novembre 2020 2ª quinzena núm. 49 "El món està cansat, l'any és vell. Les fulles destenyides estan contentes de morir" (Sara Teasdale, poeta)
500 anys de germanies El 7 de febrer de l’any que ve, 2021, es compliran cinccents anys d’un dels episodis més rellevants en la història de Mallorca: la Germania, aixecament que s’inicia el 7 de febrer del 1521 i acabà el 7 de març del 1523. Ha de quedar palès que les motivacions que provocaren l’esclat de l’aixecament agermanat són múltiples i provenen de segles anteriors, a les quals no se’ls havia posat remei. De fet, part de la casuística de l’esclat agermanat prové de la revolta de 1391 i de l’aixecament forà de 1450. Entre els principals objectius dels alçats trobam els de posar fre a la corrupció duita a terme per part de les oligarquies ciutadanes; una redistribució justa dels imposts i gaudir de llibertats polítiques i socials per als estaments més humils de la societat illenca. A més a més, la revolta contra l’espoli fiscal, tenia importants continguts socials, fins a arribar a proclamar que «cap captiu de la terra no podia ser esclau». El 1521, els sectors més clarividents de la societat havien arribat al convenciment que el Regne de Mallorca mai seria lliure si no eren els mateixos afectats els que transformassin les estructures del poder que els mantenia en la captivitat més abjecta. Una de les primeres accions duites a terme pels agermanats va ser la de crear un òrgan nou anomenat la Tretzena –a imitació de la Valenciana Junta dels Tretze– constituïda per l’Instador del bé comú, Joan Crespí i dotze tretzeners, representant la ciutat i la part forana. Pel que fa a les mesures que es prengueren, tant Joan Crespí com Joanot Colom, posaren en marxa una sèrie de reformes polítiques per dur a terme una progressiva reducció del deute a través de la “Santa Quitació”, l’elaboració d’un cadastre per tal que tothom contribuís d’acord amb la vàlua dels béns posseïts i, també, la supressió de certs drets personals que afectaven, molt directament, l’estament popular. L’oposició granítica dels sectors més allerats, conscients que tals reformes podien perjudicar la seva privilegiada situació, juntament amb l’oposició de l’emperador a escoltar als seus súbdits, no deixà altra opció als revolats que la rendició o la lluita fins al final. Al llarg dels 25 mesos que durà la germania mallorquina es produïren desafeccions del bàndol agermanat, però molts altres moriren en batalla, com les de Son Fornari i Rafal Garcés. En poc temps, l’avanç de les tropes reials per l’illa va ser imparable i l’últim reducte agermanat, Ciutat, va ser
ocupada el 7 de març del 1523 d’acord amb unes capitulacions que no serien respectades. La repressió, en aquest cas no s’inicià un cop caigué la ciutat, sinó que s’havia iniciat ja l’octubre i novembre anteriors. A més de les sentències a mort, també es confiscaren centenars de béns i s’imposaren multes econòmiques. Entre els nombrosos executats, destaca el líder de l’aixecament, Joanot Colom, el qual fou executat, esquarterat, i el seu cap va estar 299 anys dins una gàbia penjada a la plaça de la Porta Pintada. Com a resultat de tot plegat ens trobem que la població minvà i s’empobrí, fins a tal punt que, només 30 anys després, començà a recuperarse. Es va pretendre eliminar, per sempre, qualsevol record de vindicació col·lectiva dels mallorquins. Emperò, no pogueren acabar amb la flama de la revolta. La Mallorca que avui es rebel·la contra la injustícia social, que reivindica el dret a la sobirania política, que renega del patriarcat, que abandera la defensa del territori, la llengua i la cultura catalanes, que lluita contra el canvi climàtic, que aspira a una societat cohesionada i solidària, és hereua dels agermanats. Avui és d’estricta justícia rememorar la Germania, no solament pel coratge que tingueren els nostres avantpassats en enfrontar-se a una administració pública corrupta i combatre una societat injusta, parcial i opressora, sinó perquè els valors que empararen aquesta lluita són ben vigents: democratitzar les estructures governamentals per tal que tots els ciutadans gaudeixin dels mateixos drets i oportunitats. Cal, per tant, honorar la seva obra i atorgar-los la justícia que en el seu moment els fou negada i que ha estat ignorada per la historiografia conservadora i tradicionalista. El discurs dels vencedors ha estat el que ha prevalgut dins «determinats cercles oficials», predisposats a criminalitzar les accions dels agermanats, segurament perquè, abans i ara, els seus principis i actituds fan nosa a determinades ideologies. Servar i difondre la memòria col·lectiva, tant popular com institucional, dels moviments socials que han perseguit un futur millor per al poble de Mallorca és un deure per a tota persona que es vulgui comprometre amb la democràcia i amb el benestar d’aquesta terra. Així doncs, serveixi aquesta commemoració per a reivindicar també les lluites compartides que durant anys han combatut en diferents àmbits per fer-nos avançar com a poble. Benvinguda és l’hora en què dones i homes compromesos en la recuperació de la nostra memòria històrica i en la defensa de valors com la llibertat, igualtat, la sobirania i la justícia social, hem decidit retre homenatge als que fa 500 anys en foren precursors: «Els agermanats», i com ells cridaren: Pac qui deu! Mori el mal Govern!
La majoria d'actes de la fira suspesos pel coronavirus Fa 200 anys. Segle XIX
L’ametler d’en Verdera (II) En el catàleg de l’Exposició Agrícola celebrada a Palma el 1861, un dels expositors, Nicolau Ripoll de Palma, presentà una col·lecció de set varietats d’ametles, entre les quals està registrada l’ametla Verdereta. A la Exposición Universal de Barcelona, celebrada el 1888, un expositor de Palma, Gabriel Fuster Forteza, presentà una mostra de 91 varietats d’ametles i també hi està consignada la varietat Verdereta. A la Exposición Balear Agrícola i Pecuaria celebrada a Manacor el setembre del 1897, molts dels expositors d’ametles portaren aquesta varietat. Monserrat Truyol Pont, de Manacor, presentà una col·lecció de 140 castes, entre les quals hi figura l’ametla d’en Verdera. Gabriel Fuster Forteza, de Palma, presentà una col·lecció de 125 varietats, on hi està consignada l’ametla Verdereta. Els germans Miquel i Joan Amer Servera, de Manacor, presentaren una col·lecció de 34 classes d’ametles, on també hi figura la varietat d’en Verdera. Redona és el nom més utilitzat a Porreres per anomenar aquesta ametla, si bé sovinteja amb el nom Verdereta. La mitja dotzena de persones entrevistades, totes de Porreres, la coneixen principalment amb aquest nom, però també la identifiquen com Verdereta. “És la mateixa!” contestaren davant la meva insistència, quan intentava aclarir si eren dues ametles distintes. La mel·la Redona d’en Verdereta (sic) és la variant registrada a la Llibreta XXXII, elaborada per Alcover i Moll l’any 1922. Aquesta variant, recollida de viva veu a Porreres, ens remet al diminutiu del llinatge o malnom Verdera i aclareix a la vegada la dualitat dels dos noms utilitzats actualment per identificar la Redona i Verdereta. Si observam l’article personal, veurem que aquesta denominació s’adapta perfectament a un dels esquemes del sistema nominatiu utilitzat en el món camperol per identificar les varietats d’ametles: característica física + article personal + antropònim. Vet aquí un parell d’exemples: Bord d’en Cama, Rimades d’en Pere Batle, Fortes d’en Ros, Redona d’en Gelat. Sembla doncs, que aquesta variant ens convida a cercar un membre de la nissaga Verdera del segle XIX, probablement baix d’estatura, usufructuari del malnom Verdereta i presumiblement relacionat amb el món de l’arboricultura: exsecallador, empeltador o simplement agricultor La Porrereta és el nom utilitzat en algunes localitats, indicador del lloc d’on és originària aquesta espècie. Observau el diminutiu que fa al·lusió a la petita mida del fruit. A la revista d’agricultura El Porvenir Balear, un agricultor de Palma, Jordi Mayol Arbona, del Secar de la Real, la descriu així: [...] D’en Porreretas (sic): Variedad de las primeras en florecer, resistiendo en flor los vientos más fuertes y los más intensos fríos. Las cosechas que rinde este árbol son abundantes, impidiéndole el desarrollo, así es que tarda mucho tiempo en ser corpulento y ramudo. Apetece esmerado cultivo y se da mejor en terrenos de regadío que en los secanos”. (Continuarà) (Francesc Canuto Bauçà. Històries d’ametles. L’ametler d’en Verdera. IV Jornades d’Estudis Locals, Porreres 2013)
A causa de la covid-19 enguany no s'ha pogut celebrar la fira de tardor. Així i tot, molts dels actes i activitats que s'havien preparat seguiren el mateix camí o tenguéren, en el seu cas, poca assistència de públic. La taula rodona dedicada a “La reinvenció de la cultura” organitzada per l'Agrupació Cultural de Porreres a l'Auditori municipal feu una interessant reflexió sobre el canvis que ha sofert el consum cultural amb el pas dels anys. Si l'accés generalitzat a l'educació va ser un punt d'inflexió, també ho ha estat la tecnologia. El passat dia 2 d'octubre, a l'església parroquial tengué lloc la missa funeral del dia dels Difunts. El dimarts, dia 27, hi hagué una xerrada agrícola amb el tema “La garrova, aprofitament del garroví i la polpa” a càrrec d'Aldo Castelli, economista i gerent de Camp Mallorquí.
L'IBI, un impost local mal repartit Com es pot entendre que Porreres sigui el poble que menys ingressa per l'IBI com anunciava el mes passat, treguent pit, el Pí i que, a la vegada, Campos i altres pobles de la comarca tenguin un IBI més barat? La llei estableix un tipus mínim del 0,40 per cent i a Campos és del 0,41. Segons el diari “Última Hora”, els únics municipis que el tenen més baix són Esporles, Deià, Valldemossa, Estellencs, Algaida i Petra. Comparat amb Porreres on l'IBI és del 0,58, a Felanitx és del 0,47, Llucmajor del 0,56, i a Montuïri del 0,60, l'únic poble veí on l'Impost de Béns Immobles és més alt.
Eficàcia i exemple en la lluita contra la pandèmia L'eficàcia en la lluita contra la pandèmia, o qualsevol altra acció de govern, requereix d'un exemple que els polítics no estan donant. Resulta incomprensible veure com els parlamentaris incompleixen les mateixes mesures que imposen als ciutadans, a la presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, saltant-se el toc de queda que ella va establir o al ministre de Sanitat, Salvador Illa, assistint a un esdeveniment amb uns 80 convidats mentre demana als ciutadans que evitin reunions. (Malacara)
q A Mallorca ja només queda una fàbrica de fideus elaborats de manera artesanal, Bendinat, a Porreres. En venen de tres classes: burballa, burballa arrissada i fideuí.
q
Ceinco està ultimant una plataforma digital amb la qual oferirà al febrer un servei integral i en línia que permetrà modernitzar tots els serveis de comptabilitat, assessoria jurídica, fiscal i laboral.
q
Fa 14 anys, temporada 2006-2007, a Porreres jugaven un parell d'equips de vólei. El Zanobia Porreres de senior masculí i el CV OCTR Porreres de senior femení.
q
La U.E. Porreres va debutar al campionat de Regional Preferent Mallorca amb un 1- 3 a casa contra el Sant Jordi. El primer gol el va marcar Adrià Jimenez Galiano.
q
APAEMA torna a plantejar-se la possibilitat del cultiu del festuc a Mallorca. Un arbre que requereix molt fred a l'hivern i molta calor a l'estiu, el clima habitual de Porreres. Tenim la calor necessària perquè el fruit del festuc s'obri, però fred suficient, només en anys puntuals.
q
Les dues porrerenques que formen part del club Atletisme Montuïri aconseguiren un bon resultat al campionat de Balears de mitja marató. Rosa Córdoba fou campiona illenca absoluta, veterana i per equips i registrà el record del circuit amb 1h 23:59. Catalina Gelabert aconseguí el campionat de Balears per equips i 4a classificada senior.
q
L'Ajuntament de Porreres va signar el passat dia 30 un conveni de col·laboració amb el Consell de Mallorca per dur a terme accions en matèria de joventut. Amb aquesta aportació es podrà dinamitzar el casal de joves i iniciar el projecte.
q
Cada illenc (inclosos els de Porreres) produeix de mitjana 531 quilos de residus a l'any, el volum més alt de l'estat espanyol. El Govern es proposa reduir 47 quilos per persona el 2021 i cent quilos abans de l'any 2030 per complir les directrius de la Unió Europea.
q
Segons les dades de la covid 19, a Porreres hi havia a principis de novembre 10 casos actius confirmats per PCR i 39 altes. També 95 casos a Llucmajor, 51 a Felanitx, 41 a Sant Joan, 28 a Montuïri, 28 a Campos i 27 a Vilafranca. I 33 defuncions en total als pobles veïns.
Poques ‘matances’ particulars Els ramaders que es dediquen a la cria de porcs calculen que enguany es faran un 25% menys de matances particulars. Arrencant la temporada de matances, ja és evident que no s'arribarà a sacrificar els mateixos animals que l'any passat. Una previsió que fa la gerent de la Cooperativa Agrícola de Porreres, Esperança Mora. «Hem de prevenir els contagis en qualsevol situació i les matances no són una excepció però intuïm que les restriccions faran que enguany molta gent decideixi no ferles i encara que la temporada a penes ha començat, nosaltres hem venut només un 75% de les espècies que havíem despatxat l'any passat en aquestes dates». Per a fer bona sobrassada, no val qualsevol porc. Són porcs que mengen cereals, animals molt cuidats i de molta qualitat però si no se sacrifiquen per a fer sobrassada i altres embotits típics, s'han de vendre a preus ridículs perquè no hi ha demanda en el mercat. Per a la majoria de ramaders del sector del porc, el percentatge de negoci que representen els porcs que s'engreixen per a destinar-los a matances particulars és molt petit, però és una ajuda per als ramaders. Encara que les primeres instruccions de Salut sobre les matances dictaven que només podien sacrificar un porc aquelles persones que s'havien encarregat d'engreixar-lo, aquesta afirmació ràpidament s'ha rectificat. Tant Unió de Pagesos com ASAJA han denunciat aquesta decisió. Això sí, el treball s'ha de fer en grups de sis persones com a màxim. (Joan Sitges | DM)
Producte local
Tomeu Salleres, sabates En Tomeu tenia 14 anys quan va decidir seguir les passes del seu germà Biel en el món de la confecció de calçats de pell, al taller familiar ubicat al centre de Porreres. Quan els germans treballaven a temps complet en aquest petit i carismàtic taller es produïen més de 1500 calçats per setmana. A hores d'ara, i amb el seu germà ja retirat, en Tomeu ha renunciat a la seva jubilació per a poder dedicarli totes les hores possibles a l'ofici que ha marcat la seva vida. Si bé, abans era més fàcil trobar pell d'alta qualitat propera al poble de Porreres, els darrers anys s'ha convertit en un problema. Abans hi havia una fàbrica de pell a cada poble, ens conta el sabater. Actualment, es proveeix amb pells d'alta qualitat de les fàbriques que tanquen les portes per motiu de l'alta competitivitat del mercat actual. El calçat que fa en Tomeu és personalitzable i s'adapta a tota classe de peus, talles i especificacions tècniques. De fet, ell és dels pocs sabaters que queden a l'Illa de Mallorca i a ell hi acudeixen molts clients amb necessitats especials. Una de les seves preocupacions és la de qui donarà servei a aquestes persones un cop ell no pugui seguir amb el negoci. Ara, amb 73 anys, ha decidit fer del seu ofici el seu passatemps. "Jo som guitarrista de nit i sabater de dia" ens explica. Si bé la música no hi falta dins del seu taller, no hi ha dubte que en Tomeu i els seus calçats no hi poden faltar al poble de Porreres. (Foto: Cati Vaquer) Calcats Salleras, Telf. 971647167. C/ Rector Llompart 3. Porreres
Mateu Morlà Moure:
«La violència de la repressió arriba fins als nostres dies» Mateu Morlà Moure (Manacor, 1989) és llicenciat en Història i màster en Prehistòria, Antiguitat i Edat Mitjana per la Universitat Autònoma de Barcelona i especialitzat en arqueozoologia. Ha treballat en la investigació Espais de la batalla de Mallorca 2017-2022 i en l’exhumació de la fossa comuna de Porreres el novembre del 2016, just ara fa 4 anys. -Has participat fa poc en dues importants investigacions relacionades amb la Guerra Civil a Mallorca. La més recent és Espais de la batalla de Mallorca, en la que feis un estudi dels escenaris bèl·lics de l’estiu de 1936 en el llevant mallorquí, on desembarcà l’expedició republicana venguda de Barcelona i comandada pel capità Alberto Bayo. Aquest projecte està previst que duri fins al 2022 i ara ja heu acabat la primera fase. En què ha consistit? -Hem fet una prospecció superficial sense recollida de material de les principals zones on va succeir la batalla dins el municipi de Son Servera, i també hem consultat arxius històrics i hem recollit informació oral dels veïnats de la zona que visqueren el conflicte, o bé que el tenen present pel que els contà la generació dels seus pares. La prospecció superficial serveix per localitzar sobretot estructures bèl·liques com nius d’ametralladores, parapets, trinxeres, filferrada, i material bèl·lic, com puguin ser projectils, casquets… També altres objectes relacionats amb el dia a dia: llaunes d’aliments i equipaments de diferents tipus. -L’altra investigació de què parlàvem és l’excavació de la fossa comuna de Porreres. Durant tot el procés les emocions estaven a flor de pell: rebéreu visites de molts familiars d’assassinats i l’acompanyament social i mediàtic era constant. Com et sents com a jove historiador poguent participar d’un acte de justícia que desperta tantes passions i interès? -No se si és un acte de justícia, ja que els culpables han sortit indemnes. Jo més aviat crec que el que aconseguim és dignitat i memòria per a les víctimes. És una sensació molt difícil d’explicar perquè es mesclen molts de sentiments. Per una part hi ha un sentiment de felicitat perquè veus que estàs ajudant als familiars dels assassinats. Sents també realització i orgull perquè estàs aportant quelcom a la societat. Jo diria que és una de les feines arqueològiques més valorades socialment. D’altres també es valoren, però desperta moltes més emocions tot
el relacionat amb la Guerra Civil que excavar un jaciment romà o medieval. Per una altra banda però, també hi ha un sentiment de tristor i diverses emocions gairebé negatives. Entres en contacte directe amb la guerra. No és el mateix estudiar-la a traves d’arxius o d’historiografia que quan estàs allà, desenterrant una persona assassinada de manera cruel i inhumana per defensar uns valors que qualsevol persona decent defensa avui en dia. És molt gratificant perquè la gent ho valora i et sents realitzat perquè veus que tots els teus anys d’estudi es poden retribuir a la societat, però al mateix temps és dur. -Què és el que més et va impactar del que vareu trobar a Porreres? -Em va impactar molt veure a quin nivell arribava la liquidació sistemàtica de persones. La mitja era trobar uns 5-6 individus assassinats per fossa, però a una en varem arribar a trobar 12 (a cada fossa hi ha el grup de persones assassinades en un mateix moment concret). És dur imaginar que un dia qualsevol, gent que, com deia Hannah Arendt, en el fons eren “terrible i terroríficament normals”, van a Palma amb un camió, agafen, per exemple, fins a 12 persones traient-les d’alguna de les presons de Ciutat fentlis creure que les alliberarien, les duen a Porreres, les treuen del camió, directament les afusellen conta el mur de l’Església i després poden continuar amb el seu dia a dia com si res. També em va impactar l’anècdota d’una dona a qui li feien les proves d’ADN i que em va contar que recordava el moment en que els falangistes havien agafat a son pare davant ella mentre jugava al porxo amb les seves germanes i com ell es va acomiadar de les filles. Veure en persona a aquella dona, encara viva, contant-te això, et connecta directament amb les persones que estàs desenterrant. Aquest dia va ser massa per jo, em vaig emocionar molt. -Aquests són exemples de que la violència generada en aquells dies es perpetua fins al present? -Sí, de fet aquesta tesi l’estam defensant amb la companya Maria Antònia Fernàndez Pisà en un article que sortirà aviat a les Actes dels Estudis Locals de Porreres, una publicació anual sobre investigacions relacionades amb el poble. La idea és que la violència de la repressió arriba fins als nostres dies. Primer perquè encara segueixen vius alguns familiars directes dels assassinats, els quals no han pogut realitzar el dol a falta del cos i una tomba on plorar. Segon perquè una part de la nostra societat segueix tirada com si fos fems en el lloc que els seus assassins volgueren. Tercer, perquè la no recuperació i el desconeixement que tenim actualment sobre les víctimes en fosses forma part d’una violència sistemàtica i racional, organitzada en el seu dia pel règim franquista. Malauradament, el franquisme sociològic perviu a la nostra societat, i això explica perquè alguns sectors polítics i socials segueixen oposant-se a la recuperació de les víctimes. (Entrevista publicada a l'agost de 2017 al “CentXCent”)
Xarxa d'aigües depurades per a 1.600 explotacions agràries del Migjorn (F.Marí / UH) La reutilització de les aigües depurades per a
l'agricultura és una de les reivindicacions històriques del sector que ara sembla estar més a prop. El Govern central ha aprovat l'interès general al projecte presentat per la Conselleria d'Agricultura i Pesca que pretén crear una xarxa d'aigües regenerades que interconnectarà el Migjorn de Mallorca. Aquest inclourà als municipis de Llucmajor, Campos, Ses Salines, Felanitx i Porreres, al costat de la bassa d'aigua ja existent en el pla de Sant Jordi. En total es preveu proveir d'aigua depurada a 1.600 explotacions agràries, segons apunten fonts del Govern. En aquest cas, la interconnexió d'aigües regenerades en el Migjorn tindria un cost de 70 milions d'euros, que en part serà finançat amb fons europeus inclosos en el programa Next Generation del pla de reconstrucció econòmica a causa de la pandèmia. El projecte se centra principalment en el sistema de regadiu dels municipis del Migjorn, ja que són els que tenen més dificultats per al proveïment d'aigua. Part dels seus aqüífers s'han assecat o bé presenten gran quantitat de nitrats i salinització. Això ha contribuït a l'abandó progressiu de les plantacions agrícoles. D'aquesta manera, es pretén un aprofitament de l'aigua més sostenible i llevar pressió en uns aqüífers ja minvats. La proposta planteja una gran bassa en la zona de la Marina de Llucmajor interconnectada amb la de Palma a través d'una gran canalització.
La depuradora de Porreres avança Les obres de reforma de la depuradora de Porreres, que es varen iniciar el mes de juny passat, després d'anys d'haverse projectades, estàn gairebé a punt de finalitzar. Es preveu que estiguin acabades en el primer trimestre de 2021.
Joan Sastre fa una magnífica campanya Luis García Plaza, actual tècnic del Reial Mallorca, ho deia en roda de premsa, després de quedar el seu equip com segon a la classificació: «Joan Sastre va jugant i agafant confiança. Treballa i rendeix. Fa bé les coses i estic molt content», Això ho comentava sobre el lateral porrerenc, peça indiscutible al seu organigrama en vistes al retorn del club a la primera divisió. Els periodistes de Palma se'n fan creus del rendiment de Sastre aquesta temporada.
Afers Socials assumirà 28 noves places en residències i 71 en centres de dia en el 2021 La Conselleria d'Afers Socials ha anunciat que l'any vinent assumirà 28 noves places en residències i 71 en centres de dia a través de la concertació i convenis amb entitats privades i públiques, segons informa Europa Press. Així ho contempla la previsió dels Pressupostos autonòmics del pròxim any, que recull un augment de la dotació pressupostària d'un milió d'euros fins a arribar als 19,6 milions d'euros. De cara al 2021 el pressupost de 12,5 milions d'euros servirà per continuar avançant amb les futures residències i es continuarà treballant per als futurs centres de dia de Cala d'Or (Santanyí), Porreres, Badia Blava (Llucmajor) i Sa Indioteria (Palma). Segons la consellera del ram, Fina Santiago, els pressupostos elaborats pel Govern estan «pensats per a protegir l'estat del benestar i, dins d'aquesta protecció, hi ha la de les persones més vulnerables». «Durant aquesta pandèmia ha quedat molt clar que un dels col·lectius més vulnerables són les persones majors i, per això, des d'Assumptes Socials els Pressupostos estan molt enfocats a l'Atenció a la Dependència, i dins d'Atenció a la Dependència, cap al creixement de places residencials i el creixement de places de centres de dia». D'aquest futur increment de les places residencials, 15 estaran a Mallorca i 13 a Menorca. D'aquesta manera, la xarxa pública d'atenció a la dependència comptarà amb 2.039 places a Mallorca, 269 a Menorca i 310 a Eivissa. En el cas de les noves places de centre de dia, 67 estan pressupostades a Mallorca. El total la xarxa comptarà amb 793 places a Mallorca.
Línia directa: 627477628 · 648257430 Editor: Joan Barceló Bauçà Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu a binerbo1@gmail.com o per WhatsApp o Telegram. Segueix-nos al Facebook, Twitter o a https://issuu.com/ Aquest número ha quedat enllestit el 13-11-2020
El “Porreres” en paper el trobaràs a l'Estanc del carrer Cerdà i a Fruites Ca Na Maria (C/ Agustí Font)