febrer 2021 núm. 54 “Un virus és un tros d'àcid nucleic envoltat de males notícies” (Peter Brian Medawar, zoòleg, biòleg i professor)
500 anys de les Germanies: revolta, guerra civil i repressió El 7 de febrer de 1521 va esclatar un alçament contra els privilegiats amb episodis esgarrifosos que va fracassar a l’hora de reduir la desigualtat de Mallorca.
Les muralles d'Alcúdia, ciutat que va patir el setge dels revoltats, però on no tingueren èxit.
Aquest 2021 es compleixen 500 anys -mig mil·lenni- d’una rebel·lió popular, contra els privilegiats, que es va acabar convertint en una guerra civil amb episodis cruels, devers 20.000 morts i enfrontaments, fins i tot, entre mallorquins i eivissencs: la de les Germanies (1521-1523). No eren cap excepció, foren una de tantes revoltes que esclataren a Europa entre entre els segles XV i XVI, en la transició de l’Edat Mitjana a l’Era Moderna. I no varen sortir del no-res, el malestar que les va encendre ja venia d’abans. Contemporànies a la rebel·lió dels Comuners de Castella, les Germanies tenien com a antecedent la fracassada Revolta Forana del 1450, que segons la medievalista porrerenca Maria Barceló havia esclatat a conseqüència del “mal govern de l’oligarquia”, la “dilapidació” de doblers públics i la desigualtat en el repartiment dels impostos comesos per part de les autoritats ciutadanes. Llavors els consells i les universitats -equivalents als actuals ajuntaments- estaven dominats pels privilegiats: cavallers, ciutadans i mercaders. Els menestrals -els que els dedicaven als diversos oficis- se sentien descontents i exclosos del govern. I, a Mallorca, la Part Forana també se sentia
marginada respecte de Palma. De fet, els habitants de fora de Ciutat ja havien fet sentir el seu desacord setanta anys abans, en la rebel·lió fallida. Segons l’historiador Miquel À. Casasnovas, les viles llavors “contribuïen amb dos terços de les despeses del regne”. Tant menestrals com forans reclamaven justícia. Tots plegats integraven la major part de la població mallorquina, puntualitza el catedràtic d’Història de la Universitat de les Illes Balears Josep Juan Vidal, i això va convertir les Germanies en un moviment veritablement popular, en què fins i tot va participar un bon nombre d’esclaus alliberats. Un 5% dels revoltats eren dones, segons la historiadora Margalida Bernat. El detonant fou -una vegada més- l’econòmic. Les finances del Regne de Mallorca es trobaven en mala situació ja en temps de la dinastia pròpia -fins al 1343-, i des de llavors no havien fet més que empitjorar. El 1512, Ferran el Catòlic ordenà que es redactàs un cadastre, per fer els impostos més equitatius. Set anys més tard encara estava per fer, probablement perquè no interessava als privilegiats. Aleshores esclataren les Germanies a la veïna València i a Mallorca els menestrals les varen prendre com a exemple. El virrei Miguel de Gurrea, molt impopular, va ordenar la detenció de set dirigents dels menestrals, entre ells el paraire -artesà de la llana- Joan Crespí i els germans Joanot i Francesc Colom, barreters. Els seus companys es varen mobilitzar, no tan sols amb banderes i tambors per protestar, sinó també amb piques, escopetes i ballestes. I amenaçaren el representant reial. Sis anys abans, assenyalen els historiadors Margalida Bernat i Jaume Serra, havien aconseguit les armes en la defensa de Bugia, al nord d’Àfrica. “Si els menestrals no haguessin estat armats, no hi hauria hagut revolució”, expliquen Bernat i Serra. En una actitud molt mallorquina -tot s’ha de dir-, cap dels privilegiats no va donar suport al virrei Gurrea, que va haver d’alliberar els detinguts. Era el 7 de febrer del 1521, el Dijous Llarder del Carnaval. Aquell dia varen començar les Germanies.
Una revolució institucions
amb
Les Germanies no varen ser una revolta i prou, sinó una veritable revolució: els sublevats varen crear càrrecs i institucions. Crespí va rebre el títol d’instador del bé públic -i cada vila va nomenar el seu instador- i es va formar un nou òrgan de govern, la Tretzena, seguint el model valencià. Se suposa que s’inspirava en Jesús i el seus dotze apòstols. Joanot Colom viatjà a València per informar-se sobre com actuaven els sublevats d’allà. Tenien un objectiu clar, la Santa Quitació: amortitzar el deute públic. Consideraven que els prestamistes ja havien cobrat prou. Francesc M. Rotger | Ara Balears
Qui deu, que pagui. La Germania estigué marcada per la religió Un primer “incident significatiu” del caire que prenia l’organització dels menestrals, assegura Eulàlia Duran, de l’Institut d’Estudis Catalans, fou l’exigència al vicari general que els lliurassin el cadàver del jurat -regidorAgustí Serralta, enterrat al convent de Sant Domingo, a Palma. Argumentaren que Serralta era un convers i que, com que l’havien enterrat en sòl sagrat, ja no plovia. En realitat abans de morir havia denunciat els primers moviments dels agermanats, quan encara no s’havien revoltat. Com que el vicari no ho acceptà, entraren per la força al convent, desenterraren el cos i el cremaren a l’antic cementeri jueu. Els agermanats se sublevaren als crits de “visca el rei” i “ qui deu que pach ” (“qui deu, que pagui”). I els que s’afegien a la revolta havien de jurar quatre vots: mantenir la fe catòlica, ser lleials a Carles, afavorir la Santa Quitació i ser fidels a la Germania. L’autoritat reial no es discutia: aconseguir el seu suport era fonamental i els eximia de traïció. Per això “no dubtaren a falsificar suposades lletres reials”, assenyalen Bernat i Serra, i quan arribaren les vertaderes, en què Carles I els ordenava tornar a sotmetre’s a Gurrea, va ser “un cop molt fort”. Tot i que també hi va haver qualque menestral, com Gabriel Domingo, calceter, que respongué: “ Dats me aquexas letras, que jo me’n tocaré lo cul! ”. Carles I, de poc més de vint anys i tot just elegit emperador alemany, tenia en aquell moment dificultats encara més greus amb la reforma luterana i no li convenia aliar-se amb els revoltats: corria el risc d’esfondrar l’estructura social de l’època. Quan el rei va deixar clar el seu posicionament una part dels que havien donat suport als agermanats, o que no s’hi havien oposat obertament, passaren clarament a l’altre bàndol, denominat despectivament ‘mascarat’ pels partidaris de la Germania. Ja “no hi hagué lloc per als indecisos o els tebis”, sentencien Bernat i Serra. El juliol del 1521, els agermanats assaltaren un dels refugis ‘mascarats’: el castell de Bellver. Foren “passats pels ganivets tots els cavallers i habitants que hi havia”, assenyala Juan Vidal. El setembre, en una reunió del Consell a Sant Francesc, a Ciutat, Joan Crespí fou destituït: se’l tancà a Bellver mateix, ara en mans dels revoltats, i allà l’executaren. El reemplaçaren, com a instadors, el forà Pau Casesnoves i el menestral Jordi Moranta. Però qui acaparà el poder, a l’hora de la veritat, va ser Joanot Colom, que impulsà de manera decidida la Santa Quitació i va abolir els impostos indirectes. Eren els més impopulars, perquè són com l’IVA d’avui dia: no són proporcionals, rics i pobres paguen el mateix. El novembre, recorden Bernat i Serra, violaren el dret d’asil del convent de Sant Domingo de Palma i varen assassinar “entre onze i tretze persones”. La Germania -com tot, a l’època- estigué marcada per la religió i la superstició. Els seus predicadors -i predicadoresbrandaven suposades profecies, sobretot “La tresca i la verdesca” (“La caminada i l’estacada”), d’Anselm Turmeda, que semblava que anunciava fets sagnants (“ Lladoncs en la verdesca serà l’horrible tresca... ”). Tampoc no hi faltaren aprofitats: “Agermanats destacats (...)
s’apoderaren de béns mobles i immobles” dels ‘mascarats’, diuen Bernat i Serra. A més, haurien utilitzat al·lots per ferlos protagonitzar les mobilitzacions del Dijous Llarder i de l’exhumació de Serralta. Pesta i represàlies Els revoltats mallorquins intentaren el 1522 conquerir Eivissa, on s’havia refugiat el virrei, amb una esquadra comandada per Francesc Colom. Però els eivissencs els varen derrotar. Segons l’investigador Enric Fajarnés, s’estimaren més mantenir l’hospitalitat que havien prestat als fugits que no rebre la simpatia pels agermanats. Menorca, assenyala Casasnovas, “fou un important bastió reialista” que va acollir ‘mascarats’ de Mallorca i va ajudar Alcúdia. Aquesta ciutat va patir el setge dels revoltats, que, com que no tingueren èxit, varen cremar sis molins de vent del voltant i mataren tot el bestiar de la zona, segons recull Duran. Era pràctica habitual als setges. Mallorca havia perdut, entre la guerra civil, les represàlies i la pesta, prop de vint mil persones L’octubre del 1522 arribà a Mallorca l’armada reial. La primera vila conquerida, “a sang i foc”, escriu Josep Juan Vidal, fou Pollença, on els soldats del monarca cremaren l’església amb els 200 homes, dones i nins que s’hi havien refugiat a dins. Així va començar una repressió brutal. “Els arbres que al pas servien de forca per als presos”, recorda l’arxiver Josep Maria Quadrado. I encara s’hi afegí una nova epidèmia de pesta. Els agermanats plantaren cara en una darrera batalla al Rafal Garcés, a prop d’Inca, que també varen perdre. El març de 1523 va caure Ciutat. Més de 200 rebels, incloent-hi Joanot Colom, acabaren executats, i es castigà els oficis i les viles a pagar, com a indemnització, un total de 136.596 lliures, una fortuna. També varen haver de pagar els que no s’havien revoltat, que “havien d’estar satisfets (...) per haver estat alliberats”, explica Juan. L’excepció fou Alcúdia, “recompensada honoríficament i pecuniàriament per la seva fidelitat”. Mallorca havia perdut, entre la guerra civil, les represàlies i la pesta, prop de vint mil persones, calcula l’historiador Onofre Vaquer. Les institucions es varen tancar més encara a la participació de menestrals i forans i el control de la monarquia es va anar reforçant cada vegada més. A tota aquella desolació s’hi varen afegir els atacs de turcs i nordafricans a les Balears.
r
500 anys. El 31 de gener de 1521 es reuneixen els
menestrals a Sant Nicolau Vell, pròleg de la revolta agermanada. El Dijous Llarder de 1521 començaren les Germanies com un moviment urbà protagonitzat pels menestrals de Ciutat de Mallorca. Sovint s’ha defensat que es tractava simplement d’una revolta de característiques antifiscals, agreujada per les successives males anyades i sense una ideologia clara al darrere. A Porreres el primer a alçar bandera va esser Antoni Mora, de Plaça. Passades les festes de Pasqua partiren de la vila i marxaren cap a Ciutat 300 homes a peu i 40 a cavall adherint-se als revoltats. El dia 24 de febrer, gairebé 1.800 agermanats fan una mostra militar pels carrers de Ciutat. Forans de Pollença (500), d’Inca (400), de Sóller (400), de Porreres, de Muro, de Selva, de Valldemossa, de Campanet, etc. arribaren a Ciutat.
La campanya de Nadal mou més de 80.000 euros de negoci en el comerç local
Any 1530 · Fa 491 anys
La violència provocada per corsaris i bàndols nobiliaris
La campanya de Nadal posada en marxa amb l'Associació de Comerciants del municipi ha mogut més de 80.000 euros entre els negocis que s'adheriren. S'han presentat fins a 1.500 paperetes amb tiquets de compres als comerços locals de mínim 50 euros, el que suposa un total de 75.000 euros en compres a les petites i mitjanes empreses locals. A aquesta quantitat s'hi sumaran els 5.000 euros que l'Ajuntament sortejarà entre els participants i lliurarà 250 premis de vals de compra de 20 euros. La regidora de Comerç de l'ajuntament, Maria Antònia Veny, explica que "amb la situació d'incertesa que vivim a causa de la covid-19 els porrerencs han respost i han donat suport al petit comerç".
La Policia Local estrena nou vehicle L'ajuntament de Porreres ha adquirit un nou cotxe patrulla per a la policia local. Concretament un Toyota Rav-4 híbrid, respectuós amb el medi ambient i amb un menor consum de combustible. El cotxe està equipat amb tots els accessoris policials perquè els agents puguin dur a terme la seva tasca de forma eficient. Amb l'adquisició d'aquest vehicle, se substitueix uns dels cotxes policials que ja havia acabat la seva vida útil.
A la imatge, el cap de policia, Sebastià Mora i el regidor Jaume Martorell.
Entre 1530 i 1600 el creixement demogràfic a Mallorca fou extraordinari. El Regne de Mallorca es va convertir en el més densament poblat de la monarquia hispànica. El 1573 es recuperaren els nivells de població de 1329 previs a la pesta negra. A finals del segle XVI la població de l’illa es trobaria entre els 85.000 i el 90.000 habitants. El segle XVII va començar amb un problema de superpoblació. L’expansió cerealista (segurament com a resposta a la pressió demogràfica) que es va donar des del 1530 a llocs com Santa Margalida, Petra, Sant Joan o Porreres va suposar una progressiva reducció de la superfície destinada a les pastures. La parcel·lació i l’establiment de terres comunals perjudicà els petits ramaders. En tot cas, aquest procés va suposar l’inici de la crisi del model ramader i l’aparició del model agrari de les possessions. La crisi del model ramader es pot relacionar causalment tant amb la crisi de la pagesia benestant com amb el procés de despossessió pagesa. La segona meitat del segle XVI va ésser, pel Regne de Mallorca, d’una gran violència. Aquesta no sols l’exercien els corsaris nord-africans que periòdicament atacaven les costes illenques, sinó també que es trobava en el sí de la pròpia societat. Els bàndols nobiliaris que amb les seves colles de bandolers i bandejats exercien una violència indiscriminada, no només contra els seus rivals sinó també contra la pagesia, com una arma més de domini i submissió. El 1590 un període de tres mesos sense cap mort violenta es va considerar extraordinari. El segle XVI va ser aquell de tota la nostra història on es va dedicar més atenció a la defensa de les nostres costes contra l’acció de pirates i corsaris turcs i barbarescs. Pel que fa a la violència provocada per les banderies aristocràtiques hem de considerar que el 1598 comença el conflicte Canamunt-Canavall, una de les etapes més violentes de la nostra història, segons Jaume Serra, que parla clarament de «clima de terror i violència indiscriminada». En aquest sentit Porreres és la segona vila amb més intervencions de les de zones planes, després de Felanitx i abans que Alcúdia o Llucmajor. Porreres es troba al nivell de zones que es creien més afectades per aquest fenomen com Sóller, Selva o Pollença. Pràcticament totes les viles del pla tenien la seva colla de bandejats i no només les de la Tramuntana, com es pensava abans. Aquestes banderies locals dirigides i formades per pagesos benestants establiren relacions amb les banderies aristocràtiques de Canamunt i Canavall. Tanmateix, sembla molt probable que aquesta onada de terror i violència indiscriminada amb el seu reguitzell de bregues, aldarulls, assassinats, venjances, assalts a possessions, raptes i robatoris de bestiar afectà també Porreres. (Segons notes de Gabriel Vich Vidal a les I Jornades d’Estudis Locals de Llucmajor)
Les tasques de neteja de la síquia de Banyeres deixen a la vista el molí d'aigua del Pont
Les tasques de neteja de la síquia de Banyeres de Porreres ha tret a la llum i deixat a la vista el molí d'aigua del Pont, un bé etnològic municipal catalogat. L'Ajuntament de Porreres ha iniciat les tasques de neteja del molí, situat al carrer Nou a l'arribada des de Vilafranca. Des de l'àrea de Manteniment s'ha començat a desbrossar la zona i netejar-ho per, amb posterioritat, poder adequar l'espai i la zona verda dels voltants, que ha de quedar integrada dins la nova ronda quan el Consell de Mallorca dugui a terme la segona fase de construcció d'aquest vial de circumval·lació. De forma paral·lela, la regidoria de Cultura també ha contactat amb el departament de Patrimoni del Consell de Mallorca programant una visita per principis de mes i així iniciar els tràmits oportuns per dur a terme la rehabilitació d'aquest bé etnològic municipal. Aquestes són unes feines complementàries a la neteja de la síquia de Banyeres que està just devora del molí. Davant la negativa de la Conselleria de Medi Ambient de donar continuïtat als treballs de neteja del torrent, que ha anat fent durant molts d'anys, l'Ajuntament de Porreres ha volgut prioritzar la seguretat dels veïnats prevenint possibles inundacions, arreglant els 980 metres de síquia que fan costat al tram urbà amb una despesa de més de 15.000 euros.
El molí de Son Gornals destroçat per les ventades Així ha quedat el molí fariner de Son Gornals després de la torbonada, que fou especialment intensa en aquella contrada. La fotografia és de Kika Coll, directora insular de Patrimoni del Consell de Mallorca que ja ha pres cartes en el tema. Explica al seu twitter "de bon matí, posam fil a l'agulla, després de les ventades del cap de setmana. Mantenir els molins de la nostra ruta, és una devoció. Mil gràcies equip de patrimoni-històric-industrial".
Una imatge més de la destroça provocada als arbres i camins del terme per la tempesta del passat dia 22.
Les espinagades un costum porrerenc que hauria de retornar
Les espinagades són un plat típic de Sant Antoni però és típic només de sa Pobla i Muro o de tot Mallorca? Això es demana un twitter, Gabriel Mayol, @bielxiu. Actualment, molta gent fora d'aquests pobles, fa espinagades. Les seccions de verdures dels supermercats són plenes de gent amb un paperet amb els ingredients de l'espinagada. Fins i tot, existeixen receptes per fer espinagades amb aquestes màquines de cuinar que ho fan tot. Podria ser, diu Mayol, que aquesta febre de l'espinagada fos un retorn a un costum generalitzat que havia quedat reduït a alguns pobles? Per exemple, el DCVB recull el mot a Mancor i a Porreres (a part de sa Pobla) i ens informa que espinagada ve d'espinac (se'n posa ara?). Una tradició que sembla ve d'enrere i que a Porreres s'hauria de recuperar, tot i que darrerament ja hi ha un forn, Ca'n Barón, que en fan.
El bosc de paulònies de Son Miró, ja és ben espectacular
Les paulònies plantades a Son Miró, a la vora de la carretera Porreres-Montuïri han fet una viada en créixer! (Foto de Mª Antònia Reus)
Ca'n Roca, carn autèntica, de granja familiar treballada amb responsabilitat
Na Margalida de Can Roca és la carnissera, empresària i cara visible. Allà hi treballa juntament amb el seu fill petit Joan, cuiner amb més de sis anys d'experiència. D'altra banda, el seu home Joan, treballa juntament amb el fill major, en Miquel, a l'explotació agropecuària que tenen a casa seva. Sense cap dubte, aquesta família viu al voltant d'un circuit agroalimentari tancat: "Comença a casa nostra amb la plantació del menjar dels animals, seguim amb el naixement i la criança dels animals, i finalment tanquem el cercle oferint als clients de Can Roca els productes carnis propis" ens explica na Margalida. Porcs, vaques, pollastres i bous són els animals que regenten feliçment les seves terres. I és que a Can Roca són coneguts per la gran qualitat de la carn i dels productes carnis que hi elaboren: hamburgueses de bou angus, sobrassada i botifarrons artesans d'excel·lent qualitat durant tot l'any, i una infinitat de productes derivats de la seva matèria primera entre els quals hi destacaríem la coneguda sopa farcida, els canelons i les croquetes de pollastre o les racions de "callos". El tret diferenciador de Can Roca no resideix només en la qualitat dels productes, sinó que na Margalida (i la seva família), gràcies al seu somriure, fan que l'experiència de comprar a Can Roca sigui sempre positiva. I així és com una dona rural, empresària i amb un gran orgull foraviler i ramader, aconsegueix donar un servei al client immillorable. Carn autèntica, de granja familiar treballada amb responsabilitat. Carn de qualitat, matèria primera de categoria superior. Carn de proximitat, un producte fet a Porreres. Contacte⬇️: Can Roca. Carre⬇️r Tort, 45. Porre⬇️re⬇️s. Te⬇️l. 971-168247
Moltes intervencions
El pas d'una torbonada provoca danys al Departament de manteniment de municipi. El passat divendres, dia 22, una línia de carreteres del Consell de Mallorca, 3
torbonada de la borrasca Hortènsia, va provocar danys considerables al terme de Porreres. La carretera PorreresFelanitx va haver de ser tallada pels arbres i cablejat caiguts. Les ràfegues de vent fort, en molt poc temps, causaren bastants desperfectes a zones particulars i també a la via pública i camins: arbres romputs, pins caiguts, fassers esqueixats, antenes, teules pel terra i parets esbaldregades.
la brigada municipal, policia local, Protecció Civil de Porreres, voluntaris i diverses empreses hagueren de col·laborar, per fer feina d'immediat, retirant els impediments per poder circular i sol·lucionar tots els problemes els passats dies 22 i 23.
q El migcampista porrerenc Joan Sorell Llull podria debutar a segona B amb l'Atlètic Balears. Juga durant l'actual temporada 2020/2021 amb el C.E. Santanyí a tercera divisió. Ha jugat abans amb l'Alcarràs de Primera Catalana i C.E. Manacor també a tercera i com a juvenil. q La directora del celler Blanca Terra, Maria Antònia Febrer, ha explicat que «som un celler jove i apostam per oferir un producte diferenciador i de qualitat per a fer-nos un nom en el mercat». Blanca Terra disposa de 19 hectàrees de vinya repartides entre Porreres i Montuïri.
q Porreres enguany se va sumar a l'encesa pels Drets Humans des de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània. S'havia previst encendre un llum als talaiots dels Pagos, Baulenes i a la murada talaiòtica del Pou Celat el passat dissabte dia 16. Per la pandèmia va quedar reconvertida en una acció sols a les xarxes socials. q La mostra Baleàrics Músics, la música com a inspiració, serà a l’Auditori de Porreres fins el 26 de febrer. Es podrà visitar divendres, dissabtes i diumenges. q Les serps invasores continuen essent un problema als municipis del Pla de Mallorca. Porreres va rebre 15 gàbies per a la seva captura. q Durant l'any 2021 es commemorarà el 125è aniversari de la Federació de Ciclisme de les Illes Balears, fundada el 1896. El porrerenc Joan Llaneres representarà al Govern a la comissió. La primera reunió va tenir lloc a Sineu.
Ple ordinari i telemàtic de gener El passat dilluns dia 25 l'Ajuntament va celebrar el ple ordinari de gener de forma telemàtica, aprovant el compte general del 2019, el reconeixement extrajudicial d'obligacions d’exercicis anteriors, una transferència de crèdit per a la concessió d’una subvenció nominativa directa a l'Associació de comerciants i empresaris de Porreres, una moció d'adhesió a la commemoració dels 500 anys de les Germanies i una moció per promoure la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques per autoconsum, aquestes dues presentades per Més, i també una moció per a la vacunació immediata de les treballadores familiars municipals i una moció d'adhesió a la xarxa d'entitats locals pel desenvolupament dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030 a més del torn obert de precs i preguntes.
q ”Nocturns" de Xavi Muñoz és l'exposició que es pot visitar de manera segura al Museu de Porreres.
IB3 fa el programa de la nit de Sant Antoni a l'Auditori de Porreres
q Molts particulars, dia 22, ajudaren i col·laboraren per a restablir el pas a camins i a la carretera PorreresFelanitx, que va quedar tancada al trànsit.
L' Auditori municipal de Porreres va ser cedit a IB3 per al programa "Sant Antoni és present" emès el passat 16 de gener, debut al confinament. El programa fou presentat per la periodista porrerenca redactora de l'espai Cinc Dies d'IB3 Televisió, Antònia Ferrer Ferrà, juntament amb l'actor manacorí Toni Gomila. La cessió de l'auditori com a plató va ser una bona iniciativa per viure l'esperit de Sant Antoni.
La capçalera del “Porreres” Hem rebut moltes respostes de lectors sobre la possible nova capçalera del nostre periòdic, que mostrarem, com a novetat, a l'anterior número. De moment, entre els lectors, guanya la nova versió. La tipografia no l'hem poguda identificar exactament. És molt antiga, això sí. Podem dir que havia format part d'un diari estat-unidenc (premsa històrica) i del qual hem adaptat la nostra pròpia grafia. L'actual, d'altra banda, és una mica més moderna, però no tant: procedeix dels anys de la república. Per altra banda hem començat a rebre respostes a l'endevinalla. La de Rosa Galmés ha estat, entre totes les rebudes, la correcte.
Endevinalla. El seu nom és de persona, però persona no és. El seu color és blanc i groc, però ou no és. Endevines què pot ser? (Solució al pròxim número). (Solució del número anterior: un rodet de fil)
Tornen augmentar els casos actius de coronavirus a Porreres. Segons l'última actualització de dades realitzada per la Conselleria de Salut, Porreres té 19 contagiats i 80 altes, de persones que ja l'han patit. Als municipis veïns Llucmajor té 248 casos i Felanitx, 86. També destaquen 60 casos actius a Campos, Montuïri, 32 i Sant Joan, 20 i Vilafranca, 19. Aquests municipis totalitzen 40 defuncions.
Línia directa: 627477628 · 648257430 Editor: Joan Barceló Bauçà Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu a binerbo1@gmail.com o per WhatsApp o Telegram. Segueix-nos al Facebook, Twitter o a https://issuu.com/ Preu exemplar en paper: 2 euros. Per subscripció: 1 euro Aquest número ha quedat enllestit el 29-1-2021