desembre 2020 núm. 50
"Es necessita més coratge per a sofrir que per a morir" (Napoleó Bonapart, militar)
La demolició dels nínxols, una passa necessària per a l'obertura definitiva de la fossa J. Socies | UH | Aquests dies es compleixen quatre anys de l'obertura, per primera vegada, de les fosses del cementeri de Porreres. Durant aquells dies de treball es va veure que algunes de les fosses restants, podrien estar davall les construccions posteriors al 1936. La demolició dels nínxols i capelles permetrà finalitzar els treballs d'exhumació de les restes de les víctimes de la repressió, entre les quals s'hi podrien trobar les d'Aurora Picornell. L'excavació de l'anomenada fossa número 5 culminarà els treballs començats ara fa quatre anys. En les últimes setmanes els responsables del cementiri han procedit a retirar, amb el vistiplau de les famílies, les restes humanes que encara romanien en els nínxols o capelles afectats. Les restes s'han traslladat a altres espais de propietat de l'Ajuntament o altres sepultures dels familiars.
Acabar la feina pendent
Aquests treballs formen part de la segona fase d'excavació i exhumació pendent d'executar dins del Pla de Fosses de 2018 del Govern. I és que després de la històrica primera intervenció de novembre de 2016 es va comprovar l'existència de restes humanes davall les construccions. Les edificacions són posteriors als anys 1936 i 1937 quan es van realitzar aquestes fosses per a enterrar les desenes de persones assassinades en la part posterior de l'oratori pròxim de la Creu. Aquesta segona fase no es va poder dur a terme com s'havia previst el 2018. Uns mesos abans d'iniciar les labors, la mort d'una veïna de la localitat i posterior enterrament en una de les sepultures va provocar la suspensió dels treballs. Ara, setmanes després de realitzar ja la tercera fase que va servir per a descartar l'existència de restes en la zona enjardinada adjacent, es culminarà la recerca. En aquesta segona intervenció existeix l'esperança de poder trobar les restes, per exemple, d'Aurora Picornell, per esmentar un dels personatges més icònics. Recordem que en les excavacions de 2016 es va poder veure com cada grup d'afusellats tenia la seva pròpia fossa.
També cal recordar que de la primera intervenció encara queden restes per identificar que no han pogut ser acarats amb les mostres d'ADN ofertes per les persones que creuen que tenen familiars en una d'aquestes fosses de Porreres. D'aquella intervenció es van extreure 49 mostres òssies i es van poder conèixer els noms de 14 persones amb tota certesa. Entre els quals podem assenyalar els alcaldes republicans d'Esporles, Tomàs Seguí, i el de Costitx, Pere Vallespir, o el germà d'Aurora Picornell, Ignasi.
El Govern es compromet a donar una solució a la línia Porreres - Vilafranca Manacor L'ajuntament de Porreres ha sol·licitat en una recent reunió amb els responsables de Mobilitat i Transports del Govern que el nou servei de bus que entrarà en vigor el pròxim Primer de gener entre Porreres i Manacor passi també per la localitat de Vilafranca i no sols per Felanitx, tal com estava previst, perquè d'aquesta manera «es redueix el temps de viatge fins a la capital del Llevant i, especialment, fins a l'hospital comarcal». En la reunió, la delegació municipal presidida per l'alcaldessa Xisca Mora va arrencar el compromís del Govern de «donar una solució» a la línia Porreres-Manacor passant per Vilafranca. Concretament, la direcció general de Mobilitat va informar que, a més de la línia que unirà Porreres amb Manacor a través de Felanitx, «s'està estudiant l'alternativa d'afegir un servei que passi per Vilafranca, amb parada en aquest municipi», segons la nota difosa ahir per l'ajuntament porrerenc. D'aquesta manera, els veïns de Porreres tindran un millor accés al PAC i al quarter de la Guàrdia Civil de Vilafranca. El Govern ha manifestat el seu compromís de tenir una solució abans del 31 de desembre, segons el Consistori.
50 números del “Porreres” Cinquanta números constitueixen un petit miracle. Sens dubte, posar al carrer cada quinze dies un periòdic que analitzi de manera entretenguda i alhora que proporciona una informació actualitzada no resulta senzill. Però és un miracle singular, perquè pot ser explicat. Aquests 50 números omplen un total de 270 pàgines en 28 mesos. 56 quinzenes de la nostra vida local amb una mitjana de 5 pàgines per exemplar. Per això mateix arribar a aquest número també és una responsabilitat. Si som capaços de ferho, haurem contribuït amb una petita pedreta en aquesta tasca col·lectiva. Sense perjudici del luxe que suposa gaudir encara d'una revista en paper. Cal no desconèixer que avui dia resulta imprescindible ser present a la xarxa, tant per augmentar la difusió dels continguts del "Porreres" com per a comoditat dels lectors.
L'origen mallorquí de Napoleó Fa 200 anys. Segle XIX
Sobre el possible origen de l’ametler d’en Verdera. La família Verdera de Porreres (III) De finals del segle XIX, són les referències que atesten que aquesta varietat d’ametles és originària del terme de Porreres. Ho constaten també les sinonímies tractades anteriorment: Porrereta i Porrerenca. Si param esment en un dels noms utilitzats per identificar aquesta varietat, veurem que es tracta del llinatge Verdera, però sembla que en aquest cas utilitzat com a malnom, cosa per altra banda usual si ens atenem a les pautes de la malnomenació, ja que exemples de llinatge utilitzat com a malnom els podem trobar a tots els pobles de Mallorca. La identificació d’aquesta nissaga és relativament fàcil, ja que a Porreres existeix solament una família usufructuària d’aquest llinatge avui extingit, el qual va deixar la seva empremta en una possessió, Son Verdera, propietat de la família des de l’avior. Son Verdera és una possessió ubicada al sud-oest del terme municipal de Porreres, limítrof amb el terme de Campos, que confronta amb les possessions de Baulenes, Son Vallets i es Campot. La primera atestació antiga que disposam és del 1585 i el seu propietari era Mateu Verdera. Aquest llinatge es va perpetuar al capdavant de la possessió fins al 1790, i a hores d’ara trobam Son Verdera Vell, Son Verdera Nou i Son Verdereta, a més de petites segregacions, conseqüència de les diverses divisions efectuades a partir del segle XVII. La investigació d’aquesta nissaga l’hem iniciada en el segle XVIII, resseguint una de les dues branques en què es va dividir -vers el 1800- aquesta família benestant de Porreres, de la qual forma part el personatge que, a parer nostre, té algunes possibilitats de ser el que va donar el nom a aquesta preuada varietat d’ametla. La descendència d’aquesta família l’hem consultada en els llibres sacramentals de baptismes, matrimonis i defuncions de l’Arxiu Parroquial de Porreres: 1. Cristòfol Verdera Orell (1778-1826) Honor, casat amb Catalina Marimon Barceló (n. c. 1774), de l’Hospital. En el padró de l’any 1822 consta que vivia al carrer travesia d'en Lluis. Féu testament en poder del notari Antoni Mora el 29 de desembre de 1826. Aquesta és la descendència de Cristòfol i Catalina:Magdalena Verdera Marimon (1808-1880) Es va casar amb Pere Joan Mora Barceló (1804-1879). Féu testament en poder del notari Josep Gallard. Tengueren dues filles: Catalina Mora Verdera (1836-1921), casada amb Joan Servera, i Monserrada Mora Verdera (1857-1926), casada amb Pau Mora. 1. 2. Catalina Verdera Marimon (1812-1872) Matrimonià amb Joan Barceló. Féu testament en poder del notari Tomàs Talladas el 19 de juny de 1865. Tengueren un fill, Cristòfol Barceló Verdera (1846-1910), casat amb Jerònima Feliu. 1. 3. Monserrada Verdera Marimon (18151892) Fadrina. Féu testament en poder del notari Josep Gallard. 1. 4. Rafel Verdera Marimon (1806-1864) És el fill primogènit perpetuador de la nissaga. (Continuarà) (Francesc Canuto Bauçà. Històries d’ametles. L’ametler d’en Verdera. IV Jornades d’Estudis Locals, Porreres 2013)
Com és sabut, el que va ser emperador de França i un dels personatges més coneguts i significatius de la Història universal, va néixer el 1769 a Ajaccio, capital de Còrsega. A partir de la seva enorme rellevància, alguns historiadors intentaren esbrinar la seva ascendència. L'origen mallorquí de la família Bonaparte, en realitat Bonapart, no és precisament una llegenda com la que situa el naixement d'Anníbal a l'illa Conillera, a l'arxipèlag de Cabrera, atribuïble a una confusió en una traducció d'un text de Plini el Vell. Aquesta confusió va portar fins i tot a la declaració d'Anníbal com a fill il·lustre de Mallorca i de Palma, perquè Cabrera pertany, administrativament, a aquest municipi. Això explica que Cort albergui un retrat d'Anníbal (amb una armadura totalment extemporània) com a fill il·lustre de la ciutat. No ocorre el mateix amb els arguments de Joaquim Verdaguer per a provar la mallorquinitat dels Bonapart. Per a començar, Verdaguer relata que «un vell casalot del carrer de la Palma -encara existent amb aquest nomsempre conegut com la Casa dels Bonapart. En l'escut que va figurar sobre la porta de la casa s'hi veien sis estrelles, un lleó rampant i una àguila negra amb les ales esteses», establint una similitud amb l'àguila que va simbolitzar l'imperi napoleònic. A més, a l'antic convent de Sant Domingo, es trobava la tomba dels Bonapart. No obstant això, Verdaguer va més enllà del que podrien semblar curioses casualitats i aprofundeix en els fets històrics: «Un dels Bonapart mallorquins, Hugo Bonapart, va ser nomenat el 1409 regent de Còrsega pel rei d'Aragó Martí l'Humà. Aquest Hugo Bonaparte no va tornar a Mallorca. Va vendre les terres que aquí tenia i es va establir definitivament a Còrsega». Cal destacar que altres estudis apunten que, fins a l'arribada del mallorquí Hug Bonapart a Còrsega, no hi ha documentada en aquesta illa cap altra persona amb aquest cognom. No vol dir que no pogués existir a Còrsega una persona o família amb aquest llinatge, però resulta significatiu que no s'hagi trobat en tota la documentació corsa anterior a aquest moment la presència de cap Bonapart. Històricament, la dada té un inqüestionable valor. Verdaguer afegeix una reflexió irònica: «És possible que l'Illa de la Calma, tan afable, tan tranquil·la, tan pacífica, hagi pogut produir la saba que va donar origen als dos més grans cabdills -en referència a Anníbal i Napoleó-? Tal vegada sí! Es tracta senzillament que tot el nostre virus, tots els nostres humors bèl·lics, se'ns va anar en aquests dos personatges». (Reproduït de “París-Baleares”)
405.000 euros per a les empreses locals q L'Ajuntament de Porreres ha signat un conveni de col·laboració amb "Sonrisa Médica" per tal de facilitar la seva estabilitat en el manteniment del programa de pallasses a l'Hospital de Manacor.
q
La batlessa, el regidor d’Urbanisme, la regidora d'Educació i tècnics de l'Ajuntament han mantengut una reunió amb l'IBISEC, amb el personal de l'empresa que ha d'executar les obres i la directora del centre per planificar i coordinar les obres d'ampliació de l'Escola Nova.
q
La zona dels nínxols i capelles de la fosa del cementeri ha estat derruïda dies enrere i ara ja resta a punt per a reprendre novament l'excavació per part de l'Institut Aranzadi a partir del mes de desembre.
q
Entre les mascaretes i que tothom xerra al mateix temps, resulta gairebé impossible treure'n trellat de què es parla als plens de la Casa de la Vila. Alguns regidors/es haurien d'anar a classes d'expressió oral.
q
Segons les darreres dades de la covid 19, a Porreres hi havia 8 casos actius confirmats per PCR i 41 altes. També 102 casos a Llucmajor, 60 a Felanitx, 41 a Sant Joan, 24 a Montuïri, 19 a Campos i 12 a Vilafranca. I un total de 33 defuncions als pobles veïns.
Crònica d'un ple ordinari sense públic. L'arribada dels Reis preocupa als infants El passat dilluns dia 23 va tenir lloc el ple ordinari municipal del mes de novembre, el primer que s'ha celebrat de forma presencial en molts mesos, però sense públic assistent al saló de sessions. Entre els aspectes més destacables que hem deduït, a través de la transmissió televisiva, hi ha que s'han concedit 56 beques de transport escolar en un any que els alumnes no han anat a escola. També es va informar de la compra d'un carro antic, amb matrícula de Porreres, que s'utilitzarà com a jardinera i de barrera circulatòria a plaça. El grup del PP va tornar a demanar que els plens tornin a celebrar-se de forma mensual, una possibilitat que s'estudiarà, segons digueren. També una de les deduccions que se'n poden treure és que la climatització del Quarter Vell constitueix un dels problemes irresolts d'aquest poble. Una de les curiositats més destacables del plenari fou la informació que els Reis d'Orient vendran, malgrat la covid19, a Porreres. La regidora portaveu del PP, a l'oposició, va fer saber que els nins estan molt preocupats amb la possible anul·lació de la cavalcada. La batlessa informà, en aquest sentit, que havien xerrat amb els Reis i que ja se sap que aquesta vegada no podran enviar tants patges i tampoc es podran fer les carrosses de benvinguda que fa el grup Foganya. El discurs màgic reial serà televisat i sols hi haurà repartiment de regals a domicili. Però Reis n'hi haurà, la ciutadania pot estar tranquil·la.
Consell, Govern i ajuntaments destinaran un total de 33,3 milions d'euros per a la reactivació econòmica municipal. Aquest projecte, emmarcat en el Pla de Reactivació i Recuperació Autonòmica i en el Pla Mallorca Reacciona!, impulsat per la institució insular, serà finançat a parts iguals pel Govern, el Consell i els ajuntaments de l'illa. A Porreres la convocatòria destina 405.000 euros per a reactivar l'economia i generar ocupació. L'ajuntament haurà de definir el projecte que es durà a terme amb la finalitat de diversificar l'economia local. Es tracta d'un projecte molt pensat en clau local que pretén avançar cap a un model més sostenible, emmarcant-se en l'agenda 2030, perquè no es renuncia a complir els seus objectius, malgrat la covid. El conseller insular de l'àrea de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local, Jaume Alzamora, ha assenyalat que «és probable que al març els projectes subvencionats puguin ser al carrer. Cada ajuntament pot presentar un màxim de vuit actuacions. En tots els casos els projectes que es presentin hauran de tenir un import mínim de 15.000 euros i estar executats el 31 de març de 2023.
L'Ajuntament de Porreres contracta una dinamitzadora per impulsar el projecte del Casal Jove La finalitat és donar resposta a les necessitats del jovent del municipi amb ganes de gaudir del seu temps lliure de forma lúdica i saludable. L'encarregada de dur a terme aquesta tasca serà Neus Guardiola, graduada en educació infantil i directora i monitora de temps lliure, i amb experiència amb aquest tipus de projectes. En aquests moments el projecte de dinamització es troba en la fase de recollida d'informació amb la finalitat de realitzar una anàlisi de la realitat juvenil del municipi. "Una vegada finalitzada aquesta primera part del projecte, i en la mesura en què la situació sanitària ho permeti, des del Casal de Joves, s'aniran organitzant activitats i accions recollides en les reunions prèvies i en les enquestes que posarem a disposició del jovent", assegura la dinamitzadora.
Conveni per a gaudir de descomptes entre Porreres i l'empresa de transport públic (EMT) de Palma L'Ajuntament de Porreres i el de Palma signaran un conveni per tal que els veïnats i veïnades del municipi puguin gaudir de descomptes en la targeta ciutadana de l'empresa de transport públic (EMT) de Palma. Les targetes de l'EMT-Palma es podran demanar i tramitar a les oficines municipals de la Casa de la Vila. Es podran beneficiar de l'esmentat descompte les persones que compleixin els perfils corresponents.
El PORRERES informa de les notícies més a prop de casa vostra. Donam suport a les notícies locals. Telf: 627 477 628 – 648 257 430
El porrerenc Miquel Àngel Tomàs triomfa amb el Cardassar L'entrenador del Cardassar de Tercera Divisió, el porrerenc Miquel Àngel Tomàs, que té com a entrenador de porters al també porrerenc Joan Mestre, ha dit que després d'eliminar a l'Épila d'Aragó en la fase prèvia de la Copa del Rei, i correspondre'ls enfrontar-se a l'Atlètic de Madrid, “no hem guanyat ni un trofeu, ni campionat, però mediàticament això és una passada. Han posat en el mapa als equips modestos. Deixar-nos viure aquest moment no té preu. És un encert total. No ens cansem de donar les gràcies al futbol i a la federació per a deixar-nos viure això”, va indicar el tècnic. L'esperada eliminatòria a partit únic contra l'equip madrileny a Sant Llorenç. La data del duel, el 16 de desembre. Serà ja un fet històric poder-lo rebre a casa”, diu Miquel Àngel Tomàs. “La plantilla és l'artífex que siguem aquí ara. És un equip en majúscules. Quan vaig arribar al club fa dues temporades ja vaig veure l'energia que transmetien els seus jugadors”. El Cardassar estava a Primera Regional, fa tres temporades i a l'actual milita a Tercera Divisió i disputant la Copa del Rei davant un equip de la màxima categoria del futbol europeu. “Tot ha passat molt ràpidament. Ha estat una passada per a un club humil, però amb gent gran dins. En el meu cas vaig rebre la trucada i va sorgir poder entrenar a l'equip. Pugem a Tercera i ara això. El futbol és una cosa meravellosa”. Aquesta festa està molt bé, però no hem d'oblidar-nos que la nostra energia ha d'estar en la Lliga, ja que hem d'aconseguir la permanència. Feia disset anys que no estàvem a tercera”. Fa 44 anys. Temporada 1976-77
La Tercera Divisió del grup V i el I Trofeu Balear d'Alevlns L'any 1976 i el 1977 han estat els anys de les millors temporades del futbol porrerenc. Al voltant de les festes de Sant Roc es va jugar a Palma el I Trofeu Balear d'Alevlns de futbol com a teloners del “Ciutat de Palma” que jugaren aquell any el Barça, el Queen’s Park Rangers i l'Spartak de Moscú. Els equips alevins foren l'Olímpic OJE, de Manacor, com a campió de Mallorca, UE. Porreres, com a subcampió de Mallorca, CE. Ferreries, campió de Menorca i Atlètic Eivissa, campió d'Eivissa, Aquell any la U.E. Porreres senior va jugar al grup V de tercera divisió amb els equips Paterna, Gandía, Yeclano, Acero, Mestalla, Espanyol. Constancia, Crevillente, Margaritense, Porreres, Alcoyano, Poblense, Orihuela, Villarreal, Villena, Almansa, Cartagena, Ibiza, Portmany i Alcira. La primera jornada es va disputar el 4 de setembre. L'equip del Porreres estava format, normalment per Forteza; Blanco, Pelegrín, Ballester; Carrió, Sevilla; Inarejos, Valero, Perelló, Fernández, Morlà i Bienvenido. També solien jugar, habitualment, Garcia, Jurado i Ramos. L'entrenador d'aquell magnífic equip era Zubieta.
Joan Sastre, 100 partits jugats amb el Mallorca C. Román | UH | Contra l'Sporting de Gijón va ser un
enfrontament rodó per a Joan Sastre Vanrell (Porreres, 1997), una de les columnes de l'entramat defensiu de Luis García Plaza. Aconseguí jugar contra l'equip asturià els 100 partits amb la samarreta del conjunt vermell. Per a Joan Sastre arribar al centenar de trobades amb el primer equip del Mallorca suposa, per sobre de tot, un premi al treball i la constància. El primer de la llista el va anotar fa més de cinc anys, el setembre de 2015, gràcies a la confiança del llavors tècnic barralet, Albert Ferrer, que el va cridar a files per a un xoc contra l'Osca de Copa del Rei amb la idea de tapar la fuita que patia al lateral esquerre. No va ser el baptisme somiat -el Mallorca va perdre (0-2) i va caure eliminat-, però va deixar la seva targeta completant els noranta minuts i presentant-se a l'estadi que ara és la seva casa. Sastre es va empadronar a la primera plantilla durant l'estiu de 2017, quan el Mallorca va baixar a Segona B i Vicent Moreno va travessar la porta del vestuari. Una vegada dins i arrelat a la seva posició natural, el porrerenc no va fallar. Titular en 35 partits, va ser el tercer futbolista que més va utilitzar l'entrenador valencià (després de Reina i Xisco Campos) i de la seva desimboltura en atac varen sortir tres gols. La seva punteria va generar, directament, cinc punts. Amb un d'ells es va desactivar a l'Ontinyent (1-0) i amb els altres dos, es varen salvar dos empats enfront de Badalona i Formentera. A partir d'aquí, gairebé sempre ha tengut un lloc en el perfil dret de la defensa. A les dades ha sumat altres quaranta partits a Segona Divisió A, 19 en Primera i un total de cinc a la Copa del Rei, un torneig que segur que li evoca bons records. La temporada, enguany, l'hi surt rodona, ja que és un dels jugadors més utilitzats per l'entrenador després de les tretze primeres jornades del campionat.
Els bolets, un sabor molt present a la taula mallorquina Llorenç Cerdà Alimentació SL porta al voltant de 30 anys distribuint bolets des de Porreres a tota l'Illa, i s'ha sumat com a col·laborador a Cuines i cuiners amb ànima amb la finalitat de donar suport a la gastronomia i el producte local. Tal com diu Llorenç Cerdà, gerent de l'empresa, «precisament en aquests temps de crisis, em sembla molt bona idea acostar aquestes grans cuines a la gent, sempre amb precaució, però cal posar 'al mal temps, bona cara'». L'empresa de Porreres distribueix a restauració tot tipus de bolets, sent l'esclata-sang i el picornell els més venuts entre els bolets silvestres; d'entre les conreades, la que més destaca és el shiitake, però també el bolet card i shiimejis. L'augment del consum de bolets en els dos últims decennis ha sofert una clara evolució i adaptació als temps. Cerdà assenyala que «quan comencem a oferir bolets als restaurants, pràcticament només els interessava el picornell i l'esclata-sang. A base de jornades gastronòmiques, aconseguim despertar l'interès dels cuiners en altres varietats; després serà labor dels caps de sala i professionals convèncer a la gent perquè tastessin uns altres bolets». En créixer l'interès en els bolets i, només quan no n'hi havia de temporada, des de l'empresa començaren a comprar tota classe de varietats conreades: shiitake, shiimeji blanc i marró, bolet card, flammulina... Últimament també es conreen el maitake, la cabellera de lleó i el bolet de pipa o reishi. «Finalment, els bolets conreats s'han anat incorporant també en els plats de temporada per diverses raons, tenen molt bon sabor, sempre vénen netes, no solen cucar-se i, a més, aguanten més temps al frigorífic. En resum, es va passar de consumir bolets només en temporada a fer-ho durant tot l'any» assenyala Cerdà, qui afegeix a manera d'anècdota que «antigament es deia 'bolet' als bolets tòxics, però amb el temps se li ha atorgat el significat que es mereix». En preguntar-li sobre la 'rivalitat' entre l'esclata-sang i el rovelló, afirma que «a Catalunya, els bons cercadors, aprecien molt més l'esclata-sang; saben que és més saborós; a més, personalment, sempre he cregut que l'esclata-sang balear és més saborós que el peninsular perquè a les illes plou menys, i es podria dir que són de 'secà'; i ja se sap, les fruites i hortalisses de secà són de menor grandària però sempre més saboroses».
Línia directa: 627477628 · 648257430 Editor: Joan Barceló Bauçà Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu a binerbo1@gmail.com o per WhatsApp o Telegram. Segueix-nos al Facebook, Twitter o a https://issuu.com/ Aquest número ha quedat enllestit el 27-11-2020
Ensaïmada d’albercoc del Forn de Sant Felip L’ensaimada d'albercoc es un producte distintiu del Forn de Sant Felip. L'ensaimada es caracteristica de les Illes Balears i l'albercoc es el producte mes reconegut del nostre poble. Aquesta unió fa que els forns de Porreres, en especial el Forn de Sant Felip, es dediquin a crear productes tan tradicionals i representatius de la nostra cultura mallorquina. La ràdio i les seves mans són els unics instruments que en Miquel Macià fa us, per a donar-li l’acabat perfecte a les ensaimades que crea al forn. El seu oncle Jaume Marques (anterior forner i propietari) va ser l'encarregat d'ensenyar-li anys de la professió en molt poc temps. Si be mai havia pensat fer de forner, gràcies a la seva constància i habilitat amb les mans va aconseguir donar l'ensus a aquest forn en un temps record. Tot i que la feina a mà perd forca als forns d'avui dia, ell està convencut que es la clau per aconseguir productes que agradin i de qualitat. "Avui en dia, l'ofici de forner es rendible, tot i que s'ha de fer molta feina" explica. Aquest forner s'aixeca cada matinada a les 2 per tenir el pa llest a primera hora. Tot i que no preveu que els seus fills segueixin amb el negoci familiar, en els moments d'alta demanda es la seva familia qui li dóna una mà, o mes ben dit dues o quatre. El seu consell: “proporcionalitat dels ingredients, pastar be la pasta i estirar-la sense por“. En Miquel ho te clar "fer una ensaimada no es una feina de dos minuts, el truc està en el temps que s'hi dedica a la massa", i quanta raó que te. Contacte: Forn de Sant Felip. Cr.Passaratx, 56-Porreres Telf.971647127
Aina de Cos estrena a Porreres 'Antígones 2077', «fragments de la memòria oblidada» A l'Auditori Municipal de Porreres es va preestrenar el passat dia 21 Antígones 2077, escrita per Aina de Cos i dirigida per Montse Rodríguez Clusella. Diverses trames es creuen en aquesta versió del clàssic de Sòfocles, en la qual es parla dels desapareguts de la Guerra Civil espanyola, de la fossa de Porreres i de la mort del besavi de la dramaturga, assassinat a Barcelona durant els enfrontaments entre comunistes i anarcosindicalistes el maig de 1937. «El mite grec serveix per a donar veu a les companyes dels represaliats durant la guerra civil i per a parlar de repressió», va comentar Aina de Cos, qui va afegir que Antígones 2077 són “fragments de la memòria oblidada, relats de testimonis reals i entrevistes relacionades amb desapareguts durant la Guerra Civil a Mallorca i les companyes que els van sobreviure". El projecte es va començar a gestar el 2016, quan es va obrir la fossa comuna de Porreres. L'actriu i dramaturga explica que «descobrirem el seu nom vinculat als fets de maig de 1937, el seu nom apareixia en el diari La Vanguardia». En el text, se citava l'enterrament de diversos guàrdies nacionals republicans, entre els quals figurava Bartolomé Salvá, besavi d'Aina de Cos.
