setembre 2020 2ª quinzena núm. 45 “Coses bones de la mascareta: ens miram als ulls" (Rita Marzoa Font, periodista)
La ciclista porrerenca Maria Rosselló demostra estar en forma a la pista
adaptació a un escenari nou, on ja hi ha un mínim coneixement de la realitat que pot esdevenir. En aquesta nova realitat s'haurà de desenvolupar el curs 20-21 que haurà de ser el més segur possible. Això obligarà a reforçar els hàbits sanitaris i els aspectes d’educació per a la salut i el pla de contingència com a objectiu. Des de les institucions es recorden contínuament les noves mesures de prevenció per fer front a la Covid-19 i sobretot les 3 “emes”: metres de distància, mascareta i mans netes. L'Ajuntament de Porreres cedirà espais públics per tal que es pugui dur a terme l'esmentat pla de contingència amb les instruccions de la Conselleria d'Educació. D'aquesta manera es podrà fer ús de la Biblioteca Municipal i els espais del centre de formació musical de l'edifici de l'Auditori. En aquest sentit, les neteges i desinfeccions seran diàries i setmanals tant a l'interior com a l'exterior dels recintes escolars. Els alumnes ompliran unes aules que fa sis mesos que estan buides. Els primers claustres i reunions, ja han deixat entreveure com serà el curs 2020-21, el primer que s'ha hagut d'organitzar des del principi en plena pandèmia: la mascareta, la distància i el gel hidroalcohòlic han arribat per quedar-se, de moment, en l'ecosistema escolar. "L'escola és un servei essencial i hem de fer tot el possible per no tancar” diuen els mestres.
Una gran campanya de garrova
Maria Rosselló Coll, amb el seu pare, en una prova ciclista
De cada vegada més haurem de parlar de la porrerenca Maria Rosselló Coll que actualment es prepara per als campionats d'Espanya prevists del 23 al 27 de setembre a Tafalla a la pista del velòdrom Mikel Indurain. La corredora de pista ja hi va ser el 2018 i el 2019 també a Tafalla, on va obtenir les medalles d'or als campionats d'Espanya primer com a cadet i després ja com a junior, la seva actual categoria, en l'especialitat d'scratch, una prova en línia. Aquí la distància era de 7,5 quilòmetres (30 voltes) contra 20 participants. A la prova de velocitat, va guanyar la final B. I també guanyà, amb Llúcia Gómez, la medalla de bronze per equips. Ara es disputa la Lliga Nacional de Pista a Son Moix i dins la categoria júnior ha tornat a ser primera, superant a Núria Tauler.
Comença l'escola amb el pla de contingència com a objectiu Des del passat dia 10 de setembre les escoles porrerenques de primària i l'Institut d'Ensenyament Secundari tornen a tenir alumnes. El passat curs va estar marcat a tots els nivells per la crisi sanitària ocasionada per la covid-19. L’aparició d’aquest virus va capgirar de dalt a baix l’educació i els centres educatius. Ara obliga a reinventar tots els aspectes vinculats a l’aprenentatge. A més, aquesta
El Pla de Mallorca i Porreres són una de les zones de major densitat de garrovers, un arbre sovint associat a altres espècies, majoritàriament amb l'ametller, encara que també es troba amb figuera i olivera. El garrover (Ceratonia siliqua L.) és una de les espècies fruiteres de secà més típiques de l'agricultura mediterrània. La garrova, te una gran importància, ja que som la segona productora mundial. L'any 2016 el quilogram de garrova es pagava a 0,24 euros, mentre que enguany és paga, de mitjana, entre 0,75 i a 0,80 euros. Les varietats més habituals són la «bugadera», «de la mel» i «duraió». També tenen una certa importància la «llucmajorera», «negra» o «mallorquina», «del ramell», «costella», etc. Espanya, bàsicament el País Valencià. (58,5%) i Balears (20,4%) és el primer país productor i exportador mundial, mantenint una posició de domini en el mercat internacional. Hi ha hagut una tendència regressiva del cultiu. En els últims anys, gràcies a les ajudes de la Unió Europea als plans de millora dels fruits secs s'han realitzat noves plantacions de garrover. Actualment, la part del fruit que té més valor és la llavor o garroví que es destina a l'extracció industrial de goma. Aquesta goma és un hidrocol·loide que s'utilitza com espessidor i estabilitzant alimentari d'alta qualitat (E-410) en diferents productes (gelats, sopes, salses, cremes, etc.). Es pot parlar de l'autèntic or negre de Mallorca.
La segona fase de les obres a la fosa comuna del cementeri està a punt de començar. Primer de tot, s'hauran de desmuntar les capelles. La zona ja ha estat precintada per la policia local.
El retorn a l’escola Vet aquí un dels grans problemes que preocupen avui a la societat, ja força afectada per una crisi sanitària, econòmica i social sense precedents a la història: l'inici del curs escolar. El que està clar que davant un problema de tal magnitud, i sense cap referència anterior, no hi ha solucions miraculoses. El que s’està proposant ara mateix: un retorn a les classes presencials que per molts de «plans de contingència» que s’elaborin, no deixa de ser un «salvi’s qui pugui», perquè el vaixell que s’està ensorrant no és només el sistema educatiu, és tota la societat tal com l’hem coneguda. Ara s’obriran les escoles, sabem que seran un focus permanent de contagis, les mestres i els mestres estaran exposats com els soldats a les trinxeres, i cauran com a mosques. Llavors, quan ja no hi hagui personal per mantenir els centres oberts, hauran de tancar les escoles o… enviar l’exèrcit a tenir cura de les criatures. Em sap greu haver de dibuixar un panorama tan dramàtic, però així és com el veig. És clar que no manquen els betzols de tota la vida convençuts que les coses s’arreglen cercant culpables en comptes de trobar solucions i han arribat a dir que el cos de docents són una colla de penjats que no volen fer feina, han proposat obrir els hotels com a aules (així els hotelers faran negoci), sense dir d’on sortiria el personal docent per fer les classes, tal volta aniria bé reconvertir els bàrmans i els DJ’s en mestres, això no ho diuen, però aviat hi haurà algú que ho proposi. Fins i tot un «il·luminat» de la banda de Llevant proposava per les xarxes que els infants anassin a escola a la Rafa Nadal Academy, la qual cosa no crec que suposàs cap solució, però aportaria un bon cabal d’euros a les fornides arques del totpoderós empresari. | Biel Mestre |
Les campanes de l'església parroquial sofreixen l'impacte d'un llamp
Des de fa uns dies, els veïns de Porreres no poden sentir l'habitual so de les campanes de la parròquia. El motiu és que el passat dilluns, dia 7, durant les fortes tempestes que varen caure de forma generalitzada sobre l'illa, un llamp va impactar sobre el parallamps de l'església espanyant la instal·lació elèctrica que, de manera automàtica, activa les campanes. En un primer moment, el rellotge del campanar
també va resultar danyat pel llamp, encara que en els últims dies ja torna a funcionar sense problemes. Fa uns dies, els tècnics realitzaren una revisió del sistema i varen comprovar que dues de les cinc campanes no funcionen a conseqüència de l'impacte del llamp. Es dóna la circumstància que per Pasqua ja varen haver d'arreglarles perquè durant el passat confinament una tempesta va afectar el sistema. I no era la primera vegada que ocorria. | Simó Tortella | Diari de Mallorca |
Any horrible. Tampoc hi haurà fira Les fires seguiran el mateix camí de les festes. El Govern ha recomanat als ajuntaments evitar la celebració de fires locals. L'arribada de la tardor és sinònim de celebració de les fires Si hem passat un estiu sense la realització de grans esdeveniments de festes populars, ara es suspendran les fires. Entre elles, les més antigues i conegudes, com les de Llucmajor o Inca, amb actes que aglutinen a milers de persones. En les recents reunions dels alcaldes amb la presidenta del Govern, Francina Armengol, se'ls va comunicar que igual que havia ocorregut amb les festes d'estiu la recomanació del Govern era la de suspendre totes les fires. Hem de prioritzar la seguretat de les persones per sobre de tot. El Dijous Bo, que estava previst per a celebrar-se el 19 de novembre, també s'ha suspès. Aquests mesos també havien de celebrar-se les fires de Felanitx, Campos o Porreres, entre altres pobles. Des del Govern han indicat als ajuntaments que les fires no poden considerar-se igual que els mercats ni per l'afluència de gent ni pels productes que allí es venen. En aquests moments no poden organitzar esdeveniments com els que atreu una fira durant el cap de setmana. Mercats Els mercats són els ajuntaments els que decideixen el seu desenvolupament. En tractar-se de punts per als proveïments de productes alimentaris frescos i tenir una menor densitat de participació el Govern permet la seva realització, sempre que, es respectin les mesures de seguretat i sanitàries que han imposat. | J.Socies | UH |
El Govern inicia la recollida d'ADN de familiars de les víctimes de Manacor En una nota de premsa, la Conselleria d'Administracions Públiques i Modernització, a través de la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern, ha fet una crida a les famílies que sospiten que podrien tenir algun familiar víctima de la repressió franquista enterrat a Son Coletes, i els sol·licita que es posin en contacte amb la Direcció General. La Direcció General té localitzats als familiars d'unes cinquanta víctimes que podrien haver estat enterrades a Son Coletes. La crida per a localitzar a possibles familiars de les víctimes compta amb la col·laboració del Consell de Mallorca i dels ajuntaments de Manacor, Sant Llorenç del Cardassar, Artà, Vilafranca de Bonany, Petra, Algaida, Porreres i Felanitx. L'ADN dels familiars es creuarà amb els resultats de les restes òssies. | Europa Press | Direcció General de Memòria Democràtica del Govern: memoria@sgapm.caib.es (971-178985)
El denominat “marès de Porreres” realment prové del terme de Campos El Diccionari Català-Valencià-Balear (Alcover i Moll) defineix el marès o pedra maresa com una pedra arenisca, més o menys dura, però de fàcil elaboració, que s’empra molt per a la construcció d’edificis d'ús exclusiu, durant segles, des de l’abandonament dels murs de pedra i morter fins a arribar al seu progressiu desús amb l’aparició del formigó armat. Les arquitectures vernacles sempre han fet servir els materials apropiats més avinents, i en el cas del marès hi convergeixen una abundant disponibilitat, la suficient fragilitat, que en facilita l’extracció, i que de forma equilibrada es conjuga amb una suficient duresa necessària per conferir solidesa i durabilitat a les construccions. Així, cases de camp, parets, tanques, edificis, esglésies... tots pareixen compartir aspecte i material de construcció essencial. Campos ha estat un gran productor de marès per a tota l’illa de Mallorca. Antigament les explotacions de marès de marina, com les de ses Covetes, assortien per mar a diferents punts de la costa mallorquina. Fins fa poc, pedreres com les de Sa Canova, Es Figueral, Son Oliver, Son Toni Amer produïen gran quantitat de marès d’ús local i exportat a distints racons de l’illa. En canvi, actualment només queda a Campos una única pedrera en actiu, la històrica de Son Grau, entre totes les moltes que antigament hi ha hagut. La situació geogràfica d’antigues explotacions de marès va determinar, fins i tot, el traçat d’algunes línies ferroviàries i la ubicació d’algunes estacions de tren, com l’estació dels Banys de la Fontsanta a Campos, situada prop de les antigues explotacions de sa Canova, o l’estació de Pedreres-Son Mesquida a Felanitx, per proximitat a les pedreres de Son Grau i Son Oliver.
Abans, a causa de la dificultat de transport per terra, el pesant marès era principalment transportat en barca per la vorera de mar. En ser una roca sedimentària relativament recent que pràcticament no ha sofert els efectes de la deformació tectònica, el marès es disposa normalment en estrats horitzontals o subhoritzontals que, juntament amb la seva aparició en grans masses dins el terreny i subsòl, en faciliten la seva explotació en forma de pedrera. A la conca de Campos el marès s’ha extret en pedreres a cel obert o
subterrànies en forma de galeries, practicades dins dels mateixos nivells d’explotació i extracció.
Colors i situació geogràfica El marès o pedra “de Porreres” prové de les pedreres subterrànies de Son Grau i Son Oliver, situades al N de la conca de Campos, mentre que el marès groc s’explota en un conjunt de pedreres a cel obert que se situen a la part oriental de la conca sedimentaria de Palma, dins el terme de Llucmajor als voltants de la línia de partió amb el terme de Palma (Torrent dels Jueus-Torrent de Son MonjoBarranc de Can Casetes). El color del marès és variat, oscil·lant des del blanc gairebé pur (pedrera de Cas Busso a Llucmajor, Muro), blanc cendrós (pedra de Santanyí), color arena groguenc (pedreres de s’Arenal), ataronjat (marès “de Porreres”) i vermellós (varietats de marès de Manacor i Petra). Naturalment, el color és molt variable i depèn dels elements que componen la roca i de les capes de terra que tingui sobre; especialment la primera capa de pedrera, en contacte directe amb terres habitualment vermelles. El marès “de Porreres” presenta colors que van del taronja molt pàl·lid al rosa moderadament ataronjat, mentre que el marès groc de Llucmajor presenta un color groc grisenc Destaca per la seva alta porositat oberta i capacitat d’absorció. Es tracta d’un material en general molt blan. Actualment només existeixen dues explotacions en actiu, Son Grau a Campos i Can Casetes-Can Ramis a Llucmajor. El denominat marès “de Porreres” realment prové del terme de Campos, bàsicament a les pedreres de Son Grau i Son Oliver. Contràriament al que el seu nom indica, el marès o pedra “de Porreres”, mai ha estat explotat dins del terme de Porreres i la seva atribució a aquest municipi probablement es deu al fet que l’accés a les pedreres sempre s’ha realitzat des d’un camí que parteix del nucli urbà de Porreres (camí de ses Pedreres) o/i que els treballadors d’aquestes pedreres han estat gairebé sempre d’aquest municipi. Es tracte d’un marès rossenc de gra fi i compacitat regular però molt absorbent que amb el temps pren una pàtina de color gris que li tanca els porus i el fa més impermeable. Aquesta pedra, que s’extreu en grans blocs a uns 30 m de profunditat de les pedreres subterrànies de Son Grau, és molt emprada a Mallorca en la construcció de façanes, motllures, balcons, etc., perquè és de molt fàcil treballar. Aquest tipus de marès el podem trobar a les façanes d’alguns edificis emblemàtics del modernisme a Palma com el Cercle Mallorquí o el Gran Hotel o a les mateixes esglésies de Campos i Porreres. L’any 2008 les pedreres de Son Grau comptaven amb 4 empleats i produïen unes 64 peces de 100x40x40 cm diàries (Amengual i Serra, 2008). Actualment el marès de Son Grau es comercialitza en dues varietats de color, Porreres blanc i Porreres vermell. (Guillem Mas Gornals. “El marès de Campos: patrimoni cultural i natural”. Jornades Estudis Locals-Campos 2011)
El comte Rossi, el trist personatge que va convertir les Balears en un infern L'italià Arconovaldo Bonaccorsi va dirigir la repressió a les Balears a l'inici de la Guerra Civil; se li atribueixen 2.000 morts. "Tutti i rossi fucilati! Fucilati subito" (Tots els rojos afusellats immediatament). Aquestes eren les paraules que Arconovaldo Bonaccorsi (1889-1962), conegut com el comte Rossi, cridava cada vegada que les seves tropes detenien a combatents republicans o sospitosos de col·laborar amb el govern legítim.
Arconovaldo Buonaccorsi, en una imatge de 1936
Ho feia, a més, "a crits", com recordava Joan Pla, autor de la història novel·lada Morts de cara al sol (Moll Editorial). En aquesta obra narra les terribles gestes d'un feixista italià que va ser clau en la repressió franquista a les Balears a l'estiu de 1936, a excepció de Menorca, que va romandre va baixar control republicà. El problema és que el fals "comte Rossi", perquè no tenia cap títol nobiliari, no va ser una ficció; va ser l'home que Benito Mussolini va destinar per a garantir l'èxit de la revolta nacional a l'arxipèlag balear a l'inici de la Guerra Civil. De caràcter teatral, l'aventura de Bonaccorsi tindria tints de comèdia, si no fos per la duríssima repressió que va dirigir Amb una sèrie d'accions criminals que, segons diversos cronistes, van provocar en el termini de sis mesos la mort de més de 2.000 persones (algunes fonts parlen de 3.000) que no estaven vinculades a la lluita. Serveixi com a exemple per a entendre la vocació del comte Rossi el missatge que remetia per carta al comte Ciano, gendre de Mussolini i peça clau del règim feixista italià: "El nombre de presoners que vaig trobar a la meva arribada s'ha reduït (...) S'estan realitzant labors diàries per a aconseguir una neteja radical de llocs infectes". Una neteja a la qual es va aplicar amb ferotgia, fins a generar entre els illencs un pànic que el precedia allà on arribava. Per a la seva missió, va tenir el suport dels cacics locals i de la jerarquia de l'Església Catòlica. Conegut també com a Aldo Rossi o el Lleó de Son Servera,
Arconovaldo Bonaccorsi va ser, abans de res, "un boig patològic", ha escrit Sol López-Barrajón. "Era prepotent, puter, sense escrúpols i un autèntic criminal", afegeix en un article publicat el 2016. El seu periple també va ser novel·lat per Miquel Dalmau en La nit del diable (Anagrama). Va formar a Mallorca un grup denominat "Dragons de la mort" (conegut també com "la legió de la mort”), integrat per cinquanta joves falangistes (diverses fonts precisen que eren 54) d'entre 18 i 20 anys, als quals se'ls va tallar el pèl al zero, per a sembrar el terror a les illes. Quan va ocupar Eivissa, i malgrat no haver-hi resistència de la població, va usar a aquests joves fanàtics per a espantar els locals i posar en pràctica la repressió. Anys després, alguns membres dels Dragons varen negar haver comès les barbaritats que se'ls adjudicaven; entre aquestes l'execució de persones sense previ judici i la violació de dones. El curiós és que quan aquest grup estava format, la guerra pràcticament havia acabat a les Illes, però animats pel seu creador van seguir, com a bons falangistes, sembrant el terror a tot l'arxipèlag. Nascut en 1898 a Bolonya, Arconovaldo Bonaccorsi es va fer famós per la violència emprada com a membre de les esquadres feixistes a la regió d'Emília-Romanya. Va ser Mussolini qui davant l'alçament contra la República li va encarregar que s'ocupés d'imposar l'ordre franquista a les illes, on tenia tropes destacades. En aquestes dates, una força militar lleial dirigida pel capità Alberto Bayo desembarcava a la costa del llevant de Mallorca per a intentar reconquerir-la després que els revoltats es fessin amb ella. L'operació va fracassar per les dificultats humanes i d'armament del govern de Madrid, i la millor dotació i recursos de l'exèrcit italià. Posteriorment, els nacionals es van acarnissar amb els republicans que s'havien quedat en terra, matant sense escrúpols i fins i tot assassinant als ferits i fins i tot a les infermeres i religiosos que els van auxiliar. Va ser llavors quan s'inicia la llegenda negra del comte Rossi, perquè va començar la repressió brutal, amb la mateixa vocació que s'estava aplicant en altres zones d'Espanya ocupades per les tropes franquistes. Detencions, judicis sumaríssims, afusellaments, no sols de militars, també de població civil, de qualsevol que estigués relacionat directament o indirectament amb el legítim govern de la República. O de qualsevol que fos assenyalat com a sospitós per col·laboradors del cop d'estat o de la falange. Serveix com a exemple el cas de les cinc infermeres de la Creu Roja que van ser detingudes per les tropes feixistes a la platja de Sa Coma. Havien ajudat les tropes republicanes en els combats abans de la seva retirada. Van ser violades, torturades i afusellades davant la gent al poble de Manacor. Gràcies a l'historiador Antoni Tugores i a Josep Massot i Muntaner es va poder reconstruir aquest episodi i la identitat de les víctimes. En paral·lel, Arconovaldo Bonaccorsi anhelava envoltar-se de tots els plaers i luxes, s'allotjava en els millors hotels de Mallorca, demanava els millors menjars mentre la gent passava fam, i si no aconseguia seduir a alguna dona, visitava els bordells de les ciutats conquistades, on va aconseguir enorme fama. Després de la massacre de Mallorca, el comte Rossi va ser destinat al sud d'Espanya per a ajudar a les tropes franquistes i va participar en l'ofensiva contra Màlaga. | Salvador Enguix | “La Vanguàrdia” |
Fa 60 anys. 27 agost 1960
segon el 1963 i tercer el 1964. També va competir en diverses carreres de sis dies. Va córrer amb equips catalans. A la de Madrid el 1961 es va col·locar 12è. Retirat del ciclisme, residia a Andratx. Va morir el 05-05-2012 a 75 anys. Algunes biografies seves el donen com a nascut a Ses Salines, la qual cosa és errònia. Només hi va viure. | Joan Barceló |
q
Els mestres estan preocupats amb el caos al voltant de la tornada a l'escola. Els pares encara més, Les nostres criatures necessitem tornar a l'escola, però es mereixen fer-ho amb seguretat i un mínim de qualitat. Ja basta de nyaps i d'improvisació.
q El passat dia 5 va morir a Palma Joan Quetgles i Veny, a l'edat de 81 anys. Joan Quetgles havia nascut a Porreres l'any 1939, es llicencià en Filosofia a la Universitat de Barcelona el 1966. Històric militant independentista, va militar en el PSUC i el PSAN. Va ser professor de filosofia de l'institut Ramon Llull i un dels impulsors de l'assemblea del Moviment de Defensa de la Terra a Mallorca.
El ciclista Miquel Mora Gornals, primer olímpic porrerenc als Jocs de Roma Aquests dies es compleixen 60 anys del debut olímpic del ciclisme mallorquí. Va ser als XVII JJ.OO. (Roma, 1960) quan competiren en persecució per equips juntament amb el basc Errandonea, que era d'Irun, el sineuer Francesc Tortella, Miquel Martorell de Lloseta i Miquel Mora Gornals, que va néixer a Porreres dia 11-09-1936. Els seus pares treballaren com a jornalers a la gran finca de sa Vall, propietat d'en Verga, on la seva mare va ser dida d'alguns néts de la família del famós financer. Un germà seu, Gabriel, encara viu a Porreres. Miquel Mora era un jove alt i fort, -1,75 d'alçada i 80 quilos de pes- i aviat els aficionats al ciclisme l'identificaren com un referent. Miquel Mora va ser professional entre els anys 1961 i 1964. Va ser un corredor important en la seva època, amb nombrosos podis nacionals i regionals. El 1957, com a component d'una selecció balear en la qual també hi havia Jaume Alomar i Joan Vicens es va proclamar per primera vegada campió d'Espanya per Regions. A partir d'aquí va tornar a ser campió d'Espanya de Persecució el 1961 i 1962, plata en Persecució el 1960 i 1963, i de fons en pista el 1960 i bronze als campionats nacionals de Persecució. El 1960 abans de representar Espanya a Roma va guanyar el campionat d'esprint a les Illes Balears i es va col·locar segon en els campionats d'Espanya nacionals de pista en cursa individual, cursa de punts i cursa darrera moto. Després dels Jocs Olímpics, Mora es va convertir en professional, guanyant el títol nacional espanyol en individuals el 1961 i el 1962, quedant
q El temps inestable de la darrera DANA dels dies 7 i 8 ha deixat un total de 57 litres/m2 de pluja a Porreres. A la nostra àrea ha plogut bé. q El coronavirus manté quatre casos actius a Porreres amb un total de 25 altes. Als pobles veïns hi ha 83 casos a Llucmajor, a Felanitx 16, 10 a Campos, 15 a Sant Joan, 8 a Vilafranca i 28 a Montuïri. Palma és el municipi amb més defuncions de les Illes (159). q Vist com han fet els grups a la tercera divisió balear podríem deduir que els grups de preferent podrien quedar així; Grup 1: Campos, Algaida, Sant Jordi, Llubí, Porreres, Petra, Inter, Santa Maria, Son Verí i Son Cladera. q A Mallorca, tampoc a Catalunya, una sitra, és a dir una bicicleta, gairebé ningú sap el que és, llevat del poble de Porreres. Tan rara és la paraula, que un twitter de Barcelona, Xisco Brownie, va aconseguir un gran nombre de respostes (moltes equivocades) tot i que una d'elles diu “tenc entès que a Montuïri també es deia, però s'ha perdut”. Segons Xisco Brownie, Porreres "és quasi un subcontinent en si mateix...". Ens deu conèixer. q El col·lega informatiu “El Pla” destaca la presència romanesa a Algaida i Porreres. A l'agost publica un dossier, molt interessant per cert, dedicat als residents estrangers de la nostra comarca. L'alemanya i la marroquina són les dues nacionalitats més representades a Porreres. q El període voluntari de pagament dels tributs locals de l’any 2020 serà del dia 1 d’octubre a dia 1 de desembre. Convé recordar que ja no es remeten avisos de pagament de tributs en paper. Sant Pagarín no fa vacances. q Joan Martorell, músic i compositor porrerenc, interpretant al piano, ha actuat a les nits d'estiu del Castell de Bellver interpretant el “Manual inacabat (per anar per la vida)” de Guillem d’Efak amb motiu del 25è aniversari de la seva mort. L'acompanyaven, en aquest recital d'homenatge, Marta Elka, veu cantant; la porrerenca Agnès Vanrell, rapsòdia i el guitarrista Toni Pastor.
Richard Nightingale Goss:
"Al cap d'un mes de viure a Porreres ja entenia perfectament el català" Richard Nightingale Goss va néixer a Escòcia el 4 de maig de 1939. És un d'aquells personatges que passen per la vida quotidiana de la població sense fer massa renou però sempre present i actiu en molts dels actes que s'organitzen. És doctorat en Etnomusicologia per la universitat d'Edimburg i entusiasta de la cultura. Simó Tortella va fer aquesta entrevista l'any 2013.
Richard en la seva faceta de 'graller'. (Foto: S. Tortella) Richard Nightingale va arribar a Porreres fa vint anys, cercant tranquil·litat després d'haver rebut l'alta mèdica després d'una llarga recuperació, tretze anys, d'una paràlisi que el va obligar a deixar la docència. Segons ell no està jubilat, ja que aquesta paraula en el seu diccionari no existeix. El seu currículum és extensíssim en el món de l'ensenyament i la cultura, treballant des de primària fins a la universitat. Doctorat en Etnomusicologia per la universitat escocesa d'Edimburg. Domina l'anglès, escocès, gaèlic, francès, rus, castellà i català a més del grec i el llatí. Ha recorregut Amèrica, Europa i Àfrica ensenyant i recopilant informació per als seus estudis etnomusicals i d'història. Disposat sempre a la conversa i a ajudar la gent a aprendre idiomes. -Per què Porreres? -Jo ja coneixia Mallorca gràcies als cursos d'estiu de la UIB i en acabar la meva convalescència vaig decidir traslladar-me a Mallorca, ja que estava prop d'Escòcia i les tradicions del camp, que és on jo vivia, era el que no volia perdre pel que no buscava una gran ciutat per a residir. Per Internet vaig realitzar una llista de poblacions mallorquines de les quals vaig eliminar totes les que tinguessin costa i turisme. Es van quedar solament unes deu i la primera de totes era Porreres. Després va venir la compra de la casa per a restaurar-la i així fins avui tretze anys després. -Com va ser la primera trobada amb la població?
-Sense cap problema. La meva família és catòlica i teníem una casa a Mèxic i els costums hispans no m'eren estranyes, ja que molts dels meus alumnes eren de l'Arxidiòcesi dels Àngels on es parla molt espanyol. -Quant temps va tardar a poder comunicar-te en mallorquí amb els porrerencs? -En un mes ja entenia i llegia perfectament el català, una altra cosa era parlar-ho. -Com veu la situació actual del català a Mallorca? -Hi ha molt d'estrès perquè una cultura sense llenguatge no és possible. És una incògnita el seu futur, però per a mi és molt important, ja que és la cultura d'aquí. -A més de les visites guiades a la parròquia de Porreres que realitza els dimarts de mercat des de fa dos anys i la recaptació dels quals destina a les obres de millora del temple, amb qui més està col·laborant? -Primer ho vaig fer amb els voluntaris de Sant Roc, després ja van seguir els geganters, batucada, Protecció civil, Cor gregorià, castellers, ball de bot... Respecte a això últim del ball de bot preferesc les ballades en les places i no el de les agrupacions, ja que preferesc els balls lliures sobre els de les coreografies. Amb això no vull criticar la bona labor que estan realitzant els grups folklòrics. -Amant del transport públic i la bicicleta. Com ho fa per a poder participar en tants actes de la geografia illenca? -Algunes vegades he de demanar ajuda a alguns amics, però normalment em desplaç amb bicicleta. Quan fa falta la carreg a l'autobús i puc assegurar que les distàncies a Palma no superen els 20 minuts quan coneixes les dreceres. A alguns polítics actuals no els agraden aquestes pistes per a ciclistes a les ciutats i per això les lleven. | Simó Tortella | Diari de Mallorca |
Porreres i els estrangers a “El Pla” L'entrevista anterior l'ha reproduïda la publicació "El Pla" que dedica el número 4 corresponent al mes d'agost al dossier “Estrangers al Pla: una comarca oberta al món” on explica que “Tot i que els primers estrangers que van arribar a Mallorca ho feren a la Serra de Tramuntana o a zones costaneres, cada cop més gent de diferents nacionalitats elegeix el Pla de Mallorca per establir-se o treballar. Motivats per la tranquil·litat dels seus pobles, la proximitat de l'entorn rural o els lloguers més assequibles, troben a algun dels seus municipis una opció de vida. El Pla els aporta molt i ells també hi deixen la seva petjada”. Aquest dossier publica coses molt interessants com que la població dels pobles del Pla ha anat evolucionant en els darrers vint anys seguint les dinàmiques que han afectat també la resta de l'illa. Segons les xifres oficials del padró (IBESTAT), l'any 1999 a Porreres no sobrepassava el 4% la població d'origen estranger. En només deu anys, la situació ha canviat dràsticament. Porreres ocupa la primera posició (passa del 3,71% al 22,84%, i és el poble amb un major increment de població estrangera) seguit de Lloret i Montuïri. I per davall de la mitjana de Mallorca: (23,5%).
Porreres demana ampliar la plantilla El passat 27 d'agost hi hagué reunió de batles amb la presidenta del Govern, Francina Armengol. A aquesta, segons informa la batlessa de Porreres Xisca Mora via twitter “ens han demanat més col·laboració per part de la policia local per controlar les reunions familiars, ús de mascareta, i les noves mesures que entraran en vigor a partir del dissabte 29”. Amb quins recursos es demana i afegeix que “no tenim personal suficient i una llei estatal que impossibilita la contractació de nous policies. Des de l'Ajuntament de Porreres, com a batlessa li he demanat que creïn un sistema extraordinari i urgent per poder augmentar el cos de policia local mentre duri la pandèmia”.
Deichsel i Dagmar Fuss i del francès, Pierre Kienlen. Consideren que participar-hi és una bona forma d'integració a la vida social del poble, a més del gaudi de participar en un bell projecte col·lectiu. A més, Elke Diechsel col·labora també amb l'Ajuntament de Porreres en la tasca de senyalització del patrimoni del poble aportant les traduccions de senyalística informativa. (Dossier El Pla)
L'Agència de Defensa del Territori ha provocat la demolició de dues edificacions il·legals a Porreres La lluita contra l'urbanisme il·legal de l'Agència de Defensa del Territori (ADT) ha provocat a Mallorca la demolició de 346 edificacions il·legals en sòl rústic entre l'1 de gener de 2017 i el 30 de juny d'enguany. Dos d'aquests edificis són a Porreres. L'ADT és un organisme creat pel Consell fa una dotzena d'anys. No obstant això, va estar pràcticament inactiu fins a 2017, data en què va reforçar l'actuació, nombrosa en aquells municipis que tenen delegades les seves competències en disciplina urbanística en sol rústic, que no és el cas de Porreres.
Danys a les collites pel calabruix (Europa Press). L'Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja) ha advertit de la gravetat dels danys ocasionats pel calabruix en diverses parts de Mallorca. El gerent d'Asaja, Joan Simonet, ha situat a la zona de Porreres i Felanitx els danys més importants provocats en vinyes i oliveres, on podria perdre's més del 80 per cent de la collita. Segons ha assenyalat, els danys van més enllà del fruit que cau a terra, perquè el calabruix danya també el fruit que queda en l'arbre i el deixa inservible.
Subvencions a famílies per activitats extraescolars esportives El Consell de Mallorca convoca subvencions destinades a famílies consistents en un ajut econòmic de les despeses derivades de la inscripció a les activitats extraescolars esportives durant el curs escolar 2020/2021. L'objecte d'aquesta convocatòria és fomentar que infants i joves d'entre 6 i 16 anys participin regularment en activitats extraescolars esportives. En el cas d'esportistes amb diversitat funcional el màxim d'edat són 21 anys.
Elke Deichsel i Dagmar Fuss Montuïri i Porreres, com a molts altres municipis del Pla de Mallorca, compten amb les seves corals que participen en les celebracions dels pobles i realitzen gires de concerts a diferents indrets de Mallorca i de vegades, a l'exterior. A Porreres viuen tres residents estrangers que des de fa anys formen part no sols de la Coral de Porreres sinó també de la Schola Gregoriana de Mallorca i dos d'ells també, canten a la Coral de Montuïri. És el cas de les alemanyes Elke
Línia directa: 627477628 648257430 Editor: Joan Barceló Bauçà Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu a: binerbo1@gmail.com o utilitzant el WhatsApp o Telegram. Segueix-nos al Facebook, Twitter o a https://issuu.com/ Aquest número ha quedat enllestit el 14-9-2020 Subscripció: semestre/paper: 10 euros. Revista paper: 2 euros
Com pots ajudar al quinzenal “Porreres”?: subscriu-te! Per 10 euros cada semestre rebràs a ca teva el nostre periòdic local en paper i abans que ningú. I cada quinze dies! Et faràs solidari amb una iniciativa única a Porreres: un quinzenari amb edició digital gratuïta i també en paper. Tendràs còmodament a casa tots els exemplars sortits durant cada quinzena. Oferta sols disponible per al municipi de Porreres. Comunica't amb nosaltres al 648257430 i/o 627477628. Et prendrem nota, sense cap altre tràmit ni gestió. Així de senzill. No espereu que s'esgoti cada exemplar (sols val 2 euros) que trobareu als establiments: PAPERERIA ES CANTÓ (CARRER CERDÀ) i FRUITES CA NA MARIA (CARRER AGUSTÍ FONT).