desembre 2020 2ª quinzena núm. 51
El misteri de Sant Andreu de Porreres
cercant un clima i unes terres millors? La zona de Camprodon estaria dins les possessions d'en Nunyo Sans. "No entenc massa perquè no ho he estudiat mai, però són moltes coincidències". A d'alt a la foto, de Ricard Ballo, feta el 2018, i que ens serveix de felicitació nadalenca, podem veure com està actualment l'església de Sant Andreu de
Un dels nostres amics lectors, Rafael Sitjar Cañellas, ens crida l'atenció sobre aquesta part de Catalunya que a ell -i també a nosaltres- ens té intrigats. És a la Vall del Bac, just al costat de Camprodon i Sant Pau de Segúries. Ens diu que la va descobrir en una cursa en bicicleta, que travessa els Pirineus de mar a mar, la Transpyr. El gps li va marcar "torrent de Porreres", i just després "torrent d'en Sitjar"... "Vaja, -va pensar- estic a ca nostra!, mirant una mica més, sembla que hi havia un poble conegut des del 904, de nom Porreres, i més endavant Sant Andreu de Porreres. Aquesta vall és especialment freda els mesos d'hivern, crec que hi ha de fer mal viure", I demana si en pla ficció històrica, podria tenir alguna relació amb Porreres?, podria ser que uns primers habitants repoblassin l'actual Porrera (1157),
Porreres i com estava abans el poblet, avui pràcticament despoblat, en una imatge antiga d'entre 1890 i 1923.
Cinc entitats alerten d'un «nou boom» de graveres a Mallorca Europa Press | Un total de cinc entitats -Terraferida, Assamblea per Porreres, Reviure Tofla, No Toqueu sa Garrigueta Rassa i Bloc per Felanitx- han alertat d'un «nou boom» de graveres a l'illa de Mallorca. Segons han informat les cinc entitats en un comunicat conjunt, han estat estudiant l'evolució de les graveres de Serra de sa Mesquida/Montision (Porreres), Tofla (Alaró) i Can Sentes/Can Gallet (Felanitx) i aquesta jornada han fet públics els primers resultats, revelant que malgrat trobar-se les tres en espais protegits com ANEI, han passat de
devorar una superfície de 26,3 hectàrees el 1984 a 118,5 hectàrees el 2018. Només en l'última dècada (2008-2018) han consumit 20 hectàrees de territori. En concret, sobre la gravera Serra de sa Mesquida/Montision, la més gran de Mallorca, situada a Porreres, han advertit que ha passat d'ocupar una superfície de 13,6 hectàrees en 1984 a 64,8 el 2018. En els últims 20 anys hauria doblat la superfície explotada. Aquesta gravera va ser expedientada per explotar de manera il·legal la zona protegida, han recordat les entitats. No obstant això, han lamentat, el 2016 es va presentar un 'Pla de Restauració' que permet explotar la cara nord de la serra; així com autoritza l'extracció de 90.000 tones a l'any fins a 2080 i consumir 33,7 hectàrees més de muntanya protegida. Sobre aquest tema, han advertit que si segueix l'extracció, haurà arribat a consumir prop de 100 hectàrees de muntanya, molt més que tot el poble de Porreres, que té 64 hectàrees d'extensió. Segons Terraferida, “el cas de Porreres és mal de creure: un pla de restauració permet devorar 34 hectàrees de la Serra de Sa Mesquida, verge fins ara mateix. No restauren res, just exploten”, diuen. Quant a la gravera de Tofla/Can Negret, situada en la Serra de Bellveure, a Alaró, la qual és explotada per Cemex, han criticat que ha passat d'ocupar 7,9 hectàrees el 1984 a 26,8 el 2018. Les cinc entitats han criticat que després de dos anys inactiva, s'estigui tramitant un nou període d'explotació per a 82 anys. Respecte a la gravera de Can Sentes (Felanitx), la segona
activa més gran de Mallorca, han asseverat que entre els anys 1989 i 2018 ha triplicat la seva extensió i ha arribat a les 27 hectàrees el 2018. Aquesta extensió s'ha accelerat els últims anys coincidint amb les obres públiques posades en marxa. La pedrera acumula desenes de denúncies de veïns, del GOB i de l'ajuntament per moltes irregularitats. D'altra banda, sobre la gravera d'Establiments, a Palma, les entitats han denunciat que podria reobrir 15 anys després de tancar i obtenir permís per a explotar 30 anys més a través d'un pla de restauració. Davant els resultats extrets dels estudis realitzats per les entitats, aquestes han alertat de «nou boom» de graveres dins d'espais protegits a Mallorca, lamentant que sota la premissa de la «restauració» s'estan aconseguint noves concessions per a continuar explotant les muntanyes durant dècades. Així mateix, han retret l'actitud «permissiva» de la Direcció General d'Indústria que han qualificat de «preocupant», en assegurar que «es limita a tramitar el que arriba, sense cap qüestionament de l'impacte de les graveres i sense prendre mesures davant incompliments reiterats». «Demanem al Govern mesures per a frenar el creixement urbanístic i turístic exagerat a Mallorca, redirigir la construcció cap a la rehabilitació dels centres urbans, prevaler la reutilització dels materials ja extrets (mineria urbana) i preservar el sòl rústic», han conclòs.
Els llums de Nadal a Porreres s’han encès a la plaça, al carrer Almoina i davant els comerços de la Vila. Són l'ensús a les Festes. Un reconeixement de promoció comercial i una crida a l’esperança. Una celebració del Nadal enguany continguda, tenint en compte la situació i afectació del coronavirus.
Francisca Mora, batlessa de Porreres:
«La prioritat és donar suport a les famílies i el teixit empresarial» Porreres aposta per cobrir les necessitats bàsiques de les famílies i donar suport al teixit empresarial, ha dit la batlessa de Porreres al Suplement d'Acció Municipal del Diari de Mallorca.
-El Consistori ha reforçat les ajudes socials durant la pandèmia. Continuarà aquesta tendència per l’any vinent? -Evidentment, l’equip de govern de l’Ajuntament de Porreres ha centrat tots els esforços per estar al costat dels porrerencs i porrenques, perquè la situació és extraordinària i requereix mesures extraordinàries. Esperem que l’any que ve la situació hagi millorat i que tot recuperi el seu ritme normal, si no és així, l’Ajuntament haurà d’ajustar els pressupostos per ajudar en tot el que faci falta. -Cap a on aniran aquestes ajudes? -S’ha dotat de més partida pressupostària al departament de Benestar Social per ajudar a les famílies més vulnerables, perquè aquestes vegin cobertes les seves necessitats bàsiques, sobretot s’ha prioritzat la protecció dels infants. S’està fent promoció del producte de proximitat, km 0 i comerç local, dotam de recursos, campanyes publicitàries i una nova pàgina web que comptarà amb un apartat de mercat en línia, com també s’ha incrementat el servei de neteja i desinfecció a les escoles. També s’han aportat 15.000 euros al fons d’ajudes als autònoms i s’han invertit molts recursos per adoptar les mesures sanitàries i preventives corresponents -Els comerços i els restauradors són dos sectors molt afectats per la crisi. Com ajudau a reactivar aquests sectors? -Els hem ajudat aportant material, desinfectant les zones comercials, fent campanyes de promoció, incentivant la compra al municipi i també es va suspendre la taxa d’ocupació de via pública. -L’Ajuntament ha aprovat un Pla de Reactivació Econòmica. Podeu resumir-ne els punts més destacats? -Hem fet una enquesta online per fer una aproximació a les necessitats de les empreses i persones emprenedores. També feim informació actualitzada sobre ajuts a l’empresa i a l’emprenedor. A més, mantenim el contacte amb el teixit empresarial i traslladam les principals reclamacions i consultes que ens fan a les patronals i/o les
Administracions superiors (ERTO, línies ICO, material sanitari, etc.). Actualitzam la web: www.empresesdeporreres.com. Mentrestant, mantenim el mercat setmanal com a sortida del producte fresc i local per part dels productors de proximitat, i per contribuir a l’abastiment de la població, a més de la venda de fruita i verdura per donar suport als pagesos. També hem creat un marketplace amb la marca ‘DePorreres’. També cal destacar la reducció o ajornament de despeses amb el servei de suport i assessorament a la reducció de despeses, factura energètica, entre altres. -Quines són les actuacions prioritàries per afrontar la crisi? -Cobrir les necessitats bàsiques de les famílies, aliments, habitatge, protecció dels infants i suport al teixit empresarial. -Què és allò que més demanen els porrerencs i les porrerenques? Poder dur el seu dia a dia amb certa normalitat, garantint el benestar de les seves famílies. Necessiten sentir-se segurs i desitgen sortir al més aviat possible d’aquesta situació.
El PP demana al Consell que inverteixi 300.000 euros per acabar la ronda El PP presentarà una esmena als pressuposts del Consell de Mallorca de l'any que ve per tal que s'inclogui una partida de 300.000 euros que serviria per acabar la circumval·lació de Porreres i que milloraria la seguretat viària. Els Populars de Porreres ja varen defensar aquesta inversió el setembre de 2019, però "tot l'equip de govern va votar en contra i el PI es va abstenir, diuen. "Ja està bé de prendre el pèl als porrerencs". Segons explica el PP, "als pressuposts del Consell no hi ha cap partida per acabar la Ronda Nord. La batlessa de Porreres no ho deu considerar important. A on és la proposta del PI als pressuposts del Consell". El Partit Popular al Consell, representat per Llorenç Galmés, presentarà esmenes per aconseguir els diners per acabar la Ronda i que per fi aquesta sigui una realitat. Per a Agnès Sampol, és molt necessària que es faci la segona fase.
El Forn de Ca'n Barón, segon millor pa de Balears (T. Ayuga UH) Benet Barón, del Forn i Pastisseria Barón de Porreres ha aconseguit el segon premi de la Llesca d’Or, un certamen organitzat per Panatics i puntuable per a la ruta espanyola del bon pa. El premi va ser lliurat el passat dia 3 a Son Ferriol. Jordi Llompart del Forn de Plaça, d'Algaida, va ser el guanyador i en tercer lloc se va classificar Josep Lluis Jaume, del Forn Ca Paco, de sa Pobla. L'edició d'enguany ha comptat amb 24 participants de Mallorca, Menorca i Eivissa. Els requisits establerts eren, d'una banda, presentar dues fogasses iguals amb un pes d'entre 800 i 900 grams després de la cocció i, per una altra, l'ús exclusiu de farina de blat i sègol o farina de blat i xeixa. L'associació Panatics té com a objectiu defensar el bon pa i els derivats de la farina.
Fa 200 anys. Segle XIX
La família de Rafael Verdera de Porreres i el possible origen de l’ametler d’en Verdera. (IV) La casa pairal del matrimoni Rafel Verdera Marimon (18061864) i Margalida Ignàsia Mora Barceló (1805-1886), de Son Gornals està ubicada al carrer des Pou Florit núm. 5 i està habitada actualment pels seus descendents de la quarta generació. L’any de la construcció o reforma d’aquest casal, el 1846, gravat al llindar del balcó situat a damunt el portal forà, és indicador que la construcció de l’immoble es realitzà a instàncies de Rafel Verdera. Juntament amb altres porrerencs, participà a l’exposició de productes mallorquins celebrada al col·legi de Montesion de Ciutat el 1860, amb motiu de l’arribada a Mallorca de la reina Isabel II. Els participants porrerencs obtingueren un bon nombre de premis i Rafel Verdera va ser guardonat amb una medalla de coure per una mostra de prunes i serves. També va obtenir una menció honorífica per una mostra de garroves. Crec que la participació del nostre personatge a la secció de fruites i de fruits secs denota una preferència per l’arboricultura i, per aquest motiu, sembla que té algunes possibilitats de ser el descobridor o introductor d’aquest arbre, que posteriorment fou conegut com l’ametler d’en Verdera. Per contra, hem de dir que el seu nom no figura en el llistat dels expositors d’ametles, alguns dels quals ja presentaven la varietat Verdereta a les seves col·leccions. La variant tractada anteriorment Redona d’en Verdereta, ens remet a un malnom diminutiu del llinatge Verdera, que caldria investigar. Rafel Verdera finí als 58 anys el 10 de desembre de 1864. Havia fet testament en poder del notari Bernat Vicens el 6 d’abril de 1845. Nomenà marmessors l’esposa i els seus oncles, els preveres Josep Bernat Mora i Miquel Marimon. Destinà trescentes lliures a obra pia. La seva esposa i hereva Margalida Ignàsia Mora Barceló, està consignada amb el número 1.070 en el registre de finques rústiques de Porreres i el 1887 era propietària de les terres següents: Son Gornals (possessió de 106 quarterades d’extensió), es Rafal (possessió de 14 quarterades d’extensió), es Malet, es Vinyet, es Vinyet de Son Vermell, sa Vinya de la Senyora, Son Artigues, es Tescal, sa Tanca, ses Planes, Son Gardana, Son Veny, es Molí Marimon, Son Toi, es Camí de la Serra, na Bosca, na Bovera, sa Mesquida, Son Verdera (porció de 18 quarterades), es Moreis, Son Mora, Son Bergues i Son Colom. La suma total d’aquestes terres és de 224 quarterades, que es distribuïen en 32 sembrades de cereals, 56 de vinya, 48 d’ametlerar, 24 de figueral i 6 de garrovers. La garriga ocupava 10 quarterades i el terreny improductiu 43 quarterades. El llinatge d’aquesta família benestant ha quedat reflectit a la toponímia del terme: sa Tanca d’en Verdera, porció de 14 quarterades antigament plantades de vinya, ubicada a la zona de Binicapús i s’Hort d’en Verdera o s’Hort Sec, devora es Pas des Frare als afores de la vila de Porreres. (Continuarà) (Francesc Canuto Bauçà. Històries d’ametles. L’ametler d’en Verdera. IV Jornades d’Estudis Locals, Porreres 2013)
q Segons informa Benet Mora a la seva pàgina de Facebook el seu fill, Gori Mora, ha fet una nova exposició a Miami. Gori Mora viu i treballa a Escòcia, on va obtenir un Màster en Belles Arts a la Glasgow School of Art el 2018. q Neus Ramis Seguí, consultora en Participació Ciutadana a l'Ajuntament de Porreres, Carme Reynés i Xisca Mora informen que“feren la sessió de tancament del Consell d’Infants de Porreres a on els nins i nines presentaren propostes molt interessants sobre sostenibilitat mediambiental per tal que l'ajuntament les dugui a terme. Ha estat un any de moltíssima feina i il·lusió”. q Un frit vegetarià, fet amb tofu i albercoc de Porreres, ha format un gran rebombori després que la creadora d'aquest 'frit de la discòrdia', la porrerenca Cati Galmés del cafè restaurant Es Poltre, el preparàs a “Uep com anam” d'IB3. q ”Balears des de l'aire” d'IB3 va dedicar un programa a visitar tres pobles de la comarca del Pla de Mallorca: Montuïri, Algaida i Porreres. Veren molins, santuaris i un dels poblats talaiòtics més importants de l'illa. q L'Ajuntament i els comerciants porrerencs ha posat en marxa el programa de Nadal 2020. Hi haurà dos mercadets nadalencs, el darrer dia 19. I ha començat la campanya per impulsar les compres de Nadal en els comerços del municipi. La regidora de Comerç, Maria Antònia Veny, disposarà de 5.000 euros en premis. q El passat dia 8 Rosa Córdoba, la corredora inqueraporrerenca ha aconseguit ser campiona de Balears veterana 40 i subcampiona absoluta de 10km en ruta.
Curs de monitors d'activitats de lleure infantil i juvenil a Porreres La Fundació Pere Tarrés, entitat dedicada a l’educació especialment en el lleure i l’acció social, organitza a Porreres, al carrer del Call, 3 aquest curs. El preu és de 220 euros, i pels residents a Porreres, el preu serà de 160 euros. Un cop secretaria comprovi la residència es farà la devolució del descompte directament. La llengua vehicular serà el català i la modalitat semipresencial. Data d'inici el 12 de desembre i la de conclusió el 5 de gener. Les hores teòriques seran 150 i les pràctiques 160 hores. Va dirigit a majors de 18 anys amb interès o que estiguin treballant com animadors/es de lleure -en colònies, centres, escoles, moviments educatius o altres institucions o programes- i volen obtenir formació global bàsica, formant-se com a monitor.
El nivell 4 suposa risc extrem de contagi El Govern va decidir avançar el toc de queda a les 22 hores a tota l’illa de Mallorca a partir del passat dia 10. El sector de la restauració també ha de tancar a les 22 hores i sols se pot atendre a terrassa exterior. Es revisarà la decisió el 21 de desembre. La situació actual és de risc extrem de contagi, nivell 4, a partir del dijous dia 17. Això suposen noves restriccions. Situació econòmica molt complicada.
Mora & Rosselló, marès i bigues
q Cil Buele ens informa d'una caminada i trobada d'antics companys d'estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca per l'entorn de Porreres el passat 24 de novembre. El guia va ser Joan M. Toledo, nascut a la vila. Feren la pujada al puig i santuari de Monti-Sion, una part de la ruta hidràulica, el camí de Sa Mesquida i un dinar de sopes mallorquines a un restaurant de la vila. I carregaren d'embotits. q Càritas Parroquial de Porreres ha creat al carrer Rectoria número 3 una botiga solidària de juguetes que estarà oberta tot el desembre i primers de gener.
En Joan i Pau Mora duen des de la seva adolescència el capdavant de l'empresa Mora & Rosselló, la qual van fundar els seus concos Miquel i Joan Rosselló el 1949. Si bé les bigues van començar sent el seu negoci principal, fa un grapat d'anys van fer-se amb l'explotació i distribució del "Marès de Porreres" de la pedrera de Son Grau. Per a l'elaboració de les bigues, produeixen el seu propi formigó de grava de les pedreres de Porreres. El seu sistema de producció requereix entre tres i cinc dies des del moment en què la biga està formada i assecada, fins que està pintada i llesta per a col·locar. Pel que fa a Son Grau, s'encarreguen del tallat de marès als més de setze quilòmetres de carrers de marès que hi pots trobar. A més, una vegada tenen la peça tallada, la traslladen al taller. Allà, tallen el marès i personalitzen la peça així com el client desitja. Sense dubte, aquests dos germans s'aferren a la feina i saben treure bé el suc a la seva visió de negoci: des de fa uns anys, tenen fàbrica pròpia de bigues de formigó d'imitació fusta a Catalunya i a Casablanca (Marroc). Amb més de 40 anys d'experiència aquesta parella de germans fan que els seus productes siguin personalitzables i s'adapten a les necessitats de cada client així el seu sistema de producció és baix comanda. A Mora & Rosselló tenen clara la seva focalització en la qualitat, exclusivitat i autenticitat dels seus productes. Dos homes treballadors i aferrats a la feina, que ens han sorprès amb la seva professionalitat i gran treball en equip. Però no tot ha de ser feina, els dos germans amb tot l'equip es reuneixen a "l'hora sagrada del berenar" per a fer germanor (mai millor dit) i agafar les forces necessàries per a un gran dia de feina. Contacte⬇️: Mora & Rosse⬇️lló. Te⬇️lf. 971647143 / 605918880. Carrer dels Terrers 3-1. Porreres.
q ”Aquestes festes, cap infant sense joguina” és la campanya que també posa en marxa l'Ajuntament. La recollida està organitzada per Esplai Albercocs amb la col·laboració de la regidoria de Joventut. q Augmenten els casos actius de covid-19 a Porreres, segons l'última actualització de dades realitzada per la Conselleria de Salut, Porreres té 14 contagiats i 50 altes. Als municipis veïns Llucmajor té 115 casos, Felanitx, 49 Sant Joan, 41, També destaquen 32 a Campos, Montuïri, 23 i Vilafranca, 8. Aquests totalitzen 36 defuncions. q Porreres juntament amb la Platja de Palma, el tren de Sóller, el Palma Aquàrium i el Pont d’Inca surt a la pel·lícula ‘Letters to Paul Morrissey’. El seu director, Armand Rovira, ha fet un col·loqui sobre les cinc històries del film al Teatre de Manacor. q Enguany a causa de la pandèmia els Reis d'Orient no enviaran el patge per evitar contagis. Els infants podran dipositar les cartes a l'Ajuntament, al CEIP Escola Nova, al Col·legi Verge de Monti-sion o a l'Escoleta sa Sitra.
Presenten la nova edició dels Premis Vila de Porreres 2021 Guillem Rosselló d'Edicions Balèria, la batlessa de Porreres, Francisca Mora i el regidor de Cultura, Gaspar Mora han presentat l'edició dels premis literaris Vila de Porreres 2021 en les modalitats de poesia i narrativa. Els premis estat dotats amb 4.000 euros la novel·la breu i 2.000 euros la modalitat de poesia. Aquests premis foren creats l'any 2017, a fi de promoure i estimular la creació en llengua catalana amb la finalitat de donar suport a la creació literària, estimular-la, i reconèixer la tasca dels escriptors. El termini d’admissió de les obres serà el 31 de gener de 2021.
Surt el nou “Calendari Porrerenc” 2021 Per 28è any consecutiu torna a sortir, arribant a Nadal, una nova edició del “Calendari Porrerenc”. Malgrat la covid19 i la forta crisi que ha provocat, un any més el tradicional parenòstic arribarà a les cases i comerços del poble. Enguany, cada un dels mesos arreplega relats de Josep Pla sobre el temps i el pas de les estacions. Destaquen les seccions dels “Porrerencs destacats” i “El 2021 se compleixen...”. També ha sortit el “Calendari Illenc” que compleix 5 anys de la seva aparició.
Entrevista a Miquel Ángel Veny Mestre, campió d'Europa de columbofilia 2020 Miquel Àngel Veny, recentment ha fet història proclamant-se Campió d'Europa de Columbofília, el passat 24 d'octubre a Mira (Portugal). És un soci que duu ja molts anys d'activitat com a columbòfil i pels diferents càrrecs orgànics que ha ocupat: president de la Federació Balear de Columbofília, vicepresident de la Real Federació Columbòfila Espanyola o vocal de la Federació Columbòfila Internacional.
D'on et ve l'afició a la columbofilia? -a la columbofília? -Som fill i nebot de columbòfils, i he crescut entre coloms, colomers i xerrades columbòfiles. La columbofília sempre ha estat present en la meva vida. Encara que, particularment, vaig començar la competició amb coloms missatgers per mi mateix l'any 1994, als 13 anys, i des de llavors no he parat ni he perdut il·lusió pels coloms. On tens el colomer? -Està a Porreres, situat en una finca familiar al camp, a un parell de quilòmetres del poble. Allà puc disposar de l'espai que necessit per a poder tenir els coloms en les condicions que em semblen més òptimes. Al meu poble hi ha el Club Columbòfil Porreres, que és el club esportiu més antic del municipi, i del qual actualment som el president. Com són les teves instal·lacions? -Les instal·lacions de cada columbòfil han de complir les seves expectatives i s'han d'adaptar a la seva manera de preparar els coloms. Dispòs de 10 colomers, entre colomers per a la competició, cria i auxiliars o polivalents. Quin sistema de competició utilitzes? -Quan vaig començar amb els coloms missatgers, utilitzava el sistema que se sol denominar “al natural”, amb tots els coloms junts, i jugant amb les posicions de niu dels coloms. Era el sistema que em van ensenyar el meu pare i el meu oncle. L'any 2004, i després de visitar molts colomers i haver llegit molt sobre diferents sistemes de competició, vaig començar a experimentar amb sistemes de “semiviudaje”.
Com alimentes als teus coloms? -Al llarg dels anys que duc amb coloms missatgeres, mai he utilitzat cap mescla comercial. Sempre he fet la meva pròpia mescla, comprant el gra, preferentment a productors locals. Bàsicament, utilitz una mescla per a la cria, una per a l'època de muda, una altra a la qual jo anomen “de repòs”, i durant la competició, una mescla per a les soltes de velocitat i mig fons, i una altra per a les de fons i gran fons. Quin nivell d'exigència poses als teus colomins durant el seu primer any? -Normalment, el primer any, els colomins fan o bé el nacional de coloms joves de final d'any, o si no una velocitat durant la temporada ordinària, i els deix per a disputar la següent com a adults. Encara que, sempre faig alguna excepció amb alguns colomins que els veig amb predisposició o capacitats per a donar alguna cosa més en el seu primer any. Amb quants coloms voles? -Solc viatjar amb uns 150 coloms, uns 100 coloms de l'any, i uns 50 adults. Crec que és un número bastant adequat per a disputar el pla de vols que se sol fer a Mallorca amb garanties. Quina és la modalitat de concursos que t'agrada més i t'ha donat més satisfaccions? -Quant a gustos, m'agraden tots els concursos, tant els de curta distància com els de llarga distància, i també els derbis. Gaudesc molt de totes les soltes, i de veure arribar els coloms, independentment de les distàncies. Però, referent a satisfaccions, tal vegada les soltes que més satisfaccions m'han donat són les de 300 a 600 quilòmetres, que són en les quals he aconseguit majors èxits. Amb la teva experiència, que creus que és el més difícil de volar sobre la mar? -La gran dificultat de la columbofilia insular és precisament aquest fet, la insularitat, haver de volar sobre la mar. La mar és el gran condicionant de les soltes, i el que els aporta un plus de dificultat, ja que és un element sobre el qual als coloms no els agrada volar. Això fa que els coloms, per a poder competir amb èxit, s'han d'adaptar a aquesta dificultat que suposa la mar. Aquesta dificultat augmenta amb la distància, ja que els quilòmetres que han de fer els coloms sobre la mar, a Mallorca, són els últims 250. Per tant, els coloms ja porten damunt un gran esforç quan han d'afrontar el més difícil, que és volar sobre la mar, on si els fallen les forces, no poden parar. Et consideres especialista en alguna distància en concret? -No, no em consider especialista en cap distància, intent tenir bons resultats en totes les distàncies. En les soltes de fins a 600 quilòmetres, és on he tengut millors resultats, i en les de més de 600 quilòmetres, és on tenc més marge de millora. Quin factor considera més important per a guanyar un campionat enfront dels millors columbófils d'Europa? -Crec que per a guanyar qualsevol campionat, sigui a escala social, regional o nacional, i més si és internacional, s'ha de tenir un punt de sort. Però també és veritat que la sort sol portar molta dedicació. Sense tenir un mètode i ser rigorós en la seva aplicació, és molt difícil tenir èxit, perquè si no ho tens, vas canviant i refent, sense rumb. (Realfede.com | Redacció: resum i adaptació)
Històries de camí del Pla
Està estirat al sofà, un estiró que el manté pressionat, un pols que condueix cap enrere a través del corrent de la seva vida. De vegades, els records estan plens de remordiments, els camins que no s’han emprès, els que caminaven amb coixesa més que amb confiança. Però la visita d’aquest matí és agradable, plena d’amor per la gent que ha conegut i, per molt que sigui, ha compartit un o dos passos pel camí. Veu els lluitadors i els escriptors, els corredors i els bevedors, els més tranquils i més grans que la vida. Veu els interns i els pacients, els místics i els malignats, els amics i els amants. Veu somriures i danses, vagant i assegut quiet. Sent veus i rialles, tantes rialles pel camí. Ho veu tot mentre s’estira al sofà, amb els ulls tancats i el cor ple. I després salta cap amunt i corre cap al seu llapis per intentar capturar-ho tot a la pàgina abans que desaparegui. Els seus fills es sorprenen quan els passa volant. "Cap a on va mon pare?" pregunten. "A escriure", diu la seva dona encollint-se d'espatlles. «És com les carreres. Quan hi ha d’anar, hi ha d’anar”. (Pep Vinater)
l’hivern). Si no es dóna aquest fred, l’arbre pateix i es poden donar conseqüències a les gemmes, als brots, a les fulles i als fruits. En general, les fulles tindran deficiències, l’arbre brotarà de forma irregular i els fruits tindran menys qualitat. Què fer si ve un hivern amb poc fred? Si hi ha danys freqüents o si ja es veu que vendrà un mal hivern, hi ha poques pràctiques per reduir els danys, bàsicament centrades a forçar la sortida de la latència. On puc consultar quantes hores-fred té la meva finca? Al document que hi ha penjat a la web d’APAEMA i que tothom pot descarregar gratuïtament. És un PDF que podeu trobar a la següent URL: https://apaema.net/wpcontent/uploads/2018/10/Horesfred.pdf Quines són les conclusions? El principal objectiu era realitzar un mapa actualitzat. Altres dades com veure l’evolució d’aquest paràmetre en els anys o la sensibilitat de les varietats habituals no eren l’objecte de l’estudi. A la xarxa AEMET li falten estacions a la zona est de Mallorca més agrària (Sant Llorenç, Artà, Petra, part de Manacor…) Si la vostra finca té un relleu molt complex, és recomanable disposar d’una estació particular o consultar la informació dels satèl·lits, a més de les estacions d’aquest projecte. (APAEMA)
13.000 euros per el transport escolar (S.Tortella | DM) L'ajuntament de Porreres destinarà la quantitat de 13.000 euros en ajudes al transport escolar als diferents centres de l'illa. Cada sol·licitud rebrà un màxim de 300 euros, ajuda que es justificarà amb la presentació de factures o altres documents. El termini per a justificar la subvenció finalitza el pròxim 1 d'octubre de 2021.
Les hores de fred i els arbres fruiters En el 2019 APAEMA va realitzar un estudi actualitzant les dades d’hores-fred a les Balears. Es tracta d’una informació cabdal a l’hora de planificar plantacions d’arbres fruiters. Què són les hores-fred? Les hores-fred són un paràmetre meteorològic que s’utilitza per mesurar el fred que necessiten els arbres fruiters per tenir una bona brotada i floració. Com s’obtenen? Es poden obtenir amb càmeres del satèl·lit Meteosat o amb estacions meteorològiques. Les dades satel·litàries són ràpides però poc precises. Les dades d’estacions s’han d’analitzar amb mètodes estadístics però donen resultats molt precisos. Quina utilitat té conèixer les hores de fred? A l’hora de triar una varietat per fer la nostra plantació de fruiters, hem de conèixer quantes hores-fred té la zona i quines necessitats d’hores-fred té la varietat que posarem. Si triem una varietat molt exigent i la nostra finca està a una zona amb poques hores de fred, la producció del cultiu es pot veure molt compromesa. Què passa si hi ha un hivern poc fred? La majoria de fruiters necessita fred durant l’aturada o latència (el moment que l’arbre no té fulles durant
Línia directa: 627477628 · 648257430 Editor: Joan Barceló Bauçà Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu a binerbo1@gmail.com o per WhatsApp o Telegram. Segueix-nos al Facebook, Twitter o a https://issuu.com/ Preu exemplar en paper: 2 euros Aquest número ha quedat enllestit el 15-12-2020
Endevinalla. Corre que te corre i mai transposa.
(Solució: al pròxim número) La revista en paper, el volum 12, que inclou els dos darrers números del desembre (50-51) la podràs trobar aquest Nadal als llocs habituals -Estanc es Cantó, carrer Cerdà i Fruites ca na Maria, carrer Agustí Font- a partir del divendres dia 18. Reserva el teu exemplar i molts anys!
