ja se'n tenen notícies l'any 1576; la part superior del coll té un tancament en forma de cel·la i dues piques preses a la capella. També a un ramal de la carretera de Felanitx hi trobam el pou de Betlem, que també es tanca a la part superior. El recorregut, ja sigui a peu o en bicicleta, ens permetrà, a més de conèixer cada un dels pous, gaudir del recorregut en un entorn preferentment agrari, fent camí a través d'un paisatge que lluita per mantenir el seu valor rural i ecològic.
Per 10 euros cada semestre (20 l'any) rebràs a casa teva el nostre periòdic local en paper i abans que ningú. I cada quinze dies! Et faràs suscriptor/a en solidaritat amb una iniciativa única a Porreres: un quinzenari amb edició digital gratuïta i també en paper. Tendràs còmodament a casa tots els exemplars sortits durant cada quinzena. Oferta sols disponible per al municipi de Porreres. Comunica't amb nosaltres al 648257430 i prendrem nota, sense cap altre tràmit ni gestió. Així de senzill. No espereu tampoc que s'esgoti (sols val 2 euros cada exemplar) que trobareu als establiments: PAPERERIA ES CANTÓ (CARRER CERDÀ) i FRUITES CA NA MARIA (CARRER AGUSTÍ FONT)