febrer 2021 2ª quinzena núm. 55 “Feliços són aquells que s'atreveixen amb coratge a defensar el que estimen” (Ovidi, poeta)
Guillem Morro Veny llegeix el manifest dels 500 anys de les Germanies a Porreres
marc del Pla d'Obres i Serveis. Pel que fa a n'Hereveta, el regidor de Manteniment, Jaume Martorell, explica que per aquesta aquesta intervenció "hem reorganitzat tota la zona de l'aparcament i el que destacaria és que hem fet el parc accessible per a persones amb mobilitat reduïda, ja compleix la normativa i es pot accedir al parc sense barreres arquitectòniques per qualsevol de les tres entrades".
Tots els pobles de Mallorca s'han agermanat, en una cadena d'actes per a commemorar els 500 anys de les Germanies. El passat diumenge, 7 de febrer, es va recordar el començament de la revolta. La lectura del manifest commemoratiu a Porreres va ser a càrrec de l'historiador porrerenc Guillem Morro Veny. Vegeu el parlament que es va llegir a la pàgina següent. A banda de la construcció de la voravia per a garantir aquest accés de persones amb problemes de mobilitat, el projecte ha suposat la reorganització de la zona d'aparcament amb nou asfalt i la instal·lació de nova il·luminació de baix consum a base de leds. Així mateix, "hem aprofitat per canviar la canonada de conducció d'aigües residuals que començava a estar en males condicions". Quant a ses Forques les obres han consistit a asfaltar de bell nou tota la zona, la implantació d'un sistema de canalització d'aigües pluvials, senyalitzar els espais dels aparcaments i la substitució de les reixes de la piscina municipal i de l'IES Porreres. En aquest sentit Martorell, explica que aquestes obres "són molt necessàries perquè, a banda de posar ordre a la zona de l'aparcament, solucionam un problema d'estancament de les aigües pluvials que causa molts de problemes quan plou".
Advertència a l'Ajuntament per no rendir els comptes de 2019
Executades les obres de millora dels aparcaments del Parc de n'Hereveta i Ses Forques Amb el finançament de 150.000 euros del Consell de Mallorca l'Ajuntament de Porreres ha executat les obres de millora dels aparcaments del parc municipal de n'Hereveta i del camp d'esports de ses Forques. Les obres han estat finançades al 100 per cent pel Consell de Mallorca en el
Un total de 34 entitats locals de Balears no han rendit el compte general de l'exercici 2019, la qual cosa suposa el 44,7% del total d'entitats i representa el 26,9% del pressupost inicial consolidat de despeses per a l'exercici 2019, segons va informar la Sindicatura de Comptes de Balears. Durant l'any 2020 ja es va advertir formalment a les entitats locals en cinc ocasions dels terminis per a complir el deure de rendir el compte general de 2019. Els municipis que no han rendit el compte general, entre els quals es troba l'ajuntament de Palma, representen el 46,5% del total de la població de les illes. També figuren en la llista els consistoris d'Alaró, Porreres, Esporles, Banyalbufar o Escorca, entre altres. El passat dilluns dia 25 l'Ajuntament va celebrar ple ordinari i va aprovar el compte general del 2019. La Sindicatura ja ha advertit de les conseqüències que pot tenir aquest incompliment.
7 de febrer del 1521 · Fa 500 anys
500 anys de revolta. 500 anys de germanies Fa cinc-cents anys en clau d’un dels episodis més rellevants en la història de Mallorca: la Germania, un aixecament que s’inicià el 7 de febrer del 1521 i acabà el 7 de març del 1523. Ha de quedar palès que les motivacions que provocaren l’esclat de l’aixecament agermanat són múltiples i provenen de segles anteriors, a les quals no se’ls havia posat remei. De fet, part de la casuística de l’esclat agermanat prové de la revolta de 1391 i de l’aixecament forà de 1450. Entre els principals objectius dels alçats trobam els de posar fre a la corrupció duta a terme per part de les oligarquies ciutadanes; una redistribució justa dels imposts i gaudir de llibertats polítiques i socials per als estaments més humils de la societat illenca. A més a més, la revolta contra l’espoli fiscal, tenia importants continguts socials, fins a arribar a proclamar que «cap captiu de la terra no podia ser esclau». El 1521 els sectors més clarividents de la societat havien arribat al convenciment que el Regne de Mallorca mai seria lliure si no eren els mateixos afectats els que transformassin les estructures del poder que els mantenia en la captivitat més abjecta. Una de les primeres accions dutes a terme pels agermanats va ser la de crear un òrgan nou anomenat la Tretzena -a imitació de la Valenciana Junta dels Tretze constituïda per l’Instador del Bé Comú, Joan Crespí i dotze tretzeners, representant la ciutat i la part forana. Pel que fa a les mesures dutes a terme, tant Joan Crespí com Joanot Colom engegaren una sèrie de reformes polítiques per dur a terme una progressiva reducció del deute a través de la “Santa Quitació”, l’elaboració d’un cadastre per tal que tothom contribuís d’acord amb la vàlua dels béns posseïts i, també, la supressió de certs drets personals que afectaven, molt directament, l’estament popular. L’oposició granítica dels sectors més allerats, conscients que tals reformes podien perjudicar la seva privilegiada situació, juntament amb l’oposició de l’emperador a escoltar als seus súbdits no deixà altra opció als revolats a la rendició o la lluita fins al final. Al llarg dels 25 mesos que durà la germania mallorquina es produïren desafeccions del bàndol agermanat, però molts altres, moriren en batalla com les de Son Fornari i Rafal Garcés. En poc temps, l’avanç de les tropes reials per l’illa va ser imparable i l’últim reducte agermanat, Ciutat, va ésser ocupada el 7 de març del 1523 d’acord a unes capitulacions que no serien respectades. La repressió, en aquest cas no s’inicià un cop cau la ciutat sinó que s’havia iniciat ja l’octubre i novembre. A més de les sentències a mort, també es confiscaren centenars de béns i s’imposaren multes econòmiques. Entre els nombrosos executats, destaca el líder de l’aixecament, Joanot Colom, el qual fou executat, esquarterat i el seu cap va estar 299 anys dins d’una gàbia penjada a l’entrada de la Porta Pintada. Com a resultat de tot plegat ens trobam que la població minvà i s’empobrí, fins a tal punt que, només 30 anys després
començà a recuperar-se. Es va pretendre eliminar, per sempre, qualsevol record de vindicació col·lectiva dels mallorquins. Emperò, no pogueren acabar amb la flama de la revolta. La Mallorca que avui es rebel·la contra la injustícia social, que reivindica el dret a la sobirania política, que renega del patriarcat, que abandera la defensa del territori i la llengua i la cultura catalanes, que lluita contra el canvi climàtic, que aspira a una societat cohesionada i solidaria, és hereua dels agermanats. Avui és d’estricta justícia rememorar la Germania, no solament pel coratge que tingueren els nostres avantpassats en enfrontar-se a una administració pública corrupta i combatre una societat injusta, parcial i opressora, sinó perquè els valors que empararen aquesta lluita són ben vigents: democratitzar les estructures governamentals per tal que tots els ciutadans gaudeixin dels mateixos drets i oportunitats.
Cal, per tant, honorar la seva obra i atorgar-los la justícia que en el seu moment els fou negada i que ha estat ignorada per la historiografia conservadora i tradicionalista. El discurs dels vencedors ha estat el que ha prevalgut dins «determinats cercles oficials», predisposats a criminalitzar les accions dels agermanats, segurament perquè, abans i ara, els seus principis i actituds fan nosa a determinades ideologies. Servar i difondre la memòria col·lectiva, tan popular com institucional, dels moviments socials que han perseguit un futur millor per al poble de Mallorca és una deure per a tota persona que es vulgui comprometre amb la democràcia i amb el benestar d’aquesta terra. Així doncs, serveixi aquesta commemoració per a reivindicar també les lluites compartides que durant anys han combatut en diferents àmbits per fer-nos avançar com a poble. Benvinguda és l’hora en què dones i homes compromesos en la recuperació de la nostra memòria històrica i en la defensa de valors com la llibertat, la igualtat, la sobirania i la justícia social, hem decidit retre homenatge als que fa 500 anys en foren precursors: «Els agermanats» i com ells cridaren: Pac qui deu! Mori el mal Govern! En conseqüència: Convidam a tota la ciutadania i a les Institucions de Mallorca a afegir-se a aquesta crida i a compartir els esdeveniments que es faran en memòria dels nostres avantpassats. (Manifest públic llegit el 7 de febrer a la Casa de la Vila)
r 449 anys. 5 de desembre de 1572. El bisbe Diego de Arnedo prohibeix el Cant de la Sibil·la. r 99 anys. Any 1922. Antoni Bauzà, comunista, secretari general del Sindicat Únic de la Construcció és condemnat a presó per haver escrit un article contra la guerra de Marroc.
L'excavació de la fossa de Porreres, ara sí, encara la seva segona fase a la recerca de més represaliats
Efe | La presidenta del Govern, Francina Armengol, va assistir el passat dia 8 a la tarda al reinici dels treballs d'exhumació de la fossa de Porreres, a la recerca de restes de represaliats de la Guerra Civil, tasca que dóna continuïtat a la labor que va començar amb la primera excavació de 2018. La directora de l'excavació, Lourdes Herrasti, de la Societat de Ciències Aranzadi, va explicar en una roda de premsa que segons l'estudi previ realitzat sobre aquest cementiri, s'estima que «pot haver-hi fins a 120 persones represaliades» enterrades en ell, de les quals en la primera fase es van recuperar 55. «Ens queda bastant per recuperar, una altra cosa és que ho localitzem, però aquesta és la nostra intenció i farem tot el possible perquè això ocorri», ha assegurat en la primera jornada d'uns treballs que es preveu que es prolonguin dues setmanes. Herrasti ha destacat que el realitzat aquest dilluns ja suposa «un avanç important» perquè han deixat a la vista tota la zona de treball. Ha recordat que de les nou fosses del cementiri municipal, una va quedar sense excavar en la primera fase per estar davall uns panteons que han hagut de ser retirats. «Intentarem completar-ho», ha indicat i ha detallat que la intenció és «verificar si sota queda alguna cosa». El 2018, la fossa de Porreres va ser la primera on es va executar una exhumació després de l'aprovació en el Parlament de la Llei de Fosses el 2016. A la recerca de 71 desapareguts, es van excavar 8 de les 9 fosses de Porreres per part de tècnics d'Aranzadi que van extreure restes de 49 víctimes, tots morts de manera violenta i per arma de foc entre agost del 36 i març del 37. Varen ser identificades restes de 14 desapareguts de la Guerra Civil que es lliuraren als seus familiars. Posteriorment es van demolir nínxols, osseres i capelles de la fossa número 5, com a pas previ necessari per a continuar el projecte d'excavació que s'ha reprès el passat dilluns. L'objectiu és «completar tota l'exhumació i cercar possibles restes, cercar als familiars i poder acarar i retornar les restes a les seves respectives famílies», afegia la directora de l'excavació.
L'alcaldessa de Porreres, Xisca Mora, per la seva banda, destacava que els mateixos tècnics reprenguin ara els treballs: «Estem en bones mans, coneixen perfectament l'espai i, de quan es va fer l'anterior, sabem que els treballs es faran amb respecte i amb didàctica, explicant els passos que s'adoptin cada dia». Mora ha demanat als qui vulguin acudir a presenciar els treballs que compleixin les normes imposades per la crisi sanitària. Armengol ha celebrat el començament d'aquesta segona fase dels treballs que per les circumstàncies pandèmiques actuals s'ha anat retardant, «amb l'esperança de poder continuar recuperant cossos per a les famílies». Ha agraït el seu suport a l'Ajuntament de Porreres, la implicació de l'equip Aranzadi i de l'associació Memòria de Mallorca i els historiadors i voluntaris que han investigat i fet possible realitzar avanços «per a fer possible la justícia i reparació». «La fossa de Porreres té un significat històric molt important per a la nostra terra i per a molts municipis que estan pendents del que es pugui trobar en aquesta fossa», ha destacat. «La democràcia arriba tard, però des de la nostra voluntat política continuarem treballant per a poder obrir fosses, retornar els cossos a les seves famílies i que tothom pugui tenir enterrats als seus morts i sàpiguen on estan», s'ha compromès la presidenta i ha assegurat que «cada cos que es troba ajuda a totes les famílies». «Cada vegada que obrim una fossa tanquem una ferida i es tracta de tancar-les dignament».. Armengol ha assegurat que el Govern continuarà el Pla de Fosses i s'ha dirigit també a les famílies a les quals ha promès justícia i reparació: «Som conscients del dolor i la tristesa i de la pèrdua absoluta que han sentit tants anys».
Rua Virtual 2021 L'Ajuntament de Porreres ha fet pública la següent nota informativa: “Per tal de mantenir viva la il·lusió i fomentar les disfresses des de casa, vos proposam un concurs virtual per la rua d’enguany. El concurs es divideix en dues categories amb dos premis per cada una: Millor fotografia o vídeo individual (dotat amb 40 €) Millor fotografia o vídeo per unitat de convivència. (dotat amb 20 € per participant) Els premis consisteixen en vals per gastar a qualsevol bar o restaurant de Porreres. Els participants han de fer arribar les seves fotografies i vídeos al correu festes@porreres.cat. El termini per presentar-ho és fins al 13 de febrer de 2021 a les 17:00 h. Les fotos i vídeos rebuts es publicaran a la pàgina de Facebook de l’Ajuntament. Les publicacions guanyadores de cada categoria seran les dues que més m’agrades tenguin el dia 15 de febrer a les 17 h.”
Casos actius de Coronavirus a Porreres
Davant la manca de dades fiables dels criteris de les actualitzacions que realitza la Conselleria de Salut del Govern Balear, a partir de l'actual quinzena deixarem d'informar del nombre de contagiats, altes, etc. dels casos de covid que hi pugui haver al nostre terme municipal i als municipis dels voltants. No podem ajudar a confondre, tot i la nostra bona intenció, encara molt més a la població del que ja ho està fins ara. Els responsables ja sabran que fan.
Tornen convocar una vaga indefinida en el servei de recollida de residus urbans CCOO ha comunicat la convocatòria d'una vaga indefinida a partir de les 21.30 hores del 13 de febrer en la contracta del servei de recollida de residus urbans del Pla de Mallorca, el servei de recollida del qual és prestat per l'empresa Melchor Mascaró. Segons ha informat el sindicat, els horaris de cessament de l'activitat coincidiran amb els diferents horaris de treball que estiguin assignats als empleats d'aquest servei públic en els municipis del Pla, Porreres inclòs. D'acord amb CCOO, des de fa quatre mesos l'empresa d'aquest servei té «bloquejada» la negociació del conveni col·lectiu, l'àmbit d'aplicació del qual és la contracta de recollida de residus sòlids de la mancomunitat del Pla. Així, el sindicat ha criticat que es genera «una situació d'indefensió en la negociació de les condicions laborals». CCOO ha explicat que l'Administració està tractant de mediar per al conveni des de fa vuit mesos i ha censurat que els ajuntaments «estan traient els plecs sense comptar amb les pujades salarials, que no són reals per a contractes de molts anys». També acusen l'empresa de «incomplir sistemàticament la llei de prevenció i riscos laborals».
Temperatures de rècord a Porreres en ple mes de gener i febrer 0
Sembla que l'hivern no s'ha volgut fer notar durant l'última setmana de gener i la primera de febrer, segons informa i l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). El passat dia 29 es registraren temperatures màximes a tota l'illa, eren valors històrics, de fins a 26,8° a Son Servera o dels 24,9° a Porreres. En qualsevol cas, es tracta de temperatures típiques de primavera i no d'aquesta època de l'any. El rècord anterior porrerenc era de 23'1° del 2007. La sèrie de l'estació de Porreres data del 1989. El passat dia 5 de febrer s'ha arribat als 23,6° a Porreres. De mitjana, el normal és que les màximes siguin de 15 graus a principis del mes de febrer a Mallorca.
La Germania al periòdic “Porreres” El nostre darrer número, dedicat en portada a la Germania ha estat motiu de molts comentaris i escrits dels lectors. Destacam només alguns d'ells. Onofre Vaquer Bennasar diu: “Crec que hi ha un error al dir que les viles contribuïen a les càrregues comunes amb 2/3 quan ho feien amb 1/3 fins que es fan els Stims de 1476-78”. Molts comunicants també han deixat constància del seu agraïment, posam un sol exemple, Joan Miralles: “M'ha agradat molt l'article dels agermanats. Bona feina". Les endevinalles també criden bastant l'atenció. Avui posam una suggerència rebuda i destinada a aquesta petita secció.
La pandèmia com a oportunitat per reinventar-se Victòria Barceló és una porrerenca que vivia i treballava a Barcelona, però la pandèmia l’ha feta reinventar-se. Va entrar dins un ERTO i va ser la seva oportunitat: decidí tornar per ajudar els seus pares en l’empresa familiar. Venen fruita i verdura als mercats i, durant el confinament, es veren desbordats de clients. Va crear un perfil a Instagram per oferir el servei a domicili, que va permetre gestionar-ne les demandes. Gràcies al ressò que va tenir en el poble, l’Ajuntament li ha encarregat posar en marxa la campanya ‘Porreres és producte local’… que té un gran èxit a les xarxes. Volen donar a conèixer el producte artesanal elaborat al municipi. Albercocs, mobles de fusta, vi o fanals de llautó. Cada setmana, juntament amb Cati Vaquer, que és fotògrafa, parlen d’un productor. Però van més enllà d’una simple descripció… conten històries de la seva vida . A més, cerquen posar en valor els oficis artesans amb la il·lusió que en puguin trobar el relleu generacional, que ara com ara no tenen. Creuen que, en un futur, el projecte es podria fer extensible a tot el teixit productiu de Porreres, i poder mostrar la part humana que hi ha darrere de les empreses i comerços del municipi. (IB3)
q El campionat autonòmic de marxa atlètica es va celebrar un any més al polígon Son Castelló de Palma. A la categoria sub-14 femenina va ser tercera Aina Rigo (C.A. Porreres) amb un temps de 21:06. q Els planters de Ca na Justa de Porreres varen ser tema destacat de l'espai d'IB3 “Uep com anam!”. Varem poder veure com fan un bon planter de tomàtigues de varietat local i les seves instal·lacions.
Senderisme: Volta a Monti-sion Dins la secció “Senderisme a Mallorca” Tomàs Vibot publica a “Última Hora” aquesta Volta al puig de Monti-sion per la Font dels Moreis i el Pou de Son Cudem. Aquesta és la seva descripció. Durada: 2 h 30 min. Dificultat: Baixa. Equip: Roba còmoda. Aigua: No. Ajuda: Mapes ING.
nostra dreta ens queda la Serra de sa Mesquida. Després de deixar l'accés a Son Bolea, neix a la dreta el camí que ens portarà fins a la Font dels Moreis. Prenem aquesta via, que no està asfaltada i ascendeix lleugerament. Aviat arribem a la font (dreta), dotada de tres velles piques de pedra. Darrere de la font, un camí ens portarà fins a la boca del Pou del Moro, cobert per una reixa. Tornem a la font i seguim cap a la dreta. El paisatge és extraordinari. El camí desemboca enfront d'una casa, on virem a l'esquerra. Aviat sortim al camí asfaltat. Seguim cap al nord fins a aconseguir el pla on es troba el Pou de Son Cudem (senyalitzat). Seguim pel camí principal, travessem el Coll d’en Cerdà i descendim cap a Porreres, que es veu ja a prop. Després del dipòsit municipal, sortim al costat del Pou Nou. Des d'aquí tornem al punt de partida.
Programa SOIB Reactiva 2020
Comencem la ruta en el centre de Porreres. Sortim pel carrer Major fins a creuar la Ronda de l’Estació. Després d'uns metres arribem a la rotonda del Pou Nou. En la mateixa rotonda podrem contemplar, a més d'aquest pou, un dels monuments que representen els Set Dolors i Gojos de la Verge. Agafem la carretera de l'esquerra en direcció a Campos (Ma5030). Avancem pel voral esquerre, sempre amb cura. Aviat, al costat de l'entrada d'un camí, veurem un altre dels monuments. Deixem a la dreta el camí que puja fins al santuari. Seguim fins a donar amb la següent desviació (‘Graveres’).
Font dels Moreis, formada per tres piques de pedra, se'ns mostra com un vell testimoni de la història rural de Porreres
Avancem en suau ascens, amb els grans camps de garrofers a la nostra dreta. Poc més endavant, a la nostra esquerra ens queden les cases de possessió de Son Porquer, a la dreta de les quals es troba el seu molí fariner. Continuem avançant cap a l'oest, ara amb la muntanya a la nostra dreta. Aviat arribarem a l'entrada de les pedreres, on seguim a l'esquerra. Als pocs metres veurem les cases de possessió de Bellviure. El camí ara descendeix suaument, entre bellíssims camps de secà. Aviat aconseguim un important encreuament, on devem seguir cap a la dreta. (Camí dels Moreis). El camí segueix cap a ponent entre petites propietats, en les quals dominen els garrofers i també alguns ametllers. A la
L’Ajuntament de Porreres inicia el projecte de foment de l’ocupació en el marc del programa SOIB Reactiva 2020, amb la contractació de 7 de les 11 persones previstes. El passat 22 de desembre l’Ajuntament va donar inici al programa, promogut pel SOIB i cofinançat pel Fons Social Europeu en el marc dels Programes Operatius d’Ocupació Juvenil i Regional 2014-2020 i per Fons de l’Estat a través de la Conferència Sectorial i pel Fons per afavorir l’Impuls del Turisme Sostenible (ITS). El municipi de Porreres comptarà amb el finançament de 72.052,85 euros que permetrà donar feina a 11 persones, les quals estan en situació d’atur i es repartiran en dos torns de treball. Les tasques es desenvoluparan per un període de 4 mesos, en els perfils professionals següents: Auxiliar Administratiu, Peó de Neteja, Peó de Manteniment i Peó de Medi Ambient. L’inici del primer torn de contractacions es va fer amb les 7 persones citades, de les quals: 2 pertanyen a la línia 1 (dirigida a els joves desocupats menors de 30 anys); 2 pertanyen a la línia 2 (dirigida a persones desocupades de 30 anys o més, aturats de llarga durada); i 3 pertanyen a la línia 3 (dirigida a la resta de desocupats de 30 anys o més, de curta durada, afectades directament per la crisi econòmica causada per la Covid 19). El segon torn iniciarà el pròxim mes de abril (4 persones de previsió) de les quals: 2 pertanyen a la línia 2 (dirigida a persones desocupades de 30 anys o més, aturats de llarga durada) i 2 pertanyen a la línia 3 (dirigida a la resta de desocupats de 30 anys o més, de curta durada, afectades directament per la crisi econòmica causada per la Covid 19. Endevinalla. Hi pens i hi torn a pensar, i de pensar-hi torn loca, quin parentesc em toca, amb la sogra de s´al·lota que festeja el meu germà? Solució que publicarem al pròxim número. Solució del número anterior: (una margalida)
Línia directa: 627477628 · 648257430 Editor: Joan Barceló Bauçà Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu a binerbo1@gmail.com o per WhatsApp o Telegram. Segueix-nos al Facebook, Twitter o a https://issuu.com/ Preu exemplar en paper: 2 euros. Per subscripció: 1 euro Aquest número ha quedat enllestit el 10-2-2021